Page 1

Casa Masó Vida i arquitectura noucentista Edició a cura de Jordi Falgàs Amb textos de Narcís-Jordi Aragó Masó Jordi Falgàs Rosa M. Gil Tort Fotografies de Jordi Puig

123


10


L’arquitectura de Rafael Masó a la Catalunya noucentista Jordi Falgàs

Però tu amagues, Girona, en ton si el jove Arquitecte amorós. — Eugeni d’Ors, 19111

Fig. 1 Farmàcia Masó-Puig, Girona, prestatges i bancs de l’interior.

El Noucentisme és un gran desconegut, dins i fora de Catalunya.2 Va ser un moviment considerat antimodern perquè feia bandera del classicisme i de la tradició i, per tant, fou bandejat de la història de la modernitat. Però la revisió de les visions monolítiques del cànon historiogràfic ha permès reivindicar moviments com el Noucentisme, que es varen desenvolupar a la perifèria asincrònica, descentralitzada i híbrida del món modern.3 Igual que d’altres fenòmens culturals emergents a principi del segle xx, el Noucentisme va sorgir del substrat ideològic catòlic, nacionalista i conservador d’una classe social que per primera vegada tenia el poder econòmic per assolir certa independència política en l’Espanya postcolonial.4 El Noucentisme va ser un moviment que va dominar bona part de les arts, el pensament i la política a Catalunya durant la segona dècada del segle xx, i al mateix temps que promovia la modernització i europeïtzació del país també feia bandera d’una visió mitificada del substrat grecollatí de la cultura catalana i, en general, de la història de Catalunya.5 Va ser un moviment de les classes mitjanes, sobretot de la nova burgesia urbana, que havia d’afrontar la pressió de les classes treballadores organitzades al mateix temps que assolia el poder polític i econòmic a Catalunya. 11


30


Turon, de Santa Coloma de Farners. Joan Masó va ser un apassionat de l’excursionisme i de la fotografia, i entre els seus autocroms hi ha les primeres imatges fotogràfiques en color que es tenen de Girona.9 Narcís Masó, si bé el 1912 ja va anar a treballar a Terrassa, també va continuar vivint esporàdicament amb els seus germans a la Casa Masó fins el 1933, quan es va casar amb Rosa Llunes. La seva tasca com a pedagog representa la voluntat noucentista de modernització de l’ensenyament a Catalunya durant la Mancomunitat i la República, sobretot amb la creació de l’Escola de s’Agaró.10 La casa en femení

Fig. 6

El paper de les dones de la Casa Masó va ser sempre decisiu, però especialment en moments difícils, com per exemple durant la Guerra Civil. Des de la seva realitat quotidiana, portes endins, van fer créixer la família, van ajudar a prosperar els homes de la casa en els seus projectes vitals i professionals, i també van ser bones col·laboradores en els negocis familiars. En aquest context, la mare de família estava a càrrec de la resolució diària de la vida domèstica i també de la dimensió més espiritual, que a la llar dels Masó prenia un matís particular. L’ambient que els pares Masó Valentí van forjar per a casa seva reflectia el seu amor a les tradicions i una atenció especial a la formació cultural, personal i espiritual dels fills. Aquests valors van quedar inculcats en les ments dels infants Masó. No hi eren gens aliens els valors noucentistes de l’esperit de la llar de l’arquitecte Rafael, l’atenció a la formació dels infants del pedagog Narcís, i l’amor al treball i al compromís amb l’ofici i el país de Joan i Santiago.

Maria Masó, al balcó de la Casa Masó, contemplant la festa del carrer Ballesteries, amb una cobla davant de la casa, c. 1915. Arxiu Fundació Rafael Masó, núm. reg. imatge 135.

La dedicació a la família i a la formació acadèmica dels fills es vivia molt intensament. Per exemple, quan Santiago, Rafael i Joan Masó van anar a estudiar a Barcelona es va 31


68


69


86


87


El vestíbul A la porta del primer pis hi ha una placa amb el cognom de la família en lletres majúscules i una creu llatina dins un cercle, dues peces dissenyades per Masó. En entrar al vestíbul, el predomini de la fusta i dels colors crema i xocolata transmeten una sensació de calidesa per donar la benvinguda a la casa. Amb la repetició de formes geomètriques allargades verticals (sanefa, arrambadors, fusteria de l’escala) i la llum que baixa de la claraboia, al fons, Masó també va aconseguir crear una sensació d’espai ampli, ordenat i sobri, totalment d’acord amb l’estètica de la llar noucentista. Destaca el rellotge de fabricació francesa, de mitjan segle xix, i també les quatre aquarel·les de Guillem Roca, de final del mateix segle. Per a la tarja de la porta de la sala d’estar, a la dreta, Masó va encarregar a l’escultor Fidel Aguilar un relleu en fusta d’una figura típicament sinuosa d’aire clàssic.

89


90


96


El menjador El menjador és on Masó va poder expressar millor la concepció noucentista de la llar: confortable però auster, amb atenció als petits detalls però formant un conjunt harmoniós, i ple de referències cultes sota una aparença humil i popular. No és estrany, doncs, que alguns escriptors noucentistes convidats per l’arquitecte quedessin admirats de com aquest interior expressava els valors morals i estètics de la família Masó. Un dels elements bàsics de la decoració són les bandes de canyís molt fi que cobreixen les parets fins a una alçada de gairebé dos metres, rematades amb una lleixa de fusta que recorre tota l’habitació, utilitzada per exposar-hi petites escultures i objectes decoratius. Un altre element escenogràfic introduït per Masó van ser les dues mènsules i el teginat que imita les aigües de la fusta. Però els elements més destacats són els objectes dissenyats pel mateix arquitecte, sobretot la imponent làmpada, els vitralls de colors de les portes, el bufet i el trinxant.

97


98


99


100


101


106


107


112


Vista des de la galeria de la casa, mirant cap els ponts que travessen l’Onyar. La perspectiva des d’aquest punt situa l’espectador en un lloc privilegiat, ja que el riu fa una corba davant de la casa.

113


176


La façana sobre el riu Entre 1911 i 1918, a mesura que Masó va anar remodelant els interiors de les cases que havia adquirit la seva família, també va unificar la part posterior per crear una gran façana, la més ampla de les que hi ha sobre el riu Onyar. A més de pintarla de color blanc per fer-la ressaltar del conjunt, va distingir-la amb el que ell va anomenar «un gentil decorat» —una gran jardinera a la galeria del primer pis, dos plafons i diferents bandes horitzontals de rajoles de ceràmica vidriada groga i verda de la Bisbal— sàviament travat amb els colors i la geometria de les persianes i les finestres. En l’ultima intervenció va projectar el característic coronament i la pèrgola de la quarta planta, dues referències a l’arquitectura vernacla que havia assimilat a la seva obra.

177


184


185


Els autors Narcís-Jordi Aragó Masó, nebot de l’arquitecte Rafael Masó, és llicenciat en dret i diplomat en periodisme. Va dirigir el setmanari Presència (1967-1979) i la Revista de Girona (19852009). Ha estat vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president dels Amics del Museu d’Art de Girona. És autor d’una vintena de llibres sobre temes gironins. Acadèmic corresponent de la Reial de Belles Arts de Sant Jordi, és president d’honor de la Fundació Rafael Masó.

La façana de la casa Masó sobre l’Onyar, fotografia d’autor desconegut realitzada després de la reforma de 1911 i abans de la de 1918. Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1158.

190


Jordi Falgàs és doctor en història de l’art, i des de 2008 dirigeix la Fundació Rafael Masó. Va ser adjunt a gerència de la Fundació Gala-Salvador Dalí (19962003) i Cleveland Fellow al Cleveland Museum of Art (2004-07). És autor de llibres i articles sobre art modern i contemporani a Catalunya, i ha treballat en nombroses exposicions. El 2006 va formar part del comissariat de Barcelona & Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, que es va presentar a Cleveland i al Metropolitan Museum de Nova York.

Rosa M. Gil Tort és Jordi Puig, fotògraf i editor, llicenciada en geografia és autor d’una quarantena i història, i màster en de libres d’art, arquitectura arxivística. Entre 1993 i i paisatge, com: Dalí: El 2011 va ser cap de l’Arxiu Triangle de l’Empordà, de la Demarcació de Girona Barcelona Alta Costura, del Col·legi d’Arquitectes Jocs i Joguets, La Garrotxa de Catalunya. Membre del i La travessa de la Costa Consell de Redacció de la Brava. També ha exposat i Revista de Girona, ha escrit col·laborat amb alguns dels diverses monografies i principals museus i centres articles sobre l’arquitectura culturals de Catalunya, i el seu context social. En com Arts Santa Mònica, la mateixa línia també la Fundació Gala-Salvador ha comissariat diverses Dalí, el MUHBA, el Museu exposicions i, des del juliol del Joguet de Catalunya, de 2011, és la responsable de el Museu de Montserrat, Documentació i Activitats el CCCB, i la Fundació de la Fundació Rafael Masó. ”la Caixa”, entre d’altres.

> A la pàgina següent, autoretrat de Rafael Masó recolzat en una calaixera, c. 1907. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya–Demarcació de Girona, núm. reg. 23613.

191

Casa Masó  

visita visual a la casa Masó, seu de la Fundació del arquitecte gironín Rafael Masó

Advertisement