Issuu on Google+

TemManuel Gabrieli Forn Dlbulxos: Marc-Antoine Sala i Fenés Dlsseny grafic del perímetre emmurallat 1 maqu&acl& Jordi Vida1 i Sordé


Reconstrucció idealitzada del castell, de la canbnica de Sant Pere i de la vila ernrnurallada de Ponts

El castell i la canonica de Sant Pere de Ponts PRINCIPALS CARACTER~STIQUES CONSTRUCTIVES:

A,- La torre mestra i el recinte sobira: El castell de Ponts és un dels més interessants i extensos de la comarca de la Noguera. És format per una torre mestra de planta circular, per un recinte sobira que també inclo'ia altres construccions dins del seu clos i per un recinte jussh que s'entén entorn del cim.

l . imalge a& del casleil de Ponls. FOTO: LCSA M. catalán

La torre mestrafou construida en dues etapes. El nucli intern, amb un diametrede220 cm i amb un gruix de 270 cm, fou embolcallada per un recobriment extern que té un gruix que osciHa entre els 100 i eis 170 cm. Aquesta diferencia de gruix del recobriment depen de les caracteristiquesdel terreny que envoltalatorre original. L'al~adaactuald'aquestatorreés de pocs metres (de 2 a 6 m). Cal tenir present, pero, que fou destruida al segle XIX, durant la primera guerra carlina (1839). Segurament, pero, la torre primitiva, amb tot I'espai reornplert a la part baixa, no era gaire més alta que i'actual; la torre externa havia de tenir, en canvi, una alcada forqa superior als 10 m (1) i la porta d'accés, com sol passar en aquest tipus d'edificis, devia ésser a uns quants metres del terra exterior. L'aparell constructiu de latorre interior és rnolt diferent del de la torre externa. La torre original és bastida amb carreus forca quadrats i de mida gran (30 cm d'alt x 40 cm de llarg aproximadament), arrenglerats en filades irregulars i units per un morter gruixutfet, sobretot, amb calc. Les pedres de la torre exterior, en canvi, tenen una forma rectangular i allargada (fan 15 cm x 30 cm a~roximadament),són coldocades en filades reoulars isodomes i unides amb un morter més ., fi, arnb rnés calc. La torre mestra és situada en el lloc rnés alterós i a I'extrem oest d'un recinte que s'adapta al relleu abrupte i rocós del cim del turó i en delimita un sector superior amb restes d'edificacions. El recinte sobira té una planta gairebé triangular, amb els costats nord i est dels murs, més arrodonits. El costat sud d'aquest recinte, d'una longitud d'uns 13 m, és limitat per I'espadat rocós natural. El mur nord-occidental, d'una longitud d'uns 41 m, ressegueixtambé el h i t de

I'inici de la costa; prop de la torre fa un angle per adaptar-se al relleu. Finalment, el mur inferior, el nord-est, d'una longitud d'uns 56 m, tanca el vessant, a una certa distancia de la torre. Aquest mur perimetral del recinte sobira té, en general, un gruix de 120 cm. És fet amb un aparell constructiu semblant al de lasegonatorre, la del recobriment extern, amb carreus allargats, de mida mitjana (15 cm x 30 cm), col.locats en filades isodomes. Sembla que a I'extrern nord del pany de mur occidental es féu una bestorre de planta quadrangular; les traces d'aquesta construcció es conserven, pero, rnolt malmeses. Cal assenyalar també que a la part central de la muralla nord-estsobresurt un cos, d'unalongitud de 7,6 m. En un principi hom ha suposat que aquestaconstrucció,fetaambun aparell diferent, ha d'ésser Iogicament anterior a la resta del mur. Els caires d'aquesta construcció, que sobresurt 45 i 90 cm del llenq de muralla, són fets amb uns carreus més grans i ben treballats. Al'interiord'aquest clos sobira,arnés dediversos grans fragments del mur esbotzat de la torre mestra, hi ha restes de diferents construccions. Si no s'hifa unaexcavacióarqueol~gicaacurada, pero, es fa difícil de descriure-les amb seguretat. Als peus de la torre hi ha adossada una nau, orientada d'est a oest i coberta per una volta apuntada,aramigensorrada (2).Téunaamplada de 3,6 m i devia fer uns 8,5 m de llarg. Al final d'aquesta nau hi ha un mur, amb una orientació semblant, d'una longitud d'una 15 m i d'un gruix d'uns 80 cm. En aquest mur s'obria una porta. Més cap a I'est, prop del cos que sobresurt del mursobira, hi hauna construcció quefa5,6 m de llarg per, potser, uns 6,5 m d'ample. És fetaamb carreus grossos (30 cm x 40 cm) i el mur té un gruix de 120 cm.


Reconstrucció idealitzada del castell, de la canonica de Sant Pere i de la vila emmurallada de Ponts B.- El recinte iussa:

El recinte jussa incloia una superficie molt més gran que el sobira. Era clos per una muralla que, sense moure's gaire d'un determinat nivel1anava des del cingle que hi ha al sud del turó fins a I'espadat rocós de la banda de ponent a la banda meridional, I'extrem de la muralla és a uns 45 m de la muralla sobirana. A I'extrem occidental. la muralla del clos jussa s'acaba també a uns 50 m de I'angle nord del mursobira. Entreaquestsdos p n t s hi ha un mur d'uns 120 cm de gruix. Al llarg dels 175 m de muralla s'adossaren unes 6 bestorres quadrangulars que fan uns 4 m de costat, lleugerament atalussades. Aquestes bestorres poden ser del mateix moment en que es féu el mur o poden ésser afegides posteriorment. A I'extrem septentrional podem veure ben bé les caracteristiques de I'aparell d'aquesta muralla. Hi ha 6 filades de carreus de mides arans d'entre 30 cm d'alt x 60 cm de Ilara. En alguns sectors, pero, en especial a la banda més meridional,semblaqueaquestamurallaprimitiva va restar recoberta per un talús, probablement afegit en un moment tarda.

-

-

Dins d'aquest clos jussa hi ha un possible trull, buidat a la roca. Té una forma circular i un diametre intern de 145 cm. A la cara exterior de la pedra hi ha un orifici pera la soriida del Iíquid.

No és pas facil datar les diverses construccions quevan formar el castell de Ponts. En primer lloc i en una epoca indeterminada, segurament es degué construir latorre circular primitiva damunt del que podia haver estat un recinte fortificat d'epoca pre-romana. La torre que la recobreix ha d'ésser més tardana, possiblement entre els seglesX iXI. És probablequetambéfos d'aquesta epoca la muralladel recinte sobira. Algunade les construccions que hi ha a I'interior d'aquest recinte poden ésser, en canvi, ja d'epoca gotica

.

.

..TOln m o s t r a ....EsglDsia do S a n t S a d w B s s t o r r e ocsklantal ! .- Reclnte S o b l r A ., .- Recinte Jus& .- Ti"l1 .- norts

2. Planta del coníunt de fumes del casteil. Planta: J. BalOs

(segles Xlll i XIV). Resulta més dificil de saber la data del cos edificat que sobresurt del sector central de la muralla del nord-est. Ha estat considerat de cap al segle X, ja que sembia anterior a la muralla del segle XI. Aixo, pero, és dificil d'assegurar sense fer-ne un estudi arqueologic més profund. Pel que fa al recinte jussa, no és pas gens facil tampoc d'establir-ne una datació. La sevafunció recorda la que tenien els albacars al món musulma o les muralles perimetrals als "oppida" de I'alta edat mitjana. Tot aixo fa que proposem, simplement com a hipotesi de trebali, que la torre mestra primitiva i també, potser, aquest recintejussa, haguessinestat fets durant I'epoca andalusina, mentre que el revestiment de latorre i el recinte sobira haurien de ser una obra posterior, de després de la conquesta cristiana del segle XI. Som conscients, pero, que la datació d'aquest recinte jussa és f o r p dubtosa, ja que, per exemple, en un estudi molt acurat fet darrerament ha estat considerat deis segles WI -WIII. (3) D.- Conclusió:

A I'hora de dibuixar i dissenyar aquesta reconstrucció idealitzada del castell de Ponts, 3. Planta del

recinte sobid Planta: J. Bolos


4. Wsla a&& de

resslésjaire de raniiga candnica. FOTO: E W - M . cmlá~

graciesalavaluosai desinteressadacol~laboració del jove artista pontsica Marc-Antoine Sala i Fenés, s'han tingut en compte les formes i mesures a escala dels elements arqueologics reflectits en les plantes estudiades i dibuixades en el seu dia pel Dr. Jordi 60115s i Masclans, arqueoleg i professor de la Universitat de Lleida i autor, conjuntament amb qui escriu, de la descripció d'aquest recinte militar, publicada al volum XVll de "Catalunya Romanica": Noguera. (pp. 409 - 41 l ) , la qual aporta dades inedites que donen una imatge aproximada de I'aspecte que podria tenir aquesta fortalesa durant els segles Xlll i XIV.

denciescanonicals,situadesala bandademigdia de I'església. Aquest conjunt és definit per un gran perimetre quadrangular, en el qual destaquen dues sales, parcialment en ruines, al costat de ponent, datables en epoca baixmedieval, pero que no podem descartar que aprofitin estructures alt-medievals. Tampoc no podem excloure que algunes de les estructures que s'insinuen a I'interior del recinte corresponguin a elements de la canonica alt-medieval, com la base del petit claustre -esmentat per Francisco de Zamora al seu "Diario de los viajes hechos en Catalunya" de I'any 1788 (4)- o les restes de mur adossades a I'absis sud de I'església.

p

No es conserva cap de les possibles comunicacions entre I'església i les dependencies de la canonica, pero no podem excloure la hipotesi que els esvorancs que presentava el mur sud de I'esglésiai que van ser paredats durant el procés

El conjunt de I'esglésiade Sant Pere de Ponts és I'exemple més complet i més monumental conservat a Catalunya d'edifici construit d'acord amb els principis de I'arquitectura Ilornbarda, seguint la tipologia de capcalera en trevol amb cúpula i cimbori en el creuer, amb tres absis de la mateixa dimensió. Dins el context de les fórmules de I'arquitectura catalana del segle Xt, fidel als models llombards en la concepció i en la decoració, aquesta església representa un bon exemple de les formes més evolucionades de I'estil, en les quals es fa pales un cert refinament tecnologic en el treball de la pedra i la formació dels elements ornamentals, caracteristics de les obresde lafi delsegleXI o jadel principi del segle XII. Aquest conjunt canonical ésformat per I'església, que ha estat I'objecte fonarnental de les tasques de restauració dutes a terme en el conjunt, i per les ruines, gairebé explorades, de les depen-


Pients del conlunt do Bant P a n de Ponts, amb reaglisls l ele vestlgls de les depan. diinsls. annexes (J. A. AdellJ.

'

Notes al text i biblioarafia sobre el c a s t w I'esalbsia de Sant Pere de Ponts:

de restauració, corresponguessin als passos que, per Iogica, devien existir. Un procés de visita pastoral de I'any 1758, ens informa que en aquella data les dependencies de la canonica encara eren habitades per ermitans, que tenien cura de I'edifici i recollien algunes alrnoines per al seu manteniment. D'altra banda, la presencia d'un arcosoli, ara aillat, al costat nord de I'església i alguns vestigis de basarnent de mur que afloren en el terreny encara no explorat que hi ha a I'altre extrem de la necropoli, convertida ara en explanada. Aixo ensfa pensar que les estructures de la canonica, o del seu cementiri, s'estenien també pel costat nord, cosa que evidenciaria que I'església ocupavaellloc centrald'un complex arquitectonic molt mésampli. Aquestacircumst~nciacontrasta amb la imatge actual de I'església, la qual es presenta, gairebé, com un temple aillat. (5)

1 - Francisco de Zamora : "Diario de los viajes hechosen Cataluña"- 1788.-CurialEd.Barcelona, 1973.- pag. 259: "Llegamos a Pons, subiendo al castillo, que se halla algo distante del pueblo, sobre una grandisima eminencia que domina todo el país. Quedan los rastros de la fortificación antigua, y a un lado la maestra (la torre mestra) fortificada también, de una altura extraordinaria" 2 - Baraut, Cebrik "Diplomatari del monestir de Sant Sadurní de Tavérnoles" -segles IX-XIIIUrgellia, núm. 12: 1994-95, Doc. 190. pag. 251: El 21 de juny de 1181, els comtes Ermengol VI1 i Dolca d'urgell, amb el fill Ermengol, confirmen la donació, feta a dit monestir, de I'església construida pels seus avantpassats en honor de Sant Sadurní, dintre del clos murat del castell de Ponts: "ecclesiam et capellam que est fundata infra ambitum muri castri de Ponts, in qua in honore Sancti Saturnini..." 3 - Markalaín, J.- González, J.R.- Rubio, D.: 'Castells de la Iínia defensiva del marge dret del Llobregós", dins "Actes del Congrés Internacional &Historia dels Pirineus", vol. II, UNED, Madrid.pp. 215-220. 4 - Francisco de Zamora: op. cit.: "En lo alto también delmonte está la iglesia de San Pedrode Pons, con claustro, cementerio y torre (el cimbori octogonal). Hay dos sepulcros, uno de la familia Muro (els Mur). Su capilla (I'església) en medio del cementerio, tiene una especie de palas de piedra clavadas en é l (les esteles funeraries discoidals d'epoca medieval i moderna); todo arreglado a la primitiva disciplina de la Iglesia."

5 -Adell i Gisbert, Joan Albert: "Catalunya Romanicam.-vol. XVII: Noguera.- pp. 414-418. I tarnbé: Gabriel i Forn, Manuel: "Sant Pere de Ponts".- Ed. "Amics de Sant Pere de Ponts".Ponts, 1986.


Orígens i formació urbanística de la vila de Ponts durant I'epoca medieval - S. XI - XV Introducció:

-

A L'organització administrativa i territorial del comtat d'Urgell en referencia a la vila de Ponts, des del segle XI al XV: El castell i I'oppidurn o vila fortificada de Ponts, situats en una important cruilla de camins i de rius-elSegrei el Llobregós-actuacom averitable aglutinador de I'espaiterritorialqueels urgellesos havien de conquerir cap a ponent. La presencia militar urgellesa a I'indret de Ponts es mostra ja bastant consolidadadurantles prirneresdecades del segle XI (1010-1020) i el seu castell, conjuntament arnb elveíde Montmagastre,actua com a capqalera de la penetració corntal a través del curs mitja del Segre la qual -en la tercera decada de dita centúria- li permetra afermar I'ocupació de tota la val1 de Meia. D'aquest fet se'n derivada tant una reiterada atenció i presencia comtai, com un important paper de capitalitat institucionaldel castell i de lavila, amb figures de gran significació política i territorial com la del vicari castral. Al mateix temps i, cap al 1024, el llinatge dels Ponts (Miró de Ponts) es convertí en un fidel vassall comtal, la qual cosa li permetria gaudir de carlanies a Ponts, a Agramunt i a Albesa, entre d'altres. En el decurs del ternps, pero, no sera Ponts sinó Agramunt la població que presidira I'ocupació i el consolidarnent administratiu de les terres meridionals del comtat d'urgell. Institucionalment, al segle XII Ponts tenia un batlle comtal que assumia, localment, totes les funcions jurisdiccionals comtals. Del segle Xlll en endavant, la vila ja es mostra organitzada en regim de Paeria (1) i, fins als inicis del segle XV, la localitat fou la seu de I'anomenada Procuració de Ponts, el territori de la qual resseguia la val1 del Llobregós fins a Talteüll i Massoteres, per la banda de llevant (1358); per la de tramuntana, el territori jurisdiccional abarcava la val1 del Rialb Jussa i el Segre, des de la serra de Turb, a I'Alt Urgell; per la bandade ponent,afrontavaambla Procuració de Montmagastre i per la de rnigjorn, amb la Procuració d'Oliola i fins més enlla de I'actual

terme d'Artesa de Segre. Tanmateix, pero, la capitalitat administrativa d3Agramunt.imposava una certa preeminencia jurisdiccional sobre les Procuracions esmentades, donat que, des del segle XIII, I'oficial comtal resident a Agramunt era. propiament, Veguer d'Urgell i Procurador de Ponts, de Montmagastre, de Puigverd d'Agramunt i d'oliola. A la vila de Ponts hi residia permanentment un Lloctinent de Procurador, el qual exercia amb plena capacitat en absencia del titular (el veguer d'Agramunt), exceptuant-ne només els períodes en que Ponts escapa de la jurisdicció comtal. Sabem, per altra banda, que lacomtesavíduad'ErmengolXd'Urgell, Faidida, mantingué una plena capacitat jurisdiccional sobre la vila de Ponts, mitjanqant la designació d'un batlle comtal propi, des de la defunció del seu marit el comte, I'any 1314,fins a laseva mort I'any 1320. Fou en aquest últim any que la Cori batlliarde Pontsvasol~licitarala ReialCancelleria I'establiment d'un assessor jurídic propi -jutge o Iletrat- com el que tenien les corts batlliars de Balaguer i d3Agramunt,petició la qual sembla que no va ser acceptada. Del segle XIV al XVI, i des del punt de vista administratiu, la vila de Ponts pertanyé a I'anomenada Partida della Segre @arte citr flumen Sicoris) i, eclesiasticament, al Deganat dlUrgell (1325), amb capitalitat a Agramunt. (2) Alaunes hiootesis sobre I'estructura urbana de la vila de Ponts. durant I'alta edat mitiana: La vila closa o "oppidum" de Ponts es bastí inicialmenten un delsvessants de lacostade les Forques, entorn de I'actual carrer Major que, a partir del s. XI, consistiria probablement en dues fileres paral.lelesd'albergs o cases, queformaven un únic carrer transversal, que deuria tenir un parell de portals d'accés -0rientats al nord i al sud, respectivament-el més alt dels quals caldria suposar en la confluencia del carrer Major amb el Cós; i I'altre, més baix, en la confluencia del primer amb la placa Planell. Tot aixo ens aboca a pensar en un primer recinte clos de forma longitudinal, amb un portal a cada extrem, i amb I'església de Santa Maria situada no gaire lluny del portal nord. Aquesta disposició del nucli edificat és sembiant al de I'antiga vila medieval de Cervera (3). L'estructura urbana d'una vila closa és el resuitat formal de la repetició d'una unitat d'edificació als


Reconstrucció idealitzada del castell, de la canbnica de Sant Pere i de la vila ernrnurallada de Ponts dos costats d'un camí, ja que, cal no oblidar que molts pobles es constru'iren al costat d'un camí i n'hi haforca, com és el cas de Ponts, que deuen el seu origen a una cruilla important. MorfoIogicament, les dues fileres de cases eren construides a partir de dues parets de carrega amb unasolallum, amb el resultatd'unaparcel4a estreta i allargada que anomenem gotica. El tipus de construcció seria senzill: parets de tova o pedra atalussada, i embigat de fusta que es repenjava en les dues parets de carrega, les quals també donaven suport a les parets contigües; és el cas comú d'algunes parets mitjaneres encara existents al carrer Major de Ponts. La tipologia edificatoria també era molt clara i similar en tota lavila, la propia de la que deiem de parcel4a gotica: una vivenda per a una sola família, amb taller o "botiga" a la planta que donava al carrer central, i amb corrals o bé estancies per tancar els carros o les besties, a la part del darrere. Aquest exterior donava al camí o passeig de ronda i alhora constitu'ia I'emmurallament de la vila, alternat per algunes torres o bestorres adossades. Probablement, hi havia un pis superior al llarg de les vivendes del carrer, que era I'estancia per aviure-hi, i al cap damunt, unes golfes per a emmagatzemar el que fos necessari. El creixement continuat de la vila, paral4el a la demandadesol urba, erael resultat del'agregació repetitivadel tipus de parceldes que hem descrit. La situació dels portals que tancaven el carrer Major, fou, per tant, variable, i s'anaren desplacant paulatinament cap al nord i cap al sud a mesura que crekia la vila i s'ampliava la muralla. L'expansió del perímetre urba justificaria la construcció dels altres agregats, com el de la Vila Nova, dotats de nous portals i panys de muralla, que tot seguit descriurem. L'estructura urbana de la vila Gurant la baixa edat mitiana: El fet que la vila closa de Ponts fos construida sobre una guixera de relleu inclinat, va ser la causa que el desnivel1 existent entre la part més alta de la muralla, situada al costat de llevant (en I'anomenat portal de Sant Pere) i la part més baixa, orientada a ponent (I'actual carretera de la Seu), fos d'uns 24 m. Alhora, el gradient d'inclinació existent entre I'anomenat portal de I'Església, al nord, i el de lavila Nova, al sud era d'uns 6 m. En la mesura que augmentava el nombre d'habitatges fora del nucli inicial, també s'expandia el perímetre del clos emmurallat que delimitava I'actual casc antic de la vila, el qual compren els carrers Guardiola, Bonaire (a

I'exbem sud del qual s'hi obriria el portal Nou), Franca, Sant Pere, Santa Maria i el del C6s, a més de la placa del Blat. Sobre les vicissituds d'aquesta vila fortificada baix medieval, hi ha constancia que amb motiu de les bregues familiars entre els Cabrera, comtes d'Urgell i els Montcada: "En I'any 1258 la vila de Pons fou presaperassalt, horriblementsaquejadailliurada a les flames". (4) La primera notícia documental de la Vila Nova de Ponts ens p e ~ d'un é instrument de venda datat el 19 d'abril de 1286 (9,pel qual Bernat Dalmau, la seva muller Gualda i llur fill Jaume venen a Pere Bovet, acabalat personatge pontsica, un cens de quatre sous agramuntesos sobre unes cases que Bernat Roderic posseeix la Vila Nova de Ponts, pel preu de quaranta sous de la mateixa moneda. Alaunes notícies histbriaues referente ji la vlla de Ponts i el seu ~erímetre fortificat. durant I'e~ocamoderna: Enel decursdelsseglesposteriorsi, especialment des del segle XVII, el perímetre emmurallat d'origen medieval degué quedar embegut per les cases que hom hi construí damunt, tot i que encara hi restaven algunes torres i portals. A mitjan segle XVII, I'historiador Miquel Parets, en lasevaobra "Demoltssuccessos que hansucceit dins Barcelona imolts altres llocs de Catalunya, dignes de memoria" ( 6 ), refereix que en plena guerra dels Segadors i durant els dies del setge de Lleida, el marques de Leganés prengué lavila de Ponts el dia 10 de novembre de 1646 i, segons notificava el clergue Sebastián González al seu confrare Rafael Pereyra, de Sevilla: "Tomó Leganés a Pons, pueblo poco fuerte (en aquest cas, escassament fortificat), más habia en él buena cantidadde trigo. Dentro de un fuerte (una torre?) ha11Ósetentamicheletes(vol dir miquelets, o soldats catalans voluntaris, al s e ~ e de i la coronafrancesa) que se resistieron cuatro dias y fueron degollados': 5 Gmvat ideaJ&at de la wia fartrlicada de


Reconstrucci贸 idealitzada del castell, de la canbnica de Sant Pere i de la vila ernrnurallada de Ponts

Portal de I'Eogl6sla


Reconstrucci贸 idealitzada del castell, de la canbnica de Sant Pere i de la vila emmurallada de Ponts

e.- El Planell 10.. El Pallol del Senyor 11.. La casa delS Canonges i2.- Esgleda de Santa Maria

1


m Reconstrucció idealitzada uel castell, de la canbnica de Sant Pere i de la vila ernrnurallada de Ponts Segons una nota de I'arxiu parroquia1 de Ponts, actualment desapareguda,pero mencionadapel Dr. Montanya, en plena guerra de Successió la vila, aleshores addicta a la causa de Felip V, va ser assaltada, saquejada i incendiada, el dia 13 d'agost de 1708, per una forqa austracista integrada per mercenaris alemanys i miquelets catalans i recobrada més tard pel Marques de la Vergne, al s e ~ ede i Felip V, segons un gravat

6 Pon@ ernrnumllaf i

delal1 del Phnell

idealitzat de I'epoca (7). Uns anys més tard, un dels informes cadastrals prescrits pel Decret de Nava Planta (1716) afirma que Ponts: "Es villa, lasjurisdicciones son del marques de Castellnou, tiene 200 casas juntas con 918 habitantes, hay una colegiata". (8) Cap a la fi del segle XVIII, el viatger Francisco de Zamora (9) descriu I'aspecte urbanístic de lavila


Reconstrucció idealitzada del castell, de la canonica de Sant Pere i de la vila emmurallada de Ponts

..

1 Carror Malo. 2.- Tmwes de la P.ss<

3.-va11

4.. cami Ral 5.. Muialls Externa 6.- Csmi de Ronde

La Vila Closa

d'aquesta manera: "En la parte antigua de la villa (el carrer Major) hay soportales capaces, pero las calles quedan estrechas. La que llaman la Nueva (la Vila Nova) tiene una calle ancha y llana (el carrer de Vilanova), como todo el pueblo (?) el cual está situado al pie del monte del castillo, y estaba cercado: quedan restos de algunas torres y puertas. "

Durant la guerra del Frances i arnb motiu de I'ofensiva francesa contra les forces del general espanyol Campoverde, una columna de I'exercit napoleonic, comandat pel general Mac Donald, va entrar a lavila el d ~ 31 a de maig de 1810 (10). Pel que sembla, la població va ser saquejada pels napoleonics, que també van incendiar la casa dels canonges, situada sobre el portal de I'Església. (11) L'estructura urbana de la vila durant m c del seale XIX: Merces al repertori toponímic que ens brinda el manuscrittitulat "ilibre de bosseria iconsueta de I'esglés~acol~leglatade Santa Maria iSant Pere de Ponts.- 1822-1826';conservata I'AixiuDiocesa de Solsona, podem fer-nos, si més no, una idea basica de com era el perímetre edificat del casc

urba de la vila a principis del segle XIX. En aquesta epoca, la població conservava encara una part del clos emmurallat d'origen medieval que I'envoltava. Per aaccedir a I'interior de lavila existien cinc portals: el portal d e I'Aigua, anomenat també de les Voltes, situat a la part alta de I'actual baixada de la Sequia, per sobre de la carretera de la Seu; el portal de la Presó, o de les Torres de la Presó, que existí a la confluencia de la placeta del Lleó arnb la placa Planell(12);el portal devila Nova, conegut com el Portalet, els vestigis del qual hom recorda que existien, fa uns vint anys, a la confluencia del carrer Vilanova arnb la placa Artigues; el portal Nou, que comunicava I'actual p l a p del Portal Nou arnb el carrer Bonaire; el portal de Sant Pere, situat al capdamunt del carrer Sant Pere, prop de la Carrerada i el portal de I'Església, situat a la confluencia del carrer Cós arnb el pati de I'església i immediat a I'avui desapareguda Casa dels Canonges. El tram extramurs que actualment comprén la carretera de l a Seu era conegut arnb la denominació de "vall", toponim que prové del mot llatí "vallum" = fossa, estacada o excavació feta longitudinalment al voltant d'una fortificació pera dificultar el pas d'hipotetics atacants fins a la base de les muralles.Ambeltemps, esconvertí en un espai lliure I terraplenat, a través del qual hidiscorriaI'anticcamíreiald'AgramuntaPonts. A I'altra banda d'aquest vial s'estenien els horts limítrofs o quintanes i les eres de I'anomenat Pla de les Eres. En aquest sector s'hi erigí, a mitjan segle XVII, el convent de Sant Francesc de Paula, enderrocat I'any 1834. La transició urbana entre la vila closa i la vila oberta, durant els seales XIX i XX, A principis de la primera guerra carlina (1834) el general Manuel de Llauder, aleshores Capita General de Catalunya, ordena que fossin reforcades les fortiiicacions existents en les poblacions de la Iínia de la val1 del riu Segre, entre I'Alt Urgell i el Segre Mitja, itambé les de les 7 1 8 VeSUg6s de la muralla de Ponls La poblacions de la val1 del Llobregós ( 13 ), per tal primera lmatge és de fer front als sovintejats ata- de les partides de Iindrel silual a la del carlines que deambulaven per aquestes conllu&ncra carrer \/ilanovai la comarques. A Ponts, aquestes obres degueren plape .&gas (anys i la segona 6s consistir, basicament, en el reforcament i sobre- 76) @un tragmenr de la aixecament dels panys de muralla que encara muralla a la crfa de Seu, on hi hawa el existien, especialment en el sector anomenat "el lalalkr Morera (my muro", paral4el al torrent de Valldans, i a la 1997) Carrerada, on les parets posteriors de les cases s'havien sobreposat a I'antiga muralla. De fet, seria per aquest indret que les forces carlines penetrarien a I'interior de lavila durant I'atac que portaren a terme durant la matinada del dissabte dia 16 de marc de 1839. Després d'aquest assalt


Reconstrucció idealitzada del castell, de la canbnica de Sant Pere i de la vila emmurallada de Ponts -com aconseq~ienciadelqual es declara un gran incendi que destruí I'església parroquia1 de Santa Maria i afecta més de 150 cases del casc urba-, el Capita General, Ramón de Meer, cap de les forces isabelines, ordena que una unitat de sapadors de I'exercit procedís al desenrunament de lesfinques afectades pelfoc i a la reparacióde les fortificacions. L'any 1866 s'explana, damunt del camí reial i de I'espai queocupaval'anticvall, I'actualcarretera de la Seu, la qual tenia una amplaria d'l 1 m. Tot seguit es féu I'alineament de les finques del costat dels horts i de les eres i, simultaniament, es construí la primera casa (actualment, cal Pomés) damuntdel solarque haviaocupatI'antic convent de frares mínims, que ja Ravia estat enderrocat I'any 1834. La vila continua Ilavors el seu creixement, estructuratalllarg de tresvies de comunicacióamb I'exterior:IacarreteradeLleida, oberta I'any 1866, la de Calaf, que data del 1888 1 la de la Seu, que fou frnalitzada I'any 1896. Al sector del torrent de Valldans, com a conseqüencia de la torrentada d'aigua del dia21 d'agost de 1899, s'hagué de rectificar i canalitzar el curs del dit torrent. En anys subsegüents, I'ajuntament procedí a alinear i a parcel4ar els terrenys que confrontaven amb el torrent i en féu una opció de compra als ve'ins de les cases adjacents, arnb laqual cosa, les restesdel "muro" de la Vila Nova van desapareixer, embegudes per les noves construccions, fetes en anys successius. L'any 1944, s'obríel passatge de cal Pinyolar, amb la qual cosa es comunicava la plaga Planell amb I'actual avinguda Font de Valldans, a través de l'esmentat "muro". Pel que fa al sector de la Carrerada, I'any 1937 s'hi obrí el pas que la comunica amb el carrer Marina (abans, de Cabanotes) a través del tram anomenat la Guixera, amb la qual cosa es facilitava ['entrada i sortida de carros del Portal Nou. Notes al text i biblioorafia sobre la vila de

Ponts: 1 - Baraut, Cebria "D~plomataridel monesfir de Sant Sadurní de Tavérnoles - segles IX-XIII" Urgellia núm. 12, 1994-95 - Doc. 220, pag. 273: Al testament del comte ErmengolVlll d'urgell, de 30d'agostde 1208,jaesmencionaseparadament

el "castrum et villam de Pontibus". En un altre document d'aquest mateix diplomatari (234) també es fa menció explícita de la "ville de Pontibus". 2 - Flocel Sabaté i Curull: "El comtat d'Urgell", núm 1.-Universitat de Lleida [El, Lleida, 1995.pp. 17a70.

-

3 - Josep Esteve i Vila, Antoni Martí i Falip, Max Turull i Rubinat: "Evolució historica iurbanistica delcarreró de les Bruixesde Cerveran.- Biblioteca de Cervera i la Segarra, Serie Nova, núm. 5.Cervera, 1985. 4 - F.X. Montanya i Santamaria: "Topografia medica deponsisa comarca". Imp. Sol y Benet.Lleida, 1910 - pag. 27. 5 - Antoni Bach i Riu: "Documents del Priorat de

Santa Maria de Gualter".- Urgellia nQ8 .- 1986 1987.- Doc. 41, pag. 258. 6 - Vegi's la traducció castellana al "Memorial Histórico Español".- Madrid, 1864. 7 - Montanya, op. cit., pag. 59. 8- Josep Iglésiesi Fort: "Estadístiquesdepoblació de Catalunya, el primer vincenni del segle XVIII".volum 11.- Fundació Vives Casajuana, Barcelona. 9 - Francisco de Zamora: "Diario de los viajes hechos en Cataluña" - 1788. Curial Edicions, Barcelona, 1973.- pag. 259.

-

10 Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Malda: "Cala»tdesastre",volumVlll(1808-181O), -Curia1 Edicions, Barcelona.- pag. 272. 11 - Segons un memorial del Capítol de Solsona, referent a I'inventari de possessions del monestir de Santa Maria déGualter i del seu estat després de dita guerra, que hem vfst a I'Alxiu Diocesa de Solsona. 12 - Francisco de Zamora: op. cit.: "La carcel es una hermosa torre circular muysegura y cómoda, y vive allí el carcelero". 13 - Josep Lladonosa i Pujol: "ia primera guerra carlina a les terres de Lleida".- Col. Episodis de la historia, núm. 73.- Rafael Dalmau editor, Barcelona.- pag. 5.

Manuel Gabriel i Forn


vila_emmurallada