Issuu on Google+

Portafoli Didàctica de la Llengua I Sandra García Segovia Eva Izquierdo Imbernon Jennifer Rodríguez Sánchez Grup9 4A


INTRODUCCIÓ Aquest espai ha estat creat per tres futures mestres d'infantil, la Sandra García, la Eva Izquierdo i la Jennifer Rodríguez. El blog és un recull de reflexions sobre els temes I: Què és la didàctica i Llenguatge Verbal i no Verbal, tema II: Llengua, societat i educació, tema III: Morfologia, sintàxi... i IV de l'assignatura de Didàctica de la Llengua I, de 3r d'Educació Infantil de la Universitat de Barcelona, Facultat Formació del Professorat.


PRESENTACIÓ MEMBRES DEL GRUP Em dic Sandra García tinc 24 anys i treballo a Correus. Jugo a un equip de futbol.

Em dic Eva Izquierdo treballo de monitora d'extraescolars i dono clases particulars a nens de primària.

Em dic Jennifer Rodriguez tinc 23 anys i treballo de monitora d'extraescolars. Jugo a futbol al mateix equip que la Sandra.


REFLEXIONS


BLOC I Considerem que pel que respecte als continguts i conceptes que hem après de forma significativa del bloc I de l’assignatura de Didàctica de la llengua I, és que quan parlem de Didàctica ens referim a un procés que consisteix en ensenyar i aprendre, que és bidireccional i que intervenen tres factors: l’alumne, el mestre i els continguts d’aprenentatge. És a dir, és la ciència que estudia el contingut ( el què) i els mètodes ( el com) de l’ensenyament. Per tant com a futures mestres hem de tenir present que també aprenem dels nostres alumnes i que ens hem d’autoavaluar. Tenir en compte el tipus de didàctica que podem trobar com la didàctica general que estudia els principis teòrics i tècniques aplicables a qualsevol matèria, la didàctica específica que estudia aspectes concrets i la didàctica de la llengua ( parlar i comunicar) que està relacionada amb la de la literatura (llegir i escriure). Destaquem també que l’objectiu principal de la didàctica de la llengua és formar parlants i lectors competents en la pròpia llengua, en les llengües estrangeres i en la literatura. També creiem important destacar la diferencia que hi ha entre ensenyar i aprendre entenent el terme ensenyar com comunicar a algú una ciència, un art, lliçons, explicacions. On es transmet informació, i aprendre: Adquirir la coneixença, la pràctica d’alguna cosa a través de l’estudi. Pel que respecte a la nostra formació com a docents requereix que ens impliquem en l’ensenyament de la llengua per gestionar, facilitar i ajudar als alumnes a que siguin competents comunicativament, i que ens hem de formar permanentment. Saber que quan els infants construeixen el seu propi llenguatge no ho fan des de zero, sinó que existeixen uns mecanismes innats facilitadors del llenguatge anomenats constriccions cognitives que fan que els infants adquireixin el llenguatge de forma correcta, aquests són: Lèxiques: Exclusivitat mútua: A cada objecte li correspon un nom Mapeo ràpid: Paraula nova que se li atribueix a un objecte que no coneix. Restricció de l’objecte complet: Se li presenta l’objecte i se li diu la paraula. Restricció taxonòmica: Atribueix un nom a un objecte segons la similitud dels objectes.


Socials: Permeten l’eficiència. Lingüístiques: Principi de contrast: La mare li diu al nen això no és gran, és petit i el nen ho associa. Ressaltar el que deia Bruner que és que el llenguatge s’adquireix emprant-lo i com a través dels seus formats que són pautes d’interacció estandaritzada entre un infant i un adult amb uns rols remarcats que finalment esdevenen reversibles, similitud amb el diàleg i que tota interacció ha de tenir una intersubjectivitat. Com ens mostra a través del Joc del cu- cu que les interaccions dels nens de 4-6 mesos són triangulars (adult-nen-objecte). Sent aquest un format previ a la comunicació que es caracteritzen per l’estabilitat, l’alt grau de predicció, la semblança a les regles del diàleg i, el més important, una acció conjunta que genera expectatives comunes. Trobem anuncis d'intencions el nen té intenció de jugar i s’anuncia l’inici i final del joc, regulació díctica canvi de rols tu/jo i control presuposicional conèixer les regles del joc. Saber que les primeres paraules que diuen els infants es refereixen a situacions complexes. Desprès hi ha els protoimperatius (agua- dame agua) i els protodeclaratius (ete - mira este perro). Alhora que no hi ha correspondències no convencionals entre paraules i significats, trobem la sobreextensió (Papa! Li diu a tots els homes que veu) i la infraextensió (Tito, per referir-se només el seu ànec de joguina). El nen és un subjecte actiu que compara, ordena, categoritza i formula hipòtesi, que busca comunicar-se amb l’entorn i que la comunicació es crea amb el vincle afectiu. Que als 18 mesos hi ha l’explosió lèxica, 1 paraula nova cada dos hores, i quan ja té una quantitat determinada apareix la sintaxis i la morfologia. Que als 3 anys els nens diuen coses que no poden sentit haver, com quan diuen “sabo”, el que fan és regularitzar un verb irregular, ja que cerquen en la llengua una regularitat i una coherència lògica. En relació a les exposicions destaquem que a través de les explicacions de les companyes de classe a mitjançant power points, han estat molt enriquidores per a nosaltres, ja que és una manera de mostrar que podem aplicar el procés d’ensenyament i aprenentatge a través dels iguals i que és una manera d’aprendre molt rica i constructiva a la vegada. Alhora que el fet d’exposar els articles i capítols del llibre ens serveix per saber si la nostra explicació arriba a tots, si ens expliquem correctament, així com si som capaços de transmetre els continguts de forma clara i concisa.


BLOC II Pel que fa als continguts que hem après al bloc II, cal dir que destaquem el pensament de que totes les persones deuriem tenir un bon reconeixement de les llengüesi les cultures diverses. Per tal d'això , no n’hi ha prou amb la “tolerància”, cal emprar el terme “DIVERSITAT” i els valors que comporta, i l'’escola hauria de ser el lloc idoni per iniciar-lo: des de l’Educació Infantil, amb mestres preparats i condicions adequades. També cal esmentar com a important el bilingüisme com la competència manifestada pels individus que els permet passar d'una llengua a l'altra amb rapidesa, sense esforç aparent, i els permet també traduir missatges en ambdues direccions. Cada persona, per tant, té el seu propi repertori lingüístic i mostra un domini de llengües amb competències diferents, segons modalitats i situacions. Un altra contingut que no coneixiem gaire bé i que creiem que te gran relevància en l'àmbit de l'educació, és el programa d'immersió lingüística: concreció del model d'ensenyament bilingüe d'enriquiment, dirigit als estudiants de llengua materna majoritària amb l'objectiu de promoure el bilingüisme i el biculturalisme en les dues llengües presents a la comunitat. A més també hem parlat sobre la llengua estrangera i les seves característiques i sobre la didàctica d'una segona llengua. Pel que fa a aquest últim aspecte, reflexionem sobre el recorregut que ha fet l'aprenentatge de llenfgües per separat fins a la interdependència lingüístic. Això significa que el que sabem d’una llengua, ho podem traspassar a una altra: etapa d’imitació, etapa d’interllengua, etapa de consolidació. Per finalitzar ens agradaria explicar que totes les llengues tenen uns universals língüistics, és a dir, son comunes en molts aspectes com, colors, objectes, relacions temporals i espacials, etc.


BLOC III Pel que fa al tercer bloc de l'assignatura, ens va sobtar molt el vídeo del nadó que realitzava estímuls visuals i auditius a la mare, i quan aquesta li responia, quan hi havia feedback, amb la mirada el nen somreia però quan la mare va l'experiment de mirar-lo fixament sense fer res, sense donar resposta als estímuls del nadó aquest comença a "cridar", s'enfada, plora.... Per una part, voliem destacar la importancia de la comunicació i l'estimulació primerenca dels infants i que així mica en mica vagin adquirint el llenguatge i la intenció comunicativa. Pel que fa a la intenció comunicativa creiem que és cert, fent èmfasi en allò vist i estudiat a l'aula, que els nadons, en nèixer no tenen cap intenció comunicativa, ells ploren o riuen com a resposta fisiològica però és l'adult qui interpreta aquests gestos o accions. A més a més, ens ha semblat molt interessant i l'hem trobat molt macu el procés de la comunicació verbal desl 12 mesos als 5 anys, quan comencen amb holofrases, i realitzen sobreextensions o infraextensions, perquè encara no dominen el llenguatge; I que finalment després d'haver superat l'egocentrisme infantil acaben dominant el llenguatge, als 5 anys, entenen, comprenen i s'expresen amb fluïdesa, organitzen accions pasades, crean oracions compostes, etc. La importància de l'imput lingüístic, que creiem que és bàsic que aquest imput per part dels adults sigui positiu, adequat i adient a l'edat. Per altra part, els jocs de representació ens semblat un recurs didàctic molt ric per a afavorir i facilitar als infants l'ús del llenguatge, a través de les rutines, hàbit bàsic en l'educació infantil. I també molt adequat perquè és cert que a través de l'experiencia, l'entorn i el llenguatge s'ordena la realitat i oferir aquesta experiencia als infants és molt bo. Per finalitzar la reflexió d'aquest bloc ens agradaria comentar que el tema de Projectes, que ja coneixiem a pinzellades, és un mètode d'ensenyamentaprenentatge molt global i per tant molt útil per a l'aprenentatge significatiu, que avui dia és el que es necessita dels alumnes, ja que treballa totes les àrees curriculars, de manera que s'apren de forma globalitzadora, i l'estructura d'aquest mètode està enfocada en l'infant, en les seves necessitats, curiositats, sempre tenint-lo en compte... Per compta amb exploració d'idees prèvies, introducció de nous coneixements, preguntes i dubtes, suggerencies, millores, indicacions i negociacions etc.


BLOC IV Respecte a aquest bloc, tot i que l’Ana ja ens va dir que el treballarem amb més profunditat el proper curs, hem cregut convenient fer unes pinzellades del que ens espera a l’últim any de carrera. Creiem que llegir és comprendre i per tant hem d’entendre el que llegim, sempre que ho fem és amb una intenció, és a dir amb una finalitat i uns objectius. Ja sigui per entreteniment, per gust o per aprendre. Per tant hem de tenir en compte aquests objectius i els coneixements previs. Pel que correspon als tipus d' estructures d’un text, hi ha diversos entre els que destaquem el format de conte en el que trobem un inici, un nus i un desenllaç i el format del text expositiu que pot ser des de un article científic, enciclopèdia o una recepta de cuina. Aquesta última ens sembla molt idònia per treballar-la a l’aula d’infantil, ja que és una forma amena de mostrar als infants aquest tipus de text sense que sigui quelcom feixuc. Ja que considerem que és necessari apropar als nens a aquests textos per tal de que es vagin familiaritzant. Un altre aspecte que hem tractat en aquest últim bloc és com llegir un conte amb infants que no saben llegir, arribant a la conclusió de que els hi hem de dir quin és l’objectiu de llegir per facilitar-los la lectura, ja que considerem que la manera de llegir i la comprensió ve determinada pels objectius.


Podem introduir als nens a la lectura a partir d’un títol perquè ells pensin de que pot tractar el conte; per exemple dir: Avui llegirem Joan sense por, per seguidament preguntar als infants si saben de que pot anar aquesta història, activant d’aquesta manera els coneixements previs. Creiem important que durant la lectura d’un conte hem de parar de llegir i anar fent preguntes sobre al mateix temps que també seria bo fer unes altres qüestions al final de la lectura i que finalment els nens tornin a explicar la història. D’aquesta manera ens assabentem de si l’ha entès o no. En quant a la manera de llegir el llibre, la mestra ha d’agafar-lo llegir el títol com hem dit anteriorment, mirar la portada (imatges), l’autor, l’editorial per tal d’endinsar als alumnes en el món literari. Sempre posicionar el llibre cap a nosaltres quan llegim, ja que així donem l’exemple correcte al infant de com s’ha d’agafar i llegir un llibre. En relació a l’escriptura ressaltem que per escriure un text hem de tenir en compte: Planificació: generació de paraules, idees, estructura i marc del text i a qui va dirigit. Textualització: Passar les idees a l’escrit. Revisió: Tornem a llegir-lo per veure si hi ha faltes d’ortografia, canvien paraules, veure si té coherència. Cal dir que no és un procés lineal perquè podem anar fent, sinó que és recursiu ja que mentre planifico puc revisar, em poden sorgir noves idees, entre d’altres.


Un aspecte que volem comentar és que vam posar en pràctica amb un infant el tema de que quan estan aprenent a escriure el que fan és utilitzar les paraules que composen el seu nom, per escriure unes altres. Amb l’infant que vam fer la prova és el nebot d’una de les integrants del grup, aquest es diu Arnau i té 5 anys, ja sap escriure el seu nom i cognoms així doncs en principi té un mini vocabulari a l’hora d’escriure una mica més ampli que fa uns mesos enrere. Tot i això quan li vam dir que escrigués la paraula formiga, el que va fer va ser utilitzar tres lletres del seu nom, associant la paraula formiga a la mida del insecte, en canvi amb la paraula elefant va escriure totes les lletres i eren una mica més grans que la de la paraula anterior. Cal esmentar que l’Arnau sap escriure la paraula elefant perquè la seva classe es diu així.


GALERIA D'IMATGES

Ens fem una foto amb els actor de Hansel i Gretel L'Aina ens explica un conte en anglès

L'Arnau i l'Aina visiten la caseta de xocolata a sobre l'escenari


VALORACIÓ FINAL La nostra valoració global de l'assignatura de Didàctica de la llengua I és positiva, ja que si tenim en compte la nostra situació inicial i la que tenim actualment, hem sofert una petita evolució. Aquesta ha estat deguda als conceptes teòrics que hem anat aprenent al llarg del semestre, gràcies a la lectura d'un llibre, diversosos articles i les respectives exposicions d'aquests per part nostra i de la resta del grup classe. Pel que respecte a aquesta metodologia de treball, trobem que és molt enriquidora, ja que ens permet explicar a la resta dels companys allò que hem llegit i que considerem important per a tenir en compte. De la mateixa manera que també ens han estat molt útils les dues activitats que hem fet, una sobre un poema aprofitant la festivitat de Sant jordi i l'altra l'anàlisi d'un espectacle infantil. Perquè ens ha estat una forma d'aprendre els continguts de la matèria de forma més vivencial i propera a nosaltres. Com a conclusió final dir que ens ha semblat una assignatura molt interessant de la que hem gaudit i que ens ha estat amena tant pel que fa a les sessions a l'aula com el treball en equip que hem anat realitzant. Així doncs, esperem que la segona part de l'assignatura ens aporti altres coneixements igual de viables per poder tenir-los en consideració a l'aula d'infantil amb els nostres futurs alumnes.



Portafoli llengua pdf moodle