Issuu on Google+

CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

CEIP POMPEU FABRA LLORET DE MAR

CURS 2007-2008

1


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

ÍNDEX 0. Introducció 0.1. Presentació del document 1. Context sociolingüístic 1.1. Alumnat 1.2. Entorn 2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge 2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació 2.1.1.2. El català, vehicle de convivència 2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística 2.1.2.2. Llengua oral 2.1.2.3. Llengua escrita 2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita 2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees 2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells 2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: 2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials. 2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana. 2.1.2.8. Atenció a la diversitat 2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua 2.1.2.11. Materials didàctics 2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe 2.1.3.1. Informació multimèdia 2.1.3.2. Usos lingüístics 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum 2.1.3.4. Català i llengües d’origen 2.2.

La llengua castellana 2.2.1.

L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana 2.2.1.2. Llengua oral 2.2.1.3.Llengua escrita 2.2.1.4. Activitats d’ús 2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques 2.2.1.6. Alumnat nouvingut 2.3.

Altres llengües 2.3.1. Llengües estrangeres 2.3.1.1.Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa 2.3.1.1.Desplegament del currículum 2.3.1.2. Metodologia 2.3.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres 2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera 2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües 2.3.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració 2


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.4.

Organització i gestió 2.4.1.Organització dels usos lingüístics 2.4.1.1. Llengua del centre 2.4.1.2. Documents del centre 2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge 2.4.1.4. Comunicació externa 2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies 2.4.1.6. Educació no formal 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal 2.4.1.6.2. Activitats extraescolars 2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses 2.4.1.7. Llengua i entorn 2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 2.4.2.1. Actituds lingüístiques 2.3.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) 2.4.3. Alumnat nouvingut 2.4.4.Organització dels recursos humans 2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics 2.4.5. Organització de la programació curricular 2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells 2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes 2.4.5.3. Projectes d’innovació 2.4.6. Biblioteca escolar 2.4.6.1. Accés i ús de la informació 2.4.6.2. Pla de lectura de centre 2.4.7.Projecció del centre 2.4.7.1. Pàgina web del centre 2.4.7.2. Revista 2.4.7.3. Exposicions 2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals 2.4.9. Intercanvis i mobilitat 2.4.10.Dimensió internacional del centre educatiu

3.

Concreció operativa del projecte (Pla Anual)

4. Annexes 4.1. 4.2.

Gràfiques enquestes sociolingüístiques Normativa referent al PLC

3


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

0.

Introducció 0.1. Presentació del document

El Projecte Lingüístic de Centre, el PLC, és l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin de manera autònoma i d’acord amb la normativa vigent, determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents. El PLC té un caràcter referencial i normatiu, ja que aquest plantejament ha d’articular, alhora, el paper de la llengua catalana coma llengua vehicular d’acord amb el marc legal vigent. El PLC és una part integrant del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i per tant tenen les mateixes condicions. És un projecte: legal (en cap moment no es podrà contradir la legislació i normativa referida a l’ús i a l’aprenentatge de les llengües), coherent (adequat a la realitat sociolingüística del centre i a la línia pedagògica adoptada), participatiu ( la implicació de la comunitat educativa augmenta l’èxit de la consecució dels seus objectius), vinculant (tothom que s’incorpori al centre ha de respectar el PLC i l’ha de complir) i global (afecta a totes les dinàmiques del centre). El PLC consta bàsicament de cinc parts: 1. El tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge. 2. El procés d’ensenyament aprenentatge de la llengua castellana. 3. Les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres. 4. Els criteris generals d’organització i gestió 5. La concreció operativa del projecte amb l’assignació horària. No partim del no res, sinó d’un PLC, aprovat al 1998, fruit d’una feina de reflexió que el centre va fer i va concretar en un document. Aquest s’ha anat adequant a noves realitats i circumstàncies ja que el PLC és un document viu i dinàmic. Ara tenim una nova realitat sociolingüística del nostre alumnat i de les seves famílies, tenim una nova normativa a complir i uns nous objectius a assolir i això demana una revisió i adaptació del PLC actual. D’altra banda, hem fet un recull de les motivacions que han impulsat al centre a redactar i actualitzar el PLC i que, de fet, són idees molt generals que condicionaran el nostre PLC. o

Necessitat de promoure la participació de tota la comunitat educativa en activitats que fomentin l’ús de la llengua catalana i la integració a la cultura catalana. Es necessari incentivar l’ús de la llengua si volem que el seu ensenyament sigui significatiu.

o

Necessitat de replantejar-se el paper de la llengua oral i l’aprenentatge de la llengua des de totes les àrees del currículum.

o

Necessitat d’impulsar un programa d’immersió lingüística i adaptar-lo a la nova realitat de l’alumnat.

o

Cal aprofitar les tecnologies d’aprenentatge i comunicació ja que ens obren noves portes de com ensenyar llengües.

o

Cal potenciar la lectura com a font d’informació i de plaer i en aquest sentit entendre que la biblioteca escolar pot esdevenir un espai molt important.

o

Necessitat de donar una continuïtat i una coherència entre els cicles i els nivells educatius. 4


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

o

Garantir que en acabar l’ensenyament primari l’alumne hagi assolit les capacitats marcades en el Decret 142/2007 referent als objectius de l’àmbit de les llengües. Cal desenvolupar el màxim possible les competències comunicatives i lingüístiques. Cal assolir la competència plena en català i en castellà. A més, l’alumne en acabar l’ensenyament primari, també ha de poder comprendre i expressar en anglès missatges senzills. Cal promoure el respecte envers la diversitat lingüística i ha de ser competent en la comunicació audiovisual i digital.

L’actualització del PLC és fruit d’un treball conjunt i es realitzarà en diferents fases. Enguany, el curs 2007-2008 s’ha realitzat un breu anàlisi de l’entorn, una diagnosi del centre (a partir de l’aplicatiu proporcionat pel Departament d’Educació) i s’ha adaptat l’assignació horària envers les àrees de llengües a la normativa vigent. El curs vinent, el curs 2008-2009, i a partir de la diagnosi del centre es fixaran uns objectius i unes actuacions a dur a terme a curt, mig i llarg termini. El centre prioritzarà els objectius en concrecions anuals i s’inclouran en el Pla Anual de Centre. D’aquestes actuacions s’hauran de determinar els responsables, s’especificarà com es duran a terme, es proposarà la temporització i els indicadors que s’hauran de fer servir per fer-ne el seguiment. A partir dels indicadors, per tant, s’avaluaran les actuacions i objectius per tal d’anar reorientant i definint el nostre projecte lingüístic cap els objectius proposats. Per tal de dur a terme aquest treball es crea una comissió lingüística on hi ha una representació de la direcció, el coordinador LIC del centre i representants del professorat del centre (mínim un/a mestre/a per cicle, els especialistes d’anglès i el/la mestre/a d’aula d’acollida). El procediment des de l’elaboració del PLC fins a la seva aprovació es el següent: Es redacta un esborrany del PLC. De forma conjunta, es revisa l’esborrany i es redacta el document definitiu. EL document definitiu es presenta al Claustre i al Consell Escolar. En aquest moment no es tracta d’aprovar el document, sinó, que tota la comunitat el conegui, que se’l faci seu i l’assumeixi. El Claustre i el Consell Escolar presenten el PLC a Serveis Territorials. El Director del Serveis Terrritorial amb l’informe d’inspecció autoritza, si és el cas, el PLC. Per últim, és el Consell Escolar el que ha d’aprovar el PLC.

1. Context sociolingüístic 1.1. Alumnat

L’escola Pompeu Fabra actualment és un centre d’infantil i primària de tres línies. Les famílies, d’origen sociocultural mig-baix, són majoritàriament immigrants de la resta de l’Estat espanyol, que treballen en el sector de serveis. D’altra banda, entre les famílies també hi ha una proporció d’immigrants europeus i de la resta del món. Després d’analitzar les enquestes realitzades aquest curs a tota la nostra població escolar cal destacar que hi ha una proporció molt equilibrada dels pares i les mares que tenen estudis primaris, secundaris i superiors. Han realitzat estudis superiors 160 pares i 185 mares, estudis secundaris 199 pares i 198 mares, i estudis primaris 208 pares i 173 mares. Si fem un recompte del lloc de naixement dels nostres alumnes, podem veure com el lloc de naixement majoritari és la província de Girona tot i que sovint, aquests nens/es són catalans de primera generació. En segon terme hi ha una representació important de Sud-Amèrica, d’Europa de l’est i de la resta d’Espanya. Hi ha també alguns nens provinents de la resta d’ Europa, de l’Àfrica, de l’Índia i de la Xina. (veure annex 4.1)

5


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

P3 P4 P5 1r

XINA

3r ÍNDIA

SUDAMÈRICA

ÀFRICA

EUROPA EST

EUROPA

RESTA D'ESPANYA

BARCELONA

GIRONA

2n LLORET

50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

4t 5è 6è

LLOC DE NAIXEMENT

En quan a llengua materna dels alumnes enquestats 376 alumnes parlen castellà amb la mare, 173 parlen català i 126 alumnes parlen altres llengües amb la mare. Pel que fa a la llengua amb la que els pares parlen amb els nens, 383 ho fan en castellà, 163 ho fan en català i 100 ho fan en altres llengües (anglès, holandès, alemany, rus...), africanes (àrab) i asiàtiques (hindú). Per tant, tot i que han passat ja uns anys de l’aprovació del PLC del nostre centre s’observa que continua dominant la llengua castellana com a llengua de relació familiar (pares-fills). La llengua catalana la utilitzen una molt petita part de famílies per relacionar-se amb els seus fills equiparant el nombre d’aquestes darreres famílies a les que es relacionen amb una altra llengua estrangera (anglès, holandès, alemany, rus...). D’altra banda no apareixen diferències significatives entre la llengua parlada amb la mare i la llengua parlada amb el pare. (veure annex 4.1.) De l’anàlisi de les enquestes envers la llengua utilitzada pels nens amb els seus companys, la relació llengua castellana i llengua catalana és més equilibrada tot i que la llengua castellana continua dominant. (veure annex 4.1.) Des de l’escola es constata que el català continua circumscrit a l’entorn escolar i en situacions formals de relació mestre-alumne. Però sovint quan s’estableixen relacions entre iguals i sobretot en situacions informals (esbarjo, menjador...) es parla en llengua castellana, fins i tot alguns nens catalanoparlants.

1.2. Entorn

L’escola es troba a una població costanera, Lloret de Mar. Està situada al barri Can Sabata, una zona d’expansió de Lloret, vora la riera i a tocar de la carretera de Blanes a Tossa. Molt a prop de la zona esportiva. La majoria de l’alumnat prové de la zona sud del terme, dels barris de Fenals, El Molí, Puig Ventós, Can Sabata.. i les urbanitzacions properes. Lloret de Mar actualment té 35.000 habitants aproximadament. Es tracta d’una població que a la darrera dècada ha crescut exponencialment, fruit de la immigració provinent tant de la resta de Catalunya i de l’estat espanyol com d’Europa i la resta del món. Segons el Padró Municipal, dins del seu municipi, hi conviuen persones de norantanou nacionalitats diferents. Al 2001 i segons fons de l’IDESCAT, de 20.239 habitants, 3.382 eren estrangers, 6.655 provinents de la resta de l’estat, 4.602 d’una altra comarca i només 5.600 eren de la mateixa comarca.

6


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Per tant, ens trobem davant d’una població formada per gent de procedències molt diverses on la seva font d’ingressos principal és el turisme, activitat que genera molts llocs de treball en aquesta població.

Si s’analitzen els estudis de la població al 2001, de 17.980 habitants amb més de 10 anys, tenien batxillerat 2.311 persones, 6.030 tenien ESO/EGB, tenien el 1r grau 4.797 persones, 1.419 no tenien estudis, 257 no sabien ni llegir ni escriure, 831 persones havien fet FP de grau mitjà i 619 el FP de grau superior, 965 eren diplomats i 743 llicenciats i doctorats. Si es contempla el cents lingüístic, al 2001 de 19.655 persones, no entenien el català 1.812 persones, sí que l’entenien 17.843, 9.033 persones el sabien escriure i unes 13.400 persones el sabien escriure i llegir. De les 1.812 persones que no entenien el català, 1.069 eren nascuts a l’estranger, 370 eren nascuts a Andalusia i 170 a Girona. En aquesta població hi ha cinc centres públics d’educació infantil i primària, tres instituts públics d’educació secundària i un centre concertat on s’imparteix primària i secundària. Lloret de Mar disposa d’un Pla Educatiu d’Entorn (PEE), iniciat al 2006. El PEE vol donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels infants i joves, coordinant i dinamitzant l'acció educativa de la ciutat més enllà de l'àmbit escolar.L’objectiu del PEE és promoure la cohesió social a través de l'educació intercultural, l'equitat i l'ús de la llengua catalana; incrementar l'èxit escolar i millorar el vincle entre famílies, escoles i entorn; així com enfortir les xarxes educatives i la participació en activitats de lleure, reduint desigualtats entre col·lectius.

7


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge 2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació 1

2

3

4

5

El català és la llengua usada en totes les activitats acadèmiques i és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre.

2.1.1.2. El català, eina de convivència 1

2

3

4

5

Hi ha acord en el claustre i el centre educatiu s’ha començat a plantejar la necessitat d’incrementar l’ús del català en situacions de relació informal: però no es troben estratègies adequades per aconseguir-ho en el seu ús entre iguals.

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística 1

2

3

4

5

Tot i que a la dècada dels 80 o a principi dels 90 el centre es va plantejar com s’havia d’ensenyar la llengua en una realitat en la qual l’alumnat era majoritàriament castellanoparlant i que es va fer formació del programa d’immersió lingüística, l’arribada d’alumnat amb molta diversitat lingüística fa que calgui actualitzar el PIL i adaptar-lo a la nova composició sociolingüística de l’alumnat. Actualment una part del claustre ha iniciat la formació sobre la immersió lingüística amb la previsió de fer el traspàs d’aquesta formació a la resta de professorat. Caldria plantejar-se estendre aquest projecte a tota la comunitat educativa (pares, mares, personal no docent...).

2.1.2.2. Llengua oral 1

2

3

4

5

Es treballa la llengua oral, bàsicament, a l’educació infantil i al primer cicle de primària, però no té un tractament específic a la resta de nivell i àrees.

2.1.2.3. Llengua escrita 1

2

3

4

5

La majoria del professorat aplica alguns aspectes de l’enfocament metodològic que dóna el currículum, però no s’ha reflexionat conjuntament sobre quins canvis s’han de produir en la pràctica educativa per aplicar les orientacions. S’incorporen algunes activitats funcionals, però els aspectes formals continuen tenint molt més pes en l’ensenyament. No s’aprofiten les situacions comunicatives que parteixen de les àrees per planificar les activitats de llengua.

8


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita 1

2

3

4

5

No hi ha un plantejament integrat de les quatre habilitats. Es fan algunes activitats en què es relacionen les dues habilitats lingüístiques. En alguns nivells es fan activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua escrita és inherent: lectura expressiva, teatre... no hi ha, però, un plantejament global.

2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees 1

2

3

4

5

El professorat vetlla per l’aprenentatge de l’expressió i la comprensió en català des de totes les àrees del currículum, però no se’n fa el seguiment. 2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

1

2

3

4

5

El centre disposa d’alguns documents que concreten aspectes didàctics i organitzatius. S’elaboren conjuntament (nivell o cicle) alguns aspectes de la programació i dels criteris d’avaluació. No es disposa de protocols per fer el traspàs de promocions. A part dels expedients de l’alumnat, es traspassa a nivell oral informació puntual que no queda recollida. Hi ha poca coordinació entre el centre i els centre de secundària que reben alumnes del seu centre. Puntualment el professorat s’organitza en comissions per tractar temes organitzatius. 2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: 1

2

3

4

5

Existeix un pla d’acollida on es recullen i se sistematitzen la major part de les actuacions i les mesures organitzatives que s’han de posar en marxa per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. El centre ha establert mecanismes perquè aquest pla d’actuacions sigui compartit i aplicat per la major part del professorat. Pel que fa a l’aprenentatge inicial de la llengua, s’han iniciat processos de reflexió i adequació de les metodologies d’aprenentatges del català com a segona llengua amb alumnat nouvingut, però encara no s’ha arribat al punt que tot el professorat apliqui estratègies per facilitar una instrucció comprensible en totes les àrees.

2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials 1

2

3

4

5

Donat que tenim aula d’acollida, es considera que el tutor/a és el responsable de coordinar l’aplicació de metodologies per a l’aprenentate inicial de la llengua i aquest col·labora amb la resta de docents per facilitar estratègies que ajudin a una instrucció comprensibles en totes les àrees. S’haurien d’establir criteris sobre quin ha de ser el tractament de les llengües curriculars pel que fa a la seqüència d’aprenentatge, que s’apliquen en funció de les possibilitats organitzatives.

9


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana 1

2

3

4

5

Es té en compte la diferència entre l’alumnat que desconeix les dues llengües oficials i el que en desconeix només una com un dels criteris que ha de guiar l’organització del currículum personalitzat de l’alumnat. En qualsevol cas, s’utilitza la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar els aprenentatges, la comunicació i l’ús de la llengua vehicular des de l’inici de la incorporació de l’alumnat nouvingut.

2.1.2.8. Atenció de la diversitat 1

2

3

4

5

El centre, amb l’assessorament dels serveis educatius, ha definit els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat lingüística de l’alumnat, d’acord amb les orientacions del Departament d’Educació. Tot i que, en general, aquests mecanismes s’apliquen (grups flexibles, reforç...), no existeixen espais de reflexió per adequar-los a la realitat canviant del centre.

2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 1

2

3

4

5

El centre s’esforça per potenciar l’ús del català, però li manquen estratègies que no estan coordinades.

2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua 1

2

3

4

5

Existeixen criteris d’avaluació consensuats sobre els elements que s’han de tenir en compte a l’hora de valorar els aprenentatges i l’ús de la llengua, però no són d’aplicació general ni objecte de reflexió i actualització. S’avaluen les competències relacionades amb la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària. Es té en compte la llengua oral a partir de la percepció del professorat (no hi ha pautes d’observació sistemàtica consensuades). Els instruments d’avaluació són majoritàriament heteroavaluatius i escrits, tot i que s’inclouen activitats d’autoavaluació al llarg de les seqüències didàctiques. S’entén l’avaluació com un procés pedagògic i informatiu que ha d’incidir en el desenvolupament del currículum, però no s’han establert els mecanismes mitjançant els quals es pugui aplicar sistemàticament aquest principi. 2.1.2.11. Materials didàctics 1

2

3

4

5

Els criteris per a la selecció de materials, incloent-hi els relacionats amb la dimensió literària del currículum, els estableixen puntualment els equips docents en funció de les necessitats immediates, però no existeix una anàlisi del plantejament metodològic que proposen ni una coherència al llarg de l’etapa. Aquests criteris no inclouen l’adaptació i/o creació de materials per atendre la diversitat de necessitats d’aprenentatge. El centre actualment està revisant els llibres de text procurant una coherència a llarg de tota l’etapa. 10


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe 2.1.3.1. Informació multimèdia 1

2

3

4

5

L’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular principal del programari i dels suports digitals en general que produeix el centre respon a una actuació continuada i planificada que dóna lloc a un nivell d’ús relativament òptim.

2.1.3.2. Usos lingüístics 1

2

3

4

5

El centre treballa explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, ja que la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials en un context multilingüe com és el de Catalunya. A part del professorat de llengua, s’hi sent implicat tot l’equip docent.

2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum 1

2

3

4

5

Es valora el bagatge lingüístic de l’alumnat i, puntualment, es fa protagonista en una activitat de desenvolupament del currículum l’alumnat que té com a llengua familiar una llengua diferent al català o al castellà. El centre celebra un cop a l’any el Fòrum de les Llengües on es treballa la diversitat lingüística del centre.

2.1.3.4. Català i llengües d’origen 1

2

3

4

5

El professorat disposa d’informació sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula per fer-ne ús, valorar-les i tenir-les en compte. Però la interdependència lingüística i l’assoliment de les competències comunes només es tenen en compte des de les àrees de llengua i coneixement del medi social i natural.

11


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

DIAGNOSI GRÀFICA PUNT 2.1

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge 2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació 2.1.1.2. El català, vehicle de convivència 2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística 2.1.2.2. Llengua oral 2.1.2.3. Llengua escrita 2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita 2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees 2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells 2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: 2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials. 2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana. 2.1.2.8. Atenció a la diversitat 2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua 2.1.2.11. Materials didàctics 2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe 2.1.3.1. Informació multimèdia 2.1.3.2. Usos lingüístics 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum 2.1.3.4. Català i llengües d’origen

5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5

2. 1. 1. 1. 2. 1. 1. 2. 2. 1. 2. 1. 2. 1. 2. 2. 2. 1. 2. 3. 2. 1. 2. 4. 2. 1. 2. 5. 2. 1. 2. 6. 2. 1. 2. 7. 2. 1. 2. 7. 1. 2. 1. 2. 7. 2. 2. 1. 2. 8. 2. 1. 2. 9. 2. 1. 2. 10 . 2. 1. 2. 11 2. 1. 3. 1. 2. 1. 3. 2. 2. 1. 3. 3. 2. 1. 3. 4.

0

12


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.2. La llengua castellana 2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: 2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana 1

2

3

4

5

Es té en compte la realitat sociolingüística de l’alumnat. Hi ha continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà: es té clar que l’objectiu final és que l’alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana, però és un objectiu que no s’acaba d’aconseguir, ja que el nivell de llengua castellana en l’alumnat és superior.

2.2.1.2. Llengua oral 1

2

3

4

5

Es treballa la llengua oral bàsicament al primer cicle de primària, però no té un tractament específic a la resta de cicles. No hi ha una consideració específica de les variants de la llengua castellana.

2.2.1.3. Llengua escrita 1

2

3

4

5

Se segueix l’enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura que té un compte que és un procés complex. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura no sempre tenen uns objectius clars, ni estan lligats als temes que es treballen. No sempre s’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats, tot i que hi ha coordinació amb el professorat de llengua catalana. 2.2.1.4. Activitats d’ús 1

2

3

4

5

El centre ha previst activitats d’ús de la llengua castellana per reforçar el procés d’ensenyament/aprenentatge amb la presència dels recursos TIC i audiovisuals. 2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques 1

2

3

4

5

Donat la realitat sociolingüística de l’alumnat, el centre realitza totes les àrees no lingüístiques en llengua catalana. Per tal de complir amb la normativa actual que equipara l’assignació horària d’estructures comunes en llengua catalana i castellana, s’ha previst l’ús de la llengua castellana en algunes hores de lliure disposició. Es treballarà l’expressió oral i la comprensió lectora, al cicle inicial a l’hora de biblioteca i d’informàtica i a cicle mitjà i superior a l’hora d’informàtica.

13


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.2.1.6. Alumnat nouvingut 1

2

3

4

5

En una primera fase, s’ha assegurat un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat nouvingut. Posteriorment s’ha iniciat un ensenyament de la llengua castellana que té present el que ja sap l’alumnat de llengua catalana i la presència del castellà en la societat.

DIAGNOSI GRÀFICA PUNT 2.2 2.2. La llengua castellana 2.2.1.

L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana 2.2.1.2. Llengua oral 2.2.1.3.Llengua escrita 2.2.1.4. Activitats d’ús 2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques 2.2.1.6. Alumnat nouvingut

5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 2.2.1.1.

2.2.1.2.

2.2.1.3.

2.2.1.4.

2.2.1.5

2.2.1.6

14


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.3. Altres llengües 2.3.1. Llengües estrangeres 2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

El centre inicia l’aprenentatge/ensenyament de la llengua anglesa (primera llengua estrangera) a 1r curs de cicle inicial amb l’objectiu que en acabar l’etapa de Primària els alumnes puguin ser capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. No es realitza cap bloc de contingut d’àrees no lingüístiques en llengua estrangera.

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum 1

2

3

4

5

L’ensenyament de les llengües estrangeres al centre depèn de la iniciativa del professorat, que canvia pràcticament cada any. Hi ha poca coordinació entre els cicles.

2.3.1.1.2. Metodologia 1

2

3

4

5

Tot i que hi ha un enfocament comunicatiu de l’ensenyament de segones llengües, caldria millorar la coordinació entre el professorat de llengües estrangeres del centre.

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 1

2

3

4

5

Els llibres de text s’escullen i es consensuen segons les necessitats de l’alumnat, però una part del professorat, pel que fa als materials didàctics, segueix els seus propis criteris.

2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 1

2

3

4

5

Una part del professorat ha entès que la utilització dels recursos tecnològics permet atendre la diversitat de l’alumnat i n’explora, més aviat individualment, noves possibilitats. 2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 1

2

3

4

5

Tot i que hi ha prevista la potenciació de la llengua estrangera en les interaccions tant formals com informals, no es projecten els resultats del treball curricular fora de l’aula d’aprenentatge.

15


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres 2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera

Actualment el centre no ha planificat l’avançament de l’aprenentatge de la primera llengua estrangera a l’educació infantil.

2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

Actualment el centre no imparteix cap bloc de continguts d’àrees no lingüistes en llengua estrangera.

2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües

De moment, el centre no participa en projectes plurilingües.

2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració

1

2

3

4

5

El centre no té prevista la realització de classes de llengua d’origen en horari extraescolar, però puntualment en fa un ús simbòlic i s’utilitzen per treballar la dimensió plurilingüe i intercultural tot potenciant actituds receptives cap a les persones que parlen altres llengües.

16


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

DIAGNOSI GRÀFICA PUNT 2.3

2.3. Altres llengües 2.3.1. Llengües estrangeres 2.3.1.1.Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa 2.3.1.1.Desplegament del currículum 2.3.1.2. Metodologia 2.3.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres 2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera 2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües 2.3.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració

4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 2.3.1.1.

2.3.1.2.

2.3.1.3

2.3.1.4.

2.3.1.5

2.3.2.

17


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.4. Organització i gestió 2.4.1. Organització dels usos lingüístics 2.4.1.1. Llengua del centre 1

2

3

4

5

El centre educatiu ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l´ús del català també en els rètols, els cartells i la decoració general del centre. A la pràctica es respecta aquest acord i se’n fa un seguiment. 2.4.1.2. Documents de centre 1

2

3

4

5

El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre, amb especial atenció als continguts referits a la llengua catalana i es fa un seguiment en les actuacions quotidianes de les propostes de canvi derivades de les revisions.

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge 1

2

3

4

5

En general, tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. No és una competència que es treballi transversalment a les àrees del currículum, però la tenen en compte alguns professors i algunes professores.

2.4.1.4. Comunicació externa 1

2

3

4

5

El centre fa la documentació en català. Es tenen en compte, quan és possible, les llengües de la nova immigració.

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies 1

2

3

4

5

El centre educatiu ha acordat que tots els professionals del centre s’adreçaran habitualment en català a les famílies de tot l’alumnat.

2.4.1.6. Educació no formal 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal 1

2

3

4

5

El centre educatiu veu bé que es desenvolupin activitats dels serveis d’educació no formal al mateix centre. Existeix una preocupació al centre per tal que aquestes activitats coneguin i facin seves les orientacions i propostes del centre pel que fa al català com a llengua d’ús i al tractament de la diversitat lingüística. Però no s’ha anat més enllà de redactar alguna proposta o algun projecte estrictament formal. 18


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars 1

2

3

4

5

El centre educatiu veu bé que es desenvolupin activitats extraescolars al mateix centre. Existeix una preocupació al centre per tal que aquestes activitats coneguin i facin seves les orientacions i propostes del centre pel que fa al català com a llengua d’ús i al tractament de la diversitat lingüística.

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses 1

2

3

4

5

El centre no ha establert cap criteri favorable a l’ús del català per part dels serveis externs que pugui contractar, tot i que a les activitats que es porten a terme hi ha presència de la llengua catalana.

2.4.1.7. Llengua i entorn 1

2

3

4

5

El centre participa en el pla d’entorn de la població, en el qual s’ha acordat treballar els usos lingüístics favorables a la llengua catalana i se’n fa un seguiment.

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 2.4.2.1. Actituds lingüístiques 1

2

3

4

5

El centre treballa la diversitat lingüística, interculturalitat i resolució de conflictes habitualment a la tutoria i els té en compte la major part del professorat en les seves activitats docents.

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) 1

2

3

4

5

El centre, després regula l’ús del català en els tres àmbits (comunitat educativa, activitats administratives i comunicacions amb l’entorn). Caldria fer una avaluació periòdica per tal que l’aplicació sigui coherent amb els objectius. Hi ha un servei medicació lingüístico-cultural ofertat per l’ajuntament.

2.4.3. Alumnat nouvingut 1

2

3

4

5

En la relació amb l’alumnat nouvingut, tot el centre utilitza sempre el català. Es garanteix una atenció individualitzada intensiva per aprendre aquesta llengua, i es fa amb un enfocament comunicatiu i amb la metodologia adequada. S’avaluen regularment els resultats i se’n fa un seguiment acurat.

19


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.4.4. Organització dels recursos humans 2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics 1

2

3

4

5

El centre ha fet una autodiagnosi amb les necessitats de formació relacionada amb els objectius estratègics i de millora de centre. El centre disposa d’una eina que facilita la identificació de les necessitats de formació. Té en perspectiva projectes de formació en les diverses àrees curriculars que no afecten directament a les llengües.

2.4.5.

Organització de la programació curricular

2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells 1

2

3

4

5

Hi ha coordinació dins dels cicles, de català i de castellà. La falta de personal definitiu de llengua estrangera dificulta la coordinació a nivell d’etapa d’aquesta llengua.

2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes 1

2

3

4

5

El centre no ha fet cap reflexió sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes. Cada nivell opta de manera individual pel que fa a la programació i metodologia de les diverses llengües.

2.4.5.3. Projectes d’innovació 1

2

3

4

5

El centre no participa en cap projecte d’innovació que repercuteixi en tot el centre pel que fa a l’ensenyament/aprenentatge de les llengües.

2.4.6. 1

2

Biblioteca escolar 3

4

5

El centre té una biblioteca amb volum de documents suficients per donar resposta a les necessitats d’informació de la seva comunitat educativa, però desconeix el volum de documents que hi ha en les diferents llengües. Des de la biblioteca s’impulsen activitats de foment de la lectura de forma periòdica, però sense tenir una planificació general. Actualment la biblioteca s’està remodelant per tal que sigui més funcional com a biblioteca escolar.

20


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

2.4.6.1. Accés i ús de la informació 1

2

3

4

5

El centre ha començat a elaborar una planificació, recollint les activitats de cerca i ús de la informació que es fan a les aules, als cicles i/o a la biblioteca. Majoritàriament les activitats se centren en la cerca i localització d’informació a través d’Internet. Es té cura que l’alumne presenti la informació cercada en la llengua d’aprenentatge del centre. 2.4.6.2. Pla de lectura de centre 1

2

3

4

5

El centre no disposa d’un PLEC ( Pla de Lectura de Centre), tot i que es realitzen diferents activitats d’animació a la lectura impulsades per diferent professorat, cicles, des de la biblioteca de l’escola. 2.4.7.

Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre 1

2

3

4

5

La pàgina web és un recurs compartit per tota la comunitat educativa, però l’actualització no es correspon a la dinàmica del centre, molt més activa. Es té clar el paper del català com a llengua vehicular i, per tant, de referència del centre. Actualment s’estan plantejant canvis per tal de renovar la web del centre.

2.4.7.2. Revista 1

2

3

4

5

La revista del centre és un recurs compartit per tota la comunitat educativa. Es té clar el paper del català com a llengua vehicular i, per tant, de referència del centre.

2.4.7.3. Exposicions 1

2

3

4

5

El centre no organitza, amb la col·laboració d’organismes o d’entitats, exposicions sobre temàtica relacionada amb el món de l’educació. Si mai es considera necessari, s’hauran d’establir uns criteris lingüístics i de continguts.

2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals 1

2

3

4

5

El centre no participa en cap espai virtual d’intercanvi d’informació ni per al professorat ni per a l’alumnat, ni ha creat cap espai de comunicació virtual entre professorat i alumnat. S’està plantejant la possibilitat de crear blocs per nivells per tal de crear un espai d’intercanvi de comunicació entre alumnat i professorat.

2.4.9. Intercanvis i mobilitat 21


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

1

2

3

4

5

En la programació de cada curs se solen preparar diverses sortides acadèmiques, que contemplen continguts del currículum en el seu vessant més pràctic, però no es relacionen directament amb la millora de la competència lingüística de l’alumnat.

2.4.10. Dimensió internacional del centre educatiu 1

2

3

4

5

El centre no ha participat mai en projectes europeus o internacionals, i no incorpora el desenvolupament de la dimensió europea en les finalitats del seu projecte educatiu.

22


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

DIAGNOSI GRÀFICA PUNT 2.4 2.4. Organització i gestió 2.4.1.Organització dels usos lingüístics 2.4.1.1. Llengua del centre 2.4.1.2. Documents del centre 2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge 2.4.1.4. Comunicació externa 2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies 2.4.1.6. Educació no formal 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal 2.4.1.6.2. Activitats extraescolars 2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses 2.4.1.7. Llengua i entorn 2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 2.4.2.1. Actituds lingüístiques 2.3.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) 2.4.3. Alumnat nouvingut 2.4.4.Organització dels recursos humans 2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics 2.4.5. Organització de la programació curricular 2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells 2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes 2.4.5.3. Projectes d’innovació 2.4.6. Biblioteca escolar 2.4.6.1. Accés i ús de la informació 2.4.6.2. Pla de lectura de centre 2.4.7.Projecció del centre 2.4.7.1. Pàgina web del centre 2.4.7.2. Revista 2.4.7.3. Exposicions 2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals 2.4.9. Intercanvis i mobilitat 2.4.10.Dimensió internacional del centre educatiu

5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5

2. 4. 1. 1 2. . 4. 1. 2. 2 4. 1 2. .3 4. 1. 2. 4. 4. 2. 1.5. 4. 1. 6 2. .1. 4. 1. 2. 6.2. 4. 1. 6. 3 2. . 4. 1. 2. 7. 4. 2. 2. 1. 4. 2. 2. 2. 4. 2. 3. 4. 4. 2. 1. 4. 5. 2. 1. 4. 5. 2. 2. 4. 5. 3. 2. 4. 2. 6. 4. 6. 1 2. . 4. 6. 2 2. 4. 7 2. .1 4. 7. 2 2. . 4. 7. 3 2. 4. 8 2. 4. 9 2. . 4. 10 .

0

23


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

3.

Concreció operativa del projecte (Pla anual)

Aquests són els objectius prioritaris per treballar, els quals ens permetran atansar-nos als principis que hem definit en el PLC. o Potenciar la lectura com a font d’informació i de plaer i l’ús de la biblioteca com a espai essencial per a assolir aquest fi. o Elaborar material de treball per tal de treballar de forma més sistematitzada la comprensió lectora des de totes les àrees. o Impulsar el programa d’immersió lingüística i realitzar el traspàs d’informació del seminari d’immersió al claustre. o Impulsar actuacions per tal de dinamitzar l’ús del català en tots els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre educatiu.

Horaris

Llengua catalana 1r curs (CI) 2n curs (CI) 3r curs (CM) 4t curs (CM) 5è curs (CS) 6è curs (CS) Total Llengua castellana 1r curs (CI) 2n curs (CI) 3r curs (CM) 4t curs (CM) 5è curs (CS) 6è curs (CS) Total Llengua estrangera: Anglès 1r curs (CI) 2n curs (CI) 3r curs (CM) 4t curs (CM) 5è curs (CS) 6è curs (CS) Total

Hores per curs

Estructures lingüístiques comunes

Horari lliure disposició

Totals

210 210 105 105 105 105 840

35 70 35 35 35 35 245

0 0 35 35 35 35 140

245 280 175 175 175 175 1225

0

70 70 35 35 35 35 280

105 105 140 140 140 140 770

0

35 35 105 105 105 105 490

35 35 105 105 105 105 490 35 35 105 105 105 105 490

0

El català és la llengua vehicular d’ensenyament-aprenentatge des de P3 fins a 6è. En tot cas, l’escola serà respectuosa amb les llengües d’origen del seu alumnat, i posarà els medis disponibles per tal d’integrar el més ràpidament possible en el desenvolupament normal de les classes, tots aquells alumnes la procedència lingüística dels quals o sigui la llengua catalana. Per aquest darrer objectiu, a l’escola tenim una aula d’acollida on s’atenen els nens nouvinguts segons les seves necessitats. Prenent com a punt de partida un objectiu fonamental del projecte educatiu com és el d’aconseguir que tot alumnat assoleixi una bona competència comunicativa en acabar la Primària, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en anglès i sense perdre mai de vista la realitat sociolingüística del nostre centre, es creu imprescindible potenciar la immersió lingüística és a dir, es creu necessari incentivar el català per tal de potenciar l’aprenentatge i aconseguir que en

finalitzar l’etapa 24


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

educativa de Primària, tot alumnat sigui capaç de conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular d’aprenentatge. El castellà és la segona llengua oficial que l’escola ha de treballar per tal de garantir el domini d’aquesta llengua. La majoria del nostre alumnat la té com a llengua materna, aquest fet justifica la introducció d’aquesta àrea sigui a cicle inicial d’una sessió setmanal per tal de consolidar els mecanismes de lectura i escriptura en català. Al primer curs del cicle inicial s’introdueix a nivell oral i a finals del mateix cicle es transfereixen els aprenentatges assolits al castellà. Tot i no arribar a l’assignació mínima de llengua castellana al cicle inicial marcats pel Decret 142/2007, aquesta dedicació horària queda compensada al llarg de l’etapa augmentant les hores de castellà al cicle mitjà i superior. El comput global horari de llengua castellana a tota l’Etapa de Primària resulta de 490 hores, superant els mínims marcats pel Decret abans esmentat. Els continguts que corresponen al Coneixement d’Estructures Lingüístiques Comunes es faran en llengua catalana i serveixen com a base per a l’aprenentatge de les dues llengües (Català i Castellà), la qual cosa ens permet reforçar i no repetir els elements comuns. L’assignació horària pel treball de les Estructures Lingüístiques Comunes al llarg de l’etapa són de 245 hores. Tal i com preveu l’ Ordre EDU/221/2007, la qual preveu la impartició de 245 hores de llengua castellana dins el còmput horari de lliure disposició, aquesta assignació horària queda repartida en 2 hores a la setmana al cicle inicial (Biblioteca i Informàtica) i una hora setmanal a cicle mitjà i superior (Informàtica). Es treballarà bàsicament l’expressió oral i la comprensió lectora. Cal fer esment, encara que dins el quadre horari anterior no quedin reflectides, l’impuls que des del centre es vol donar envers les competències lingüístiques. Es creen grups flexibles, s’elaboren les proves de comprensió lectora per a final de cada cicle i, amb l’ampliació de la sisena hora, es treballa la comprensió lectora mitjançant la comprensió dels problemes de matemàtiques.

25


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

ANNEXES

26


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

4.1

Gràfiques enquestes sociolingüístiques

LLORET

BARCELONA

9 9 5 9 11 6 5 8

RESTA ESP.

1 1 5 6 5 5 10 4

EUROPA

1 1 1 1 3 3 1 4

EUROPA EST

1 1

AFRICA

SUD-AMÈR.

1 2 3 1 6 4 2 4

1 2 1 1

ÍNDIA

1 2 8 3 3 8 6 10

1

4

XINA

2 2 2 2

1

P3 P4 P5

3r

XINA

ÍNDIA

AMÈRICA

SUD-

ÀFRICA

EST

EUROPA

2n EUROPA

D'ESPANYA

RESTA

BARCELONA

1r GIRONA

50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

29 35 40 42 38 31 44 33

LLORET

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è total

GIRONA

4t 5è 6è

LLOC DE NAIXEMENT

50

LLOC DE NAIXEMENT LLORET

45

LLOC DE NAIXEMENT GIRONA

40

LLOC DE NAIXEMENT BARCELONA

35 30

LLOC DE NAIXEMENT RESTA D'ESPANYA

25

LLOC DE NAIXEMENT EUROPA

20

LLOC DE NAIXEMENT EUROPA EST

15

LLOC DE NAIXEMENT ÀFRICA

10

LLOC DE NAIXEMENT SUD-AMÈRICA

5

LLOC DE NAIXEMENT ÍNDIA

0 P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

LLOC DE NAIXEMENT XINA

27


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

ESPANYOLA

EUROPEA

EUROPEA EST

38 39 48 62 57 47 56 49

5 8 4 4 1 3 3 1

4 2 5 1 6 4 3 4

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è total

AFRICANA

SUD-AMÈR.

HINDÚ

2

2 2 7 3 1 5 6 8

1

1 4

3 3 4 3 2 2

70

70 60

NACIONALITAT ESPANYOLA

50 60 40

P5

1r NACIONALITAT EUROPA 2n EST

20

P3

P4

P3 60 P4

60 60

P550 1r

50 60 50

2nP3 40 3rP4

50 40 40

6è total

HINDÚ

NACIONALITAT AFRICANA

3r 4t

NACIONALITAT SUD- 5è AMÈR. 6è NACIONALITAT HINDÚ

NACIONALITAT

0

4t 0 5è

SUD-AMÈR.

10

AFRICANA

20

EST

0 30

EUROPA

ESPANYOLA

10

EUROPA

40

10 3r

P4

NACIONALITAT EUROPA

50 30

4t30 P5 5è 1r 6è20 2n total

P3

40

30 30

30

20 20 10 10 10

P5

1r

2n

3r

4t

CATALÀ

CASTELLÀ

ALTRES

18

36

19

17

26

12

23 CATALÀ 19

34 CASTELLÀ 43

24 19

42 38

18 15 15 19 22 20 17 27 173

51 28 44 32 53 44 47 44 376

16

51

11

45

P3 12 P4 ALTRES LLENGUA PARLADA 14 LLENGUA PARLADA P3 AMB MARE P5 CATALÀ 15 LA 16 AMB EL PARE CATALÀ P4 1r 14 10 LLENGUA PARLADA P5 2n 16 LLENGUA PARLADA 1r AMB LA MARE 8 AMB EL PARE 8 3r CASTELLÀ 2n 12 CASTELLÀ 16 4t LLENGUA PARLADA 3r 10 LA MARE LLENGUA PARLADA AMB ALTRES 126 4t 5è AMB EL PARE ALTRES 14 5è 6è 6è 15

22 49 5 00 CATALÀ CASTELLÀ ALTRES CATALÀ CASTELLÀ ALTRES 0 P3 1r 2n 3r 5è 6è 14P4 P5 52 4t 10 P3 LLENGUA P4 P5 PARLADA 1r 2n AMB 3r LA4tMARE 5è EL 6èPARE LLENGUA PARLADA AMB 163 383 100

28


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

CATALÀ

CASTELLÀ

ALTRES

P3

38

40

4

P4

33

40

1

P5

32

44

5

1r

38

61

3

2n

53

49

0

3r

42

66

1

4t

31

62

3

45

68

0

28

66

3

total

340

498

20

80 70 LLENGUA PARLADA AMB ELS COMPANYS CATALÀ

60 50

LLENGUA PARLADA AMB ELS COMPANYS CASTELLÀ

40 30

LLENGUA PARLADA AMB ELS COMPANYS ALTRES

20 10 0 P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

80 P3

70

P4

60

P5

50

1r

40

2n

30

3r 4t

20

10

0 CATALÀ

CASTELLÀ

ALTRES

LLENGUA PARLADA AMB ELS COMPANYS

29


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

PRIMARIS 9 16 22 21 35 35 19 22 29 208

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è total

SECUNDAR. 22 19 17 21 26 17 25 30 22 199

SUPERIORS 26 16 11 23 14 18 21 16 15 160

40 35 30 25

ESTUDIS DEL PARE PRIMARIS

20

ESTUDIS DEL PARE SECUNDARIS

15

ESTUDIS DEL PARE SUPERIORS

10 5 40 0 35

P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

P3 P4

30

P5

25

1r

20

2n

15

3r 4t

10

5

0 PRIMARIS

SECUNDARIS ESTUDIS DEL PARE

SUPERIORS

30


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

PRIMARIS

SECUNDAR.

SUPERIORS

P3

6

23

29

P4

9

13

19

P5

12

21

17

1r

19

24

23

2n

26

28

20

3r

29

21

19

4t

23

22

20

22

25

20

27

21

18

total

173

198

185

35 30 25

ESTUDIS DE LA MARE PRIMARIS

20

ESTUDIS DE LA MARE SECUNDARIS

15

ESTUDIS DE LA MARE SUPERIORS

10

35 5

P3

30

P4

0

25

P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

P5 1r

20

2n 15

3r

10

4t 5è

5

0 PRIMARIS

SECUNDARIS ESTUDIS DE LA MARE

SUPERIORS

31


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

4.2. Normativa bàsica referent al PLC •

Instruccions per al curs 2007-2008

a

l'organització

i

funcionament

dels

centres

per

Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (ESO). DOGC núm. 4915 29/06/2007: https://www.gencat.net/diari/4915/07176092.htm

Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny per la qual s'estableixen els principis generals que s'han de tenir en compte per a l'aplicació de l'article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, per la qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària: http://www.gencat.net/eadop/imatges/4917/07180108.pdf

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. DOGC núm. 4915 - 29/06/2007: https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

La llengua catalana al nou Estatut

Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny (DOGC 4168, del 6), sobre els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística.

Llei 1/1998, de 7 de gener (DOGC 2553, del 9, i BOE 36, d'11 de febrer), de política lingüística

Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC 1524, de 29 de novembre), sobre el coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docents dels centres públics d'ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d'Ensenyament.

Ordre de 8 de setembre de 1983 (DOGC 362, del 9, i correcció d'errada en el DOGC 369, de 5 d'octubre), per la qual es desplega el Decret 362/1983, de 30 d'agost, sobre l'aplicació de la Llei /1983, de normalització lingüística a Catalunya, a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, modificat per l'Ordre de 6 de desembre de 1983 (DOGC 415, de 9 de març de 1984). 32


CEIP POMPEU FABRA PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Decret 362/1983, de 30 d'agost (DOGC 359, del 31), sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d'abril (DOGC 322, del 22), de normalització lingüística a Catalunya a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, modificat pel Decret 576/1983, de 6 de desembre (DOGC 415, de 9 de març de 1984).

33


Projecte lingüistic de centre