Issuu on Google+

“El nostre pa de cada dia" Pol Ricart Herms Octubre de 2013

Escola Massana – Grau en Arts i Disseny – Grup 2.3


Victoria Campillo i Xavier Arenós Metodologia Projectual BLOC 1 – La imatge consumida

1


Índex 1. Enunciat de l’exercici

2

2. Procés de Treball

2

2.1. Recursos referencials

2

2.2. Primeres idees

3

2.3. Assumpte

4

2.4. Mapa conceptual

5

2.5. Propostes

5

3. L’obra: “El nostre pa de cada dia”

8

3.1. Discurs

8

3.2. Relat i Llenguatge

8

3.3. Materials i guió tècnic

9

3.4. Concreció i resultat

12

3.5. Resultat

13

3.5.1. Llenguatge

13

3.5.2. Públic

13

3.5.3. Ubicació

13

3.5.4. Producte

13

2


1. Enunciat de l’exercici «La premsa diària com a proveïdora d’imatges per al consum immediat: el consum, la immediatesa i la caducitat de les imatges a través de la premsa, són elements d’estudi que com a creatius vinculats a lo visual ens han de fer reflexionar. Per això, hem de saber valorar l’ importància que tenen els mitjans de comunicació a l’hora de veure i pensar el món. Tal com ens diu Italo Calvino: Vivim sota una pluja ininterrompuda d'imatges; els mitjans més potents no fan sinó transformar el món en imatges i multiplicar-les a través d'una fantasmagoria de joc de miralls: imatges que en gran part tenen carència de la necessitat interna que hauria de caracteritzar a tota imatge, com a forma o com a significat, com a capacitat d'imposar-se a l’atenció, com a riquesa de significats possibles. Gran part d'aquest núvol d'imatges es dissol immediatament, com els somnis que no deixen petja en la memòria». El treball, bidimensional o tridimensional, haurà de representar allò que ens interessa sobre el “diari”. Pot ser el diari com a objecte, la informació que ens transmet, les estratègies que utilitza, la manipulació d’imatges, etc. A partir del concepte que triem, hem de desenvolupar-lo amb el nostre propi llenguatge.

3


2. Procés de Treball 2.1. Recursos referencials Abans de començar a pensar sobre una obra o tipus de obra, vaig reflexionar molt, vaig fer una pluja de idees i assumptes a partir dels quals podria realitzar una obra amb el diari com a referent. El primer que vaig fer va ser buscar referencies. Encara que no ho vulgues, era possible que, a l’hora de realitzar una obra, m’aproximés a alguna ja existent. Sempre és positiu analitzar quins treballs ja s’han fet respecte el tema en el qual treballo, vigilant, això si, de no deixar-me influenciar i utilitzar el meu propi llenguatge. Vaig trobar una sèrie de referents, molts d’ells proporcionats a classe, que van realitzar obres de caire molt diferent: •

Pablo Picasso i Georges Braque (Collage)

John Hearfield

Martha Rosler

Jorge Macchi

Ignasi Aballí

Les obres d’aquests artistes no tenen un rerefons “conceptual” amb el diari, sinó que el lliguen, sobretot, estèticament. Per exemple, els collages de Picasso o Braque tenen una funció estètica i de relació amb la quotidianitat o realitat del diari com a objecte proper. Els fotomuntatges de Heartfield, tenen la intenció de ensenyar les veritats que s’amagaven darrere el nazisme, i els de Martha Rosler, molt més actuals, també utilitzen el mateix llenguatge. En canvi, Jorge Macchi retalla el diari buidant-lo d’informació, o Ignasi Aballí en retalla les xifres. Com es pot apreciar, tots aquests artistes treballen amb la imatge i amb el diari com a objecte, amb la matèria (el paper).

4


2.2. Primeres idees A part dels referents que tenia, m’interessava parlar sobre assumptes concrets, sense pensar encara en la manera de poder representar-los. Els primers assumptes en els que vaig pensar van ser: •

Estratègies de manipulació de la informació.

Mentides, enganys i omissió d’informació.

El diari com a objecte efímer.

Diari paper vs. diari digital

A partir d’aquests temes, vaig començar a desenvolupar més els assumptes anteriors i en pensar en alguna manera de representar-los. 1. La premsa manipula ideològicament a les persones. Segons el diari, tindrem unes “ideologies” o unes altres. No te res a veure una mateixa notícia tractada per “La Razón” o l’“ARA”, per posar dos extrems. Em centro en algun exemple de diari específic, per tant amb un punt de vista concret, i sobretot amb el tipus de societat molt tancada. Per exemple: Qualsevol poble petit de Catalunya, en el qual tothom té una visió semblant dels conflictes actuals entre Catalunya i Espanya. 2. La falsedat de molta de la informació que rebem. Utilitzaria com a “eina” la mentida i la manipulació de informació. Una proposta encara bastant lligada a l’anterior. Consistiria en editar el contingut d’algun diari, i transformar-ne els textos, imatges i publicitat de manera que quedés un diari molt absurd i exagerat. L’observador de l’obra veuria de manera molt exagerada cóm de “maquillats” estan els diaris segons els seus interessos. 3. Cada vegada es venen menys diaris, ja que les versions digitals d’aquests estan acabant amb ells. Avui en dia un percentatge molt baix de la gent jove llegeix el diari de paper. Ens acostem a la fi del diari de paper? D’aquesta pregunta em va sorgir una proposta d’obra. Utilitzant la pantalla d’un ordinador vell, posar-hi dins la pantalla fulls de diari arrugats i trencats, com si es tractés de brossa. Per una banda aquesta proposta parlava de com una pantalla pot emmagatzemar molta informació sense la necessitat de generar tanta “brossa material” com ho fa el diari en paper, però a la vegada es genera “brossa informàtica”, ja que tota la informació diària que

5


trobem a internet no es recicla, sinó que perdurarà a la xarxa per sempre (la xarxa com a abocador d’informació). Per altra banda també parlava sobre l’efímer que són les informacions del diari i la rapidesa dels avenços tecnològics, el pas del paper al digital. Aquest ventall de llenguatges que podia llegir l’espectador va fer que aquesta proposta no em convencés, ja que m’interessava ser més precís a l’hora de narrar el concepte de la meva obra.

2.3. Assumpte Tenia una sèrie de referents, i unes primeres idees i propostes de les quals m’interessava “parlar”, però a aquestes propostes els faltava alguna cosa. Per poder realitzar la meva obra, necessitava partir des de un punt de vista personal. En relació al diari, el primer que em passa pel cap és que es tracta d’una acció diària i en aquell lloc on acostumo a veure’l i llegir-lo habitualment, a casa meva, o a casa els meus avis. En el meu cas, el diari està molt lligat sobretot a un espai concret, casa la meva àvia, a l’Ametlla del Vallès. És el lloc on acostumo a llegir-lo els caps de setmana i on ella el sol llegir durant tota la setmana. El diari no hi falla mai, com tampoc ho fa la ràdio i la televisió, per estar assabentada de tot el que succeeix al seu entorn i al món, sempre fixant-se sobretot el que passa a Catalunya. Per tant, la meva proposta ha de passar per a aquest espai que em vincula amb el diari i la informació. Però cal aclarir el tipus d’informació, la qual fa tenir un punt de vista molt tancat de les coses. Per tant el meu treball ha de tenir dos punts essencials. Per una banda, com deia anteriorment, la relació del diari a un espai concret, i la manipulació del lector per inculcar-li unes ideologies concretes. Havia de descartar algunes de les possibles idees que en l’apartat anterior comentava, i concretar en què volia centrar la meva proposta. Val més ser breu i que s’entengui la idea proposada, que no pas voler dir masses coses en una sola obra i que no s’entengui completament. 

6


diaris per manipular la societat, i amb quina finalitat ho fa sobre els mes dèbils. 2. La segona proposta, seguint la idea de quotidianitat, però accentuant-la, i amb la meva àvia com a figura principal de l’obra, faria que actués “netejant el diari”, com si es tractés d’una cosa habitual i normal a la seva vida. Per ella netejar la roba o rentar els plats, és una acció del dia a dia, i no només per ella, sinó en moltes de les cases del nostre país, de manera que molta gent s’hi podria veure identificada. Perquè neteja el diari com a acció quotidiana? La meva intenció era fer veure a tothom que la informació que rebem dels diaris l’hauríem de fer passar per un “filtre”, és a dir, hauríem de saber que la informació que rebem de la premsa en general està manipulada segons els seus interessos editorials. Per tant, hem de ser més intelligents i acostumar-nos a no creure’ns fil per randa allò que estem llegint o escoltant. Un cop la meva havia tingués ben net el diari, el posaria a assecar a un estenedor, una vegada sec, serià el moment de llegir-lo, ja que tot el “maquillatge” que emmascara les realitats de la informació s’hauria esvaït. Comparat amb la proposta anterior, tindria un sentit molt més crític amb la informació fraudulenta dels diaris. Seria una manera d’alertar i cridar l’atenció del lector, avisant que creure’s tot el que llegeix no és bo, s’ha de tenir un esperit més crític i personal. En aquesta proposta, tot i que em semblava molt interessant, hi havia una cosa que no m’acabava de convèncer. Jo mateix no creia en la capacitat crítica de la societat actual; estem massa “hipnotitzats”, per tant la meva proposta, tot i les bones intencions, no mostrava la realitat que realment intentava plasmar.

A partir d’aquesta segona proposta se’m va acudir el treball definitiu.

8


3. L’obra: “El nostre pa de cada dia” 3.1. Discurs Degut a la meva “no creença” en la meva proposta d’obra número 2, volia trobar un relat diferent (no tant explícit) però amb una lectura semblant. Enlloc representar una voluntat de “canvi de xip” de la societat, volia reflectir la crua realitat, per tal de que el receptor reaccionés. Representant l’acceptació de la societat de la informació que li arriba. A partir d’aquí trobaria el mateix llenguatge però amb un altre narració. L’obra reflecteix com diàriament ens empassem la informació que ens aporten els mitjans de comunicació. I quan més dèbil i menys informada està la persona, més afecta. La informació, si no la filtrem i la comparem amb informacions d’altres diaris o cadenes de televisió, fa que les nostres idees i pensament esdevinguin d’allò més tancades. Mostrant cóm de conformista és gran part de la societat actual.

3.2. Relat i Llenguatge Partint de la proposta d’obra número 2, per tant no desvinculant-me de la idea de quotidianitat i amb el discurs modificat, plantejo un nou relat. A partir de la paraula “empassar” m’arriba la idea per realitzar l’obra definitiva. Amb el mateix procediment que vaig seguir per elaborar la proposta número 2, apropiant-me d’una acció quotidiana com és netejar, en aquest cas ho volia fer amb la de “menjar”. Menjar és una acció que fem diàriament i ho solem fer a casa, ja sigui esmorzant, dinant o sopant. La meva proposta és “posar al plat” el diari i menjar-lo. Per plasmar aquesta proposta vaig estar dubtant entre vídeo i fotografia, però la primera opció em va semblar la més adient, ja que el vídeo és el màxim representant de la realitat. El vídeo permet gestionar la quantitat de temps que vull que duri cada seqüencia, i per tant per la meva obra era el llenguatge perfecte. La fotografia en canvi, és molt més explícita, però no em permet la proximitat entre obra i públic.

9


Vaig elegir el vídeo com a eina de llenguatge de la meva obra, i la vaig posar en pràctica a casa la meva àvia Montse i amb en Sisco com a personatge secundari. Es tractava d’una performance prèviament estudiada, ja que performance no significa espontaneïtat. Aquesta obra consistia en que la meva àvia cuinava el dinar (acció diària) però cuina el diari. Perquè cuina el diari? Reflecteixo literalment que posteriorment els dos personatges s’empassaran per dinar aquest diari. Un cop bullit el diari, la senyora porta el dinar a la taula, i el posen al plat i se’l mengen. Tota aquesta acció actuen amb molta naturalitat, tot el que fan és una seqüencia normal de cada dia, excepte el menjar, es clar. Mentre realitzava les primeres filmacions, em van anar sorgint dubtes i problemes referents al vídeo i al so: •

En primer lloc cóm realitzar la gravació. No sabia si realitzar-la amb càmera en mà o amb càmera estàtica, i per tant sense canvis de pla. També dubtava en fer talls de la seqüència o sense talls. Després de gravar-ho de les dues maneres, vaig analitzar els resultats que em sortien i vaig decidir que la manera més explícita i que m’interessava més el resultat era amb càmera estàtica i sense talls, de manera que accentuava la representació una escena quotidiana i d’acció diària. Aquesta lentitud i pausa, és a més inquietant i genera neguit. “Què passarà?...”

El vídeo ha de ser “obert” per davant i per darrere? Es a dir, tenia el dubte si de començar la gravació des de que el diari entra a casa, i acaba quan els dos personatges acaben de dinar (vídeo “tancat”), o bé la gravació comença una vegada l’acció ja ha començat (vídeo “obert”). Per tal de mostrar realisme vaig decidir que el vídeo havia de ser obert, ja que es mostra el mateix i sembla espontani, no es nota tant preparat. Tallant el vídeo pel principi i pel final, queda ben equilibrat.

Vaig pensar que podria posar el so de la ràdio de fons. La ràdio encesa aniria parlant de temes d’actualitat com ho fa el diari. Vaig creure que no feia falta, el vídeo per sí sol ja era suficientment explícit.

10


Un cop resolts aquests problemes que em van anar sorgint, vaig realitzar un breu guió tècnic el qual els actors van seguir-lo a la perfecció i van fer molt pocs errors.

3.3. Materials i guió tècnic Materials: •

Càmera de vídeo: CANON LEGRIA HF R106

Trípode per la càmera.

Guió tècnic: SEQ.

PLA

IMATGE

SO

TEMPS

Escena 1: Cuina

P1

Montse preparant el dinar:

So dels estris de cuina i d’ambient.

8’21’’

So dels plats i ambient.

2’33’’

So de menjar i d’ambient.

38’’

• Olla al foc (escalfant aigua) • Tallar el diari. • Quan l’aigua bull, posar el diari dins de l’olla • Anar barrejant el diari. • Quan estigui fet una “pasta” treure’l. • Portar l’olla al menjador. Escena 2: Menjador

P2

El dinar a taula: • Montse arriba amb l’olla al menjador. • Sisco s’asseu. • Montse posa el menjar al plat.

P3

Menjar: • Montse s’asseu. • Comencen a menjar.

11


Escena 1 (Cuina): Gravat amb un pla breument picat i fixe. La càmera s’aguanta amb el trípode damunt la taula, com si es tractés d’una càmera de vigilància, amagada a una cantonada de la cuina. El pla es general, ja que l’actriu es mou per la cuina constantment i s’ha de veure les accions que fa. Quan talla el diari queda en primer pla, de manera que es veu clarament l’acció que fa. Escena 2 (Menjador): També amb un pla breument picat i fixe. Amb el trípode damunt la taula del menjador, al costat d’una ampolla d’aigua, es camufla la càmera. Quan arriba l’actriu, deixa a primer pla l’olla amb el diari, en el mateix encaix apareix l’actor secundari que s’asseu a la taula. Un cop servit el dinar hi ha un canvi de pla quan l’actriu s’asseu a taula. Un pla general, en aquest cas no és picat, ja que si ho fos, es veuria que realment no estan menjant el diari que prèviament s’ha servit per dinar. Per tant el vídeo té dues cares: A i B (Plantejament i desenllaç). El vídeo pretén ser el més senzill possible, per tal de representar minuciosament la realitat tal i com he explicat a l’apartat anterior.

12


3.4. Concreció i resultat Nom de l’obra:

“El nostre pa de cada dia”

Ubicació:

Casa de Montse, L’Ametlla del Vallès, Barcelona.

Tècnica:

Vídeo de 11 minuts i 35 segons en el qual és mostra una escena quotidiana de cóm ens empassem la informació manipulada.

Descripció:

Una dona gran recrea una acció quotidiana (fa el dinar), però alguna cosa és estranya, bull un diari. Posteriorment el posa al plat i se’l menja amb la seva parella. Tot i ser una acció inusual, és el que la societat fa inconscientment cada dia, “empassar-se” la informació que li posen al plat.

Càmera:

Canon Legria HF R106

Fotogrames de l’obra “El nostre pa de cada dia”, matí del 29 de setembre de 2013: Escena 1:

Escena 2:

*El vídeo el trobareu a l’Annex del treball.

13


3.5. Resultat 3.1.1. Lectura Quina lectura ha de fer el públic. Ha de ser concisa? O cadascú pot entendre el que vulgui? El títol i la descripció de l’obra juguen un paper essencial en aquest cas ja que segons si són precisos o molt oberts s’entendrà d’una manera o altra. Crec que l’obra és força explícita i condueix a una interpretació molt concreta. Si s’interpreta d’altres maneres tan pot ser positiu com negatiu. Positiu, si ho mirem pel que fa a ampliar el context del qual parlo, potser algú fins i tot hi troba més del que vull dir. Però serà negatiu per a mi si algú no entén la idea que vull plasmar rere aquesta obra.

3.1.2. Públic Va dirigit a tots els públics. Els lectors son els primers afectats, sense ells aquesta obra no existiria. És per fer reflexionar a tot lector de diari, però no nomes esta dirigit als lectors, sinó a tots els consumidors de medis de comunicació de masses.

3.5.1. Ubicació Una obra dissenyada per ser exposada a un museu d’art contemporani, no en una galeria; o be que viatgés per les xarxes socials i es convertís en un element viral.

3.5.2. Producte La meva intenció, no seria en cap cas vendre l’obra, ja que és de reivindicació pública. M’interessaria que es pogués veure a tants llocs com fos possible, per això m’engrescaria el fet de penjar-ho a internet i que tingués molts visionats. En aquest cas, potser hauria de pensar en retallar-lo, ja que ara és massa llarg i lent, donat que està pensat per ser visionat a un museu.

14


Volia agrair a la Montse i en Sisco per les seves actuacions, per la complicitat i implicació a l’obra.

15


El nostre pa de cada dia