Page 1

T

E

X

T

O

S

P

E

D

A

G

Ò

G

I

C

S

ROSA S E N SAT

VERS L’ESCOLA NOVA


ROSA S E N S AT

VERS L’ESCOLA NOVA


© Hereus de Rosa Sensat © d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Dr. Junyent, 1. 08500 Vic —Eumo és l’editorial de la UVic-UCC— www.eumoeditorial.com – eumoeditorial@eumoeditorial.com Edició en paper: 1996 Edició digital: juny de 2018 Disseny de la coberta: Ton Granero ISBN: 978-84-7602-274-0


VERS eESCOLA NOVA


I

UNES PARAULES

ci6

No es pas per un afany d'exhibici6, i exagerada del valor del treball propi

lar, ni tampoc per la na

PODEN SERVIR DE

QUE

cosa

que

no

pedagogics del

creenca que

s'hagi

menys per

en

una

estima­

el camp de l'activitat

parlarem d'alguna

ja

tractat

encara en

PROLEG

cosa

esco­

d'algu­ bibliografia

nova,

la molt estimable

temps, que ens decidim a exterioritzar el resultat experiencia a I' escola. Es rnes aviat pel convenciment que la comunicaci6 dels esperits sempre es fecunda, que el fet de pensar per de la

a

nostre

nostra

si mateix i per als altres beneficia

vi d'idees

entre tots

de l'educaci6 del

els

qui

poble,

es

tothom, que la difusi6 i l'intercan­ servidors d'una mateixa causa, la causa font perenne de suggesti6 i d'estlmul i

som

una

Es tambe per un impuls de girar els trobem enrere, qui ja avancats en el cami de les nostres acti­ i la necessitat de fer una revisi6 de valors, tot recorrent les vitats, per fases de I' evoluci6 d' aquestes activitats, tot recopilant treballs i records

esper6

viu de creaci6 renovadora.

ulls

els

i recollint

ens

aquelles

determinaci6 de la

reflexions i nostra

I' exposici6 senzilla, clara, encerts i tots els possibles tacte cosa

directe i

constant

estats

labor,

de consciencia que influiren en la fets vius,

persuadits que la narraci6 de

i sincera, sobretot sincera, amb

tots els d'una realitat escolar, sorgida del con­ amb I'escola iamb els infants, te un valor de recta

errors,

experimentada i viscuda, superior tal vegada per al mestre al especulatives sobre I' educaci6. I aixo no vol

coneixement de teories

del pas

3


L'esperit del mes­ la transcendencia de la de missio, penetrat en estat d'a­ li a les mans, ha de viure tasca la societat que posa sempre lerta i fer-se sensible a la vibraci6 rnes imperceptible que vingui del m6n dels pensadors que treballen en la resoluci6 de problemes filoso­

dir que el

mestre no

tre, conscient de la

hagi d' estudiar-les

i coneixer-les.

seva

fics i educatius encaminats dir, simplement, que hi ha

a

la consecucio d'una humanitat millor. Vol

idealal qual tots hem d'adrecar les mira­ el qual han de tendir els nostres esforcos i una realitat que esta formada per les idees dominants en la societat, que es veu influ·i­ da per les inquietuds del present i per les concepeions de vida del nos­ tre poble, i que es veu eondieionada pels factors histories, politics, economics i socials, eoses que determinen la rnodalitat del nostre tre­ ball i assenyalen uns limits a l'ideal. En aquest sentit diem que pot tenir un valor tota actuacio eseolar viva portada a terme sobre aquesta reali­

des i

tat,

vers

i per aixo l' oferim modestament

amies, els

4

un

mestres.

a

la eonsideraei6 dels

nostres


II

FENT

Era

l'any

1914. Els

la d'un fet memorable l'Escola de Bosc de

meus en

la

HISTORIA

records volaran cap a aquesta data, que es meva historia professional: la creaci6 de

Montjuic. viatge

Acabava d'arribar d'un

a

l'estranger,

becada per la

Junta

d'Ampliaci6 d'Estudis. Havia recorregut les escoles de Belgica, Suissa i Alemanya. En una altra ocasi6 ja les havia visitades, be que molt de pressa, com tambe les de Franca. Davant dels meus ulls s'havia estes el panorama d'un ensenyament primari perfectament estructurat. Havia vist feta realitat I'escola basica, amb molts dels seus problemes didac­

tics i d' organitzaci6 resolts. La tota mena

amb

tota

meva

curiositat rn'havia portat

d'institucions, des de l'escola de parvuls fins

la serie d'obres

complementaries

i socials que

a

a

visitar

la universitat,

perfeccionaven

enriquien l'obra educativa, en les diverses modalitats. Tot em sern­ blava perfecte; pero no m' oferia cap sorpresa. Era tal com ho havia pre­ i

ja ho

coneixia per les

descripcions dels qui m'havien prece­ podia suposar, el que ni tan sols no podia era sospitar, que aquelles organitzacions tan superbes trontollessin fins als fonaments sota l'empenta d'un poder6s moviment renovador. Tot i que la conflagraci6 mundial no s'havia produit encara, ja des de l'ul­ tim quart del segle passat filosofs i pensadors d'avantguarda buscaven i preconitzaven noyes formes d' educaci6 del poble com condicio

vist i

dit

com

en

els estudis. El que

no

a

5


d'un

equilibri social

la ineficacia dels d'obtenir

un

mes estable i rnes

mitjans

perfecte,

posant de manifest l'escola actual per tal

tot

posats en practica a hurna i unes noyes formes de vida

perfeccionament

en

cornunitat que condu'issin a millorar les condicions de la nostra existencia i a establir el regnat de la justfcia i de I'amor entre els homes i nacions de la terra. Em vaig trobar, doncs, en el d'aquest moviment, en el perlode de rnes gran difusi6 i propaganda d'aquestes idees, i arreu, en conferencies i articles, sorgien

de

totes

les

races

crftic

moment

de critica i de protesta contra l'escola tradicional, que no te en compte la psicologia ni les necessitats de I'infant ni les profundes trans­

veus

formacions que s'han I

de

produ'it

en

la vida de les societats.

ja superada aquesta primera fase de critica i d' oposici6, moviment renovador, aquf i alia sorgeixen com a fites

tot

el carnf de la reforma educativa escoles i instirucions

on

que es llei

fixades

en

cristal-litzen

formes de treball, que fan sortir per primera vegada del terreny especulatiu els principis moderns i demostren que poden tenir a la noyes

practica

un

contingut

formal i

una

realitat.

Llnstitur Rousseau s'acabava de fundar gran resso i

a

Ginebra. Des dels inicis

saber i entusiasme dels

professors, d'investigaci6 sobre I'infant en relaci6 amb els metodes educatius i les practiques esco­ lars i un punt de coincidencia dels pedagogs de tot el m6n. En aquell lloc vaig tenir ocasi6 d' assistir ales llicons del senyor Claparede i del senyor Bovet i de seguir amb interes els primers passos i assaigs de la «Maison des petits», creada amb la intenci6 de fer-ne un laboratori d'es­ tudis pedagogics experimentals. A Belgica assisteixo ales conferencies del doctor Decroly. Les seves idees sobre l'educaci6 nova es troben en plena difusi6. Les seves investigacions a I'escola de la rue de I'Ermitage s6n notabilissimes en aquest primer perfode i s' ofereixen amb generosi­ tat a la consideraci6 dels mestres estrangers. Les aules, arsenal d' objec­ adquireix que

es

un

proposen de fer

prestigi pel d'aquesta institucio

un

centre

pels alumnes, s6n una mostra evident que alii regna un esperit d'investigaci6 i d'esrudi i que I'ensenyament es viu i real. Lespecracle d'aquelles taules plenes de minerals, de petxines, de retails de diaris, de dibuixos i d'estampes; aquells prestatges plens d'aquariums i terraris; aquells infants que treballaven lliurement enmig d'aquell tes

6

aportats


material viu, que l'escola per les

descoberta,

la

era

seves

natura

i

pel profundarnent el

propies

influir

mateixa

mans

posada

seu

al

mateix

seu

abast,

afany

de

portada

recerca

a

i de

esperit i em van suggerir, sense mena de dubre, moltes de les cap inspiracions futures. tenir ocasio de visitar alcres escoles Vaig d'aquest ripus. La de Bier­ a fundada ges-lez-Wawrew, Belgica, pel portugues Faria de Vasconce­ llos, era tal vegada una de les que podia osten tar amb dtol mes just la denominaci6 d'Escola Nova, perque dels trenta punts 0 condicions que despres, I'any 1919, va fixar en nom de la Lliga d'Educaci6 Nova el

de

van

meu

professor Adolf Ferriere com a caracterlstics de les escoles noves, la Bierges-lez-Wawrew en reunia vint-i-nou i hi eren interpretats i po­

sats en

practica

amb

rota

l'honradesa cientlfica iamb

tota

fidelirar,

A Suissa, la de Ginebra i la de la

Chataigneraie em van oferir exern­ pies d'una escola que no s'assernblava en res a les de tipus cornu i que representava una revoluci6 en el camp de la pedagogia. Amb tota aquesta quanti tat d'impressions, amb la reflexi6 que em van provocar durant mig any de recolliment i soledat i d'aillament de les ocupacions habiruals, em reintegro ales tasques de la professio en els moments que es convertira en realitat una iniciativa presa pel Consistori municipal de Barcelona I' any 1911. I.:Ajuntament, sempre atent ales noves empreses de millora social i conscient de l'estat de feblesa i de degeneraci6 ffsica dels infants de la ciutat, posat de manifest per I' examen medic dels escolars desti­ cada any a les colonies de vacances, va concebre el projecte i va proposar la creaci6 de les «Escoles de Bosc», en les quais una perllon­ gada estada a I'aire !liure, una alirnenracio sana i adequada i un nostra nats

ambient de serenitat i

alegria poguessin

retornar

als mes debils i malal­

tissos les forces necessaries per tal de defensar-se en la !luita per la vida. La Cornissio consistorial que va portar a terrne els primers treballs tra'.?r les linies directrius d' aquesta obra, va voler associar als seus esforc;os i entusiasme la col-laboracio efusiva de la ciutat, i per aixo va i

va

fer entrar al seu si prestigioses representacions dels pares de familia, dels artistes, de l'Escola Normal, de la Junta local de Primer ensenya­ ment i de l'Associacio de la Premsa diaria, i va constituir una Cornissio

rnixta, que fou la que

va

sol-licirar el

meu concurs

per

a

aquesta obra i

7


tenir la bondat de

previes les autoritzacions sol-licita­ publica. Lescola havia d'actuar, dones, sota la tutela i l'empara d'aquesta Cornissio rectora, i aixo ens donava una llibertat d'accio per a allunyar-nos, si calia, del regirn escolar cornu i una possibilitat d'intentar tota mena d'assaigs educatius. LEscola de Bose, nom pres de l'alemany, perque el primer esbos s'inspirava en la Waldschule de Charlottemburg, es una escola a l'aire lliure. No cal expressar aqui la finalitat especial d'aquesta mena d'esco­ les ni ellioc que ocupen en el quadre de les institucions pedagogiques

va

nornenar-me,

des al ministeri d'Instruccio

actuals. N'hi haura prou de dir que el sentiment que els ha donat vida, l'amor i l'interes per la infantesa desvalguda i debil, moralment i mate­

rial, que constitueix

una

de les

notes

rnes sobresortints de la

pedagogia

social, fou tambe el factor que va entrar, potser com a tin ie, en la gene­ si i concepcio d'aquesta obra. Pero les coses son sempre tal com pot donar-les la realirat, i el resultat de les condicions del medi i de les idees i

aspiracions dominants,

i per aixo, aquesta institucio, sense deixar d'a­ la modalitat social que l'havia inspirada, es va desviar de la pri­ mitiva rrajectoria, i va aixecar el vol cap ales finalitars d'una educacio

tendre

a

general. Es

que

questions uns

tots

no

podia

ser

altrament. El

mes elernenrals de l'escola

nostre

pais

comuna

no

tenia resoltes les

i, per aixo mateix, feia

quants anys que s'havia despertat una inquietud molt forta per els problemes de I' educacio. Ens haviem adonat de la nostra infe­

rioritat i del

nostre

retard i buscavern solucions que ens posessin rapi­ pobles mes cultes. Conferencies, congressos i

dament al nivell dels

exposicions escolars; missions pedagogiques, cursets de perfecciona­ ment, viatges a l'estranger, van ser les manifestacions d'aquest rnovi­ ment immens en favor d'una nova organitzacio escolar. Els becaris que van a Londres per tal de fer l'estudi de l'Exposicio francobritanica de 1908 tornen enamorats de les Open Air Schools angleses, i pensant en el nostre pais, en tots sense excepcio sorgeix la mateixa idea: "No podria l'escola a l'aire lliure substituir l'escola ordinaria, teninr nosaltres, sobretot a l'Est i al Sud del pais, un clima dole i suau, que pot permetre un funcionament continuat d'aquesta mena

8

d'escoles?»


Els qui viatgem per Franca, Belgica i Suissa tenim ocasio, com he dir abans, d'adonar-nos no sols que existeix una organitzacio perfecra­ ment estructurada i definida de I' ensenyament en tots els graus, sino que s'entreveuen les albors de

l'horirzo de la pedagogia, belles realitats. concepcions que realitats s6n les Escoles on es desenrotlla una vida esco­ noyes, Aquestes lar normal en pie camp i s'aten tant a les d'una educacio Hsi­ exigencies ca, com ales d'una forta i acurada educaci6 moral i intel-lectual: esco­ les que responen a una concepci6 funcional de I' educacio, segons la quall'evoluci6 de I'infant no ha de ser el resultat d'una acci6 exterior de

noyes

noyes

llums

a

comencen a concretar-se en

del

mestre sobre el deixeble, sino que ha de ser promoguda per actes del mateix deixeble que siguin la consequencia del naixement de mobils interns; com a forma de treball, erigeixen el constructivisme en

procediment capital i estimulen l'activitat de l'alumne, tot procurant sigui ell qui busqui, descobreixi i refaci la ciencia en la mesura que sigui possible amb les propies experiencies i observacions; com a ideal, tendeixen a fer triomfar la individualitat contra el sentit igualitari de la massa, segons tipus adoptat com mes convenient a l' esdevenidor d'una nacio, Aixf es tracta de desvetllar l'esperit d'iniciativa, la forca de voluntat, la personalitat, el caracrer de I' alumne; s' estimula la confianca que

un

a

ell mateix donant un culte fervoros a totes les forces, tant d' ordre espiritual com material. I al mateix temps que es desenvolupa aquesta individualitar, es d6na una irnportancia extraordinaria a l'educaci6 social, tot fent comprendre a l'infant que hi ha altres personalitats amb els mateixos drets que ell i que formen part d'una col-lectivitat viva, amb el deure de col-laborar en una obra comuna. Tot aixo no podia deixar d'influir en el proces i creixement de 1'0bra de l'Escola de Bose en el sentit d'assajar i de posar en practica tot el que s'havia vist i sentit, de donar forma a una consciencia col-lecti­ en

va,

ofegad a i

realitat al

anys i panys pels convencionalismes de la vella per la falta de mirjans i esdmul oficial i de donar

oprimida

escola, descoratjada

contingut

del

nostre

propi esperit, desvetllat ales

orientacions, avid de trobar la llum i la veri tat cio, inflamat per

noyes

el camf de l'educa­ i al perfeccionament de en

un amor immens al progres I' Escola; mogut rnes que pels sentiments de beneficencia i de filantro­ pia, pels alts ideals d'una educacio general humana.

9


Per aquestes raons l'Escola de Bosc no va ser ni ha estat mai una obra especial, i quan en parlem no ens referim a cap establiment sani­ tari ni a cap reformatori, ni parlem d'una obra dedicada a infants rnalalts 0 anormals en un sentit 0 en un altre, Parlem purament i sim­ ple d' una escola, d'una institucio on s'ha desenvolupat una vida escolar normal. n'obren les portes

la

primavera de l'any 14, quan se'n primers passos i assaigs, hi cristal-lirzen de tal manera aquelles inquietuds i anhels reformadors i aquells estats d' opi­ nio de que parlavem abans, que malgrat la incertesa i la confusio dels primers judicis, sorgeix com a nota caracteristica dels llavis dels pro­ Quan

donen

a

fessionals

se

a

coneixer els

la Frase segiient: «No sera aquesta l'tinica, dir, l'escola en plena natura, plena d'ense­ nyaments i d'esrfrnuls, de llibertat i de vida, no podra ser derna l'esco­ 0 no

professionals

la veritable escola?». Es

a

la de tothom? tot el que dire pot ser aplicat a una escola rural 0 ciutada­ els meus procediments de treball poden ser posats en pracrica onsevulla i per qualsevol mestre que senti en l'esperit una inquietud de

Per aixo

na; tots

renovaci6, que tingui

una

vol un tat ferma de veneer obstacles i que

sapi­

aprofitar els recursos que la natura Ii ofere ix, plenament en els medis rurals, d'una manera mes restringida en les ciutats; pero suficient si sap treure partir de tot: del tros de pati mes insignificant, des d'on es vegi el eel, de tora parcel-la de terreny on pugui florir una planta. ga

10


III MANS A COBRA

unes idees i unes orientacions; sabiern que la causa princi­ del moviment renovador de I' escola, a banda del canvi de concep­

Tenfern

pal

cio de la vida i del rnon que determina una revisio de les finalitats edu­ catives, es el progres de les ciencies biologiques, que ens porta un coneixement rnes gran de la psicologia i de la vida sencera de I'infant

la seva rnanifestacio espontania. Per aixo mate ix, si haviem de tre­ ballar d'acord amb el que es l'infant, amb el que era el nucli escolar confiat a la nostra cura iamb els desigs de satister-li les necessitats i els en

interessos, no podiern portar cap pia definit ni cap programa perfecta­ ment desenrodlat sense tenir-ne un coneixement previ. Posseiern in mente unes

directrius que havien de

guiar

els

treballs que

primers

ens

havien de permetre de moure'ns dintre d'una organitzacio i de fer uns passos de tempteig en un rnon nou, que era el medi on haviem d'ac­ tuar;

pero havfem considerat impossible de

normes concretes

i

perfectament

marcar

i d' establir

determinades. Vollern

unes

reservar-nos un

temps d'observacio de coses ide persones, del medi i de l'ambient, un pedode de reflexio i d'estudi sobre els fets que s'anessin produint abans de fixar

de formular

principis i de pronunciar-nos en favor de deter­ Enmig d'aquests passos incerts, tenl­ em, no obstant aixo, un proposit ferm i profundament arrelat, i era el de bandejar des dels primers moments tota practica, tota disposicio minats

0

procediments

didactics.

11


escolar que tingues regust de la vella escola; el d'acabar per sempre amb tot el que signifiques un aprenentatge mecanic, sense relaci6 amb la

vida; el d'absrenir-se de

rota paraula 0 gest 0 moviment revelador de la vella tradici6 escolar que, malauradament, encara perdura en moltes de les nostres escoles. Si els mestres poguessin adonar-se de la ridiculesa i

absurditat de certs procediments que de manera inconscient posen en practica, si fossin sensibles al divorci establert entre mecanismes que l' escola ha

incorporant al seu practicisme i el m6n de la reali tat; si atentament les propies accions tot dernanant-se a que obeeixen i a quina finalitat s'encaminen i fessin el ferm proposit de des­ prendre's d'aquest sediment que les generacions professionals han anat dipositant progressivament, fins i tot a desgrat seu, sobre llurs esperits, haurlern fet la rneitat del cami. Perque seria ja una gran conquesta, de moment, el fet de desterrar de l'escola totes aquestes practiques velles, ja que aixo significaria un alliberament i un rejoveniment que deixaria els esperirs en disposici6 d'acceptar unes idees noves i, en consequen­ anat

observessin rnes

cia,

unes

S'han

modalitats de treball rnes racionals. aturat a

per que ci a crits,

en

els

a toes

alguns mestres (parlo de coses que existeixen) d'agitaci6 en una classe volen imposar el silen­

pensar

moments

de campana

0

be donant forts cops

primer objecte, regie caixa que els ho, perque el nerviosisme i el soroll 0

ve a

la taula amb el

a

rna? A mes de

van en

progressi6

no

aconseguir­

creixent i deter­

minen cada pocs minuts una repeticio de la mateixa maniobra, no con­ sideren que constitueixen uns exemples dolents perque malmeten les taules, d'una banda, manifesten ira i irnpaciencia, de l'altra, i perden la

serenitat davant dels infants? La classe

gust te sempre

un

ambient

placid

en

que els infants treballen

i sere: quan cornenca

l'agitaci6

de

es que

l'interes s'ha esgotat 0 que ha sobrevingut el cansament i en tots dos casos, es a cops iamb crirs que es preten de restablir la calma? Un

tes

ha preparat minuciosament la llico. Ha triat be el mate­ esquema d' ordenacio, ha calculat fins i tot l' efecte de cer­

mestre

rial, ha fet

un

frases sobre la delicada

moment

de

ment.

EI

enmig

del silenci

12

impressionabilitat dels infants. Arriba el llico, i es desplega normalment, perfecta­ escolta amb satisfacci6 les propies paraules, quan de la classe un infant interromp amb una pregunta.

desenvolupar

mestre

la


El mestre, inconscientment, com si hagues estat tocat per exclama: «Tu calla». Ell va a la seva, busca el lluunent

un

ressort,

personal, i no vol veure el fil del discurs ni I' desviat interromput objectiu de la lli<;:o. Pero que reflexioni i pensi que signifies aquella paraula, sortida tan impru­ dentrnent dels seus llavis, i aquell gest de prohibicio, Aquella paraula

de soca-rel la curiositat de l'infant, la santa curiositat que promou l'interes, aquell gest de prohibici6 fa dels infants uns mers mata

aparells

receptors que,

en

el

cas

rnes

favorable, retindran

certes

idees; pero que

no adquiriran pas l'habit de pensar ni s'acostumaran a la creacio per­ sonal. Hem d' observar-nos, doncs, els mestres; fiscalitzar tots els nos­ tres gestos i accions, saber contenir-nos i inhibir-nos, deixant pas ales manifestacions de l'infant i acollint amb satisfacci6 rota mostra que les seves capacitats naturals es troben en activitat. Hi ha escoles on encara avui es cantussegen les taules aritrneriques i les provlncies les lletres en car­ d'Espanya, moltes on encara

s'aprenen penjats a la parer, on no es passa !'infant a l' escriptura fins que no apres de Hegir, on s'assenyala a l'alumne fragments d'un lIibre que

tells ha ha

d'aprendre de memoria per tal de

nat

el

mestre

de la

tortura

recitar-los l'endema. No s'ha ado­ d'un infant de nou 0 deu anys que va a l'es­

cola cada dia amb I' esperit deprirnir perque no sap fa ffifO, no per manca de voluntat en I' estudi, sino la per impossibilitat absoluta de retenir i assimilar allo que no enten, que no li interessa, que no te cap relaci6 amb la realitat que viu i que I' envolta? No cornpren que es exi­ de un l'infant inutil durant Ies hores gir interescoIars, que eI ren­ esforc deix i el cansa, tot impossibilitant-lo a tora activitat a l'escola? per

Per

que

poden

els infants

en algunes escoles nornes en eIs ho mani el mestre? Per no que que poden caminar rnes que formant una lIarga fila? Per que en algunes escoIes la disciplina arriba fins a ordenar al so d'una campana el precis moment de posar-se drets, de preparar-se per sortir, de cornencar a caminar, d'aturar-se 0 d'asseu­

el

no es

moure

cas

re's

altra

vegada, 0 be l'instant precis d' obrir eI lIibre 0 el quadern, d'agafar plorna i de posar-se a escriure? L'infant actua com un auto­ mat i se Ii anul-la Ia personalitat, Tot aixo va desapareixent, afortunadament; es una vergonya, pero, que encara existeixi, i tothorn ho ha de cornbatre amb la mateixa for<;:a una

Ia

13


amb

combat l'analfabetisme. Deixen de

analfabets els infants que d'aquestes escoles, que ja sapiguen de llegir i d'es­ criure? Saben pensar, entenen el que llegeixen, saben desempallegar-se per la vida, ha penetrat en el seu esperit la rnes petita daror d'emoci6 i d' alegria?

que

surten

ser

encara

Per aquesta conviccio, el ferm proposit que va inspirar els nostres primers passos en el moment d'emprendre una obra de renovaci6 va

aquest: destruir tots aquells mecanismes, desprendre'ns nosaltres mateixos de tot elllast que podlern dur d'una actuacio anterior i exer­

ser

vigilancia estreta sobre els nostres propis qualsevol vestigi 0 senyal de la disciplina antiga. cir

14

una

actes

per esborrar-hi


N

MEDI I AMBIENT

EI medi sin6

afavorir. Tot i que en el meu pIa a I'hora d'escriure hi ha la intenci6 de fer coneixer l'Escola de Bosc en si,

ens va

aquesta obra

no

funci6 de les

activitats i de les meves observacions per­ del medi i de I'ambient, que s6n sern­ pre factors que condicionen el treball i que influeixen en les deterrni­ nacions. Medis iguals 0 semblants poden trobar-se en altres llocs, par­ en

sonals,

no

meves

puc deixar de

ticularment

parlar

poblacions rurals. EI que cal es dir i fer coneixer la d'aprofirar-los i adaptar-los ales necessitats dels infants, tot creant l' ambient mes favorable per a un regim de vida escolar natural i en

manera

activa. I aixo es el que farem. Mirem el medi. En Barcelona de la instal-lacio d'aquesta escola, ment,

rable,

en no

el

vessant

tractar va

I'Ajuntament de insospirada­

trobar,

NE de la muntanya de Montjuic un lloc immillo­ a prou altura (82 metres) per tal d' evitar les

lluny de la ciutat,

emanacions malsanes que

tota

aglomeraci6

urbana

produeix,

iamb

frondosa arbreda extensa i ben cui dada. Encara va trobar rnes coses en aquesta muntanya de condicions de terreny i posici6 tan excepcio­ nals, ivan ser uns edificis de propietat seva que, rnitjancant unes obres una

donar un tipus de construcci6 escolar molt apro­ al caracter de l' escola que es volia fundar, perque, com que estaven

d'adaptacio, podien piat

separats per

espais plans, plantars d'arbres

i arbusts, aquests edificis

15


permetien de pari cobert

el

I aixi

tenir les

aules, els menjadors, la cuina, la sala de dutxes,

i les alrres

es va

dependencies

fer. Un xalet, ben

de I' escola

en

pavellons

i decorat

conservat

a

arllats.

linterior,

es va

menjadors, lavabos, infermeria, desparxos i gabinet Totes les estances eren espaioses, i hi entraven l'aire, el antropornetric,

habilitar per

a

sol i la claror per arnplies finestres i miradors als quatre vents des d'on s'atalaiava la ciutat, la muntanya i el mar amb els pobles de la costa i el Montseny a la llunyania. EI mobiliari, senzill i elegant, de fusta de pi, harmonitzava amb la decoraci6 de

hi havia taules

petites

de sis

0

les habitacions. Als

totes

vuit seients,

un

bufet i

un

menjadors

trinxant pro­

tegits per tapets amb puntes fetes per les nenes i adornats amb gerros de flors; totes aquestes coses oferien un conjunt molt familiar de casa senzilla i ordenada. AI costar del xalet hi ha Ia cuina, que consta de dues peces amb grans obertures, uns soterranis frescos i airejats que serveixen de rebost. marquesina de vidre protegeix el pas de la cuina als menjadors en previsi6 de dies de pluja. Tarnbe hi ha un muntacarregues per al servei del menjador del primer pis. Forma part d'aquest grup de construe­ Una

cions

un

safareig sota un cobert i l'habiracio dels porters encarregats de

Ia conservaci6 i de Ia custodia de I' escola. Les aules, el pari cobert i Ia sala de rnusica constitueixen

uns

altres

grups d'edificacio, Un d'ells es un nou pavello, destinat als nens, que es va construir en ampliar I' escola. L'anric, destinat ales nenes, te dues divisions, cada una de les quals es un rectangle de 9,90 metres de llarg per 7,15

d'ample

que dona

una

superflcie

de 70 m2â&#x20AC;˘

Aquestes

aules

orientades al Sud i, per rant, s6n ben assolellades i, com que se'ls paret de la fas:ana, l'aire i la claror hi entren a doll, i donen la sensaci6 d'estar en un espai lliure, ja que no hi ha solucio de estan

ha

suprimit la

continuitat amb

un

gran

d'acacies que tenen al davant. Aixo no molt freds hi ha unes grans portes ple­ tancar. AI costat d'aquestes classes hi ha els

pari

obstant, per als dies plujosos

gades de vidre que es poden lavabos i els vaters amb aigua

0

abundant i els armaris robers.

Darrere de Ies aules, formant

dimensions destinada alhora serveix de

16

a

museu

i de

sala de grans gimnastica ritmica, que de material pedagogic. Esta ben

un cos

classes de

central, hi ha

cant

diposit

i de

una


decorada amb

unes

rmisica classica i te

al-legories un

piano

i

que representen la rnusica popular i la armaris per a desar les larnines i les

uns

col-leccions. Lala nord, unida a aquest cos central, es el pari cobert, s'albira tota la serra pec;:a molt gran arnb amplis finestrals des dels

quais

del Tibidabo i que esta destinada a gimnastica i a jocs en dies rufols i a sala de festes, es la rnes de la casa. En el nou pavello hi perque gran ha la instal-lacio de banys-dutxes i es escalfar i pot

l'aigua graduar-ne departament on hi ha quadre amb els terrno­ amb departaments permet despu­

la temperatura per la qual cosa es disposa d'un la caldera i la canonada de distribucio i un petit

indicadors. Un petit vestidor llar-se i vestir-se amb el degut aillament. Tot aixo es el que s'ha de dir respecte dels edificis que, encara que donen testimoniatge de l'encert amb que van ser executades les obres d'adaptaci6, no son pas la part rnes notable en aquestes escoles. Realment, en una escola on es preten dur a terrne una obra d' edu­ caci6 natural activa, el menys important son els edificis i el que ho es metres

mes es el camp, i

aquf es superior a tota ponderaci6, sobretot des que internaeional ha ernbellir aquests Hoes on l' escola desenrot­ l'Exposici6 lla la vida i l'accio. Patis grans i espaiosos plens de flors, places de joc voltades d'arbres, bosquets de pins que embalsamen l'aire, eucaliptus esvelts que retallen el delicat brancatge sobre el blau del cel, cants de rossinyols, brolladors d'aigua cristal-lina i horirzo dilatat amb

extenses

vista

esplendorosa de la ciutat, de la serra i del mar, formen un conjunt de bellesa suprema i constitueixen un medi educatiu de primer ordre, que respon a la idea que I'escola ha de ser un llibre sempre obert de ciencia i moralitat.

Aquest es l' escenari, descrit a grans trets, en que ens yam veure transportats un dia determinat de la nostra vida professional, i aquest es el medi en que ens yam trobar submergits amb un grup de nenes que veiern per primera vegada i que es trobaven, elles tambe per pri­ mera vegada, sota la iniluencia, podrlern dir dominant, d'aquells grans espais, d'aquella claror intensa i d'aquella exuberancia de vida que es manifesta al camp Si

remuntem

en

el

ments, si repassem

plena primavera. relat a aquells

nostre

les

notes

dels

nostres

dies i evoquem aquells mo­ diaris, que no hem deixat d' es-

17


criure mai rnes des

d'aquella data,

recordarem l'enorme

quanti tat

de

problemes que se'ns presentaren en l'acomodaci6 de les nostres forces a l'ambient, en la coordinaci6 de les nostres idees i proposits amb la realitat i

normal

les

disposicions immediates per tal d'organitzar una vida aquell medi. Es podria dir que en passar d'un medi desfa­

en

en

vorable a un altre que reunia les millors condicions per a la seva fina­ litat biologica, aquells infants s'expansionaven i adquirien un augment de potencia vital. Una reaccio natural s' operava a l'interior d' aquells essers que havien viscut fins llavors

condicions fisiques oposa­ desenvolupament de les energies funcionals. I la manera de desplegar l'activitat davant dels estimuls biologics i les ofertes del man en unes

des ailliure exterior

havien d'indicar el carnf que haviern de seguir en el seu cornencament de la vida hem d'adaptar-nos

ens

proces educatiu. Des del constantment

i per tal de

ales situacions que ens imposa el medi que ens envolta, partit de les coses que tenim a l'abast ens veiem obli­

treure

gats a estudiar-ne les propietats i a saber quin us podrem fer-ne en benefici de la nostra vida i del desenvolupament de la nostra persona­

litat. Eis medi i

a

traduien

esforcos s'adrecaven, doncs, principalment al coneixement del l'observacio de les reaccions provocades en els infants, que es en un

exces

d'activitat, d'una banda,

i

en una

actitud

con­

de l'altra, com si la bellesa exterior els ernbolcalles els sen­ mena d'encantament. Aquests primers temps d'estada a l'es­

templativa, tits

en una

cola

no ens

preocupavern de les disciplines d'una vida escolar ordina­

ria. Observavern i

dernanavern si els infants

ens

no

patien

un cansa­

fisic excessiu, si suportaven be la calor del sol, si no els perjudi­ la vista el fet de treballar sota una llum massa intensa, si des del

ment cava

punt de vista de la instruccio la contemplaci6 de la natura amb les belleses i els fenornens de vida, sempre diversos i plens d'interes, que

produeixen trar

en

ha considerat que la

dispersio d' esperit, no els impediria de concen­ obligats coneixements que l' escola de tots els temps indispensables per a la vida. I realment ens adonavern

un estat

l' atencio

nostra

de

els

actuacio

era

lenta, que la

nostra

feina tenia

un

rendiment

escas, que les dificultars i les moles ties de la intemperie eren sentides amb intensitat. Lespai era massa gran, els estlmuls massa vius, l'exerci­ ci i l'excitaci6 massa fortes, la bellesa de l'indret excessivament fascina-

18


dora. Amb prou feines yam poder fer res de profit en el sentit que usualment d6na I' escola actual a la frase «aprofitar el temps». Tanmateix tot consisteix a saber com prendre d que conve segons el moment i l'ocasi6. No era pas la lecrura d'un llibre qualsevol, iamb el

proposit d'ensenyar de lIegir allo que convenia, ja que el vol d'una papallona que passava destorbava la lectura; no era pas un exercici d' es­ criptura, ja que una simple fulla caiguda de l'arbre donava lloc a pre­ guntes i converses que tallaven el fil de les frases dictades; el que era de mes valor per ales nenes en aquell moment era el fet d'apoderar-se de la realirat, era el fet de prendre possessi6 tros de terra amb els d'aquell seus misteris de vida, era el fet d'impregnar-se d'aire pur i d'aromes reconfortants, era el fet d' endurir el cos contra els agents externs, era el fet de ser fdices tot gaudint de la contemplaci6 serena de la natura, era simplement el fet d'adaptar-se, Es l'adaptacio realment el que fa falta en to mar

al medi del

l'adaptaci6 la que primers dies de vida es

nenes,

es va

no s'hauria d'haver allunyat tanr, i reduint els obstacles que vam trobar els I'escola. Sempre que hi va haver un canvi de

quall'home va anar a

produir

el mateix fenomen.

Quan

venien per

primera

vegada, passaven temporada entretingudes amb les pedretes, els insectes, I'aigua de les fonts, les fulles de les plantes 0 el l'arbreda i eel. simplernenr conrernplant Despres, passat aquest pri­ mer pedode de possessio del medi, podien abstreure's i fixar l'atencio una

sense

voler fer

res,

altres interessos que tenien relaci6 amb el medi 0 no. em se estar de copiar algunes pagines del meu diari, que revelen la de del medi en l'activitat d'aquest nucli esco­ influencia predomini

en uns

No

un

lar durant aquest

apel-lar

sovint

primer perlode el

d' existencia. Es

un recurs

al

qual

penso

obra per tal com el considero la manera rnes viva de fer coneixer els fets tal com s' esdevin­ gueren i en el moment que tingueren 1I0c. Aixi, el relat d' aquesta actua­ ci6 escolar activa tindra una forca d' exactitud i de veri tat i un valor que tot

ja podem

anomenar

«Barcelona, »Avui i

en

8 de

desenvolupament d'aquesta

historic,

si

es

te

en

compte la data

d'aquestes

notes.

de 1914 funcionar les escoles. Tenim pluja abundant La pujada ofereix dificultars, pero no passa res, no s'ha

maig

comencen a

persistent.

19


de larnentar cap incident: tot es fa enmig d'un ordre perfecte. EI mal temps irnpedeix que les nenes puguin gaudir del parc i s'han de

quedar

recloses ales aules. Encara

no

es

d' organitzar la

possible

feina.» de

«II

maig dies de

»Aquests

interessants; pen)

no

primeres impressions tine temps de

donen lloc

precisar-les

a

observacions

i de transcriure-les

en

aquest diari. Veritablement la tasca resulta cansada; pen) confio que poc a poc vindra la normalitat i tot es fara amb menys cansament.»

de

a

Aquests primers diaris son breus i revelen un estat de cansament i preocupaci6 segurament prodult per la necessitat d'atendre ales

multiples disposicions tacio, neteja, d'una

massa

previst,

«12 de

tot

ordre relatives

a

la vida material: ali men­

exercici, etc., i ales dificultats de moviment i d'accio d'infants

tot es va

rebudes del

de

en

un

normalitzar i

contacte

medi yam

habitual. Pen), tal comen<;ar de referir les no

com estava

impressions

amb la realitat.

maig

parc, que la majoria de les nenes no coneixen. Cal que s'adonin del lloc on es tro­ ben. Davant de l'estatua de l'escultor Llimona queden admirades. De »Avui fa

seguida

un

temps

l'analitzen i

pen) diuen

que els

esplendid

en

i prenem

possessi6 del

comprenen el significat. No saben precisar; molt. Examinem les figures: la de la mare,

agrada

placida i serena; les de les filles, l'una que llegeix i l'altra que contern­ pia pensativa els jardins. Totes respiren bondat i gracia. Diuen que volen ser bones com aquelles nenes. La gran placa d'esbarjo les sorpren per I' extensio que teo La

dinariarnenr «14 de

recorren,

d'aquell espai

dilatat i

criden, salren,

d'aquella

tot

gaudint

extraor­

llibertat.»

maig

podem anar de pressa. Hem d'aprendre a perdre el temps per tal de guanyar-Io despres, EI que es rnes important, de moment, es que recobrin forces i sapiguen desempallegar-se en aquest nou medi. No »No

20


hem de preocupar ni de les llicons ni dels llibres. La primera cosa aprendre a viure. Avui s'han orientat i han observat la posicio del sol,

ens

es

fent observacions cada

tot a

la

un

mirja hora. Han senyalat amb guix de colors de la classe la linia de separacio del sol i de I' ombra en cada d'aquests perlodes de temps. Va ser un veritable plaer per a elles el vorera

fet de comprovar el moviment aparent del sol. Aixo els ensenya citar els sentits i els desenvolupa l'esperit d'observacio..

«Dilluns,

18 de

»Despres

d'unes observacions i d'un

a exer­

maig examen

superficial, perque

la

necessitat urgent de cornencar una ordenacio de treball de moment no permet de fer-Io rnes conscienciosament, hem dividit les noies en dos grups. Totes tenen de set a deu anys. Llevat d'algunes, gir, pero malament. Escriure, cap. Saben pintar lletres Avui

comencem a

normalitzar la feina

fet d'acord amb el metge, i cions que la

en

el

qual

seguint

un

totes

saben lle­

en un

horari

cartipas,

provisional,

anirem introduint les modifica­

aconselli. La que

podriem anomenar llico del mad els dos general ajuntant grups. Hi ha coses que totes com i s'han en cornu. de tractar prendre que poden Questions de i de drets de de de vida deures, moral, ciutadania, de bones practica, etc. Tot aixo es fer en sessio una formes, pot general sense tenir en es

practica

una conversa

compte les diferencies de desenrotllament mental i l'estat d'instruccio de les nenes. El tema de les nostres converses ha estat avui el segiient: "Cal

anar en compte amb totes les coses que fern si volem fer-les be." Ho hem escrit i ho hem comentat. Una nena havia caigut dissabte pas­ sat en baixar del tramvia sense que estigues completament aturat.

Aquest dar

ha

sense

sent.

estat

el fet viu de la

sentits i

Ella mateixa

l'hagueren conta

el

llico,

La

de dur

a

cas.

que de

moment va que­ troba be i hi es pre­ Totes l'escolten amb atencio. El seu

nena,

casa,

ja

es

es aquest: "Com que

en el tramvia rn'he fet mal, suprirnire peu." Despres d'una reflexi6, vam arribar a l'acord que es una teo ria que no es pot admetre. Seria com si suprimissim el ganivet perque ens podem tallar, no fer servir el tren perque pot des­ carrilar 0 xocar amb un alrre, no ernbarcar-se pel perill del naufragi i, en una paraula, prescindir de les conquestes admirables de la civilitza-

raonament

el tramvia i vindre

a

21


cio al servei de la millora i cura en

perill

i

les

coses,

sense

simplificacio de la vida. Si posem atencio i si dir, procurem de fer-les be, es pot fer tot sense Explicant i repetint diverses vegades com havien de

es

dany.

baixar del tramvia, Eilloc tantment

on ens

la

a

acabar la

es va

trobem,

nostra

en

llico..

el

atencio i es

conjunt i en els detalls, ocupa cons­ objecte d' observacions. Vegeu aquests

fragments: «20 de

maig

anat a llegir a la pineda. Els pins son alts, bellfssims i desprenen una olor agradable. Se sent el cant del rossinyol. Trobem caragols i vincapervinca. La portem a la classe i la dibuixem a la pissa­ rra. Totes van seguint atentamenr el mecanisme del meu dibuix i des­ i pres busquen aprecien les diferencies entre la flor i la represenracio,

»Avui hem

Resulta interessant el que diuen.» «22 de

maig

»Havent

esmorzat,

fern

Barcelona i els fern fixar

un

tomb

pel

parc per tal d' observar

tot

els punts culminants per tal de determinar direccions. Un cop ala classe, amb aquests punts de referencia inten­ ten de dibuixar el pia, tot fixant la posicio del mar, de la serra del

Tibidabo, del i

no

cree

en

Besos i del

Llobregat.

S6n

uns

primers assaigs

de dibuix

ha pas an at malament. Els llapis de colors, que les nenes adoren, que han fet el miracle. Despres hem fet diferents exercicis d'o­

rientacio.» «27 de

maig

»El temps continua fred i pluj6s. Comencem la classe general. Parlem del temps. Com a conseqiiencia de la nostra conversa, compo­ nem juntes i escrivim les frases seglients: "Avui no podem veure el sol. Esra ennuvolat i

plovineja (se

subradla aquesta

paraula i s'explica).

Els

mivols cobreixen el cel i tapen el sol; pero la llum els travessa i arriba fins a nosaltres." Despres estudiem els bolets que yam trobar ahir. Tenen

22

un

color blanc groguenc per sobre i

un

blanc

rosat

les lamines.


Fan molt bona olor. El senyor Bertran (cap dels guardes del pare) ha dit que son comestibles. En Miquel (un guarda) els anomena rovellols. Els dibuixem i queden molt bonics.» «2 de

juny

»Despres de dos magnifies dies de Pasqua, avui s'ha aixecat el dia amb pluja. La tongada de dies dolents no para. No podem disposar de les

nostres

instal-lacions

les aules. Hem

llegit

un

a

l'aire lliure i hem de continuar treballant

fragment

d'un llibre i l'hem

de drets i de deures i deia "naixern deutors i mica abstracta per

los les

a nenes

no

pas

comentat.

creditors", idea

mentalitat. He

d'aquesta exemples

a

Parlava una

hagut d'explicar­

vius i reals son els que poden fer penetrar rnes be el concepte de les coses, ens hem servit d'un fet senzill presenciat per mi i per les nenes. Una d'elles havia pagat 25 cen­ tims al conserge, que els hi havia deixats. Llavors, recordant el fet i

paraules

i,

com

que els

tenint present les persones, han

com pres perfectament qui era la deu­ el dels dos tenia el deure de pagar i quin el tora, qui creditor, quin dret de cobrar el que era seu. Ho hem concretat amb el resum segtient: era

"La

nena

G.R. devia 25 centirns al senyor P. Ella

era

la deutora i el

nyor P. el creditor. La Genoveva ja els hi ha pagats. Ha deure. El senyor P. els ha cobrats. Era el seu dret".»

complert

el

se­ seu

«3 de juny »Hern dibuixat

un ram de cedre amb els cons de color rogene. Que s6n, de bonics! Tenen sobre el color carmi fosc un lleuger vel de gris vellutat. Les fulletes disposades en poms son d'un color fosc. El bran­ en

quillo es gracios. Cal fer observar aquests detalls ales nenes per tal que sapiguen apreciar la bellesa natural i l'harmonia i la gracia de les for­ mes

i dels colors

«8 de

en

els essers de la

natura.»

juny

»Unes quantes

nenes i jo hem pujat abans a l'escola per anar a bus­ flors boscanes per a adornar la classe. No hem trobat res rnes que uns eards morats; despres, pen), una altra nena ha portat un bonie ram de roselles que donen a la classe una nota de color preciosa.» car

23


«9 de

juny

"Hem

tret

partir

de les roselles. En dibuixo

una a

la

Les

pissarra.

la vista, fern un exereiei d'ob­ servacio, Es vermella, te estams negres, el pistil verd. Tornem, com dies enrere, a I' estudi dels colors. [a no es recorden dels de l' arc de Sant distribueixo

entre

les

nenes.

Teninr-les

a

Mard. Eis els ensenyo i en des taco un: el vermeil, que estudiem espe­ cialment. Comeneem a buscar objeetes vermells: un llac de cinta, una

cirera,

un

una rosa.

tornaquet,

una

fulla

Tarnbe dibuixem

un

d'eucaliptus, cirerer, el que

fulles tendres dels rosers, al cami de l' escola,

es veu

tan carregat de fruita, que es I'admiracio de totes. de vermeIl, tan diferents, n'assenyalem dues les ronalitats Comparant eseales: vermeIl carmi i vermeil salmo, Les ensenyem. Unes troques de

bonic i

tan

seda

ens

serveixen

perfeetament,

col-locant-les per ordre de matisos,

que marquem amb numeros. Llavors se'ns aeut un exereici interessant: eomparar el color de cada objeete amb el mads eorresponent de l'esca­ la i dir "el tomaquer, per exemple, vermeil salrno nurnero 4; la cirera,

vermeil salmo mimero 2; la rosa, vermeIl carmi rnimero 5; les fulles tendres del roser, vermell carmi mimero 1; les de l'euealiptus, vermeIl carmi mimero 3; etc." Ve eI metge per tal de continuar les mesures. Avui ha pres les segiients: diarnerre anteroposterior del crani i diame­ tre transversal. Diamerres toracics anteroposterior i transversal tarnbe.

Tot amb eI mides de la

cornpas de gruixaria cama

0

de Bertillon. Divendres

i fara funcionar el

prendra

les

toracograf.»

<<12 de

juny »Aquest mad ha estat ben aprofitat. Se rn'ha acudit de realitzar el que havia projectat feia uns quants dies i que la pluja 0 un sol massa fort ho

impedia.

brisa. La calor es

Avui el sol s' amaga

a estones

suportable. Agafem el cami del

tinuar fins al cim de la muntanya. Les

i cornenca

a

bufar la

pare alt per tal de

nenes estaven

con­

encantades. EI

materialment cobert de flors; les papallones, volant a eentenars. va sorprendre. Mai no haurien pens at que fos tan Van veure els fossats, els canons, les gran. garites dels sentinelles, la torre, les antenes de la telegrafia sense fils. El van vorejar cap a l'Oest. terra,

La vista del castell les

Des d' aquest punt

24

es

domina

tota

la

plana

del

Llobregat.

Van

veure

la


desembocadura i el far. Van observar elles mateixes la dirnensio dels objectes des de lluny. Des de l'anornenada Llengua de serp van veure la carretera

de

can

»Van recollir se

i altres per

bona

estona,

on

passaven

carros

i tramvies que sernbla­

barques al mar, els homes, tot era mirniscul. ginesta, i en van fer grans rams per a adornar la clas­

Les

joguines.

ven

Tunis, per

a

regalar

a

descansant

les

a

mares. En aquesta tasca, van passar una I'ombra de les acacies. A la tarda vam parlar

de l' excursio per tal de fixar idees. He quedat parada. Quina quanti tat d'observacions i quin munt d'idees adquirides en tan poc temps! Idees exactes, elares i, cosa que es rnes interessant encara, impressions, que els aixecaran l' esperit cap a Ies regions de la bellesa i de la grandiositat del mon.. «16 de

juny

»Estern observant les erugues de I'insectari. N'hi ha una que en pocs dies ha crescut molt. La nena que la va portar es l' encarregada de

portar-li col

fresca cada dia, i

no se

n'ha descuidat ni

un.

En tenim

una

altra des del dia 6 que ha sofert una gran transformaci6. Esta imrnobil, pero vaig dir ales nenes que no era morta. La nena que en te cura ha tret

la

consequencia

que,

com

que

era

viva, havia de menjar, iamb

compte ha va

desenganxat la crisalide de les parets de l'insecrari, on esta­ adherida, i l'ha dipositada amb rnolta cura sobre la fulla de col. En

adonar-se de l'error, ha

malmesa, ja que

totes

un disgust, perque tenia por que I'havia amb interes el resultat d'una nova trans­ esperen

tingut

formaci6.» «17 de

juny

»Abans de cornencar la elasse hem anat al camp amb I' objecte de trobar algunes flors per als gerros. Hem portat, a rnes a mes, una bran­ ca de nespres i una carxofa. La branca ens ha servit perfectament per a un

exercici d'observacio. Lhem dibuixada. Han

nespres i de

des. N'han maduresa

parlat

del nombre de

fulles, s'han fixat en el color:

apreciat la grandaria, pel color, I' olor, el gust

que cobreix la fruita i

en

groc les madures, verd les ver­ la forma i la manera de coneixer la i el

tacte,

S'han fixat

en

el borrissol

el vellutat de les fulles, sobretot

pel

dors.

25


han escrit fixant les idees; perc resulta encara molt dif{cil per molres el fet de comens:ar i d'acabar un full de quadern amb una certa netedat iamb un cert ordre.»

Despres

a

«22 de

juny

»En arribar, una nena s'adona que durant el insectari ha tingut lloc un esdeveniment. Una

diumenge papallona

en

el

nostre

d'ales blan­

ques, immaculades, es mou lleugera, amb tota la frescor de la joventut. Les nenes ja sabien que la crisalide no era morta; perc com que l'ha­ vien tocada i canviada de Hoc, temien, i jo tarnbe, un exces de pres­ que si6 dels dits l'hagues morta. No ha estat aixf: al cap de quinze dies jus­

ha

tos

amb la

tingut lloc l'ultima la

tota

papallona,

lide i

veuen

que nornes

ra, que es per

que

hagi

evoluci6 i l'insecte s'ha presentat, perfecte, bellesa. Com que no han sorpres el moment de sortir els nota en els ulls algun dubre: examinem, perc, la crisa­

seva

on

pogut passar,

«I de

juliol a pie

»Sorn

pell transparent amb una obertu­ papallona. Eis estranya, de totes maneres,

en resta una

ha passat la tan

gran, per

un

forat

tan

petit.»

estiu i la calor

es deixa sentir aclaparadora. Les nenes arriben extenuades. La classe sembla un forn. Obrim les finestres que donen al mar i es deixen sentir els efectes de la brisa. Des de les fines­

contempla l'espectacle superb de la ciutat. Aixo ens inspira a tots. diuen i repeteixen: que n'es, de bonica, de gran! Aprofitern aquests moments d' emoci6 sincera i les nenes escriuen en els quaderns i llegeixen d'una en una en veu alta aquest fragment: "Oh, Barcelona! Des de dalt de Montjulc et contemplem admirades. Ets gran, ets boni­ ca, tens com a marc el mar blau i la muntanya coberta de pins, farigo­ la, romanf i ginesta. Tarnbe ets bona perque penses a fer el be i a prote­ gir els teus fills petits i debils, que som nosaltres. Moltes coses et devem, pero procurarem pagar-t'ho amb el nostre treball i el nostre amor,"» tres es

Les

nenes

«3 de

juliol

»Ens preocupem de l'educaci6 dels sentits. Una nena amb els ulls ernbenats ha de reconeixer una companya que la crida a rnitja veu. Te

26


dades per

com a

ticular de cada en

»Anern

forca.

encerta

so i el timbre par­ Nemes te dues faltes. L.

Es una nena molt petita. la petita rotonda, sota el freixe. Entenen

llegir a d'explicar d'una en

a

se'ls han

»Ara

totes

prendre

les

nenes

la dada

ens

hem de

sossec

tan car

que sempre

silenci,

tot

les

una

bufaran, d'una

poques

paraules.

l' espirornerre per tal consignada ales firxes,

en

d"'espiracio fon;:ada"

»A la tarda el eel i

la direccio i la distancia del

G. R. ho

te cine i moltes vacil-lacions.

coses;

de

encertar,

nena.

una, en

s'ennuvola, retrunyen els trons, bufa un vent fort ales aules. Per tal de calmar l'excitacio i el desas­

produeix

demanant que

es

la tempesta, invitern a fer uns minuts de fixin en els so rolls que sentin, Despres pre­

guntem. Realment han sentit mes coses que jo. Els infants tenen l'oi­ da i la vista molt fines. Responen: la veu del senyor mestre, la dels nens,

les gotes de pluja en caure, el murmuri del vent, el motor del pare, la piuladissa dels pardals, els passos d'un jardiner en cruixir sobre la sorra, i fins i

tot

el

toe

llunya

de la sirena d'un vapor del port. Elles mateixes tantes coses en produir-se el silenci.»

s' estranyen d'haver senti t <<10 de j uliol

»Continuern el treball de l'herbari. El estat

de reconeixement de les

tenim 16

pi

i les coneixem

plantes

abutilon, rosella,

vern,

primer

recoil ides.

antes

exercici d'avui ha

Despres

escriuen:

Son les

segiients: tuia, malva, card, mimosa, auro, llengua de bou, acacia, totes.

rellotges, campanetes, plantatge i lletso. »El metge ve per ales mesures. Son llargues i demanen molt temps. Nosaltres ajudem. Les nenes, mentrestant, treballen al pari, cada una en el que vol: les unes llegeixen, les altres escriuen a la pissarra, unes sarriassa, cep america,

altres fan dibuixos cupa de l'herbari

«26 de

juliol

»En el

nostre

0

tot

construccions amb les

fixant les

pi

passeig d'avui

antes en

pedres del pari,

un

grup s' 0-

fulls de paper de barba.»

ens convencem

que les

nenes

reconei­

les

plantes que tenirn col-leccionades. Troben un plaer a collir-les i a posar-les en premsa quan troben una nova planta i demanen de seguida com es diu. Avui ens adonem que en posseun rnoltes mes, que

xen

27


afegides ales primeres. Son: cugula, lleteresa, herba escurc,:onera hispana, corretjola, dent de lleo, bosses de pastor, gerani silvestre, mar­ garidoia, aquilegia, cabruna, escabiosa i borratja. D'aquesta manera son

procurarem coneixer

procedencia

de cada

tota

la flora de la muntanya. Prenem nota de la i de la data en que ha estat trobada.»

planta

Considerant aquests fragments, direu: nornes es treballava seguint inspiracio del moment? No es portava un pia preconcebut? No hi ha res rnes a fer en una escola sino observar la natura? Quina altra cosa

la

po diem

fer, si la

donava

tot el que necessitavem i rnes i tot, avid de curiositats davant de fenomens no per omplir esperir, si excercia sobre nosaltres una atraccio sospitats, profunda i ens pro­ els elements i materials de mes treball porcionava adequats a l'interes dels infants en aquells moments!

el

Porcavern

natura ens

nostre

pia

i

pia ambicios,

mes ames: el de fer una esco­ escola que no ho sernbles, que fos totalment diferent del que aquells dies era el cornu de les escoles; escola de vida natural i espontania ide coordinacio d'aquesta vida amb l'aprenentatge d'unes tecniques i d'uns mecanismes indispensables com a instruments per a fer entrar I'infant en l' esfera de la cultura. Abans, pero, de formular aquest pia voliem passar un perlode de reflexio i d'estudi davant dels fets i en contacte amb la realitat, que es el que queda escrit en aquestes notes.

la

28

en tot

un

un

el veritavle sentit i valor,

una

a


V

PRINCIPIS FONAMENTALS DE

Fixar amb claredat els

de

principis educatius

endavant, fou la segiients a aquests dos

norma, en

vacances

r.:ACTUACI6

tasca

que

mesos

que

ens yam

ens

DE r.:ESCOLA

havien de servir

imposar durant les

d'actuacio.

S6n aquests: Primer: EI coneixement de l'infant i el respecte de la seva persona­ litat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals ha de girar l' e­

ducaci6.

Segon:

L'infant ha de

Tercer: La vida

en

ser

plena

considerat el Natura es

del sistema educatiu. factor essencialfssirn d'una

centre

un

cultura

integral. Quart: La salut i les forces ffsiques son una condici6 indispensable i propia de tota adquisici6 de forces intel-lectuals. Cinque: S'ha de posar l'infant en contacte directe amb Ies formes de Ia vida, amb Ia natura iamb el treball huma, per tal que adquireixi nocions irnmediates dels essers i de [es

coses.

Sis):

Programa restringit, lirniracio d'hores d' estudi i metodologia apropiada per tal d'aconseguir un maximum de rendiment amb un minimum d'esforc;: intel-lectual. Sete: Preocupacio constant i preferent per la millora de l'infant com a

esser

moral, formant-li el caracter,

i els sentiments socials i

desenvolupant-li

Ia individualitat

patriotics, 29


Vuite: una

Disciplina

imatge

familiar de

manera

que la vida de l'escola

sigui

veritable de la liar dornestica.

Anirem veient

com

principis es van desenrotllant en la vida que, enmig dels canvis i vicissituds propis

aquests

escolar; volem, pero,

avancar sempre del decurs dels temps i de les restriccions que les realitats de la vida imposen sempre a l'ideal, ens hem mantingut fidels a aquests prin­

aconseguit la consolidaci6 en el terreny de la practica. tinguin coneixement de la quanti tat d'il-lusio i d'espiritua­ va posar en aquesta obra i siguin capac;:os d'entendre que el rnes diffcil de tota empresa no es pas I'energia del primer impuls sin6 la persistencia en aquest mateix impuls, la conrinuitat i la consolidaci6 del treball, podrien apreciar el valor de I' optimisrne que comporta aquesta nota afirmativa d'uns resultars pracrics d'acord amb les nor­

cipis

i n'hern

Els que litat que es

mes,

i d'una assiduitat

preocupada i constant per tal de mantenir a I' es­

cola l'alta tonalitat dels ne

30

els

actes.

principis i l'escalfor

de l'ideal que

va

inspirar­


VI

LA VIDA A I.:ESCOLA

El nostre interes fou sempre que l'escola no s'assernbles a l'eseola en l' aeeepei6 usual del mot, en el sentit del 110e on es reben i s' aprenen

llic;:ons. Voliem

que fos el Iloc on s'aprengues a viure i a gaudir de la consonancia amb el desenvolupament normal de Les forces i faeuLtats de l'infant. Considerem que eL judiei mes favorable que es pot fer d'una institucio educariva es dir que s'assernbla a una llar, Per aeon­ seguir-ho, l'acci6 del medi ffsic i social, sigui directa 0 indirecra, es

vida

en

d'una posar

forca i d'un poder cal que res no poc superar. Per �ixo vam dis­ tot l'ambient, La instal-lacio, el mobiliari, els detalIs d'ornarnen­

taci6,

l'organitzaci6

manera

i

que La vida

tingues

La

del treball, les relacions i el en

plenitud

cornu

de

tracte

pogues desenvolupar-se que gaudeixen els infants en

personal

de

com en una easa

les liars nobles i

honrades. Cree que yam poder quedar satisfets en aquest respecte, ja que el fora va confirmar, en moltes ens judici oeasions, que la impressi6 rnes clara i definida que quedava despres de passar un dia sencer convivint

amb les

nenes a

veritable llar:

I' escola

nenes

que I' escola obrava i es conduia movien deleroses i contentes,

era es

com una

que parlaven i les companyes sense cap mena de cohibici6, que acomplien els encarrecs 0 les tasques que se'ls encomanava 0 que elles es proposaven per iniciativa propia, amb naturalicac i senzillesa, sense

amb les

que

mestres

31


barreja de

la

rigidesa

i uniformisme escolars.

Aquestes

nenes

cornenca­

yen (algunes venien des dels punts rnes extrems de la ciutat) per tal d'agafar el tramvia que les havia de portar al punt de concentracio, Eren petites (algunes de set anys) anaven soles, i havien de pujar al tram via i baixar-ne, canviar de cotxe en deter­

sortint molt aviat de

casa

,

minats punts i resoldre tots els incidents que la vida del carrer provo­ ca, de vegades per ignorancia de les regles de conducta, de vegades per

falta de respecte als petits en el public que els renya per habit i no els perdona faltes propies de l'edat, que amb tanta indulgencia dispensa

expliquessirn els episodis ocorreguts en els tramvies! Quantes vegades yam trobar que la rao es trobava de part seva! Pero que importa que passessin maldecaps? Aixi es familiaritzaven amb la incornprensio i la injusdcia, aixf se'ls temperava l' esperit al contacte dels xocs del rnon, aixi es tornaven llestos i desperts, aixi afinaven els sentits i se'ls estimulava l'enginy per tal d'evitar els perills, aixi adqui­ rien presencia d'esperit per reclamar els seus drets i aixf aprenien el la responsabilitat. En cir­ govern d' ells mateixos, que es la base de curnstancies anormals, yam poder comprovar els bons resultats d'a­ quest autogovern. Podem citar el cas, entre d'altres, que pel fet d'haver trobat interrompuda la circulacio amb motiu d'una vaga de tramvies, va plorar ni es va espantar, sino que cap infant dels barris extrems no convenia sobre el de reflexionar fer, amb tota calma i sere­ que despres destacar el cas d'una nena de cal el cami a van nirat, peu; emprendre set anys i mig que va fer rota sola elllarg trajecte de l' escola a una de les barriades rnes extremes, i va arribar a casa, ja de fosc, sense mani­ festar ni a la cara ni en el seu aspecte el mes lleuger indici d'haver pas­ sat por 0 inquietud. A l'escola continua el mateix regim de confianca i de responsabili­ tat. Tot es seu: poden disposar de tot mentre en facin un bon us. Els armaris i el que contenen estaven ala seva disposicio, sense que mai no s'hagues pensat en la necessitat de tancar-los. AiXQ va donar un bon resulrar pel que fa a la fidelitat dels infants, perque no hi ha res que pre­ servi tant d'una caiguda moral com el fet de sentir-se honrat amb la confianca dels altres. Pero no sols podien fer us lliurement de tot el als adults. Si

mobiliari i material, sino que tenien per

32

torn

l'encarrec d'ordenar-lo i


de conservar-lo. Individualment tenien

0

per grups, segons de

que

es tracta­

i, per tant, assenyalada responsabilitat que en general complien molt be iamb plaer. Parar i desparar les taules, nete­ jar-les i desar les estovalles i tovallons, escombrar i ordenar els menja­ dors havent dinar, ajudar a la cuina a preparar el menjar i netejar la vai­ va,

una tasca

xella, tenir

cura

els armaris

respecrius

una

dels lavabos i dels vaters, i ales aules ordenar i desar en els llibres i el material de treball d'iis constant i a la biblioteca els llibres de prestec 0 que havien de consul tar en els exer­

escolars; aquests i altres eren els encarrecs que per torn complien cooperant a una tasca comuna. Aquesta intervencio tan directa en la cura i la conservacio del material va donar un resultat excel-lent, Despres de molts anys de funcionament de I' escola, el material es pre­ sentava a la vista de tothom com si s' acabes d' estrenar. Les nenes esta­ cicis tots,

orgulloses d'aquest fet i feien tot el possible per manrenir-lo, com­ prenent els avantatges de la previsio en les qiiestions de neteja domes­ rica, en les quals el fet d' evitar la brutfcia i el desordre te mes valor i

ven

eficacia que la mateixa neteja. Totes aquestes exerceixen

I'infant,

una

una

inconscient i

ocupacions, enmig d'un ambient placid,

influencia sobre el

accio

desenvolupament

sere i

dole,

fisic i moral de

saludable, benefactora i esrimulant,

profunda,

que

disposa

l'infant per

a un

una intluencia treball ordenat i

util i, el que es mes important, Ii fa sentir el goig i I'alegria d'aquest tre­ ball realitzat en benefici propi i de la comunitat. Aixi, I'infant fa un

aprenentatge d'una vida realment social manifestada en la col-labora­ cio a una obra comuna, que es I' escola. Considera I' escola la seva obra la conserva amb cura i I' embelleix amb els petits treballs ma­ nuals. Per aixo l'estima tant, amb aquell amor que es professa ales coses quan ens han costat algun esforc, Les relacions entre mestres i alumnes son de companyonia, de sim­

perque

paria sincera i cordial, perque pel carrer van juntes, sense diferencies de cap classe, juguen i treballen en cornu. L'escola, com es veu per tot aixo, es una viva imatge de la liar i de la vida que s'hi fa, una prolon­ gacio de la vida de familia. EI mestre no ha de buscar un prestigi i auto­ ritat en aquell aspecte series i auster que barra el pas a tota expansio de l'anirna de l'infant, sino, al contrari, ha d'adoptar en tota ocasio una

33


posici6 d'un company rnes proposits i Ii pot servir d'auxili per

actitud de senzillesa i de benevolencia i gran que

comparteix

els anhels i els

una

resoldre les dificultats que trobara en el seu cami. EI mestre ha de fer­ se petit i humil davant de I'infant, ja que nornes aixf podra penetrar en el regne de la pedagogia, escrutant a quines complicades lleis d'evolu­ ci6

biologics

responen els

esponraniament,

34

seus

impulsos

i els

seus

actes

manifestats


VII

LLIBERTAT I DISCIPLINA

Es

el de la llibertat a l' escola. A l' escola sol el dels Estats, que per als governants es molt passar govern senzill quan es fonamenta en un absolutisrne restrictiu que anul-la la iniciativa dels individus; perc' molt delicat i diffcil quan s' adopta un

problema dificil,

un

com

en

regim de llibertat en la regulaci6 de la vida comuna dels ciutadans. Admetent que l'evoluci6 de les forces de l'infant demana una llibertat d' obrar, sorgeix el greu problema de la disci pi ina en relacio amb aquesta llibertar, que preocupa tots els rnestres i que a la practica no esta definitivament resolt. A l'escola que funeiona a base d'autoritat, volem oposar l'escola de la llibertat. I.:escola tradicional, que es basa en l'autoritat externa, que imposa normes, que subministra coneixe足 obra de fora cap a dins, es vol substituir per I' eseola on el a l' esperit de l' alumne, s' acomodi a la seva voluntat,

merits, que mestre

s' emmotlli

deixi obrar la naturalesa humana

sense cohibir-la. Aixo suposa el res足 llibertat interna de a una formaci6 de dins cap a l'infanr, pecte fora. Es una edueaci6 segons el principi de la llibertat. No hi ha cap escola nova que no la proclami, no hi ha cap obra de renovaci6 esco足 a una

lar que

no

I' erigeixi

com

a

esseneiaL Estern

cansats

de sentir dir

a

educadors, de repetir nosaltres mateixos, que s'ha de res足 pectar la llibertat de l'infant, que se l'ha de deixar obrar segons els seus

pedagogs

i

a

impulsos

i

no

obstanr aixo

...

35


Es

que l'home es realment lliure? Es que tota la nostra vida no esta a una constant cohibici6? No pretenem pas entrar en consi­

subjecta

deracions

filosofiques sobre el concepte de la llibertat i les derivacions el camp de l'educaci6. Pero situem-nos un moment a I'escola que pretengui haver portat rnes enlla aquest principi en el terreny de la practica, per dernanar-nos si fins i tot dintre d'una lliure elecci6 de tre­ en

ball, d'una llibertat de moviments fisics, d'una determinaci6 esponta­ nia en els infants per obrar, no es el mestre el qui encamina el treball, el qui aconsella, el qui auxilia, el qui reprimeix en un moment donat les extralimitacions dels

I'individu

0

constant.

EI

impulsos

la comunitat. La sola seu

esperit superior,

instintius que

presencia

encara

que

del

poden

mestre

es

contra

anar una

procuri inhibir-se,

coacci6 exerceix

influencia que assenyala un marge a la llibertat. Es suggesti6, el es fet mateix de l' educaci6 el que la condiciona i la limita, per­ que I' no es res mes educaci6 que que una reacci6 contra l' esclavitud dels una

una

capricis,

un

esforc

en

nosaltres per tal de convertir els

actes

de l'instint

de reflexi6, l' espontaneitat inconscient en moviment cons­ cient, I'impuls cec en acte de ra6. La llibertat es una conquesta a que l'home arriba per mitja de l'educaci6 i la cultura. Aixo es el que s'ha de actes

en

com

prendre.

No

fa lliure I'infant deixant-lo obrar conforme

es

naturalesa, sin6 al contrari, se'l fa esdau de les i

capricis.

No te llibertat

una

dasse si cada

u

propies

seves

a

la

seva

vel-leirats

parla quan li ve be i ningii

s' enten, sin6 quan una autoritat, la que sigui, posa un ordre en les deliberacions i en els treballs. Dic la que sigui perque aquesta autoritat no

emanar

pot

dels mateixos infants. Per graus successius I'infant pot

aprendre a sotmetre's a una llei que ell mateix es pot imposar en el con­ tacte tres. ta

amb la

natura

L'infant obeeix

iamb els homes: els companys, els pares, els rnes­ disciplina interna, que es l' obediencia a aques­

una

llei, i s' emancipa dels instinrs, preparant-se el

cam I

de la

propia

lli­

bertat.

Expliquem «Dissabte var

joia 36

un

va

cornencar

la direcci6 dels

de les

nenes

episodi, copiat

i

i la

a

literalment del

nostre

funcionar el brollador del del

raigs impermeabilitat I'alegria que van demostrar; perc

terra.

diari.

pati

Va

...

per

a

pro­

ser enorme

quina

va ser

la la


Dones posar-se sota dels raigs, agafar l'aigua i sobre les llancar-la companyes, posar dues espardenyes a dintre i tirar­ les molles i brutes de fang sobre la cara de la primera nena que passa­

primera pensada?

seva

pedres a I' estany mullant-se amb els esquirxos produus; en £1, espectacle d'una incultura lamentable. AiXD sera. molt natural, ja que els nois fan el mateix en els tolls d'aigua que resten de la pluja; cree, pero, que en aquest cas haig d'intervenir aprofiranr aquesta oca­

va,

tirar

un

sio de donar

a l'infant la idea de la limitacio de la llibertat dels altres. EI fet de mullar i moles tar les companyes era un atemptat a lIur lliber­ tat. EI fet de fruir amb aquell espectacle era, a rnes, una prova d'una falta d'educacio de I'esperit. Les yam cridar, es va restablir l'ordre i no es va

dir

quan la

res

de

moment.

intel-ligencia

la consideracio de

Amb

totes

quin objectiu?

Pero avui, al mad, a la primera llico del dia, desperta i I' esperit rnes sere, s'ha posat a

esta mes

la

qiiestio segiient:

Totes volen

parlar.

Han fet

un

S'estableix

brollador al

un

admirada de les respostes.

quin

Que justes, que completes, que cornprensio revelen! Creiern que els saber sempre per que fan les coses i la finalitat que per­

bon sentit i

infants han de

patio Quedo precises i

ordre.

quina

bona

segueixen en obrar d'una determinada manera. Havien vist fer un bro­ llador, ningu no els n'havia explicat encara la utili tat; pen'> una intui­ cio realment admirable els feia com prendre totes les nostres intencions en construir-lo, sense ni una els passes per alt. Quina diferen­ que cap cia hi ha sempre

el que fern i el que pensem i, encara mes, entre de serenitat i el que fern quan ens dorni­ nen excitacions i A ningu no se Ii va ocorrer, de instintius! impulsos dir el brollador servia cap manera, que per a cap dels fets que dissabte s'hi havien esdevingut. Eis els vaig recordar i es va produir una mani­ el que pensem

entre

en un moment

festacio de vergonya davant la consideracio de la prova d'incultura que havien donat. Un dels objectius d'aquest brollador, com elies compre­ nien molt be i havien assenyalat, era proporcionar-los un gaudi i una diversio meso Ara be, cal aprendre a gaudir noblement de les belleses de la vida i afinar

elevat i

no en

ornplir-se uns

de

l'esperit per trobar satisfaccio en els plaers d'un ordre actes grollers i incultes. I el fet de rnullar-se la roba, i fang, i escabellar-se i fer crits estridents i molestar-se els els

als altres es

un

joe

incivil i de mal gust. Llavors

es va

proposar que

37


elles mateixes fessin

un

"Reglarnent

per

a

l'us del brollador" arnb

aquestes indicacions: "EI que

es pot fer", "EI que no s'ha de fer"; es dir, preceptes positius i preceptes negatius que constiturssin una llei

a a

la

qual poguessin subjecrar-se, Es pren l'acord que totes ho faran i des­ pres es llegiran els treballs, es refondran en un, que s'ordenara i es fixara a l'aula per tal que totes elliegeixin. Cree que tindran interes a com­ plir i a fer complir allo que elles mateixes han considerat licit i han acordat

entre totes com una

Aixf es

com

llibertat: per

llei.»

creiem que poden autonomia que

una

anar

els infants

sigui

alhora

a

una

la conquesta d'una es

disciplina,

a

dir,

possessio d' ells mateixos, obtinguda arnb la rao, amb la rejlexio, amb la llum de la consciencia, amb la cultura. una

La

bertat

posicio adoptada en la nostra actuacio fou la d'acceptar una lli­ disciplinada en el sentit d'una vida reglada i ordenada, del tre­

ball sormes

irnposicio

a una

externa,

ordenacio rnetodica i d'unes lleis acatades, no per sino perque han estat acceptades en la intimitat de

la consciencia, Cree que l'important es trobar en l'accio redproca de mestres i infants en cada moment i ocasio el punt dole, la llnia os­ cil-lant i imprecisa que exigeix una gran delicadesa de percepcio, entre

l'autorieat dels en

que

es

uns

i l'auronornia dels

poden resignar

els

veniencia, tenir sere i

dole

no

i que

assenyala

la

fet de considerar ben

poders pel

I' exercici de la llibertat. Manar poe,

cicis, sino

altres,

exigir

res.

No

imposar

proposar-los quan cregui necessari, no obligar, sino aconsellar 0 suggerir. EI gran

mesura

garanrit els

tot raonant-ne

es

secret

la

de

exer­

con­ man­

les classes una espontanertat d'accio, una naturalitat i un treball ordenat, radica precisament en l'art de saber apreciar aquest punt

a

en

les relacions de convivencia amb els infants. No

de vista el valor de determinades virtues

com

podem perdre

l'obediencia, que rnoltes

es subrnissio, sin6 disposici6 afectiva i desig de complaure mes que no pas manar, d'una manera suau i insi­ demanar, sap nuant; com la constancia en el treball; l'austerirat i altres tan necessa­

vegades

no

qui

ries per al benestar individual i la vida de les societats. Sovine deixem la feina i els exercicis a la iniciativa i lliure elecci6 dels alumnes; ara, una

38

vegada adoptats

per

proposit deliberat,

en

procurem l'execucio


fins

bon terme, perque cal evitar la versatilitat i la dispersio foren forces perdudes en l'educacio de la voluntat. Aixo d'esperit, que no vol pas dir que haguem considerat una falta el fet que una nena, per circurnstancies del moment, no hagi volgut executar un treball. arribar

a

a

Alguns

ha passat, aixo, EI que hem fet en aquest cas es renir-la en observacio i esbrinar les causes del fet. Quan I' estudi ha demostrat que, cops

ens

la majoria dels casos, les que s'han considerat maleses dels infants, manifestacions d'un esperit inclinat al mal, no ho son, sino que obeei­ xen a causes diverses i complicades, i fins i tot a impulsos nobles i bons, no tenen rao de ser els premis i els castigs utilitzats com a rnitjans de en

disciplina

i

com a

rnobils de bona actuacio. Les

sane ions a

la

meva

escola, si n'hi ha hagut en casos determinats, no han estat artificials, sino naturals, consequencia logica de les accions de l'infant. L'infant ha de fer

pel seu compte I' experiencia del be i del mal. Ha de mesurar les consequencies dels seus actes i ha de reparar-les quan causin un perju­

dici. Si ha de

lliure, ha d'aprendre

a coneixer la responsabilitat dels l'ha de pagar, sempre que pugui; si ha dei­ xat objectes desordenats, els haura d'arreglar en una altra ocasio: si embruta una cosa, l'haura de netejar; si molesta les companyes i no les deixa treballar, haura de separar-se en un lloc aillar, 0 haura de menjar sola si no sap mantenir a taula el capteniment i la correccio necessaris per tal que totes, fins i tot ella mateixa, puguin menjar amb la tran­ quil-Iitat que la higiene i les conveniencies demanen. Si les nenes inter­ venen en les questions d'ordre interior fins al punt que la reglamenta­

seus actes.

Si

ser

trenca una cosa

cio de l'us de

certes coses ha estat determinada per dies mateixes, es a i s'interessin les a fer-les complir i que cornpren que complir regles les questions de restabliment de I' ordre, quan hi ha hagut una infrac­ cio de la llei, es redueixin a fer una apel-lacio a la memoria per tal de recordar-los aquells principis que elles mateixes van decretar com a jus­ tos

i convenients.

39


VIII

EL TREBALL COM A ELEMENT DE DISCIPLINA I

D'EDUCACI6

La historia de la civilirzacio demostra que el treball, necessari

en

la

lluita per la vida, ha emancipat l'home del salvatgisme i ha estat el mitja educatiu rnes important per a la humanitat. AHa que ha donat un

resultat

aplicat

a

tractant-se

de la col-lectivitat humana, tambe l'ha de donar en tot el sentit ampli es consi­

l'individu, i per aixo el treball

dera l' agent mes

eficac d'educaei6. eomprensi6 dolenta ha fet eonsiderar el treball i el joe eoses oposades i suposar l'infant refractari al treball, en veure el seu instint inclinat a jugar constantment, i tanmateix s'ha pogut eomprovar que estima el treball amb passi6 i que tot el secret de la seva felicitat i benes­ Una

tar

consisteix

a

saber donar

una

direccio als moviments desordenats i

eanalitzar

aqueHa energia sobrera que es manifesta en l'agitaci6 inces­ finalitat ni objecte, del seu joe. I es que el treball i el joe s6n aplicacions igualment naturals i eficaces de l'activitat de l'infant, indis­ pensables per a l' educacio, i per aixo el joc i el treball es poden fer ser­ sant,

sense

vir indistintament per

a exercir una accio educativa. Mai no he eregut el que perdre temps el fet de deixar que les alumnes es lliuressin al joc; pero tampoc no he considerat necessari disfressar el treball amb el era

joe, a la manera de certs sistemes educatius, per tal de fer-lo agradable, perque ja resulta forca atractiu per als infants quan respon a nom

de

41


lIurs interessos i quan esta ben triat i adequat a lIur capacitat i a I' estat de llur desenvolupament Hsic i mental. Hem observat, a rnes, els que

petits anhelen arribar que s'adonen arnb

adaptar

les

a ser

disgust la

coses a

seva

grans i

dels

aspiren

dipositius

inferioritat. S' estimen rnes fer

gran per veneer la dificultat, si aixi capas:os de produir obres utils, Una

practica

assernblar-se als adults, i utilitzats de vegades per a a

es veuen

un

esforc

tractats com a

mes

homes

se'ns va ocorrer inventar un joc per tal de facilitar la del mecanisme de la mulriplicacio, Les mateixes nenes van

vegada

preparar aquest joe, que va consistir a dibuixat dotze quadres apaisats de carto, Un cop dibuixats, van obtenir, un traucador, sis

rnitjancant

discs de cada lamina d'uns dos centimetres de diametre. Aquests discs es corresponien, naturalment, amb cada un dels buits deixats en el carte. Folrat el carte amb un paper blanc, a I' espai que deixava el buit es va escriure un producte, i al disc corresponent els dos factors d'a­ quest producte. El el carto de cada

a trobar rapidarnent el producte escrit la ° una mestra quan companya enunciava en veu alta els factors escrits en un disc. Quan ja s'havia col-Iocat el disc en el buit si el era el veritable, el dibuix del disc corresponent, producte en

joc

consistia

nena,

i de la lamina

es corresponien perfectament, i aixo servia per a com­ I' encert la nena. Dones be, mentre va tenir Hoc aquesta pre­ de provar no va decaure l'interes, Les nenes van treballar amb entusias­ paracio, me en

la confecci6 de les lamines, tot elegint els paisatges, folrant els amb compte les xifres, construint una capseta per a

cartons, escrivint

guardar-hi va

tenir

els discs;

acceptacio.

pero

un

cop acabat el treball i engegat el

En canvi,

rnultiplicacio hi ha hagut

joe,

no

els

practicant procediments usuals de la nenes hi han que posat la constancia, la tena­

citat i l'obstinacio cega que de

vegades posen en el joc. EI que sempre hem procurat es fer la feina interessant, i aixi hem obtingut un resultat d'un valor moral positiu, ja que el fet d'ernpren­ dre la tasca en disposici6 agradable i efusiva quan s' es infant, es un i una adquisicio d'habits per a trobar en el feixuc treball del dia de derna no gaire llunya, imposat per la necessitat de guanyar­ se la vida, el plaer de I'actuaci6 i de la producci6 i la satisfaccio interior de la dignitat humana obtinguda pel treball. L'escola ha de ser un lloc entrenament

42


de treball; l'infant sempre ha d'estar ocupat i tot l'esforc del mestre ha d'anar encaminat a buscar motius d'activicar i a estimular aquells exer­

cicis, anomenern-los joc

hagin

triat per satisfer

base de

rota

un

treball, que els infants espontaniament anhel, un interes de l' esperit. Aquesta es la

0

disciplina, perque

mentre

no es

molesten els altres ni

el

i l' esperit

cos

estan en

activi­

d6na lloc al defalliment moral, crea­ dor d'habits dolents, que produeix la peresa. El treball, ordenat i regu­ lat discretament, es l'unic que pot produir a les classes una serenitat de tat,

moviments i

poder

i de

una

pau que

no tractar

es

perrnetin

l'infant

al

com un

mestre

sorrnes, sin6

cient que sap fer bon us de la llibertat. En la

cedit

d'afluixar els

nostra

com un

ressorts

esser

del

cons­

actuaci6 hem

con­

gran marge al trebaU individual, respectant, tant com hem la iniciariva i les aptituds de cada nena. Quan es proposa un pogut, exercici en una classe, es ben segur que no tots els infants acaben alho­ ra,

un

perque

no

sin6 que els

les

solament

no tenen tots

mitjans elegits de cada

per

a

la mateixa

dur-lo

a

terme,

prornptitud segons la

a

obrar,

inspiraci6

i

poden demanar temps diferents. I no conve que abandonin feines cornencades, ans al contrari, es bo que s'a­ costumin a persistir des del principi a la fi en un mateix treball, gau­ dint del plaer que sempre produeix un esforc totalment realitzat. Per aixo cal que se'ls concedeixi tot el temps necessari perque treballin sols, sense presses i el nerviosisme que produeix el fet de veure que els altres han acabat la tasca i que esperen amb irnpaciencia el final de la seva. Si considerem, pero, important el treball individual, no creiem que en ringui menys el treball en cornu, que avesa els infants a fer una renun­ cia de la seva personalirat en benefici d'una obra col-lectiva. Hem procurat portar a la practica aquesta actuaci6. El mobiliari de

disposicions

les aules consistia

cadi res de ment

taules individuals; pero ens yam preocupar d' ad­ adequat per fer realitat aquest anhel d'un treball en

en

material

quirir cooperaci6. un

un,

Unes taules fortes de fusta muntades sobre cavallets i

amb

unes

suficients.

boga respadler transportable, es podia col-locar van ser

en

Aquest material, facil­ qualsevol punt del camp i

triant el lloc mes convenient segons 1'hora del dia i l' estaci6, buscant el sol a l'hivern, les ombres i la fresca a l'estiu, i en tot temps l'indret mes convenient i que

oferis,

en

alguns

casos, un

material natural mes ade-

43


quat ales observacions 0 feines d'aquella ocasi6. Aquest material tenia, rnes a mes, un altre avantarge, i era que tot i que les dimensions de les taules eren perque hi treballessin cornodament sis alumnes, i aixf era

a

s'utilitzaven d'ordinari, se'n podien ajuntar dues 0 tres i formar taula mes gran on, assegudes al voltant, rnestra i nenes podien tre­ ballar en cornu, fer alguns experiments 0 conversar en una intirnitat

com una

agradable. Es

interessant de veure que les activitats de les nenes es fan ambient de contrarernitat, que es reparteixen els pinzells i els colors, l'argila i els escuradents, la goma 0 altres materials, segons l'In­ dole de l'exercici, en bona harmonia i no fixant-se rnes que en la per­ en

un

fecci6 del treball cornu. Encara es mes interessant quan una de les nenes, erigida en cap de taller, dirigeix el treball, distribueix les tasques i d6na disposicions que totes han d'acatar. Una vegada yam voler assa­ jar el procediment industrial de la divisi6 del treball. Es tractava de construir quatre-centes capsetes de carrolina que necessitavern per a desar en els armaris una col-Ieccio de minerals i petxines que algunes

alumnes i jo haviem anat portant. Les capsetes havien de tenir dues dimensions, la longitud i l'altura iguals; pero l'amplada havia de ser diferent perque s'adaptes a les dimensions diverses dels exemplars. Primer

manera de fer-les. Cada nena feia tot el treball: les dimensions donades, tallava, doblegava i engan­ segons i acabant la i en resolia totes les dificultats, El feina, comencant yam

ensenyar la

dibuixava, xava,

era lent i es van desanimar en considerar el gran nombre de capses que haviem de construir. Llavors yam organitzar una col-laboracio a base de grups i yam encarregar a cada una una part de

procediment

la

N'hi havia que tallaven, d'altres que dibuixaven, d'altres que enganxaven, i les capses passaven d' equip en equip fins a quedar aca­ tasca.

bades. En poe temps tar a mesura

que

es

en van

fer

una

porci6;

i la

producci6 va augmen­ produeix la repericio

realitzava l'entrenament que

d'un mateix treball. En la consrruccio de 1.000 cm3 de paper per a omplir un decfrne­ tre cublic: en la confecci6 de cortines de granets i cordill per ales por­ res de la cuina (sernpre la necessitat i l'interes del moment determina­ yen

les

aquest

44

nostres

activitats) i

en

altres moltes ocasions

procediment. Aixi, les nenes

van

yam

poder comprovar,

fer servir

per elles

rna-


teixes, i despres ho

van fer amb calculs exactes, els avantatges de temps la ha industria fent servir perfecci6 que obtingut aquests metodes de treball. Es aixf com creiem que l'escola pot contribuir a crear els habits d'una col-laboracio perfecta i fer obra positiva d'educaci6 social.

i de

45


IX

TREBALL MANUAL

Ja ningii no dubta que el treball manual es l' element poder6s d' e­ ducaci6 i que ha de contribuir, amb les altres activitats escolars, a una formaci6 integral de l'infant. L'estudi de l'infant dona aquesta reoria «Tot moviment conscient te

psicologica: les cel-lules

l'origen

en una

exciracio de

del cervell. El pensament sense l'accio pot desen­ rotllar la imaginaci6; pero deixa sense efecte la forI? de voluntat. La volunrat nornes es pot desenrotllar per l'accio. Tot moviment muscu­ lar repercuteix sobre les cel-lules del cervell per les sensacions, es fixa en els

centres

motores

de

projecci6 sota

la forma de

percepcions d'imatges, despres

provoca reaccions mentals; ve la invencio, la creaci6 personal.» Linfant ho vol tocar tot, ho vol fer tot, te necessitat de produir, re energia

sobranr, falta

energia doni

i la

d'aplicaci6. aplicaci6.

seva

El treball manual es la utilitzacio d'aquesta Com mes variat sigui, com rnes amplitud es

la naturalesa dels moviments, afecrara successivament un major nombre de grups cel-lulars, excirara rnes la sensibilitat i la perfeccio i fad brosrar fortament el pensament i la voluntat. Com es una a

que

necessitat seva

psicologica

un

l'infant,

naturalesa, ja s'accepta

sentit? Amb una

de

quina

a

manifesracio espontania de la l'escola sense vacil-lacions. Perc, en quin

finalirat i fins

questio fonamental que

article basic del credo

a

una

quins

limits? Per

a

l'escola

nova

es

del concepte mateix d'escola; es que regeix la seva actuacio. El cata-

arrenca

pedagogic

47


clisme del mon, del quan hem estat testimonis, ha remogut fins als fonaments els valors de l'escola. La societat es transforma i, a mesura

modificar les tenden­

que sorgeixen nous ideals de vida, I'escola ha de cies per tal d'adaptar-se ales necessirats del present i a les que es dibui­ xen en els horirzons del futuro Una Hum s'ha fet en els esperits i prenen cos

i vida

dels

en

les

segles XVI!

noyes

i

XVII!

institucions escolars les que,

en tractar

ideologies dels pedagogs

de formular

una

teoria filosofica

de l'educacio, no van poder desconeixer la importancia del treball manual, i el que ells havien previst es formula amb tota claredat i es modern. Es veu i es porta a la practica amb l'accio fecunda de l'esperit una percepcio clara que els homes que conreen les terres, les cases, que fabriquen les teles i els objectes de pri­ construeixen que mera necessitat, no son menys utils ala societat que els qui es dediquen

pensa amb

ales lletres i ales ciencies i que i que I'home rnes cornpler, rnes

gues

un

equilibri perfecte

de

i intel-lectuals i sabes alhora

no

han de

ser

de tal

menys estima, podria ser el que tin­

tinguts en

digne desenvolupament de nom,

raonar com un

les facultats

Hsiques

filosof i fer obra manual

desequilibri sobrevingut en el mon ha posat de mani­ produccio i el treball manual s'ha rehabilitat i ha una importancia extraordinaria. Vet aqui per que, a part del adquirit valor educatiu, entra a l'escola com a sobira i s'erigeix en eix al voltant del qual gira tota l'actuacio. Amb el treball manual es vol viralitzar l'es­ com un

artesa. EI

fest el valor de la

hi ha cap element motor tan dinamic com l'obra escolar unes noyes formes d'activi­ aquest per imprimir en l'intel-lecrualisme de tat, apartant-la que havia caigut i obrint les

cola, pretenent que

de la vida. Aquest principi fecund ha de l'escola que n'ha convertit alguna l'estructura a canviar massa Potser anat s'ha veritable taller. lluny en aquest cami; s'ha

pOrtes arribat en un

no

a tota

a

a totes

volgut fer

les

palpitacions

rant

una

comunitat de treballadors amb finalitats

econorniques

i

socials, tot oblidant excessivament que l'escola ha d'atendre a una uni­ versalitat d'idees, i no tancar a I'infant els horitzons arnplis d'una cul­ tura

general.

S'ha de recordar que hi ha dues esferes en l'educacio de l'home: la de la culrura general i la de l' especialitzacio. L'home s' educa perque arribi a ser home amb tota I' elevada significaci6 que amaga la paraula,

48


en

la

segons la naturalesa de

mesura maxima

potencia ffsica,

d'in­

clara i

desperta, de moralitat elevada, de cabal d'idees i de sentiments, i s' educa tambe i es prepara per adquirir una cultura espe­ cialitzada segons les seves capacitats i aptiruds amb la qual es pugui bastar ell mate ix, contribuir al treball de la col-lectivitat i ser un mem­ bre uti! del conjunt social. Dones be, sempre s'ha considerat la prime­ ra esfera com a de l'escola propia prirnaria, creient que no havia de tel-ligencia

sobrepassar aquesta etapa d'una cultura general i, per tant, que en l'a­ dopcio del treball de taller no s'havia d' excedir el limit que imposa la necessitat d'atendre a la formaci6 general humana. Per no haver-he tingut en compte, alguns assaigs han fracassat lamentablement. El fracas tarnbe pot venir d'un altre canto, i es pel fet d'introduir el treball manual a I' escola com una assignatura mes, com un element de simple ensinistrament de la rna, sense cap relacio amb les multiples activitats intel-lectuals i de tot ordre que te l'escola. En alguns casos no s'ha arribat a la cornprensio del principi fonamental de I' educaci6 acti­ va

i s'ha conf6s amb la

practics.

Greu

rnera

activitat manual i els exercicis

aquest de

anomenats

que s6n suficients

alguns treballs de base manual 0 corporal realitzats en hores determinades per donar a I' escola el caracter d' escola activa. ser avorrits Aquests treballs error,

creure

poden

infecunds com molts altres, quan s6n imposats amb protesta interna de l'infant i quan no responen a una finalitat buscada per ell per a satisfer una necessitat 0 un entusiasme per un cert tipus de labor, i

tan

un

joe

0

mateixa i

una en

investigacio.

Es

creu

realirar nornes la te

sentida que l'individu A la nostra escola

es

en

que l'activitat te

una

virtut

relacio amb la finalirat

en

si

fortam�nt

proposa.

yam

donar

manual; pero sempre perque se'ns

general del treball

una va

gran

preponderancia al treball atesa l'organirzacic

fer necessari,

i de la vida a l'escola. Es va tenir en compte que l'es­ solament ha d'adquirir coneixements, ha de ser recep­ tiu, sino que ha de crear, ha de produir; que les facultats creadores han de ser tan cultivades com les facultats d'adquisicio: i que son els tre­ balls manuals els que transformen el pensament en accio i donen

perit huma

no

representaci6 material treballs manuals son

a

les idees i als senti men ts. A I' escola realista els exigencia i constantment s'hi ofereixen oca-

una

49


sions per ten,

a

posar al servei de la resolucio de

I'habilitat manual i la destresa i la

problemes for<;:a corporals.

que No

es

presen足

es van

pas

especials. Per als infants compresos en els limits d' edat de l'ensenyament primari creiem que no n'hi ha necessitat, i que poden bastar algunes eines d'us cornu, de facil maneig, i que no derna足 muntar

nen

tallers

cap insral-lacio

compte que eI material sempre adequats a la forca i a la els infants segons l'edat. Amb argila, lamina de

especial,

S'ha de tenir

i els instruments de treball han de

destresa que

tinguin

en

ser

fusta, filferro, carte, fils i teles i joncs, branquillons i escorces d'arbres, fruits i llavors, que ofereix eI camp abundantment, han pogut donar forma ales

seves

concepcions

relacionades sempre amb l'activitat

generaL Aixi, amb la Geografia, relleus en fang 0 mapes en carte: amb la Historia, habitacions de l'home prirnitiu, 0 vasos d'argila imitant cerarnica grega i

romana,

despres

d'una visita

Museu; amb les Ciencies, multitud

balances,

un

zootrop,

uns

vasos

a

d'aparells,

comunicants,

la sala com un

d'Empuries un

ludic,

del

unes

disc de Newton,

l'ensenyament 0 de la vida a l'escola els van portar a construir capses, estoigs, calendaris, lleixes, cistells de vimet de diferents formes i mides, petits telers per a fer rei足 xits, rellotges, cintes metriques, mesures de volum, material com col-leccions de cartons pinrats, de figures geomecriques per als primers graus de l'ensenyamenr i joguines diverses, tot aprofitanr elements del medi i materials de poc valor. La jardineria i el treball de la terra, no unes

cristal-Iitzacions,

etc.

Interessos de

pas d'una manera sistematica sino quan l'ocasio ho va reclamar, rarnbe tenir Hoc, ja que servien per a fer observacions sobre la vida de les

van

plantes, gerrninacio, creixement, efectes de l'aire, llum i humitar, ado足 baments, diferencies de creixement produides pel cultiu en plantes espontanies, etc. La vida domestica

va

donar sempre ocasio, tam be, de fomentar les fregar la vaixella, escombrar, endrecar les

activitats manuals: cuinar,

habitacions, cosir i fer punta i altres labors d'aplicacio. Pel que fa

a

costura, ames dels exercicis rnerodics per al domini de la recnica, van

positiva. Uns fragments del diari ens donaran a majoria de les vegades els treballs responien a una

fer obres d'urilitar

coneixer que la necessitat del moment

50

la es

0 a un

interes.


«3 de

maig de

1918

»S'ha

mort un

peix.

del dia

tenen massa

Fa

un

claror i

sol molt fort i creiem que a algunes hores calor. Com ho podriem evitar? Yam

massa

determinar de fer

unes cortines. Tenim tela de fil cru que anira de pri­ Es prenen les mides, es calculen les dimensions i ens posem a l' 0bra. Totes s' ofereixen a cosir. Ho tallen, ho preparen i ho prenen amb tant d'interes, molt Lenderna la tasca deixen que queda avancat.

mera.

ordinaria per tal d'acabar-ho, Es urgent de

protegir la vida dels peixos.»

«Dimarts, 11 de juny de 1918 »Avui l' escola vestits de

bany.

es

en un taller. Hem de confeccionar 80 troben encantades de poder emprendre aquest

converteix

Totes

es

l' escola. S6n molts; pero tam be s6n molres les nenes que s' 0fereixen a treballar i estan en disposici6 de fer-ho. D'altra banda, la tasca es faci!' A la porteria ens ofereixen una maquina que aprofitarern be. Tallem de moment dotze vestits per a nens i uns altres dotze a

treball

a

nenes.

Aquests darrers s6n

per

tirants. Hi xen

les

comencen a

costures

dels

si6 del rreball, Les

una

mica rnes

treballar,

costats.

complicats perque porten uns

ernbasrant-los. Unes altres unei­ primer moment establim la divi­ a fer traus, les altres a marcar. Totes

tot

Des del

dediquen seguint aquest treball amb afany. Les mou l'interes d'acabar aviat per tal de poder-se dutxar. Han d'interrornpre les tasques ordinaries; pero tant se val! A part de l'avantatge economic que ens reporta, no n' esperem obtenir fruits oprirns des del punt de vista educatiu?» unes es

van

«8 d'octubre de 1914 »Hern passat la tarda fent treballs manuals. La idea ha sortit de les nenes. Mentre passejavern, havent dinat, han trobat un fruit petit de pittosporum rodo, verd i tou. N'han fet gran provisi6. Han demanat

escuradents i han comencar a jugar?, a treballar? EI que en un principi era un joe s'ha convertit en un treball altarnent productiu i creador. Fan una bona quantitat d'objectes: taules, cadires, bressols, casetes, uns

cavallets, sos

un

automobil,

geometries,

en

fi

fantasia. EI material

un

no

un

vaixell,

arsenal de

pot

estar

garita, superficies planes, cos­ que revelen la riquesa de llur be de preu i aixo es el que impor-

una

coses

mes

51


tao

Es interessant d'aprofirar els

en

el carni del

que el medi ofereix tot con­ d'educacio. Els fruits s'assecaran i vertint-los en elements preciosos la bellesa i potser es desarticularan i s' arrugaran, els objectes perdran descompondran; la finalitar, pero, ja s'ha assolit. No son les coses per a desar en un museu les que ens interessen, sino el progres de l'infant recurs os

desenvolupament i perfeccio.»

«9 d'octubre de 1914 i

»No s'ha esgotat l'interes d'ahir i avui, en tornar a veure els treballs les qualitats i defectes, se'ns presenta aquest tema com 1'11-

apreciar-ne

nic

a

tractar.

I

en

fern

una

llis;o

de

llenguatge. Ensenyar-los

a

parlar,

a

expressar els pensaments amb rota llibertat, pero amb una il-lacio i un ordre, no es una tasca facil. En analitzar els cossos geometries del dia

abans, han tingut

moments

molt

felis;os.

Han observat

perfectament

les formes segiients: hexaedre 0 cub, tetraedre i octaedre. Se'ls ha expli­ cat el significat d'aquests noms. Despres han dibuixat les dues prime­ res

formes. Havia

notat

la dificultat que

les

arestes no

de

figures que no tenen i les han representades

tes

visibles dels

tenen

els infants de dibuixar

geometries. En aquest cas, tractant-se superficies, totes han vist perfectament les ares­ cossos

en

la veritable

posicio.

Aixo

ens

ha

suggerit

la idea que aquests cossos formats de palets i boles potser es podrien fer servir com a models de rransicio en el pas del dibuix de figures planes al de

cossos.

»Podrfern dels infants o

per

un

multiplicar els exemples per demostrar que les activitats dirigides pel pensament i inspirades per un inreres

van ser

ideal. Mai el treball manual sino

no va ser una

execucio de

coses

activitat fisica assistida per la intel-lectual i estre­ tota la vida general de l'escola. El treball manual no

imposades, tament enllacada a es una disci pi ina que s'ha de seguir ni un ensenyament que s'ha d' a­ prendre, sino un mitja d'exteriorirzar pensaments i idees i d'enllacar les activitats intel-lectuals i instructives amb objectius i realitzacions d'a­ plicaci6 que viralitzen l'escola iii donen un sentit de realisme i de natu­ ralitat. S'ha d'evitar que per manca de cornprensio d'aquesta idea fra­ cassi moltes vegades el treball manual, mitja tan poderos i fecund d' e­ ducacio.»

52

una


x

EDUCACI6 FfslCA

El fet de l'acruacio

l'aire lliure es

a

una

garantia perque quedi

ates

aquest aspecte de l'educacio, Molts mestres rurals tenen el camp ales portes de l'escola. Ales ciutats i als pobles d'irnportan足 cia cada dia son mes nombrosos els edificis escolars que es construei足

degudament

indrets

xen en

Tenen

espai,

espaiosos

i que

tenen

grans

paris

0

jardins

al voltanr,

l'abast de la rna, dones, l'accio beneficiosa dels agents externs sol, Bum i aire pur que asseguren la llibertat de moviments, a

base de

tot

desenvolupament ffsic.

exerceixen s'hi ha de

sumar

Pen>

la d'altres

a

l'accio tonica i

mitjans

vigorosa que

de cultura del

cos,

compte sobretot que la nostra poblacio escolar, per causes diverses, es de naturalesa empobrida i debil en la major part. Aquesrs rnitjans son: l'alimentaci6, el bany, el joe, la gimnastica, les excur足 tenint

en

sions i el trebaB

punt de vista. Creiem que

manual, del qual acabem de

no seran

superllues

unes notes

parlar

des d'un altre

sobre la cantina, avui

moltes escoles, responent a necessitats educati足 que yes i socials. Nosaltres la ten fern a base de tres apars per dia: esmorzar, es van

establint

dinar i berenar.

Bet

Bet i

a

Segons

el

i pa; el

reglament

havia de consistir: l'esrnorzar,

en

dinar, d'olla, principi i postres, sopa, o be un potatge 0 sopa i dos plats i postres 0 arros amb earn 0 peix i un principi i postres; i el berenar, en pa i xocolata 0 fruita seca 0 del 0

cacau

en

earn

53


etc. Eis comestibles, sempre de bona qualirat, i la acurada i sense fer us d' especies excitants. Pel que senzilla, preparaci6, fa ales quanti tats, els calculs fets pel facultatiu donaven per resultat 0

temps

unes

confitura,

1.500 calories que, si be

es

poden

considerar excessives tenint

compte els treballs de Gautier i Flugge, que fixen calories per a l'alimentaci6 total diaria d'infants ho s6n cat

en

el

cas,

que

de valor nutritiu

era

un

en

nombre de 1.634

d'aquestes edats,

no

el rnes

com

freqiient, d'un sopar molt escas i man­ el que generalment feien aquests infants a

casa.

Les llistes del dinar eren variades per a cada dia de la setmana i s'hi introduien les modificacions que aconsellaven el temps i l'aprofita­ ment de l'abundancia d'alguns articles al mercat, segons les estacions.

Vegeu

els menus d'una

setmana

cornpleta

de

juny de 1921,

del dia 14

al 19:

Dilluns: sopa, cam d'olla (cam, gallina, cansalada, patates i ci­ grons); bunyols de bacalla, galetes. Dimarts: potatge de llenties, ous ferrats amb salsa de tornaquer, lluc

fregit, pressecs, Dimecres: sopa de

dina rostida,

Dijous:

pages (de vegetals),

cam

de be amb patates,

sar-

galetes.

arras amb

earn

de porc i musclos, fricand6 de vedella, peres.

Divendres: sopa de pages, bacalla amb patates, lluc fregit, galetes. Dissabte: sopa, cam d' olla (cam, gallina, cansalada, patates i ci-

grons),

sardina arrebossada, peres. I.:aigua prove d'una font abundant d'immillorables

No beuen vi.

condicions de Fins

a

porabilitat

i puresa, segons el resultat de l'analisi,

I' any 1923 la cantina

va

funcionar per administraci6 directa.

I'escola

s'encarregava de fer les compres a I'engros per mesos i de dis­ les posar provisions diaries en el mercat de les viandes fresques com verdures, peix, fruites, etc. Aquesta administraci6 es va dur amb tota escrupolositat iamb exactitud extremada; al dia i al centimo Te l'avan­ tatge sobre una administraci6 per contracte no sols d'una rnes gran lli­ bertat en la combinaci6 dels menus, sempre dins de les normes higie­

niques preestablertes, 54

sin6 que d6na rnotiu

a

acti�itats educatives

tan


interessants tancies

com

la intervenci6 de les

nenes en

pes i revisio de les

alimentaries,

el control de les subs­

provisions diaries

i

en

details

d'administraci6 que estan perfectament al seu abast. Ames dels Ilibres, un de Caixa, un Major per als comptes corrents, un de despeses me­ i

un

dietari, s' omplien cada dia, i

gades

les

nenes,

nors

uns

fulls

duplicats

en

amb

aixo intervenien una

algunes ve­ quantitats

relaci6 de les

d'articles consumits, el preu, la suma de les despeses i la mitjana per persona; full interessant per a calculs higienics i economics i per a com­ provar en cada moment qualsevol detail d'administraci6. Despres, un

full mensual de rava un

les

resum

i

encasellat amb

novament

un

altre d'inventari del rebost, en el qual figu­ del romanent anterior de provisions, de

notes

adquirides,

de les consumides i de les sobrants consti­

conjunt d'impresos en els quais les nenes podien exercitar-se en una comptabilitat practica sobre les coses de la vida real. Vegeu una nota de mitjanes per dia i persona de tot el temps que l'adrninistracio tufen

el

va recaure

sobre l' escola:

Anys

Mitjanes

Anys

Mitjanes

1915

0,66 ptes. 0,68 » 0,76 0,84

1919 1920

0,88 ptes. » 0,90

»

1921

0,83

»

»

1922

0,84

»

1916 1917 1918

Com es pot observar, la quanti tat de la mitjana va anar creixent. Son els anys de la guerra i de la postguerra, en que el preu de les sub­ sistencies va augmentar d'una manera considerable. Tenim una taula

de

comparaci6 dels

necessitat i,

preus als

com a nota

servir de calcul als

qui

quais

es van

pagar els articles de

primera

curiosa, la transcriurem i potser fins i tot podra es proposin de realitzar una obra escolar sem­

blant, comparant-Ios amb els preus actuals:

55


Pa,1 Kg Cam de la, 1 Cam de z-. 1

Pore,

Kg Kg

1

Kg Bacalla, 1 Kg Peix, 1 Kg Ous, una dotzena Sucre, 1 Kg

Galetes, 1 Kg Xocolata, 1 Kg

Cigrons,

1

Kg Llenties, 1 Kg Patares, 1 Kg Arros.T Kg

Any

Any

Any

Any

Any

Any

1915

1916

1917

1918

1919

1920

0,48

0,48

0,50

0,58

3

3

3

4

0,63 4,75

0,73 5,50 4,50

2,25

2,25

2,25

3,25

3,75

2,75 1,90 1,25 2,25 0,90

2,75 1,90 1,50 2,25 1,25

3,25

4

2

3,25

5,50 3,25

1,75

2

2,50

3,30 1,30

3,50

4

2

2

2

2

1,80 2,70

2,24

3,15

3,15

3,15

1,40

1,40 0,85 0,20 0,80

1,40 0,85 0,18

3,35 1,50

3,85 1,90

1,70 0,82

1,90 0,95

0,85 0,20 0,80 1,70

on, 1 litre Llet, 1 pot

0,75

0,80

2,50 3,15

1,60 0,87 0,30 0,87 2,10

1,61

6

2,50 2,50 4,80 2,80

1

1

0,35 0,88

0,33 0,97 3

2,50 1,35

1,46

Potser

l'augment de les mitjanes es inferior al que hauria correspost puja dels preus; pen) no es perque s'hagues suprimit res necessari en quanti tat i qualirat, sino perque es va preseindir de eertes postres de pastls 0 de fruita en eonserva i es van combinar les llistes amb una eura a

la

totes les baixades de preus que l'abundancia d'al­ guns articles en certes temporades provoca en el mercat. Un altre rnirja d'educacio ffsica es el bany. Llevat d'una contraindi­ cacio del merge, l'escola el va establir obligatori per a tots els alumnes.

especial, aprofitant

Una gran sala de dutxes permetia de banyar en una hora la meitat dels alumnes. La dutxa en cornu ens va fer pensar en la conveniencia, segons la nostra opinio, de donar als infants un petit vestit senzill i faeil de posar. Aquests vestits, aixf com les tovalloles de bany individuals i

marcades,

es

robes iamb

56

col-loquen unes

en

un

aparell de ferro esmaltat amb penja­ poder-los portar a asseear al sol. AI

rodes per tal de


principi uns

van

prendre

exercicis de

la dutxa tebia, al sol els feien

curses

de resistencia per veritable horror sempre el bany amb entusiasme i

a

despres freda, entrar en

i

en

sortir del

bany

reaccio, Tret d'un sol

cas

els infants van acollir A rnes de la dutxa, ablucions

I' aigua,

tots

plaer, frequents parcials mantenen les mans i la cara perfecte estat de nete­ dar, i havent dinat, es obligatori rentar-se les dents. Aixl es crea l'habit en

de la

higiene dental, tan important per al manteniment en bon estat de digestives. Tornem-nos a ocupar del joc; pen) com un dels elements rnes pode­ rosos d'educacio flsica, Linfanr te necessitat de jugar. Mentre se'l vegi de es el seu de estat salut es perfecte. EI jugar gust, pot assegurar que Ii es una cosa natural com la mateixa necessitat de joc menjar. Respon a un impuls irnperios del seu esser i es potser l' estfrnul que posa en acti­ vitat un major nombre d'energies, tant Hsiques com intel-lectuals, tot donant-li ocasio de mesurar les forces i d' ensenyar-li a coneixe's ell mateix. En el joc l'infant apren a moure's amb rapidesa, a mantenir-se en calma en moments diflcils, a manar, a obeir, a adquirir sang freda i aplom. Tambe es desenvolupa en 1'infant, mitjancant el joe, l' esperit de jusdcia i de rectitud en apreciar les faltes 0 les regles establertes. Un mitja d'educacio tan poderos havia de tenir en la nostra escola un gran lloc en la distribucio de les activitats. Abans ja hem dit que mai no havlem cregut perdre el temps deixant que els infants es lliuressin al joe, sempre que aixo no signifiques un abando per part del mestre. AI contrari, el mestre l'ha de vigilat per tal de rreure'n el maxim de partit educatiu i intervenir-hi com un de rants jugadors, sempre que ho ere­ gui convenient, sense apoderar-se de la direccio, sino deixant-la sem­ pre, aixf com la responsabilitat de fer observar les regles amb una per­ fecta equitat, als infants. La majoria de vegades els infants no necessi­ ten material per a jugar; llur irnaginacio fecunda inventa una gran varietat de jocs de destresa, de curses, d'imitacio d' oficis, de represen­ tacions teatrals, etc. Es feien servir, aixo no obstanr, pilotes petites i les funcions

pilotes

de futbo!' raquetes de tennis, bitlles, cercols, cordes, baldufes, coses com els escacs, el joc de dames i el mah-jong per als

nines i altres

dies nifols que no permetien de sortir als grans dies d' excess iva calor en les hores de migdiada.

espais

lliures

0

per als

57


mes del joc, la gimnastica encarregada un professor espe­ practicada dues vegades la set mana. Els exercicis del sistema sense aparells i fers en conjunt a I' aire lliure. Sense cap mena de

A mes

cial

a

a

va ser

suec,

dubte, aquests exercicis, sobretot els respiratoris, son d'una gran efica­ cia; pen) permeteu-nos d' expressar la temenca que aquests exercicis re­

glats esdevinguin i

per als infants

una

abstraccio diflcil de

conjunt de practiques arbitraries i artificials l'interes de I'infant, Ii determinen un avorriment i un

que,

comprendre

no

promovent

un cansament sense

profit. Tractant-se d'infants de set a catorze anys, creiem que no hi ha gimnastica que correr, saltar, enfilar-se, pujar els pendents, ca­ var la terra, regar les plantes i altres ocupacions manuals, ja que son millor

serie de moviments vius, concrets, espontanis, que superen en va­ lor i eficacia els del millor sistema de gimnastica, perque responen a la una

vida natural de l'infant i son manifestacio d'una activitat

elegida

lliu­

rement.

En

un

altre lIoc

es

parlara dels passeigs

i excursions

sota

altres aspec­

altres finalitats que les de la cultura fisica; pen) perrneteu-nos d'acabar aquest capfrol amb unes notes preses a l'atzar de moments vis­ cuts al costat dels infants, i la que ens diuen la frukio, tes

i per

a

l'alegria

titat

d'energia vital

que

poden

acumular

en

els

passeigs pel

quan­

camp.

«21 d' octubre de 1914

»Fa

dia

esplendid, Ala tarda, veient la preciositat del temps, que magnffic, vam decidir de pujar al cim de la muntanya. No portem cap finalitar determinada. Anem simplement a passejar, a gau­ dir d'aquesta incomparable vista de la ciutat des d'una altura. No sern­ un

continua

pre el eel

dar ni l'arrnosfera

tan diafana com avui. A descobreix rnes terreny i el panorama es superb, sobretot per la part del Llobregat i del mar, que brilla en aques­ ta hora de la tarda com una brasa d' or. Les nenes han escalat el darrer tros de la muntanya, que es abrupte, i arriben al cim amb el pols acce­ mesura

es

que

presenta

ens

tan

enfilern,

es

lerat, enrojolades les galres, eixamplats els pulmons pel fet de respirar

profundament.

Se senten cansades; pero s'aixequen de seguida i es dretes de cara al vent i amb els ulls tancats posen algunes, per tal d' abs­ treure's millor en la delicia de rebre a la cara la carlcia del sol i de l'ai-

58


re

fresco Fa

goig de veure-les amb els semblants animats,

el cabell dei­

al grat del vent, gaudint d'aquells instants de plaer, de satis­ facci6 ffsica produtda per l'acci6 dels agents naturals sobre els cossos en

xat anar

Despres comencen a fIxar l'atenci6. Espontaniament, contemplen el paisatge. No es distreuen jugant. Es que el moment es d'una gran bellesa, que fon;:osament ha de deixar impres­ si6: la Hum, els colors, les plantes i el terra nets i frescos per les pluges recents, la farigola que embalsama l'aire. S'ha de desvetllar I'anima dels

plena

evoluci6.

de bon grat,

infants com

a

aquestes sensacions, s'ha de fer-les estirnar, s'ha d' ensenyar a tot el poder de la natura i tot el plaer de la contemplaci6.

prendre

No se si les

hem

perdut

nenes

hauran

apres alguna

cosa

avui; pen) sf que se que

no

el temps.»

59


XI

EDUCACI6 INTEL·LECTUAL

I ENSENYAMENT

en un sol epfgraf el concepte d'educacio de la intel-ligencia desenvolupament natural de poders rnenrals i el d'ensenyament en el sentit d'instruccio, d'adquisicio de la cultura necessaria als in­ fants, perque en la nostra actuacio no hem establert mai cap divergen­ cia ni oposici6 entre aquests dos objectius que persegueix I' escola pri­

Unim

com a

maria. Lescola terra,

a

com l'escola de tots els temps i indrets de la les evolucions i canvis que les diverses concep­ de l' educacio i els valors de la vida social en rnutacio deterrninar, te la missi6 d' ensenyar i l'infant hi va a

d'avui,

traves de

cions

totes

filosofiques li hagin aprendre. Tindra unes

constant

altres finalitats, cada

vegada

mes

arnplies, aspi­

mirjancant l'educacio a realitzar un ideal de pau entre els homes, anira encaminada a la consecuci6 d'un equilibri social rnes perfecte, rara

transformara els

procediments de treball en harmonia amb els pro­ psicologia i, en general, de les ciencies biologiques; pero sempre quedara com propi i essencial de l'escola popular l'aprenen­ de les elementals, tatge tecniques llegir, escriure i comptar i procurar a les generacions que es formen l'adquisicio d'aquelles idees primaries necessaries per a desempallegar-se per la vida i integrar-se la cornuni­ tat. No podem prescindir d'aixo, Si l'escola oblidava la transmissi6 de la cultura, patrimoni de la humanitat, no tindria ra6 de ser. Hi ha hagut un temps que aquesta aspiracio s'ha fet absorbent, exclusiva en gressos de la

a

a

61


prirnaria. Una insrruccio superficial i de pura formula, una pre­ ocupaci6 per la quanti tat de coneixernents es va apropiar I' escola i la va desviar dels veri tables fins de I'educaci6. Per aquest afany de poblar la inrel-ligencia, es va oblidar la hincio del mateix coneixement; per aten­ dre a una erudicio verbalista, es van ofegar les energies mentals en el moment que comencen de manifestar-se. Aquell contingut de culrura I' escola

no

s' encarna

en

preds perque

les necessitats vitals,

s'ha

adquirit

no

pot

ser

utili tzat

en

el

artificial divorciada

com a cosa

moment

cornpleta­

de l'acci6 i de la vida. D'aixo, n'ha resultat la falta d'iniciativa, la manca de personalitat, la incapacitat en alguns casos per a un treball

ment

producriu

i creador.

D'aixo, n'han

nascut

infecund. Ha

sorgit el

corrent

les

critiques acerbes d'aquest

aquest intel-lectualisme vitalista: escola de la vida i per a la vida.

sistema d'educacio i la reaccio escolar

contra

volgut prescindir de tot, bandejar-ho tot de l'escola: plans, programes, metodes, contingut. L'infant ha de desen­ volupar-se lliurement com una planta, ha de viure la propia vida. Pero aquest concepte de I' educacio procedent de la ciencia biologica no es suficient per a alguns. Obrem en medi social davant d'altres indivi­ dus que jutgen les nostres accions. Dewey no es dete en aquest vitalis­ me biologic, iamb un sentit profundament huma analitza aquesta

Alguns

extremistes han

un

questio.

"La

concepci6

que diu que la

natura

proporciona

el fi de la

veritable educaci6 i la societat el fi d'una educacio falsa es diflcil que no mereixi la nostra repulsa. La doctrina oposada pren una forma segons la

qualla

tasca

de l'educacio es

precisament

de

proporcionar

el

que pot donar la natura, 0 sigui l'adaptacio de I'individu al control social, la subordinaci6 dels poders naturals ales regles socials.» Pero considerant un error el fet d' oposar-se a la part que tingui de veritat la no

doctrina de I'educacio segons la natura, equilibra les dues concepcions tot reconeixent que I' eficacia social no s'obte amb la subordinacio coac­

positiu de les capacitats naturals de cada individu en ocupacions que tinguin una significacio social. Leducacio per a ell no es entesa com a simple «desenvolupamenr», ni com a simple «adapta­ cio per subordinacio» a un estat social. Es una felis: integraci6 dels dos punts de vista que condueix a una cooperacio, aprofitant cada capaci­ tiva, sino amb l'us

tat en

62

el

seu

lloc.


La difusi6 d' aquestes idees transform a totalment I' escola. L' escola es en un taller 0 callers: es una aquesta es una

converteix

granja; aquella

comunitat lliure de treball. Es

Nosaltres coneixiem

pensara algun

dia que

es va massa

lluny?

aixo; haurlem trobat, potser, mitjans per a realitzar-ho: pero la nostra posicio i la nostra actitud van ser d'una gran prudencia i d'una exrrernada circumspeccio en els passos endavant cap ala renovacio de I'escola. Creiem que sempre s'ha d'actuar aixf. Tota cosa nova necessita, abans d'arrelar, un temps de tempteig i d'assaig, ha tot

de passar per un perfode de transit. Es necessita de tot el que existeix per a l'aprofirament

una apreciacio reflexi­ d'aquells valors que la

va

societat ha consagrat i que podran haver sofert desviaci6 del seu objec­ te 0 minvament en l'eficacia: pero que son dignes de tenir en compte

juxtaposant-los a altres valors 0 revaloritzant-los amb l'aportacio d'una saba extreta de I' experiencia i del progres huma, Havfern posat uns principis generals que ens assenyalaven unes nova

directrius i

ens

la

indicaven el nord

en

el cami que

ernprenlern,

i nornes

diaria amb aquells proposirs, ten fern feina mes que suficient en que exercitar el nostre afany innovador. Posar l'in­ fant en contacte arnb les formes de la vida, la natura i el treball huma, deixar que s'inforrnes dels fets i de les coses amb una observacio posant

a to

nostra tasca

esponrania, desvetllar l'interes i la curiositat per tal que aplicanr-hi una atencio mes gran aprengues a veure miller i a jutjar clarament; pro­ moure la col-laboracio activa en la dels coneixements que investigaci6 constitueixen el saber hurna: enllacar l'adquisicio dels mecanismes de les tecniques elementals amb la vida i les necessitats de l'infant en tota la complexitat, varietat i riquesa, van ser les normes que ens yam impo­ sar amb el d'obrenir la i de mental proposir capaciracio proporcionar­ li

instruccio i

cultura. I hem dit que era una tasca mes que perque sorgiren de seguida una infinitat de problemes refe­ rents al com, al que i al quant, al nornbre i a la proporcio, a la seleccio i a l'enllac;: dels coneixements, al temps i ala seva distribuci6, a les for­ mes i a la manera de treballar, a l'ordenacio i als metodes, a una

una

suficient

l'organit­ general; problemes que giren tots al voltant d'aquest: l'escola primaria, procedint amb la lentitud que els metodes d'adquisicio exi­ geixen, pot arribar a proporcionar aqueU minim de coneixements que zacio

63


es consideren indispensables per a la vida? Volem, d'una banda, adap­ 'tar \' ensenyament a l' evolucio natural de l'infant sense [orcar-la, tenint en compte els interessos i les necessitats, propugnem perque sigui

qui, prenent I'actitud d'observador i experimenta­ dor, busqui, indagui, actui i manipuli per ell rnateix, crei i redesco­ breixi les ciencies tot recorrent les etapes que ha seguit la humanitat, i obtingui els coneixements en un ordre natural i logic i d'una manera precisa i duradora. Passa, d'altra banda, que l'escola te una missi6 de cultura general i que cada dia, davant de la complicaci6 de la vida aquest, I'infant, el

moderna, s6n mes nombrosos els coneixements que marc

d' aquesta culrura

general

cauen

que l'home necessita per

dintre del a

viure

en

i els programes d' ensenyamenc comprenen una gran materies i de disciplines que es consideren necessaries sense que ningu no s'atrevixi a prescindir-ne de cap, i el temps de que l'escola pot disposar es molt [imitar, perque els infants en surten als societat. Els

plans

quantitat de

tretze 0

als

catorze

D'aquest tenen nar

fet

anys.

s'origina

un

veritable conflicte,

d' acord amb la vida,

pel qual

els

mestres

ha pensat a cami­ compte la formaci6 i sf

ra6 de sentir-se preocupats. Mentre I' escola

no

ha tingut en intel-Iigencia, el seu pas

mentre no

ha pogut ser rapid, va de pressa, no s' entreten a esbrinar si les coses verbalista Lensenyament que I'infant diu son veritablement assimilades i incorporades al contin­ gut de la seva cultura. Es res apoderar-se del signe i no de la idea? Deixen nornes el moblament de la

ser analfabets molts dels que surten d'aquestes escoles sabent llegir, escriure i comptar mecanicament? Resoldran la questio mes senzilla de la vida si reciten de memoria els rius 0 les muntanyes d'Europa 0 les

de

series dels reis

d' abandonar el

gots? Nosaltres haguerern

proposit

de

ordre d' estudis, dintre del llmit assenyalat a l'escola primaria, per tal d'obtenir-ne un altre de millor, que es el d'una capacitaci6 mental i dels instruments de la ins­

donar

a

l'infant el domini del coneixement

en tot

trucci6, i aixi posar-lo en condicions d' adquirir el coneixement quan Ii calgui; es a dir, donar-li els rnitjans d'inlorrnacio, no la inforrnacio rnatei­ xa, i enfocar tots els treballs de I' escola cap a una formaci6 en l'infant que el faci apte per als problemes de la vida rnes que un contingut complet d'instrucci6

64

dogmatica de diflcil aplicaci6

ales necessitats

positives,


En el conflicte plantejat entre la finalitat d'una formaci6 espiritual d'una suma d'instrucci6 determinada, la nostra escola s'ha inclinat per la primera, guardant, pero, un respecte absolut als principis de la o

actuaci6. La tendencia va ser sempre harmonitzar els dos propo足 enllacant al maxim les activitats de la vida espontania de l'in足 fant i els treballs personals d'investigaci6 amb les disciplines purament

seva

sits,

tot

escolars; el punt de

articular aquests mecanismes i aquestes suggestions del medi ambient 0 de les relacions familiars 0 socials posaven de manera ocasional a la nostra consideraci6, i I'anhel 0 objecte rnes profundament sentit va ser de no

tecniques

amb els

mira

temes

va ser

que les

allunyar-nos mai d'aquella naturalitat i senzillesa totalment lliure de tot artifici dogmatic i de tota preocupaci6 rnetodologica en l'aprecia足 ci6 de les questions que havien de ser objecte d'estudi i en l'aplicacio d'un esforc i d'un treball cornu per tal de penetrar-ne l'essencia, les qualitats i les relacions. No volent fer una obra revolucionaria, sino d'adaptaci6 ide refor足 rna, havfem d' acceptar un pia i assenyalar un programa de materies 0 d' ocupacions relacio amb el temps. Aixo ens porta, perc, a abordar abans uns altres problemes. en

65


XII

GLOBALITZACI6

el doctor

Decroly, de Brussel-les, coincidint amb altres psicolegs, qui enriquit la Pedagogia concebent la teo ria de la glo足 balitzaci6 en ]a formaci6 del coneixement, idea fecunda que, portada a la practica, ha destruit un dels dogmes que es tenien per mes solids i rnes arrelats. Segons fa notar el mateix pedagog, els rnerodes per a arri足 bar al coneixement eren la inducci6 i la deduccio, i es partia sempre del que es particular per arribar al rnes general; del que es concret per arri足 Ha

estat

el

ha

bar al que es abstracte. La formula que es admesa era passar del que es facil al que es mes dificil, del que es simple al que es complex. Aixo

sembla axiomatic i probablement es exacte, sempre que ens entenguem be sobre el que hem de considerar rnes simple 0 mes complex. Fins ara el que

era

simple

aquest

tot

amb les

els elements d'un

tot; el que era complex era i qualitats parts components, per les quais s'havia de per etapes, abans d'arribar al coneixement complet. ADd, eren

passar, com els rnerodes de lectura el que era facil era I'element representativa d'un so, i per fases successives de dos, en

s'arribava

a

la

paraula i a la frase,

i

no es

passava

a un

simple, tres 0

element

la lletra,

mes

sons

nou sense

donar per suposat el coneixement dels elements anteriors. En ]' escrip足 tura encara s'anava mes lluny. Ja no es la lletra l'element rnes simple. La lletra per

on

de diversos traces rectes, corbs i es per aquests traces comenc;:a a escriure. Tots recordern el llarg aprenentatge i

consta

es

67


i ganxos tracats en les pautes de les mostres d'escriptura, Dels traces es passa a la lletra, ales combinacions de lletres en sll-labes, ales paraules i ales frases. Aixf mateix en el dibuix es

aquells pals

comens;a per

linies, rracats geornerrics, corbes

des abans d'arribar

a

les formes vives, i

en

IDeS

0

menys

elllenguatge

cornplica­

s'arriba

a

l'ab­

surditat de cornencar per definir-lo, aixi com totes les categories gra­ maticals, i de passar despres a la classificacio i als exemples, que es la

paraula concreta

i la

cosa

coneguda

que te per

a

I'infant

un

valor real.

S'ha de convenir que no es aixi, L'infant coneix les coses sense una analisi previa de les qualirars 0 dels components, que nornes poden ser

apreciats

per

un

fenomen d'abstraccio, que

no

es

rnes tard. La nocio de les persones que I' envoi ten

pot presentar fins de les joguines 0

0

dels aliments que pren 0 del seu propi cos es forma en bloc, sense dis­ sociacio, com un tot organic i sense detail. Multitud d' experiments de psicolegs proven aquest fet. Claparede esrnenta el cas d'un fillet seu de quatre anys que recordava una pagina d'un quadern de rruisica on hi havia un tros que Ii agradava, sense saber llegir el text ni la musica, La i la reconeixia per I'estructura i la fesomia general, amb algu­ diferencies respecte de les altres. Nosaltres recordem tarnbe el cas

distingia nes

d'una

minyona

que,

distribu"ia

despres

d'esrar

algun

vacil-lacio les

temps i

a

la

casa, sense

saber

la

cartes correspondencia guianr-se per l'aspecte dels sobres, grandaria, color, trets cal-ligrafics, escriptura a rnaquina, etc., apreciats en conjunt com un tot. Aquest fenomen, Claparede I'anomena «percepcio sincretica», i admet que l'esperit hurna passa per aquesta fase del sincretisme abans d'arribar a l'analisi i despres a la sintesi. Decroly I'anomena globalitza­ ci6 i la comprova amb nombrosos experiments personals que el porten

llegir, entre

a

sense

els membres de la familia

basar-hi el

seu

son capacos de

tota

tot

metode de lectura ideovisual. Infants de cine conservar

a

sis anys

frases, paraules, imatges, formes geornerri­

Pero segons els resultats, les imatges es rete­ d'una manera mes be que les formes geometriques; les frases rnes be que les paraules i encara rnes que les sil-labes i les lletres, I aixo porta a pensar

ques

global.

nen

que hi ha un factor poder6s que interve en aquests resultats de memo­ ritzacio superior per ales frases i per ales imatges. Aquest factor es l'in-

68


Decroly crea els «centres d'interes», basats alhora en fenomen de globalitzaci6 i en la necessitat de tenir en compte aquest l'element afectiu primordial, que es l'interes de l'infant. Responen a la teres. Per aixo

idea de considerar I'infant un home primitiu que veu les coses en estat natural organic i viu, i no es troba en els origens la distinci6 ni l'abs­ tracci6. En les Ciencies

naturals, per exernple, un camp tan extens (biologia, fisiologia, zoologia, botanica, mineralogia, ffsica, quimica amb aplicacions a la higiene, a I' agricultura, a la industria, a I' econo­ mia dornestica, etc.) no pot ser recorregut a I' escola tenint en compte aquestes divisions sisrematiques ni I' ordre cientific que hi ha establert en cada una, perque el fenomen natural es presenta a l'infant en con­

els aspectes diferents que ofereix (ffsic, quimic, biologic) i ha apreciat sense distincio d'aquests elements que no han estat aillats rnes que per un producte d'abstracci6 que ha estat obra de molts segles. I aixi en totes les altres coses. No hi ha rnateries, no hi ha com­ partirnents, no hi ha assignatures arllades, tot esta unit i enllacat al vol­ rant d'una idea eix on poden convergir els desigs i les aspiracions infan­ tils i des de la qual es poden assolir els objectius d'adquisici6 promo­

junt de

sota

ser

guts per l'interes. Tot aixo i dels nostres programes.

va

influir

en

la determinaci6 del

nostre

pia

69


XIII

PLA I PRO GRAMES

Tenint present aquesta concepcio globalitzadora, vam tracar un pia basat en una agrupaci6 de les materies que tenen connexio i una dis足 tribuci6

en

cicles corresponents ales

capacitats

mentals dels diversos

graus que l' organitzaci6 de I' escola va permetre d' establir. centracio es va fer d'aquesta manera: Primer: Relaeions de l'home amb

l'Esser

Aquesta con足

suprem i els

seus sern足

(Religi6, Moral, Dret i Civisme). Segon: Llengua: catala i castella, incloent-hi pronunciaci6, recita足 cio, lectura, eseriptura, conversa, composici6 i nocions gramaticals.

blants

Tercer: Formes i nombres: incloent-hi el calcui i el sistema metric,

les formes i dibuixos

geometries, apreciaci6

terreny; treballs manuals que hi

Quart: Relaeions de la terra el temps (Historia). Cinque: Estudis de la de

coses,

observaei6 i

tenen

amb l'home:

natura:

de

magnituds

sobre el

relacio, en

l'espai (Geografia);

en

inclouen exercicis d'innucio,

experirnentacio

sobre l'home, les

llicons plantes i els

minerals, la vida i els costums dels animals (Ciencies naturals), serveis que ens fan i la utilitzacio industrial (Qulmica), estudi dels fenomens naturals

(Flsica), etc. Aquesta distribucio

d'aquelles branques

nornes representa

del saber que

una

tenen entre

ordenaci6 i agrupament si una relacio mes estre-

71


pero no vol pas significar una separaci6 entre I'una i l'altra d'a­ questes agrupacions. A la practica hem establert sempre la uni6 entre elles i els llacos d'interdependencia que les aproximen d'una manera Totes les ciencies es logica. complementen, s'enriqueixen amb la pres­ ta;

redproca dels fets i dels fenomens, dels principis i fins i tot dels metodes; cal, dones, que no quedin aillades, estranyes les unes ales altres, sino que es donin la rna i que es coordinin tot oferint conjunrs rnes rics i plens de vida i, sobretot, mes f'acilment assequibles a l'apre­ hensi6 de I'infant en aquesta primera fase, global i no analltica, del taci6

coneixement.

Aquest pIa es va distribuir primerament en dos cicles, atenent al restringit d'alumnes que es va creure prudent d'admetre per a un primer assaig; en ser ampliada, pero, I'escola posteriorment, es van poder formar quatre grups 0 classes de trenta nenes com a maxim. Eis programes, dels quaIs parlarem despres, es van poder dividir en quatre graus; pero hi va persistir la concepci6 dels dos cicles primitius impo­ sats per l'apreciaci6 de la capacitat i de les necessitats dels escolars en cada edar, que exigeixen uns rnetodes de treball diferents i una forma diversa d' orientar les questions. Aixi, en el primer i en el segon grau, formats per nenes de set (poques), vuit, nou i deu anys, es va treballar nombre

sensiblement de la mateixa mouen

rnes aviat per

un

interessos materials. S6n

manera.

En aquestes edars els infants

es

egoista, l'acrivirat es impulsada per egocentrics, es a dir, I'infant es considera el instint

del m6n que l'envolta i creu que tot en aquest m6n, coses i per­ existeix per al seu us i servei. No s'interessa per temps ni indrets llunyans, sin6 pel que es immediat, el que esta en contacte amb ell i li

centre

sones,

satisfa les necessitats. Aixo de man a una orientaci6 del treball en har­ monia amb aquest estat psicologic, EI centre d'interes es ell i totes les activitats giren al voltant de la seva persona i de les seves necessitats. Despres del coneixement de si mate ix, el del rnedi: pero no d'una manera amplia, sin6 en la mesura que tingui relaci6 amb la seva vida i en la mesura del ell es que capac;: de comprendre i sempre procedint d'una manera molt objectiva. Tot el que la natura i la societat realitzen per rnantenir-li la vida pot ser objecte de coneixement enfocant-ho,

naturalment,

72

en

el sentit de la

utilitat,

que es el criteri de valoraci6 per


ell en aquest perfode de desenvolupament. D'altra banda, s'ha de considerar que aquest es el moment de l'adquisicio deillenguatge i del a

calcul. Gran part de l'activitat de I'infant s'ha

I'aprenentatge d'aquestes tecniques seu

progres

en

com a

d'adrecar a procurar-li mitjans indispensables del

el camf de la cultura. Comenius ha dit: «Les

coses

abans

Es que potser vivim arllats en el Que m6n? No depenem biologicament del medi, es a dir, de I'aire que ens envolta, del sol que ens d6na vida, de I'aigua en continua acci6 i reac­ ci6 amb I'economia, dels animals i de les plantes que ens mantenen,

que els simbols.»

s6n les coses?

que satisfan les nostres necessitats? Aquestes son les coses, temes sempre d'inreres viu per a I'infant, perque representen les relacions irnrnedia­ tes entre

lectura i

ell i el m6n que l'envolta. I amb totes elles s'exerciten en la l' escriptura, que son els mitjans d' expressio, uns dels pode­

en

mitjans d'adquir el coneixement, no la finalitat de l'escola. Son els simbols de Comenius, que realment han d'anar precedits del conei­ xement de les coses, ja que no es res apoderar-se del signe i no de la rosos

idea; pero simultanis

que es convenient, al nostre entendre, fer-los coexistents i mes aviat rnillor en la ment de I'infant, tot enllacant les

com

representacions corresponents en un sol moment conscient l'esperit, unica manera que l'adquisicio deillenguatge sigui una cosa viva funcional i que I'aprenentatge de les tecniques fins arribar a l'au­ tomatisme, es a dir, fins a fer-se habituals, es realirzi sense esforc;: i sense dolor mitjancant la intervencio de l'interes promogut per Ia presencia de les coses que tenen per a I'infant un sentit i una significacio. Podrlem concretar el contingut i la forma de treball de I'infant en aquest primer cicle en aquests punts: coses

i les

de

a) Adonar-se de I'ambient: la natura i I'home amb els factors rnon animal, mon vegetal, mon mineral i cosmic, familia, escola i societat

mirjancanr l' observaci6. b) Tendencia

a

Educaci6 sensorial.

ampliar

el cercle dels interessos imrnediats, elevant­

I' ordre de l' espai i del temps fins on es pugui: fets histories i geografics purament anecdotics i per cornparacio amb els fets actuals.

se en

c) Adquisicio de mitjans d'expressi6: lectura, escriptura, calcul i dibuix, tot amb un perfecte enllac i correlacio amb els aspectes ante­ riors. Activitat

espiritual:

contes, narracions.

73


d) Activitat manual com

expressio relativa a I' ensenyament i enfo­ practica per al propi servei i el dels altres. Exercicis ffsics: jocs, tlexibilitat de moviments, gracia. EI tercer i el quart graus tarnbe van treba11ar de manera analoga, i poden ser inclosos en un sol cicle d'evolucio, amb una tendencia en el cada

a

la utili tat. Exercicis de vida

a

quart

a

nenes

i

elevar-se sense un

sos concrets

a

interessos abstractes, pero nornes en determinades concret d' edat. Aquest perfode es el dels interes­

limit

especialitzats.

Linfanr

surt

dels limits de la

seva

personali­

i es capas: d'interessar-se per altres persones, encara que hagin vis­ cut en 110cs i en remotes. T un e mes allunyats epoques poder gran de i de raonament a ha els dominat Ia lee­ fets, cornprensio per apreciar tura i l' en les escriptura com a instruments i, per tant, pot tat

aprofundir

materies

d'estudi; pero sempre

el camp de les coses concretes. Aixi, no elevar-se a com podra prendre les caracreristiques d'un perfode historic; pero s'interessara enormement per Ia vida i la historia d'un home que va viure en aquell perfode. Per a entrar en relacio amb el que en

passar en un altre temps, cal encarnar-ho en l'aventura i en els fets meravellosos dels hero is d'aquell moment, fent sobresortir de cada

va

epoca la FIgura

gran

0

Ia idea de l'ambient de

les

figures rnes representatives que poden donar l'epoca, dels costums, de la vida material, de les

institucions socials, de l'art i de la cultura

desenvolupament

de l'iniant li ho

en

Ia

mesura

perrneti d'assimilar.

que li interessa. Per corroborar el que acabem de

consign at

en

el

nostre

Tria el quart grau i entaula acre

de

dir, acudirem

a un

fet

diari:

«Dilluns 27 de novembre de 1922 »Un alumne dels Estudis Normals ve

curant

que el grau de

Lhome es allo

una conversa

a

realitzar

amb [es

un

nenes.

exercici

Jo

practic. faig

nornes hi

presencia i observo el que passa. Fa servir la forma socratica, pro­ conduir les nenes per tal que vagin trobant la veri tat. Primer

esbrina que saben de la qiiestio que volen estudiar. Es tracta de I"'atrac­ cio de la terra". En tenen alguna idea; pero no gaire clara, ja que creuen que el pes dels

Una

nena

sobre

74

tots

cossos

es

ho

raona

de la

els

cossos,

per

una cosa

que

independent

de la

forca

d'atraccio.

segiient: "Si l'atraccio obra igualment el ferro pesa mes que Ia fusta? Deu ser per-

manera


que

a

rnes de la

cada cos te

logic

per

un

forca d'arraccio cap avail que la terra exerceix sobre ells, pes especial." S'ha de convenir que es un raonament molt

a una nena

de dotze anys. Llavors el

mestre veu

la necessitat

de

precisar que aquesta atraccio es proporcional a la massa 0 quanti tat de materia i que esta en ra6 inversa a la distancia, Tambe es parla de la

forc;:a centrifuga, fent-Ios imaginar que passaria si l'atracci6 no ens man­ tingues units a terra. Aixo les avalota; ja es veuen amb la imaginaci6 pels aires, Ileugeres i sense pes. Els parla de Newton. Aqui es redobla l'in­ teres! Veuen en un llibre la casa on vivia, com anava vestit i pentinat. Els conta la vida que feia d'estudiant i com d'un fet molt vulgar, la caiguda d'una poma de l'arbre, pensant i reflexionant intensament, Ileis de la gravitaci6 universal. Aixo els interessa molt, com

va

induir les el que es

tot

anecdotic; de tal

manera, que a I'hora de fer el resum per escrit que el encarregar, I' encapcalen gairebe totes amb el ritol segiient: "Historia de Newton", i descriuen la vida de I'home mes que no pas els rnestre

els

va

fets i les lleis que se'ls havia volgut fer cornprendre.» En aquest cicle hem seguit el procediment de les referides

a coses

cia mes gran de

bar el

cies,

a

de la

perque enriquir les

cies iamb

i de

raonament

de les

coses,

a

nocions

de

logica

comparar

en

tot

monografies,

de la hurnanitat. Una

natura com a coses

les

nenes

les conduira

a tro­

buscant semblances i diferen­

amb el resultat de

primeres

tant

poten­

noyes

experien­

dades que els permetran de fer un estu­ de cada cosa concreta agrupant i fent-hi

l'aportaci6 di rnes ampli i mes complet convergir altres relacions que no van noyes

ser

apreciades

en

la

primera etapa

d'informaci6.

ball

Com hem fet abans, resumirem en aquest cicle:

en uns

punts les directrius del

a) Observaci6 mes profunda en I' estudi del medi xer-Io, no en funci6 de les necessitats de I'infant, sino

tre­

per tal de conei­

essencia, cada manifestacions. Aqui s'imposa el metode experimental: experiments sobre la vida d'animals i de plantes, sobre els agents atrnosferics, sempre senzills iamb material, si pot ser, fabri­ cat pels mateixos infants. Monografies. b) Elevaci6 per mitja de vi des dels homes celebres 0 biografies a la element

en

si amb les

en

seves

comprensi6 del desenvolupament de la civilitzaci6

en

el temps i

en

l' es-

75


pai. Progres material

i

progres espiritual. Treball de 1'home. Drets

i

deures que teo

c) Expressi6. Afirmaci6 delllenguatge en totes les rnanifesracions, Escriptura clara i regular. Quaderns de resum. Diaris. Llibrets. Expres­ correcta oral i esc rita, relacionada sempre amb les activitats gene­ rals. Gra.fics de temperatura i de pressi6. Croquis i esquemes. Lectures com a mitja d'informaci6. Calcul mental: aplicaci6 de les operacions a

si6

problemes practics i vitals, d) Treball manual a

expressi6

concreta

en

etc.

relaci6 sempre amb les rnateries d' estudi i

de nocions

adquirides

que necessiten

una

com

mani­

festaci6 materia!' Realitzacions encaminades a viralitzar l' escola i a con­ vertir-la en una llar familiar, i tarnbe a donar satisraccio a I' esperit d'ini­ ciativa i potencia creadora de les alumnes i a fomentar-Ios el bon gust i I'amor al trebal!.

e) Alguna sisternatitzacio de coneixements en el quart grau per a alumnes de tretze i catorze anys, que siguin capaces d'enlairar-se a la idea abstracta. Revisi6 de coneixements adquirits i agrupacions logi­ ques. Classificacions. Col-leccions, Sfntesi,

S'ha discutit molt, en aquests ultims temps, sobre els programes d'ensenyament. Des que 1'escola existeix, hi ha hagut d'haver un pro­ grama perque tota escola s'ha proposat d'ensenyar alguna cosa i aques­ cosa, poca 0 rnolta, es la materia, el el programa escolar. De programes forma que ta

alguna

passat

a

programes

cercle de les

civilitzaci6.

arts,

ampliars

i

extensos a

contingut d'instrucci6 pobres i mesquins s'ha mesura que s'ha eixamplat el

de les lletres i de les ciencies que constitueixen la programes aviat

la

preocupaci6 dels rnes­ inassequibles a I'infant i que la gran diversitat de materies que comprenien constituia una tasca carregosa capa<; d'esgotar, sense profit per a l'educaci6, les energies de tres,

Aquests

perque s'adonaren

mestres

que

i alumnes. D'altra

cions educatives

I' escola

eren

van ser

francament

banda, la penetraci6 de les

noyes

concep­

provocar el conflicte per al mestre d' a­ tendre als interessos vitals de l'infant, al seu desenvolupament i capa­

citacio

0 a un

coneixements,

clopedica 76

a

va

moblament de la com

sense una

rnes

intel-ligencia

amb

millor, que li donessin

base solida de formaci6 i

una

una

sense

quantitat

de

cultura enci­

arrelament

a

la


vida. que

D'aquf provenen

no ten en en

les

censures severes

compte l'infant, que

dels programes tradicionals al seu desenvolupa­

no atenen

natural i li imposen un saber, sense preocupar-se de si pot 0 no pot assirnilar-lo. Estan basats en una falsa concepci6 inrel-lecrualista, estan sobrecarregats de materia sense relaci6 ni enllac, orientats a un ment

exit de prornocio Aquestes critiques

favorable

d'opini6 d'acord

rnes que

s'han fet a una

a

una

generals

capacitacio real i han determinat

per un

a

la vida.

moviment

revisi6 i reforma dels programes. Tothorn

aixo, s'ha arribat a formular aquesta pregunta: hi ha d'ha­ hi ha d'haver programes d' ensenyament? Els extremistes es pronuncien per la negativa, tot defensant la idea de l'abolicio de qual­ sevol pla 0 programa format abans del moment de l'activitat comuna en

ver 0 no

d'infants i

mestres a l' escola. El seu raonament es logic, si tenim en la de determinada les l'infant, compte posicio per premisses d'una educaci6 funcional. Si s'ha de tenir cura de l'evoluci6 natural de les

forces de 1'infant, si

li ha de respectar

l'esperit d'iniciativa i la per­ endavant la materia que ha d'apren­ pot precisar per dre. La materia ha de ser consequencia del seu interes i de la seva acti­ vitat i s'ha de determinar segons els estimuls ocasionals de 1'ambient i les inspiracions creadores de les seves realitzacions. L'infant es l' eix central de tot el sistema educatiu i es ell el qui ha de donar la mesura de la quanti tat i qualitat de 1'ensenyament. Davant de la forrnacio del sonalirar,

caracter que son errors

se

no es

no

representa

coses mortes

res

el

contingut d'un programa 0 d'un horari, inspirades en convencionalismes i

i artificials

seculars. Encara diuen mes

cristal-litzacio,

un

estacionament

coses:

en coses

el programa representa

una

que canvien incessantment,

la mateixa materia i la

manera de ser de les promocions escolars. Aixo exigiria una renovaci6 constant. Finalment fonamenten rambe la seva negativa en el fet de considerar que l'eficacia dels programes no esta en el contingut, sino en 1'orientaci6 i en la manera d'aplicar-los per

part del Pero

mestre.

totes aquestes raons es basen exclusivament a considerar l' e­ ducacio des del punt de vista biologic, no pas un fenomen d'adaptacio social. La qiiestio del programa no sols te un aspecte tecnic, sino en

gran part

politic.

El programa

engloba

el

tema

de les relacions

entre

77


I'infant i el medi social. Precisament el

determinat,

entre

altres

causes,

pels

nou

canvis

tipus d'escoles ha estat produits en la societat

aquests darrers temps. Washburne ha dit que «hi ha coses que els infants tenen dret d'aprendre», es a dir, que per tal d'integrar-se a la

vida de la societat els son

aprenentatges i certs compte aquest aspecte politic del programa, ha renunciat a establir-lo ales escoles. Han considerat que

coneixements. Tenint

indispensables

certs

en

cap nacio no si el programa autoritari i

rigid, enciclopedic i detallat, es un mal, el fet pia i d'unes normes didactiques potser prescindir fora un mal pitjor, EI mateix doctor Decroly ha desenvolupat el pia d'escola nova preocupat per la questio del programa, a la qual conce­ de

totalment d'un

deix

una

llista

0 una

gran importancia: nornes que procura posar d'acord aquest programa amb els interessos i les necessitats de I'infant i el basa en el coneixement de la psicologia de I'infant. Aquest programa no es una

relacio de

llicons referents a cada una de les materies siste­ temes globalitzats corresponents a motius d'interes que es consideren propis de l'infant en determinades fases de l'evolucio, Aquest es el carni que s'ha de seguir: posar d'acord els dos termes del proces evolutiu: la mateixa experiencia de I'infant i la neces­ sitat del coneixement organitzat. EI que s'ha de fer es penetrar I' escola d'una atmosfera de vida i llavors l'adaptacio sera l'esperir normal del treball de les classes, de tal manera que les mateixes tecniques escolars, lectura, escriptura i calcul, que semblen les rnes allunyades d'una acti­ vitat espontania, es poden fer tan vives, en relacionar-les amb necessi­ matitzades, sino

sentides,

tats

Tenint

una

serie de

que arribin

a

convertir-se

en una

necessitat meso

compte aquestes opinions i reflexionant-hi, ens decidir rarnbe per adoptar un programa. Fins i tot en el cas de no seguir-Io, no en yam voler prescindir; pero un programa concebut com en

totes

yam

a

index

0 norma

dels punts cabdals d'una

tasca a

realitzar,

un

progra­

minim, rnes per al mestre que no pas per als alumnes, que servfs per a portar-lo a I'ordre quan s' extralirnites, per a recordar-li les coses fonamentals que en tota escola no s'han d' oblidar, per a exercir un con­ trol de la propia labor; un programa d' orientacions i suggeriments, sense imposicions de detail, que deixes al mestre un ampli marge per a rna

tota mena

78

d' exercicis de Iliure activitat creadora i d' especialitzacio,

un


programa que, seguint en l' estructura I' ordre de la concentraci6 de rnateries indicades en el pia d'una manera serial, perrnetes la global it­ centres d'interes 0 per projectes que no yam voler formular endavant tal de tenir la llibertat d'adaptar-los als esrimuls de per per l' ensenyament ocasional. Va ser aquest:

zacio per

Pia de treball.

Programes

Primer grau

Llengua Pronunciaci6 i elocucio! Pronunciacio clara i correcta de les frases i de les elements fonerics deillenguatge. b) Converses ordenades entre la mestra i les nenes 0

a)

entre

paraules

i dels

les

nenes

entre

si.

c) Repetir petits

contes

explicats

abans per la

mestra 0

d'invenci6

propia. d)

Narracio dels fets reals

e) Recitaci6 de petits

esdevinguts

contes 0

poesies

a

I' escola i

curtes

a casa seva.

i facils.

Escriptura i lectura a) Interpretacio d'imatges i preparaci6 per a I' escriptura del dibuix i la presenracio d'imatges 0 objectes amb b)

corresponents. Lectura de frases i vacions actuals

0

per

rnirja

els

noms

paraules escrites sobre llicons de coses i obser­

anteriors.

c) Lectura en un primer llibre adequat. d) Copia de paraules i frases conegudes.

1. Hem d'adverrir que,

vuic

a

nou,

I' escripcura.

ingressanc les nenes des dels sec anys i veninc la majoria de primeres dificultats de la leccura rnecanica, pero no de

havien vencut les

79


e) Composici6 de frases amb paraules retallades i noms amb lletres. f) Dictat de paraules i petites frases relacionades amb coses cone­

gudes. g) Escriptura espontania

de

petites frases

amb il-lustracio.

Vocabulari

a) Investigaci6 de les paraules conegudes de les nenes. b) Donar paraules noves. c) Agrupaci6 de paraules per relacions naturals 0 convencionals apreses

en

els exercicis d'observaci6

0

llicons

de

coses.

Nocions gramaticals

a) Noms de persones, animals 0 coses. b) Noms que expressen la qualitat i l'acci6. c) Distincio del genere i del nombre. Os de I'article.

d)

La lletra

majuscula.

El punt i l'accent. Moral i civisme

a) Amor als pares, als germans i a la familia en general. b) Com s'han de tractar els companys d'escola: ajuda mutua, fra­ ternitat i

generositat.

c) Converses sobre la neteja personal Amor i respecte

a

i dels vestits. Lordre

en tot.

l' escola.

Nombres i formes. Mesura

Comptar a) Coneixement intuitiu dels nombres fins

la

Cornposi­ descomposici6 d'aquests nombres. b) Calcul mental i les quatre operacions fins a aquest lfrnir, Petits problemes amb nombres concrets. Coneixement de les xifres, de I'escriptura dels nombres i de les c) quatre operacions escrites amb mirneros que no passin de cent. ci6 i

80

a

centena.


Mesurar

a} Coneixement del rnes i del menys i comparacions de rnirneros, formes, grandaries, gruixaries, pesos, colors, gustos, temps, tem足 peratures,

b} EI

etc.

decimetre, centimetre. Apreciar a ull longituds i distancies. EI dir, el pam, la braca, el pas. Mesurar cintes, objec足 tes de la classe 0 del camp amb una cinta metrica construida per les nenes.

c)

d}

metre:

EI

quilogram i altres pesos. Sospesar. Exercicis de pesar amb les balances. Vendre i comprar. Preu dels articles rnes corrents de menjar, vestir i usos domestics. Moneda: pagar, cobrar, canviar.

e) Mesurar aigua 0 grans. Omplir ampolles, galledes, regadores amb un got. Ellitre, el mig litre, el decilitre.

f)

Mesura del temps: observacions del sol. EI rellotge. Llegir les hores, mitges hores i quarts en un quadrant. Els dies de la set足 mana, els mesos de I' any, les estacions.

g)

La calor i el fred.

Comparar aigua freda i aigua calenta. Tempe足 de I'ambient al sol, a l'ombra, al menjador, ala cuina, a l' aire lliure, ales aules. EI termometre. ratura

Formes

a} Formes dels objectes que ens envolten: canonades, pilotes, baldufes, capses, peixeres, etc. h} Comparar I'esfera, el cilindre i el cub. c) Cares dels cossos: superficies corbes i planes. d} Distingir les formes de les superficies planes: quadrat, rectangle, triangle, cercle, etc. e) Limits de les cares: linies rectes i corbes. Dihuixar i comparar. Idees

despai i de temps

a} Situacio de l'infant etc.).

com a

a

base de fa geog;rafia i de fa histbria

la classe (davant, darrere, dreta, esquerra,

b} Planol de la dasse i interpretacio d'irineraris dibuixats en aquest

plano I

per tal d' aprendre

a

llegir un

mapa.

81


c) Planol del pari 0 d'altres dependencies. Itineraris. d) Camf de casa a I'escola. Coneixement del barri: carrers, places, I' esglesia, el mercat, principals botigues de comestibles, de saba­ tes, de robes, d' objectes artistics, etc. e) La ciutat. Idea de conjunt. Les grans vies, el mar, les muntanyes que I' envolten, els rius que la limiten. Bellesa de la ciutat. f) Idea dels accidents geografics, observant en un dia de pluja el

aigiies que s'obren carnf, que soscaven el reny, que es filtren i originen les fonts, les rieres, etc. Orientaci6 per l' observaci6 del sol: Nord, Sud, Est i Oest.

dinamisme de les

g)

h) Relacionar les hores del dia amb les ocupacions de la

ter­

nena.

Classes del mad, classes de la tarda. Les hores que passen: mad, tarda, nit, el dia abans, la setmana passada, el mes, etc. a la natura i als les estacions. la vida actual de la nena amb la vida de quan tenia dos

i) Comparar la tardor amb l' estiu anterior. Canvis costums, segons

j) Comparar anys,

un

any, dos

mesos, etc.

k) Vida dels germans rnes grans, pares, avis, etc. La moda i els turns d'ara i de temps passats. Comparar. Les necessitats de fa

nena

cos­

i estudi del medi

a) Converses sobre els aliments, begudes, vestits,

son

i

descans,

jocs. b) Exercicis d' observaci6 i estudi dels fruits a la tardor, de la llenya i carbo a I'hivern, de les plantes i animals a la primavera. Cria de

peixos,

de capgrossos, d'insectes i

conreu

de

plantes.

Treballs manuals i exercicis de vida practica

a) Escombrar, treure la pols, collir papers, ordenar els objectes de la classe, el material d' ensenyament, parar i desparar les taules, la cuina, regar les plantes, etc. b) Labors: punts de ganxet i de mitja amb llana 0 co to gruixut. Primers punts de costura en roba clara (canernas) iamb co to de

arreglar

82

els

menjadors, ajudar

a


color.

Aplicacions

a

bufandes, bosses

des, tapers, cobresafates,

per

a

la labor, portamone­

etc.

c) Realitzacions: retallar

papers de colors briHants a base de formes elements naturals (fulles, Hors), tot aplicanr-los sabre fons blancs 0 de color per tal d' obtenir composicions deco­ ratives. Brodats esquematics sabre paper 0 roba a base de dibui­ xos lliures de la seva invenci6. Treballs amb escuradents i fruits silvestres. Realitzacions lliures aprofitant elements del camp:

geometriques

0

fruits, branquillons, escorces, llavors, fulles, etc. Treballs amb granets. Escales de colors. Pintar composicions decoratives; es­ trelles retallades i aplicades. Dibuix lliure, Dibuixos amb pedres o llavors. Modelatge de formes de lliure concepci6 0 imitant un model de forma senzilla: pilota, fruits, casso la, olla, etc.

Pta de treball.

Segon

Programes grau

Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio El mateix que s'ha dit en el primer grau, augmentant, pen), les difi­ cui tats. (ja hem dit que el primer i el segon grau formaven un sol cicle

evolutiu.) Lectura

a) Exercicis

la

pissarra de sll-labes i paraules dificils per tal de pro­ pronunciaci6 correcta. b) Lectura impresa i manuscrita en lIibres senzills i variats al seu abast. Interpretacio i comentari del que s'ha Hegit. a

curar una

Escriptura a) Escriptura vertical, amb llapis,

tot procurant obtenir una segure­ de i Neredat correcci6. regularitat trac. Dictat de fragments facils. Exercicis visuals per a l'ortografia.

tat

b)

i

83


c) Composicio sobre coses i fets observats en la vida diaria de l' es­ cola, de casa 0 del carrer, Frases curtes espontanies, amb il-lus­ tracio. Resum de

petits

contes

i histories.

Vocabulari Els exercicis mer

senyalats amb

les lletres

a,

b,

c, en

el programa de

pri­

any.

Nocions gramaticals Ampliacio dels exercicis de primer grau. a) Idea general del nom. De qui 0 de que diem una cosa? Que diem d'una persona 0 cosa? Subjecte i predicat. ara, que han passat 0 que han de venir. Present, passat i futuro La persona que paria, la que escol­

b) Idea del verb. Coses que passen ta 0

aquella

de

c) Com son les

qui

coses.

es

parla, qui son

De

0

per

a

qui

son.

d) Article definit i indefinir. Moral i ciutsme

a) El treball i l'ordre. El treball i

una

com un

deure i

com una

sarisfaccio

alegria.

b) Tots per a un; un per a tots. La cooperacio i la solidaritat. c) Respecte als altres, tant si son els nostres iguals com si son els nostres

inferiors. Atencions que mereixen els vells i els

pobres.

d) Arnor a la veri tat. e) Donar a cada u el que es seu. Justicia. f) Complir la llei i obeir les autoritats. Tot

mitjancant

la vida escolar

0

les

converses

i els

exemples

iamb

suggeriments

de

ciutadana. Nombres i formes

Comptar a) Coneixement dels nombres fins al miler. Cornposicio i descorn­

posicio. b) Exercicis de calcul mental sobre aquests nombres.

84


c) Valor dels diferents ordres d'unitats, d) Valor absolut i relatiu de les xifres. Escriptura. Col-locacio les

per

a

de mimeros de mes d'una xifra. Trobar el e) doble, el triple, el quadruple i la meitat, terc, quart, etc., d'un nombre.

operacions

f) Comptar i descomptar de dos cicis de

sumar

ci6 de la taula

g) h)

amb sumands

en

dos, de

iguals

tres en

tres, etc., i

per tal d' arribar

a

exer­

la forma­

pitagorica.

Exercicis d'automatisme per tal d'obtenir seguretat i Idea de les fraccions.

rapidesa.

Mesurar a) El mateix programa de primer grau, consolidant les idees

amplianr-les, b} Coneixement complet del metre, del litre i del c) Coneixement del rellotge i del terrnometre.

gram.

Formes

a) Idea del cos geometric i de les seves dimensions. b} Esfera i cub (comparaci6). Con i pirarnide (comparaci6). Cilin­ dre i

prisma {comparaci6}. i planes. d) Quadrats, triangles, cercles, figures diverses. c) Superficies corbes

Idees

d'espai

i de

temps

com a

base de fa

geografia

i de fa bistaria

EI mateix programa de l'any anterior, amb els punts segiients: a) Lectura de planols de la ciutat, itineraris de passeigs i excursions. b) Oriencacions pel sol i per la bniixola, Fets geografics

a) Observacions sobre el relleu de la localitat. Vessant de les aigiies. Estudi del port i de la

costa.

b) Pluges, vents, temperatura i clima en general de la localitat. c) La vida i les ocupacions dels homes en relacio amb les condicions naturals de la localitat.

85


d) Consideracio d'aquestes idees muntanyes, rius, clima, vida dels habitants.

que es refereixen a la regio: costa, produccions, poblacions importants i

e) Generalitzacio dels fets geografics relerint-se

global.

Esrudi de

conjunt

i ciutats

a

Espanya. Aspecte

principals.

Pets humans

a) Progres material

i

espiritual

dels

nostres

temps: comoditat de la

vida.

Cornerc, industria, mitjans de locornocio, diaris, llibres, telegraf telefon, radiodifusio, diversions, invents, ensenyament, museus, exposicions, etc. b) Comparar la vida de l'home en els pobles salvatges actuals i en els temps primitius, remarcant l'esforc hurna per tal d'arribar a la civilitzacio.

c) Consideracio d'aquests fets localitzant-los en personatges cele­ bres, les biografies dels quaIs en revelin la influencia en la his to­ ria de la civilitzacio, Les necessitats de fa

nena

i estudi del medi

a) Revisi6 del programa de primer grau. b) Exercicis d' observacio i llicons de coses sobre els punts segiients: Eis fruits de la tardor. Aspecte del camp. Aliments i necessitat dels aliments per a la vida. Les festes de Nadal. Reis. Costums populars. La vida familiar. La calor i el fred. Estudi del vestit. EI foc. Lenllurnenat. Laigua, element de vida i de purificacio. Laire. Com viuen les plantes. Els arb res i llur bellesa. EI sol, ori­ gen de Hum i de calor.

Treballs manuals i exercicis de vida practica EI mateix programa de l'any anterior, i treballs en rafia i en carto.

afegint-hi

treballs de

costura,

modelatge

Dibuix

a) Del natural: objectes senzills i plans i de estris de cuina,

86

etc.

poe

relleu, fulles, fruits,


b) Croquis d'objectes, plantes, animals

en

relaci6 amb els exercicis

d' observaci6.

c) Dibuix lliure i d'imaginaci6. d) Petites composicions decoratives amb elements donats

ple

elecci6. Decorar

fa.

Aplicaci6

a

un

quadrat,

un

cercle, compondre

0

de sim­

una sane­

les robes. Combinacions de colors.

Gimnastica, ritmica,

Pia de treball.

cants, danses

Programes

Tercer grau

Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio

a) Exercicis de pronunciaci6 clara i correcta de paraules i frases. b) Converses ordenades entre la mestra i les nenes 0 entre les nenes entre

si sobre la realitat actual.

c) Analisi i comentaris de lectures al seu abast: contes, noticies de diaris, biografies senzilles, etc. d) Assaigs de petits resums orals sobre temes coneguts de les nenes: llicons de classe, ocupacions 0 oficis dels pares, pobles visitats, etc. e) Recitaci6 de fragments ben triats en prosa i en vers. Lectura

a) Lectura en veu alta, pausada i clara, adaptada a la distancia de I'auditori, en llibres impresos 0 manuscrits, procurant la variaci6 dels

textos.

b) Lectura de diaris i revistes. c) Exercicis a la pissarra de lectura de frases i paraules dificils. d) Lectura silenciosa i interpretaci6 del que s'ha llegit. e) Lectures a casa de llibres presos en prestec per uns dies determinats. 87


Vocabulari

a) Investigaci6 de les paraules conegudes de les

nenes

ide les d'us

significat de les quais sigui dubt6s per a elles. b) Lectura de fragments tot destacant paraules noyes. c) Agrupaci6 de paraules per relacions naturals 0 convencionals. Families de paraules. corrent,

el

d) Maneig del diccionari.

Escriptura a) Copia lenta

i acurada d'exercicis en quaderns de paper ratllat fins a obtenir una lletra vertical 0 lleugerament inclina­ da, clara i correcta. b) Treballs de recopilacio de llicons de classe, amb il-lustracions, per tal d'atendre a la bellesa de I' escriptura i al bon gust. Exercicis de dictat, graduant les dificultats ortografiques. c) Redacci6 de cartes, postals, resums d'historietes i contes curts; d) de lectures al seu abast, descripci6 d'imatges 0 coses vistes, fets corrent

realirzats,

etc.

Gramatica

a) Descomposici6 de frases

i oracions fent com prendre el paper del I'adjectiu, de l'article i del verb. b) EI pronom i la conjugaci6 del verb en frases completes i de manera que I'us del temps quedi indicat pel sentit de la Frase. Exercicis c) practics sobre el genere, el nombre, les classes de noms, adjectius i pronoms, sobre l'accentuacio de les paraules i pun­ nom,

de

tuaci6 de la Frase.

Moral i civisme. Dret

a) Pracrica de petits deures a I' escola i a la familia. b) Relaci6 de dependencia d'uns homes amb alrres

per tal de

deduir-ne la idea de drers i de deures.

personals: conversa, higiene, treball, instrucci6, econo­ mia, bones formes, cortesia. d) Deures envers els altres: la famflia i els altres homes. Idea de la c)

Deures

propietat i manera d'adquirir-la, La llibertat Respecte a la llibertat dels altres homes. 88

i els

seus

llmits,


e) Deures i drets civics: respecte

a la jusricia, ales autoritats i ales lleis. Obligaci6 de contribuir ales despeses generals de la ciutat i de la nacio, Amor a la ciutat i f) respecte als monuments, carrers, passeigs i jar­ dins. Amor a la Patria. Deures i drets com a espanyols, segons la

Constitucio.

Nombres i formes

Comptar i lectura de nombres

a) Escriptura

sencers

i decimals. Valors abso-

lues i relatius de les xifres.

b) Numeracio romana. Exercicis. c) Exercicis de calcul mental i resolucio mental de problemes. d) Formaci6 de la taula pitagorica. Mecanisme fins a obtenir auto­ matisme i

rapidesa en l' operacio de multiplicar enters i decimals. termes de la divisio i pracrica

e) Factors d'un producte. Estudi dels de l' operacio.

f) Abreviacions de rnultiplicar i dividir i el

g)

Fraccions ordinaries i la conversio

a

seu

us.

decimals.

h) Problemes de la vida practica. Mesurar

a) Apreciar longituds i distancies. Os del metre. Multiples i divisors. b) Pes dels cossos. Exercicis de sospesar. Pesar amb les balances. El gram: multiples i divisors. Pracrica del bles i meitat.

maneig

c) Comprar, vendre. Pagar, canviar. Monedes de

dels pesos. Do­ coure,

de

plata.

Bitllets de Banc.

d) Apreciar el contingut de recipients usuals. El litre. Multiples

i

divisors. Mesurar

liquids i grans. e) Mesures de superficies planes: sales de classe, paris, parets, esto­ valles, mocadors, etc. El metre quadrat. Decimetre i centimetre quadrats. f) Apreciacio del temps: minut, segon, etc. Les hores, dies, setma­ nes, mesos,

estacions, anys. Calendari. Lectura de les hores

en

el

rellotge. 89


g) h)

Mesura de la temperatura: termornetre. Mesura de la pressi6: barometre. Grafics de temperatura i de

pressi6. Formes

a) El cub i el prisma: comparaci6. b) EI quadrat i el rectangle: intuicio, comparaci6, construcci6. c) Apreciar i dibuixar superficies diverses d'altres cossos geometries:

pirarnides i poliedres regulars. Comparar i distingir. d) El triangle i classes de triangles. Propietats fonamentals. e) Estudi dels angles. Linies. Classes i posicions. f)

EI cilindre i el

con.

La circumferencia i el cercle.

Geografia Fets

i historia

geografies

a) Generalitzaci6 dels fets observats a la localitat i als pobles pro­ xims a paisos mes llunyans. b) Idea de la terra en general: continents i mars, grans relleus, rius cabalosos, planes, deserts, etc. Distribuci6 de terres i aigiies. Es­ tudi

a

I'esfera.

en els diferents indrets del globus. Zones geografiques: clima, vegetaci6, fauna, recurs os del sol en general. Temperament i caracrer dels homes, segons el clima i les condi­

c) La vida de l'home

cions de la

terra.

d'aquests fets tot referint-se primer a la regi6 i despres a Espanya. Relleu del sol, hidrografia, divisi6 politica, centres poblaci6, produccions, vies de comunicaci6, etc.

d) Estudi tot

de

Fets histories

a) Progres material i espiritual dels pobles civilitzats

en

comparaci6

actuals. 0 i dibuixos Lectures b) que donin idea de la fotografies, gravats vida de l'horne en altres perlodes i altres epoques, c) Vida de I'home primitiu: edat de la pedra tallada i de la pedra de la vida de l'home

en

els

pobles salvatges

edat del bronze i del ferro. Civilitzacions al Museu.

polida,

90

antigues. Visites


d) Civilitzaci6 mediterrania: els fenicis, els Lectures,

converses,

grecs i els

romans.

biografies. Visites al Museu d'Art i al Centre

Excursionista per tal d'estudiar les manifestacions i documents

de la civilitzaci6.

e) Fixar les diferencies entre els fets actuals, passats, mes antics 0 remots per donar noci6 del temps historic, localitzant els fets coneguts en grans epoques 0 moments d'una manera perc donant idea de la successi6 dels periodes histories,

general;

Estudis de fa naturalesa Coneixement de nosaltres mateixos

a) El cos hurna: parts dures i parts toves. b) Organs diversos per ales distintes funcions: divisi6 del treball. c) Com es manre la vida: nocions sobre la respiraci6, la circulaci6 i la digesti6 per tal de donar idea de conjunt de tot el proces nutri足 tiu.

d)

Nocions

d'higiene

relacionades amb aquests coneixements:

netedat, exercici, aire pur, alimentaci6,

etc.

Coneixement del medi

a) El sol: calor i Hum com a fonts de vida. b) Acci6 de la calor sobre els cossos: dilataci6, canvi d' estat, con足 ductibilitat. Cossos bons i mals conductors (observacions, expe足 riments). Aplicacions a la vida dornestica. c) Laigua a la natura: boira, mivols, pluja, neu, filtracio, pous, fonts, Cicle natural de les

aigiies. Aigiies potables i no potables. d) composici6, propietats de l'oxigen, del nitrogen i del gas carbonic. Experiments. e) La Hum. Descomposici6. Estudi dels colors. f) Lelectricirat: elHamp. La pila electrica, I..:imant. g) Les pedres i els rnetalls. Aplicacions que tenen en la construcci6 de les cases i aparells domestics. Col-leccionar minerals i estu足 etc.

Aire:

diar-los

cornparanr-los entre si. h) plantes: vida de la planta (experimentaci6). Herboritzacions. Observaci6 de plantes silvestres en els medis naturals on viuen, tot

Les

91


segons les estacions. Cridar l' atenci6 sobre la bellesa de formes i colors de les plantes. Utili tat que tenen: alimentaci6, vestits (lli,

cot6), medicaments, tints,

etc.

Cultius,

i) Els animals: vida dels animals. Cria d'alguns. Historia interessant d'insectes, d' ocells, de mamffers, etc. Utili tat: alimentaci6, vestits (llana, seda, pells), productes industrials. Cridar l'atenci6 sobre la

j)

bellesa que tenen de formes i de colors i la gracia dels moviments. Visites als Museus biologic i d'Historia natural, a l'Aquarium i

col-leccio

zoologica del

parc. Excursions i

passeigs.

Treballs manuals i exercicis de vida practice Treballs domestics

Escombrar,

treure

la

pols,

ordenar els mobles,

i material d' ensenyament, regar les

ajudar

a

la cuina,

objectes de la classe plantes, endrecar els menjadors,

etc.

Labors

Costura, punt de treballs

rafia,

en

marca

i brodats senzills

en

color, punta al coixl,

etc.

Treballs manuals capses petites, carte res, cobertes de quadern, jogui足 objectes d'aplicacio als diferents ensenyaments (rellotges, cossos geometries, metres, balances). b) Aplicaci6 del retallament a la decoraci6 de frisos, capsetes, motius per a labors, carpetes de quaderns, etc. c) Modelatge: petites formes com fruits, baldufes, ampolles, em足 but, cassola, canrir, etc. Relleus geografics senzills. Formes geo足 metriques. Baixos relleus prenent per models flors, fulles, fruits,

a) Cartonatge: nes

i

rosacies

0

formes convencionals diverses.

Dibuix

a) Del natural: objectes senzills. b) Il-lusrracio dels treballs de classe. c) Dibuix lliure i d'imaginaci6. Composici6 decorativa amb ele足 ments

92

donats

0

de lliure elecci6.

Aplicacio

a

les labors.


PIa de treball.

Quart

Programes grau

Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio Els mateixos exercicis de

tercer

grau, augmentant-ne les

dificultats,

segons I' estat de [es alumnes. Lectura

a)

La lectura

com a

mitja d'augmentar

fant. La bellesa literaria, Lectura

la

riquesa

corrent

i

del lexic de l'in­

expressiva

de

frag­

literaris de generes diferents. b) Exercicis de tercer grau senyalats amb les lletres b, die. c) Procurar l'interes envers elllibre, no com un instrument d'exer­ cicis de lectura, sin6 com un mitja d'informaci6 i d' esbarjo de l'esperit. Maneig de la biblioteca de dasse. ments

Vocabulari Els mateixos exercicis del tercer grau adapcacs al desenvolupament intel-lectual de les alumnes. Les paraules tecniques. Llenguatge de les coses abstractes i iniciaci6 alllenguatge de la cultura.

Escriptura a) Escriptura

corrent, amb preocupaci6 per la daredat i la netedat de la lletra. Us de la ploma escilografica.

b) Recopilaci6 de treballs de dasse,

en paper blanc, amb il-lustra­ obtenir un adequades, procurant conjunt artistic. c) Els mateixos exercicis de redacci6 de tercer any, augmentant-ne les dificultats. d) Resums de lectures i de llicons de dasse.

cions

tot

e) Descripci6 de passeigs sions

personals,

temes

0

excursions, visites

d'imaginaci6,

a

museus,

impres­

etc.

Gramdtica

a) Conceptes

i lleis

gramaticals

induits del coneixement del Ilen­

guatge.

93


b) Expressio del pensament. Elements de l'oracio i valor del verb. c) Descomposici6 de paragrafs en oracions. d) Estudiar I'ofici que fan les paraules en ellienguatge: anomenar, classificar, unir 0 relacionar, constituint els diferents grups que e)

s'anornenen parts de l'oraci6. Continuar els exercicis b i c del programa de

tercer

grau.

Moral i civisme. Dret

a) Ampliaci6 del programa de tercer grau a l'abast de les alumnes. b) El Municipi. Administraci6 de la ciurat. Ajuntament. c) El Govern. Poder legislatiu, poder executiu, poder judicial. El

Congres. Diputats. Eleccions. Monarquia i Republica.

Els ministres. Poder moderador.

d) Infracci6 del dret: delictes i penes. Administracio de justfcia. Tribunals. El jurat. i persones. La propietat. Coses e) famflia La com a fonament de la societat. f)

g)

El canvi de tria.

productes: Legislacio social.

oferta i demanda. El comerc i la indus­

Nombres i formes

Comptar a)

Nurneracio

parlada

i escrita

completament

de nombres

enters

i

fraccionaris.

b)

Exercicis rnecanics de les rnatisme

rapid

i

operacions

per tal d'arribar

a un auto-

exacte.

c) Les quatre operacions amb nombres enters i decimals. d) Exercicis amb nombres metrics. e) Calcul mental en relacio amb el calcul escrit, f) Fraccions ordinaries. Operacions.

g)

Problemes d' aplicaci6: domestics,

Mesurar

a) EI 94

metre

cubic. Divisors.

professionals, comercials,

etc.


b)

Mesures de ments

i de volum

superficies geometries.

en

relacio amb els coneixe-

c) Volums de sales de classe, capacitat de diposits, etc. d) Sistema metric complet i relacio de les diferents mesures. e) Pes i densitat dels cossos. La mesura. Areometres, f) Serie de pesos. Pesar amb les balances i la bascula.

g) h)

Moneda de diferents paisos, EI canvi. Mesura de distancies. Velocitar de la marxa a peu velocitat dels trens, etc. Calcul d'itineraris de

en

viatges

excursions, amb la

guia

de ferrocarrils. Mesura del temps. Estudi del calendari. Hores de sortida i posta i) del sol, duracio de les fuses de la liuna, anys de traspas: calculs basats en els coneixements geografics, Formes

a) Cossos gcornerrics. Estudi per cornparacio. b) Idea de les superficies i estudi de les superficies en els cossos. Arees. Problemes grafics, c) Limit de les superficies: linies. Estudi de les lInies. Llnies com­

parades

entre

si.

Angles:

el

seu

valor.

Propietats.

d) Poligons: triangles, quadrilaters, pentagons, hexagons. Trac;:at.

Propietats.

Exercicis i

problemes.

Estrelles

poligonals. Aplica­

cions,

e) Cercle. Radis, diametres,

etc. Valor de pi. Problemes aritmetics i relacio amb la circumterencia i el cercle. Volums dels cossos. Problemes.

grafics

f)

en

Geografia

i bistoria

Fets geografics

a) Revisi6 del programa de localitar.

Passeigs,

visites

tercer

grau.

Ampliacio

de l'estudi de la

etc. Tracat d'i­ Civilitzacio, Homes celebres. planols, Estats. Pobles Europa. Orografia. Hidrografia. que els habiten. La seva vida en relacio amb els recursos naturals i fets geogratics. Relacions d'aquests paisos amb el nostre. a

monuments, museus,

tineraris. Lectura dels

b)

95


c) Les

grans descobertes

geografiques. Viatges

dels navegants. Ex­

l'Africa. Expedicions polars. Les descobertes

cientf­ ploracions a la navegaci6. fiques aplicades d) Idea general d'Asia, d'Africa, d'Arnerica i d'Oceania. e) Les grans rutes a traves dels continents. Navegaci6 aeria, Comu­ nicacions: cables, telegraf releion, radio. Importaci6 i exporta­ a

les grans potencies. els paisos. Ordre de l'univers. El sol, els planetes i les estrelles. La

cia. Lluita econornica

f) Relacions culturals

g)

entre

entre

terra en

l'espai, Fets histories

a) Revisi6 del programa de tercer grau. b) Estudi dels fets histories culrninanrs en les diferents edats. e) Edat antiga (fenicis, grecs, cartaginesos, romans a Espanya). Fets i civilitzaci6. Edat d) mitjana: gots, arabs, la reconquesta. Fets histories. Mani­ festaeions de la civilitzacio, Epoca eomtal a Catalunya. Casrells, eatedrals, monestirs. Institucions i organitzaci6 de la societat.

principals

Els gremis. Lexpansio mediterrania, moderna: els grans invents, el deseobriment d'Arnerica, El Edat e) Renaixement. La unitat nacional. Casa d'Austria. Grandesa

d'Espanya.

Civilitzacio.

f) Edat conternporania. Els Borb6. La Guerra del Frances. La Re­

publica.

Restauraci6 dels Borb6. La gran guerra i les

seves

deri­

vacions. La Societat de Naeions.

Estudis de fa naturalesa Coneixement de nosaltres matetxos

l'esquelet, els Mecanisme de la respiraci6 i de la cir­

a) Ampliaci6 de coneixernents sobre el

cos

huma:

rmisculs i les articulacions. culaci6. La digesti6 i l'assimilaci6. Funcions de la tits. El cervell i el sistema nervi6s.

b)

96

pell.

Els

sen­

relaei6 amb aquests coneixements. Ventila­ cio, calefacci6, alimentaci6, begudes, vestits, banys, exercici, etc. Nocions

d'higiene

en


Coneixement del medi

a) EI sol Els

com a centre

del sistema solar. La

terra com a cos

celeste.

I' espai. Fases de la lluna, eclipsis i altres fenomens celestes. Moviments dels astres. Grans lleis de la gravitaci6 uni­ mons en

versal. Gravetat i caiguda dels cossos. La calor (programa de tercer). Calor espedfica. Calories. c) La llum. Colors. Fotografia. d) Revisi6 del program a de tercer sobre 1'aigua. Composici6 de l'ai­ gua. Experiments. Vasos comunicants. Distribuci6 de I'aigua a les ciurats. Pressi6 dels liquids. Principi d'Arquimedes. Bombes.

b)

e) Aire. Revisi6 del programa de metre.

f) EI El

so.

tercer.

Pressi6 atrnosferica. Baro­

Laire i el vapor com una forca. Les vibracions. La intensitat i el

Aplicacions. to.

Instruments musicals.

fonograf

g) Experiments sobre l' electricitat: piles, imants, electroimants. Grans aplicacions modernes de l'electricitat. Telegrafia sense fils. h) Les pedres i els metalls, Excursions per la muntanya per tal d' ob­ servar els talIs del terreny. Idea de les formacions geologiques. Pedreres. Fossils. Pedres calcaries, pedres silfcies, Cossos simples. Meral-loides i metalls d'us rnes frequent. Acids, bases i sals. Aplicacions a l' economia dornestica. i) Les plantes. Vida de la planta (revisi6 del programa de tercer). Germinaci6, respiracio, nutricio, funci6 clorofll-lica (observa­ cions i experiments). Herborirzacions, Despres de 1'observaci6 de les plantes en el seu medi natural, establir un principi de classifi­ caci6 segons els caracters rnes comuns. Principals families: crud­ feres, ranunculacies, papilionacies, labiades, rosacies, [iliacies, compostes, graminies, etc. Distincio dels arb res comuns al pais: pins, acacies, eucaliptus, aurons, cedres, platans, salzes, casran­ yers d'Indies, til-lers, etc. Coneixement dels bacteris. Manera de combatre els microbis en cas de malalties contagioses. j) Els animals. Observacions i estudi d'animals, comparant-los i agrupant-los segons els trets rnes sobresortints. Mirada de con­ junt

0

grans

sinterica dels animals

tipus. Concepte dels

estudiats, establint els

caracters

dels

essers vius i atributs essencials de la

97


vida. Diferencia

animals i

plantes. Adaptacio Associacions d'anirnals. Mitjans

entre

al medi. de delen­

Lluita per l'existencia. Bellesa en el regne animal. Animals que s'utilitzen per a l'ali­ rnentacio de l'home i que proporcionen primeres rnateries per a

sa.

la industria.

Treballs manuals i exercicis de vida practica Treballs domestics

a) El mateix programa de tercer b) Curs de cuina: coneixement dels aliments i de les propietats nutritives que tenen. Provisio al mercat i ales botigues dels ali­ ments necessaris. Preparacio de plats representant els principals

ripus de coccio: sopes, escudella i cam d'011 a, rostit, estofat, fre­ gits, salses, plats dolcos, conserves, etc. c) Calcul de quantitats, ingredients i preus d'un plat per a sis per­ sones. Mit janes, receptes, menus. Parar la taula, servir per torn. Fregar la vaixella. d) Bugada i conservacio de la roba. Estudi de les fibres textils i de les propietats que tenen. Reconeixement d'aquestes fibres mit­ jancant el microscopi i mirjancant subsrancies quimiques. Esru­ di del teixit. Color dels vestits. Rentar i fer la bugada de la roba blanca. Substancies que es fan servir. Sabons, lIeixiu, descolo­ rants. Bugades amb lleixivadora autornatica. Bugada de roba de color. Treure taques. Productes que es fan servir. Retenyir. Exer­ cicis practics de tintura amb colors substantius. e) Planxar. Material necessari. Planxada d' estovalles, tovallons, mocadors, tapets, fundes, camises de senyora, combinacions, etc. Labors

a) Punts de

costura

i

aplicacions

diverses: vestits de nines, confec-

cions de roba per a l' escola, etc. b) Apedacar, Peces i pedacos. c) Teixir. Execuci6 de reixits fonamentals. Sargir. d) Brodar: realirzacio de dibuixos estilirzats, buscant belles combi­ nacions de colors i de formes.

tines i

98

a

altres

objectes

d'us

a

Aplicacions a tapets, l'escola.

coixins,

cor­


Trebafls manuals

a) Programa de

b)

tercer

any.

Cistelleria.

c) Treballs de laboratori. Construccio de material senzill d'ense­ nyament.

d) Enquadernaci6,

si es

possible.

Dibuix

a) Il-lusrracio de treballs. b) Estilitzacions i cornposicio decorativa. Aplicaci6 c) Del natural (a carrec d'un professor especial). Gimnastica, rltmica,

Aquest forma,

programa,

cants,

com es

conte el rnes essencial

danses,

a

les labors.

etc.

pot observar, es

restringit.

Ciclic

en

la

cada grau, i es pot considerar un pro­ grama minim de coneixements que l'infant ha d'adquirir. Cornpren particularrnent la questio de les tecniques fonamentals. Es, a rnes a rnes, organic i general, sense gaires detalls, cosa que dona un gran marge de llibertat al mestre perque pugui atendre ales oportunitats que es presentin, tot enllacant-hi les materies del programa i procurant la globalitzaci6 que reclami la fase d' evolucio mental en que es trobi !'infant. D6na tambe un marge ampli a l'activitat creadora i als exerci­ cis lliures. D'aquesta manera es concilien els principis d'una educacio funcional amb les necessitats d'una organitzaci6 graduada, que suposa una mesura de l' ensenyament en cada classe 0 en cada grau. Volem tor­ nar a repetir, perque aquesta es la nostra creenca, que tot i concedir un valor al programa com a ordenacio del treball, l' eficacia en l' educaci6 no depen del programa, sino dels metodes d' ensenyament, de la pre­ paraci6 recnica del mestre, de la manera d'aplicar-lo i d'entendre'l ide l'esperit que informa tota l'obra de l'escola, Estretament unida al programa tenim la qiiesti6 dels horaris. AiXQ suposa una divisi6 del treball, tenint en compte el factor temps. La materia d'estudi s'ha de fraccionar en parts per a cada any, cada set­ mana, cada dia. S'han de distribuir les ocupacions en les hores del dia. S'han arribat a formar horaris on es troben especificades d'una manea

99


taxativa les rnareries d'estudi per a cada quinze 0 vint minuts. Es passa d'una dasse de calcul a una altra de lectura, d'una de Geografia ra

altra de Geometria 0 Dibuix, sense enllac entre si i en periodes de temps molt curts. Aixo s'ha pretes justificar i fonamentar en la manca d'arencio sostinguda dels infants per als temes i en el can­ i Historia

a una

que pot sobrevenir quan se'ls fa estar treballant massa temps en mateixa cosa. Aquesta questio esta mal enfocada. El cansament no

sament una

depen de l'exces de temps en el tractament d'una mateixa materia, sino del sistema d' ensenyament. Aquest problema esta enllacat amb altres com el de la intervencio de factors afectius en la produccio del cansa­ ment en els infants. S'han fet comprovacions ales escoles que han demostrat que quan l'interes es el promotor d'una activitat, quan l'en­ tusiasme impulsa i inspira el treball d'una dasse, el cansament queda reduft a la minima expressio. Tots hem pogut observar el fet que els infants han passat una hora i mitja 0 dues ocupats sense descans en un joc 0 un treball de la seva predileccio, sense la intervencio del mestre. Per aixo aquests horaris tan dividits per minuts no es poden justificar davant dels nous coneixements de la psicologia. D'altra banda, no s'a­

dapten a la globalitzacio

i a l'enllac de les materies que preconitzen tots els renovadors de l'escola. Davant del fet de l'evolucio natural de les forces mentals de I'infant, no te cap valor seguir un contingut de mate­ ria assenyalat en un horari, que es una cosa artificial i morta, inspirada en convencionalismes que han de desapareixer, Nosalrres tarnbe yam tenir aquests quadres de distribucio, pero hem de confessar que ens va caldre de fer una contravencio continua per tal d'atendre als estimuls

del medi i ales iniciatives

aportades pels

alumnes

en

cada

moment

de

la realitat escolar. Lhorari, com el programa, poden servir de guia; pero davant del fet viu de I' educacio, son coses que no tenen cap sentit i que s'han de relegar a un segon terme, i deixar pas a aquell moment, que no sempre es presenta, d'una vibracio a l'unison per a un treball col-lectiu, fecundat per l'entusiasme d'una accio creadora. En una escola on es treballa a base de respectar l'interes i la bona disposicio dels infants envers un tema, no es pot deterrninar l'hora exacta de la 0 del joc, ni el temps que s'hi ha de dedicar, ja de hi ha exercicis que demanen escriure tot el mad 0 tre­ que vegades balls en els quals els infants han posat tant d'interes i d' entusiasrne, que

lectura, de l'escriptura

100


f6ra

un

Per

psicologic la interrupci6 d'aquell estat minuts d' esbarjo, marcats en l'horari.

crim

concedir

uns

totes

aquestes

mental per tal de

experiencies i consideracions, nosaltres,

rnes que

la indicaci6 d' assignatures per a determinades hores, i aixo fins i tot dins d'un marge de llibertat, el que vam fer va ser distribuir el temps en cine parts corresponents ales seguents activitats: observaci6 dels fets i de les coses; fixacio de les idees per la conversa, lectura, escriptura, calcul, dibuix i altres mitjans que es van creure necessaris; vida domestics: joe

fisics; realitzacions 0 treball manual. Aquest darrer, junt amb l'educaci6 musical, el joe i els exercicis fisics, van ser reservats en gene­ ral per ales hores de la tarda; les altres activitats al mad de la forma i exercicis

seguent: la primera hora de dasse, quan les cansat

ci6 i en

el

del

aprehensi6 seu

Hoc,

i obert

sat

nenes

han

i des­

esmorzat

del cami, es la que es dedica a exercicis d' observa­ de la realitat. Nenes i mestres, assegudes comodament

cansament

en

aquella hora del

a tota

daror i

a tota

que l'esperit es troba descan­ excitacio, que la serenitat i la calma mad

en

en

dominen l'ambient, s'entaula la conversa, que resulta sempre agradable i atractiva per a tothom. El tema es portat per les mateixes nenes 0 per les mestres; es el fet

quotidia explicat

en

els diaris

0

vist al

carrer,

es

un

incident ocorregut pel cami, es el temps que fa, vent, pluja, calor 0 fred, es la visita d'un personatge, es l'observaci6 de flors, fruits, animals 0

pedres,

ben sovint es

un examen

de consciencia sobre la conducta.

Les alumnes sempre van fer de gust aquesta que podriem anorne­ nar llico, i que reunint en un sentiment efusiu mestres i alumnes ens

feia

gaudir d'uns moments de recolliment i de satisfacci6 interior. De vegades el tema es feia interessant i, a pericio seva, durava uns quants dies, i es constituia en centre d'interes, al voltant del qual girava la vida de l'escola. Escriptura, lectura, treballs manuals, tot feia referencia al problema 0 qtiesti6 que s'estudiava i tot es posava en joe per tal d'aco­ blar-hi

naves

dades, que l'havien d'il-lustrar i adarir, fent-lo del domi­

ni de les alumnes. I

tot

aixo

decaigues l'inreres, perque

la

sense

cap

mena

presentaci6

de

cansament

de cada dia

no

es

i

sense

una

que

repeti­

ci6 del tema, sin6

hi

tenen

un nou aspecte i una aportacio de nous elements que relaci6. Mes endavant insistirem en aquest punt.

101


cio, tot a

Diguem, ara, que el segon perfode d'acrivirat tenia 1I0c a continua­ Aquest primer moment de treball constiruia de vegades el pIa de el dia i el tema tractat inspirava i orientava rota la labor. Les nenes,

l'aire lIiure

0

ales aules, segons l'(ndole dels exercicis, hi treballaven

llegint, escrivint, comptant, prenent mides, dibuixant, fent croquis i explicant el que n'havien assimilat. EI metode de treball sempre era el mateix. Primer fer apel-lacio als sentits, fent-los veure, tocar i observar les coses, despres procurar l'expressi6 parlada escrita per tal que i revelessin tot el sabien coses; diguessin que d'aquestes despres fer que i trobessin elles seu mateixes, busquessin per pel propi esforc, tot el que de tot saber, n'haguessin ajudant-Ies, pero, proporcionar-se els mit­ 0

a

jans d'informaci6. Hem de dir,

tambe, respecte del pIa de treball, que per tal d'evitar de l'atencio sobre un gran nombre de branques de l'en­ dispersio es volen tirar endavant totes alhora, a mes de les tee­ senyament quan una

niques fonamentals, lectura, escriptura de l'activitat

i

calcul, que,

com

a

instru­

escolar, poden abandonar mai, ens ha donat bon resultat l'adopcio de l'alternanca de les materies, no per dies, sino per setmanes, i la concentraci6 d'un nombre restringit de disciplines en ments

no es

de dos 0 tres mesos, deixant les altres per a alrres perfodes de amb temps I'objecte de poder aprofundir rnes les coses i d'obtenir una formaci6 superior del seu esperit i del seu caracter amb la paciencia, la

perlodes

tenacitat i la continuuat

en I'esforc que aquesta manera de procedir el dibuix del natural alternavern per setmanes i

comporta. Aixi, n' obtenlern una eficacia rnes gran a causa de I' entrenament aconsegit en un perfode de sis dies seguits en el mateix exercici. De la mateixa en

manera, en el calcul podem esmentar el cas d'haver dedicat quinze dies seguits a exercicis d'autornatisrne aprofitant l'ocasio d'un interes i d'un estat d' ernulacio produit espontaniament sense que poguessim expli­ car-nos-en la causa. Aixo permet d'adaptar l'ensenyament ales condi­ cions del medi ambient, estudiant, per exemple, a la primavera i a l' es­ tiu la Botanica i la Zoologia i concentrant altres estudis com la Historia i la Geografia en altres perf odes de I' any. Els cursets de cuina van ser fets, tam be, en dies seguits durant perfodes de tardor i de primavera.

Amb aixo s' obte

102

un

estalvi de temps per la facilitat mes gran que deter-


mina I' entre name nt, i el treball guanya

perdre l'interes, perque ja

es

en

unitat i

procura que els

en

temes

profunditat sense

siguin

tractats sota

aspectes molt variats i que donin lIoc ales activitars rnes diverses, com lectures, composicions, experiments i manipulacions de tota mena.

103


XIV

ELS FETS OCASIONALS I ELS CENTRES

En el

curs

d'aquesta exposicio

s'ha pogut

veure

D'INTEREs

la

irnporrancia

que

el que es ocasional, es a dir, a l'aprofitament, en l'ensen­ yament, del fet que sorgeix i es fa viu en la consciencia d'infants i mes­ tres. Es una consequencia de la doctrina de l'interes en l'educaci6. Si donem

a tot

nornes alia que interessa

profitosa,

a

s'han de tenir

l'infant es capa<;: de determinar una activitat compte, ames dels excitants naturals que

en

l'interes, uns altres excitants externs que determinen una base de tot aprenentatge. Es el que condueix interessada, impulsio promouen

tambe ment.

l'adopci6 dels anomenats «centres d'interes» en l'ensenya­ Decroly es l'iniciador d'aquest rnetode. Voll'ensenyament per i a

per a la vida i per aixo te en compte l'evoluci6 dels interessos naturals de l'infant i les condicions locals per a formar un programa d'idees

associades, el desenvolupament didactic del qual te lIoc prenent idea central centre

com a

eix i fent

convergir tots els treballs escolars en aquest compleix aixi el principi de la globa­ funci6 total; se satisfan els desigs i les aspira­

inductor d'un interes. Es

litzacio, de l'educaci6 cions dels infants i

liment d'uns

infants

una

en

tota

la vida activa de l'escola s'orienta cap

objectius definits, proposats

i

desitjats pels

a

l'asso­

mateixos

col-lectivitat, Pen) el que es mes values del sistema es que les materies d' ensenyament deixen de ser tals i s' enllacen i relacionen tan en

estretarnent, que

arriben

a

adquirir

la mateixa connexi6 que

tenen

105


entre

si els

problemes

reals de la vida. Ens hem de

prevenir, pen), con­ Iorcat, artificial, defecte en subjectat a la lletra, no pas sigui tan perillos com una imi­

encadenament d'activitats que sigui han caigut alguns imitadors que s'han

tra un

que a I' esperit

del sistema. No hi ha

tacio servil

de les coses. d' ensenyament

reclama,

res

que

haver penetrat, per un estudi pro fund, en l'essencia Entossudir-se a buscar relacions entre totes les materies

sense

en

un

d'interes que per la seva Indole no les tan artificials com ara comptar 148 flors a rao de 8 estams per flor, com he vist

centre

inventant exercicis de calcul

els

estams

fer

en un centre

que hi ha

en

d'interes sobre les

plantes, es treure les coses de lloc i metode excel-lent que te uns resulrats fecunds. Es el mateix que ha passat amb les anomenades llicons de coses, que actual­ ment s'han refusat i han caigut en desus: pero es perque s'han anqui­ mecanitzar

un

losat, s'han convertit

en una rutina i en series de preguntes i respostes les han reduides a un formulisme esteril. Llico de estereotipades, que coses en si no vol dir res rnes una de I' que aplicacio ensenyament intui­

tiu, l'acte de posar I'infant en presencia de les coses per tal que les miri, les observi i en parli. Pero per certs fenornens de mecanitzaci6 0 ruti­ na que malauradament s'ensenyoreixen de I'escola, han degenerat en uns exercicis d'analisi que condueixen a dir: la neu es blanca, freda, tova, etc.; el carbo es negre, solid, por6s, combustible, util.i., i sempre

igual per a tots els casos i totes les coses. Si quan es tracta d'un animal, per exemple, se segueix aquest formulisme, la llic;:6 es dolenta; pero tam be pot anornenar-se llico de coses fer posar l'atenci6 de I'infant en les parts de I'animal que ens porten ala concepci6 de la seva vida i al coneixement de les seves funcions per un procediment racional i inte­

ressant.

En les nostres activitats ens hem inspirat en Decroly i hem treba­ lIat per centres d'interes sempre que se n'ha presentat l'oportunirat 0 ho hem cregut necessari; pen) no hem establert ni adoptat el seu pia de trehall d'idees associades perque enteniem que no havfem de lligar-nos uns punts determinats. I es que el nostre esperit s'ha sen­ tit sempre refractari a copiar i a seguir d'una manera estricta els meto­ des dels alrres, Potser ens equivoquem; pero entenem que aquesta posi­

previarnent a

ci6

en

106

el

mestre

es

un

be si I' ensenyament ha de

ser

vivificat per

un


esperit fecund i creador. Decroly mateix ho ha manifestat aixi; vol que el seu sistema sigui prou flexible per fer reflexionar els mestres i conduir­ los a agafar-ne el que considerin adaptable ales condicions de temps i d'ambient en que treballen, que s6n sempre diverses i mutables. Considera la seva concepci6 educativa en evoluci6 i no ha volgut escriu­ re cap obra per por que, una vegada fixades unes tecniques, el seu siste­ ma cristal-lirzi en procediments que, tot i que s6n bons en si, es tornin l'estabilitzaci6 i el formulisme. Copiar f6rmules no es ineficacos per un sistema. Mes aviat el seguir segueix el qui s'inspira en els principis. el els nostres diaris sobre l'ensenyament oca­ Vegem que exposen sional i

centres

d'interes:

«29 de novembre de 1919

plou; perc) de quina manera! Arribem a dalt molles. Havent plou meso Les nenes es queden quietes, assegudes a classe, embadalides, contemplant la pluja, que cau abundosa i que arrossega les poques fulles que quedaven ales acacies i produeix grans bombolles a terra. Covenim que fa goig de veure ploure quan l'aigua cau acompassadament, ritmicamenr, amb suavitat i mesura, i de sentir el so roll que fa en caure. Tambe es agradable de veure els arbres i totes les plantes molles, teses i brillants i el cel gris i la Hum difusa i les coses i tot el paisatge ernboirat, sense contorns definirs, Hem de convenir »Avui

esmorzat encara

que la

notar aquesta belles a dels dies la sol grisos plujosos que gent oposar, amb un concepte contrari a la als de sol i bellesa, esplendid cel sere. I realment no es aixi! Pero cal un esperit mes afinat i mes educacio per tal de percebre aquesta bellesa. natura

sempre es bella. S'ha de fer

i

Parlem de

pluja:

bens es molt tant

i

a

els

bens i

extensa.

perjudicis que ens pot produir. La relacio de Totes saben els grans beneficis de la pluja. No

perjudicis. Despres llegim

uns versos

que

es

retereixen

a

la

pluja

la tempesta." <<3 de

maig de

"Primavera.

1930

Flors, flors arreu! Les acacies del carni, ataperdes de

penjolls blancs, perfumen deliciosament l'aire matinal. Les nenes cap a l'escola. Una lleugera brisa despren multitud de flors

sen

pas­ que

107


al peu de l' arbre com floes de neu i les noies les cullen amb el lliure afany de posseir i admirar. Material precios que ens ve a rna avui cauen

la

primera llico, moment d'interes que podem aprofitar plantes i encara rnes per a iniciar l'infant en el sim­ ple plaer de la seva intima bellesa. La corol-la d'aquesta flor te una forma rara; recorda una mica la de la papallona. Cada nena va arren­ cant amb compte els petals i els va estenent sobre la taula. En troben un de gros l' estendard:, dos als costats, rnes petits, iguals, son les ales i uns altres dos al mig corbats i soldats per la vora inferior formant com un vaixell, que constitueix el que s'anomena quilla. Separada petit per

a

per

a

nostra

l'estudi de les

aquesta, resten al descobert els estams en nombre de deu, nou d'units i un de lliure. El pistil, rnes llarg, surt del tub dels estams. Les nenes el

dibuixen. Moltissimes

plantes tenen aquesta classe de corol-la. Totes formen part d'una mateixa familia, que s'ha anomenat de les papi­ lionacies, nom pres de la forma de la flor. La que examinem es d'una acacia falsa. Es convida

recordar i apuntern noms: ginesta, pesol, llen­ Agafem uns cavecs, un cabas, unes tisores i sortim al buscar-ne meso I en la lluminositat del dia, brillant al sol, des­

tia, mongeta,

a

etc.

camp a cob rim amb

profusio melilots, argelagues, trevols, veces, pesols d' olor, floretes campestres delicioses i humils, que llueixen la gracia de les corol-les en forma de papallona de tons groguencs, rosats, mora­ dencs

...

»

«6 de novembre de 1922 »Avui tenim un esdeveniment de

llico el

moment

sores

important:

la

vinguda d'un bon grup

pot deixar passar aquesta oportunitat de fer una de civilitat. Les nenes no es coneixen i es miren amb curiositat. Es

nenes noyes.

i

No

es

de fer les

nenes.

presentacions.

Ens trobem

Hi assisteixen tarnbe

Normals. La classe es

algunes

totes

reunides:

profes­

alumnes dels Estudis

plena. Crido les noyes i en faig la presentacio, d'una en una, tot pronunciant-ne els noms i adrecant-Ios una frase amable. Es rnes dificil presentar les altres perque son rnes: pero ho fern passant llista lentament, demanant que s'aixequin i saludin. Parlem de la necessitat de coneixer-se rmituament les persones que han de fer una vida comuna i intima. Assagem una presentaci6 individual, segons la 108


establerta a Ia societat; pero sense advertir-les per endavant del han de fer. De seguida que he pronunciat els noms, espontania­ que ment una fa una lleugera inclinacio de cap; vacil-lant, pero, Lalrra diu: "M'alegro de coneixe'c." No es donen les mans. Parlem d'aquest cos­ tum i dels casos en que conve seguir-lo 0 no. Qui ha de prendre Ia ini­ manera

eiativa dels dos presentatsj quan son persones de diferent eategoria social? Quan son de sexe diferent? Elies mateixes ho van determinant. Parlem de Ia vida a l' escola. Eis dic que es casa seva i em miren sorpre­

Eis faig saber que tot el que hi ha es seu, amb Ia condici6 que en facin un bon us. Convenim que han d' estimar J' eseola. Com ho faran per demostrar que I'estimen? "Estant molt quietes", diu una nena, al mateix temps que plega els braces sobre el pit. Oh, no es precisament aixol, die rectificant, perque el qui esta quiet no trebalia i nosaltres venim aquf a treballar molt i a aprendre moltes coses i a jugar i a sal­ ses.

i

tar

a

fruir de

tots

aquests

jardins

i de I'aire i del sol i de l' espai

comissi6 de

lliure.

que les acompanyi a pren­ de l' escoia i els doni alhora

Despres possessio de totes les dependencies explicacions de l'us de cada cosa i del que cal fer per a rnantenir-ho en perfecte estat d'ordre i de pulcrirud. Ha set interessant.» nomenem una

nenes

dre

tot

«12 de novembre de 1918

"Barcelona esta commoguda per Ia nodcia de Ia firma de l'armisti­ ei i de la victoria dels aliats. Perrot arreu es veuen banderes i domassos. Els

d'aquest gran esdeveniment mundial arriben a l'escola. Totes parlen del mateix tema pel carni. S'apassionen. Visca Franca! Visca Alemanya! Ja tenim els dos bandols, Una mica mes i s'esbatussen, 5'ha d' encarrilar la questio. A classe es llegeix la noticia de I' armistici. Es emocionant de pensar que des d'aquest moment acaben els sofriments enormes de la humanitat durant quatre anys. En parlem: de Ia fam, de les privacions, de la perdua dels bens i de Ies fortunes, dels horrors del camp de batalla ple de cadavers, dels ais dels ferits, de Ia tristesa i de Ia humiliaci6 dels presoners, de Ia pena i de les llagrimes de Ies mares i de les

eeos

mullers,

que

ja

no

recobraran els essers estimats

»Tot aixo s'ha aeabat. uns

Alegrem-nos-en: pero

ni de Ia desfeta i tristesa dels

altres,

...

no

de Ia victoria dels

sino de la pau. Tots han

sofert, 109


han

tots

es

una

en

el sacrifici per I'ideal. Resumim

en unes

fra­

la gran pissarra: "EI dia d'ahir, 11 de novembre de 1918, data historica. Aquest dia s'ha firmat l'armistici entre els pobles a

guerra. Aixo vol dir que han cess at els atacs i que ja no home, aixo significa la pau. Bella paraula! Recordeu-vos

estaven en

que es

sublims

estat

escrites

ses

matara cap

d'aquest

dia.

Quan sereu grans, comprendreu que heu viscut un dels importants de la vida dels pobles." Volien posar ban­

moments

rnes

deres, tal

com

havien vist als balcons i als tramvies. No

yam

poder

improvisar-ho. Posarem el simbol de la pau. Hem tallat una gran branca d' olivera i I'hem lligada amb un llac blanc ala vora superior de la

Ha

pissarra.

nuarem.

dir

un

Per

sessi6 vibrant i

estat una

que

una

plena

d'emoci6. Derna conti­

branca d' olivera es el simbol de la

pau? Que

vol

simbol?»

«21 d'octubre de 1915

»No se com ha estat que una nena ha parlat d'una bonica estrella, molt brillant, que es veu cada nit. Probablement es JUpiter. Han que­ dat admirades quan he dit que era rnes gran que la Terra. D'aquest fet

ha

arrencat

la

conversa

d'avui sobre les estrelles. He observat que els

agrada molt parlar d'aquestes coses meravelloses que no poden com­ prendre. M'han interrornput i han estat tantes les preguntes, que hem anat

d'una

cosa a

I'altra

sense

saber

com.

Hauria pogut encarrilar la

de vista I' objecte

perdre principal; pero m'he deixat por­ si era capdavall, preguntaven que sentien desig de saber, i llavors

conversa

i

no

tar.

AI

era

l' oportunitat de satisfer-Io. Una resposta a una pregunta feta amb ser la millor llico. No se com, pero hem fet cap als metges

interes pot

al cloroform, a la insensibilitat al dolor, etc. Com ha estat? parlanr de les estrelles aillades a I'espai ens hem ocupat de la Terra. D'aixo hem passat a parlar del fred als pols i de la calor a I'Equador.

cirurgians, Tot

D'aixo als

viatges al pol i dels perills que ofereixen i de la trista fi d'al­ guns intrepids exploradors. D'aixo a la necessitar d'amputar el dir 0 la rna ales persones a qui se'ls han gelat aquests membres, i d'aixo ala necessitat d'insensibilitzar I'individu en certes operacions quinirgiques. Divagacions! Pero cal saber tambe cap on porta el fil del pensament intanril.»

110


«23 d' octubre de 1915 »Avui Ve

es

rep

una carta

acompanyada d'un

iamb vida

un

barret. Viu

d'una companya que se'n

retrat

a casa

va anar a America. vestida amb un vestir vapor6s d'uns oneles rics i la nena explica la seva

de la

nena

que es la Republica Argentina, i diu que va a I' es­ la elasse quarta. Pero es gaire lluny? On cau aixo? Veiem la

aquell pais,

en

cola i esta

a

necessitat de

padar

d'Arnerica. Davant de

interes manifestat per

totes,

no

te cap

l'oportunitat d'aquell

irnportancia

viu

l' ordre de successi6

haguessim establert per tal de dur les nenes a la comprensi6 dels fets geografics. Sense vacil-lacio traiem l'esfera, un magnific globus muntat obliquament sobre un peu. L'aparelI els ha cridat l'atenci6. que

Aqui hi ha tot el m6n. Idees primordials que hem fixat: la Terra es esfe­ rica; gira sobre el seu eix com aquesta eslera; i triga vinr-i-quatre hores a fer aquest moviment. A la superflcie hi ha mes aigua que terra. Les terres nou

cap al Nord. Hi ha tres grups de terres. El continent descobrir Colom. Les Ameriques estaven un ides per una llengua de terra i avui es troben separades. Es el canal de

s'agrupen

el

estreta

va

Panama.

Avantatges d'aquest canal. S6n rnoltes idees? No es pas culpa es consequencia de les preguntes de les nenes suggerides per l'observaci6 del globus. Busquem a l'America del Sud el lloc on resi­ deix la companya ides d'aquest lIoc, tracant una llnia imaginaria, arri­ bern a Espanya, a traves de l'Arlantic, i busquem Barcelona. Es queden saristetes d'haver establert, mitjancant aquest irinerari, una comunica­ ci6 entre elles i l'amiga. Arriba el professor de gimnastica i els diu que ell tambe es america i que el seu pais es el Peru. El volen buscar. meva; tot

Linteres

s'ha esgotat. Deixo l' esfera al seu abast i durant el dia totes, passar, la miren, la mouen, hi busquen Espanya, Franca, Italia i altres parses coneguts. Una nena exelama: "Com rn' de tenir no

en

agradaria

globus

casal" Aixo m'aferma

la conveniencia de continuar mes dies aquesta qiiestio. Cree que, presa des de diferents punts de vista i amb alguna varietat, podra donar materia interessant per a una setma­ un

a

na i segurament idees.»

ens

donara

un

en

bon resultat per

a

fixar i

aprofundir

les

III


«18 de

maig de 1916 vingut en Miquel (el guardia

»Avui ha

oeell

s'hi interessen i

nenes

del

pare)

l'ha trobat al fons d'un barrane. Es

mort;

morir, perque

eneara

eomeneem a

i ha portat

una

un

gros

oliba. Totes les

examinar-la, Es veu que aeaba de a dissecar a casa del natu­

es ealenta. La portem

ralista.

«25 de maig de 1916 »Avui porten l'oliba que vam fer preparar. Ha quedat molt be. La presentem ales nenes i en parlem. Previamenr, per tal d'interessar-Ies

rnes, hem fet a la pissarra, pres d'un gran quadre de Sehmeil, un dibuix de dues olibes amb els ous en un graner amb dues obertures mig ender­ rocat.

"Primer

ca.

expliquern

les entranyes i han

tret

Plomes, potes, bee,

conservar

la

preparacio que ha sofert: l'han oberta, li han impregnat l'interior d'una substancia antisepti­ tot

i els posen de

natural, llevat dels ulls, que no es poden vidre, imitant els naturals. Despres ha

es

cornencat un exereiei d' observacio, Com tenen els ulls? Grossos i mirant endavant. Com tenen el bec? Esmolat i corb, I la ploma? Fina, Hi enfonsem el dit i queda cobert fins a la falange. Lanimal es mes petit que no sembla, ja que la ploma l' engrandeix. T e un cercle de plomes especials molt fines al voltant dels

suau,

esponjosa, £Ionja.

segona

ulls i del bee. Estan col-locades ventre

blanc amb

clapetes

en

forma de

negres. Les pores

cor.

Es de color

tenen

ungles

terros i el

eorbes i afila­

des. Un dit es mobil, eosa que li permet de posar-ne dos al davant i dos al darrere per tal d' agafar-se be. De la seva manera de ser, en deduim el de vida que porta, alimentaci6 i costums. Escrivim els punts principals: oliba, oliba vulgar, potes i bee forts, ulls grossos, mirada

genere

endavant, li molesta la llum del dia, s'hi veu de fose, vol silenci6s; ali­ mentaci6: ratolins i altres petits animals; es amiga de rhome. Combatre supersticions. Hi insistim. La gent calumnia aquest animal, tot suposant que es de mal averany, que erida els rnalalrs i en precipita la mort. La mirada trista i fixa, el fet de sortir de nit, el vol silencios, la vida en els

eampanars i llocs solitaris l'ha feta semblar misteriosa; pero no hi ha de tot aixo, AI eontrari, es inofensiva i fa servei als hornes.»

112

res


Cada

una

0

a

d'interes per a tot el puguin esrablir amb el tema principal i els suggeriments a que pugui donar Hoc, sempre d'a­ cord amb el manteniment de l'interes de l'infant. Aixl, per exernple, en parlar de la civilitzacio grega, les lectures sobre els usos i els costums dels grecs, les afeccions i vestits: la conternplacio de bones lamines que en representen l' art: estatues, vasos, temples; el dibuix del Parteno i del seu fris; els calculs sobre les dimensions dels temples; els itineraris dels dia

per

d'aquestes llicons

pot

ser un centre

rnes temps segons les relacions que

es

viatges a Espanya i l' emplacarnenr de les colonies; la visita a la sala d'Empuries del Museu d'Art; l'intent d'imirar amb fang les formes dels vasos

i la

pintura de colors

ocre i negre; el dibuix de greques i altres constituir les variacions sobre el rnateix terna, expectacio i va ornplir les activitats dels infants durant

motius de decoracio, va

que

tenir

en

van

El tema no cansa, perque cada dia te un aspecte nou exercicis diversos que donen variacio al treball dels alum­ i els mantenen viu l'enrusiasme i I'afany de creacio,

tota una setmana.

i dona Hoc nes

a

Tornern als

molts

centres

nostres

diaris,

on

podrem trobar el desenvoluparnent de

d'interes.

19 de novembre de 1921 "Hem tornat a dibuixar a la «

jat de

les

terres

ocupades

per

pissarra el

pobles

mapa del Medirerrani, rode­ a I'antigor. Ens hem flXat

famosos

els fenicis, tot fent consideracions sobre la seva vida, encongida en faixa de terra entre la serralada i el mar, en contrast amb l' esperir expansiu, desirjosos d' estendre els seus productes i de portar al

en

una estreta

pals primeres materies i no us elements d'industria, cosa que els va fer treballar l' enginy per travessar el mar i deixar l' ernpremta a poc a poe en altres terres: Crecia, Cartago, Espanya. Despres van fer un seu

resum

seguint

un

petit qiiestionari

d' orientacio..

«21 de novembre

"EI professor de dibuix ha pintat a la pissarra unes naus fenkies amb les proes en forma d' espiral i les veles esteses, inflades pel vent, tot de colors vius, brillants de sol. AI costat hem escrit: els fenicis van ser a

l'antigor uns comerciants per excel-lencia i els primers

aixo

crea

navegants. Tot

l'ambient i rnante l'inreres.»

113


«22 de novembre

»Avui

parlem de la bruixola. Dissabte,

arran

de la

conversa

sobre els

viatges dels fenicis, a una nena se li va acudir de demanar com es guia­ yen pel mar i una altra li va contestar que amb la bruixola i es van que­ dar amb les ganes de parlar d'aquest instrument, que no es va inventar fins molts anys rnes tard. Plantejo la questio i procuro d'esbrinar pri­

que

mer

en

saben. Poca

L'unic que

pletes.

el Nord;

pen)

en

sense

cosa: les idees no es presenten dares ni com­ saben es l'us per la propietat que te d'assenyalar explicar el perque d'aquesta propietat. Provem si

son capaces de trobar-lo

totes

soles. Procedim per

experimentacio.

Ens

material senzill, a l'abast de tothorn: uns irnants, unes lli­ procurem madures de ferro, agulles de cosir i de fer rnitja, taps de suro, una un

Les alumnes, amb

palangana d'aigua.

experiments successius, col-loca­

des al voltant d'una taula, troben: a) Que I'imant te pols i lfnia neutra.

b) Que els pols efectes sobre

una

c) Que els

son

no

agulla

que

iguals, ja

que

no

produeixen

els mateixos

d' acer.

tenen un

mateix

nom es

repel. len

i els de

nom con-

,

.

tran s atreuen.

d) Que deixada

en

moviment lliure,

una

agulla

imantada s' orienta

el Nord.

vers

El

interessant va ser quan posant una agulla llarga, iman­ pel fregament d'un altre imant, sobre un tap de suro que flota a l'aigua de la palangana, despres d'algunes oscil-lacions, que van ser observades amb expectacio, I'agulla es va parar orientada al Nord. moment

tada abans

Amb els ulls brillants d' emocio,

dues

es: ren

0 tres

en

essencia

d'altra. De

particular, manejable que tenim quen

no

fa falta

seguida

a a

un

res

els

i de buscar

us

com

exdamen: "Llavors aixo es meso

sorgeix altre

si fessin

una

una

gran descoberta,

bruixola?" Efectivament, ho

Alguns pobles

antics

no en

l'interes de consrruir-se'n

per

a

de sustentacio rnes facil i rnes

rnitja recipient amb aigua. Volen fer-la semblant un

tingue­

una

a

la que

l'armari. A la tarda el temps dedicat al treball manual, el dedi­ aixo. Preparen els materials. Construeixen una petita capsa i

despres busquen alguna cosa que els permeti de fer l'agulla d'acer. Una nena tenia una molla de rellotge i pensen que, com que es d'acer tern114


prat, s'imantara molt be. En rallen un tros com de tres centfmetres i amb una Ilima comencen a donar-li forma d'agulla, acabada en punta

d'una banda i rodona de l'altra. La imanten. Tot aixo va molt be. Pero s'ha de resoldre el problema de rnantenir-la en equilibri i horitzontal sobre un eix 0 aguila perpendicular, de manera que tinguin el minim

possible. Aixo ja no va tan be. En voler-hi fer un forat en el punt central, la pe<ra imantada es trenca. Ja han fet la rosa dels vents, han preparat un tap que serveixi de suport al fons de la capsa; el pro­ blema, pero, de fer aguantar I'agulla no s'ha resole i I'han de deixar per contacte

a un

altre dia.»

«24 de novembre »Avui ara

tan

encara tornem a

insistir sobre la bniixola i els imants;

pero

es per fixar les idees per escrit: dues nenes, A. i M., ho fan tan be i extensament, que no s' obliden de res del que es essencial. A rnes a

mes, ho exposen amb ordre i precisi6. Les altres demostren un coneixement dar del tema. En una

aprofita

mestra

encara

l'interes del dia per

a

fer

una

no

tant;

pero

conversa,

totes

altra Parlen

una

comparaci6.

de la consciencia, i despres de comentaris extensos, els dicta aquestes frases curtes: "La teva consciencia et parla i et guia." "EI mariner, per orientar-se

enmig de I' ocea, posseeix

una aguila imantada que Ii asse­ el Nord. Nosaltres tarnbe tenim una bniixola que ens nyala sempre el carnf no es la nostra consciencia, Procurem ensenya per perdre'ns:

que l'oida i sobretot la

nostra

consciencia sempre sentin dir que

som

persones honrades.".

Passem al

desenvolupament d'un altre centre d'interes: Barcelona. Algunes vegades els centres d'interes es veuen interromputs pel fet d'ha­ ver-s'hi passar

interposat

en

aquest

un

cas.

esdeveniment d'un interes Hi

va

haver

una

superior. Es

nevada, que

es

un

el que

va

fenomen poc

freqi.ient a Barcelona,

i va originar una serie de converses i activitats que desviar de l'esrudi cornencat. En aquests casos hem procurat d'intercalar entre el treball del nou interes alguns exercicis del primer ens van

per tal de

oblidar-lo completament. Aixf, evitern la perdua de temps que produeix el desentrenament a l'hora de reprendre'l. no

115


«4 de febrer de 1924 »Voldrfern fer

una

monografia sobre

documentar. Les mateixes

Barcelona. Primer

ens

hem de

pensen que necessitem. Tenim una Una nena diu que el seu pare en te molts

nenes

guia de la ciutat i nou planols. i ens en portara meso Una altra s' ofereix a anar a la biblioteca per tal de mirar si entre les obres de Jacint Verdaguer hi ha la famosa poesia "Oda a Barcelona". Ens procurem tambe una Geografia de la localitat i uns molt extensa que paden dels orfgens de d'una Hisroria quaderns Barcelona» «9 de febrer

»Distribueixen els

planols,

Cada

nena

te el

seu.

Busquen

el

carrer

han de passar per tal d'arribar al punt de con­ aquells per centraci6 on es reuneixen amb les professores. Fan un munt d'assaigs on

viuen i

on

infructuosos per dibuixar l'itinerari de

casa seva a

l' escola,

tot

deixant

interessen i que veuen en el planol. Finalment les mes que troben i ho les altres, una mica rnes animades, tambe ho proven. grans No obstant aixo, com que el punt de partida, que es la casa on viuen,

els

carrers

no

obligada a resoldre els seus problemes. Una nena que viu a Sants ha hagut de fer un itinerari llargufssim: pero ha trobat la soluci6. Un carrer llarg, que es la carretera de Sants, li ocupa tot el paper de dale a baix i a dreta i a esquerra ha tingut la paciencia de senyalar tots els caps de carrer amb els noms respectius, sense dei­ xar-se'n cap. No re res de bonic, el planol; pero resulta una interpreta­ ci6 molt personal de la qual li faig elogis per tal d'animar-la a conti­ es

diferent, cada

nuar

una es veu

el treball. Surten de I'escola amb el dibuix

varan

si

tot

esta be

en

rec6rrer l'itinerari fins

a

la rna i aixf compro­ Derna el recti fica­

a casa.

si cal.

ran,

16 de febrer »Continuem els treballs sobre Barcelona. Es

tracta

de fer-ne

una

repetir-los amb molt de compte en paper de color crema filet negre que forma un marc d'uns tres centimetres. Creiem

seleccio i amb

un

que cal en net

116

acostumar

les

els itineraris de

fer les coses amb netedat i gust. Passen l' escola. Eis n' ensenyem la tecnica. Amb

nenes a casa a


tinta verrnella marquen el cami. Els noms dels carrers, clars i correc­ tes i sense trepitjar les ratlles. Unes altres dibuixen el pia de Barcelona;

altres itineraris de diversos

unes

passeigs

per la muntanya des de I' es­

cola.» «

18 de febrer

»Ens posem

a

treballar

en

la

monografia.

Tenim molts

opuscles

sobre Barcelona, que hem demanat a l'''Atracci6 de forasters" i que ens proporcionen un material abundant per a la tasca d'avui. Eis mirem i

examinem, i

gravats que ens serviran per a il-lus­ retallar i a enganxar sobre el paper tenim Els en dos distribuim groc que preparat. grups: vistes i monu­ ments i edificis notables. Amb llerres d'impremta, grosses, posen trar

n'elegim uns quants monografia. Comencen a

la

aquests eplgrafs a dalt; amb lletres rnes petites, i a sota, el que cada gra­ representa. Queda molt be. Unes altres nenes acaben uns alrres tre­ balls. Una, la silueta del castell amb el mar poblat de llanxes de pesca al fons. Una altra, el planol dels pobles agregats amb indicaci6 de les

vat

dates

en

que ho

coberta, i i buscar

en

una

van ser a Barcelona. Comencem a preocupar-nos de la discutim la decoraci6. Els deixem temps per a reflexionar

soluci6 encertada.

»A la tarda continuem la feina. Pensem que f6ra interessant fer serie d' excursions per tal de veure be tota la ciutat i planifiquem la Es

mera.

tracta

Parlem dels

d'alguns

de rec6rrer la

planta

de

l'antiga

Barcino

una

pri­

romana.

origens de la ciutat, obscurs i imprecisos, exposant l'opinio

sobre l'existencia de dos nudis de

poblaci6

anomenats

Laia i

de sol

despres, EI que ja es segur es l'existencia de la colonia rornana anomenada Julia, Faventia, Augusta, Pia, Barcino, voltada de muralles iamb dos carrers que es creuaven al Forum, on Barcino, units

en un

s'aixecava el temple d'Hercules, Despres donem instruccions sobre l'hora i el punt de reuni6. No demana grans preparatius, perque sirn­

plement

es tracta

els

de rec6rrer els

carrers

i fixar-se

vestigis de les portes antigues. din els planols.» tenen

i

en

en

la

disposicio

Se'ls encarrega que

no

que

obi i­

117


«

19 de febrer

»A nenes

quarts de nou som al Paral-lel, Ens acomiadem de les air res agafem el tram via de les Drassanes, que per 10 cenrims ens

tres

i

porta a la Rambla. Pel cami comencem a desfer els planols per tal d' a­ mirant per on passem. Alguna petita encara no ho enten i no ho sap trobar, Unes alrres l'ajuden. Arribem al carrer de Ferran i abans de nar

a recorrer-lo, els fern notar el pendent que te fins ala placa de Sant jaume, proxima ailloc on es va trobar el cim del Mont Taber. El pugem Ileugeres i a tres quarts de deu ja hi som. Fa fresca i triem per

comen<;:ar

a

estacionar-nos la

En aquesta hora nar-nos a

no

del palau de la Diputacio, on hi toea el sol. hi ha gaire gent; pero sempre n'hi ha prou per ado­

vorera

del grup, que en fern

escoltar, No

es va cas

engrandint

a mesura

i continuem la

que alguns s'acosten Avui tenim alguns

conversa.

deixebles rnes i

tot aixo que hi sortim guanyant. El moment es inte­ Comencen bus cant els quatre punts cardinals i assenyalem els

ressant.

que aproximadament van en la direcci6 d'aquests punts i que constituir les dues vies principals de la ciutat romana, que es creua­

carrers van

el punt

trobem. Ens diposem a rec6rrer-la tot bus­ de les vestigis portes que tancaven la ciutat. Comencem pel carrer del Call. AI mirnero 5 unes pedres enormes sobresurten de la de la casa. S'hi recolzava la fa<;:ana porta oberta a la muralla. Tornant la recorrem fins a la Baixada de la Pres6, on hi enrere, part oposada yen en

cant

on ara ens

els

havia la segona porta. Pel carnf explicavern que aquelles cases ocupaven ellloc de l'antic temple rorna i que dintre s'hi havien trobat columnes i capitells destrossats per la ignorancia de la gent. Retrocedim una altra vegada i enfilern el carrer del Paradis fins a trobar la gran pedra rodo­ que indica el cim del Mont Taber, tur6 on es trobava edificada la ciutat romana. Entrem al Centre Excursionista i veiem les columnes na

d'Hercules, Quina

sorpresa!

Les troben meravelloses i s'admiren de les

de les de

l'arquitrau. Tarnbe veuen un gravat que representa el temple reconstruit i s'imaginen l'efecte d'aquella mola d' onze columnes en aquella cruilla de carrers estrets. Anem a la placa del Rei a veure l'alrra columna, mes mal conservada perque es troba a proporcions,

la

aixf

com

De pas, van observant que tots els carrers baixen, cosa confirma la situacio de la Barcelona antiga sobre un turo. Recorque

internperie.

118


la via Nord-Sud. A l'entrada de la Piaca Nova, les dues torres de basament rorna son les restes mes importants de la ciutat antiga. A la part oposada, al career del Regomir, al costat de la capella de Sant rem ara

Cristofor,

unes

grans

pedres indiquen

la quarta porta

...

»

«20 de febrer

»Arnb les dades recollides durant I' excursio tenim feina per a uns quants dies. Ens hi posem. S'han de fixar idees, posar en ordre les coses,

rectificar

possibles

errors.

Entaulem

una conversa

per tal d' es­

com s'han assimilat els conceptes. Escrivim noms poc recordats, dibuixem els careers i l'emplacamenr dels edificis principals: Ajun­ tament, Dipuracio, Centre Excursionisra, Santa Agata de la placa del

brinar

ales rnes grans un treball de resum i de recopi­ el que hem vist i apres, Un altre grup, amb l'ajut del pla­ nol, traca l'itinerari. Finalment, un altre equip s' encarrega de dibuixar el recinte emmurallat amb els quatre careers, el Forum i les quatre por­

Rei,

etc.

lacio de

tes

Encarreguem

tot

d'entrada. Tothom treballa i estic molt contenta del viu interes que nenes i de la perfecci6 de la tasca.»

demostren les

119


xv

METODES

De es

tot

deixa

pirat

en

DE TREBALL

el que hem exposat, mes que no pas pel que s'hi diu pel que es dedueix el nostre metode general de treball, ins­

entreveure,

el

proposit

de col-locar l'infant

en un

primer pla,

de deixar-lo

obrar, d' ensenyar-li a observar, de posar-lo en el cami de l' experirnen­ taci6, de proporcionar-li materials de treball i d' establir sempre la rela­ ci6

ci6

qualsevol activitat i la vida. No exigim de l'infant una aten­ passiva, una mobilitat fixa i muda, no Ii donem nocions completa­ entre

ment

fetes, sin6 que Ii excitem la curiositat, l'interes i la col-laboracio

activa, tot ajudant-lo a descobrir veri tats que tinguin per a ell el valor d'una adquisici6 personal. EI rnetode te una irnportancia fonamental en l'educaci6 i juga un gran paper en la vida, perque el que importa no es

precisament l'adquisici6

de coneixements, sin6 el fet de saber-los a obrar i desempallegar-se en el con­

utilirzar, de saber servir-se'n per

social. S'ha pogut veure el que entenem per una llico, En primer lloc, la llico es d6na a tot arreu. Tant es la dasse, el recinte tancat, com l'ornbra d'un arbre, segons la frase de Rousseau; l'escola va realitzar un

junt

fi educatiu

tant en una

d'un vaixell. ha

calgut

amb

Sempre

placa

que ha

per tal de posar la

del

estat nena

centre

al

de la ciutat

nostre

abast,

ens

com a

la coberta

hem traslladat

davant de la realitat. La

on

llico comenca

seguint un ordre: primer es fa una crida als senrits, procurant que vegin, toquin i observin les coses; despres s' esbrina, mituna conversa,

121


jancant preguntes ben dirigides, que es el que en saben, despres fent­ los trobar pel seu propi esforc i suggeriments indirectes el que n'han de saber. Una lli<;:6 moltes vegades es un projecte, una preparacio a classe d'un pia de treball que s'ha d'executar. Hi ha inrerrogaci6, hi ha dia­ leg, de vegades s'entaula una discussi6 sobre eleccio de mitjans 0 sobre maneres de procedir, i de tot aixo en sorgeix un programa ben definit d'activitats intel-lectuals

122

0

manuals.


XVI EXEMPLES DE LA NOSTRA REALITAT ESCOLAR

Ens referirem

especialment

a certs

ensenyaments.

Llenguatge Despres dels

exercicis d'observaci6,

tivitat que es la fixaci6 de les idees

sobretot amb el forma i

a

llenguatge. Aquesta

expressi6

a tot

el

contingut

segueix sempre una forma d'ac足 traves de divers os mitjans; pero materia basica que d6na l'esperit i que es fa servir cons足

es

de

una

Eillenguatge es el nexe fonamental totes les altres materies d'ensenyament; per aixo ha d'adquirir a l'es足 cola una irnportancia dominant i ha de ser l' ocupaci6 de cada moment. No vull parlar aqui, perque es un assumpte molt complex i que neces足 sitaria un estudi especial, de la questio del bilinguisme. Parlare nornes de les maneres generals d' aplicar a I' ensenyament del llenguatge els mateixos procediments d' observaci6 i de treball personal que per a la tantment en rota

l'activirar escolar.

de

de materies, Per la lectura del programa es pot veure l'orientaci6 seguida. La lectura i l' escriptura van sempre juntes. Ja yam dir que, en resta

general,

les

nenes

que

ingressaven

a

l'escola havien vencut les

dificultats de la lectura. En els pocs casos adoptar el metode de lectura ideovisual i mateixes amb les

nenes

en

vam

primeres

aixi, vam confeccionar nosaltres

que

no va ser

el material necessari.

123


Vam esrablir

Objecte

una

associaci6 intima

imatge, lectura i escriptura,

0

formaci6 de la frase corresponent,

entre

tot

les idees i les

paraules.

alhora. Executar l'acci6 i la

parlada

i escrita. Mostrar

objectes

que tinguin qualitat per tal de trobar la noci6 del qualifi­ catiu, Hem donat una gran importancia a l' elocucio. Fer parlar 1'infant es un dels mitjans de fer-lo obrar. En els primers temps de la vida esco­ lar nornes pot expressar les idees i els sentiments a traves de la paraula una

parlada. be,

a

com una

1'infant, li agrada de parlar, pero se l'ha d'ensenyar a parlar a les idees, a expressar-se clarament i a donar al seu

A

posar ordre

pensament una forma facil i, si pot ser, bella. Les descripcions 0 narra­ cions orals espontanies sobre fets passats, coses de la vida personal 0 de

la vida escolar, noricies, contes 0 llegendes contribueixen a fer que l'in­ fant adquireixi facilitat de llenguatge i una dicci6 correcta i estableixen comunicaci6 d'idees

els infants de la classe que, segons observacions, escolten moltes vegades amb mes gran inreres, segurament perque entenen mes el company que el mestre. una

les

entre tots

nostres

Amb prou feines vencudes les primeres dificulrars, s'aborda la com­ posicid. Tambe aqul s'ha de deixar pas lliure a l'espontaneitat, tot dei­ xant

que l'infant

cohibir-lo amb

es

llanci

a

expressar el que fa i el que pensa,

sense

de correcci6 i lireraries, que anira adquirint rnes endavant. Els temes han de ser sempre senzills i trets de la vida i normes

de la realitat que l'envolta. Vegeu-ne alguns d'alumnes de primer grau. Vocabularis: noms de flors, de fruits, d'objectes de cuina, de peces de vestir, etc.: «Les fruites que conec s6n: peres, pomes, castanyes, rairns, sindries i melons. EI que m'agrada mes es el mel6 i tambe les castanyes i tambe totes.-

]. G.»

Families de cart eta,

cartilla,

Composici6 <<A casa es

baix, la

paraules:

roseta, rosers, roserar, etc.

rosa:

sobre el

tema:

els

meus

meva som

meva mare

es molt

La

meva

pares, la

a

familia.

meva

blanca, la

ni grassa i jo vaig a l'escola.- R. A.» Un altre tema: Cam! de casa meva

124

Carta: carter,

etc.

germana i

meva

l'escola.

germana

jo. no

EI

meu

es ni

pare

prima


«]o vise al carrer de Robador i per anar a l'escola passo pels carrers de Sant Rafael i de Sant Pau i arribo al Paral-lel. Alii ens reunim totes les nenes i pugem pel carrer de Margarit fins a l'escola.- A. T.» Tema de conversa: Bellesa del mar. Les idees

pensades i exposades per les nenes es rectifiquen de forma paraules noyes i es van escrivint a la pissarra a mesura

per tal de donar

es componen les frases, falses, inexactes i absurdes, El mar es bell, per que?

que

i s'admeten

totes

les idees que

no

siguin

«Perque es molt gran. Perque es blau. Perque te molts colors, de vegades. Perque forma ones i escuma. Perque brilla il-lurninat pel sol. Perque hi ha peixos. Perque damunt d'ell volen les gavines. Perque el travessen els vaixe11s de tota mena. Perque al mar baixen els avions.. Realment la grandiositat, el color, el moviment i tots els detalls s6n elements

esrnentats

de bellesa

en

el

mar.

En els graus rnes avancats els temes de composici6 s6n molt variats i de molt diversa Indole: resums de converses de classe sobre

questio­

nari

d'imaginaci6,

exercicis de

definicions, vocabularis, ordenaci6 de clausules, formaci6 de frases amb paraules donades; exer­ 0

sense, temes

cicis d'ideaci6 i mouen

d'expressi6 a base d'unes paraules inductores que pro­ descripcio de coses i de fets, interpretaci6 de lami­

la invenci6;

estampes; ternes ocasionals, etc. Formaci6 de frases amb les paraules

nes 0

la Nit, 2a

mar,

segilents:

soroll.

Treball, felicitat, honrat.

3a Dona, llar, educaci6. Treballs de les nenes: 1 a En

una

nit de tempesta el

mar

feia molt de soroll.

2a EI treball es la felicitat d' un esser honrat.

3a La dona ala llar ha la La nit era molt

d'ocupar-se de donar educaci» als fi11s.- J.S.

fosca, el

marestava

molt esvalotat i feia

un

soroll

espant6s. 2a L'home bonrat,

en

el treball troba la felicitat.

3a La dona que te educacio pot arribar

a

fer

una

llar feliC;.- I. M.

125


Descripcio d'una lamina Representa un interior modest, on petits descansa de les tasques del dia.

un

matrimoni Jove amb els

Es presenta aquesta estampa a tots els grups de nenes per separat. Respostes d'alumnes de primer grau (un cop corregida l'orrografia):

«Veiern a terra

la

i

juga

ploma i

senyora que te un nen petit a la faIda i un altre assegut amb capses petites i quadrades. El seu pare escriu i es veu

una

i el paper i

es veu

finestra i

el Hum ences i

es veu

la taula

on

hi ha les

porta.- R. A.» «Un senyor esta escrivint amb la plorna i un nen jugant aI seu joc. La mare esta asseguda en una cad ira i te un nen petite i hi ha una taula coses

i

un

es veu una

i

quadre

una

es veu una

porta.- D. M.»

Alumnes de segon grau: senyora esta asseguda en una cadira i fa dormir el seu fill rnarit esta escrivint mentre fuma i un altre fill esta fent una

«Aquesta i el

seu

casa.-

M. M.»

«Aquest jugant amb

matrimoni te dos fills; un

un

joc d'arquirectura i fa

escrivint i mirant la

seva

de

bolquers

casetes

i

un

i castells. El

altre que esta seu

pare esta

dona.- A. M. R.»

Alumnes de tercer grau: «Aquesta lamina representa la mare d'un nen de bolquers que el te ala falda i un alrre nen mes grandet que esta jugant a terra. El pare esta assegut en una cadira amb una ploma a la rna i la mare te els peus en una

Damunt d'una taula, de forma circular, hi ha algunes cistellet de cosir, etc. Tarnbe representa que es de nit i ales veuen quadres i altres coses.- M. C»

banqueta.

pomes i

un

parets es «En una lamina molt bonica hi ha

una jove amb un nen petit, un home que esta fumant i un altre nen que juga molt content. Ales parets hi ha quadres, la dona te als peus un tamboret per recolzar-se i per cosir millor i damunt la taula hi ha un cistell amb robeta, Tarnbe el terra el tenen molt brillant, que sembla un miraIl.- C. G.» Alumnes de quart grau:

«Aquesta estampa representa una casa de trebaIladors iamb la tran­ quil-litat que es troben sembi a ser que el pare ja ha acabat la feina del 126


dia. La

mare, com

que

ja

es de nit, esta adormint

altre, ja grandet, s'entreten jugant amb arnb

pipa a la

rna

un

un nen

xicarro, Un

trencaclosques.

EI pare esta

contemplant I' escena.

Damunt de la taula hi ha diversos objectes: un quinque, una panereta de labor i unes quantes fruites. Que felic que es, aquesta famflia!- P. M.» «Aquesta estampa 0 lamina significa una liar modesta habitada per una fa.mflia humil que descansa del trebal!. En el silenci de la nit aques­ una

familia

tot

troba reunida aI

menjador, havent sopat. La mare, com ha desparat la taula i fa dormir el fillet de bolquers per tal de poder fer despres la labor de costura que te pre­ parada. EI pare esta contemplant la seva familia, molt satisfet de veure­ ta

una

bona

es

mestressa

de

casa,

ja

la reunida i, finalment, l'altre fillet mes gran esta

caclosques.-

jugant amb

un tren­

R. E.»

En aquests treballs s'aprecia perfectament la gradacio en la manera en la precisio de la dicci6, passant de la simple enumera­

d'observar i

sense ordre a la percepci6 del conjunt i condueixen a notes subjectives.

ci6

apreciaci6

de details que

Lectura

Importa molt que les nenes llegeixin be i correctament en veu alta, sapiguen donar a la lectura l'expressi6 deguda i una entonaci6

que

natural, sense afectaci6, tant en fragments de prosa com de verso Han d'aprendre a gaudir de les belleses de la bona literatura. Pen'> la lectura es principalment un mitja d'informaci6, d'adquisici6 de coneixements. en gran manera fomentar l'afecci6 i el gust per la lee­ I per aixo cal que llegeixin molt. Per a la lectura corrent yam for­

Interessa, dones, tura,

col-leccions de diversos llibres escollirs, a fi d'aprofitar els avantatges de la diversitat. Tambe llegiem diaris, revistes, opuscles, quan ho sol-licitava un interes determinat. Disposavern d'una bibliote­ ca ambulant. Els llibres presos en pres tee es podien llegir a casa. Pero, mar unes

ames d'aixo, yam voler tenir mes directament al nostre abast una col-leccio de llibres molt seleccionats, que van formar una petira biblioteca de classe. Hi acudien sovint i lliurement les nenes per con-

127


sultar-los quan

0

buscar-hi dades,

es tractava

d' obres

0

noyes

be per

llegir-los en les estones d' esbarjo adquirides, que es llegien i comentaven

grup, tot fent-ne penetrar be el sentit i assaborint-ne les belleses. Aixi es com s'hi interessaven i continuaven la lectura individualment. en

Algunes vegades demanavern quin el concepte que respostes: nar

es

era elllibre preterit, per tal d' esbri­ formaven de les lectures. Vet aqui algunes de les

Alumnes de quart grau. <<£1 meu llibre preferit. Son molts els llibres que rn'agraden, pero l'ultim que he llegit, titular "Lluna nova", es el meu preterit. L'autor es Rabindranath Tagore, poeta indi; pero esta traduit al castella per Juan Ramon Jimenez. "Lluna nova" es

un

poem a

dirigit

a nens.

EI perso­

natge principal que frueix amb totes les belleses de la natu­ amb els ralesa; parla mivols, amb les flors, amb l'aigua cristal-lina de les fonts i fins i tot amb les fades. Tot es imaginatiu; pen) m'agrada prin­ es

un nen

cipalment perque esta molt ben escrit. Rabindranath Tagore va voler significar en les seves poesies que la innocencia infantil es molt deli­ ciosa i que els nens s6n feli<;:os per ella.- A. C.» «EI meu llibre preferit. Entre els llibres que he llegit, els uns d'a­ ventures,

els altres de

interessant ni

tan

rnes ben fet de

contes, etc., cap

graci6s tots

Lautor

com

no

m'ha semblat

tan

bonie,

tan

"Don

els que han

Quijote de la Mancha", elllibre escrit els escriptors mes notables

D. Miguel de Cervantes Saavedra, que va assolir per tot el m6n una gloria immortal. Aquest llibre tracta d'un cavaller anomenat D. Quijote de la Mancha, que va llegir tantes novel-les de cavallers errants que va voler arrnar-se cavaller i anar pel mon a satisfer torts i a ajudar els necessitats i desvalguts. Anava acorn­

d'Espanya.

panyat

pel

seu

va ser

escuder,

un

pobre home,

un tros

de pa, que el

seguia,

deia Sancho Panza. Tots dos junts passen molres aventures, entre que elles les dels molins de vent, en la qual D. Quixot, portat per la irna­ es

creu que son gegants. Hi ha moltes altres histories i aventures molt divertides que no podria arribar a explicar perque elllibre es molt llarg; pero el que el cornenca a llegir no es cansa mai.- I. M.»

ginacio,

128


La seleccio d'exercicis de llenguatge i grafics en general de les nenes individualment 0 en grup porta a la formaci6 de llibrets que es col-lee­ cionen i que constitueixen una documentacio de valor indiscurible per a l'historial de I'escola i dels alumnes. Eillibre de l'alumne: Col-leccionavern tots els treballs de cada nena per ordre de

durant el

dates,

curs.

en

els

EI cosit de

quals es podia apreciar el progres realitzar l'enquadernaci6 i la decoracio de les cober­

els feien en finalitzar les classes les rnateixes nenes. Eillibre de les estampes consistia en col-leccions de retalls de diaris il-lusrrars 0 d'opuscles, que col-locaven en grans pagines. Sota de cada tes,

lamina I'alumna escrivia una breu llegenda d'interpretacio, Eillibre dels poemes: col-leccio de poesies orlades i enquadernades.

Treball col-lectiu de

tota una dasse. Llibre dels grafics: Els grafics de temperatura, de pressi6 i estat del cel eren ordenats per mesos, amb unes cobertes decorades amb paisat­

de I' estacio, nevats a I'hivern, d' arbres florits a la primavera, daurades a I' estiu, etc. Llibre de biografies: Vides d'homes i dones celebres dels quals s'ha­ gues parlat a dasse.

propis

ges

de

messes

Monografies: concret

veri tables llibres de rnes a manera

de

centre

0

menys

gruixaria sobre

un

d'interes, havia mantingut l'a­

que, punt tencio i estimulat l'activitat de tota la c1asse. Hi col-laboraven totes les alumnes del mateix grau i es procurava que tinguessin una bona pre­

sentacio per les mides i el color del paper

elegit, la pulcritud de la lle­ les il-Iustracions, la distribucio, els epfgrafs i les cobertes. Recordarem entre moltes altres les que tenien per tlrol: «EI Mar». «Festa de la Raca». <<EIs nostres vestits», «Tarragona». «Nadal». «Ernpo­ rion». «Curser de cuina». «LExposicio». «Visita al Museu d'Art», etc. tra,

Nombres i formes Procedint com en tot per I' observaci6 i I' experiencia, podem fer adquirir als infants les nocions aritmetiques i geornetriques, idees d' ex­

tensio, de

mesura, de grandaria, de moviment. Nosaltres procurem fer I' sempre ensenyament viu i tacil, intuitiu i practic, tan concret com

129


artifici i de tot raonament maquinal. Mes que regles fetes, voliem que les dedufs de la mateixa realitat i dels fets de la vida quotidiana. Tota classe d' objectes, pedres, fulles de plantes, fruits, caragols, etc., ens van servir al principi per a

podern, fugint donar

a

de

l'infant

tot

unes

ensenyar a calcular i feiern intervenir no sols els sentits de la vista i de I' oida, sin6 tam be el del tacte i el muscular. Els exercicis manuals en

paper, en

els

meres

carte, en fang, els treballs de jardineria, els tracats lliures que jocs realitzaven al pari, van donar peu a l'adquisici6 de les pri­ en

nocions sobre la

rnesura,

de

la

partici6 de

de volums de

coses,

l'avaluacio de Ion­

de combinacions gituds, superficies, d'angles, d'aixecarnent de i determinaci6 d'altures sobre el planols geornecriques, terreny. Les operacions fonamentals

amb nombres molt

rant

practica

petits

cossos,

ensenyades sirnultaniament ope­ principi i partint de casos de la vida

van ser

al

presos de dins de l'esfera dels interessos de la

nena.

Les matei­

donaven forma als

problemes. Quan, per assegurar-nos que cornprenien l'us de les operacions de sumar i de res tar, les invitavem a inventar problemes d'aquesta classe, en sortien alguns que, si be ens donaven la certesa que I'alumna comprenia I' aplicacio de les operacions, ens revelaven amb dades inversemblants que eren de pura imaginaci6,

xes

nenes

«Quina

base real. Una dona compra 60us i fa uenedora li'n regala 16. sortl»; Un pastor tenia 40 bens i se li'n uaren escapar 32; quants

li'n

quedar? «Quin

sense una

van

iva comprar 12 nou;

ous

pastor

i l'endema

tan

quants li'n restaren? «Quin

tanoca!»: Una dona

al

mercat

molt dolent se Ii n'havia

menjat

rellogat rellogat tan fresc!»,

un

va anar

comentaven.

problemes purament artificials, com els que ben sovint es tro­ llibres d'aritmetica que es posen a les mans dels infants. AI prin­

S6n ben

en

cipi, rnes val no allunyar-se de la realitat. Mes endavant, quan l'edat i el desenvolupament intel-lectual ho perrnetin, es podra i sera conve­ nient eixamplar el cercle de l'ambient, tot buscant problemes en rela­ ci6 amb altres generes de vida i d'ocupaci6 dels homes, i fins i tot sor­ tir del camp del que es concret per tal d'elevar-se a la comprensi6 de les veri tats abstractes.

importancia al calcul mental mulriplicant els procediments rapids i fent explicar a la nena el proces

Vam donar exercicis per

130

una

gran


mental seguit per tal d'arribar al resulrat, Per ales operacions escrites, la vida diaria de l'escola sempre ens va oferir un ampli camp d'apliea­ cio i

a dir, problemes que tenien per base l'alirnenta­ dels comestibles, quantitars corresponents a cada alumna, calcul de la mitjana diaria: altres problemes sobre el consum d'aigua 0 de combustible, cabuda dels diposits, etc.

d'investigaei6,

cio, el preu de

es

cost

Pel que fa al sistema metric, la nena s'ha de familiaritzar amb les i pesos per tal que els conegui sense confusio i n'aprengui el Tambe s'ha d'apel-lar al sentir muscular i al de la vista, procu­ maneig. mesures

distancies separant les mans 0 caminant d'una banda que aprecii el pes de certs objectes, teninr-los simplement a la rna i eomprovant despres els resultats, mesurant en el primer cas i rant

a

que

l'altra

indiqui

0

pesant amb les balances en el segon. Les nenes van fer metres de einta de paper fort, decimetres dobles de fusta per al seu us particular, deca­ metres i hectomerres de cordill per fer-los servir en la mesura de

o

avingudes i places en el camp, decimetres i centimetres cubics de paper fort 0 de fang de modelar ivan dibuixar en el terra metres qua­ drats i fins i tot decametres quadrats, frxant fires i estenent un cordill. camins,

Vegem alguns nostres

fets

d'aquesta

mena

dels molts que

eonsignen

els

diaris.

«19 de setembre de 1918 »Moltes vegades ens fern la il-lusio que els infants saben una cos a quan la diuen fins i tot amb una seguretat i una conviccio que revela que l' entenen

i, aixo

interessava de saber

obsta nt,

no

en

alguns

casos no

es aixL Avui

ens

d'una cinta, i una nena, amb el metre a la rna, no ha sabut dir exactament els centfmetres i els rnil-llmetres que feia. Dir que el metre te 10 decimetres 0 100 centimetres 0 1.000 mil-lirnetres, no es pas coneixer-lo, Aixo ens ha suggerit la idea d'apro­ fitar una pe<;a de cinta que teniern i fer-ne un metre per a eada nena. Primer hem tallat

l'amplada

metres

rimetres

el

poder fer vores als extrems ha dibuixat les divisions en cadascu Despres altre metre de fusta amb els decimetres i cen­

llargs,

per tal de

s' esfilagarsessin.

perque el seu, posant-lo sobre no

marcats.

qual podran

un

Estan contentissimes de tenir cada

mesurar

el que els

convingui.

una un metre

amb

Comencem els exercieis.

131


De

moment mesuren

han

mesurat

la taula

circurnferencia del

el

seu

les

en

tronc

pam, la

passa, la

seva

seva

cintura. Tarnbe

dimensions, l' amplada de la pissarra, la

tres

d'un arbre. Se'ns

acut

de preparar per

a

la tarda

material perque facin molts exercicis de mesura. Tallem d'una altra pec;:a de cinta vermella diversos trossos de longituds diferents, des dels dos centimetres a 1,85 metres. En fan les vores i hi enganxen, a cada un, un

una

de

amb

etiqueta

un

mirnero diferent. Aixi

podran fer

molts exercicis

prenent la mida de cada cinta i escrivint en el quadern, al costat del rnimero de la cinta, la mida corresponent. Per exernple, cinta mimero 4, 23 centimetres; cinta rnimero 2, 1,30 metres, etc.» mesura,

«9 de novembre es

»Continuern amb el sistema metric. Coneixen els pesos; saben que quilo i que es un gram; pero avui porten una tona de carbo i totes

un

el gran volum que ocupa. No els haviem parlat mai de quintars metriques, En parlar-los d'un milio de grams no ho ente­ Mil es la quantirar maxima que Bur intel-ligencia pot abracar,

veuen

ni de nen.

tones

Pero me'n vull assegurar. Eis die que vagin al pati i que comptin pedres fins a mil. Moltes, per un mal rnetode de treball, s' equivoquen i han de cornencar de bell nou. Unes altres troben el procediment. Fan munts de 10 i, despres, ajuntant-ne 10 tenen el centenar. Ara fan piles de 100

i

n'ajunten

gran de

10.

Quina sorpresa!

«12 de marc de

»Ahir,

llarga.

tot

un

pilot

tan

1924

jugant, se'ls

Van posar

una

va

ocorrer d'esbrinar

qui

tenia la passa rnes

ratlla de limit i des de la sortida de la classe

comptaven les passes de cada se

No sabien que 1.000 fos

coses.»

una

fins a arribar-hi. Parlant d'aixo

a

clas­

exposar el projecte de comptar les passes des del Paral-lel l' escola. Avui rnoltes se n'han recordat. Algunes ho han fet col­

alguna va

fins

a

lectivament, rambe les he

en

grups de

comptades

tres 0

amb

quatre. Unes altres individualment. Jo nena, A., que he trobat pel camL

una

M'he adonat que no les sabia comptar. No feia coincidir la paraula amb la passa. Quan va arribar a 45, 46, per exemple, trigava mes a dir

les dues

132

paraules

que

a

fer la passa i

no se

n'adonava.

Tampoc,

en

arri-


bar

recordava dels

que havia comptat i ales deu vegades cent tampoc no va saber que eren mil. Una altra nena que hem rrobat comptava molt millor. Vam arribar i tothorn donava els resultats a

100,

no

es

i els discutia. La

havien

pissarra

era

cents

plena

de dades. Unes altres

nenes

les

apuntades paper. Hi ha diferencies: d' on poden venir? De la longitud de les passes segons les persones. Es dar, un home no fa la en un

mateixa pass a que ra

de comptar.

ment

bre

un

infant. Tambe

poden procedir

d'un

error a

l'ho­

eliminem les dades que ens semblen franca­ erronies iamb totes les alrres els dic que podern obtenir un nom­

Despres

forca aproximat

a

la veritat, si

busquem

la

i ho fem. No s'ha esgotat l'inreres. Parlern de metres i escrivim:

Ho

expliquem l'equivalencia de passes a mitjana.

15 passes ordinaries un decarnetre. 150 passes un hectornetre. =

=

1.500 passes

=

un

quilornetre.

»Aixi dedueixen que de l'escola al Paral-lel no hi ha encara quilometre, ja que la mitjana trobada ha estat de 1.425 passes. EI

un

joe

d'ahir s'ha repetit avui amb un inreres rnes gran; pero assenyalanc abans la distancia de 100 metres i mirant si podien cobrir-Ia amb 150 passes.»

Podrfem multiplicar els exemples i demostrar que sempre treballem sobre la realitar. Les aplicacions a l'apreciacio de superficies, volums i capacitats es van basar en coses viscudes i en necessitats reals de I' esco­ la. Van

prendre, quan va caldre, les dimensions de les sales de dasse, pati cobert i les altres dependencies, calculant superficies i vol urns. Van fer exercicis de compra-venda, no solament simulats com un joe, sino reals, que

son els que donen rnes bon resultar, Com que

l'escola dis­

posa de balances i bascules, de moneda i de queviures per al consum, les nenes tenien elements en que exercitar-se, i intervenien en la com­

provacio de les pesades de les provisions, en I' anotacio del cost, en les pesades parcials diaries, en les operacions de comptabilitat. Totes aquestes coses constitueixen un coneixement segur i positiu del siste­ ma metric alhora que un ensenyament viu de vida practica. 133


Estudis de La En

natura

escola instal-lada al camp, on l'infant viu enmig de la natu­ impressionat pels fencmens fisics que es produeixen

una

ra, constantment

al

seu davant i meravellat per les manifestacions de la vida dels essers, es natural que els estudis de la natura ocupin en el quadre de les acti­ vitats un paper principal i fins podriem dir que predominant. Si s'han

de tenir en compte els mobils interns i l'interes de l'infant, no es pot dub tar que no hi ha res que li desvedli una curiositat mes viva que els

animals, les plantes,

el que viu i

tot

varietats de forma i de

es

presenta davant

seu

amb mil

set als dotze anys es precisament la d'aquests interessos intel-lectuals en els infants, la majoria dels quais son instintivament naturalistes. Per aixo

les Ciencies Naturals en

color, de bellesa i de gracia, r.: edat dels

poden

ser

l'eix i la base de l'educacio intel-lectual

primer periode de preparaci6 i de formaci6 en l'infant, no perque satistan aquests impulsos espontanis, sin6 perque per la

aquest

sols seva

Indole

critic i

especial es presten a fer-li adquirir habits de treball, sentit esperit d'investigacio, aixf com a donar-li motius d' obrar, de

construir, d' exercitar,

en

suma,

la

activitat

seva

en tots

els camps.

EI camp d'aquests estudis es molt extens; pero ja vam dir, en ocu­ par-nos de la globalitzaci6, que es impossible en aquest periode inicial de seguir les classificacions i l'ordre cientific que cada una de les bran­ ques te establert. La condici6 essencial d'un ensenyament viu de les Ciencies Naturals es fer-lo concret, col-locant l'infant en presencia de

les

coses

i dels fets i fent que els abraci

conjunt sota els

aspectes Hsic, a la realitat. El fet units biologic, que presenten sempre mes senzill no pot ser explicat sense el fenomen fisic i el qui­

quimic, biologic mic, perque

en

es

els processos Intims de la vida dels essers i la constitucio

de la materia vivent son la Fisica i la Quimica, les ciencies que els expli­ quen i els determinen. Amb la denominaci6, dones, d'Estudis de la

arnpliarnent totes les branques de les Ciencies fisico­ qufmiques biologiques sense distinci6. Sempre hem tingut en compte els fets ocasionals, estudiant el feno­ Natura, abracem i

men

en

el

posant-les a

que es presenta i promou l'interes de les nenes, acritud d'observadores i d'investigadores i ensenyant-los

moment en

penetrar les evolucions de la vida

134

en

els essers i

en

els elements al si


dels

i per la influencia dels quals es desenvolupa aqueixa vida en aquesta incessant transformaci6 de la materia i de la forca Lobjecre d' aquesta ciencia, segons la manera de pensar actual, es la vida i I' evo­

quais

la sistematica; els metodes d'avui van encaminats a la succes­ la casualitat, no a la classificacio dels organismes. Les preguntes dels infants van d'acord amb aquestes orientacions. Van encaminades a coneixer el dinamisme dels essers, no a quina agrupaci6 biologica pertanyen; volen saber com s'alimenten, com fan el niu, com tenen cura dels petits, quins enemies tenen i com es defensen d' ells els ani­

lucie, si6 i

no

a

mals que troben i que s6n objecte d'observacio, Les formes de treball en aquests estudis, sabem que s6n l'observa­ ci6 i l'experimenracio. Lexamen dels fets, dels essers naturals tal com se'ns presenten directament, tot prenent bona nota de totes les cir­ cumstancies i

particularitats que ofereixen, aixo es l' observaci6. Repetir el fenomen, provocar-lo per dispositius especials, presentar-lo en con­ dicions favorables, aixo es I' experimentaci6. A la nostra escola sempre hem procedit d'aquesta manera, es a dir, l'infanr ha d'estar en contac­ amb la natura, sense la interposicio de cap llibre, de col-Ieccions ja fetes, de cap lamina, que ben sovint, per les seves dimensions, pot donar idees equivocades, ni de cap explicaci6 del mestre, si no n'hi ha te

necessitat. EI a

mestre

s'ha de limitar

ordenar-li les observacions

gaci6. Aquesta observacio,

tot

a ser un

evitant la

guia intel-ligenr de I'infanr, dispersio d' esperit i la diva­

s'ha de fer al camp

la

quietud i repos de I'escola? Com treballen els homes en la vida? En contacte amb la natura, en les obres dels homes, en I' ambient social, el naturalista, I' escriptor, el socioleg troben i obtenen els materials de treball, penetren en viu els fets que despres, allaboratori 0 al gabinet d'estudi, analitzaran, disse­ caran, classificaran, ordenaran, alhora que n'indueixen lie is generals i principis dre

a

cienrffics, Linfant, dinrre de les

treballar de la mateixa

man era.

0 en

seves

limitacions, pot apren­

No Ii diria

res un tros

de

granit 0

de mineral si no els hagues vistos a la cap a de terreny 0 en el fil6 de la pedrera que els contenia i que Ii donaven idea de la historia de les for­ macions

geologiques. Tampoc

aquests insectes ben

arrenglerats

en

les

135


caixes de vidre

0

les

plantes seques d'un herbari

prendre

el dinamisme dels essers

natural,

en

l'ambient fisic i

en tota

biologic,

no

podrien

la Ilibertat d' obrar,

en

el

conjunt de

fer-Ii

com­

en

el medi

totes

les cir­

cumstancies que l'influeixen i el determinen. Pero l'infant

tam

poe

no

podria esbrossar aquest complex natural, en I'intrincat enllac, si no fos pel treball de detail i fina observaci6 a l'escola, per la petita experien­ cia feta per ell i seguida pas a pas mitjancant els aparells senzills que el seu inventar. les dues maneres d'ob­ Pensem, dones, enginy pugui que 0 fases de treball s6n necessaries i aixl hem orientat sempre I'actuacio de I' escola.

servaci6

Lexcursio va esdevenir necessaria. S'ha d'anar al camp, al bose, al riu, al panta, a la costa per tal de percebre clarament els grans conjunts, les relacions entre les plantes i els animals i les associacions naturals tot seguint el ciele anual de les estacions. Les variacions de elima, els feno­ mens

ffsics que el camp ofereix s6n i

dirigir

temes

suggestius.

Ens lirnitavern

a

veure, ja que moltes vegades els fenomens mes ensenyar interessants haurien passat inadvertits ala nena. Lexcursio tenia sern­ pre per objecte recollir materials de trebal!. A I' escola es parlava de tot el que s'havia vist, s'examinava i s' analitzava el material recollit amb a

a

calma i

precisi6. Aquest material, a rnes de ser el record viu que podia perllongar l'efecte de les impressions rebudes, consrituia una nota d'a­

legria i de color a la elasse tancada. Omplir l'aula de flors, d'aquariums arnb aigues transparents, pi antes i peixos irisats, d'insectes evolucio, en

de

trossos

tat

del eel, les variacions de temperatura i de

de roques i fOssils dels estrats veins, es fer-hi entrar una llum insospitada i una vibraci6 de vida. Aixl, yam fer observacions i nom­ brosos estudis dintre i fora de l'escola, La sortida i la posta del sol, l'es­

vents,

la

pluja

i la neu, el carnf aparent del

pressi6,

les direccions dels

sol, I' aspecte diferent del

camp, segons les estacions: tots aquests fenornens van ser presos en consideraci6. Pero les plantes i els animals tarnbe van donar lloc a observacions d'un interes rnes gran per ales nenes. Una vegada una granota, revelant el seu instint, va deixar un ralm d' ous en una peixe­ ra; pero retinguts per una tela rnetal-Iica no van poder arribar a l'aigua, ivan patir una bona estona els efectes de I' aire sec i del sol, Les nenes se'n van adonar i els van tirar en un petit aquarium de vidre. Gairebe

136


instantaniament els

petits essers,

en

sentir-se

en un

medi favorable

a

la

evolucio, van trencar la closca de 1'0u i l'aigua es va omplir de petits capgrossos que corrien amb gracia i mobilitat extraordinaries, Quina llico mes atraient i suggestiva la de sorprendre aquest primer

seva

moment

de la vida!

La cria de

cues

de seda, que

es va

fer al

principi

amb la finalitat

d'observacio del proces evolutiu, es va assajar durant uns quants anys amb un proposit industrial, i es van criar en uns canyissos a proposit deu grams de llavor, amb un bon resulrat, Va donar ocasio a experi­ ments sobre les lleis de Mendel, seguint durant tres anys success ius el resultat d'un els

les papallones de dues races diferents, dos caracters, forma i color.

encreuament entre

capells

de les

En els

aquariums

quals

diferien

en

vam sorprendre el naixement de granotes i gri­ les evolucions d'insectes paus; aquatics com ditiscs i hidrofils, el crei­ xement de limnees i planorbes, la vida dels peixos petits dels nostres com

el

les

garnbusies i l'espinos, amb els nius observades les plantes aquati­ proteccio petits. com l' elodea, entre altres, i la vallisneria ques spiralis, amb els pedun­ cles de les flors en espiral i les curioses disposicions per tal d' assegurar rius

i la

ciprinodontiforme, dels

Tarnbe

van ser

la fecundaci6. AI camp tarnbe es van trobar sovint mimetisme i d'adaptacio al medi en els animals i,

l'observacio diaria

plantes, manera

de viure i de les

petuacio

especies.

notables de

tractant-se

de les

de la

idea

seva completa la disposicions que adopten per assegurar per­

Va

va

ser

una

estudiada la flora

espontania,

i

vam

for­

herbari de les

plantes de Monrjurc, que pot tenir interes a causa possible desaparici6 d'algunes especies a mesura que avancin les

mar un

de la

de les

donar

casos

obres d'urbanirzacio de la muntanya, Pero mes que seguir aquesta enu­ rneracio escarida de fets realitzats, potser sigui preferible acabar amb

de llicons 0 practiques que puguin servir de suggeri­ siguin reflex de l' orientacio exposada. El poe espai de que disposem ja ens obligara a cenyir-nos a una limitacio rigorosa. una

cornpilacio

ment

I.

i que

Seguim el

ritme de les estacions. «Sam

dels fruits. En tenim la classe una:

pomes, peres, magranes,

Les

a

la tardor, que es el temps n'han portat un cada

plena. algun platan, }o

nenes

tambe compro

casta-

137


nyes, amerlles, avellanes, nous, etc. Les posem en fruiteres i cistellets de vi met fets per les nenes. Eis carrolls de ralrn blancs i negres fan molt

bonic, i

vessen

de les fruiteres. Les

nenes

els observen amb atencio i

comparen. Dic a una nena que vagi a buscar altres fruits al pari i queda perplexa. Una altra rnes antiga a I'escola diu que ella en trobara i, efec­ tivament, porta un cinarrodon del roser i una boleta de pittosporum. La

primera diu: pero aixo es bo per a menjar? Llavors es el moment de fer entendre el concepte de fruit i la distincio entre els que son comesti­ bles i els que no ho son. Organitzem un passeig per anar a buscar fruits i

en

del

trobem molts: de la malva, de l' acacia, de la coronilla, del vernfs japo, de datura, de l'auro, Aprofitem l'ocasio per dir que mai no

se'ls

posin

a

la boca

sense

coneixer-los, perque alguns

son verinosos

el de datura i les mores de roldo, que fins i tot poden produir la mort. Eis col-loquem tarnbe en altres recipients. Aixo constitueix un centre d'interes, que durara uns quants dies. Eis estudiern cada un per com

separat. Eis dibuixen, els modelen. »Avui porto sucre i ens proposem de fer una compota de les peres i de les pomes. Totes les nenes, mentre pelen les fruites, n' aprenen l' es­ les peces coriacies que emboliquen les llavors, les restes dels damunt de la fruita, el galet 0 peduncle de la flor. Pesem el la fruita, fern l'almivar, el clarifiquern, es fa la compota i se la

tructura:

estams sucre,

mengen per berenar. »Amb un altre grup fern vi del rafrn. Aixo els

pular, poder

treballar.

Esgranen

el raun

tot

poder rnani­ de la barrusca.

encanta:

separant-lo

EI posen en un morter de marbre, l'aixafen amb la rna de morter, tal com al camp ho practiquen encara alguns pagesos amb els peus.

Recollim el

sue i part de la pellofa en un gran pot de vidre de boca ampla, que fa de cup. EI tapem i el posem en un lloc arrecerat i tebi, i s'encarrega a algu que el miri cada dia sense tocar-lo i que apunti les

observacions. AI cap de tres dies noten que s'han format unes bornbo­ lles de gas. Les bornbolles van augmentant en dies successius. AI cap de sis dies fern

una prova interessant. Obrim el pot i hi posem un Hum ences. Eillum s' apaga. Llavors parlem de la transformaci6 del sucre del rairn en anhfdric carbonic i en esperit de vi. Del pot, ja es despren una

olor alcoholics. El fenomen s' anomena fermentaci6 i es

138

produit

per


uns

es

essers vius que s'alimenten del liquid ensucrat Es el microscopi i de fer-Ies entrar en el m6n de tot el que

petits fongs,

hora de

petit,

muntar tot

.

examinant diversos llevats i altres microbis.

la fermentaci6 i el

most surt

10, i ensenyem

fer

a

un

Quan ja

cessa

dar i transparent I'embotellem tot filtrantfiltre amb plecs, que filtra mes rapidament,

Omplint l'ampolla completament i rapant-la be, sempre se'ns va con­ servar el vi durant anys. Les ampolles s'han de guardar etiquetades, i amb la data consignada.» II. Un altre centre d'interes molt propi de la tardor es l'esrudi dels bolets. Anar-los a buscar, cornparar-los, dibuixar-los, observar-ne les diferents formes i colors. Plantes sense clorofil-Ia, d' estructura senzilla com parades amb les altres, S6n comestibles? S6n verinosos? Aixo les

apassiona i

conten

la cullera de

anell,

plata

les proves que llurs pares fan per tal de distingir-los: coure'ls, un gra d'all, si tenen latex 0 no, si tenen

en

Examinem aquestes proves i es convencen que no poden Nemes pot donar la seguretat el coneixement de I' especie. segures. etc.

III.

Experiments en

condicions

posem Unes altres llavors

se

sobre en

un

germinaci6. germinador

sembren

en

ser

Examinem les Havors. Les

de vidre: dibuixos i

registre.

condicions diferents:

torratxes en

sense aigua, amb lIum, sense Hum, etc. Comprovar el geo­ de el Prendre mides ales arrels i ala tija I'arrel, fototropisme. tropisme veure'n el tal de de la clorofil-la, creixement, etc. Funci6 per sense

aire,

IV. La lluita per I' existencia: espines i aguHons, associacions de que formen marolls fragosos, metzines com les de I' ortiga; pro­

plantes curar

elevar-se

a

la conquesta del sol i de la 1Ium

(circe1ls

en

les

llegu­

la

vinya, arrels en l'heura, que s'agafa a1s arb res i ales parers). Disposicions que adopten les plantes per a la disseminaci6: minoses i

a

observacions de la balsamina, la cardarnine, el cogombre del diable, forca per tal d' abracar una area rnes exten­ sa; els fruits en barrina com els rellotges de I' Erodium, els fruits amb vil-lans com la dent de lleo 0 amb ales com les samares de l'om, que eI que llancen les llavors amb

vent

escampa, i els fruits amb ganxos i

espines,

que els animals

trans-

139


parten, i les samares dobles de l'aur6, que volen poder veure i estudiar totes aquestes cases. V. Sabre animals, hem fet molts

forma de treball l'infant

no

sigui

sempre la

veu

Un bon dia d'abril

apareixen

mirem d'on venen,

on tenen

autogiro

tipus de llicons. Es millor

mateixa, perque

rnes be els diferents aspectes que col-laboracio mental es rnes activa.

nota,

com un

les

paden

d'aquesta tenir les

Vam

que la

manera

cases

i la

primeres orenetes. En prenem que es fet, com volen, etc.

el niu, de

Despres d'aixo, una conversa a classe amb una oreneta a la vista que ha caigut del niu. A la pissarra un dibuix d'un rafec amb els nius. Forma: cos estret i llarg, cua llarga i partida en dues puntes, ales molt llargues i punxegudes, cap petit, bee prim i fi, boca grossa, ulls i vista i debils fern i no pot; caminar fina, potes petites (la penetrants amb prau feines s'aguanta). Color: negre blav6s, ventre blanc gris. Genere de vida:

a) Vola amb rapidesa i agilitat per la forma de les ales i de la cua, perque ofereix poca resistencia, «Es l'ocell de l'aire.» b) S'alimenta d'insectes. En necessita molts. Amb la vista els veu de s'hi abalanca rapida tot seguint-ne el vol iamb la boca sempre oberta se'ls empassa. Vola baix quan fa mal temps, perque a la zona proxima a la terra es on volen els insectes. «Ocell anunciador del

lluny,

temps.»

c) fa

un niu de fang pastat amb saliva, fent files com un paleta. Ho les teulades de les cases. «Ocell amic de l'horne.. El tipus d'ali­

Fa

sota

mentaci6 que te I'obliga a dirigir-se a un pals mes calid a la recerca de l' aliment quan ve I'hivern. Te instint d' orientaci6. Pot fer-se un altre tipus de llic;:6 en forma de Syllabus 0 qiiestionari com a

guia de l'infant en

una

observaci6 individual. En tenim

VI. Observaci6 de la mosca. Material molt abundant i tothom. Facil d' observar. La llic;:6 te tres parts: 1. Exploraci6 del que saben. Conversa. 2. Observaci6

140

personal,

segons indicacions del

a

nota:

l' abast de

questionari.


3. Examen dels resultats i consideracions. Ho provem amb dos grups d'alumnes; les unes de a deu. La conversa es interessant. Ens

les altres de vuit

hi ordre. Hi ha desacord

el que diuen. Les

set a

vuit anys,

costa

de posar­

diuen dues ales, les alrres quatre. Unes creuen que te quatre potes, unes altres sis. No ho rectifiquem pas. Elles mateixes s'adonaran de l'error, A

donem el

totes

Observeu la

en

unes

questionari segiient:

mosca.

a) Forma: cos, cap, ales, potes. b) Color. c) Vida de la mosca: la mosca camina. Com? Per on? La mosca vola. Com? Per on? La

neteja.

La

mosca

pon

d) Enemies de la Fixem

un

ous.

mosca

dorm. La

mosca es

On?

mosca.

termini de

tres

dies per

es interessantfssim. Ens falta

tats

La

menja. Que?

mosca

a contestar.

espai

per

a

eexamen dels resul­

detallar-lo: pen) podem

dir: 1. Totes les

nenes

han fet les observacions.

observacions,

2. Les

general,

en

s6n ben fetes i

algunes

amb

una

gran precisi6. El nombre de potes i d'ales es el correcte (ja hem vist que abans hi havia divergencies de parers). Ens ha sorpres la finesa d'ob­ servaci6 d' algunes que paden dels pels del cos i de les ales tot anome­ nant cabells els primers i plomes els segons. Unes altres han vist les

culleretes, atrofiades)

que

anomenen

«ales molt

petites» (efectivament

s6n ales

...

VII. Un dia d'abrll

arribar

yam anar a

pescar al

rec

Comtal. Els pots amb

de

peixos, sangoneres, capgrossos, crustacis i un girlnid, insecte aquatic petit i brillant. El yam col-locar, de moment, en un petit aquarium. Quina cosa mes suggestiva! I bonica al mateix temps! Una mica de sorra al fons, plantes aquatiques que adqui­ reixen aquells colors tan nets i lluminosos enmig de l'aigua transparent i els peixos plarejars, d'un blau irisat, amb la gola vermella els mascles,

aigua petits

van

amb

aquella facilitat que ha donat lloc ala Frase «es troba peix l'aigua», i per la superflcie el girlnid, amb les espirals rapi-

rnovent-se com

plens

a

141


des i

vertiginoses,

moment

que fan la sensaci6 de moviment continuo Era el d'aquests essers, Que mengen? Se'ls ha de

d'estudiar la vida

canviar

l'aigua? Conve posar-los plantes? Provem de tirar-los una gidnid s'hi llanca com una petita fera i la parteix en dos. de donar-los musclos torrats i en pols. Ho mengen be. Com Assagem es mouen, els peixos? Com pugen i baixen per I'aigua? Conve fer una dissecci6 en un peix mes gros per tal de poder veure' la bufeta natatoria. Cal parlar delludi6. En construfrn un. Tot s'enllaca i s'en­ cadena completant-se larva. EI

n

...

Aplicaci6 de les ciencies als ensenyaments de la

liar

]a hem parlat de com intervenien les nenes en totes les acrivitats de I'escola com a llar. Pero no n'hi ha prou de fer les coses. S'han de fer be i d'una manera conscient, i per aixo creiem que les nenes han de saber la ra6 de les coses que practiquen, el perque d'aquells fets senzills de la vida de cada dia. No hi ha res rnes eficac que procurar l' enllac de les llicons de ciencies amb les practiques de la vida a cas a, tot establint una correlacio estreta entre elles per tal que la nena es faci carrec alho­ ra del principi cientific i la seva aplicaci6 en unir-se en un sol moment conscient de I' esperit la llei i el

hem fet

gelats,

hem

parlat

de les

fet, el

raonament

i I'activitat.

barreges frigorffiques;

ADd, si

si hem fet

con­

hem ocupat de les causes de putrefacci6 de les substancies, dels microorganismes i, per rant, dels principis de la conservaci6 de substancies alimenticies, etc. ens

serves,

Aquest punt es

molt

important i ha mogut sempre el nostre interes, la dona a casa te una missi6 perque pensem que importantissima des del punt de vista de la familia i de la societat, i que de la seva prepara­ ci6

depen

pugui 0 no complir-Ia. La lirnitacio d' espai no ens per­ tip us de llicons i de treballs; pen) per donar una idea proposits indicarem les tres direccions vers les quals orien­

que

met

de detallar els

dels

nostres

tern

els 1.

curs

142

centres

de l'activirat:

Aplicacio de les ciencies a l'alimentacio, llicons practiques de cuina.

de les

que

segueixen

el


2.

Aplicacio

de les ciencies al coneixement de les materies de vestir i

llur conseruacui,

en

relaci6 amb els ensenyaments

practics

de

rentar

i

planxar. 3. Aplicacio de les ciencies al coneixement de l'individu i fa seva vida a casa, hi queden compreses la Fisiologia, la Higiene, la Puericultura i l'Economia domestica.

Vegeu

el

pia

de treball del

curset

de cuina establert per al

curs

de

1926-27: I. Necessitat de l'alimentacio. II. Estudi dels aliments. Elements

simples

i

principis

immediats.

Alburnines. Hidrats de carboni. Greixos. Aliments animals. Aliments

vegetals. Quantitats d'aliments simples

III. ta

dedicada

a un

treball

que necessita

una

persona adul­

regular.

IV. Taules dels aliments mes

corrents

amb els percentatges d'albu-

mines, hidrats de carboni i greixos. Calories. V. Calculs d'una raci6 VI. De la VII.

preparaci6

tipus.

dels aliments.

Tipus diferents de cocci6: coure i rostir, Tipus derivats: fregir, brou curt, estofat

VIII.

i salses.

IX. Presentaci6 dels aliments. Manera de parar la taula. Urbani tat en

els

apats,

X.

Preparaci6 dels plats segiients: 1. Sopa de peix. 2. Sopa de flam.

etc ..

3. Canelons.

4. Cam rostida amb verdures. 5. 6.

Croquetes de gallina. Bunyols de patata.

7. Faves estofades 8.

Potatge

de

a

la catalana.

cigrons.

9. Besuc al forn. 10. Paella valenciana. 11. Ous al niu. 12.

Foie-gras. 143


13. Plats

14.

dolcos: compota, crema, mantegades, Preparacio de te, xocolata, infusions, etc.

pa de

pessic,

etc.

Tots aquests treballs:

resums de converses, experiments de labora­ tori, fulls d'ingredients i quanti tats, mitjanes per plat i per persona, receptes redactades despres de la preparacio de cada plat, etc., eren

recopilats,

ivan constituir

altra ocasio,

una

monografia

de

que

hem

parlat

en una

En tenim una altra al davant que porta per titol: «Els nostres ves­ tits», i compren els treballs segiients: Objecte dels vestits, Estudi de les fibres rextils d' origen animal. La lIana. La seda. Dibuixos de l' evolucio del cue de seda i mostres de seda. Fibres d' origen vegetal. El coto, Dibuix de la planta. Mostres de coto. El IIi. Evolucio de la planta en torratxes. Dibuix d'aquesta planta. Obtencio de la f1bra despres de la maduraci6. Visi6 al microscopi de les diferents fibres i dibuix de la projeccio. Reconeixement de les fibres textils mitjancant les substancies quimiques: primera prova, per 1'acci6 de la Rama. Segona prova, per l'acid nitric. Tercera prova, per una solu­ ci6 de potassa caustica. Quarta de zinc. solucio de dorur prova, per Conductibilirat de les materies de vestir: pells, seda, llana, coto, fil. Estudi del teixit, Teixits fonamentals: rafeta, sarja, serf. Dibuix de les cartes. Mostres de teixits fets en petits relers.

144


XVII SOBRE

VEDUCACI6

MORAL I

ESTETICA

Pensem que I' educaci6 moral es l' obra rnes noble i mes important que pot fer l' escola, Per aixo hi dediquem totes les atencions i tots els esforcos perque considerem que la inrel-ligencia, tot i tenir un gran

valor per

a

orientar-se

sense errors

i

sense

desviarnents,

no

es pas la

pri­

la vida, i ni tan sols no serviria de res si no fecundava I' ac­ cia cap a la jusricia, el be i la veri tat, si no condu'ia a una vida espiri­ tual noble i digna. mera cosa a

No yam fer cap curs de moral didactica, perque ja sabem que els consells i els preceptes son lletra morta si no s' encarnen en la realitat de les practiques de la vida; aixo sl, yam aprotitar totes les ocasions per tal d'il-lustrar la consciencia de les nenes, i procurar posar d'acord el pensament amb I' accio. En questions de moral no ho hem d' esperar tot del poder de les idees ni de l' eficacia de les doctrines, sino de I'arrela­ ment dels habits i de I'energia de la voluntat. Aixo mateix yam fer amb la religio. No la yam ensenyar per procediments rnemorfstics que con­

sisteixen

en

la

repeticio de frases que no presentant-la com

de I'infant, sino

diuen

res a

l'intel-lecte ni al d'amor

entre els principi llei fonamental d' ernanacio divina, base i norma de qualsevol acte moral hurna, Les veri tats de la religio van ser posades a la consideraci6 de les nenes amb tota senzillesa i veneraci6, procurant cor

homes i

com a

rnes que

no

a

pas fer entendre fer sentir, mes que

no

pas demostrar

una

145


serie de veritats

el

commoure

l' esperit de I' escola

es va

cor

i informar la conducta

encaminar

a

en la vida. Tot formar al voltant de la nena una

atmosfera d' elevacio moral per la dignitat de les accions i del!lenguat­ ge, l'austeritat dels actes, el respecte i l'arnor a la justfcia i a la veritat. Les

practiques d'higiene, aixi com maneres, van ser objecte de

bones

manera es va

ment, i

com a

cada victoria

com una

aspiraci6

litat etica i lleials

establir

a

l'atenci6 mes acurada.

ideal de cada alumna el

era com una

com una

la formaci6 d'habirs de cortesia i

de

I'escola, de la qual

fita

mestres

tots

en

D'aquesta

propi perfecciona­

el camf de I'elevacio moral i

i deixebles

havien de

alta

rona­

ser en tot moment

fidels

a crear una

guardians.

Pel que fa al conreu del sentiment de la bellesa, no es una tasca facil tractant-se de nenes que venen injluides per una absoluta falta de bon gust en les persones que les envoi ten i en el medi en que viuen; pero s6n

molts els

recursos

que

es van

que anessin afinant

l'esperit,

les belleses naturals

0

posar

en

practica

per tal

d'aconseguir

fent-hi florir l'emoci6 estetica davant de

de les obres d'art. La situacio de l'escola

en

mig

d'un pare la be!lesa del qual hem descrit, l'harmonia i la senzillesa de les construccions, les pintures de tons clars i suaus, les obres d'art com el grup escultoric de Llimona, els frisos, els quadres, els vasos i les torratxes de flors que adornen sobriarnent les aules, van contribuir a crear un ambient favorable al desenvolupament del sentit artistic i del bon gust. A part d'aixo, el dibuix, el cant, els exercicis rftmics i la poesia s6n altres mitjans d'educaci6 estetica que l' escola va posar en joe constant­ ment. Les composicions dels nostres grans poetes i literats s6n llegides

amb

cura

i atenci6 i

explicades

per fer-ne

com

belleses, i despres s6n recitades amb frurci6 de

prendre

el sentit i les

i sentida afectaci6 iamb el gest natural i sabri. EI cant i la rmisica van exercir tarnbe una gran inlluencia, Vam esta­ blir una educaci6 musical, que comprenia cants i danses populars, ron­ des i cancons amb gestos, fragments d' obres classiques i altres compo­ sicions que, junt amb audicions frequents de bona musica, desvedlen el sentit musical i sembren en l'esperit de l'infant la primera !lavor de cosa entesa

sense

l' entusiasme per aquest

146

art

elevat i noble.

Enllacades

amb

tot

aquest


pia, les classes de gimnastica rftmica van donar un resultat excel-lent, ja que els exercicis seleccionats, tenint en compte l' edat dels diferents grups, van determinar alhora la forc;:a i la lleugeresa dels rmisculs, una flexibilitat en els moviments i una gracia en les actituds veritablernent extraordinaries, No vam menystenir tampoc el partit que es pot treure dels petits detalls de la vida diaria en la formaci6 del gust, com ara posar les flors en els gerros, fent que harmonitzin be de color, de forma, de propor­ cions

elles i els

entre

merit, la selecci6 de

que es col-Ioquen. EI judici critic dels composici6 propia, fent-los ordenar segons el

vasos en

dibuixos decoratius de

postals de diferents valors artistics s6n

recursos

que

bon resultat, perque la comparaci6, que determina es el veritable cami per afinar el sentiment artistic fent diferencies, valors nous en la consciencia, apareixer ens van

donar

un

Les visites i les excursions, ames d'altres moltes finalitats, han anat a la formaci6 del sentit estecic. Per aixo s'han

encaminades ben sovint

realitzat diverses visites al Museu d'Art, als temples i monuments de la ciutat, a diverses exposicions, a Sant Cugat del Valles, a Girona, a Tarragona i a Empuries, on van poder admirar totes les belleses artisti­ ques que contenen ivan aprendre a venerar-les tot considerant el valor de la intel-ligencia i del treball huma en el progres i en la civilitzaci6 dels

pobles.

majestu6s camps, xar en

La vista de

l'aqiieducte

va ser una

impressi6

I' esperit de les

nenes

exemple, enmig de la

rorna, per

i daurat per la llum de la tarda

que s'aixeca

soledat dels

de bellesa suprema que segurament va dei­ un sole profund i un record inesborrable.

147


XVIII

CONSIDERACIONS FINALS

Han passat vint anys. Son molts anys per a una vida; son poes per canvi profund en una institucio social. Hem mirat enrere; hem

a un

considerat el cam! recorregut, ple d'inquietuds i de dubtes; pen) rarnbe d'anhels i d'esperances. Hem descrit Ia nostra actuacio a l'escola per tal de contribuir

I'augment dels valors que es van concretant amb I'a­ portacio d'experiencies reals i positives de vida escolar, No ho hem dit tot, perque no es possible de resumir en poques pagines Ia cornplexitat a

i Ia

riquesa de fets que s'esdevenen en Ia convivencia amb els infants; pero, el que es suficient per a poder destacar el sentit i 1'0rientacio del nostre treball. Si haguessim de resumir-ho en unes notes caracterfsriques, foren aquestes: Obra de renovacio, inspirada en els principis de l'escola nova i, per tant, demolidora de tota practica 0 disposicio escolar que tingues hem die,

regustos de l'antiga escola autoritaria i opressora. Obra d'assimilacio i de juxtaposicio, tot conservant

aquells

valors

que sempre seran patrimoni de l' escola en tots els temps i indrets del mon i adaptanr-los a Ies noyes idees; per tant, obra evolutiva i no pas

de revolucio, Obra de respecte a I'infant i als seus interessos naturals, que condi­ tot el treball i son l'essencia d'una concepcio fonamental de l'e­

cionen

ducacio.

149


Obra vitalista per la

no

penetracio

a

solament

en

el sentit de l'evolucio de l'infant, sin6 en totes les formes i manifesta­

l'escola de la vida

cions,

Obra

sense

preocupacions didactiques, no cenyida a rnetodes deter­ una gran llibertat d'accio, inspirant-se en els princi­

minats, sino amb

pis

mes que

Obra rnena

no

pas

en

en contacte

de

les formules.

Intim amb la

suggeriments

natura

i arnb el medi rebent-ne

i estimuls ocasionals

en

el

tota

desenvolupament

normal.

Obra, sobretot, inspirada en prob1emes de la vida diaria, en

professionals,

sense

un

complicacions

saber fabricar-nos sempre d'una dels infants. Una escola aixi,

una

es

trobi

en

gran naturalitat i senzillesa, en els bon sentit exempt de tecnicismes

de material que vam trobar i vam suficient amb 1a col-laboracio

manera

el rnedi

en

que

es

trobi, rural

0

ciutada,

pot estar a I' abast de tothorn que senti els anhels de renovaci6 i tingui 1a for<;:a de vo1untat necessaria per a remoure els obstacles que trobi en

el cami. Per aixo l'hem feta coneixer, Potser tambe per recordar aqui que aquesta institucio ha estat la primera, amb caracter oficial a que ha treballat sota el signe de les idees renovadores i ha reunir mes dels quinze punts que l'Oficina Internacional de

Barcelona, arribat

a

les Escoles Noves de Ginebra

exigeix per a 1a seva inscripcio, Aquesta escola ja no es la meva. Pero cada dia ens porta un nou afany. Ara treballem amb un altre interes, amb uns altres proposits i anhels, pero amb els rnateixos fervors i ideals. El problema escolar ha passat a una segona fase: la de transformaci6 de totes les escoles. Tots els Estats del rnon s'ho plantegen en aquests moments: com renovar l' escola

publica?

Com hi farem penetrar el

nou

esperit

i les

noves nor­

rnes? Nosaltres portern, rnalauradament, un retard considerable. La nostra posici6 no pot ser la d'aquells Estats que se senten conservadors

davant de

l'empenra de 1es noves idees, perque temen destruir aquells perfectament estructurada i definida. Nosaltres ens en ple periode constructiu, en els moments de crear el que

valors d'una esco1a

trobern

encara no

tot,

150

tenim. S'han de fer escoles per

bones escoles. Potser

irnporta

a

tothorn i s'han de fer, sobre­

menys el nombre que la

qualitat.


Ens trobem davant d'un fet optimista. Es I'acolliment i la difusio que les idees de I' educaci6 nova han tingut entre els mestres. Una colla en

propugna la

xement

implantaci6 irnmediata. Alguns, potser sense un conei­ profund de rnetodes i tecniques determinades, ja ho han fet.

Aquesta impaciencia nos unes paraules de Hem dit que

espanyola

encara

es molt natural i molt laudable. Pero permeteu­ reserva.

ens

es

trobavern

en

el que volem que sigui resultats. No pot contribuir

a uns

ple perfode

constructiu. L'escola

Hem d'estructurar-ho tot, hem de definir I'escola segons un ideal nacional; hem d'aspirar

un caos.

un

esnobisme

precipitat

a accentuar

la confusio i a pertorbar la marxa normal del magne perfode organit­ zador que cornenca? Veig una distancia tan gran entre la reforma radi­ cal que implica l'adopci6 dels nous principis i I'estat evolutiu de la nos­

escola, que crec que no es pot salvar d'un salt. El Natura non facit saltus de la Biologia es la llei que es dona tarnbe amb constancia en l' or­ dre de les transformacions socials. Levolucio hi determina unes fases, i l'actual per a nosaltres no es la de destruir una escola estabilitzada, que no tenim, sin6 la de construir per arribar a un moment de plenitud l' entrada franca i que prepari segura ales nostres escoles dels principis tra

d'una educaci6 nova adaptats al que la nostra realitat pugui donar de Aquestes reflexions ens porten a pensar que s'han d'assenyalar unes

si.

etapes nir

el

cami i una prelaci6 en els esforcos, aixi com preve­ de desviar-se en aquests moments tan plens d' espe­ perill al futur de la nostra escola publica. per

en

contra

ranees

nostre

el

151


TAUIA DE CONTINGUTS

I. Unes

paraules

II. Fent historia III. Mans

a

.

.

.

.

.

Principis

VI. La vida

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

proleg .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

l'obra .

..

..

..

..

..

.

..

.

..

..

.

..

..

.

..

..

..

.

.

.

.

.

..

.

.

..

.

.

l'escola

VII. Llibertat i VIII. EI treball

..

fonamentals de l'actuacio de I'escola

a

element de disci pi ina i d'educaci6

com a

47 53

XI. Educaci6 intel-lectual i ensenyament ....

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

..

.

.

.

.

.

.

.

.

xv. Merodes de treball

de la

61

.

XIV. Eis fets ocasionals i els

Exemples

29

41

X. Educaci6 ffsica

XIII. Pia i programes

15

35

IX. Treball manual

XVI.

5

31

disciplina

XII. Globalitzaci6

3

11

IV. Medi i ambient. V.

servir de

poden

que

.

.

.

nostra

d'interes

centres .

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

..

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

realirat escolar

XVII. Sobre l'educaci6 moral i estetica...................... XVIII. Consideracions finals

67 71

105 121

123

145 149

153


El fet mateix de l’educació condiciona i limita la llibertat perquè l’educació no és res més que una reacció contra l’esclavitud dels capricis, un esforç en nosaltres per tal de convertir els actes de l’instint en actes de reflexió, l’espontaneïtat inconscient en moviment conscient, l’impuls cec en acte de raó. La llibertat és una conquesta a què l’home arriba per mitjà de l’educació i la cultura. Això és el que s’ha de comprendre.

Vers escola nova rosa sensat  
Vers escola nova rosa sensat  
Advertisement