Page 1

Festes d’Ontinyent del Santíssim Crist de l’Agonia

Esboç fester de Jerjes Llopis, autor del cartell

www.aramultimedia.com

Ontinyent, agost de 2010 suplement especial


Festes Ontinyent 2010

FOTO: SERGIO POMAR

E X T RA Amb les festes d'Ontinyent ací mateix, ARAMULTIMÈDIA publica el seu primer especial amb motiu dels Moros i Cristians ontinyentins. Això, en un any que no deixa de ser molt especial, per tot allò que ha envoltat al món de la Festa. D'una banda, 150 anys no es compleixen tots els dies, i per això mateix els esforços de tots plegats que segur faran de les festes d'aquest estiu una fita molt especial. D'altra, perquè aquest any s'ha fet justícia amb les festes d'Ontinyent, en obtindre el merescut reconeixement com Festa d'Interés Turístic Nacional. Això és només un primer i obligat pas, ja que, estem segurs, la capital de la Vall d'Albaida aviat encetarà el camí per aconseguir traslladar aquest reconeixement a la màxima instància, la internacional. Dit això, desitgem que gaudiu aquest humil extra fester, però sobretot, que gaudiu de la festa d'Ontinyent que ara comença. Felicitats Redacció AM extra Festes Ontinyent: Arantxa Vidal, Olga Pla, Mónica Galiana. Col·laboradors: Rafael Gandia, Alfred Bernabeu, Societat Festers. Maquetació: Jordi Orts.

2

Dames i Cavallers ja estem en festes Aquesta és una de les frases amb la que els ciutadans d’Ontinyent més somien. Reclama l’atenció del fester, el prepara per al que va ha vindre i el deixa que poc a poc estiga llest per al 19 d’agost. Actes commemoratius, vestimentes especials, més de 3.000 quilos de pólvora i més ganes de festa que mai és el que podem trobar si clavem el cap dins del sac de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent OLGA PLA

A

quest és un any especial, sens dubte, per a les festes d’Ontinyent. És un any on tothom recorda d’ on venim i per què a dia d’avui estem on estem. L’any 2010 és l’any de l’aniversari, és l’any de tancar els ulls i tirar la mirada enrere per contemplar un total de 150 anys de festa de Moros i Cristians. Uns 150 anys que ens han donat l’herència que avui tenim. Per si fora poc, al natalici de les festes li sumem alegries. Notícies que davant la situació per la que pasen molts ontinyentins, els fa ser una mica més feliços. Les festes han sigut tocades per una vareta màgica, que ha donat una onada d’alè. Aconseguir ser Festes d’Interès Turístic Nacional, ha donat a aquest any un motiu més per a ser especial. Pot ser siga massa prompte per posar-se a

pensar en la designació d’Internacional, però, quan alguna cosa es defensa amb l’ànima, la paraula prompte no existeix. Ara, la ciutat d’Ontinyent es troba al davant de la seua setmana gran de festes. Una setmana on fins l’últim Ontinyentí deixa les casetes i els apartaments de la platja, per a viure set dies de festa. Uns dies que deixaran a una banda els mals somnis per a substituir-ho d’altres més bons, plens de màgia, llum i color. Uns dies on, esperem que l’únic que no ens deixe dormir siga el so de la pólvora al esclatar en el cel.

“Enguany els actes pretenen que una llàgrima naixca dels nostres ulls” Fer un recompte de tots els festers, convidats i demés que aquest any participaran en els actes fes-

tius es feina de bogeria. Si any darrere any, les xifres són tan variables com desconegudes, aquest encara ho és més. El que si que es segur, es que tot aquell que per la seua sang correga festa, del 19 al 23 d’agost el trobaran a Ontinyent. Més de 3.000 quilos de pólvora seran disparats pels més atrevits. Actes commemoratius ocuparan els petits buits dels dies de festes, per tirar la vista enrere i fer memòria del que s’ha perdut. Aquest és el any del cacau i el tramús, de les costum d’abans mesclades amb les d’ara. De les gel·labes i dels retalls. Aquest, per molt que vuigam evitar-ho, és el any del 150 Aniversari i això, es nota. Ve notant-se des de que el 11 de febrer, els actes morocristians canviaren la basca i el sol pel fred i la neu. Es va sentir des de que el Morenet decidira fer una ràpida visita

a la seua residència estiuenca. La gent nota que aquest any alguna cosa passa quan un 31 de juliol Daniel Gil està de gom a gom com si del dia de l’Entrà es tractara. Des de lluny s’olora la festa i això fa que la ciutat d’Ontinyent siga principal atractiu d’aquests dies, uns dies on comptabilitzar el nombre de gent que per la Plaça de la Concepció passeja es impossible.

“La Baixada del Crist s’espera memorable, encara que més bé res s’ha volgut desvetllar” La Nit del Riu serà aquest any, un dels actes perduts que es recupera per als dies centrals de festes. La nit del diumenge desempolsarà una nit d’espectacle, de llum, de so i de lluites navals entre el bàndol moro i el cristià.


Festes Ontinyent 2010 Per que els cristians i moros de fa més de 150 anys, ja lluitaven per aconseguir la supremacia per damunt de l’enemic. Un enemic, que es deixa la pell per no ser el que perd. I per a no perdre, La Nit del Riu es recupera aquest any amb l’objectiu de que no torne a desaparèixer mai més, ja que és un dels actes més singulars d’Ontinyent que no es fa en cap altre lloc. Com aquest any,es un any emotiu, tot els actes pretenen que una tímida llàgrima naixca dels nostres ulls com a resultat d’una emoció. La Baixada del Crist també s’espera memorable, encara que des de Festers i per part dels càrrecs, més ben res han volgut desvetllar. Uns càrrecs que són protagonistes de les festes

de 2010, però, que sense poder, ni voler evitar-ho, són càrrecs de les festes del 150 Aniversari. Aquest es un any dual, per una banda, el 2010 i per altra el 150 any.

“La nit del diumenge (amb la recuperació de la Nit del Riu) desempolsarà una nit d’espectacle, de llum, de so i de lluites navals entre el bàndol moro i el cristià” Les comparses obriran pas per l’Avinguda Almaig amb les banderes que en febrer es regalaren,on queda constància de que és el natacili de les festes.

Menús temàtics, llibres commemoratius, còmics, exposicions, visites, un Congrés que va aconseguir entrellaçar llaços entre més de 1.000 persones, començar a fer els tràmits necessaris per ser festes d’Interès Turístic Internacional... Són unes petites pinzellades del que ja ha passat i de tot el que queda per vindre. El reclam crida a tothom a que acudisca a Ontinyent per a veure i viure, ser part de la història i gaudir del que possiblement, no es torne a donar. Tot val davant del que donarà a Ontinyent una onada d’alè fresc i farà que s’oblide per uns dies la processó que per dins de cadascú desfila. Per que Dames i Cavallers, Ontinyent ja està en festes.

GUIÓ D’ACTES DIJOUS 19 D’AGOST 18.30 hores. Entrada de bandes fins l’Ajuntament, on s’interpreta la marxa mora ‘Chimo’, del mestre Ferrero. Dirigeix Pablo Sánchez, director de la Banda Municipal de València. 23.30 hores. Desfilada dels alardos. Música i disfresses per començar la festa amb alegria i bon humor. DIVENDRES 20 11 hores. Desfilada infantil 17.30 hores. Inici de l’Entrada de l’exèrcit cristià, amb el capità i la seua comparsa encetant la desfilada, per les avingudes d’Almaig i Daniel Gil. 22.30 hores. Inici de la desfilada dels moros. Estructura similar a l’entrada cristiana i un colofó especial, amb les ‘barques’ obsequiant els espectadors en la nit d’agost. DISSABTE 21 7.30 hores. Tot comença ben matí amb la Diana, en la que els festers desfilen amb la vestimenta de diari. El millor moment per a descobrir els carrers més antics d’Ontinyent i per tastar un glopet d’herberet, cassalla o un timonet acompanyat d’un dolcet. 11.30 hores. Contrabando, amb els Mariners i Contrabandistes com protagonistes, a les portes del castell. 13.30 hores. Inauguració del Mercat Medieval, protagonista als carrers de la Vila vella. 18 hores, Baixada del Crist fins Sant Carles. DIUMENGE 22 8 hores. Diana de gala, tot just després de la missa de campanya, qu se celebra enmig de la plaça de Sant Domingo. L’arrancà dels càrrecs posa en marxa a les 24 comparses ontinyentines, a ritme de pasdobles festers. 11.30 hores, MIssa Major, en honor al Santíssim Crist de l’Agonia. 18 hores. Celebració de la Processó en honor al sant. 01 hores. Commemoració de La Nit del Riu. DILLUNS 23 10 hores. Missa concelebrada, amb tots els rectors i capellans fills del poble i que hi treballen. 12 hores, Ambaixada Mora. La paraula no servirà per arribar a un acord entre els dos exèrcits. Comença la batalla, amb derrota cristiana. 18 hores. Celebració de l’Ambaixada cristiana. El parlament cristià i els versos de Cervino donen pas a la segona batalla, amb victòria final dels cristians. 19 hores. Comiat fester amb la Desfilada final.

FOTO: SERGIO POMAR

+ info: http://www.festers.net

3


Festes Ontinyent 2010

FOTO: ARANTXA VIDAL

Protagonistes JORGE CAMPOS. CAPITÀ CRISTIÀ (C. MARINERS)

XIMO SEGURA. CAPITÀ MORO (C. TAIFES)

“A l’Entrà representarem la conquesta de Ceuta i Melilla”

“Anem a donar molta guerra amb l’Entrà mora”

“Gaudir i fer que la gent ho passe bé”. Aquestes són les premisses amb les que el Capità Cristià de 2010 es planteja el càrrec. Jorge Campos porta tota la vida formant part de la Comparsa Mariners. Per a ell havia aplegat el moment de d’exercir un càrrec important dins de la comparsa que l’ha vist nàixer i créixer com a fester. La decisió la va prendre ràpidament. “Els meus amics em van animar a que em presentara. Si jo exercia de Capità ells s’apuntarien als Mariners i formarien part de la meua escorta”, comenta Jorge, “així que desprès de parlar-ho amb la meua novia i amb la família, vaig acceptar presentar-me de seguida”. Com a bon Mariner, pensa en el dia de l’Entrà com el dia en el que el seu vaixell partirà de l’Avinguda d’Almaig per posar rumb a un viatge ple de màgia i on els cinc sentits dels ontinyentins quedaran meravellats pel seu exèrcit. “El guió de l’Entrà ja el tinc tot. Sols em falten els últims i detalls, i per descomptat, els incidents d’últim hora”. Encara que es mostra recelós quan li preguntem el que ens mostrarà el dia de l’Entrà, si que ha avançat alguns detalls. “Els mariners passaven la vida al vaixell, a la mar. El seu objectiu era conquerir terrenys,

4

per OLGA PLA

trobar tresors i fer-se rics”, conta Jorge. “He volgut que el dia de l’Entrà es represente la conquesta dels territoris de Ceuta i Melilla. Representarem el pas del temps fins que els cristians s’apoderen dels territoris”. Uns territoris que mostraran a la ciutat d’Ontinyent la supremacia d’un jove capità disposat a conquerir a més d’uns terrenys, l’admiració de tot el seu poble. Altres elements que distingeixen a uns capitans d’altres, són els vestits i la música. “El recolçament de la comparsa està sent perfecte. Gràcies a ells, a l’equip de capitania, a la meua penya Xamalaxama, a Lucia i a la meua família puc dur endavant una de les responsabilitats més grans que he tingut com a fester”, ens conta Jorge. El seu grau d’experiència, pot ser, no siga tan elevat com el d’un capità que tria el càrrec com a punt, quasi que final, de la seua trajectòria festera. Però, desprès de tota una vida com a Mariner, Jorge està segur de que això no importa. “Crec que si fóra més major, podria tindre més coneixements en certes coses i també, no em posaria tan nerviós davant de certes circumstàncies, però crec que no importa. Sóc un capità jove i no crec que això siga un factor en la meua contra”.

A qualsevol fester li ha d’agradar la festa. Però en el cas d’un capità s’ha d’entregar a ella. Ximo Segura, Capità Moro de la Comparsa Taifes té molt clar que amb feina i il·lusió es pot aconseguir un bon resultat. La decisió de presentar-se per a la Capitania de la seua comparsa li va venir de sorpresa. “A mi no m’agrada ostentar, sóc un fester que treballa per a la comparsa i per a les festes”, conta Ximo. Segurament per això, mai s’havia plantejat seriosament donar el pas. “Si no haguera sigut per que des de la comparsa em van espentar i van posar molt d’interès en que em presentara com a Capità, pel meu compte no ho haguera fet mai”. Des de que en 1980 decidira formar part de la comparsa Taifes, ha estat immers en totes les comissions i juntes de capitania. Ha treballat per a que els resultats emocionaren al públic. Però en mig de tanta feina, sempre hi ha un moment per a reflexionar. “Allò més alt per a un fester es aplegar a ser capità. Hi ha una època de l’any en la que no penses en les festes perquè estàs ocupat en altra cosa, però quan comencen, aplega un moment en el que et planteges cóm seria si fores tu el que ocupa el lloc central en la carrossa del capità”. I

per fi, desprès de tota una vida recreant-ho, s’ha fet realitat. En el any 1229, el rei Jaume I va dirigir les seues tropes a les Illes Balears per conquerir el territori. Després de dos anys de resistència musulmana, el rei Jaume I va conquerir la totalitat de les Illes i la va oferir als nobles. Aquesta conquesta no haguera sigut possible sense l’ajuda dels Taifes. “Portem molt de temps investigant i estudiant els orígens dels Taifes. Voliem indagar i traure el dia de l’Entrà el vertader sentit de la nostra comparsa”, explica Ximo. “Serà molt guerrera. Oferirem al poble d’Ontinyent la nostra lluita,tot el que hem conseguit a Mallorca, els tresors”, conta. Són moltes les coses que porta entre mans un capità i una d’elles és la música per a l’Entrà. Desprès de tants anys dins del món de la festa, Ximo ha escollit una de les seues obres mores preferides. “Desfilarem amb la marxa Moros Verds del mestre Echevarría”. A més d’interpretar per a ell esta obra, el nom del Capità es farà ressò a la música. “No pot haver un capità que s’anomene Ximo i no traure el dia de la seua Entrà l’himne de tota ocasió festera. A més dels Moros Verds, s’interpretarà l’obra del mestre Ferrero, Ximo”.


Festes Ontinyent 2010 C.PASTOR/C.CANALEJAS: BANDERERA I AMBAIXADORA CRISTIANES

“Carmen serà protagonista de l’Ambaixà” Les partitures de l’Òpera prima de Bizet van ha ser protagonistes de la que va ha ser recordada com l’Ambaixada Cristiana de l’any del 150 Aniversari. Sense cap tipus de dubte, aquestes dues Contrabandistes i protagonistes d’aquesta Ambaixada tenen molt clar que l’objectiu és aprofitar la coincidència de anomenar-se de la mateixa forma, per a fer una Entrà memorable. Des de que a l’any 2003, Carmen Canalejas, Ambaixadora, fera la proclamació del Contraban, dins d’ella hi havia alguna cosa que li deia que els versos de Cervino serien recitats per ella. “Tenia la necessitat d’aprendre els versos i recitar-los. Es una manera d’oferir a la meua ciutat, a les meues festes tants anys de bons moments”, explica Carmen Canalejas. Carmen Pastor, Banderera, assegura que “cap de les dues haguérem agafat

el càrrec si no haguera sigut juntes. Era una il·lusió de les dos i la voliem compartir”. “Es molta coincidència que les dos s’anomenem Carmen. Poden haver mil noms, però que les dues s’anomenem igual, era per a nosaltres un senyal”, conta C. Canalejas. Per aquest motiu, i encara que han vuigut guardar secrets per al dia de l’Entrà, van tindre clar per on anar. “Parlant de Carmen, decidirem des del primer moment que anavem a inspirar-se en l’obra de Bizet”, conta C. Pastor. “El nostre bloc, la nostra escolta, composada per dones i homes, anirà acompanyada de la música de Carmen”. A més, per a l’ocasió comptaran amb un amic seu. “Gregorio Casasempere, Director de la Orquestra Simfònica d’Alcoi vindrà per a dirigir eixe dia a l’Agrupació Musical d’Ontinyent”. I no és

l’únic amic que davant la situació ha decidit recolzar-les. “Tota la nostra penya, La Navaixa, tots els Contrabandistes i gent de moltes altres comparses s’ha involucrat moltísim amb nosaltres. Ens estan ajudant en tot”, comenta C. Canalejas. I es que el recolzament dels amics, dels familiars, però sobretot dels festers és la clau per a poder dur a terme un càrrec com aquest. Però, del que sí que s’han encarregat personalment i de manera molt cuidada ha sigut de la vestimenta. “Les teles, la confecció, els bordats, tot està integrament fet ací, en Ontinyent”, diu C. Pastor, considerant el seu poble una referència. “Aquest any lluitem per aconseguir que les nostres festes siguen d’Interès Turístic Internacional, però és que podem amb més. Les nostres festes poden amb tot”. assegura C. Canalejas.

J.TORRÓ/M.MARTÍNEZ, BANDERER I AMBAIXADOR MOROS

“La dualitat Abencerraje: reconstrucció de la història” Parlar amb ells ha sigut com pasar una estona escoltant a amics de tota la vida. Persones amb les que notes certa connexió i que et quedaries hores escoltant allò que diuen. Respecte a la festa, són dos homes savis, saben la responsabilitat que tenen i davant del càrrec que ocupen, es mostren humils i sobretot amb molt, molt de respecte per fer-ho d’allò més bé i deixar a la comparsa Abencerrajes en un lloc ben alt. José Torró, Ambaixador, i Manuel Martínez, Banderer, venen amb moltes ganes de gaudir del càrrec i fer d’aquest, un any per a la història. Fa 25 anys, s’iniciaren junts a la comparsa Abencerrajes. Abans, cadascú va fer trajectòria pel seu compte. Però des de que compateixen les festes, són dos amics inseparables. Cap dels dos esperava que el 2010 anava a ser l’any en el que compliren un somni. El somni de recitar els versos de Cervino i en el que la bandera de la seua comparsa onejara ben alt. Mentre dinaven amb la seua penya, l’Espingarda, es plantejaren la possibilitat de presentar-se per al càrrec. Primer, la cosa anava mig en broma, però sense més ni menys, es trobaven en la possessió del càrrec. “Nosaltres no som els protagonistes de la festa”, explica José, “l’Ambaixada es de tota la comparsa, l’únic és que ha nosaltres ens ha tocat representarla”. Però, encara que no es consideren protagonistes, sí que es senten afortunats. “Som uns privilegiats per poder gaudir de tots

els actes únics que s’estan organitzant aquest anys amb motiu del 150 aniversari”, conta Manuel. “A més, aquest any tant Carmen Pastor com jo em tingut la sort de poder estrenar la Bandera”. El dia de l’Entra l’estan esperant amb moltes ganes ja que ambdues famílies participaran. Nets, fills, dones, formaran part de l’Ambaixada i compartiran junts tot l’esforç d’aquests mesos. Es senten satisfets amb el treball que han fet. Tot el disseny de l’Ambaixada a estat de la mà de la filla i el cunyat de José. Han desenvolupat com s’estructurarà el guió , els elements que apareixeran, els diferents vestits i boatos. “Ha sigut un treball de reconstrucció de la història dels Abencerrajes des de que partiren del nord d’Àfrica fins que aplegaren a Granada”, conta Manuel. “En l’Entrà representarem les diferents èpoques per les que pasaren els Abencerrajes i com aplegaren quasi a desaparèixer”. Els primitius Abencerrajes es caracteritzaven per la dualitat dels seus actes, i es aquesta dualitat, la confrontació d’actuar a favor i en contra d’ells mateixos, el que quedarà representat el dia de l’Entrà. La música amb la que s’ambientarà l’Entrà ha quedat en secret. L’únic que sabem es que serà Manuel, trompetista i membre de l’ Unió Musical d’Ontinyent des de que tenia 15 anys,, el que escollirà les notes amb les que tots els Abencerrajes desfilaran per Daniel Gil. Més de 400 músics posaran la pell de gallina als espectadors.

FOTO: O.PLA

5


Festes Ontinyent 2010 ENTREVISTA AMB RAFAEL FERRERO: PRESIDENT DE LA SOCIETAT DE FESTERS

“L’aniversari de les festes està servint-nos per recuperar la història” El president de Festers ha treballat dur enguany, ha patit la crisi, però ha tret endavant la celebració amb èxit ARANTXA VIDAL

A

les portes de les festes de Moros i Cristians, Ontinyent porta un any intens de celebracions amb motiu del 150 aniversari, que van des de la baixada extraordinària del Crist de l’Agonia de la seua ermita a l’església de Sant Carles en febrer, passant pel Congrés Internacional d’Ambaixades i arribant a la recent desfilada històrica, que ha deixat un llistó ben alt. Un cúmul d’actes, però també de sensacions per al president de la Societat de Festers, Rafael Ferrero Terol, qui encapçala la junta i les comissions especials que s’han creat per tal d’organitzar el treball. Un aniversari que ha coincidit amb uns temps no massa abundants des del punt de vista econòmic, circumstància que ha obligat a treballar més a la Societat de Festers, per tal d’obtindre recursos de les administracions i, també per a buscar el finançament necessari. “La crisi no ha afectat al número de baixes de socis, perquè s’ha compensant amb noves altes de festers; tampoc no va a notar-se en els ‘boatos’ dels càrrecs el dia de l’Entrada que de segur agradaran a tots; però sí que detectem que a la gent li costa reaccionar a les propostes que fem i això pot ser va en l’ànim d’una societat que pateix la crisi”, explica el president. No obstant, una de les me-

6

sures que més rebombori ha despertat enguany entre els festers és l’aportació de 30 euros per soci, quantitat que equival a la venda d’un bloc de paperetes d’una rifa, amb l’objectiu de recaptar fons per a la celebració d’un segle i mig de festa. Una rifa que se celebrara el 18 d’agost, i que regalarà un viatge al Marroc i una escultura de l’ontinyentí Ricardo Morales. “Fent números es vam adonar que feien falta més recursos i vam proposar en la junta celebrar una rifa, qüestió que en un primer moment no va eixir avant, però que els propis representants de les comparses van proposar tornar a votar perquè, analitzades les alternatives per obtindre més diners, la rifa els va semblar la millor opció i així és com va eixir endavant, amb el suport de la majoria”, aclareix Rafael Ferrero. Una mesura que, tot i ser polèmica inicialment, ha servit per a que “els festers se n’adonen de què no són sols membres d’una comparsa, sinó d’una entitat major que és la que organitza els Moros i Cristians”.

Cada vegada hi ha més motius per a vindre a Ontinyent en festes I és que les conseqüències que els esdeveniments provoquen en la societat van més enllà de l’àmbit fester, en opinió del presi-

FOTO: FESTERS

dent, perquè “la celebració del I Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors ha posat a Ontinyent al capdavant de la festa, fet que potser els ontinyentins no siguen massa conscients en l’actualitat, però que és una llavor que donarà els seus fruits”. Una cita que ha despertat l'interès de moltes ciutats tant d’Espanya com de l’estranger, de manera que en el marc del congrés s’han plantejat iniciatives profitoses com la creació d’una associació internacional de la festa de Moros i Cristians o la celebració d’una segona edició del congrés en altre país. Tot això sumat als lligams creats entre els participants i la importància dels temes, que han posat de relleu tots els elements compartits de la festa en les diverses cultures, així com les singularitats. “Curiosament a Sudamèrica els missioners utilitzaven les festes de moros i cris-

tians per a evangelitzar. Allà encara es conserven elements propis de l’origen de les nostres festes, com la representació de textos clàssics, que ací han desaparegut”, afegeix Ferrero. De totes les iniciatives que s’emmarquen en la celebració de l’efemèride, des de la presidència s’ha manifestat la intenció de donar-li continuïtat a la Nit del Riu. Com relata el president: “El que volem es convertir la Nit del Riu en un espectacle cultural que tindrà lloc la matinada del diumenge al dilluns. Una companyia teatral de València recrearà en el Pont Vell aquelles batalles navals del segle XVI, en les que els ontinyentins acudien a la costa, per tal d’evitar la invasió dels pirates Berberiscos”. Hi hauran més moments especials al llarg de la Setmana Gran de les festes ontinyentines, però “sense

llevar protagonisme als càrrecs de 2010”, matisa Ferrero. Una programació que s’ha completat amb iniciatives culturals com exposicions, xerrades, publicacions de llibres, concerts i cd’s en les que també han participat, en la mesura del possible, les comparses morocristianes. “Podem dir que hem recuperat la memòria històrica de la nostra festa, d’una festa amb molta solera”. El president convida a tots aquells que vulguen participar en les festes de Moros i Cristians “perquè cada vegada hi ha més motius per a vindre a Ontinyent, per les nostres festes singulars, per la integració total de la dona en la festa, per uns ‘boatos’ magníficament treballats, gràcies als esforços econòmics i creatius realitzats, i tot això corroborat enguany per l’obtenció del títol de Festes d’Interès Turístic Nacional”, conclou.


Festes Ontinyent 2010

2010: Un any carregat de celebracions i d’història Siga com siga, les celebracions d’aquest aniversari tan especial deixaran senyal en la Festa ontinyentina. Han sigut nombrosos actes, destacant el congrés d’ambaixadors, la Desfilada Històrica o la recuperació d’actes singulars, com ara la Nit del Riu ARANTXA VIDAL

R

esulta complicat poder valorar actualment tots els actes que s’han fet i van a fer-se per tal de commemorar el 150 aniversari de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, perquè pot ser tan sols la distància permetrà deixar de costat els elements més emotius i jutjar els fets d’una manera més racional. Errades de segur que han hagut i hi hauran, així com una manca de publicitat massiva dels actes extraordinaris, però en la meua opinió cal valorar tot allò de positiu que va a deixar, de segur, una petjada en els anals de la festa. Cal remuntar-se al mes d’octubre de 2009 per a trobar la Junta de Govern que aprovava la programació d’actes extraordinaris. Quatre mesos més tard, en febrer, arribava el primer esdeveniment commemoratiu de relleu, la baixada del Crist de l’Agonia a l’església de Sant Carles, com ho feien els nostres avantpassats i enmig d’un recorregut enfarinat per la neu que queia. L’obstinació per retre-li honors a la imatge del Morenet va estar per damunt de les inclemències meteorològiques i la decisió presa per Festers ens va deixar unes postals inoblidables des de la lloma de Santa Anna, fins el temple del Carrer Major. No seria l’únic moment especial, ja que passats uns dies, de tornada a l’ermita, es va viure, sense dubtes, una de les fotos històriques d’enguany: el Crist visitava a la patrona de la ciutat, la Puríssima Concepció en l’església de

Santa Maria plena de gom a gom. La data de l’acte de la Publicació s’avançava en el calendari, al 26 de juny, per tal de cridar ‘Dames, cavallers: Estem en festes!’, en un compte enrere més que imminent. Les properes setmanes Ontinyent i la festa de Moros i Cristians s’obrien al món amb la celebració del I Congrés Internacional d’Ambaixades i Ambaixadors. Un esdeveniment que va incumbir a mil doscentes poblacions, de trenta països distints, repartits per quatre continents. Unes xifres que donen una idea de la repercussió d’una iniciativa que ha suposat un esforç en l’organització, si considerem l’escassa dotació de places hoteleres a la ciutat i que s’ha hagut d’acollir a 400 hostatges i s’ha servit a 2.500 comensals. Tampoc no ha acompanyat el context de la crisi econòmica mundial, que va obligar fins i tot a diferents participants a hipotecar-se per tal d’eixir del seu país, creuar l’atlàntic i posar en escena les seues manifestacions morocristianes a Ontinyent, la major part de vegades, davant un nombre de públic molt escàs per a la riquesa cultural que mostraven. De la mateixa manera, un malentès en les dates impedia la participació d’una altre país en aquesta cita. Són ja anècdotes que formen part de la intrahistòria del Congrés. Per tant, una cita internacional amb una vessant més teòrica que obria les portes a la creació d’una associació mundial de les festes de moros i cristians, entre altres

FOTO: M. DÖRING

conclusions bastant interessants, i una altra part més pràctica, que consistia en les representacions per al públic en general, que tenien lloc a la Plaça Major de la ciutat, als peus del castell de festes. Tot això complementat amb una programació variada

En febrer arribava el primer acte, la baixada del Crist de l’Agonia a l’església de Sant Carles, com ho feien els nostres avantpassats d’exposicions. L’intent per tal de què els monarques d’Espanya estigueren presents a Ontinyent amb motiu del 150 aniversari no s’ha aconseguit per part de la Societat de Festers, però els esforços van donar el seu fruit en acceptar Ses Majestats la Presidència d’Honor de dita efemèride. El mateix va passar amb Ses Alteses Reials els prínceps d’Astú-

ries, que encapçalaven la Presidència d’Honor del I Congrés Internacional d’Ambaixades i d’Ambaixadors, però que, en veure la seua agenda oficial incrementada per l’operació practicada al monarca, es va esvair tota possibilitat de la seua visita a la capital de la Vall d’Albaida. La següent activitat destacada arribava amb la desfilada històrica del 31 de juliol, arropada pel públic i amb un balanç global positiu. En aproximadament 90 minuts es va representar, per l’avinguda Daniel Gil, una mostra variada de diversos aspectes relacionats amb la història de la festa, alguns desapareguts, altres desconeguts i uns tercers molt familiars, però que la memòria col·lectiva no associa d’entrada, amb els moros i cristians. Estic referint-me als balls processonals com els Gegants i els Cavallets. Cal posar de manifest la recuperació de la Soldadesca -origen de les festes, així com dels vestits de

comparses desaparegudes de les festes morocristianes a la ciutat. Ara, tots els ulls estan posats ara en la Setmana Gran de les festes ontinyentines, que se celebrarà del 15 al 23 d’agost, perquè inclouran pinzellades referents al 150 aniversari, però també la recuperació d’un acte que tan sols se celebra a Ontinyent: la Nit del Riu, la matinada de diumenge a dilluns. Una representació teatral que evocarà les batalles navals entre moros i cristians. Tot plegat és només un repàs pels actes més significatius, però aquest aniversari te el seu propi logotip i ha donat peu a un seguit de manifestacions culturals i festives, que han comptat amb el suport d’associacions i persones destacades en el seu camp, que han compartit els seus coneixements amb els ontinyentins i els amants dels Moros i Cristians. En definitiva, una mostra més de la riquesa humana que genera la festa.

7


Festes Ontinyent 2010 ENTREVISTA A JERJES LLOPIS: AUTOR DEL CARTELL DE FESTES D’ONTINYENT DE 2010

“El cartell proposa somniar amb les festes del futur” El cartell de 2010, elborat pel jove artista ontinyentí Jerjes Llopis, presenta una estètica moderna i nnovadora que tracta de captar l’atenció des del primer colp de vista. Sorprèn la combinació de colors, blau i blanc, com també la composició de l’obra en sí mateixa ARANTXA VIDAL

E

l cartell de festes del 150 aniversari ha fugit de referents monotemàtics que a colp de vista doncs poden atrapar la lògica d’un temps passat. Jerjes Llopis, autor de l’obra, reflexa una introspecció festera amb pinzellades oficials de l’Ajuntament i de la Societat de Festers. “He fet un cartell que es fidel al meu estil en aquestos moments. Malgrat algunes indicacions, he tingut total llibertat per treballar”. La temàtica del cartell d’aquest llicenciat de Belles Arts endinsa a l’espectador en un viatge per el temps, òbviament, passat i present, però amb la novetat d’una perspectiva de futur. Un somni de unes festes properes que es conjuga a la perfecció amb altres dels elements prominent de la festa, el cavall. En aquest cas, amb els ulls tancats, de la mateix manera que els festers, que simbolitza el disseny oníric de les festes de cadascú. “Aquesta representació ho vincule amb un somni amb el futur, no debades cadascú pot imaginar unes festes diferents”. La presència del cavall en el cartell no està inspirat en un motiu guerrer, company d’antigues batalles morocristianes sinó com un constituent teatral amb connexió ontinyentina. “Malgrat que des d’una vessant gràfica no s’aprecia, l’inspiració dels cavalls està pensant en els “Cavallets” de la nostra ciutat” explica l’autor de l’imatge festera. A més la figura del cavall sempre ha estat vinculada en el seu imaginari a les festes de Moros i Cristians. Jerjes, ha tractat de captivar l’atenció de l’especta-

8

dor amb un colp de vista mitjançant una estètica innovadora i trencadora combinant elements senzills i referencials de la festa, cadascun ben estudiats com el castell. La presència del llar de la paraula en la peça artística d’aquest ontinyentí guanyador de diferents premis de pintura, permet ubicar l’emplaçament que agermana voluntats tant cristianes com aràbigues. Atenent al colorit emprat

en el cartell, sorprèn la dicotomia entre el blau i el blanc que encarnen el sentiments propis de l’autor cap la festa feta poesia.

Jerjes ha tractat de captivar l’atenció de l’espectador amb una estètica innovadora i trencadora “Hi ha una frase que sempre ha sigut un principi per a mi i és ‘Cual mis

aguas es limpia de tus hijos el linaje’ i aquest ha estat el motiu que va inspirar l’elecció del color” reconeix Jerje. No obstant això, existeix una versió del cartell en tonalitats ocres que encisen al públic a reverdir els avantpassats festers a petició de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, per tal d’il·lustrar el programa de festes. De la mateixa manera que la textura de fons treta d’un

mur del segle XII i les ombres que es superposen en les figures del moro i del cristià accentuen el pas del temps. Després de la descripció tècnica de l’obra d’aquest professor de dibuix artístic, cal desprivatizar les reaccions més íntimes per un protagonisme sublim d’unes festes històriques no sols per la commemoració ja consabuda sinó a més per lluir, amb orgull, l’honorífic mèrit de Festa d’Interès Turístic Nacional. “ Totes aquestes circumstàncies que m’he trobat m’han afavorit ja que és un any especial i en eixe aspecte he tingut sort” sosté el l’autor del cartell. L’alegria inicial d’aquest dissenyador i moro espanyol en assabentar-se de l’encàrrec que li havien fet, prompte es va veure envaïda per la responsabilitat que suposa donar-li forma al cartell de festes de la teua ciutat. Un repte que ha solucionat sent fidel al seu estil artístic, aportar tot el que ha estat treballant en els últims temps, que en definitiva, constitueix una proposta arriscada, refrescant, jove amb tot el que això suposa. Entre les qüestions més difícils que va haver d’afrontar Jerjes Llopis en la concepció d’aquesta proposta artística es troba la reflexió al voltant de cóm plasmar els bàndols moro i cristià. “Hem de tindre en compte que vivim en una societat multicultural, amb presència de diferents cultures, i vaig pensar molt com representar el moro i el cristià per tal de que existira un equilibri entre els dos bàndols”, afirma Llopis, deixant ben palès que ha pensat fins l’últim detall dels que integren el cartell de festes de 2010.


Festes Ontinyent 2010 ENTREVISTA A LINA INSA: ALCALDESSA D’ONTINYENT

“El congrés d’ambaixades és un bon punt de partida per a tindre presència internacional” FOTO: ARAMULTIMÈDIA

L’alcaldessa d’Ontinyent està convençuda que les festes d’enguany seran un èxit i que la declaració d’interés Turístic Nacional suposa un primer pas per arribar a un reconeixement internacional ARAMULTIMÈDIA

U

ns dies abans que comence la Festa, tenim l’oportunitat de parlar amb l’alcaldessa Lina Insa, que la viu amb molta intensitat i il·usió. Com està vivint Ontinyent l'efemèride dels 150 anys de la festa de Moros i Cristians? A pesar de la crisi, amb esplendor i dignitat gràcies a l’esforç de tots. Destacaria algún acte en especial de les festes d'enguany? L’Entrada és el més vistos i el més espectacular. Però

enguany amb la celebració del 150 Aniversari, la recuperació de l’acte de la Nit del Riu pot resultar de gran bellesa i també de recuperació del nostre patrimoni cultural festiu. La festa, pot servir de motor econòmic per a impulsar el turisme de la ciutat? Sí. Sempre activa l’economia local la presència de gent de fora, sobre tot el sector hostaler. Cal recordar els “menús temàtics de moros i cristians” que enguany ha preparat este sector. A més, les festes nostres són tan espectaculars que qui ve sol repetir.

De quina manera van a beneficiar-se la ciutat i la festa de l'obtenció de la Declaració d'Interès Turistic Nacional? La repercussió mediatica i el sello de interès turístic sense cap dubte farà que la nostra festa estiga present en circuits nacionals e internacionals de carácter turístic i que així és convertisca en un element important de reclam turístic i de foco d’atenció de possibles visitants. Tant l’Ajuntament com la societat de festers ja estem treballant en este aspecte. Ha d'aspirar Ontin-

yent al reconeixement Internacional de la festa? Per supost que sí i ja estem treballant en eixa direcció. El 1er congrés internacional d’ambaixades i ambaixadors és un molt bon punt de partida per què Ontinyent i la festa dels moros i cristians tinga presència en mitjans internacionals. Com contribueix l'Ajuntament a la festa? En una subvenció en metàl·lic de forma directa i sobre tot en tota la infrastructura que es necessària per a que tots els actes transcorreguen en

òptimes condicions. Des del seu càrrec d'alcaldessa, com viu aquestes celebracions? Amb molta feina, amb molta responsabilitat, però sobre tot amb molta il·lusió i alegria. Recomane'ns un moment de la festa per a gaudir-lo, a propis i visitants. Sense lloc a dubtes l’Entrada cristiana i l’Entrada mora, encara que hi ha altres intimistes con la baixada del Crist des de l’Ermita i les Ambaixades per l’espectacle de batalla i conquesta que s’ofereix. de festes de 2010.

Bones festes al poble d’Ontinyent 9


Festes Ontinyent 2010

La primera fiesta de moros y cristianos

FOTO: ARXIU RAFA GANDIA

La tarde del domingo 14 de julio de 1860, la villa de Ontinyent vivió el júblio de la Publicación de su primera fiesta de moros y cristianos. Aquella celebración, que cumple su 150 aniversario, se convirtió en un hermoso preludio RAFAEL A. GANDIA

L

a tarde del domingo 14 de julio de 1860, la Villa de Ontinyent con sus 2.594 vecinos que componían 10.027 pobladores, vivió el júbilo de la Publicación de su primera fiesta de moros y cristianos al que se sumó el repique triunfal de los bronces de sus torres, las notas musicales de la banda militar y las ovaciones de las gentes. El cortejo, del que formaron parte cuatro festeros de cada una de las filadas y cuyo eco atrajo un firmamento de incontables ojos asentados en aceras, puertas y ventanas, partió con dinamismo desde la Sala Capitular presidido por los miembros de la Municipalidad y la Junta de Fiestas con el alcalde José Mayans y Enriquez de Navarra y el Rvdo. José Melo Vilella regente de la parroquia de San Carlos. Concluidas las jubilosas celebraciones habidas en febrero de 1860 por el triunfo de las tropas españolas en Tetuán, la sede del Casino del Porvenir, se convirtió en el centro impulsor de la nueva epifanía festiva, donde tuvieron cabida anhelos, reuniones e intensos preparativos animados además por la Municipalidad, el párroco de San Carlos, el Pbro. José Ferrero Gandía y els Llumeners. Inmersos en una continua organización, se sucedieron las jornadas acompañando la bella y ansiada aventura. Se impuso la

10

búsqueda de atavíos, armas, música y un largo etcétera. Fue adquirida, en 3.000 reales por la Junta Directiva de Fiestas, una fragata para ser tripulada por los Marineros, añadiendo un destacado distintivo y novedad hasta ese momento desconocido entre las poblaciones celebrantes del festejo. Costeado por 4.003 reales desembolsados por 49 vecinos más los 1.169 reales aportados por la Asociación de Llumners, fue contraído un castillo de madera de base cuadrangular de la que sobresalía, en su centro, la altiva y elegante torre de homenaje. Los 6.000 reales de las nuevas andas para la imagen del Ssmo. Cristo de la Agonía fueron sufragados por las hermanas María y Rafaela Marín Maestre. El Cabildo Municipal cooperó abonando los 1.044 reales y 17 maravedíes a los que ascendieron la confección de las enseñas mora y cristiana. Componiendo el laureado magistrado Joaquín J. Cervino Ferrero unas embajadas, que con gran propiedad continúan declamándose en la actualidad. Gentes de diferentes clases sociales, ideales y ocupaciones laborales configuraron las filadas sarracenas de Moros del Rey, Moros del Rif y Moros de Caballería y las cristianas de Cruzados, vulgo Capellans, Estudiantes, Marineros, Tomasina y Antigua Española, partícipes en el novel festejo que de forma

ordenada y brillante transcurrió bajo un fulgido sol, la luz plateada de la luna y los faroles de aceite alumbrando desfiles, pólvora, fe y devoción, siguiendo el denso programa de actos, en gran parte reflejado por el oficiado en la ciudad del Serpis y del que Pascual Madoz se hico eco en su Diccionario Geográfico Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar.

Fue adquirida, en 3.000 reales por la Junta Directiva de Fiestas, una fragata para ser tripulada por los Marineros Engalanadas calles y plazas y con las primeras luces del jubiloso domingo 5 de agosto, la música irrumpió entre aplausos y sonrisas rasgando el silencio de los cielos con la Diana. Los sargentos al frente de sus respectivas agrupaciones bandísticas, acompañaron el desfile de las filadas por las calles Magdalena, Monjas, Puerta San Roque, plaza San Pedro, Trinidad, plaza Nueva, Morales, San Carlos, Casas Nuevas, Diezmo, Antolí, Santa Rosa, plaza de Santo Domingo, San Jacinto, Santa Faz, San Jaime, Pallarés, San Vicente, Santa Rosa, Caldes y Mayor hasta la plaza Constitucional reci-

biendo las ovaciones de los más madrugadores. A las seis de la mañana, els Capellans, discurrieron por la vía de San Jaime hasta el castillo, donde permanecieron un tiempo y tras dejar una pequeña guarnición, acudieron a los aledaños de la puerta de San Francisco. Las huestes de la Cruz y de la Media Luna, allí reunidas y luciendo sus vistosas y elegantes galas, se dispusieron a iniciar sus triunfal entrada estimuladas y guiadas por los compases de pasodobles y marchas militares. El insólito y multicolor espectáculo, iniciado bajo el signo de la cruz, con sus anacrónicos ropajes, contaron con la fragata “Méndez Núñez”, tirada por una reata de mulas enjaezadas, cuyos tripulantes obsequiaron al numeroso público situado a lo largo de las calles de Gomis, Mayans y Tundidores con dulces y décimas y con las huestes moravitas con sus diseños otomanos bajo el inusitado ambiente repleto de afectos y divertimento. La asombrosa mañana llevó la fiesta al altar concurriendo las mesnadas a oír el sacrificio de la misa, cumpliendo así con el precepto dominical. A su conclusión, siguieron regalando, el gozo y la dicha en el paseo general que había partido a las

nueve desde las puertas de la Casa Consistorial por aquel escenario de elegancia y poesía, repleto en su tarde con el color de sus pensamientos cuando a las cinco, aquellas figuras reales de la cristiandad y la morería se reunieron ante el templo del Purpurado de Milán para dirigirse al ermitorio de Santa Ana.

Gentes de diferentes clases, ideales... configuraron las filadas Con el cantar de los arcabuces, el aroma de la pólvora y el musitar de plegarias, la cetrina faz del Ssmo. Cristo de la Agonía, portada a hombros en las andas estrenadas en esos instantes, salió desde su habitáculo, convertido en tristes días en lazarto, cuando los bronces de la torre hacían sonar las seis y la luz del sol poniente se preparaba a dorar los tejados, camino de su ocaso. El atardecer de mística paz roto por el atronador eco de las armas de fuego disparadas en su honor hasta la entrada al Puente Viejo, a través del camino de Santa Ana y de la Canterería, prestó su dosel a la verdadera y singular oración y al testimonio de fe mostrado por la villa hincada nuevamente de rodillas a su paso por las plazas Nueva y Constitu-


Festes Ontinyent 2010 cional y las calles de Tundidores y Mayans mientras el glorioso volteo de los bronces de todas las torres anunciaron el majestuoso e indescriptible episodio. La Municipalidad e invitados presididos por el alcalde junto al Clero esperaron a quien desde esos instantes sería el patrón de moros y cristianos, junto al antiguo portal de Santa Ana, acompañándolo en la religiosa manifestación que lo entronizaría en el presbiterio de San Carlos, cuya fachada presentaba una singular y extraordinaria ornamentación. Convertida la plaza Constitucional en un ramillete de color y música, cobijó los bailes de las filadas acompañados de panderetas y castañuelas con asombro de los que hasta allí se acercaron al filo de las nueve de la noche para admirarlos y aplaudirlos. Con antelación, maestros de baile, venidos de nuestra capital, enseñaron a los componentes de cada filada, diferentes pasos y montaron las correspondientes coreografías consiguiendo un digno y elogiado espectáculo, que según un testigo presencial, “parecía imposible que fueran la mayor parte labradores, que nunca habían balsado (sic)”. Revestida de belleza, complacencia y regocijo la primera jornada, la siguiente como su antecesora despuntó con las luces del alba, el sonar de las músicas y el discurrir de la Diana, llamando y congregando a las gentes a vivir cada minuto de ese lunes 6 de agosto, festividad de San Salvador, dedicado a loar de forma singular la venerada imagen del Ssmo. Cristo de la Agonía. Repletas las calles de animación y lanzadas al vuelo las voces de las campanas, a las ocho y media de la mañana la plazoleta de San Carlos acogió a todas la filadas con sus respectivas músicas de la que partieron los dos capitanes, acompañados de sus respectivos piquetes, hacia la Sala Capitular donde fueron esperados por los miembros de la Municipalidad e invitados. Entregadas con toda pompa y

grandiosidad las enseñas a sus respectivos abanderados, la comitiva se dirigió a la real parroquia, recibiendo los honores de las huestes allí congregadas. La Villa reunida en el ornado templo, a los pies de la agonizante imagen, asistió al solemne e incruento sacrificio de la cruz donde fueron entonadas salmodias y plegarias por la masiva afluencia de fieles deseosos de agradecer protección y favores y de escuchar el panegírico pronunciado desde el púlpito por el párroco de Santa María, Rvdo. Francisco Gómez Ochando. Aquellas gentes, que tuvieron el privilegio de protagonizar y admirar los novedosos festejos con moros y cristianos, abrieron las puertas de sus corazones para que fuese fecundado su amor y devoción a la cetrina figura y ofrecerle la gratitud y la dádiva de sus intervenciones divinas, no solo en el templo sino en la procesión general que convocando a todas las huestes a las cinco en el portal de San Francisco, partió una hora después desde la parroquial del Purpurado de Milán por el itinerario señalado por el “M. I. Ayuntamiento con anuencia de las autoridades eclesiásticas, particularmente por la de San Carlos”. Acicaladas ventanas y balcones con colgaduras y cobertores y llenas de sonidos las calles de “Mayor, plaza Constitucional, San Jaime, Pallarés, Santo Domingo, Santa Rosa, Antolí, Diezmo, Cabo Arrabal” rindieron honor y pleitesía a la divina talla paseada entre aquel grueso cordón de gentes que desde las aceras se emocionaron y musitaron sentidas oraciones. La gratificante manifestación precedida por el desfile lento y solemne de las filadas sarracenas y cristianas donde figuraba, repartiendo décimas, la fragata “Méndez Núñez” y muchísimos congregantes portando velas encendidas, acabó antes de que la tarde se mirase en el espejo del crepúsculo entre el repique de las campanas pregonando por toda la Villa la fiesta repleta de vida y esperanza.

FOTO: ARXIU RAFA GANDIA

La bondadosa temperatura nocturna convidó a los numerosos espectadores a la contemplación de los bailes de las filadas, como lo hizo en la anterior y lo haría en la siguiente así como a complacerse de los acordes musicales que seguían emanando hasta las doce de la noche. A las tres de mañana, la aurora, despertó el día, preñada de ruido y esplendor. Las huestes sarracenas acampadas en el Tirador, encendieron hogueras y rompieron diana las bandas a cuya conclusión y siguiendo las órdenes de su emir, se oyeron disparos de arcabuces y se percibió el fuerte olor a azufre, al tiempo que el cristiano, siguiendo el orden establecido, marchó en diana, concentrando todas sus fuerzas y músicas, dos horas después, ante el templo de San Carlos para acompañar “por la calle Mayor, plaza Constitucional, Porche, plaza Nueva y calle Canterería” la talla plagada de dolor del Ssmo. Cristo de la Agonía a su habitáculo. Divisada la litúrgica manifestación las tropas muslimes dispararon nuevamente sus armamentos haciendo lo propio los cristianos, quienes obligaron a sus contrincantes a marchar en retirada hacia la fuente de la Sagrantana y continuar por el camino de Santa Ana hasta situarse detrás de la ermita para irrumpir

con nuevos estallidos. Situada la imagen en su hornacina y después de la pequeña guerrilla desplegada en la explanada de la ermita, los defensores de la cruz marcharon en retirada hasta la fortaleza haciendo lo propio los sarracenos a su atalaya en el Tirador.

(...) hasta la plaza se acercaron para oír los versos compuestos por el galardonado letrado Cervino Ferrero La jornada de pólvora, gesto y palabra giró en torno al castillo de madera, diseñado y realizado en aquel año y construido con sumo cuidado con materiales de gran calidad. El fuego de los arcabuces y trabucos retumbarían con gran asombro y perplejidad de los que hasta la plaza se acercaron para oír los versos compuestos por el galardonado letrado Cervino Ferrero y declamados por los embajadores, en el silencio casi religioso. La guerra de grandes estruendos y grandes humaredas, enmudeció a las nueve de la mañana y a las cuatro de la tarde cuando ambos diplomáticos ofrecieron a sus contrincantes la rendición, en su conquista pretendida de buenas maneras al inicio y de forma agresiva en su final. El fragor de la lid, el cruce de gumía y tizona y el

campear de los estandartes victoriosos en la torre de homenaje admiraron y maravillaron a la masiva concentración de público en aquel imaginario incendio espiritual concluyente con el izar de la bandera con la cruz. Ondeando símbolos y signos cristianos finalizaron aquellas fiestas, en loor de la venerada y milagrosa imagen. El festejo largamente alabado y admirado, asombró no solamente por el gasto hecho con trajes, músicas... sino por el orden mantenido en cada una de las funciones “en este pueblo tan desunido”. La propia Sociedad del Casino del Porvenir para que les fuese más soportable los grandes gastos, que necesitaban, determinaron “que las ganancias de las bevidas (sic), helados, café, etc. y los tantos asignados por cada partida a los jugadores fueran depositados y repartidos entre las filadas para ayudar a pagar sus músicas, pólvora etc.”. Aquella primera celebración, que cumple su CL aniversario, se convirtió en un hermoso preludio, que a pesar de pasar en un soplo como todo lo bello, mantiene su puerta abierta a la convivencia, la devoción y la fe convirtiendo en real cada año, el sueño de esta ciudad entroncada con el color, el fuego y el alma de sus moros y cristianos.

11


Festes Ontinyent 2010

‘Les Ambaixades’: Apoteosis festera de la pólvora y la palabra ALFRED BERNABEU

E

n primer lugar, me gustaría indicar que este artículo va dirigido a todos los que no conocen la fiesta de los Moros y Cristianos de Ontinyent. Entran dentro de esta consideración los miles de turistas que se alojan en los complejos turísticos de nuestro litoral valenciano. Querido lector, me gustaría proporcionarte nuevos alicientes para disfrutar tus bien merecidas vacaciones. ¡Escápate al interior de las tierras valencianas! Ontinyent no se encuentra tan lejos, sólo nos separan 40 Km de las playas de Gandia. Este año estamos celebrando el 150 Aniversario del nacimiento de nuestras fiestas con numerosos actos, pero sobre todo tienes que visitarnos entre los días 19 de agosto -jueves- y el lunes 23. Los actos festeros durante estas jornadas son muy diversos: unos tienen fama merecida, otros aún están por descubrir. Para que no me acusen de imparcialidad te relataré de manera concisa -por si no los conoces- algunos de ellos para luego hablarte del acto favorito de muchos festeros de Ontinyent.

Tienes que visitarnos entre el 19 y el 23 de agosto. Los actos festeros son muy diversos: unos tienen fama merecida, otros aún están por descubrir L'Alardo es un desfile bastante informal, pero muy divertido, que efectuamos la noche del jueves. Los participantes nos disfrazamos de los más variados trajes; nos transformamos en: astronautas, butaneros, monaguillos, supermanes... Este derroche de vestimentas multicolores fue denominado por al-

12

A todos los turistan que se alojan en el litoral valenciano, cabe recomendarles una escapada al interior para conocer las fiestas de Ontinyent. Transcurridos 150 años desde el origen de la fiesta actual, nuestros moros y cristianos acogen numerosos actos singulares. Hemos querido destacar uno: las embajadas FOTO: SERGIO POMAR

guno como el "Carnaval de la Montaña". Es curioso pensar que en sus orígenes los participantes vestían sus ropas habituales y sólo portaban como "arma" cañas cortadas del río y un sombrero. Pocas líneas narraré sobre la Entrada infantil; Ontinyent en la mañana del viernes aún se repone de la resaca nocturna. Los espectadores son en su mayoría padres, madres y abuelos de la chiquillería participante. En este acto son muchos los pequeños que disfrutan lanzando chucherías desde las carrozas, mientras que los más mayores hacen sus “pinitos” desfilando al compás de las músicas El viernes por la tardenoche disfrutamos con L'Entrada, que es sin duda el acto más esperado por festeros y público. Se trata de un espectáculo grandioso; si no lo conoces, no lo dudes, ¡ven! Eso sí, te advertimos que es un desfile de larga duración y que debes hacer acopio de paciencia o marcharte cuando lo desees.

El sábado y domingo empezamos la fiesta bien temprano (7'30h.). Las comparsas inician su jornada -a marcha de pasodoble - con el alegre desfile de les Dianes. En cambio, las respectivas tardes son una manifestación de la devoción y del fervor religioso hacia nuestro patrono: el Cristo de la Agonía. ¡Por fin llegamos al lunes 23 de agosto! Como sabemos que aún te encuentras de vacaciones, no tienes excusas para no visitarnos. A las 11 de la mañana, una hora más que correcta para los perezosos, tiene inicio el acto de les Ambaixades. Te indicaré que primero es el bando moro quien asedia y conquista la fortaleza; la acción bélica se repite a las 5 de la tarde, pero en esta ocasión el ejército cristiano es el vencedor. En términos escuetos, este es el resumen de la jornada. Pero no me gustaría dejarte con la miel en los labios, por eso, a continuación, te explicaré porque tengo una preferencia marcada por

les Ambaixades. Se trata del acto que menos cambios ha experimentado desde el principio de nuestras fiestas (1860), especialmente si tenemos en cuenta su faceta literaria. Conservamos el texto original que escribió de manera expresa el magistrado Joaquín José Cervino y Ferrero.

Cervino fue alcalde de Ontinyent entre 1843 y 1844 y poseía una sólida formación humanística Estas líneas no son las más adecuadas para hablarte de su extensa biografía; de todas maneras te diré que fue alcalde de Ontinyent durante los años 1843-44 y que poseía una sólida formación humanística. Su pasión era la literatura y, por sus dotes innegables para la poesía, la Real Academia de la Lengua Española le concedió numerosos galardones. Cervino participó en

tertulias literarias donde asistían los más conocidos autores de la época como Zorrilla o el duque de Rivas. El texto de les Ambaixades está integrado por 528 versos, la mayoría endecasílabos y de rima asonante en los impares. Esta composición es una obra típica de la moda literaria del momento: el Romanticismo. No hay más que escuchar sus grandilocuentes tópicos rememorando antiguas glorias medievales. Sin embargo, esta obra, tan alejada de las corrientes historicistas actuales, ha sido para generaciones de ontiñentinos entrañable y, sin lugar a dudas, forma parte de nuestro legado festero. El espectador atento y conocedor del pasado de Ontinyent podrá valorar mejor aspectos que a oídos menos expertos se escapan. La obra de Cervino contiene en sí misma una pequeña lección de historia que para sí quisieran los alumnos de la Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO).


Festes Ontinyent 2010 Rememora tiempos forales en los que nuestra ciudad, en su condición de vila real, participaba en las Cortes del Antiguo Reino de Valencia. Es a la vez un homenaje a sus hijos más insignes: "Un Gomis llena a Europa de armonía, Quevedo valenciano es un Galiana". En el texto de les Ambaixades, su autor quiso rendir tributo al pasado islámico de Ontinyent. En el transcurso del parlamento podremos escuchar en labios de los interlocutores nombres de partidas rurales inequívocamente árabes: Benarrai, Arbellar. En suma, Cervino adoptó una actitud muy respetuosa con el bando musulmán: "Unos somos cristianos, otros moros, y todos en quererte ¡oh patria! iguales". Hasta aquí te he informado del texto de les Ambaixades; ahora permíteme que te descubra la plasticidad y cromatismo de este acto festero. El itinerario permite que el objetivo de la cámara consiga bellas fotografías. Intenta colocarte en las in-

FOTO: VALEN BATALLER

mediaciones del Pont Vell y obtendrás maravillosas instantáneas. Por cierto, lo llaman así porque de verdad es "viejo", ya que su construcción se remonta al año 1501. También aconsejo a los viajeros más audaces e inmunes al ensordecedor es-

trépito de los arcabuces en caso contrario, que procuren colocarse tapones de silicona en los oídos- que vayan a la Plaza Major y que se acerquen a los protagonistas de la fiesta. Este escenario es uno de los motivos más reproducidos en los concur-

sos de fotografía de tema festero. El humo de la pólvora difumina los rostros y tu imaginación puede hacerte creer que te encuentras frente a fieros y míticos guerreros. ¡Lástima que todo sea una mera ilusión! El acre olor de la pólvora

hermana a los participantes. He de confesar que es uno de los actos festeros que más me emociona. Animo a todos a que os dejéis llevar por la apoteosis festera de la pólvora y de la palabra. Amable turista, ven y conoce nuestras fiestas. ¡Bienvenido!

felicitats als ontinyentins per la declaració d’Interés Turístic Nacional i la celebració del 150 aniversari de la Festa

13


Festes Ontinyent 2010

La nit del Riu torna després de 50 anys d’absència FOTO: SOCIETAT DE FESTERS

ACTE INSÒLIT La Nit del Riu és un acte excepcional, carregat de festa tant per als que es sacrificaven amb un treball incansable al llarg de l´any com per als que venien de fora per contemplar-lo. 150 anys més tard, la Societat de Festers ha decidit recupera-lo i donar-li l´encant i la màgia que un acte com aquest requereix. Se celebrarà el Diumenge 22 d’agost a la 1:00 de la matinada en el llit del Riu Clariano, a l´altura del Pont Vell, on es rememoran les antigues batalles navals amb la participació especial de les dos comparses protagonistes: els Mariners i els Moros Marins i la col·laboració de la resta de les comparses.

14

La NIt del Riu és sense cap tipus de dubte un dels actes més singulars de la Festa de moros i cristians d’Ontinyent. Després de dècades d’absència, la Societat de Festers ha decidit recuperar-lo en una ny tan especial com aquest. Els Mariners i els Moros Marins seran els veritables protagonistes d’un moment especial i esperat, que tindrà lloc en la mitjanit del 22 d’agost MÓNICA GALIANA

E

n vespres de les tradicionals festes, arribava a Ontinyent una gran afluència de forasters que resistien les incomoditats del camí. Amb l´arribada d´aquests, de la música, les desfilades i les carrosses, plenaven per complet els carrers i les plaçes de la ciutat i deleitaven al poble, que vivia amb intensitat aquestes jornades festeres. Al segon dia del festeig, es reunien totes les comparses a les quatre de la vesprada a la

plaça de San Francesc i es dirigien a l´esglèsia de Sant Carles d´on partia la procesó del Santíssim Crist de l´Agonia. A les 9 de la nit començaven els balls fins la mitja nit, on totes les comparses desfilaven amb panderetes i castanyoles a la vora del vell Riu Clariano. A partir d´ací començava la desitjada Nit del Riu, un acte carregat de festa. Els Moros Marinos, que es col·locaven a la part esquerra del riu i els Mariners, a la part dreta, eren els protagonistes de la ba-

talla naval que es desenvolupava a l’alba entre l’armada de la creu i la flota musulmana. A la part dreta del riu, es montàven les tendes de campanya i s’encenien fogates, oferint un aspecte màgic. En aquell escenari fester es trobaven els Creuats, els Tomasins o Antiga Espanyola, els Estudiants i, les tropes mores, entre altres. Tots ells acudien a la vora del Riu Clariano per divertir-se, creant una atmòsfera propicia plena d’eufòria popular i, després sopaven acompanyats

de música, familiars i amics. La nit avançava amb l'alerta dels sentinelles i a les tres de la matinada, les barques que ocupàven el riu llançaven bombes de colors i llums de bengala il·luminant el campament. També es disparaven cohets voladors i els músics amb la diana, iniciaven la gran batalla. Així finalitzava la Nit del Riu, un acte original on a pesar de la batussa que existeix entre els dos bàndols mai hi ha hagut cap desgràcia. Enguany, ho vorem de nou.


Festes Ontinyent 2010

1r Congrés Internacional d’ambaixades i ambaixadors FOTO: CEDIDA

Les ambaixades se celebren a moltes festes d’Espanya, però també a Amèrica del Sud o Europa de l’Est. Van estar presents a Ontinyent

El congrés d’Ontinyent ha sigut un èxit a tots els nivells. Allò ideal seria donar-li continuïtat en el temps. MÓNICA GALIANA

E

l primer congrés d´ambaixades i ambaixadors ha sigut una iniciativa de la Societat de Festers per estudiar i conèixer les determinades ambaixades que es fan arreu de tot el món. No sols és Espanya, un país que compta amb les ambaixades, sinò que a més a més, en molts països de Sud-Amèrica, inclús en algún país de l´Est se celebra aquest acte. Es va posar en pràctica convocant a totes aquestes persones que han estudiat i han donat a conèixer els diferents textos. Al llarg de dos dies, s´ha representat en la plaça de l´Ajuntament algunes de les ambaixades més significatives des del 1860. Un dels exemples va ser la d’un grup català que va representar El rescate de las cien doncellas, una llegenda nascuda a la ciutat de Bagà que va ser escrita al 1431, per Pere Tomic, un historiador de la vila que va escriure allò que li

contaven els més vells del lloc. A més a més, al llarg del primer cap de setmana de juliol, s'han celebrat actes programats dins de les activitats del I Congrés,

com la inauguració de quatre exposicions relacionades amb les ambaixades. Cal tenir en compte que a la dècada dels 60, existía

una variant de les ambaixades actuals coneguda com les Ambaixades Humorístiques que són una mostra més del conjunt de la cultura tradicional de

cada poble, país o comunitat. Al I Congrés Internacional s´han donat a conèixer al públic pel seu interès literari i per fomentar el seu prestigi social i cultural, donada la seua positiva acollida popular. Finalment, aquest I Congrés Internacional d'Ambaixades i Ambaixadors de la Festa de Moros i Cristians ha estat el germen per a crear el primer cens mundial de poblacions que celebren aquest tipus de Festes. La societat de festers ha donat l´oportunitat de conèixer una gran quantitat d´actes i d´esdeveniments de la festa d´altres pobles. A més, aquest Congrés ha sigut la primera base de dades de coneixement compartit, a disposició de totes les persones interessades en nodrir-la i utilitzar-la, de manera que, amb suport i reconeixement públic, l´objectiu és el de donar continuïtat al Congrés d'Ontinyent, que tan d´èxit ha tingut.

15


16

Extra Festes Ontinyent 2010  

Extra de Festes de Ontinyent 2010 del diari digital ARA Multimedia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you