Issuu on Google+

Festes de Xixona 2010

www.aramultimedia.com

Xixona, agost de 2010 suplement especial


Festes de Xixona

FOTO: MARCOS ROS PLANELLES

Xixona clama festa Després d’un any de treball, Xixona viu les hores prèvies a les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Bartomeu i Sant Sebastià. El dia més gran serà dissabte 21 amb l’Entrà, tot i que s’esperen tres dies i nits d’alegria, música i ambient immillorable al carrer JAUME MIQUEL

E

l poble de Xixona s'engalana per viure la trilogia festera. En marxa el compte enrere per a les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Bartomeu i Sant Sebastià, que mostraran el seu màxim esplendor el 21 d'agost a l'Entrà. Els penons i les llums ornen els carrers que en poc temps estaran envaïts de gent, música i pólvora. Tres dies i nits d'alegria i color que finalitzaran la nit del 23 amb la solemne processó. Després d'un any de treball, la ciutat del torró espera amb il·lusió els dies grans de festes. L'última setmana tot corre: nanos i gegants, correfoc, dansa, Concert de Festes. Tot junt crea un escenari fester encisador on poc a poc, el bon ambient regalima i fa que tothom siga fester, porte vestit o no. Divendres arriben les ban-

2

des per l'assaig de l'Himne de Festes i per tocar les darreres desfilades. La primera és la dels xiquets, en la que es celebra el concurs de caps d'esquadra infantil. Els xiquets; el futur de la festa, aniran per una vegada davant la banda, mentre, el públic i les seues pròpies filades els faran costat orgullosos. Segueix la desfilada de la Nit del Soparet, que fa de preàmbul als dies grans de festes. Els vestits de festes ja estan fora de l'armari ben planxats perquè no s'arruguen.

Els vestits de festes ja estan fora de l’armari ben planxats Primer dia de festes. Quan finalment arriba aquest dia, tot sembla nou, a punt d'estrenar-se. A les huit del matí la frescor ajuda als festers a despertar-se per anar a la Presentació de Bandes. És l'acte que

realment obri les festes, juganer i solemne al mateix tems. Cada agrupació recorre l'avinguda de la Constitució-La Plaça, des del Castell de Festes fins l'Ajuntament, perfectament uniformada mentre interpreta una peça. El públic espera a l'altura de l'Ajuntament l'arribada de les bandes amb els seus respectius delegats, que les acompanyen pel costat esquerre en representació de la "filà", es un dir: "ací està la nostra banda". En acabar la Presentació, tots els músics junts interpreten l'Himne de Festes, el pasdoble Fiesta en Jijona, de Vicente Pla Candela. Es el tòtem fester, el moment més emotiu junt a l'inici de l´Entrà. Les vora tres-centes camises blanques (algunes blaves) omplin tot l'espai i aconsegueixen posar la pell de gallina durant el furt final. L’himne unifica, agrupa i enalteix la multitud.

Algú va dir una vegada: "Des de la presentació fins la processó hi ha un quart d'hora". Aquesta afirmació no és del tot incerta, doncs des

Algú va dir una vegada, sobre la Festa de Xixona: "Des de la presentació fins la processó hi ha un quart d'hora" del moment que s'ha tocat aquesta peça emblemàtica el temps corre i els actes se succeïxen sense cap mena de treva. Cap al mig dia té lloc La Banyà, l'acte preferit dels més menuts. Les filades fan un recorregut per la part vella del poble passant per la font del convent. A les cinc de la vesprada el carrer del Vall no és altra cosa que la tramoia d'un teatre. El transit ja s'ha ta-

llat i els tractors arrastren carrosses. Els primers festers en aparèixer vestits són els cristians, i moltes dones ja van pintades amb el maquillatge que lluiran. Un formigueig de gent enfila el camí per anar al partidor de l'Entrà. A les cinc i mitja tothom es concentra en la placeta del pont d'Alacant. Dues figures, generalment amb mostres de cert nerviosisme, apareixen en el balcó, són els festers del l'any. Escrites en un full porten les paraules -breusque van a pronunciar per acabar amb el crit: "Per Xixona, per Sant Bartomeu i Sant Sebastià... que arranque l´Entrà!!” Es l'esclat més esponerós i fort perquè en eixe mateix moment sona la primera banda i un aplaudiment eixordador ompli l'indret. És l'acte emblemàtic, la festa, la de debò, acaba de començar i la seua màgia ho envaeix tot.


Festes de Xixona El segon dia de festes comença amb la Diana. Després de les ambaixades, cap al mig dia, l'Eixida de Missa actua de connector entre aquest acte i el kabileo. Les armes i els metalls dels vestits reflecteixen la llum i les ulleres de sol juguen un paper important. Un dels elements més afamats de les festes de Xixona és el kabileo: Les barres d'aperitius i beguda que cada “filà” trau al carrer i comparteix amb els demés festers i el poble sencer. Aquest temps abans de dinar cadascú a la seua kàbila és d'un ambient de germanor màxim. Les bandes van tornant-se a l'hora de tocar peces de xaranga per que la música no pare.

Per la vesprada l'Alardo simula un estat de guerra amb trabucs i canons, que obliga a protegir-se les orelles. Un total de 180 Kilograms de pólvora esclataran entre hui i demà.

Un dels elements més afamats de les festes és el kabileo: Les barres d'aperitius i beguda que cada “filà” trau al carrer i comparteix amb els demés festers i el poble sencer L'acte propi i identificador de les Festes de Xixona és el Juí Sumaríssim del Moro Traïdor. A les nou i

mitja del matí del tercer dia de festes comença el trajecte durant el qual els moros portaran lligat al presumpte moro traïdor, al qual se'l jutja en el castell. Es tracta d'una ambaixada en forma de teatre humorístic - amb una part de text fixa- en la que es comenten els esdeveniments més destacables que han ocorregut durant l'any al poble en clau d'humor. Després de l'Ambaixada del Cristià en la que els moros són vençuts, sols queda l'Alçament de Capitans pel proper any. Tot està acabat a la festa xixonenca i la Processó nocturna segella amb serenitat tres dies intensos de festa.

GUIÓ D’ACTES DIVENDRES 20 D’AGOST 18.00 hores. Encontre de bandes en el carreró Enric Puyo, i desfilada de les bandes fins a les escoles de l’Eloi Coloma. A Continuació, Assaig de l’Himne de Festes, el pasdoble Fiesta en Jijona, de Vicente Pla Candela. 20.00h Desfilada Dels Xiquets i concurs de caps d’esquadra infantil. 23.00h NIT DEL SOPARET. DISSABTE 21 D’AGOST. 1r DIA DE FESTES 08.00h Presentació de Bandes. Totes les bandes interpretaran una peça per l’Avinguda de la Constitució-La Plaça acompanyades pels seus respectius delegats. Al finalitzar, INTERPRETACIÓ de L’HIMNE DE FESTES davant l’Ajuntament i dirigit per José Francisco Mira Marín. 11.30h LA BANYÀ, des de la porta de l’Ajuntament les filades recorreran el nucli antic del poble. 18.00h L’ENTRÀ, des del balcó de la Casa Pòsit, en el carrer El Vall, s’anunciarà l’inici. DIUMENGE 22 D’AGOST. 2n DIA DE FESTES 00.30h Desfilada Nocturna, des del castell de festes. A continuació, ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA SHEREZADE 07.30h Diana del Segon Dia . 09.30h Ambaixada Contrabandista. A continuació Ambaixada dels Pirates. 11.00h Missa a Sant Bartomeu. 12.00h Eixida de Missa. 13.00h Kabileo. 17.30h Alardo. 19.30h Ambaixada del Moro. 20.30h Desfilada Nocturna. 23.00h Retreta. Les filades recorreran amb disfresses l’Avgda. Constitució-La Plaça des del castell. DILLUNS 23 D’AGOST. 3r DIA DE FESTES 07.30h Diana del Tercer Dia. 09.30h Juí Sumaríssim del Moro Traïdor. L’ambaixada amb part humorística pròpia de Xixona tindrà lloc al castell de festes, passant abans per La Plaça. A continuació, Soterrament del Moro Traïdor. 11.00h Missa a Sant Sebastià. 12.00h Eixida de Missa. 13.00h Kabileo. 17.30h Alardo. 19.30h Ambaixada del Cristià. 20.30h Alçament de Capitans i Banderers del 2011 i després Desfilada de Capitanies. 22.30h Processó. DIMARTS 24 d’agost. 12.00h Missa en acció de gràcies. 20.00h Dansa i, en acabar, Castell de Focs Artificials.

FOTO: CEDIDA FEDERACIÓ DE FESTES

NOTA: En blanc activitats organitzades per l’Ajuntament de Xixona, la resta són organitzades per la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià.

3


Festes de Xixona ELS PROTAGONISTES DE 2010

Treballar per a gaudir El protagonisme de la festa enguany recau sobre Llauradors i Marrocs, que ostenten les capitanies cristiana i mora, respectivament. Per als càrrecs com per a tots, temps de festa és temps de gaudir, però arrere queden mesos de treball i sacrifici per tal d’aconseguir que tot plegat siga un èxit JAUME MIQUEL

FOTO: CEDIDA FEDERACIÓ DE FESTES

C

om cada any a les Festes de Moros i Cristians, el protagonisme canvia de mans. Aquest agost, la capitania per part del bàndol cristià correspon a la filà Llauradors, i per part del moro als Marrocs. Els Llauradors són una filà menuda, d'uns 30 membres, tot i que l'any passat en eren sols 23. El seus capitans, Higinio Rico i la seua dona Conchi García han hagut de treballar des de març per tindre els preparatius de la festa a punt. Durant tots els caps de setmana, els Llauradors s'han reunit per organitzar les festes i construir les carrosses: "Tot ha sigut gracies a la "filà" que ens ha ajudat molt. L'ambient és espectacular, som un grup d'amics que, amb l'excusa de treballar per a les festes, passem estones inoblidables", assegura Conchi. I és que, són molts esmorzars, a banda de dues barbacoes, els que han fet falta per portar a bon port la capitania. Higinio creu que ser un grup menut comporta més feina però també més satisfacció una vegada acabat el treball: "Molta gent no coneix l'ambient de la ‘filà’ Llauradors. No és comparable fer les carrosses a encarregar-les. Tots participem en la mesura que poden, des del president fins l'apuntador, és molt treball però, recompensa." Entrades cristianes Les entrades dels Llauradors es caracteritzen per ser pròpies de la terra i de Xixona. Segons Higinio, els Llauradors tenen l'avantatge de fer coses tradicionals l'Entrà: "El públic agraeix veure elements del seu poble perquè és allò que reconeix i amb el que s'identifica. Tot i que, per a alguns, pot

4

els seus fills són marrocs. Un dels dos fills de Pepe, Josep Miquel Arques, és el cronista de les festes, qui també té un fill marroc. Javier García, l'Alcoià com se'l coneix, té un fill i una filla. Ell és major que Pepe, pot ser per aquesta raó assegura no estar nerviós perquè tot ixca bé a l'Entrà: "Ha sigut vora un any de treball en el que la ‘filà’ ens ha ajudat en tot. Preparar un 'boato’ és una tasca complicada però, l'’Entrà’ es un moment per gaudir i no per estar preocupat". Per a l'Entrà, els capitans disposaran de la banda de la Pobla del Duc, la de la filà.

Després d’un any de treball, com diu el marroc Javier, “ara sols queda gaudir”

no resultar tant espectacular com els temes moros o els elements exòtics." La idea del boato- la línia que seguirà l'Entrada- ha estat de la capitana. En aquesta, Higinio i Conchi, de 52 i 50 anys respectivament, aniran en una carrossa amb la banda de Muro al darrere. Els seus fills, Higini i Natalia, aniran damunt d'altra carrossa ideada per la mateixa Natalia. A més, a banda d'un ballet, contaran amb la participació del Grup de Danses de Xixona.

És la primera vegada que Higinio i Conchi són capitans en capitania però, ja ho van ser de filà al 2001 amb els Llauradors i anys enrere als Moros Verds. No obstant, aquesta ocasió és diferent. Al matrimoni xixonenc li van proposar ser capitans a la diana del tercer dia de festes. Ho van rumiar un moment i van acceptar. "No era una cosa que entrara en els nostres plans, ni de casualitat però, en aquestes festes fem deu anys als Llauradors i ens tocava agafar el bou per les ban-

yes" explica Conchi. Per altra banda, la dels Marrocs, és una filà nombrosa, amb més de cent membres, tot i que enguany passaran dels cent cinquanta perquè són capitania. Els seus capitans, Pepe Arques i Javier García, tenien en ment ser-ho sols de filà però, donada la seua veterania als Marrocs van entendre que els tocava agafar la màxima responsabilitat. Doncs ja fa 35 anys que aquests dos amics formen esquadra Entrà rere Entrà, inclús

Els Marrocs poden presumir de ser una de les filades amb més vida sociocultural. Per aquesta ocasió, han realitzat una exposició fotogràfica anomenada: El Pas del Temps. Es tracta d'una retrospectiva amb imatges de festers de totes les èpoques, un homenatge al passat. En un principi pretenien que fora més complet però no va poder ser per problemes tècnics. "Volíem que fóra una activitat audiovisual però, es complex aconseguir gravacions antigues. Ens ho proposem per altre any", explica Pepe. Així mateix, la filà ha gravat l'himne dels Marrocs: "Ja baixa la marroquia". Tant els capitans cristians com els moros coincideixen a destacar l'ambient, el calor de la gent, com el millor de les festes de Xixona. Ha sigut un any de treball i d'il·lusió, i com diu el marroc Javier, "ara sols queda gaudir".


Festes de Xixona ESTHER FERRÁNDIZ, PRESIDENTA

“En èpoques difícils, les ganes juguen un paper important”

FOTO: CEDIDA FEDERACIÓ DE FESTES

La presidenta de la Federació de Sant Bertomeu i Sant Sebastià, Esther Ferrándiz, es mostra optimista davant la crisis econòmica i les adversitats de les Festes 2010. "La situació econòmica actual provoca el problema més important: la baixa de festers. Evidentment és un any crític però, no té perquè ser-ho també al futur, en absolut. En Xixona la gent sempre ha estalviat diners per a les festes, per això, esperem que l'any que ve s'estabilitze la situació." "La qualitat de la festa depén de la mentalitat de cadascú, de cada 'filà'. Les festes no són sols els tres dies oficials, això si cap, és el de menys. El que compta és el dia a dia. Quedar per fer una carrossa, parlar del tema de

la retreta, prendre una cervesa amb els amics de la 'filà'...Tot això és, al cap i a la fi, la festa. En èpoques difícils és on les ganes i la creativitat juguen un paper determinant." Ferrándiz creu que la Junta Directiva està realitzant un bon paper tot i estar formada per joves en la seua majoria. "Al principi costa agafar confiança amb la gent. Normalment a la joventut se la relaciona amb irresponsabilitat però, crec que hem demostrat que això no és així. Hem sabut tindre els peus en la terra i dur el càrrec endavant amb ganes i propostes noves. Hui per hui, el més important és trobar un local en condicions per als músics de cara als propers anys", comenta la presidenta.

Bones festes al poble de Xixona 5


Festes de Xixona ENTREVISTA A FERRAN VERDÚ, ALCALDE DE XIXONA

“Aparcar la vida quotidiana uns dies ajuda a recarregar piles i enfrontar setembre amb forces” FOTO: ARAMULTIMÈDIA

L’alcalde de Xixona encara la festa com un xixonenc més, amb ganes de gaudir-ne i deixar enrere per uns dies la rutina. Ferran Verdú està segur que les festes seran un èxit i de l’actual junta de l’Associació de Festes valora en positiu l’equilibri que la gent jove que la dirigeix està fent, entre tradició i renovació JAUME MIQUEL

U

ns dies abans que comence la Festa, tenim l’oportunitat de parlar amb l’alcalde Ferran Verdú, que ens dóna quatre pinzellades de com viurà Xixona la festa. Tenint en compte l'actual situació econòmica, quin paper juga la festa aquest any? Quan pitjor són els temps més necessitat tenim tots de festa, ja que és una via d'escapatòria del que ens passa durant l'any. L'actualitat econòmica dificulta que la gent puga permetre's el mateix que altres anys. Per això, crec que el paper d'aquestes festes és més important que mai. Aparcar la vida quotidiana durant tres o quatre dies; perdre la vergonya, com m'agrada dir, ajuda a recarregar piles i enfrontar setembre amb forces.

6

L'Ajuntament no ha aquest àmbit. I això afecta disminuït el pressules festes però també a la post per aquestes fescavalcada de reis, Grup de tes. Ha sigut una Danses de Xixona, actividecisió complicada? tats esportives... Enguany ens toca prendre Amb menys festers i decisions complicades al diners de l'habitual, voltant de tot el que signipoden les filades prefica participació ciutadana parar entrades de quaa tots el nivells. Tant en litat? festes com en la cultura. Sí. La qüestió dels diners Fa quatre o cinc anys hi crec que no té res a veure havia una gran mancança amb fer una bona entrada. en aquest poble per part No és sols una qüestió d'associacions. Per a noeconòmica, sinó d'il·lusió i saltres ha ganes de partisigut un objec- Ha sigut un cipar. És cert tiu que la gent objectiu que la que sense dis'il·lusione gent s’il·lusione ners no és pot participant en tindre un vesparticipant activitats pútit millor o una bliques. Ara la participació banda major. Però les és tanta que inclòs no ganes de fer-ho bé poden podem acudir a totes les acabar suplint alguna d'aactivitats que es realitzen. questes mancances. La línia econòmica genèQuè és el més peculiar rica que hem pres ha sigut de les festes de Xino tallar eixa via de partixona? El seu acte precipació i il·lusió. Hem inferit? tentat no disminuir cap L'acte que més m'agrada pressupost destinat a és la desfilada posterior al

Moro Traïdor. Pot ser perquè de matí, els vestits moros llueixen més que a l'Entrà. Si haguera d'elegir em quedaria amb aquest i amb l'Entrà, els dos. En quant a peculiaritat, la barreja de ser un poble relativament xicotet, per un costat, i de tindre unes festes molt arrelades socialment i amb molta tradició desemboca en unes festes força populars. De fet inclòs la filà "els mirons" acaben participant al kabileo. Quína opinió té de l'Associació de Festes? Valora positivament que la dirigisca gent jove? Clar que sí. Es tracta de buscar equilibri entre tradicions i saber adaptar-se als nous temps. Normalment la joventut va associada a canvis, i els no tant joves a la conservació i manteniment de tradicions. L'actual Associació

manté l'equilibri. Està conservant els aspectes més tradicionals de la festa i al mateix temps esta sent valenta amb xicotets canvis. Recentment s'ha presentat al poble el pla de promoció turística 'Xixonavant'. Són importants les Festes de Moros i Cristians en aquest pla? Sí i no. Si volem desenvolupar un pla turístic que siga un motor econòmic i que done feina cal parlar dels 365 dies de l'any. Volem que siga un pla que permeta a la gent de Xixona diversificació. La festa és un pol d'atracció però hi han molts més aspectes, evidentment el torró i el gelat en són un. És important identificar quines són les característiques que té Xixona que la diferencia d'altres poblacions, ja que moros i cristians hi han en molts llocs.


Festes de Xixona

Riquesa vora mar

FOTO: CEDIDA FEDERACIÓ DE FESTES

per NATXO LARA

Els qui viuen a Xixona no motiu de retrobada cal que els ho explique. amb el seu poble. Però Els que venen de fora, a més, els fidels dels pocom Jo, encara que bles del costat acudeisiga des de 30 kilòmexen atrets per una festa tres de distància, hem molt musical i que se sude saber que la poblapera cada any. I com a ció de la Penya Grossa i bons mediterranis, no el Coscó amaga un sefalten els turistes, que es guit de secrets que la troben a vint minuts en fan única. No només cotxe i que no poden pels seus paratges natucreure com en la serra rals, la seua tradició toque es veu al fons des rronera o la seua de la Platja de Sant dilatada història com a Joan, hi ha un univers defensora del castell totalment diferent, únic i d'Alacant o la seua ficarregat d'història i tradelitat a la Monarquia dició. Eixa és la gràcia en els últims 1.000 anys. de les festes de Xixona. A banda de tot això i Unes festes que com les moltíssimes coses més, de la majoria de la coXixona compleix amb marca i la Comunitat, els requisits llueixen actes de les poblaúnics. La Unes festes que Banyà pel cions de la Mediterrània llueixen actes centre històamb un pas- únics com la ric, que resat vinculat memora la Banyà o l’exeal món àrab. improvisada cució del moro batalla del Bé per les traidor agressions Peix de fa d'Al-Azraq i moltes dècaels seus genets, bé per des i que ha derivat en la seua inestimable una guerra a mànegues col·laboració en el rei poalades; o l´execució buig de les agressions del “Moro Traidor”; un berberisques que arribamoment que a tots ven per embarcació a agrada i que sobreviu la Vila, Alacant o Dénia. tot i la delicadesa del Xixona és molt meditefet en els temps que ens rrània, com les seues toca viure. festes de Moros i CrisXixona acudeix fidel a tians que centren i marles seues festes pensant quen les últimes que en acabar, tocarà setmanes del mes d'atreballar de valent pergost i que congreguen què mig món gaudisca amb gran emoció els xidel torró. Així que el que xonecs de tot l´any, cal ara és obrir bé els però també els que ulls i no perdre detall. viuen fora aportant diviComencen les festes de ses amb els seus gelats. Xixona. I això, meditePer a ells, (a banda de rranis del sud, del nord o la seua participació en d'on siga, s'ha de celeles festes d'hivern) és brar.

Bones festes al poble de Xixona 7


Extra Festes Xixona 2010