Page 1


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 3

Sumari

Edita: COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT DE CATALUNYA Provença, 500 - 502, entl. porta 4 08025 Barcelona Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113 http://www.coplefc.com a/e: coplefc@coplefc.com President del COPLEFC: Francesc Reig Junta de Govern Carme Adell, Josep M. Cambra, Bonifaci Cedrún, M. Carmen Ercilla, Joan Galí, Bernat Gaya, Agustí Larumbe, Anna Puig, Pere Manuel, Santi Siquier, Jordi Ticó. Gerent: Alèxia Pérez Assessoria Jurídica: Jordi Culleré Docusport-La Revista Direcció: Francesc Reig i Francesc X. Navarro Consell de Redacció: Bernat Gaya, Alèxia Pérez, Francesc Reig i Jordi Ticó Col·laboradors en aquest número: Marçal Abella, Joan Corbí, Albert Mestres, Francesc X. Navarro, Pablo López de Viñaspre, Francesc Reig, Agnès Riera, Enric M. Sebastiani i Mauro Valenciano. Disseny i producció: Estuditres Fotomecànica i impressió: SPRINT COPY, S.L. ISNN: 1697-6983 D.L.: B-5674-91

Docusport • La Revista és una publicació plural i respecta la llibertat d’expressió dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC queda reflectida en l’editorial. Les opinions dels autors no han de ser compartides necessàriament pel COPLEFC.

Núm. 19 TARDOR-HIVERN 2009-2010 Any VII-VIII

EDITORIAL Crisi, però… PER FRANCESC REIG

4

ENTREVISTA A… Carles Torrent, el segon president. PER FRANCESC X. NAVARRO

5

TESI DOCTORAL Paral·lel de tennis i pressió plantar. PER JOAN CORBÍ

7

ACTIVITAT DEL COL·LEGI Altes. Trobada 20 MINUTOS i altres activitats. La Llei 3/2008. El COPLEFC opina. Congrés Mundial de l’Esport Escolar i altres notÍcies.

8

L’ESPORT MOU CATALUNYA L’EsportParc Internacional de Catalunya.

18

BIBLIOGRAFIA

22

EDUCACIÓ Codi ètic per a la docència.

25

GESTIÓ “Fitness is bussines”. PER PABLO LÓPEZ DE VIÑASPRE

26

SALUT Contra l’efecte de finestra oberta. PER BIOIBÉRICA

28

ELS ARTICLES DEL PREMI Que en Jan vingui a les classes d’EF. PER ALBERT MESTRES

29

Foto de portada: Opcions de la pràctica esportiva, de Susanna Puyol

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 3


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 4

Editorial

Encarant una nova dècada No representa cap novetat afirmar la voluntat del Col·legi de col·laborar amb les institucions del nostre país. Estem plenament convençuts que és la millor manera de servir la professió i, evidentment, els professionals, és a dir, tots els col·legiats. La finalitat és poder fer sentir la nostra veu, donar-la a conèixer i fer-la compartir a tots els estaments, amb les seves respectives parcel·les de responsabilitat política i de govern. Ningú no pot dubtar que sense la voluntat ferma del COPLEFC, que creu en el diàleg i en la necessitat d’insistir per assolir la justa posició professional, per exemple una norma com la Llei 3/2008, que tant de significat té i tindrà en l’activitat professional, en desplegarse’n totes les potencialitats i capacitats, no hauria estat possible. Queda clar que el Col·legi és el primer garant per a la defensa del nostre col·lectiu, però no solament per a nosaltres, sinó també per a la societat en general en relació amb l’activitat física. Aquesta reflexió, en aquest número, es concreta en un parell de continguts: el Col·legi expressa la seva opinió sobre la Llei de l’exercici de les professions al cap d’un any i mig de vigència, i també donem a conèixer l’experiència viscuda d’un company com a pèrit judicial. Però la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria General de l’Esport, encara va més enllà. Com podeu comprovar amb l’exemplar que teniu a les mans, el treball conjunt permet oferir més informació, i alhora permetrà divulgar el nostre missatge a més punts: consells esportius, consells comarcals, municipis... Com deia: fer sentir la nostra veu. Però val a dir que això és possible després d’un procés de millora constant que ha comptat amb l’esforç de molts companys, i en el qual no defallirem a incorporar-hi el de molts altres més. Aquesta és la lliçó de mirar enrere. I és així com serem importants, tal com recorda el segon president que va tenir el COPLEFC en l’entrevista. La millora ens permetrà de projectar-nos i ser un col·lectiu socialment útil, important. Com també permetrà projectar el país una iniciativa d’un calat molt i molt

4 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

profund que recollim en aquestes pàgines: l’EsportParc Internacional de Catalunya. L’esport, amb aquesta nova eina, promourà una indústria d’alt valor afegit, característica imprescindible per competir en el món de la globalització que ens toca viure en aquest segle XXI. Catalunya, així, renova el seu esperit capdavanter en el concert internacional. És incontestable. FRANCESC REIG

president


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 5

Entrevista a...

Carles Torrent, el segon president (1982-1986) Tal com vam fer amb Carlos García, continuem resseguint la línia històrica del Col·legi, i ho fem amb qui va dirigir les regnes del COPLEFC en un període transcendent. Van ser quatre anys, del 1982 al 1986, plens d’activitat en els àmbits de la formació, l’existència del Col·legi i el reconeixement de la professió. F R A N C E S C X . N AVA R R O

-En la festa de commemoració dels 25 anys del Col·legi, vau destacar la lluita per arribar on s’ha arribat. Podríeu donar a conèixer a les noves generacions aquestes lluites? -La lluita es va esdevenir com una manifestació de les reivindicacions del professorat, que en aquest temps es trobava en unes condicions totalment desfavorables, tant

“Som i serem peces fonamentals perquè arribi el missatge de les bones pràctiques físiques a la nostra societat”

econòmicament com socialment. Els professors van arribar a cobrar una cinquena part del sou normal d’un professor. El llast professional de l’època anterior era insostenible i calien accions contundents, així és com es van esdevenir un seguit de vagues, tancades, que van durar mesos. -Com definiríeu, durant els anys de la vostra presidència, la situació de la professió quant a reconeixement social, en l’àmbit laboral, l’ambient polític general...? -La professió estava marcada per l’etapa anterior i el seu reconeixement social era baix, els primers anys democràtics hi havia molta feina a fer i les nostres reivindicacions es feien esperar. En el camp laboral calia tenir molt esperit de tre-

ball, perquè els sous eren de misèria. Es pot dir que els professors d’aquesta època van ésser molt vocacionals. Políticament, el país estava molt actiu, però amb pocs recursos. -I la situació del COPLEFC respecte d’interlocutors de l’Administració..., envers el Consejo General...? -El COPLEFC va fer el que li tocava, per un cantó unificar les relacions entre nosaltres mateixos, sobretot les que teníem amb l’INEF de Barcelona, amb el seu director aleshores, Pere Miró. Al mateix temps es van intensificar les febles relacions amb el Depar tament d’Ensenyament, en aquell temps dirigit per la senyora Carme Laura i Gil.

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 5


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 6

Entrevista a...

“Els professors van arribar a cobrar una cinquena part del sou normal d’un professor. El llast professional [...] era insostenible” -Una pregunta personal: per què us vau presentar per presidir el Col·legi? -El Col·legi necessitava un canvi en molts sentits, i crec que una persona com jo reunia el perfil que en aquell moment es necessitava, amb un gran esperit de lluita. -De totes maneres, i malgrat que sense implicacions col·legials, encara continueu en actiu, oi? -Sí, em considero un ensenyant de l’educació i en aquest cas l’educació física va ésser el camí que he por tat al llarg de la meva vida professional. -Des de Figueres, què suposa veure que ara també es pot estudiar la

nostra llicenciatura a Girona? Perquè vós vàreu fer la carrera a Esplugues, oi? -L’educació física ha crescut, i s’ha fet molt gran, com a conseqüència de les demandes socials. Això ha fet que un grup de persones es preocupessin per aconseguir aquests estudis per a Girona. -Què en penseu, de l’evolució de l’activitat física a la societat? I de l’evolució del Col·legi? -L’activitat física és necessària per por tar una vida saludable, però aquest missatge costa d’arrelar en les pràctiques reals de la nostra societat. El Col·legi, després de molts anys fa la sensació de normalitat en la majoria dels seus àmbits, la qual cosa significa que som un col·lectiu amb una representativitat professional que és reconeguda per la nostra societat catalana. Crec que ara se’n té una millor imatge. -Quins reptes futurs creieu que cal plantejar-se en l’àmbit de l’activitat física i l’esport? -Els professors que ens dediquem a l’ensenyament de les activitats físiques som i serem peces fonamentals perquè arribi el missatge de

les bones pràctiques físiques a la nostra societat. I això ho aconseguirem amb bons professionals de l’educació física. -I en el cas del Col·legi? -El Col·legi crec que ha estat poc vinculat a l’àrea d’ensenyament, i les relacions amb aquest Departament han estat les estrictament protocol·làries, mancades de profunditat; així, el nostre col·lectiu és fluix i amb poca consideració en el si de l’ensenyament a Catalunya en comparació d’altres col·lectius professionals. -Ara digueu: un moment difícil del vostre mandat... -Va ésser el fet de vincular-me amb un col·legi amb clares reminiscències franquistes... -I un moment agradable del vostre mandat... -Quan a través del senyor Joan del Pozo, el Congrés dels Diputats va reconèixer l’equiparació amb la resta del professorat.

CARLES TORRENT -És esportista... Jugador a primera divisió de voleibol amb l’equip Circulo Altius. -Va ser campió... Campió de javelina l’any 1975. -Va ser president... President del COPLEFC entre els anys 1982 i 1986. -És professor... Fa de professor d’Educació Física des de l’any 1975. Ha impartit nombrosos cursos a les escoles d’estiu de l’INEFC. Ha impartit cursos a l’ICE des de fa molts anys. Sempre ha ensenyat Educació Física.

Carles Torrent és el segon començant per l’esquerra

6 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 7

Tesi doctoral

Paral·lel de tennis i pressió plantar Autor: Francesc Corbí, col·legiat 11188 Títol: Análisis de las presiones plantares y su relación con la velocidad de la pelota durante el golpeo paralelo de derecha en tenis Direcció: Dr. Joan Ramon Barbany Lloc i data de lectura: INEFC-Barcelona, 3 de juny de 2008

En aquest treball, per mitjà d’una visió funcional i estructural, ens endinsem en l’estudi de la biomecànica del peu. Per fer-ho, es du a terme una anàlisi aprofundida de les seves característiques i dels diversos factors que incideixen en l’aparició de lesions i en l’optimització del rendiment. Val a dir que el tennis és un dels espor ts en què, atenent a les seves característiques par ticulars (accions acícliques, canvis continus de direcció i de ritme i el seu caràcter asimètric), el peu presenta un protagonisme especial. Conscients de la seva importància, en la primera part del treball s’analitzen les variables relacionades amb la cinemàtica del peu que contribueixen millor a explicar la variabilitat en la velocitat màxima de la pilota, després de fer el cop de dreta paral·lel en tennis. En la segona part, s’hi comparen els patrons de pressió plantar, registrats en el cop paral·lel de dreta, amb els patrons de pressió plantar registrats durant el desenvolupament de la marxa a una velocitat lliure.

La mostra analitzada va estar integrada per 31 tennistes de nivell nacional i internacional. Dels diversos instruments analitzats en aquest treball, hem de destacar el sistema d’anàlisi Tennis Sincro. Concebut i fabricat especialment per a aquest estudi, ens va permetre de sincronitzar les diverses eines utilitzades: tres cèl·lules fotoelèctriques, una màquina llançapilotes, un parell de plantilles instrumentades, un micròfon, dues càmeres de filmar i un radar. Per a l’anàlisi estadística posterior, es va utilitzar el paquet estadístic R. Mitjançant l’aplicació de models d’anàlisi mixta, hem constatat que la interacció que contribueix a explicar millor la velocitat màxima de la pilota, després de colpejar-la, és la que interrelaciona la velocitat de recepció de la pilota, la velocitat mitjana del centre de pressions plantar, el moment en què s’assoleix la velocitat màxima i la longitud de la línia del centre de pressions plantar. En relació amb la velocitat màxima del centre de pressions, no-

més la interacció entre la velocitat màxima del centre de pressions en el primer 25% del recolzament i en el quar t 25% del recolzament, contribueixen a explicar la variabilitat en la velocitat màxima del cop. En relació amb la segona par t de l’estudi, els resultats del modelatge sembla que indiquen l’existència de patrons diferenciats en funció del tipus de desplaçament analitzat, tot obser vant-se cer tes modificacions en funció del peu (dret o esquerre), de la zona del peu analitzada (taló, peu medial, 1r metatarsià, 2n i 3r metatarsià, 4t i 5è metar tarsià, 1r dit i resta de dits) del subjecte, de la velocitat (lenta, mitjana o ràpida) o del recolzament (previ o de colpeig). Amb aquest estudi considerem que es millora el coneixement dels diversos factors que influeixen en el rendiment del tennista i en l’aparició i prevenció d’algunes de les lesions del seu aparell locomotor, tot iniciant així una línia de recerca que pretén aprofundir l’anàlisi biomecànica d’aquest espor t.

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 7


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 8

Altes • INEFC-Barcelona • INEFC-Lleida

• Universitat de Vic • URL-Blanquerna

benvinguts i

• Altres

ESTEVE CULLA,

RIERA SOLÉ,

ALARCÓN RONDA,

SANZ PORTO,

JUNCOSA CIURANA,

ESTADELLA MARIGÓ,

Roger

Marc

Angel

Marc

Alba

Elisenda

• 7204

• 12844

• 12845

• 12846

• 12847

• 12848

LEÓN CAPARRÓS,

BROCA CASALS,

PARERA VEGA,

REIGADA SANZ,

BENÍTEZ PEÑA,

MOYA ERCE,

David

Jordi

Isaac

T????

Joaquim

Enrique

• 12871

• 12872

• 12873

• 12874

• 12875

• 12876

FERNÁNDEZ ILLA,

FORNÉ MIRÓ,

FARRÉS ROSÓN,

MURCIA MIGUÉLEZ,

MATEU LAMBEA,

JORDÀ ARIAS,

Henry

Marc

Estefania

Angel Fco

Sergi

Màrius

• 12877

• 12878

• 12879

• 12880

• 12881

• 12882

PEINADO GUERRERO,

MORELLÓ TRIGUEROS,

ROCA VILA,

DEL MORAL BRAVO,

AIXA MARGALEF,

VAZ REPREZAS,

Carlos

José

Pau

Juan

Lorena

Alexandra

• 12883

• 12884

• 12885

• 12886

• 12887

GRIFOLL DRAPER,

MONTOTO,

SÁNCHEZ PICORELLI,

SANDOVAL RODRÍGUEZ,

VASOIN,

Marc

Paula

Belén

Paulina

Agustina

• 12889

• 12890

• 12894

• 12895

• 12896

• 12888

VALENCIANO OLLER,

Mauro

• 12898

AGUAS SEGURA,

POCURULL BOSCH,

GÓMEZ FIGUERAS,

RIBAS RIBAS,

GÓMEZ ESCOBAR,

LLORET CABOT,

Dolors

Marta

Edgar

Jordi

Mireia

Arnau

• 12899

• 12900

• 12901

8 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

• 12902

• 12903

• 12904


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 9

Altes

benvingudes!

ROVIRA BOTEY,

GARCÍA VERDEJO,

GARIJO BORJA,

CARRETE ÁLVAREZ,

PUIG SALARICH,

SERQUEIRA CABALLERO,

Judit

Carmelo

David

Sheila

Olga

Maria

• 12905

• 12906

• 12907

• 12908

• 12909

• 12910

CANO SEGURA,

LABRADOR ROCA,

MARÍN CASTELL,

CLAPÉS ROIG,

PARRA MONSERRAT,

GANGOLELLS SOLÀ,

Víctor

Víctor

Eduard

M. Pilar

Daniel

Abel

• 12911

• 12912

• 12913

• 12939

• 12940

• 12941

VILLAR BAUTISTA,

LLORET CABOT,

SOLDEVILA ADAM,

COLLAVINI PLASENCIA,

SENTÍS SABATÉ,

ALASTRUE LAMAS,

Samuel

Marc

Neus

Gisela

Marc

Jordi

• 12942

• 12943

• 12944

• 12945

• 12946

• 12947

TORRES CLAPÉS,

VILELLA MARQUILLES,

HIGUERA URBANO,

FERRARI LAGIER,

GRANEL LÓPEZ,

PLANA AGUSTÍ,

Irene

Pere

Eva

Fabián

Jordi

Ferran

• 12948

RAVIÑA,

Fernanda

• 12954

• 12949

• 12950

• 12951

• 12952

AGUILAR SORIA,

GARCÍA EDO,

AZOR PORTOLLÉS,

OUSE,

Jesús

Alex

Mario

Gaston

• 12955

• 12956

• 12957

• 12958

• 12953

CABEZOLA GUERRA,

Miguel

• 12984

GARCÍA BILLAULT,

TEIXIDOR PUJOLRÀS,

PADILLA ÁLVAREZ,

CASTANYS CASAS,

COMAS ALBERTÍ,

DÍAZ OLLÉ,

Stivens

Cristina

Raúl

Christian

Andreu

Sergi

• 12985

• 12986

• 12987

• 12989

• 12990

• 12991

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 9


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 10

Altes

RIBES MARTÍNEZ,

SEGARRA GORMAZ,

CASALS PUIG,

RIBALTA SALA,

RAVIÑA

Enric

David

Carles

Joel

Hernán

• 12992

• 12993

• 12995

• 12996

• 12998

CASTELLÓ BOU,

CRISOL SALAS,

QUARESMA PORCIÚNCUL,

ARTÍS CLIMENT,

AN TERÉ,

Jaume

Monica

Marcelo

Lluc

Aranzazu

• 13000

• 13001

GOLDBERG LIPARELLI,

LLORT IGAL,

VIOLI,

Javier

Aritz

Karina

• 13026

• 13027

• 13002

• 13028

• 13023

• 13024

PUCHOL SANFELIU,

• 12999

Maria

RIPOLL,

Norberto

• 13025

LÓPEZ PAVÓN,

ROMERO SOLER,

ROZAS ARGILÉS,

Daniel

Alexandre

Adrià

• 13029

• 13030

• 13031

GONZÁLEZ SOLER,

GUZMÁN RIBERA,

BARÓ SORRIBAS,

PANICELLO PRIMÉ,

CABAU CISNEROS,

INNOCENZO BARRERO,

Jesús

Ivar

Martí

Àngel

Ricard

Dante

• 13032

• 13033

• 13034

• 13035

• 13036

• 13037

VILÀ COSTA,

BARCELÓ OLIVER,

MORALES ALONSO,

MASSUET BOSCH,

TRIBÓ GINÉ,

GARCÍA CUENCA,

Lídia

Bartomeu

Juan

Inma

Xavier

Carlos

• 13039

• 13040

• 13041

• 13042

• 13091

• 13092

FRANCO,

MAS FORTUNY,

PUJOL FARRÉS,

ALTÉS SALLA,

JIMÉNEZ RODRÍGUEZ,

TORRES NOGUERA,

Julieta

Núria

Ramón

Jordi

Sergi

Raquel

• 13093

• 13094

• 13095

10 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

• 13096

• 13097

• 13098


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 11

Altes

MASGRAU PONSATI,

OLIVÉ DÍAZ,

JORDANO ÁVILA,

PASCUAL FUERTES,

INI LUENGO,

SEIJAS ALBIR,

Josep

Ramon

Mario

Xavier

Magalí

Guillermo

• 13099

• 13100

• 13101

• 13102

• 13103

• 13105

JUAN GIMÉNEZ,

SERRA VERDAGUER,

GÜIXENS DURAN,

LÓPEZ NADAL,

ROQUETA CAPILLA,

MARTÍNEZ CARBONELL,

Jordi

Néstor

Jordi

Albert

Erik

Eduard

• 13106

• 13107

• 13108

• 13109

• 13110

• 13114

FERNÀNDEZ PLANAS,

PALOMA APARICI,

SOLERA GENARO,

MARTÍNEZ GÓMEZ,

PÉREZ RODRÍGUEZ,

ESTRANY FONT,

Àngel

Josep

Esther

Ainhoa

Mireia

Carles

• 13115

• 13116

• 13117

• 13118

• 13119

13120

BAYÓ SOTOS,

CORTÉS GRANERO,

VILADOMIU MARTÍNEZ,

SALONI SEGARRA,

GIL PILAR,

CARRERA BLANCAFORT,

Susana

Angel

Ignasi

Núria

Sonia

Isabel

• 13121

• 13122

• 13123

• 13124

• 13125

• 13126

CASELLAS ROSAS,

PÉREZ TERRADO,

COTANO GASCÓ,

MARTÍNEZ BERNABÉ,

GARCÍA,

MONTOLIU AGUILERA,

Carolina

David

Josep

Angel

Jacky

M. Nieves

• 13127

• 13128

• 13129

• 13130

• 13131

• 13132

PARÉS GONZÁLEZ,

SANTÍN REGO,

PASTOR BOU,

SOLÉ RABELL,

MARCET MARTÍ,

CANALS GONZÀLEZ,

Eric

Manel

Blai

Francesc

Alejandro

Albert

• 13133

• 13154

• 13155

• 13156

• 13157

• 13158

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 11


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 12

Activitat del Col·legi

Resultats de la trobada amb la secretària general de l'Esport En el número anterior ja vam informar de la reunió del passat dia 14 de juliol amb la secretària general de l'Esport. Per això ara volem referir-nos als resultats més destacables d'aquella trobada de treball, que no era solament de cortesia, i que els nostres representants van valorar com molt positiva, per la receptivitat i proximitat envers el COPLEFC mostrada per Anna Pruna. Un dels temes tractats va ser la descoordinació existent entre la Secretaria de Joventut (Departament d'Acció Social i Ciutadania) i el Consell Català de l'Esport sobre les titulacions que afecten els campus esportius, raó per la qual el COPLEFC considera que caldria aclarir la situació. Igualment, la secretària general va ser receptiva i intentarà fer gestions (malgrat que no és una competència directa del CCE) perquè tots els professors aspirants a catedràtics en possessió de títol d'entrenador nacional obtinguin la puntuació màxima per aquest motiu. La voluntat del Col·legi és que aquesta puntuació no sigui aplicable solament als esports que estan regulats, sinó que es faci extensiu a tots els esports en situació de període transitori. I finalment, de la reunió es va obtenir una voluntat de col·laboració que, tal com podeu comprovar, es concreta en aquesta ampliació de Docusport-La Revista i que també permetrà que la nostra publicació col·legial arribi als municipis, als consells comarcals, entre altres ens.

S O B R E L A N O R M AT I VA D E L S C A M P U S E S P O R T I U S


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 13

Activitat del Col·legi

Manifest contra el cobrament dels rescats d'esportistes al medi natural Davant la normativa, aplicable des del passat 1 d'octubre per la Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, de cobrar els rescats a muntanya en els casos en què es pugui demostrar negligència o temeritat, prop d'una vintena d'entitats esportives que tenen el medi natural com a escenari, amb el suport de la UFEC, s'hi van voler posicionar en contra. Com s'hi pot llegir, aquesta disposició suposa un greuge que pot causar perjudicis al món espor tiu català. Igualment, per l'existència d'un col·lectiu significatiu de col·legiats que treballen al medi natural, en fem difusió. MANIFEST L'Esport Federat Català així com les Entitats sotasignats que desenvolupen les seves activitats en el medi natural, davant l'aplicació de la llei de l'any 2005, que ha entrat en vigor el darrer dia 1 d'octubre per la Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a través de la qual es volen facturar els serveis de rescat, volem manifestar que: I. Com és de tots sabut, fa mes de 150 anys que l'excursionisme, l'espeleologia, la vela, la nàutica en general, l'aviació i les curses d'orientació, així com altres activitats esportives en totes les seves vessants, han arrelat a casa nostra. No és menys cert que atès que el moviment esportiu a la natura català ha estat un dipositari dels valors culturals i esportius de casa nostra i que considerem necessari aquest manifest ja que el manteniment de la norma executada ara per l'Honorable Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Sr. Joan Saura sobre el cobrament dels rescats, pot repercutir negativament sobre la integritat física dels nostres esportistes així com també sobre el nostre teixit associatiu i esportiu. II. Així mateix, atès que són moltes les Conselleries que tenen competències sobre els espais naturals ens afecta de forma transversal (Vicepresidència -esports-, Governació, Ramaderia i pesca, Medi ambient, Sanitat, Cultura, etc.) que són els indrets on es du a terme una nombrosa i variada pràctica esportiva, i que cadascun dels departaments entra a regular en el seu àmbit competencial, aquest fet acaba afectant tot l'àmbit esportiu que té com a escenari el medi natural. Malgrat que han de vetllar i actuar per a garantir un bon ús i promoció dels esports de natura, molt sovint, hom té la sensació que obvien als col·lectius de ciutadans que practiquen aquest esports. III. Els esports de natura amb una història de més de 150 anys, tal i com ho acrediten els annals editats per les federacions i els clubs de casa nostra, han actuat reiteradament en defensa de la natura, aportant del seu si els esportistes que inicialment van esdevenir bressol dels cossos de rescats en les diferents especialitats (Espeleologia, Muntanya, Esquí, Nàutica, Aèria, etc.). IV. Que amb la recuperació de la democràcia la competència respecte d'alguns d'aquests cossos de seguretat van estar en alguns casos assumits per les diferents comunitats autònomes i van continuar nodrint-se de persones vinculades a les nostres entitats atesa la seva especialització. V. Que l'espai natural és l'únic estadi de pràctica dels nostres esports i per tant la despesa pública vers les nostres especialitats és molt minsa per la poca inversió en infraestructures requerida.

VI. Que en compliment del mandat contingut a l'article 43 de la Constitució de 1978, a la resta de l'Estat els rescats d'esportistes al medi natural són assumits amb càrrec als pressupostos de la Guàrdia Civil. En conseqüència, el fet que es vulgui aplicar aquesta normativa per part del Govern de la Generalitat i que a Catalunya es pagui peatge per gaudir de la seguretat que faciliten els nostres cossos de seguretat representa tot un greuge comparatiu en contra dels nostres esportistes i per tant demanem la seva retirada.

Barcelona, 16 d'octubre de 2009

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 13


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 14

Activitat del Col·legi

La meva experiència com a pèrit Jaume Vergés i Macario Col·legiat 7897

Fa prop de vuit anys vaig entrar a formar part de la llista de col·legiats del COPLEFC que s'ofereixen a col·laborar amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a pèrits esportius. L'any 2002 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, concretament la Sala Contenciosa Administrativa, va posar-se en contacte amb mi, primer telefònicament i després per carta per dir-me que havia estat designat pèrit esportiu en un procediment judicial. Em va semblar molt exòtic: pèrit esportiu! És clar, en el nostre col·lectiu aquesta figura no és gens usual. En fi, al Jutjat vaig fer fotocòpies de tota la documentació del cas, l'havia de llegir prèviament abans de decidir en un termini d'un mes si acceptava o desestimava el càrrec i no eren pocs fulls, diria que es tractava d'Un món sense fi i Els pilars de la terra de Ken Follet junts! La meva feina consistia a valorar les propostes de dues entitats esportives que volien la concessió d'un poliesportiu municipal que oferia un Ajuntament a través de concurs. Finalment, vaig acceptar el càrrec per tres motius: 1r. Pel suport incondicional de la meva parella, advocada de formació i coneixedora de la concreció dels informes pericials. 2n. Perquè la meva formació és adient per fer-ho, no només pels estudis de gestió fets a la llicenciatura, sinó també per la feina que sempre he desenvolupat als ajuntaments, en el món de la docència i les diverses col·laboracions amb el Consell Esportiu del Baix Llobregat. 3r. Perquè es tractava d'un nou repte professional i... «per què no?». En el moment d'acceptar el càrrec vaig presentar la factura dels meus honoraris calculats d'acord amb les hores i els desplaçaments que aproximadament havia d'imputar a l'informe, tot demanant una provisió de fons, que les dues parts van acceptar. Aproximadament cinc mesos després de l'acceptació del càrrec vaig lliurar el meu informe pericial al Jutjat, i un cop llegit l'informe pericial davant del jutge i de les parts, el Jutjat va lliurar-me una carta de pagament d'una entitat bancària per fer-me el darrer pagament. Va ser una experiència professional positiva!

14 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

Peritatges judicials Ja fa uns anys que els col·legiats poden demanar de participar en la llista de pèrits que gestiona el Departament de Justícia de la Generalitat. Per això hem demanat al company Joan Vergés que ens exposi la seva experiència en aquest terreny. I és que el Departament de Justícia, dins de les competències que té en matèria de provisió de mitjans materials i econòmics per al funcionament de l'Administració de justícia, actua, pel que fa als peritatges judicials, en els àmbits següents: • Gestiona els llistats de pèrits/pèrites. • Efectua el pagament dels peritatges en els supòsits que preveu la llei. Per la qual cosa, cada any el Departament de Justícia ens demana actualitzar les dades dels perits judicials del COPLEFC. Cal dir que la inclusió o no en les llistes esmentades és totalment voluntària per part dels membres de les institucions professionals; i des del moment en què un professional accedeix a aquestes llistes està subjecte a la possibilitat que sigui cridat per un òrgan jurisdiccional del partit judicial on ha declarat la seva voluntat de treballar. La Llei d'enjudiciament civil únicament preveu que el pèrit pugui excusar-se d'acceptar el càrrec si al·lega una causa justa i el jutge o tribunal l'admet. La lletra menuda El Departament de Justícia, mitjançant la Subdirecció General de Suport Judicial, coordina i facilita l'accés per part dels òrgans judicials a les llistes elaborades pels col·legis professionals i altres entitats a través d'una aplicació informàtica a la intranet de l'Administració de justícia, que permet a cada òrgan judicial la identificació del perit adequat mitjançant la cerca per especialitat i per partit judicial. Aquesta actuació dóna compliment al que disposa el punt segon de la Instrucció 5/2001, de 10 de desembre de 2001, del Ple del Consell General del Poder Judicial, sobre remissió anual als òrgans jurisdiccionals de llistats de professionals per a la seva designació com a pèrits.


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 15

Activitat del Col·legi

El COPLEFC, a la Trobada Ciutadana de 20 MINUTOS federats que rebran ajuts públics l'any 2010, gràcies a l'establiment d'un nou sistema d'assignació de subvencions, en què es reconeixerà l'antiguitat del club o si es fa promoció de l'esport femení o bé amb discapacitats. I per la seva par t, l'Ajuntament de Barcelona ajudarà les famílies que no puguin fer esport per raons econòmiques i en alguns casos assumirà el cost de les instal·lacions. Així mateix, es va comprometre a estudiar que el Consell de l'Esport coordini les contractacions

Imatge de la trobada amb els seus participants

Humor

El divendres 16 d'octubre de 2009 va tenir lloc a les instal·lacions del C. E. Europa (Barcelona), l'edició número 12 de la Trobada Ciutadana, en la qual van participar entitats socials, institucions i clubs centenaris. Entre els assistents: Ignasi Velasco, president de Jo-Dic; Carolina Buendia, presidenta de l'Agrupació d'Associacions d'Esport Escolar; Agnès Riera, representant del COPLEFC; Josep Giménez, vicepresident de l'FCEDF; Javier Bononi, president de Fedelatina; Jordi Mombrú, delegat territorial a Barcelona de l'SGE; Eduard Reñé, assessor del delegat d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona; Guillaume de Bode, president del C. E. Europa; Alfred Porcar, dir. general del F. C. Martinenc i Bernat Cruz, vicepresident del C. E. Júpiter. El debat, organitzat per la publicació de distribució gratuïta 20 MINUTOS, es va centrar en un aspecte més social del món de l'esport, és a dir, l'estat de les instal·lacions esportives públiques, el paper de la dona, els discapacitats, la immigració i l'esport de base des de l'edat escolar. Durant el debat es van donar a conèixer un parell de novetats significatives. Així, la Generalitat preveu triplicar el nombre de clubs catalans

de monitors a les escoles. Igualment, es vetllarà perquè cada nova escola tingui un pavelló. Respecte del Pla català d'esport a l'escola, es va fer saber ja s'hi han adherit 1.200 centres docents. Sobre la pràctica esportiva femenina, és voluntat de tots els participants fer més promoció de l'esport escolar perquè creixi l'esport de base femení. Respecte de les persones amb discapacitat física que voldrien practicar esport, només n'hi ha censades 1.300 persones, per això la Generalitat aposta perquè hi hagi monitors d'educació física a les escoles d'educació especial. I per últim, també es va posar damunt la taula la greu situació econòmica que estan vivint els clubs de futbol de segona en avall.

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 15


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 16

Activitat del Col·legi

Condecoració al company Domingo Blázquez El Comitè de la FIEP de Mèxic ha decidit guardonar el Dr. Domingo Blázquez Sánchez amb la Condecoració de l'Educació Física Mexicana FIEP d'aquest any 2009. La distinció li va ser lliurada durant el seu congrés, que va tenir lloc a San Luis de Potosí (Mèxic) del 25 al 28

de novembre passat. Des del COPLEFC volem felicitar el company col·legiat, perquè respon a l'excel·lència en la seva trajectòria, caracteritzada per la reflexió, la recerca i la docència, que ha estat un exemple i estímul per a molts de nosaltres. Enhorabona!

I Congrés Mundial de l'Esport Escolar Barcelona va acollir, de l'11 al 14 de novembre passat, a la seu de l'INEFC de Barcelona, el que en paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat, “és una mostra clara del compromís amb l'esport escolar” i que, sens dubte, va convertir el nostre país en “el centre mundial de l'esport escolar”. Tot demostrant la importància de la trobada, el Congrés va comptar amb uns comitès –d'honor, organitzador i científic– del màxim nivell, integrat per especialistes de la Generalitat de Catalunya, COI, UFEC, UCEC, INEFC, Associació Joves Dirigents de Catalunya (Jo-Dic), Agrupació d'Associacions Esportives Escolars, COPLEFC, Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya, a més de diverses universitats de Catalunya. El Congrés va constar de tres grans eixos: congrés científic, els grups de reflexió i diàleg, i la Creació del Centre Internacional de Recerca en Esport Escolar de Catalunya (CIREEC), que serà un organisme funcional capaç de desenvolupar coneixement i opinió, i que permetrà dotar el sistema esportiu català d'un àmbit de recerca humanista, sociològic, pedagògic, històric i psicològic de l'esport escolar, a més de la iniciació esportiva i del foment de valors entre els infants i els joves. Atesa la seva significació, en el proper número presentarem el conjunt de conclusions.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Enric M. Sebastiani, Carolina Garzo, Domingo Blázquez, Carolina Buendía, Daniel Breva; Jordi Puig, Jordi Martín, Carles M. Macian, Jordi Sans i Jordi Soler

16 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

Borsa d'estudis per al reciclatge Un any més el Col·legi ofereix ajudes als col·legiats que hagin dut a terme activitats formatives per a estudis finalitzats en el curs 2008-09. Entre les condicions exigides, val a dir que la normativa estableix que els ajuts s'adrecen a algun tipus d'oferta formativa permanent (doctorats, màsters, postgraus, cursos d'extensió universitària, monogràfics, cursos d'estiu, congressos, seminaris...) i que estigui relacionada amb àmbits professionals del sector de l'Educació Física i/o l'Activitat Física i l'Esport. De la mateixa manera, com cada any, la convocatòria quedarà resolta durant el mes de gener de 2010 per part de la Junta de Govern i serà comunicada personalment als sol·licitants.

Recerca: ajudes als investigadors col·legiats El COPLEFC manté amb fermesa la seva aposta per la recerca i el suport als investigadors. Per això, a l'existència del Premi d'Ar ticles sobre Activitat Física i Esportiva, ara cal sumar-hi una altra iniciativa. Aquest 2009 s'ha aprovat la primera edició d'Ajuts per a tesis doctorals com a suport directe als investigadors que defensin la seva tesi. Concretament, la finalitat és contribuir en les despeses i taxes administratives associades amb la finalització de la tesi doctoral i amb el tràmit d'obtenció del títol de doctor o doctora. La quantia econòmica pot arribar a 500 euros, i com a condició cal recordar que els beneficiaris han de tenir una antiguitat de tres anys com a col·legiat o col·legiada exercent al COPLEFC. Com en el cas de la borsa d'estudis, la Junta resoldrà a final del mes de gener del 2010 les sol·licituds presentades. Per a més informació sobre la convocatòria d'ajuts a tesis doctorals i borsa d’estudis: <www.coplefc.com>.


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 17

Activitat del Col·legi. La Llei 3/2008 Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, aprovada el dia 23 d’abril de 2008 (DOGC 5123 del 2.5.2008)

El COPLEFC opina... Des de l’aprovació de la Llei, diversos mitjans de comunicació ens han demanat quina valoració en fem. És per això que us la volem oferir d’una manera sintètica. De totes maneres, podeu continuar oferint la vostra opinió. SOBRE L’APLICACIÓ DE LA LLEI...

Per a nosaltres ha estat molt positiva, malgrat que som conscients que encara s’està implantant. Pensem que és un pas molt important i que a poc a poc el sector s’anirà normalitzant, perquè no és possible que les coses es posin de sobte al seu lloc d’un dia per l’altre, i més tenint en compte que es tracta d’un sector molt heterogeni i que és la primera llei que intenta regular els professionals de l’esport. Estem segurs que s’anirà instaurant i que en un futur totes les activitats esportives comptaran amb professionals qualificats que garantiran la seva qualitat i seguretat. I N C I D È N C I A E N E L N O M B R E D E C O L · L E G I AT S E N L ’ Ú LT I M A N Y I M I G . . .

Malgrat que el COPLEFC els darrers anys ja estava vivint un procés d’augment de noves altes, és innegable que la Llei i l’obligació que tots els llicenciats en Educació Física i CAFE es col·legiïn ha comportat un increment del 40% en les noves col·legiacions. QUÈ TÉ DE POSITIU...

Creiem que el més positiu d’aquesta Llei 3/2008 és que per fi s’ha iniciat l’ordenació i normalització d’un sector que arrossega molts professionals i practicants. I a conseqüència, això ha comportat un reconeixement professional, acadèmic i laboral per a tots els professionals implicats, especialment per als llicenciats del COPLEFC. QUÈ CAL FER PER MILLORAR...

Ara l’esforç l’hem de fer perquè l’aplicació i el compliment total de la Llei sigui una realitat. Alhora, també pensem que aquesta Llei és tan sols un punt de partida i que encara queden molts altres aspectes per ordenar i treballar, però sempre intentant fer-ho d’una manera conjunta i amb el màxim de consens de tots els professionals i agents que intervenen en aquest complex però especial sector de l’esport.

<www.coplefc.com> Si encara no sou visitant assidu del nostre lloc web, us esperonem a fer-vos-en. Coneixereu amb més detall tot el que afecta la nostra professió i les línies de treball que hi ha endegades des del Col·legi. Ah! Però estigueu al cas... Estem treballant per renovar tot el portal. Ben aviat podreu comprovar-hi les diferències.


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 18

L’EsportParc Internacional de Catalunya, una aposta del segle XXI L’Esport Parc s’emmarca en una de les línies estratègiques de la Secretaria General de l’Esport, que vol convertir l’esport en un motor que promogui la inversió esportiva i estimuli la creació de llocs de treball, a més d’apropar les empreses del sector al món de l’esport. L’esport català és, sens dubte, un identificador del país: pels seus orígens, la seva tradició i implantació, com també per la seva vida i trajectòria. Ara, endinsats en un nou tombant històric marcat per la globalització i la competitivitat aferrissada, el Govern impulsa una aposta capdavantera: l’EsportParc Internacional de Catalunya. Per conèixer-ne amb més detall la concepció que hi ha al darrere, cal remuntar-nos a la primavera i referir-nos a la conferència d’Anna Pruna titulada “Esport i empresa, construïm el futur en equip. L’esport com a motor d’impuls econòmic de l’empresa catalana”.

institucional de la Cambra de Comerç de Barcelona, màxim organisme empresarial del país, davant un auditori de més de 300 persones provinents del món de l’empresa i de l’esport. Primerament, es va mostrar convençuda que “l’EsportParc ha de permetre el creixement i la millora de beneficis de les empreses del sector, farà possible que es generi coneixement i tecnologia aplicada a l’esport (alt rendiment, salut i lleure), projectarà l’esport català i el CAR com a referències a nivell internacional, i afavorirà la creació d’un model de gestió que permeti beneficiar i reinvertir al sistema esportiu i empresarial”. Per a ella, sens dubte, “és un projecte Les paraules de futur i de creixement de l’esport del El passat 30 de març la secretària gesegle XXI que volem construir en neral de l’Esport va pronunciar una conequip, perquè volem que a partir d’ara ferència a la Casa Llotja de Mar, seu esport i empresa caminin junts al nostre país, per ser més competitius a Anna Pruna, acompanyada de nivell empresarial i Josep M. Basàñez i Joan Rosell esportiu”. El Govern –va exposar Anna Pruna davant un públic interessat– assumeix el projecte amb el convenciment que “invertir més en esport generarà també més beneficis econòmics per a les empreses catalanes” i

18 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

F R A N C E S C X . N AVA R R O

que amb l’EsportParc “hi guanyarem tots”, tant la ciutadania, com els clubs i les federacions, els esportistes, la indústria esportiva “i el país, perquè es farà fort en un dels sectors de més futur ecònòmic”. Durant la conferència, Anna Pruna va subratllar la condició de “país esportiu en majúscules” de Catalunya i va destacar la rendibilitat econòmica que suposa gaudir del reconeixement internacional, gràcies, per exemple, al Circuit de Catalunya o la celebració dels Jocs Olímpics del 1992. Tornant a l’enfocament econòmic, però, va exposar una dada important: l’esport professional i amateur a Catalunya genera un volum de riquesa que equival aproximadament al 3% del PIB català. I encara més dades: les 240 empreses del sector esportiu facturen més de 2.000 MEUR (la qual cosa, respecte de l’Estat, representa més de la meitat del volum d’activitat). En definitiva, Anna Pruna va apostar per un canvi en el model productiu català i va optar per un que també estigui “basat en la innovació i el desenvolupament del sector esportiu, el qual permetrà fer créixer el seu teixit empresarial i crear valor afegit als productes i serveis, a la vegada que generarà noves oportunitats d’ocupació”. Dit gràficament, va sentenciar que “el teixit empresarial esportiu i el teixit associatiu i dels practicants formen part d’un mateix equip i es beneficien mútuament”.


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 19

D’esquerra a dreta: David Moner, president de la UFEC; Isidre Fainé, president de “la Caixa”; Josep-Lluís CarodRovira, vicepresident del Govern; Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, i Anna Pruna, secretària general de l’Esport, en l’acte de signatura del protocol per a la creació de la societat que s’encarregarà de construir i explotar l’EsportParc

L’equip necessari En aquesta línia de col·laboració, el 14 d’octubre passat, el Govern de la Generalitat, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (com a localitat que acollirà l’EsportParc) i diverses entitats financeres del país van signar el protocol per a la creació de la societat pública-privada que s’encarregarà de construir i explotar el parc empresarial. Es tracta de l’equip necessari per dur a bon port el gran projecte. Així, a més de l’impuls institucional, cal comptar amb el món econòmic, representat en aquest cas per un bon nombre de caixes catalanes: Caixa Laietana, Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, «la Caixa», Caixa Catalunya i Caixa Penedès, juntament amb el Banc Sabadell. Així, i amb la presència de la UFEC, com a aglutinador de l’espor t català, s’obtenen les garanties òptimes perquè el parc empresarial i científic sigui una realitat l’any 2014. Comença, doncs, el compte enrere de dues fases que donaran com a resultat el parc empresarial pròpiament, un espai de 31.000 m2 destinats a empreses del sector, mentre que en una segona fase es disposarà del parc tecnològic, fins a completar els 70.000 m2 previstos (per entendre’ns, un terreny superior a set camps de futbol l’un al costat de l’altre).

Si es compleixen les previsions, l’EsportParc serà una peça cabdal tant per a l’esport, com també per al sector empresarial i, com a conseqüència, per als ciutadans del país i la projecció internacional de Catalunya. L’esport en sortirà beneficiat en estudis, coneixements i productes, que han de redundar en una millor pràctica. Per la seva banda, les empreses estaran treballant en un nou àmbit de més valor afegit i en sintonia amb el que ha de ser la indústria del futur. La ciència, també a punt Un altre component important que s’hi ha de sumar és pròpiament el científic, que permetrà fornir innovació i coneixements en aquest EsportParc. Per això uns dies abans que se’n fes pública la formalització, es va donar a conèixer el Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport a Catalunya.

Amb la finalitat d’impulsar la recerca i la innovació en el sector productiu de l’esport català, el Govern de la Generalitat va aprovar-ne la constitució i els seus estatuts. L’integren diverses administracions públiques, i té com a objectiu principal impulsar la col·laboració en matèria de docència i planificació de la recerca en l’àmbit de l’educació física, l’activitat física i l’esport en tots els seus vessants i dimensions. Més concretament, afectarà els àmbits educatiu, de competició, recreatiu, salut, lleure i gestió. El Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport estarà participat pels departaments de la Vicepresidència; Innovació, Universitats i Empresa –amb la participació del Comissionat d’Universitats i d’ACC1Ó–, Salut i Educació, i també el Consell Català de l’Esport, el CAR i l’INEFC. En representació de les universitats, hi seran la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida, mentre que, com a entitat sense ànim de lucre pública, hi participarà la Fundació Bioregió de Catalunya.

Moment de la col·locació de la primera pedra del nou mòdul esportiu del CAR

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 19


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 20

Els continguts de l’EsportParc Finalment, per conèixer més detalladament els components d’aquesta estructura, la maqueta de la imatge assenyala els diversos espais previstos. Village per a esportistes amb un nucli de residència i habitatges

Escola de negocis aplicada al món de l’esport

Clínica especialitzada en esport i salut

Seu d’organismes internacionals

Parc empresarial

Parc tecnològic

Quatre pistes indoor convertibles en recinte firal

Seus de la Secretaria General de l’Esport

El vicepresident del Govern anima els joves a fomentar “l’esperit democràtic” i el “joc net”

En el seu parlament, Josep-Lluís Carod-Rovira va destacar que “la pràctica de l’esport permet descobrir la capacitat de lideratge de les persones, però també fer que aquests lideratges siguin útils per al col·lectiu”, i també va voler animar els joves dirigents en l’“esperit democràtic, la capacitat de gestió i el joc net”. Per la seva banda, Anna Pruna, secretària general de l’Esport, va recordar que l’alumnat és, en molts sentits, “el viver de l’esport català”, que en el si de les escoles compta amb un projecte “potent, esportiu i social”, Cal recordar que el Pla català d’esport a l’escola pretén superar els baixos índexs que presenta l’esport escolar i assolir la fita que més d’1.200.000 nens i nenes practiquin algun tipus d’activitat física fora de l’horari al seu centre escolar. Igualment, entre altres

20 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

objectius, vol ser una eina de lluita contra l’obesitat. D’altra banda, fomenta la responsabilització de l’alumnat, mitjançant les associacions esportives escolars i les seccions esportives. En conjunt, i ja en el cinquè any de funcionament, el PCEE aplega 1.141 centres, 923 agrupacions esportives escolars i 4.400 dinamitzadors formats, tot comptant amb un alumnat potencial de 400.000 escolars.

(c) Jordi Estruch

El passat dia 3 de desembre, el vicepresident del Govern va presidir l’acte de reconeixement als centres i coordinadors del Pla català d’esport a l’escola (PCEE), que va comptar amb 1.800 assistents, més de la meitat dels quals coordinadors de centres associats al Pla, i va servir per premiar 30 escoles i els seus coordinadors, procedents de tot Catalunya.

Josep-Lluís Carod-Rovira, acompanyat de Julio Castaño, un dels impulsors del Pla català d’esport a l’escola, i la secretària general de l’Esport, Anna Pruna, envoltats dels diversos guardonats en l’acte de reconeixement als centres i coordinadors del Pla


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 21

Bàsquet contra la violència masclista

La finalitat és contribuir, mitjançant el bàsquet, a facilitar la integració i a millorar la convivència en el nou hàbitat que representa l’estada en un centre d’acolliment. Segons els experts, pot comportar nombroses millores psicològiques i socials, com una millor qualitat de vida i de salut mental, més energia i menys estrès, millor posició corporal i equilibri i una vida més independent. Les dones participants seran acompanyades des del seu centre fins a les instal·lacions esportives cedides per l’SGE i l’activitat física es farà dos dies a la setmana, en sessions d’una hora i mitja, en horari d’oci de les dones i sense interferir en les activitats programades pel centre d’acollida.

LA DADA

A Catalunya, a hores d’ara hi ha 65 dones als serveis d’acolliment i recuperació i 770 més han estat ateses aquest any en algun dels 4 Centres d’Intervenció Especialitzada que hi ha a tot el país.

(foto cedida per la Federació Catalana de Basquetbol)

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, juntament amb la secretària general de l’Esport, van presentar el passat dia 30 de novembre un programa perquè les dones que es troben en serveis d’atenció i recuperació de la violència masclista practiquin el bàsquet en el seu temps d’oci.

D’esquerra a dreta: Xavier Pérez (conseller delegat del Grup Mahou-San Miguel); Carme Porta (secretària de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania), Joan Fa (vicepresident de la FEB), Carme Capdevila (consellera d’Acció Social i Ciutadania), Anna Pruna (secretària general de l’Esport), Enric Piquet (president de la Fundació del Bàsquet Català i de l’FCB) i Fernando Romay (Fundación Sociocultural del Baloncesto)

L’Enciclopèdia de l’Esport Català, ben aviat

Amb una visió global del fenomen esportiu al nostre país, gaudirà d’un tractament documental exhaustiu i integrarà la diversitat de fonts existents, tot reunint per primera vegada la varietat de manifestacions de l’esport català en el conjunt dels territoris de parla catalana i incloent-hi esportistes, clubs, institucions i les competicions més rellevants que han forjat la història de l’esport a Catalunya.

Després de l’acte de signatura que va tenir lloc el dia 10 de desembre, presidit pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, és previst

que el primer volum estigui enllestit abans d’un any i que la totalitat de l’Enciclopèdia sigui a mans del públic interessat l’any 2014.

(c) Jordi Estruch

La Secretaria General de l’Esport impulsa la creació de l’Enciclopèdia de l’Esport Català, que es vol convertir en una eina documental de present i de futur que doni a conèixer la realitat de l’esport català que, com és sabut, és un fenomen completament imbricat amb la societat catalana. L’obra constarà de 10 volums i serà dirigida per Carles Santacana.

D’esquerra a dreta: Carles Macian (director del CCE), Jesús Giralt (director editorial d’Enciclopèdia Catalana), Anna Pruna (secretària general de l’Esport), Josep-Lluís Carod-Rovira (vicepresident del Govern), Agustí Montal (president de la Fundació Enciclopèdia Catalana) i Albert Pèlach (director general d’Enciclopèdia Catalana)

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 21


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 22

Bibliografia

quals són companys col·legiats– se suggereixen diverses tècniques de treball cooperatiu per a les classes d’Educació Física. L’ús d’aquestes tècniques es tradueix en beneficis per al procés d’ensenyament-aprenentatge: l’alumnat està molt més vinculat entre si; cadascú és responsable tant de l’èxit personal com del col·lectiu; el resultat que persegueix cada individu és positiu per a la resta de components del grup amb els quals interactua d’una manera cooperativa; és útil per facilitar la

inclusió de l’alumnat de nova incorporació o de rendiment molt divers, situació molt freqüent en el context educatiu actual. L’estructura del llibre consta de tres parts. La primera es fonamenta en l’explicació sobre què és l’aprenentatge cooperatiu, les seves virtuts i defectes i les variants més representatives. En la segona part, s’hi proposen dues unitats didàctiques. En l’una l’objectiu principal és promoure la cooperació i la col·laboració utilitzant com a mitjà la pràctica de diverses activitats físiques. I en l’altra, s’hi planteja l’aprenentatge de diverses tècniques del judo utilitzant com a mètodes les tècniques d’aprenentatge cooperatiu. Per acabar, en la tercera part es proposen d’una manera breu una sèrie de continguts que poden ser desenvolupats d’una manera cooperativa, segons els interessos de cada docent.

Aquest llibre de la nostra companya col·legiada Sílvia Nohales i d’Antonio Sariol, s’adreça a totes les persones interessades en l’ensenyament del patinatge, que també es podria dir que és el nostre esport nacional. La seva respectiva llarga experiència, amb més de 15 anys de treball en escoles d’iniciació al patinatge, els permet construir una aproximació teòrica i pràctica a l’ensenyament d’aquesta activitat, i ho fan d’una manera senzilla i organitzada, especialment per als estudiants i professors d’Educació Física, a més dels entrenadors de qualsevol de les quatre modalitats del patinatge. Amb aquest treball, els professors d’EF i els tècnics poden fer gaudir de la pràctica d’aquest esport i obtenir diverses eines per a la millora tècnica, amb exercicis i tècniques que es poden aplicar a petits i grans i que ofereixen un gran ventall de possibi-

litats a l’escola i en l’àmbit extraescolar i de competició. Com els mateixos autors ens indiquen: “El patinatge ens ofereix una de les més riques i variades manifestacions en l’expressió del moviment, en el desenvolupament psíquic i sociomotor, d’una plasticitat i bellesa extraordinàries; però mentre que en la majoria dels espor ts, els moviments tècnics de base es corresponen amb pautes mecàniques que s’assoleixen normalment, en l’inici de la pràctica del patinatge cal un aprenentatge tècnic específic, el domini del patí”. El llibre està dividit en quatre par ts, en les quals s’ofereixen consideracions teòriques i unitats didàctiques, es parla de les 4 modalitats existents, es presenta un programa de sessions base i una sèrie de jocs. El text va acompanyat d’un CD-ROM.

Títol: Experiencias con éxito de aprendizaje cooperativo en Educación Física Autor: Cristina Curto, Isabel Gelabert, Carles González, José Morales Pàgines: 170 pàg. Editor: INDE Lloc i data: Barcelona, 2009

L’àmbit de l’Educació Física sempre ha mostrat una marcada inquietud per proposar noves maneres d’ensenyar. En aquest llibre –com ens recorden els autors, dos dels

Títol: La iniciación del patinaje escolar Autor: Antonio Sariol i Sílvia Nohales Pàgines: 185 pàg. Editor: Cosarvi Lloc i data: abril, 2009

22 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 23

Bibliografia

Títol: Enseñar por competencias en Educación Física Editors: Domingo Blázquez i Enric M. Sebastiani Pàgines: 216 pàg. Editor: INDE Lloc i data: Barcelona, 2009

Què hem de tenir en compte, els professors d’Educació Física, per respondre les demandes de l’enfocament basat en les competències? Com s’ha de dur a la pràctica l’enfocament competencial? De quina manera contribueix l’Educació Física a les competències bàsiques? Val a dir que l’enfocament basat en les competències fa poc que s’ha incorporat al currículum escolar i correspon a

Títol: Los fundamentos del fútbol. Programa AT-3 Autor: Alex Sans i Cesar Frattarola Pàgines: 170 pàg. Editor: MS Sports Lloc i data: maig, 2009

Aquest llibre ens dóna les línies mestres per entendre com s’aplica la “periodització tàctica” a l’entrena-

un plantejament més ampli promogut des dels organismes educatius internacionals. La mirada competencial constitueix un enfocament vinculat amb el constructivisme, les alternatives globalitzadores i les tècniques per aprendre a aprendre. Des d’aquest plantejament, l’educació ha de contribuir a reforçar la competitivitat i el dinamisme, però alhora la cohesió social. La legislació educativa estableix les competències bàsiques com un nou component del currículum. Igualment, defineix vuit competències bàsiques a les quals totes i cadascuna de les àrees o matèries escolars ha de contribuir a desenvolupar i adquirir. Els nostres companys col·legiats Enric

ment. “Som molts –afirma Marcos López “Aco” en la contraportada del llibre– els que defensem un futbol base de qualitat, sense pressions pels resultats, amb una autèntica formació de jugadors i persones. Qualsevol procés reclama el seu temps. El futbol és un hàbit que s’aprèn amb la pràctica, però amb la bona pràctica. Considerant que el «millor» és enemic del que és «bo», fa molta falta saber què treballar en el futbol base. Cal una formació tècnica que faci dels entrenadors veritables constructors de futbolistes, i no pas «mainaderes» de joves il·lusionats a aprendre.” Els autors són col·laboradors en el Curs d’entrenadors de l’Escola Catalana d’Entrenadors i el text pretén aconseguir que els jugadors madurin mentalment i així passin de simples jugadors de futbol a ser futbolistes que prenen decisions pròpies, que apliquen solucions adaptades i, en definitiva, que comprenen i tenen visió de les situacions de joc que estan vivint.

M. Sebastiani i Domingo Blázquez pretenen demostrar en aquest llibre que l’enfocament competencial no és una moda que obliga a redefinir documents educatius. Igualment, atents a les necessitats dels professors d’Educació Física, aporten elements d’un gran interès i intenten aclarir el contingut del discurs pedagògic “oficial” derivat del plantejament educatiu actual.

Títol: Estructura y planificación de una temporada en el fútbol base de un club de élite Autor: Alberto Martín Pàgines: 204 pàg. Editor: Wanceulen Lloc i data: Sevilla, 2009

Alberto Martín, company del nostre Col·legi, ens recorda en aquest text que la dificultat per formar jugadors de màxim nivell obliga a professionalitzar la secció del futbol base dels clubs. Ara bé, l’experiència demostra que a més de contractar una sèrie de professionals contrastats, calen organització i planificació. Així, la secció de futbol base d’un club s’ha d’organitzar per donar resposta a tots els factors que proporcionen rendiment: tècnica, tàctica, vessant físic i vessant psicològic. Però tan important com disposar de bons professionals, és que cadascú tingui clares les seves funcions i no s’encavalquin. Altrament, de poc serveix disposar dels millors entre-

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 23


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 24

Bibliografia nadors, preparadors físics i psicòlegs, sense una organització adequada, amb una clara delimitació de funcions i responsabilitats. I encara cal, també, un “pla de treball”, és a dir, que estigui clarament establert el que cal fer en cada àrea, i en quin moment de la temporada i de la formació del jugador s’ha d’aplicar. En el llibre es parla de la importància de la planificació. Per això és inevitable referir-se a la

Títol: 100 suggeriments per a educar dins de la família Autor: Mauro Valenciano Pàgines: 176 pàg. Editor: Cossetània Edicions Lloc i data: Valls, setembre de 2009

Educar és, abans d’entrar en consideracions pedagògiques, educar dins de la família, en la mesura que la família esdevé la primera institució social que acull els infants. Aquest llibre està situat, per una banda, a les antípodes del catastrofisme postmodern. Per una altra, s’ubica en un espai diferent d’aquell pres per defensar a ultrança els valors tradicionals. Un posició des de la qual s’adver teix dels riscos de fractura moral de la societat fruit de l’aparició de noves fórmules de convivència familiar. L’aposta de futur, doncs, passa per

figura que ho ha de fer possible: el coordinador, el responsable que tot funcioni correctament, creant una estructura i una filosofia de treball. Aquest llibre pretén mostrar com s’ha d’estructurar aquesta secció en un club de futbol de màxim nivell i la planificació del treball durant una temporada en cadascuna de les categories. És, doncs, un volum dedicat no solament a entrenadors, sinó també a coordinadors.

formular l’educació dins de la família com un projecte arrelat i ar ticulat en la vivència dels adults, no només com a necessitat dels infants, sinó en el plaer d’apropiarse d’un rol i viure’l amb delit. La cura inicial del nadó, sobretot física, és el primer pas en l’assumpció progressiva d’un rol adult afavoridor de la maduració emocional dels infants i adolescents. I en el pròleg, el catedràtic Francesc Torralba, diu del llibre del nostre company col·legiat: “És un goig prologar aquest llibre. Està ben escrit, és pedagògic i il·lustratiu, explora les possibilitats i les dificultats de l’educació familiar i ho fa de manera amena, trencant tòpics i estereotips, amb una voluntat constructiva, però gens ingènua. [...] En definitiva, el lector té a les mans un llibre intel·ligent i intel·ligible, que pot començar a llegir lliurement pel consell que trobi més adequat. Tot ell respira un aire optimista i reivindica el paper de la família com a comunitat educativa en un món en el qual, certament, és difícil reconèixer-li. Cal fer veure, però, que perquè la família pugui fer aquest paper tan estimulant i transcendental és necessària una clara reorganització del temps laboral i familiar, una complementarietat entre feina i família que, ara per ara, està molt lluny del que hauria de ser. L’autor, en defensar el valor de la família com a instància educadora, també està reivindicant implícitament aquesta conciliació”.

24 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

Títol: Practicar ejercicio físico en la vejez Autor: Àngels Soler Pàgines: 239 pàg. Editor: INDE Lloc i data: Barcelona, 2009

Moltes persones grans s’interessen per la pràctica d’exercici físic per seguir un estil de vida saludable que els faciliti adaptar-se positivament als canvis biològics, psicològics i socials que comporta la vellesa. El llibre d’Àngels Soler, companya col·legiada, en relació amb la motricitat aporta reflexions sobre les contribucions de l’exercici i l’activitat física per a una millor salut i benestar. Igualment, s’hi presenta el Programa sociomotriu per a persones grans actives i per a les que envelleixen amb fragilitat. Aquest es caracteritza com una intervenció del cos i el moviment que es du a terme en grup i situacions de presa de consciència del propi cos, les quals sempre són de caire lúdic i recreatives i alhora socialitzadores. Es treballa l’estimulació de les capacitats de comunicació i relació de grup, del creixement personal, creatiu i les capacitats expressives que tenen les persones grans. Com a exemplificació, s’hi inclou un pla de treball anual practicat per un grup d’usuaris tipus. Per bé que no s’hi ofereix com a pla preestablert, val a dir que disposar d’exemples i materials ja contrastats ajudarà en les classes que es facin amb aquest col·lectiu.


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 25

Educació

Codi ètic per a la docència El Grup de Treball d’Ètica de la Docència en Educació Física de l’ICE de la UB, amb el qual el COPLEFC té un conveni de col·laboració, ha elaborat el codi ètic que tot seguit us donem a conèixer. Sens dubte, es tracta d’un decàleg de principis que farà visibles a la societat les bones pràctiques dels nostres professionals.

Susanna Puyol, M’agrada fer esport, fem pinya

DECÀLEG DE PRAXI DIRIGIT AL COL·LECTIU DOCENT D’EDUCACIÓ FÍSICA 1.

INCLUSIÓ SOCIAL. Proposar actuacions que respectin les individualitats personals dintre dels grups-classe, tot potenciant la socialització col·lectiva en una clima d’igualtat davant el treball.

2.

IGUALDAT DE GÈNERE. Crear les condicions adequades per potenciar situacions coeducatives, tot valorant l’equitat en l’activitat física com un element bàsic del desenvolupament humà.

3.

HIGIENE I SALUT. Contribuir i afavorir en l’alumnat l’adquisició dels hàbits d’higiene i salut que facilitin l’assoliment del benestar personal i la recerca d’una vida saludable i de qualitat, perdurable fins a la vellesa.

4.

MITJANS DE COMUNICACIÓ. Fomentar la reflexió sobre els valors i contravalors que apareixen en les informacions dels mitjans de comunicació, tot afavorint la construcció d’un esperit crític personal.

5.

FAMÍLIA I ENTORN. Conscienciar les estructures familiars que ens trobem a les aules, de la seva influència educativa, tot responsabilitzant-les directament de donar suport a la tasca educativa escolar.

6.

RENDIMENT VERSUS PARTICIPACIÓ. Fer gaudir l’alumnat tant del procés com del resultat final d’una activitat física, tot fomentant l’esforç personal, satisfent les seves necessitats, alliberantlo de l’ansietat d’aconseguir uns resultats concrets.

7.

DIMENSIÓ EMOCIONAL. Adquirir les condicions per crear un clima de confiança vers l’alumnat en què el treball de les emocions sigui cabdal, i la voluntat personal de progressar sigui fruit de l’aprenentatge dels errors comesos.

8.

MEDI AMBIENT i SOSTENIBILITAT. Promoure activitats al medi natural, tot recordant la necessitat de tenir-ne cura, sensibilitzant l’alumnat de la importància de realitzar un consum responsable, com també de la reutilització de materials.

9.

INTERDISCIPLINARIETAT. Afavorir el treball conjunt de les diverses àrees del coneixement, per fomentar l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en edat escolar.

10. LES ACTITUDS GENEREN ACTITUDS. Donar exemple al nostre alumnat d’accions i actituds positives ha de ser una de les nostres millors eines d’aprenentatge per a la seva educació.


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 26

Gestió

“Fitness is Bussines”: on hi ha el focus hi ha l’energia La gestió d’empreses té semblances amb saber utilitzar el titella manegat amb fils. Per això es parla del “model del titella” aplicat a la gestió. En aquest model, el gerent és la persona que fa moure el ninot, que representa l’empresa. PA B L O L Ó P E Z D E V I Ñ A S P R E *

Per fer que un titella camini, calen diversos passos: • Decidir cap on vull dirigir el titella: VISIÓ. • Decidir quins fils he de moure i en quin ordre: FOCALITZAR i PRIORITZAR. • Transmetre energia a aquests fils per generar MOVIMENT. • I si faig tot això, aconseguiré RESULTATS.

Cal destacar que si tibem tots els fils alhora o bé si no hi ha tensió en cap, el ninot no es belluga, i si no hi ha moviment, no hi ha resultats.

Passa el mateix en una empresa: no podem tenir totes les cordes tibades, cal focalitzar i decidir què és important en cada moment. Una vegada sabem on cal posar les energies, aleshores hem de generar tensió perquè tot l’equip dediqui les energies en aquella àrea. Tot seguit descrivim alguns dels aspectes en què creiem que cal posar el focus per aconseguir generar moviment i bons resultats. • Enfortir la visió: com a emprenedors ens dediquem a generar canvis, a canviar el món. Si tenim una visió clara dels canvis que volem aconseguir, tindrem un projecte amb sentit i amb possibilitats d’encomanar-se a altres persones. • Ser transgressors i mirar d’innovar per diferenciar-nos: fer les coses d’una manera diferent del que s’està fent fins ara. La innovació i la diferenciació són dos dels aspectes més importants per a la competitivitat de les empreses en l’entorn actual de saturació. • Comunicar un estil i uns valors: decidir què transmetrem a l’exterior i ser constants i fidels a aquest missatge. Si tinc un bon projecte i sóc capaç d’explicar una història interessant a l’exterior, tindré algunes persones que creuran en el pro-

26 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

jecte i que formaran una “tribu” que hauré de liderar per aconseguir finalment un canvi. • Aprendre a prendre decisions en moviment: tot es mou cada vegada més ràpid, raó per la qual ja no puc permetre’m el luxe d’estar aturat reflexionant fins a tenir-ho tot ben clar. Quan tens una idea, cal començar a moure’s ràpid, malgrat que no n’estiguis segur o no ho tinguis tot controlat; després, en moviment, ja aniràs fent-hi petits ajustaments que et permetran de millorar. • Abandonar la gestió reactiva: és a dir, cal deixar de fer de bomber i dedicar més temps a pensar en el futur per poder avançar-s’hi i ser el primer. • Trencar les zones de confort: tots els treballadors del club, incloentnos-hi a nosaltres, estem en zones de confort. Fem el que ens resulta més còmode o allò a què ens hem acostumat, i ens costa de canviar i assumir reptes diferents. Cal trencar aquestes zones de confort i acostumar-se a funcionar en el canvi constant i en la incertesa. Des de la Direcció, cal mantenir les cordes tenses per anar traient totes les persones de l’empresa de la seva zona de confort. • Buscar la màxima flexibilitat: ser flexibles permet una millor adapta-


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 27

Gestió

ció al canvi. Flexibilitat en sous, funcions, llocs de treball, etc. Com més flexible és l’estructura, més gran és la competitivitat. • Transformar totes les persones d’“ovelles” a “tigres”: els xais esperen que tot els ho resolguin; si no fan alguna cosa, sempre hi troben excuses (no tinc temps, no tinc recursos, no em paguen prou...). Els tigres són responsables dels seus actes, són caçadors i saben que ningú no els resoldrà els seus problemes, per la qual cosa s’espavilen i treuen el màxim de profit dels recursos disponibles.

Focalitzar i posar l’energia Focalitzar i posar l’energia en aquests canvis genera una estructura preparada per al que ens pugui dur el sector del fitness en el futur. Més concretament, alguns dels aspectes en els quals hem de generar canvis en l’organització són: • Reduir la dependència de les quotes com a font principal d’ingressos. L’augment de la competitivitat del sector i l’entrada de cadenes low cost està fent que cada vegada costi més de captar nous clients i incrementar les quotes mensuals. Per això, els clubs més competitius estan buscant fórmules per vendre més als clients que ja tenen, tot augmentant d’aquesta manera els ingressos i millorant la retenció del client. Per fer-ho, s’han de crear molts serveis fora de quota i cal tenir un equip disposat a vendre’ls cada dia. • Desprendre’s del que sigui superflu: sobretot en l’àrea de recursos humans, tots els llocs de treball o persones que no generen a l’empresa més del que costen, han de ser redefinits, canviats o anul·lats. Cal repensar aquests llocs per augmentar-ne la rendibilitat. • Augmentar la capacitat de vendes i la publicitat: tenir equip comercial

i planificar bé la publicitat anual, ja que cada vegada costa més aconseguir nous clients, per la qual cosa si no volem que es redueixi el nombre d’altes, hem d’estar disposats a fer un esforç addicional en aquesta àrea. • Optimitzar horaris, especialment els de les activitats dirigides, perquè hem observat que molts clubs tenen uns nivells d’ocupació del 30-40%, que són uns índexs molt baixos. • Millorar la retenció dels clients: la vida mitjana d’un client en un club de fitness se situa entre 1,5 i 2 anys, és a dir, molt poc si ho comparem amb altres empreses de serveis. Cal incrementar la comunicació amb el client i fer que consumeixi nous serveis per augmentar el seu nivell de satisfacció i la seva motivació pel club. • Incrementar la quota mitjana: malgrat que l’actual situació del sector ens empeny a mantenir o fins i tot a abaixar els preus, la realitat és que els clubs de fitness tenen unes quotes molt barates. Segons l’estudi Eroski 2008, la quota mitjana de gimnasos sense zona d’aigua és de 48 EUR/mes i de 66 EUR/mes en el cas dels clubs que sí tenen zona d’aigua. Si ho comparem amb altres serveis com ara els hotels, restaurants, teatre o cinema, etc., resultem molt barats. Per ben pocs diners, el soci pot venir-hi durant tot el mes, a gairebé qualsevol hora i, a més, rep una tovallola, dutxa, atenció personalitzada, s’entrena en uns equipaments de primera, té una gran oferta d’activitats, etc. Si cada vegada donem més servei i cada vegada tot ens costa més diners però no apugem les quotes ni venem més serveis fora de quota, al final els marges es redueixen i el club deixa de ser rendible. Ja portem molts mesos parlant de la crisi financera i emparant-nos en això per justificar una caiguda dels

resultats. Ben segur que aquest factor ha tingut una certa influència en el nostre sector, però des del meu punt de vista, la responsabilitat recau en nosaltres mateixos, que venim d’èpoques molt bones i ens havíem acomodat. No havíem fet els deures. Darrerament IHRSA ha publicat un estudi en el qual s’esmenten les mesures que estan prenent els clubs de fitness per combatre la crisi. Si s’analitza aquesta llista, no hi ha ni una sola mesura que sigui extraordinària davant una crisi mundial. Totes són mesures lògiques que cal prendre en mercats mitjanament competitius si s’hi vol sobreviure: • Centrar-se en el servei al client. • Reduir les quotes d’inscripció com a barrera d’entrada. • Proposar contractes de permanència més curts al client. • Augmentar les accions de màrqueting i publicitat. • Augmentar les promocions i les ofertes esporàdiques. • Centrar-se en les unitats de negocis més rendibles. • Oferir serveis a no socis. • Reduir els horaris d’activitats i de personal. • Tenir un control més a fons de les despeses. Sembla que la crisi no és el nostre pitjor enemic. El que passa és que fins ara no ens havíem adonat que el mercat ha canviat i que ja no tornarà a ser com abans. Si continuem sense adonar-nos-en, el nostre pitjor enemic serem nosaltres mateixos.

* Pablo López de Viñaspre és gerent de Wellness & Sport Consulting (GEDO) i col·legiat 7781. Per a més informació Wellness & Sport Consulting (GEDO) Tel: 93 456 09 45 info@gedo-formacion.com www.gedo-formacion.com

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 27


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 28

Salut

Contra l’efecte de finestra oberta Una altra vegada refredat? Una pausa no programada en els entrenaments? Estudis científics han demostrat que després d’un entrenament intensiu, el sistema immune queda funcionalment afeblit i disminueix la resistència del nostre organisme contra les infeccions (refredats, herpes, diarrees...). Fins i tot les càrregues mentals, com l’estrès, poden causar aquest efecte al nostre cos.

Davant d’aquestes situacions, ens podem preguntar per què passa. Per què passa? Quan es fa un sobreesforç físic o psíquic, la concentració de limfòcits a la sang (és a dir, de les cèl·lules responsables de la resposta immunitària) disminueix. Per això en el període postexercici (després del sobreesforç) les nostres defenses queden minvades i es produeix l’“efecte de finestra oberta”. En aquesta situació, els nostre cos esdevé més vulnerable i receptiu a les infeccions bacterianes o víriques.

Què són els nucleòtids? Són nutrients immunològics semiessencials. Formen part del calostre (la primera secreció mamària després del naixement, prèviament a la lactància), per garantir la capacitat immunitària del nounat. Les seves propietats immunomoduladores són fonamentals per a l’organisme en situacions en què la resposta immunitària està compromesa (per exercici extenuant, estrès, etc.), atès que garanteixen la proliferació de limfòcits i, conseqüentment, el funcionament correcte del sistema immune.

28 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

Inmunactive activa les teves defenses Inmunactive és un complement nutricional amb una formulació exclusiva de nucleòtids Bioibérica: b Imunil que ajuda a estimular les defenses pròpies de l’organisme. ADMINISTRACIÓ

Cal prendre 1 o 2 càpsules al dia. S’inicia l’administració 4 setmanes abans d’iniciar el període de pràctica esportiva o estrès. Es continua prenent fins a finalitzar aquesta fase d’entrenament o període d’estrès. En moments d’alt nivell de sobreesforç, se’n recomana la dosi màxima. • Eficàcia provada en estudis científics (Efecte de la suplementació amb una formulació de nucleòtids [INMUNACTIVE®] sobre la resposta immune d’esportistes sotmesos a exercici extenuant. Resultats presentats en el 14th Congrés Anual del Col·legi Europeu de Ciències de l’Esport, a Oslo, Noruega, juny del 2009). • Rigorosa selecció d’ingredients actius. • És un producte natural, sense efectes secundaris i no conté cap substància prohibida en les llistes de dopatge. • És un producte de Laboratorios Bioibérica. Aval de qualitat, eficàcia i salut.

Pl. Francesc Macià, 7 08029 Barcelona Tel. 93 490 49 08 www.bioiberica.com


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 29

Els articles del Premi

Que en Jan vingui a les classes d’Educació Física Autor: Albert Mestres, col·legiat del COPLEFC 6576 Títol del treball: Les actituds inclusives dels alumnes de Secundària Treball presentat en la XIII edició, any 2008 Javier Arcenillas, Bàsquet-13

L’atenció a la diversitat ha estat i continua sent un dels reptes amb els quals es troben els professors d’institut. Diversitat en el nivell dels alumnes, la motivació per l’assignatura, les capacitats per aprendre els continguts que es treballen, etc. En els últims quatre anys, en alguns centres de Secundària de Catalunya, i coincidint amb la implantació de les Unitats de Supor t a l’Educació Especial (USEE), s’ha donat una forma diferent de diversitat a l’aula: la presència al grup classe d’alumnes

amb discapacitat (o amb necessitats educatives greus i permanents). Val a dir que quan ens referim a incloure un alumne a les classes d’EF, significa que aquell alumne participa de la classe treballant els mateixos continguts que els seus companys i, per tant, no és suficient que els alumnes amb discapacitat comparteixin el gimnàs o la pista; han de treballar els continguts que estan programats (amb les adaptacions que el professor consideri oportunes per facilitar-los la participació a la classe).

En aquest ar ticle, però, fem referència a un aspecte molt concret de la inclusió d’alumnes amb discapacitat. Ens centrarem en les actituds inclusives dels alumnes amb els que han de compartir les classes. Considerem que és de gran importància saber què en pensen els alumnes, del fet que en les sessions d’Educació Física hi hagi inclosos companys amb discapacitat. La seva opinió determinarà en gran mesura com es desenvoluparà el procés d’inclusió.

Actituds inclusives dels alumnes d’ESO de l’Institut Narcís Oller de Valls La mostra. Tots els alumnes d’ensenyament secundari obligatori de l’IES Narcís Oller de Valls. Concretament, 442 alumnes (52% noies i 48% nois). L’ANÀLISI DE FREQÜÈNCIES. CONCLUSIONS:

1. Els alumnes mostren actituds positives pel que fa a la inclusió de companys amb discapacitat a les classes d’EF. 2. L’actitud dels alumnes pel que fa a les modificacions reglamentàries varia en funció de com aquests alumnes perceben les concessions que es fan als alumnes discapacitats. En el moment en què els alumnes perceben les concessions com a excessives, s’hi mostren en contra. Si comparem aquests resultats amb els que hem obtingut de l’observació

sistemàtica de les sessions que hem fet al llarg del curs, podem dir que són força coincidents: 1. No hem observat pràcticament cap conducta de rebuig dels alumnes del grup acollidor vers els alumnes amb discapacitat. En canvi, sí que hi hem detectat algunes conductes d’invitació a la participació i d’ajut. 2. Davant la proposta del professor d’EF d’introduir modificacions reglamentàries per facilitar la inclusió dels alumnes amb discapacitat, els alumnes sempre

s’hi han mostrat favorables. Fins i tot en algunes ocasions han estat els mateixos alumnes que ho han demanat (segurament perquè eren conscients de la necessitat de les modificacions per al bon desenvolupament de la sessió). No s’ha donat cap cas en què els alumnes denunciessin les concessions com a excessives. Això ho atribuïm al fet que en tot moment les modificacions en el reglament han estat plantejades evitant que els privilegis fossin excessius i pactades amb tot el grup classe.

Tardor-Hivern 2009-2010 / DOCUSPORT • La Revista 29


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Página 30

Els articles del Premi

4. Sí que hi ha relació entre el nivell de competitivitat autopercebuda i les actituds inclusives dels alumnes. En dues de les afirmacions referents a actituds inclusives hi ha diferències significatives entre els alumnes que s’autodefineixen com a competitius i els que ho fan com una mica o gens competitius. Els del primer grup responen en sentit més negatiu a la inclusió que no pas el segon grup. Cal destacar que és l’afirmació sobre si els sembla bé que en Jan estigui al seu equip on les diferències són més marcades.

Taules de contingència Després d’una anàlisi purament descriptiva de les dades que hem obtingut de les enquestes, aquí veurem si hi ha alguna relació entre les variables del qüestionari. Ens centrarem a veure si hi ha alguna relació entre: 1. El fet d’haver compartit anteriorment classe d’EF amb un company amb discapacitat i les actituds inclusives dels alumnes. 2. El gènere i les actituds inclusives dels alumnes. 3. El curs i les actituds inclusives dels alumnes. 4. El nivell de competitivitat autopercebuda i les actituds inclusives dels alumnes (en tots quatre casos, tant pel que fa a actituds inclusives de caire general com respecte de les adaptacions reglamentàries). CONCLUSIONS A L E S TA U L E S D E CONTINGÈNCIA:

1. No hi ha relació entre el fet d’haver compartit anteriorment

classe d’EF amb un company discapacitat i les actituds inclusives dels alumnes. Contràriament al que pot semblar i al que alguns estudis consultats conclouen, els resultats obtinguts en la nostra investigació no ens mostren cap relació entre les experiències prèvies i les actituds inclusives dels alumnes. 2. No hi ha relació entre el gènere i les actituds inclusives dels alumnes. 3. Sí que hi ha relació entre el curs i les actituds inclusives dels alumnes. Pel que fa a les actituds inclusives de caire general, els alumnes de primer, segon i quart d’ESO són els que mostren una actitud més positiva davant les tres afirmacions que els hem plantejat, mentre que la dels de tercer és més negativa. Per tant, no podem constatar cap tendència entre l’edat dels alumnes i les actituds inclusives, però sí podem dir que hi ha cursos que manifesten actituds més inclusives que d’altres. Pel que fa a les adaptacions reglamentàries, els de primer cicle es mostren més tolerants a dues de les adaptacions, a diferència dels de segon cicle.

30 DOCUSPORT • La Revista / Tardor-Hivern 2009-2010

ALGUNES DE LES AFIRMACIONS PER FER LA INVESTIGACIÓ

• Em sembla bé que en Jan vingui a les meves classes d’Educació Física. • Com que en Jan no pot jugar massa bé, alenteix el ritme del joc als altres. • Si juguem a un esport d’equip, com ara el bàsquet, em sembla bé que en Jan vagi al meu equip. • Seria divertit que en Jan participés a les classes d’Educació Física. • Si en Jan fes classe d’Educació Física amb mi, jo parlaria amb ell i seria el seu amic. • Si en Jan fes classe d’Educació Física amb mi, m’agradaria ajudar-lo perquè pogués practicar els esports.


0-La Revista 19.qxd

26/1/10

13:13

Pรกgina 31

BONES FESTES i VENTURร“S ANY 2010

Revista Coplefc 19  

Revista Coplefc 19

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you