Issuu on Google+

FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

1


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

PRESENTACIÓ L’escola Font d’en Fargas, situada al vessant nord-est dels Turons de la Rovira, a tocar del Parc Municipal del Guinardó, gaudeix d’una situació privilegiada per a l’estudi de la flora i fauna urbanes. El seu entorn, entre forestal i enjardinat, el fa l’hàbitat ideal per a moltes espècies que hi troben refugi entre les extensions de ciment i vidre de la ciutat. Aquest fet ha propiciat, des de fa anys, que a l’escola es treballessin, de manera molt especial i exhaustiva, els aspectes naturals. Al llarg dels cursos, i gràcies a les aportacions de l’esforçat professorat que ha anat passant per l’escola, s’han identificat cada vegada més espècies presents en el recinte escolar. Ha estat voluntat del professorat que els alumnes assolissin el coneixement del món natural i la necessitat del seu respecte i preservació a través de tots els projectes d’observació i estudi de l’ecosistema generat al voltant de l’escola i dins del marc dels idearis d’Escola Verda i Agenda 21. El que es detalla a continuació és la ressenya i descripció de cadascuna d’aquestes espècies, tant de plantes com d’animals, que el professorat ha pogut observar. Si més no de les espècies més freqüentment observables. La relació es planteja a manera de catàleg separant les dues categories de flora i de fauna. Dins de cada categoria les espècies s’ordenen alfabèticament segons el seu nom popular més conegut, però també s’indica el seu nom científic llatí. S’acompanyen les descripcions de la corresponent imatge.

2


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

ESPÈCIES DE L’ESCOLA DE NATURA - FLORA Ordenades alfabèticament

Abelia Abelia x grandiflora Caprifoliàcies Arbust de poc més d’un metre d’alçada, perennifoli. Branques arquejades i vermelloses. Fulles petites i oposades, lanceolades, pecíol curt. Flors de corol·la acampanada, de color blanc o rosat, reunides en petits grups, calze vermellós. Originària de Xina va ser introduïda a Europa fa més de 150 anys.

Acant Acanthus mollis Acantàcies Planta herbàcia de grans fulles verd brillants, fortament partides i dentades. Sovint amb espines punxoses a les fulles. Flors blanques, reunides en una espiga apretada i dreta, de prop d’un metre. Les llavors, en la maduritat del fruit, surten llançades del calze punxós per facilitar la dispersió de la planta. Originària de l’Europa meridional. Molt utilitzada en jardineria. Li agraden els llocs humits i ombrívols. La forma de les seves fulles inspira la decoració dels capitells corintis.

3


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Ailant Ailanthus altissima Simarubàcies Arbre de gran alçària i creixement ràpid. Fulles caducifòlies d’olor desagradable, molt llargues, compostes de folíols asimètrics, irregularment dentats i amb una glàndula a les dents inferiors. Llavors petites amb una ala estreta i allargada. Flors petites i groguenques en ramells llargs. Originari de Xina i les Illes Moluques. Plantat en jardins ha acabat naturalitzant-se.

Aladern Rhamnus alaternus Ramnàcies Arbre baix, sovint arbustiu. Branques i fulles esparses i sense pèls. Fulles endurides, lluents, tot l’any verdes; limbe ovat, irregularment dentat. Nervis força resaltats a la cara superior. Flors menudes, agrupades en petits raïms. Flors unisexuals. Peus dioïcs. Fruits arrodonit, primer vermell després negre. Propi de la zaona de l’Europa mediterrània, a les zones baixes amb alzinar.

4


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Ametller Prunus amygdalus Rosàcies Arbret no massa alt, sovint amb sucs gomosos sobre el tronc. Fulles joves plegades pel nervi principal i planes. D’adultes lanceolades, finament dentades i de punta poc aguda. Flors blanques, molt primerenques, anteriors al creixement de les fulles. L’ametlló, recobert del pelló verd, tanca el pinyol que conté l’ametlla comestible. Originari de Xina, introduït a Europa fa més de 2.500 anys. Actualment conreat per la importància econòmica dels fruits o subspontani.

Arboç Arbutus unedo Ericàcies Arbret de capçada verda tot l’any, sovint d’aspecte arbustiu. Branques joves vermelloses i peludes. Fulles lluents, dretes, lanceolades, sense pèls, finament dentades. Flors blanques de corol·la petita en forma de copa, disposades en ramells penjants. Fruit vermell i granellut, la cirera d’arboç o de pastor, comestible. Propi de la regió mediterrània de l’alzinar, s’estén fins a les zones d’influència atlàntica.

.

5


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Baladre Nerium oleander Apocinàcies Arbust perenne, alt i molt ramificat. Fulles oposades, freqüentment ternades, 3 a cada nivell, de limbe endurit, enter i agut, llargament lanceolat. Pecíol molt curt. Nervis secundaris molt fins, paral·lels i molt nombrosos. Flors d’un rosa intens, rarament blanques en els exemplars espontanis, grosses, agrupades en ramells. Fruit allargat en forma de beina de coberta dura. Propi de la regió mediterrània, característic de la vegetació de rambles i rieres, molt cultivat com a ornamental.

Carolina Coronilla glauca Lleguminoses Arbust poc alt de fulla perenne. Fulles compostes amb 5-9 folíols ovats, els 3 de l’extrem superior tocant-se per la base, de color verd blavós. Flors grogues en ramells. Flor papilionàcia típica, molt oloroses. Llegum cilíndric, prim i curt. Floreix cap a les darreries de la primavera, de manera abundant. Originària de la zona mediterrània és freqüentment cultivada com a ornamental.

6


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Cotoneaster Cotoneaster simonsii Rosàcies Petit arbust semiperennifoli. Fulles simples de color verd fosc, lleugerament peludes de joves; més pàl·lides a la cara inferior, amb pilositat rígida i dispersa. Flors regulars amb 5 pètals blanc rosats, reunides en ramells curts. Fruits de color vermell viu, petits i arrodonits. Originària d’Orient, va ser introduïda a Europa. Es cultiva en jardineria i, de vegades, es naturalitza.

Espígol Lavandula officinalis Labiades Subarbust anual de branques llenyoses a la base, de fins a un metre d’alt. Tiges de secció quadrangular, gris pubescents. Fulles oposades, llargues, estretes, lanceolades, de color verd grisós. Flors liloses, clarament labiades, en espigues terminals llargues. Clarament olorosa. Estesa per tota la regió mediterrània. Apreciada per les propietats medicinals i aromàtiques.

7


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Falguera Nephrolepis cordifolia Criptògames Falguera de frondes estretes, lanceolades, arquejadaes, amb les pinnes finament serrades, amb pecíol escamós. Rizoma ben desenvolupat, escamós, amb escames vermelloses o brunes. Originària de l’Extrem Orient, va ser introduïda com a planta ornamental per a racons frescos i humits dels jardins.

Fals miraguà Araujia sericifera Asclepidàcies Planta enfiladissa i perennifòlia. Fulles ovades amb la base eixamplada clarament, peciolades i oposades, de color verd blanquinós a la cara inferior. Tiges joves piloses. Flors en petits grups pedunculats, de corol·la blanca i vistosa, oloroses. Fruit gran, ovoide, d’uns 10 cm, pruïnós. En obrir-se deixa les llavors amb vil·lans de pèls sedosos molt abundants. Originària del sud d’Amèrica, creix naturalitzada a tot el sud-oest d’Europa.

8


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Figuera Ficus carica Moràcies Arbre olorós, no massa alt, de vegades arbustiu. Tronc i escorça de color gris metàl·lic. Fulles caduques, grans, peludes i aspres al tacte, amb 3-7 lòbuls grans de punta arrodonida. Flors i fruits nombrosos i menuts, reclosos en la cavitat d’un receptacle en forma de pera, que esdevé carnós i dolç en madurar, la figa. Arbre típicament mediterrani. Se’n cultiven nombroses varietats. També es troba espontani i silvestre.

Ginerí Cortaderia selloana Gramínies Planta perenne que pot arribar als 2 metres d’alt. Roseta basal de fulles nombroses, de color verd grisenc, estretes, aspres i dentades al tacte. Flors reunides en espigues molt vistoses, grans, plomoses, de color blanc argentat. Originària del sud d’Amèrica i introduïda a Europa fa més de 150 anys per la vistositat de la seva floració.

9


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Ginkgo Ginkgo biloba Ginkgoàcies Arbre caducifoli, dioïc, que pot assolir els 40 m d’alt. Capçada més densa en els exemplars femenins. Fulles flabel·lades, de marge irregularment dentat, amb una incisió central. Molt nerviades i peciolades, de color verd viu, notablement grogues a la tardor. Les flors, poc vistoses, reunides en aments. Els femenins donen lloc a un fals fruit carnós i d’olor desagradable. Originari de Xina. S’han trobat fòssils de l’era Mesozòica. Era considerat un arbre sagrat per les religions orientals.

Heura Hedera helix Araliàcies Liana que s’arrapa als arbres i parets per mitjà d’unes petites arrels. Fulles esparses, endurides i persistents. Limbe amb 3-5 lòbuls més o menys triangulars amb dents poc marcades i un nervi principal a cada lòbul. Les fulles de les branques florides són ovades i agudes amb un sol nervi principal, enteres. Flors de color groc verdós, agrupades en ramells arrodonits. Fruits arrodonits i negres. Espècie europea, comú als llocs ombrívols, boscos de ribera, alzinars i bardisses.

10


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Jacint Hyacinthus orientalis Liliàcies Planta bulbosa. Fulles linears carnoses que surten totes del bulb. Tija única amb l’espiga de flors. Flors amb 6 tèpals regulars, corbats enrera, molt oloroses, de coloració molt variable segons les varietats híbrides de jardineria. Floreix a principi de primavera. Originària de l’Europa mediterrània més oriental i Àsia Menor. Molt utilitzada com a ornamental en jardineria.

Lilà Syringa vulgaris Oleàcies Arbust alt, de vegades arbori. Fulles enteres i ovades, cordiformes a la base, més amples que llargues, acuminades. Flors en inflorescències denses de flors liles oloroses. Corol·la tubulosa. Originari de l’oest i centre d’Europa es va introduir a la resta d’Europa fa més de 500 anys. Ha estat molt utilitzat com a ornamental en jardineria i ha arribat a naturalitzar-se.

11


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Llentiscle Pistacia lentiscus Anacardiàcies Arbret força ramós, més freqüent en forma d’arbust. Fulles verdes tot l’any, aromàtiques, d’olor resinosa. Fulles compostes, paripinnades, amb folíols estretament el·líptics. Flors d’un vermell intens, sense corol·la, agrupades en raïms espessos. Fruit arrodonit vermell, negre a la maduritat. Espècie típicament mediterrània entre matollars i alzinars de poca altitud.

Lliri d’aigua Zantedeschia aethiopica Aràcies Planta herbàcia perenne amb arrels rizomatoses d’on surten les fulles i peduncles florals. Fulles en forma de fletxa, carnoses, de color verd brillant amb un llarg pecíol. Flors en un espàdix groc envoltat d’una espata blanca, com un embut carnós, grans i oloroses, amb un llarg peduncle. Originària de l’Àfrica meridional, a la regió del Cap. Introduïda a Europa fa més de 300 anys.

12


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Llorer Laurus nobilis Lauràcies Arbre d’uns 10 metres, sovint de port arbustiu. Fulles perennes, aromàtiques, bastant dures, amplament lanceolades, de marge lleugerament ondulat. Flors unisexuals reunides en petits grups, de color grogós. Fruit em drupes negres brillants, oval globoses, semblant olives. Espècie espontània a tota la regió mediterrània. Molt utilitzada per les propietats aromàtiques de les seves fulles i pel simbolisme que se li ha associat.

Llorer cirer Prunus laurocerasus Rosàcies Arbust alt de grans fulles molt lluents i perennes, que poden recordar les del llorer. Fulles poc peciolades, enteres o poc dentades. Flors regulars blanques amb estams molt visibles, reunides en espigues dretes i vistoses. Fruit vermellós i arrodonit que es torna negre. Originari del sud-est d’Europa s’utilitza en jardineria com a ornamental.

13


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Marfull Viburnum tinus Caprifoliàcies Arbust de fulla perenne. Branques joves peludes, sovint enrogides. Fulles endurides, poc peludes, ben verdes a ambdues cares. Limbe amplament lanceolat, enter. Flors blanques, una mica rosades, agrupades en ramells densos. Fruits petits ovoides d’un blau fosc metàl·lic. Espècie típica de la regió mediterrània, també cultivada com a ornamental. Es troba a les bardisses, garrigues i alzinars mediterranis.

Marialluïsa Lippia triphylla Verbenàcies Planta perenne, llenyosa a la base, que pot arribar als 2 m d’alçada. Tiges dretes i fulles enteres, lanceolades, verticilades en grups de 3-4. fulles molt aromàtiques. Flors petites i nombroses reunides en ramells espiciformes ramificats, de color violeta, oloroses. Originària de l’Amèrica sud-occidental va ser introduïda a Europa fa més de 300 anys. Apreciada com a medicinal i aromàtica.

14


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Mimosa Acacia dealbata Lleguminoses Arbre de fulla perenne de coloració gris argentada. Escorça llisa. Fulles grans doblement pinnades, d’aspecte plomós. Flors en ramells força grans amb nombrosos estams disposats de manera esfèrica, que neixen de petits peduncles. Comença a omplir-se de flors grogues a l’hivern. Fruit en llegums llargs, llisos i marronosos. Originari d’Austràlia, molt utilitzat al sud d’Europa com a ornamental. En alguns llocs s’ha naturalitzat.

Morera blanca Morus alba Moràcies Arbre caducifoli. Fulles d’un verd clar, sense pèls o molt poc peludes i només entre els nervis. Limbe ovat, irregularment en forma de cor, asimètric, dentat, de vegades dividit en lòbuls. Mores blanques amb el peduncle més aviat llarg. Flors petites i poc vistoses. Originari de Xina, es cultiva per tot el sud d’Europa com a arbre d’ombra, pels seus fruits i per alimentar els cucs de seda amb les seves fulles.

15


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Morera negra Morus nigra Moràcies Arbre caducifoli. Fulles d’un verd fosc, bastant consistents, amb pèls petits, aspre al tacte. Limbe amplament ovat i ben regularment en forma de cor, dentat o dividit en lòbuls. Mores de color fosc amb 2 cuetes relativament llargues a l’extrem del fruit, peduncle més aviat curt. Flors petites i poc vistoses. Originari d’Àsia central, molt cultivat al sud d’Europa com a ornamental.

Narcís Narcissus pseudonarcissus Amarilidàcies Planta herbàcia bulbosa, amb fulles llargues i estretes que neixen de la base. Flors amb diverses tonalitats de blanc i groc segons les varietats de jardineria. Corol·la proveïda d’una corona en forma d’embut envoltada per 6 tèpals. Floreix a finals d’hivern. Les varietats més ornamentals s’han obtingut a través d’hibridació d’espècies de l’Europa meridional, d’Àfrica i d’Orient Mitjà. És molt valorada en jardineria ornamental.

16


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Nesprer Eriobotrya japonica Rosàcies Petit arbre perennifoli. Fulles enteres de consistència gruixuda, lanceolades i feblement dentades, amb els nervis marcats. Verdes a la cara superior i tomentoses a la inferior. Flors de color blanc groguenc en grups piramidals vellutats. Fruit globós molt aromàtic de color groc viu. Originari de Xina i Japó i introduït a tota la regió mediterrània per al conreu i aprofitament dels fruits. Coexisteix amb l’espècie europea: Mespilus germanica.

Olivera Olea europaea Oleàcies Arbre de fullatge perenne, tronc tortuós i ramificació ascendent. Escorça grisenca. Fulles oposades, rígides, enteres, lanceolades, amb la cara superior de color verd grisenc i la inferior blanquinosa per la pilositat. Flors blanques i petites, agrupades en ramells. Fruit ovoide, primer verd i negre quan és madur, l’oliva. Espècie típica de la regió mediterrània i Portugal, conreada per la seva importància econòmica.

17


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Om de Sibèria Ulmus pumila Ulmàcies Arbre de fullatge caducifoli. Fulles ovades, lleugerament lanceolades amb el limbe asimètric a la base on s’uneix amb el curt pecíol. Marge dentat. Flors petites i poc vistoses, reunides en grups plomosos, unisexuals. Les flors apareixen abans que les fulles i el fruit, envoltat d’una ala foliàcia, és visible a les branques abans de l’aparició de les fulles. Les ales dels fruits, verdes en un principi, papiràcies quan s’assequen, poden donar la impressió dels brots de les fulles. Originària de l’Europa septentrional és una espècie resistent a la contaminació i a les plagues, cosa que l’ha fet interessant com a arbre ornamental a les grans ciutats. Palmera de Canàries Phoenix canariensis Palmàcies Arbre de fins a 8 m d’alçària. Tronc rabassut i voluminós. Fulles d’un verd net i intens, molt llargues i arquejades. La base de la fulla és persistent i serveix com a protecció del tronc, que no creix en amplada. Les flors estan agrupades en llargs peduncles, són poc vistoses i donen com a fruit uns dàtils ovoides d’embolcall groc rogenc. No són apreciats com a comestibles, com els de la palmera datilífera. Originària de les illes canàries s’ha estès el seu cultiu a les zones de clima temperat. 18


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Paraigüets Cyperus alternifolius Ciperàcies Planta herbàcia perenne i cespitosa. Tiges de secció triangular de poc més de mig metre d’alçària. L’extrem de les tiges és coronat per una umbel·la de fulles lanceolades. Flors petites i poc vistoses en petites espigues de color blanquinós. Originària de Madagascar, va ser introduïda a Europa fa prop de 250 anys. Sol créixer en llocs inundats, cosa que la fa òptima per a estanyols, basses i petits llacs.

Pensament Viola tricolor hortensis Violàcies Planta herbàcia de poca alçària. Fulles llargament peciolades i dentades, arrodonides i ovades. Flors solitàries sostingudes per un peduncle llarg. Pètals grans i desiguals, dos orientats cap amunt i tres cap avall, arrodonits i acolorits de molt diversa manera segons les varietats. L’espècie original i silvestre és pròpia de la flora autòctona dels boscos humits europeus, però s’han obtingut, a partir d’ella, moltes varietats de flors grans i vistosament acolorides.

19


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Pi blanc Pinus halepensis Pinàcies Arbre de tronc sovint tortuós i capçada esclarissada, d’escorça grisa i esblanqueïda. Fulles agrupades de 2 en 2, d’un verd clar grisenc, primes i blanes de 6-10 cm. Pinyes molt abundants, estretament còniques, mitjanes. Pinyons petits. Espècie pròpia de la regió mediterrània, fa grans extensions boscoses a les terres baixes de clima temperat.

Pi pinyer Pinus pinea Pinàcies Arbre alt de tronc robust i dret, amb capçada densa i eixamplada en forma de para-sol. Escorça amplament clivellada i separada en grans plaques vermelloses. Fulles força gruixudes, agrupades de 2 en 2, llargues i de color verd intens. Pinyes grosses, ovoides. Pinyons de closca molt dura, comestibles. Es creu originari de la mediterrània oriental, introduïda en temps antic a tota la zona mediterrània on fa boscos a les zones temperades. S’ha afavorit per la seva importància comercial.

20


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Piracant Pyracantha coccinea Rosàcies Arbust molt espinós de fulles persistents, esparses, el·líptiques o ovades i amb dents arrodonides. Flors blanques, amb 5 pètals, agrupades fent ramells. Fruit vermell, arrodonit, persistent a la planta durant l’hivern. Originari del sud d’Europa, és més freqüent com a planta ornamental i cultivada que com a espontània. Es cultiven moltes varietats híbrides.

Pitospor Pittosporum tobira Pitosporàcies Arbust dens perennifoli, molt ramificat, de vegades amb aspecte arbori. Fulles ovoides, coriàcies, de color verd fosc a la cara superior i més clares a la cara inferior. Curtament peciolades. Flors blanques de consistència carnosa, amb 5 pètals, oloroses, groguenques al cap dels dies, agrupades en petits ramells. Fruit globós i llenyós. Originari de Xina i Japó, és molt utilitzat com a ornamental. De vegades subspontani.

21


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Plàtan d’ombra Platanus x hybrida Platanàcies Arbre caducifoli de gran talla amb capçada densament fullosa. Escorça recoberta d’una pela verdosa o groguenca que es desprèn en plaques. Fulles grans dividides en 3-5 lòbuls dentats, pecíol llarg acabat en pipa. Flors petites reunides en glomèruls. Fruits reunits en boles de fins a 4 cm. L’espècie més freqüent prové de diverses hibridacions entre les espècies de l’Àsia occidental i les de l’Amèrica del Nord. S’ha estès amplament per tota Europa, de vegades subspontani. Conreat per la fusta.

Pollancre Populus x canadensis Salicàcies Arbre alt caducifoli, amb les branques ascendents. Fulles sense pèls, verdes i lluents a ambdues cares. Limbe romboïdal o triangular, dentat, amb el pecíol llarg i una mica aixafat. Flors petites i gens vistoses agrupades en ramells unisexuals. Els peus femenins deixen anar les llavors amb tot de pèls sedosos. Les espècies originals europees s’hibriden amb espècies nordamericanes i s’utilitzen com a arbres ornamentals i de conreu per la fusta. Hi ha gran varietat de races híbrides.

22


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Prunera, miravolants Prunus cerasifera Rosàcies Arbre petit caducifoli de capçada amplament ramificada. Fulles brillants i ovades, verdes, suaument dentades. Flors blanques regulars amb 5 pètals. Floració molt primerenca, abans de la sortida de les fulles. Fruits pedunculats, com una oliva verda, a la maduritat arrodonits, sucosos i vermellosos, comestibles. Originària de la zona mediterrània oriental s’ha estès a la resta d’Europa pel seu caràcter ornamental en jardineria.

Prunera de fulles vermelles Prunus cerasifera ssp. pisardii Rosàcies Correspon a una varietat híbrida de l’espècie anterior. Es caracteritza per les fulles vermelloses o purpúries. També té una floració primerenca, amb flors blanques o rosades. Donat que són varietats ornamentals i provenen d’hibridacions no solen donar fruits. Molt utilitzada en jardineria.

23


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Robínia, acàcia falsa Robinia pseudoacacia Lleguminoses Arbre caducifoli de capçada força densa i branques en general espinoses. Troncs rugosos molt clivellats. Fulles compostes, imparipinnades, cadascuna amb 11.25 folíols obtusos, de color verd clar. Sovint amb espines a la base de les fulles i branques. Flors blanques en ramells nombrosos, pènduls, agradablement oloroses, de corol·la papilionàcia. Fruit en tavella que sol restar a l’arbre a l’hivern. Originària d’Amèrica del Nord. Es va introduir a Europa fa centenars d’anys i està àmpliament naturalitzada. La trobem com a subspontània en llocs humits i frescs o plantada com a ornamental.

Romaní Rosmarinus officinalis Labiades Arbust de fins a un metre d’alçada, verd tot l’any, molt ramificat, amb branques ascendents. Fulles linears, endurides, verdes a la cara superior i blanques, espessament peludes, a la cara inferior. Flors blavoses, corol·la oberta fent dos llavis. Planta molt aromàtica. Espècie mediterrània característica de les brolles i boscos esclarissats de terra baixa. Apreciada per les seves propietats medicinals i aromàtiques i també com a ornamental.

24


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Sàlvia Salvia officinalis Labiades Planta herbàcia lleugerament llenyosa, perenne. Fulles grisenques o blanquinoses, enteres, el·líptiques, vellutades a ambdues cares. Flors disposades en verticils, amb la corol·la bilabiada de color violaci. Molt aromàtica. Espècie espontània a la península ibèrica, cultivada per les seves propietats medicinals i aromàtiques.

Sarriassa Arum italicum Aràcies Planta herbàcia perenne, de 30 a 60 cm. Fulles en roseta basal amb una forma clarament sajetada, amb lòbuls laterals vivergents, amb el limbe de color verd fosc, de vegades betejat de blanc, amb nerviació marcada. Flors reunides en una espàdix grogosa, envoltada d’una protecció foliosa de color groc verdós, pàl·lida, a manera d’embut o embolcall, com els lliris d’aigua. Espècie espontània de la zona mediterrània. Creixen en llocs herbosos, humits i ombrívols.

25


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Saüc Sambucus nigra Caprifoliàcies Arbust de fins a 5 m d’alçària, de vegades amb aspecte arbori. Tiges grises i llises, amb lenticel·les i medul·la blanca. Fulles oposades i compostes, amb 5-7 folíols més o menys amplament lanceolats, dentats. Flors blanques o una mica groguenques, agrupades en ramells amples i plans. Fruits rodons, petits, negres a la maduritat. Originari d’Europa, és molt freqüent als llocs humits i a les bardisses, fins i tot de terra baixa. Utilitzat per les seves propietats medicinals.

Seneci, gerani de Califòrnia Senecio petasites Compostes Subarbust perennifoli. Grans fulles llargament peciolades, de color verd fosc a la cara superior i blanquinoses a la cara inferior. Pecíols lleugerament vermellosos. Flors reunides en grans ramells notablement vistosos, grogues. Fruits amb vil·lans plomosos. Originària de Mèxic, ha estat introduïda no fa massa anys per a la jardineria ornamental.

26


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Tarongina Melissa officinalis Labiades Planta herbàcia perenne, de tiges quadrangulars molt ramificades. Fulles llargament peciolades, oposades, cordades i acabades en punta. Marge del limbe dentat amb els nervis molt marcats en canals. Fulles de color verd clar una mica groguenc. Flors agrupades en verticils a l’axil·la de les fulles. Corol·la bilabiada de color blanc rosat. Amb marcada olor cítrica. Originària d’Europa, és apreciada per les seves propietats medicinals i aromàtiques.

Teucrium Teucrium fruticans Labiades Arbust perennifoli de fins a 2 m d’alçària. Tiges quadrangulars blanc llanoses. Fulles oposades, limbe ovat, marge enter, verd a la car superior i blanc, espesament pelut, a la cara inferior. Flors de colro blau o lila, sense llavi superior, deixant visibles els estams. Originari de la mediterrània litoral. Es pot trobar cultivat com a ornamental i com a subspontani.

27


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Til·ler Tilia x europaea Til·liàcies Arbre caducifoli de tronc gruixut i ramificat. Fulles grans, simples, alternes i dentades, lleugerament asimètriques, cordades a la base. Cara superior de color verd fosc i cara inferior de color verd grisenc, lleugerament pilosa. Les flors s’agrupen en petits ramells amb un peduncle amb una bràctea foliosa que afavoreix la disseminació dels fruits. Flors de color blanc groguenc, oloroses. Les espècies més freqüents a les nostres ciutats provenen d’hibridacions de les espècies europees. Molt utilitzat com a ornamental, però també per les seves propietats medicinals.

Troana Ligustrum japonicum Oleàcies Arbre perennifoli, sovint en estat arbustiu. Fulles oposades, ovades i coriàcies, lluents i verdes a la cara superior, de color més apagat a la cara inferior. Flors blanques o groguenques, petites i reunides en ramells terminals, agradablement oloroses. Fruit negre i arrodonit. Originari de Xina i Japó, amplament introduït a la regió mediterrània per a jardineria ornamental.

28


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Xiprer Cupressus sempervirens Cupressàcies Arbre perennifoli alt i dret, de branques acostades al tronc o capçada fusiforme. Fulles molt menudes, imbricades, de colro verd negrós. Llavors protegides en un gàlbul a manera de pinya esfèrica marronosa. Originari de la mediterrània oriental es va introduir antigament a la resta de tota la mediterrània. Cultivat com a arbre i per a fer tanques.

Xiprer d’Arizona Cupressus arizonica ssp. glauca Cupressàcies Arbre perennifoli, de característiques no massa diferents a la del xiprer mediterrani, però amb les branques més separades del tronc, fent una capçada més oberta i piramidal. Fullatge de color verd blavós característic i fulles amb una certa olor cítrica també característica. Gàlbuls de color grisenc violaci. Originari d’Arizona i Nou Mèxic es cultiva com a arbre ornamental pel seu port i pel color del seu fullatge.

29


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

ESPÈCIES DE L’ESCOLA DE NATURA – FLORA - PLANTES ESTACIONALS DE LLOCS HERBOSOS Al·leluia Oxalis articulata Oxalidàcies Planta herbàcia anual amb petites protuberàncies carnoses subterrànies. Fulles compostes amb tres folíols sèsseils cordiformes, a manera de trèvol típic. Flors amb 5 pètals vistosos, acolorits de rosa, disposats a manera de petites campanes, reunides en petites umbel·les. Espècie originària de Brasil, va ser introduïda en jardineria i s’ha arribat a naturalitzar a tota la regió mediterrània. Creix en llocs humits i herbosos. L’espècie Oxalis pes-caprae, és molt semblant però amb flors grogues; és originària de sud-àfrica i també s’ha naturalitzat a tota la regió mediterrània. All bord Allium neapolitanum Liliàcies Planta anual herbàcia, amb petits bulbs. Tota ella de forta olor aliàcia. Fulles basals estretes i planes, llargament lanceolades. Flors reunides en inflorescències terminals umbel·liformes, força denses i poc pèndules, lleugerament acampanades. Corol·la de peces arrodonides, blanques o rosades. Flors portades per un llarg peduncle. Espècie de la zona mediterrània i Àsia occidental, pròpia de les zones herboses, marges de camins, camps, horts i conreus. 30


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS All de bruixa Allium triquetum Liliàcies Planta anual herbàcia, amb petits bulbs. Tota ella de forta olor aliàcia. Fulles basals estretes, llargament lanceolades. Tiges florals de secció triangular. Flors reunides en inflorescències terminals poc denses i pèndules, lleugerament acampanades, blanques i amb una línia verda a cada peça de la corol·la. Espècie de la zona mediterrània occidental, pròpia de les zones herboses, marges de camins, sempre de llocs frescos i humits. De vegades cultivada per la seva floració abundant.

Apegalosa Galium aparine Rubiàcies Planta herbàcia, de tiges enfiladisses, quadrangulars i fortament aspres i punxoses. Fulles en verticils, agrupades en 4 o 6 per verticil, de color verd clar, fortament agudes i espinoses, com les tiges. Flors petites agrupades en ramells axilars i terminals, de corol·la amb pètals patents de color groquenc. Fruits petits i globosos, també espinosos, verds. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, badisses, marges de camins, matollars,...

31


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Borratxes Borago officinalis Boraginàcies Planta herbàcia anual. Tija amb pèls rígids i punxosos, tanmateix com les fulles, ovades, dentades i curtament peciolades. Flors amb la corol·la en un tub molt curt i pètals patents i amples, aguts, de color vivament blau lilós, en forma d’estrella. Estams agrupats en un conus central purpuri fosc notable. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, ruderals, camins, jardins,... també cultivada per les seves utilitats culinàries.

Cebollí Asphodelus fistulosus Liliàcies Planta herbàcia herbàcia perenne. Tiges fistuloses i àfiles, sense fulles, totes les fulles basals, estretes, linears i de secció semicircular. Flors de peces totes semblants, rosades o blanques, amb un nervi verd o vermellós cadascuna, reunides en espigues laxes. Fruit globós petit. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, marges de camins, marges de camps, conreus i horts, erms, ...

32


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Civada borda Avena sterilis Gramínies Planta anual robusta, alta. Fulles de color verd clar, llargament lanceolades, amples i planes. Flors reunides en espigues laxes i ramificades, amb espícules llargament pedunculades i pèndules, vistoses, amb arestes brunes i fortes. Pilositat sedosa notable a les espiguetes. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, marges de camins, marges de camps, conreus i horts, erms, ...

Escrofulària Scrophularia peregrina Escrofulariàcies Planta anual amb fulles oposades, semblants a les de les ortigues, amplament ovades i acuminades, de base cordiforme i irregularment dentades. Tiges fistuloses quadrangulars, sovint rogenques. Flors en ramells petits i llargament pedunculats, en forma de casc i llavis, de coloració vermellosa fosca. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, ruderals, camins, jardins, conreus, vinyes, ... 33


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Fum de terra Fumaria capreolata Fumariàcies Planta herbàcia anual. Tiges flexuoses. Fulles dividides, compostes en folíols molt retallats, talment les del julivert. Flors petites, reunides en ramells, amb els pètals blancs o rosats tacats de roig, diferents entre ells, el superior formant una bossa a la base. Espècie europea pròpia de la regió mediterrània. Molt freqüent entre els conreus i marges herbosos.

Lleteresa petita Euphorbia peplus Euforfiàcies Planta herbàcia anual. Erecta amb fulles força amples, ovades, curtament peciolades, de color verd suau. Inflorescències característiques, compostes, disposades en umbel·la, “flors” amb glàndules involucrals en forma de mitja lluna, amb bràctees fulloses i verdes. Tiges que desprenen suc lletós. Espècie europea molt estesa en conreus, camps, jardins, marges herbosos i camins.

34


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Lletsó Sonchus tenerrimus Compostes Planta herbàcia, erecta, anual o bianual. Fulles amb lòbuls basals llargament acuminats, fulles dividides fins al nervi mig, en folíols ovals lanceolats. Inflorescències en capítols grocs, més aviat pàl·lids. Fruits portats per vil·lans de pèls suaus. Espècie mediterrània molt comuna en conreus, marges, camins, indrets transitats i ruderals.

Malcoratge Mercurialis annua Euforbiàcies Planta herbàcia anual, dioïca, amb flors masculines i femenines en diferents peus. Les masculines en espigues discontínues i les femenines sèssils a les axil·les de les fulles. Tiges ramificades i fulles glabres de color verd molt clar, groguenc, oposades, curtament peciolades i de marge dentat. Estesa per gran part d’Europa, creix en camps, conreus i jardins, en llocs frescals i humits.

35


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Morella roquera Parietaria officinalis Urticàcies Planta herbàcia de tija senzilla o poc ramificada, densament pubescent, perenne. Fulles alternes, enteres, molt nombroses, oval-lanceolades, acuminades i estretint-se en un curt pecíol. Fulles pubescents, amb pilositat adherent. Flors en ramells axil·lars ramosos, molt petites, poc vistoses, arrodonides en glomèruls. Espècies pròpia del sud i centre d’Europa, molt freqüent en parets, roques, llocs ruderals i herbosos, camins i marges.

Ordi bord Hordeum murinum Gramínies Planta anual. Fulles de color verd clar, llargament lanceolades, blanes i suaument piloses. Flors reunides en espigues denses i comprimides, amb fines arestes. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, marges de camins, marges de camps, conreus i horts, erms, ...

36


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Pixallits Taraxacum vulgare Compostes Planta herbàcia. Fulles fent una roseta basal, linears, de forma variable, típicament dividides en lòbuls triangulars dirigits cap a la base. Fulles sense pilositat, glabres i de color verd fosc. Flors reunides en capítols que creixen sobre tiges àfiles, fistuloses, que neixen directament de la roseta basal, amb bràctees verdes. Fruits portats per vil·lans de pèls plomosos. Espècie estesa per tota Europa, en camps, camins, llocs herbosos, conreus,...

Plantatge Plantago lanceolata Plantaginàcies Planta anual, sense tija ramificada, acaule. Fulles en roseta basal, llargament lanceolades, amb nerviació paral·lela molt marcada. Flors petites reunides en glomèruls cilíndrics portats per una tija dreta àfila. Corol·la de pètals papiracis i blanquinosos, d’on surten els estams molt patents, amb filaments llargs. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, ruderals, camins, jardins,...

37


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Rojeta Rubia peregrina Rubiàcies Planta herbàcia perenne, de tiges enfiladisses, llenyoses a la base, quadrangulars i fortament aspres i punxoses. Fulles en verticils, agrupades en 4 o 6 per verticil, de color verd fosc, agudes i espinoses, com les tiges. Flors petites agrupades en ramells axilars i terminals, de corol·la amb pètals patents de color groquenc. Fruits petits i globosos, negres. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, sotabosc mediterrani, badisses, marges de camins, matollars,...

Rosella Papaver rhoeas Papaveràcies Planta anual herbàcia. Tiges que desprenen un suc lletós. Amb flors amb 2 sèpals promptament caducs i de 4 a 6 pètals grans, acolorits de vermell, vistosos, papiracis, amb una ungla negra a la base. Estams molt nombrosos i foscos. Fruit en una càpsula rematada per una mena de barretet amb petits forats per on sortiran les llavors. Espècie europea pròpia de la regió mediterrània. Molt freqüent entre els conreus i marges herbosos. De vegades emprada com a medicinal.

38


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Tomaquets del diable Solanum nigrum Solanàcies Planta herbàcia anual, de color verd fosc. Fulles ovals sense pilositat o poc piloses, ovades, enteres. Flors blanques amb els pètals disposats en estrella, les anteres dels estams agrupades i patents, de color taronja viu. Flors reunides en petits ramells. Fruits en baia rodona, petita, primer verda, després negrosa. Espècie mediterrània pròpia de les zones herboses, ruderals, camins, jardins,...

Trèvol Trifolium repens Lleguminoses Planta herbàcia anual. Tiges reptants i fulles peciolades i típicament trifoliades, amb els folíols de color verd viu amplament ovats i arrodonits a l’extrem superior. Flors rosades reunides en ramells superiors molt compactes i arrodonits. Espècie europea pròpia de la regió mediterrània. Molt freqüent entre els conreus i marges herbosos.

39


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

ESPÈCIES DE L’ESCOLA DE NATURA - FAUNA Ordenades alfabèticament Carpí vermell Carassius aurathus Peixos, Ciprínids Peix del grup dels cipriniformes. Sol arribar fins als 35 cm de llarg. Cos curt i alt, cap petit. Fa la posta entre la vegetació aquàtica. Menja detritus o fang i plàncton. Coloració vermella o daurada amb gran varietat de tonalitats. Originari d’Orient és una espècie introduïda que s’ha escampat i naturalitzat en molts rius dels països catalans.

Colom Columba livia Aus, Colúmbids Au de plomatge gris blavenc, més pàl·lid al dors, amb verd i violeta irisat als costats del coll. La cua sovint amb una franja terminal negra. Plomes de les ales amb alguna franja blanca. Cos rabassut amb el cap petit. Parrup característic. La coloració pot variar en les races domèstiques, des dels blancs als marrons o verdosos. Aquestes races s’han estès de manera molt abundant per ciutats i pobles, fan niu als forats de cases i llocs rocosos. Espècie mediterrània i cosmopolita.

40


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Coralet, poll de moro Scantius aegyptius Insectes, Pirrocòrrids Insecte hemípter del grup de les xinxes, de vistosa coloració vermella amb taques simètriques negres: dues arrodonides sobre els èlitres i una triangular central. Espècie freqüent entre els herbeis de la zona de l’Europa meridional, que suporta bé les fredorades. Sovint viu en agregacions nombroses.

Cotorreta argentina Myiopsitta monachus Aus, Psitàcids Au de la família de lloros, cacatues i perquitos. Part alta del pit i front de color gris, resta del cos de color verd. Ales punxegudes, a l’igual que la cua, amb alguna tonalitat de verd o blau fosc. Fa nius gregaris a les capçades d’arbres i palmeres. Vida igualment gregària. Són força sorolloses. Volen baix. S’alimenten de dàtils, gespa, fruits, larves i insectes. Entra en competència amb espècies urbanes com els coloms. Au originària de l’Amèrica del Sud. Ha colonitzat moltes zones europees procedent de la seva cria com a animal de companyia o mascota.

41


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Cuca de llum Nyctophila reichei Insectes, Lampírids Insecte coleòpter del grup de les lluernes. Terrestre. Cos allargat i capaç d’emetre claror gràcies a òrgans luminiscents situats a l’abdomen. En els adulta s’aprecia cert dimorfisme sexual entre mascles i femelles. Les larves d’aspecte d’eruga amb el cos segmentat en plaques fosques, solen trobar-se entre els herbeis. Abundant a les regions temperades i càlides. Hi ha moltes espècies de Lampírids arreu del món.

Cuereta blanca Motacilla alba Aus, Motacíl·lids Au d’aspecte gràcil, cua llarga, bec fi i potes esveltes. La coloració blanca i negra del plomatge la fa força identificable. S’alimenta d’insectes i aràcnids petits. És de costums terrestres, camina i corre amb rapidesa. Viu en ambients oberts, coberts de vegetació baixa, especialment vora de rius i torrenteres. No emigra.

42


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Falciot Apus apus Aus, Apòdids Cos afuat, ales llargues en forma de falç i cua curta i forcada. Les potes són curtes i febles, proveïdes d’unes ungles adaptades a arrapar-se a les parets rocoses. Bec curt i boca ampla. S’alimenta d’insectes que caça mentre vola. Espècie sociable i molt aèria. Migratòria a mitjan estiu marxa cap a l’Àfrica i retorna per primavera. Viu a prop de les poblacions.

Gambúsia Gambusia affinis Peixos, Pecílids Peix del grup dels cipriniformes. Petit, que es pot reproduir ovovivíparement i vivíparement. Els mascles amb una aleta anal transformada en òrgan copulador. Escates grans, boca més aviat petita, ulls relativament grans, escates de color gris verdós pàl·lid. S’alimenta d’insectes, crustacis i postes aquàtiques d’altres animals. Espècie americana introduïda per combatre la malària a principis del segle XX, però que ha arribat a ser una amenaça per a les espècies autòctones.

43


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Garsa Pica pica Aus, Còrvids Au de mida mitjana, de color blanc amb plomatge del cap, les ales i la llarga cua amb tonalitats fosques i tornassolades. La vistositat del seu plomatge la fa molt fàcil de reconèixer. S’alimenta de fruits i petits animals, també de deixalles o animals morts. Es mou en petits grups que solen posar-se als punts més alts de les capçades. Es troba a camp obert, en llocs arbrats i jardins urbans. No emigra. L’atreuen els objectes brillants.

Granota verda Rana perezi Amfibis, Rànids Cos robust, potes posteriors llargues, proveïdes de membranes interdigitals i pell relativament fina, verdosa, amb tonalitats fosques. Neda i salta molt bé. Activa durant el crepuscle i de dia. S’alimenta d’insectes i petits invertebrats. Es troba en prats humits, vores i clarianes de boscos, rierols, basses d’aigües calmades,... Hiverna d’octubre a febrer.

44


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Mallerenga carbonera Parus major Aus, Pàrids Ocell de cos rodanxó i ben curt i dret. Els dits, forts, li permeten enfilar-se per llocs verticals. Es reconeix pel ventre groc resseguit de dalt a baix per una línia negra. S’alimenta d’insectes i fruita seca. Viu als boscos però també en espais oberts i enjardinats. Molt activa. No emigra.

Merla Turdus merula Aus, Túrdids Ocell de cos robust. Els mascles amb plomatge negre i bec taronja. Les femelles marronoses i sense la coloració del bec. Es mou molt a saltirons entre la vegetació i ran de terra per cercar l’aliment. Cant molt musical. Se la sent en especial a primera hora del matí quan comença a fer-se de dia. Espècie europea que no sol migrar. Molt abundant a les arbredes, jardins, bardisses,... tant del camp com de les ciutats.

45


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Oreneta vulgar Hirundo rustica Aus, Hirundínids Ales llargues i punxegudes, cua profundament forcada i gola de color vermell. S’ alimenta d’insectes, sobretot mosquits i mosques, que caça mentre vola a pocs centímetres del sòl. Gregària i molt aèria. Migradora. Marxa cap a l’Àgrica a la tardor i no torna fins a la primavera. Ambients oberts, conreus, masies i poblacions.

Papallona rei (eruga de la ruda) Papilio machaon Insectes, Papiliònids Insecte lepidòpter del grup de les papallones diurnes, de mida gran i disseny atractiu. Ales de colors vistosos i molt acolorides. Les inferiors molt fistonades amb ocel·lacions blaves i tornasolades, sobre un fons de color groc pàl·lid i vores resseguides de negre. La larva és una eruga també molt vistosa de color verd clar amb taques negres i vermelles. Pròpia de l’Europa meridional i mediterrània, es troba als herbeis i camps.

46


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Pardal Passer domesticus Aus, Passèrids Ocell de cos robust i bec dur de forma cònica. Coloració apagada, en especial la femella. El mascle presenta plomatge més fosc i vistós i una taca negra sota el bec, a la gola, i al cap. S’alimenta de grans i llavors que troba per terra. Fa nius en escletxes i forats de construccions humanes. Tant la femella com el mascle s’ocupen de la incubació i l’alimentació dels pollets. Viu en terrenys conreats, propers als boscos, en zones enjardinades i urbanes.

Pit-roig Erithacus rubecula Aus, Túrdids Ocell de cos rodanxó, coll curt i bec prim i punxegut. Al pit presenta una característica taca de color taronja. S’alimenta de baies, fruits i insectes. Molt confiat, es deixa observar de ben a prop. Molt territorial. Viu en boscos humits, tant caducifolis com pinedes i en àrees esclarissades, a prop de conreus i zones enjardinades.

47


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Puput Upupa epops Aus, Upúpids Au de plomatge vistós, amb un plomall llarg al cim del cap que normalment manté abaixat però que pot desplegar som una cresta. Ales arrodonides i bec llarg i encorbat. S’alimenta d’insectes. Habita en camps i conreus i espais oberts i amb vegetació herbàcia baixa. Indrets assolellats. Migratori. A la tardor marxa cap a l’Àfrica i retorna a finals d’hivern o principis de primavera.

Porquet de Sant Antoni Armadillium vulgare Crustacis, Armadíl·lids Crustaci del grup dels isòpodes que ha colonitzat el medi terrestre. Parells de potes de morfologia semblant. Cos articulat capaç de cargolar-se en una bola, com a funció defensiva. Viu en llocs humits i frescals, entre els herbeis, camps, prats i sota les pedres. Molt estès arreu del món.

48


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS

Ratolí domèstic Mus musculus Mamífers, Múrids Mamífer rosegador d’uns 14 a 20 cm. Ulls petits i negres, orelles petites i arrodonides, cua llarga i prima, recoberta de pèls curts i esclarissats. Pèl grisenc clar o bru. Corre, salta, grimpa i neda amb molta agilitat. S’alimenta de llavors, vegetals tendres i petits invertebrats. Espècie molt cosmopolita, viu en edificis habitats pels humans i les seves rodalies.

Sargantana Podarcis muralis Rèptils, Lacèrtids Cos robust i aplanat i cap lleugerament deprimit. Coloració molt variable, generalment bruna amb dibuixos foscos. El ventre pot ser clar, rosat, ataronjat o vermellós. S’alimenta bàsicament d’insectes. Costums solitaris i diürns, passa moltes estones al sol. Grimpa per troncs i parets. Habita per camps, parcs, boscos, conreus, llocs urbanitzats...

49


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS Tórtora turca Streptopelia decaocto Aus, Colúmbids Au més petita i esvelta que els coloms i que la mateixa tórtora comuna. Cua força allargada. Coloració bruna, clara i uniforme. Taca negre a manera de collar a la base del coll. Cos rabassut i cap petit. Parrup fi i força repetitiu. Fa niu als arbres i localment, als edificis. S’ha fer freqüent als jardins de la ciutat. Espècie de l’Europa oriental que s’ha estès i fet comuna a tota la Mediterrània.

Tudó Columba palumbus Aus, Colúmbids Au de plomatge grisenc, amb tonalitats verdoses i purpúries, irisades en el coll, amb una taca blanca característica a cada costat. Els joves no tenen la taca del coll. Més gran que els altres coloms. Parrup molt repetitiu, greu i monòton. Conviu a les zones enjardinades de les ciutats i als boscos amb els coloms comuns. Fa niu als arbres. Espècie europea.

50


FLORA I FAUNA A L’ESCOLA DE NATURA FONT D’EN FARGAS PLANTES

HERBES ESTACIONALS

ANIMALS

Abèlia Acant Ailant Aladern Ametller Arborç Baladre Carolina Cotoneaster Espígol Falguera de jardí Fals miraguà Figuera Ginerí Ginkgo Heura Jacint Lilà Llentiscle Lliri d’aigua Llorer Llorer cirerer Marfull Marialluïsa Mimosa Morera Morera negra Narcís Nesprer Olivera Om de Sibèria Palmera de Canàries Paraigüets Pensament Pi blanc Pi pinyer Piracant Pitospor Platan d’ombra Pollancre Prunera, miravolants Prunera de fulles vermelles Robínia, falsa acàcia Romaní Sàlvia Sarriassa Saüc Seneci, gerani de Califòrnia Tarongina Teucrium Til·ler Troana Xiprer Xiprer d’Arizona

Al·leluia All bord All de bruixa Apegalosa Borratxes Cebollí Civada borda Escrofulària Fum de terra Lletresa petita Lletsó Malcoratge Morella roquera Ordi bord Pixallits Plantatge Rojeta Rosella Tomaquets del diable Trèvol

Carpí vermell Colom Coralet, poll de moro Cotorreta argentina Cuereta blanca Cuca de llum Falciot Gambúsia Garsa Granota verda Mallarenga Merla Oreneta Papallona rei Pardal Pit-roig Porquet de Sant Antoni Puput Ratolí domèstic Sargantana Tòrtora turca Tudó

51


Flora Fauna Font Fargas