RELAT alenant, per a seguir existint en el seu dia a dia, per a no defallir. Reviscolat, un Nicolau desconegut, amb ulls plens de vida, d’il•lusió i empès per l’amor que sent, li parla a la Caterina dels seus somnis. ―Caterina, d’aquí a un temps el pare et portarà a l’escola, Allà aprendràs moltes coses que et seran força útils. També et portaré al parc perquè et gronxis i juguis amb altres nenes. Oi que t’agradarà? I quan siguis gran trobaràs un noi que t’estimarà i
et farà feliç. Pobre d’ell si no t’hi fa ―recalca amb contundència en Nicolau―. Que se les haurà de veure amb mi! I tu, princesa meva, tindràs una filleta tan maca com tu, que em farà caure la bava perquè s’estimarà molt al seu avi. Però avui, mentre diu aquestes coses a la Caterina, unes amargues llàgrimes baixen per les galtes d’aquest home patètic: ja no es pot enganyar més. En Nicolau sap que aquest somni no és més que això, un somni que mai no es farà realitat.
29