Page 1

Escoles a Sineu i Lloret, centres per a gent gran a Petra i Porreres Entrevista a Tomeu Caldentey, xef del restaurant Es Molí de’n Bou

Publicació periòdica del Pla de Mallorca

núm. 102 Abril de 2011

del Pla de Mallorca

L’OBSERVADOR

Èxit de la campanya “Mallorca m’agrada”: més de 600 persones al Lipdub de Vilafranca

ALGAIDA · ARIANY · COSTITX · LLORET DE VISTALEGRE·LLUBÍ·MARIA DE LA SALUT·MONTUÏRI PETRA · PORRERES · SANTA EUGÈNIA · SANT JOAN SENCELLES · SINEU · VILAFRANCA DE BONANY


L’OBSERVADOR

2 / ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

Agenda L’OBSERVADOR del Pla de Mallorca

Publicació periòdica del Pla de Mallorca Núm. 102 ABRIL’11 Edita: OPM, SL. Plaça de la Constitució, 5 07500 Manacor (Mallorca) email: plademallorca@gmail.com www.plademallorca.com Coordinador: Marta Aspachs Equip de redacció: Miquel Planes, Marta Aspachs, Marta Bergas, Joan Pi, Pep Coll Col·laboradors: Margalida Munar, Joan Barceló, Bibi, Opinió: Climent Picornell, Joan Melià, Biel Florit Publicitat: Ramon Esteban (607 890 285) Il·lustració Suplement: Figuera de Son Bernadí, oli d’Andreu Maimó Dipòsit Legal: PM 108-2002 Adreça: llevantdemallorca@gmail.com

Web d’internet: www.plademallorca.com Publicitat a L’Observador del Pla de Mallorca: 607 890 285

SANT JOAN Divendres 15 d’abril, Cicle: “Glosades compartides”. Diàleg i combat de picat entre dos glosadors mallorquins i dos regueiferos gallecs. A les 20 h. Bar Centro, Sant Joan PETRA Divendres 15 d’abril, Beth en concert. A les 20:30 h. Teatre de Petra. 10 euros. Dimecres 27 d’abril, musical Alícia en el país de les Meravelles. A les 18:00. Teatre de Petra. 5 euros. Dissabte 7 de maig, concert de Manel Camp Quartet. A les 21 h. Teatre de Petra. 10 euros. VILAFRANCA Dissabte 9 d’abril, concert d’AlMayurqa Clàssic, de Toni Roig, amb l’orquestra de cambra de Llucmajor i Al-Mayurqa sota la direcció d’andreu julià. A les 20:30 h. Teatre de Vilafranca. 5 euros. Reserves al 971 83 20 72. MONTUÏRI Diumenge 27 d’abril, visita guiada al Museu Arquològic de Son Fornés. A les 10 h. 4,5 euros. ALGAIDA Divendres 8 d’abril, xerrada “El valor real de l’activitat agrària”. A les 20 h. Casal Pere Capellà

PORRERES Dijous 7 d’abril, Taller de cuina macrobiòtica. A les 20 h. Sala Polivalent Divendres 8 d’abril, xerrada sobre Composició corporal i somatotipo. A les 20:30 h. Sala Polivalent Dissabte 9 d’abril, inauguració de l’exposició de Jaume Escanellas. A les 19:30 h. Auditori de Porreres. Dissabte 9 d’abril, la Cia. Essela presenta l’obra de teatre “El poble” de

Miquel Martí i Pol.A les 20:30. Auditori de Porreres. 10 euros Diumenge 10 d’abril, V Diada d’Agricultura Ecològica “Som el que sembram”: mercat de productes ecològics, degustacions, tastavins, xerrades, etc. De 10 a 17 h. Dissabte 23 d’abril, Pau Riba i Mu presenten EDAX (Electro Àccid Dioptria Xou). A les 20:30 h. Auditori de Porreres. 10 euros.

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A:

www.acpg.cat L’Observador del Pla és un diari informatiu independent i plural que defensa la llibertat d’expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides necessàriament per la publicació, sinó que pertanyen als seus autors, que en són responsables.

Visita guiada al Museu Arqueològic de Son Fornés, el diumenge 27 d’abril.

www.issuu.com/plallevantsud

L’OBSERVADOR

L’OBSERVADOR

http://www.observadordellevant.com

http://www.plademallorca.com

DEL LLEVANT DE MALLORCA

El racó de l’Observador

DEL PLA DE MALLORCA http://www.suddemallorca.com


L’OBSERVADOR

ABRIL 11 / NOTÍCIES 3

DEL PLA DE MALLORCA

Un inici de curs accidentat

El CEIP Antònia Alzina té 3 aules de primària i un total de 150 alumnes

Inaugurades a Lloret la reforma del col·legi i l’escoleta nova Lloret assumeix autonomia escolar i cobreix tota l’etapa educativa fins els 12 anys Redacció.Lloret. S’inauguraren els més de 1.600 metres quadrats de nous espais (1.670) del CEIP Antònia Alzina de Lloret de Vistalegre. El centre ha estat objecte d’un projecte de reforma i ampliació que l’ha convertit en una escola d’infantil i primària d’una línia incompleta, amb capacitat per a 150 alumnes. La Conselleria d’Educació i Cultura ha destinat un pressupost de gairebé 1,5 milions d’euros per finançar el projecte, que, a més, ha incorporat al programa una aula de psicomotricitat, una d’informàtica, gimnàs, biblioteca i espais comuns. Al mateix acte, el conseller d’Educació, Bartomeu Linàs, inaugurà també el centre de primer cicle d’educació infantil per a infants d’entre 0 i 3 anys que s’ha construït de manera paral.lela a un edifici annex a l’escola, amb capacitat com a màxim per a 30 alumnes, distribuïts en 4 aules (3 aules per a nins i nines d’entre 0 i 2 anys, i una

Cal recordar que l’inici del cus no va estar exempt de polèmica perquè al setembre les obres d’ampliació i reforma encara no estaven acabades. Uns dies abans del començament de les classes els pares confiaven que els seus fills encetarien el curs a les aules habilitades al Casal dels Tarongers, però a darrera hora es decidí que els escolars sí anessin al centre per començar les classes entre picapedrers i cables. Malgrat tot, foren molts els pares que decidiren no dur els seus fills al col·legi per mor que els treballs no estaven acabats. El claustre de professors, per la seva banda, tampoc pogué preparar el nou curs al col·legi i hagueren de traslladar-se a la Sala perquè el centre estava tancat. Als incidents, però, encara n’hi hem de sumar un altre: l’ajuntament feia també al setembre una crida a la ciutadania perquè ajudàs en la neteja de l’escola. La Sala al·legava que no hi havia pressupost per posar a punt el col·legi i uns 30 pares i el propi batle hagueren d’encarregarse del condicionament.

que també compta amb el suport del Consell de Mallorca.

La presidenta del Consell i el titular d’Educació del Govern, Bartomeu Llinàs, inauguraren les instal·lacions

S’han construït 3 aules d’infantil noves, se’n han reformat altres 3 de primària i, s’ha edificat una escoleta 0-3

per al.lots i al.lotes de 2 a 3 anys). El Govern de les Illes ha contribuït amb 123.683 euros a la realització d’aquest projecte, a través de les ajudes del Pla per a l’Educació de la Primera Infància,

AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA Les obres que s’han dut a terme al CEIP Antònia Alzina responen a la idea dels arquitectes de desenvolupar una escola integrada al lloc, que donàs resposta al condicionament físic del terreny i a la climatologia. Així, el programa de l’edifici que s’ha ampliat, consisteix a una planta baixa, construïda al voltant d’un pati interior, on hi trobam les 3 aules d’infantil i els espais comuns de cuina, menjador, sala de professorat i zona d’administració. En canvi, la part de l’escola que ja estava edificada, s’ha reformat i acull les 3 aules de primària, l’aula d’informàtica, el gimnàs i la biblioteca. De manera paral.lela, i d’acord a la proposta dels mateixos arquitectes, s’ha construït un edifici annex, destinat a acollir els espais de la nova escoleta del municipi.


L’OBSERVADOR

4 NOTÍCIES / ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

L’escola nova de Sineu substituirà la de “Sa Quintana”, que té prop de 100 anys Redacció.Sineu. Dins el periple d’inauguracions de centres escolars que es proposà el Govern, el conseller Llinàs també va satisfer els sineuers i posà la primera pedra de l’escola nova, que compta amb un pressupost de 4,3 milions d’euros. El centre permetrà incrementar l’oferta escolar d’infantil i primària en 450 places (150 d’infantil i 300 de primària) i donar resposta a les necessitats educatives del municipi. El termini d’execució de les obres, va assegurar el titular d’Educació, és de 15 mesos. En concret, l’escola nova de Sineu, es preveu com un centre complert de dues línies, distribuïdes en 6 unitats d’educació infantil i 12 d’educació primària. La geometria de l’edifici està configurada per dos prismes de diferent alçada, col•locats perpendicularment formant un angle obert cap a l’orientació sud, on es projecten els patis de joc i les pistes esportives. La tipologia en planta és la de passadís central amb aules a cada costat. Les aules tipus es situen a la façana orientada a sud-est: 6 aules d’infantil en planta baixa i el primer cicle de primària (4 aules), el segon i tercer cicle de primària (8 aules) en planta pis. Les aules específiques, les aules de petits

grups, la zona d’administració els banys i l’ascensor i les escales es situen a la façana nord-oest. El bloc de gimnàs i menjador està comunicat per un porxo exterior, que distribueix també altres espais complementaris. ADEÚ A SA QUINTANA La construcció d’un centre escolar ha estat a Sineu una necessitat madurada i que s’ha gestat al llarg dels darrers 10 anys. L’associació de pares i la pròpia junta directiva del centre no s’ha cansat de demanar a l’administració poder disposar d’una escola que s’adaptàs a la nova realitat del poble. Hem de recordar que l’actual centre, “Sa Quintana”, data de l’any 1917 i ha sofert infinitats d’intervencions constructives des de llavors ençà. Els darrers anys, i degut al boom poblacional, l’escola quedà petita i el Govern hi afegí quatre aules prefabricades. A més, professorat i alumnat s’han acostumat a conviure entre goteres, humitats, cruis i altres desperfectes propis d’una escola centenària. S’HI PODRAN FER PISOS La posada de la primera pedra arriba amb 5 mesos de retard per mor que l’ajuntament hagué de canviar les normes subsidiàries del poble. Això ar-

La diada “Mallorca m’agrada” dóna aparença de festa major a la plaça de Sineu Redacció. Lloret.

Més de 10 activitats muntà la delegació de l’OCB de Sineu per a la celebració de la diada “Mallorca m’agrada”. Taller de crespells, gegants, ball de bot, acrobàcia aèria, ballada popular, xeremiers, combat de glosat, dimonions, rap en català,

etc. ompliren la Plaça de gom a gom des de les 11 del matí. Durant els actes, la delegació de l’OCB a Sineu també presentà el Lipdub que es farà al poble i lliurà, alhora, els premis Díngola al grup de teatre local La Prima i també a “Es Saig”, un apassionat de les eines mallorquines.

El conseller Llinàs i el batle de Sineu, Pep Oliva, enterren l’urna amb la premsa del dia. renca del fet que els terrenys de’s Cós, on s’ha de construir l’escola, eren rústics i de propietat privada. El conveni subscrit amb els propietaris, per tant,

contempla la cessió d’aquest solar a l’ajuntament però a canvi de permetre als veïns la construcció de més de 50 habitatges. SINEU

L’absència d’un regidor del PP fa prosperar a Sineu la moció per al manteniment de Televisió de Mallorca, i a Sencelles el PP s’abstén La moció pel manteniment de Televisió de Mallorca sortí endavant en el darrer ple de Sineu per mor que un dels 5 regidors del PP no acudí al plenari. D’aquesta manera, el batle, Pep Oliver, únic regidor al grup mixt, hi votà a favor; també ho feren el regidor d’ERC i el del PSOE, i dos regidors de SI (el tercer no assistí al plenari). Uns 20 treballadors de TV de Mallorca assistiren al plenari, una actuació que també feren a Sencelles, on l’equip de govern (PSOE, CxI i EU) tirà endavant la moció tot i que el PP s’abstingué.


L’OBSERVADOR

ABRIL 11 / 5

DEL PLA DE MALLORCA

El Govern finança al 100% el pla d’energia sostenible de Santa Eugènia perquè és el primer municipi mallorquí que lluita contra el canvi climàtic Redacció. Santa Eugènia. El passat mes de març, el batle de Santa Eugènia, Guillem Crespí, i el director general d’Energia, Pep Maria Rigo, presentaren al municipi el Pla d’Acció Local d’Energia Sostenible (PAES) per tal de reduir en un 20% les emissons de CO2 al 2020. Un projecte que ha estat finançat al 100% pel Govern de les Illes perquè precisament Santa Eugènia va ser a Mallorca el primer municipi en adherir-se al Pacte de Batles contra el canvi climàtic, signat el passat 30 de setembre de 2009. El Pacte, cal recordar, comporta el compromís de reduir abans de l’any 2020, un mínim del 20% dels gasos d’efecte hivernacle en relació a les emissions de l’any 2005, i fer que almenys el 20% de la nostra energia provingui de fonts renovables. L’estratègia principal de l’acord comporta que siguin els municipis els que encapçalin les mesures per assolir els objectius fixats a través dels PAES

tics), la substitució de les bombetes convencionals per les de baix consum, la difusió d’una consciència energètica eficient, etc. És també digne d’esment, el fet que d’ençà de la creació del Pacte de Batles per la UE, el 2008, el nombre de

15 municipis de les Illes Balears ja han signat el Pacte de Batles que els compromet a reduir en un 20% les emissions de CO2

Presentació del PAES de Sant Eugènia; el primer que es presenta a les Balears. com aquest de Santa Eugènia. El taujà, concretament, s’ha redactat amb les dades energètiques que ha extret una consultora independent i també a partir de les accions proposades pels propis taujans des de novembre de l’any

El Govern inaugura el centre de nit de Petra

Redacció. La Consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, i les autoritats munici-

pals de Petra i de la Mancomunitat inauguraren el centre de nit. El Govern destinarà 64 mil euros al manteniment del centre aquest primer any. Té espai per a 10 usuaris de la Mancomunitat que podran fer-hi estades curtes per 15 euros.

passat. Entre les iniciatives a fer per aconseguir l’excel·lència energètica, s’hi troba la implantació de plaques fotovoltaiques, la millora de l’enllumenat públic, la instal·lació de dispositius estalviadors d’energia (electrodomès-

ciutats firmants no ha fet més que créixer, passant de 370 el 2009 a 1680 el 2010. El Pacte ha de contribuir a assolir els objectius de la UE en política energètica que, com hem dit abans, té com a objectiu principal que les ciutats i regions que s’adhereixin al pacte es comprometin a anar més enllà del 20% de reducció d’emissions de CO2 pel 2020.

XX Fira de Sant Joan el diumenge 10 d’abril

Redacció. Comença la temporada firaire al Pla de Mallorca, i estrena el cicle Sant Joan que reedita per vintena vegada la mostra agrícola, ramadera i industrial. Hi haurà també dinar de fira per 10 euros, exposició de la penya motorista i ball de bot a les 18 de l’horabaixa. Guillem Mas, del col·legi Son Juny, fou el guanyador del dibuix del cartell de la fira i de la Festa del Pa i el Peix (a la imatge superior).


L’OBSERVADOR

6 EXCURSIÓ / ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

Pels camins de la Tortuga, les Pedreres, Son Mesquida i Son Suau (I) Tomàs Vibot

E

n aquest nou lliurament us proposam una llarga excursió, la primer part de la qual connectarem la ciutat de Felanitx amb la vila de Porreres a través de tota una xarxa de camins públics. La ruta està pensada per fer-se amb bicicleta, en la qual ens podrem torbar unes dues hores i mitja en total. En el proper lliurament donarem les fites per realitzar la tornada des de Porreres a Felanitx per una altra tirada de camins. Partim de Felanitx, en direcció sud, per la carretera de Campos. Tot just passada la rodona, a l’esquerra, parteix el camí de Son Negre, on s’alça el primer element patrimonial de rellevància: la creu de Son Negre, de fust poligonal i amb els relleus en mal estat de conservació, entre els quals es pot destriar l’escut de la vila. La tirada continua, ara per un tram força ample entre antics sementers abandonats. Tot i això, les vistes damunt la Mola de Felanitx i del puig de Sant Salvador són magnífiques. Després d’un quilòmetre i mig, el camí davalla fins a una clotada, on a la dreta, dins esbarzers, localitzarem el pou d’en Reus. Tot just després, el camí remunta fins a una cruïlla, on seguim recte fins a situar-nos davant un petit nucli de cases, de les quals destaquen Cas Salines i Can Cota. Sembla que tenen un origen medieval i que al segle XIII formaven l’alqueria dita Tres Malles. Segons Pere Xamena, al seu treball Felanitx, mot a mot (1991), era una extensa alqueria documentada en 1239. Aleshores, pertanyia a la família Soler. Al segle XIV passà a formar part de la família Oliver. Segons els Stims de 1578, la casa i el rafal de Jaume Oliver de Tres Malles estava valorat en un total de 2.300 lliures. En 1721, se n’havia desmembrat Son Reus. Finalment, en 1801, estava dividida entre Pau Oliver àlies “Salines” i Antoni Oliver “Pota”. A l’altra banda del camí hi ha un molí de vent fariner, de secció rodona i avui coronat per un vèrtex geodèsic.

rades i amb una valoració de 2.865 lliures. Després d’haver gaudit d’aquesta raconada, la ruta continua i, abans d’arribar al camí de les Pedreres, deixa de banda dos edificis importants: les cases de Son Maiol (avui explotades com agroturisme) i l’escola, un antic edifici dedicat a l’ensenyament dels infants que vivien a la zona.

Vora les mateixes cases, dei-

xam el camí principal i voltam a la dreta per una camada més estreta. La tirada serpenteja fins assolir un important revolt vora Can Cordella. Llavors, tomba cap a llebeig, després avança cap a Can Teuler Vell. Al cap de pocs metres d’aquesta propietat, volta a la dreta fins Can Pinoi i Can Pinya, des d’on surt a la carretera de Felanitx a Campos, damunt el quilòmetre 7’6. Ara, amb molta cura, avançam uns metres en direcció Felanitx i en passar la fita quilomètrica 8, voltam a l’esquerra pel camí de la Tortuga. Al cap de cinc minuts assolirem el grup de cases de l’antiga alqueria de la Tortuga. Segons el mateix Pere Xamena, al 1518 era de Pere i

Joan Uguet. Torna a sortir documentada als Stims de 1578, en aquest cas a nom d’Andreu Serra, amb una valoració de 2.400 lliures. Pocs anys després apareix a nom de Mateu Mas i feia partió amb el terme de Campos, la possessió de Tres Maies, Son Burguera i els bocins de terra de Gabriel Uguet i Pere Joan Maimó. Al cadastre de 1721, era del diaca Antoni Uguet, amb una extensió de 60 quarte-

Sortim al camí de les Pedreres, on voltam a l’esquerra. Es diu així ja que a la banda de Campos se situen les famoses pedres de Son Garau, no molt enfora de la nostra ubicació. Comptam amb un interessant escrit de Juan Feliu Notícias históricas sobre el santuario de Montisión de Porreras, (1894), que en parla d’aquestes pedreres: «Los Protectors y obrers de la fabrica de la Parroql. Igª. de la Villa de Porreras en lo añy 1704 per á proseguir la fábrica de dita Igª. comensaren una padrera en la garriga del Predio Son Grau situada en lo terme de la vila de Campos á costas y despesas de la matesa fabric; per lograr la major utilidat de dita fabrica, pues antes de fabricarse dita padrera ab dita forma la dita fabrica pagava el padreyñ se treya de las madreras de dir

Predio á raho de 28 sous per quiscuna dotzena á los trancadors, y desde dit añy 1704 en que la dita fabrica á costas suas á continuat en donar feta la escombra necessaria per treura el padreñy, solamente paga el dit padreñy á los trancadors á raho de 10 sous per quiscuna dotzena; cuya padrera desde dit nñy 1704 fins al present, sempre se estinguda y reputada paer propia de dita fabrica, ab ciencia y paciencia del dueño del mensionat Predio, sens que ja may ell ni ninguna altre perçona aje pretés tenir dret algu en dita padrera, no obstant que estos dies pastas Juan Ballester y Juliá Ballester (a) Sinetas, germans de dita vila de Campos sens permís de dits Protectors y Obrers han prestes de se propia authoritat treura padreñy de la padrera de dita fabrica en grave perjudici de la mateas; per lo que dehuen esser condemnats dits Ballesters germans en no poder treura padreñy de dita padrera y no ninguna latre perçona, y condenats axí també los dits Ballesters germans en haver de satisfer el valor del padreñy que se han aportat de dita padrera, y que no gosen aprotarsen apdreñy del que se troba tret de dita padrera, y no dehuen obstar los ditxos dels testimonis administrats de orde del Balle de diata vila de Campos als 18 de Maig de 1733, pues estos no dihuen ni declaren que sen ajen aportat de la padrera de la fabrica de Porreras, el padrñy dihuen ha servit per la fabrica de la Igª. de Campos; antes be diuheu dits Protectors que los dits Ballesters germans y altres trancadors de la vila de Campos tenian una padrera en el dit contrast de la posessio Son Garau 60 palms distant de la padrera de la fabrica de Porreras; y per á justificación de tot lo referit, si es necessari los dits Protectors y Obrers offerexen administrar los testimonis de que se necessiterá ó be que in forma debita sia svisurat los dos contrasts de las padreras de la fabrica de dita vila y dels trancadors de Campos expensis subcumbentis». Al final de la tirada el camí volta bruscament a la dreta. Avançam ara per una tirada una mica més malmesa. Deixam a la dreta el camí que va a la possessió de Son Rosselló, una de les més interessants dins Campos, dotada de torre de defensa. Al cap de no molt, entrarem en el terme de Porreres, on les dues primeres finques que apareixeran seran Son Mercadal (avui un agroturisme) i Son Jeroni. Des d’aquest punt les vistes del santuari de Monti-sion són fantàstiques. Més endavant, deixarem a la dreta l’entrada de la possessió Son Orell, conegut també com sa Bassa Roja, transformada fa uns anys en hotel rural. Avançam ara entre hortets, parcel·les i les primeres naus agrícoles. En pocs minuts serem a la ronda sud de la vila de Porreres, on haurem completat la primera part d’aquesta ruta.


L’OBSERVADOR

DEL PLA DE MALLORCA

ABRIL 11 / 7


L’OBSERVADOR

8 ENTREVISTA/ ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

Entrevista a Tomeu Caldentey xef i propietari del restaurant Es Molí d’en Bou

“Hi ha una certa tendència a tornar les estrelles Michelin perquè hi ha cuiners que s’estimen més ser lliures que ser guardonats”

a professor a l’escola d’adults de Sant Llorenç... Et veus com a professor de la teva pròpia escola? Bé, hem de ser humils... Hi ha una gran diferència entre ser professor i mestre. Jo he estat professor però encara no som mestre. Per tant, seria molt fàcil caure en un proposta descafeïnada i no hi vull caure. Això de les classes també té una branca altruista perquè existeix un lligam amb ASNIMO (Associació Síndrome de Down de Balears)... Sí, ha estat un projecte hermós, aquest. Els alumnes amb síndrome de down pintaven les culleres que jo regalava després als cursos que faig per a l’escola d’adults i, a més, també els he fet algunes classes de cuina. Són gent molt professional i engrescadora. Si els he pogut ajudar en alguna cosa, idò aquesta col·laboració no té preu.

Acaba de renovar l’estrella Michelin que li fou concedida el 2004, un mèrit que no és cap rovís, manco si tenim en compte que Tomeu Caldentey (Sant Llorenç d’es Cardassar, 1972) fou el primer cuiner mallorquí en rebre aquesta distinció. Les estrelles, però, no li fan perdre l’oremus. Aviat farà dos anys que Es Molí de’n Bou ja no té molí, perquè Tomeu i el seu equip es traslladaren des de Sant Llorenç a Sa Coma, al complex de Protur Hotels. Diu que de moment s’hi queda mentre apunta que, si volem que el producte mallorquí subsisteixi a la rapinya dels preus de la Pennínsula “només ens queda competir en qualitat, innovació i excel·lència”.

Has rebut l’estrella Michelin ininterroumpudament des de el 2004, qui li dóna més valor, tu o els teus clients? Quan te la renoven no saps si és una sort o una nosa; vull dir que, tens dubtes sobre si serà un impediment per a que un cert tipus de clients vengui al teu restaurant. En qualsevol cas, està clar que és un privilegi. Al 2004 va tenir un efecte molt gran, venia molta gent a veure com es traduïa exactament, en la cuina i en el servei, el fet de tenir una estrella. He de dir, no obstant això, que nosaltres seguim un criteri de qualitat molt exigent, el que creim que és el correcte i, si a més a més, agrada als inspectors que conce-

Quina importància dones als mitjans de comunicació dins tot el procés que implica la teva feina? Me n’he adonat que la comunicació és bàsica: de res me serveix fer un bon producte si no el sé comunicar. És un recurs que els cuiners hem de posar de la nostra part. En tot això, no podem ignorar les xarxes socials, són molt necessàries. Faries el teu propi programa de televisió? Sí, si m’agradés el format, si pogués fer alguna cosa on jo hi aportàs coses.

“Jo he estat professor, però encara no som mestre” deixen les estrelles, idò molt millor per a nosaltres. Una cosa també és certa: s’ha instal·lat entre els establiments gastronòmics, una tendència a tornar les estrelles perquè hi ha professionals que no es volen veure constrenyits, que s’estimen més ser independents... La majoria de restaurants que obtenen 3 estrelles són del País Basc i entre els que en tenen una i dues, també hi abunden, què passa allà dalt que no passa aquí? Sí, i si t’hi fixes, també Catalunya és una regió molt meritòria en això de la

cuina. El que passa és que socialment, Catalunya i el País Basc tenen cultura, en el sentit que la tenen superior. Així de senzill. Són pobles on hi ha un gust per les coses; hi ha influït molt el contacte amb França. A Mallorca no som així: el mallorquí el que vol és alimentar-se i s’ha acabat, no hi ha demanda d’alta cuina. Tampoc no hi ha investigació gastronòmica. Això ho condiciona tot. També estàs d’actualitat per “L’aplec culinari”, el teu llibre de receptes basat en els 10 anys que has exercit com

Què et semblen els cuiners-espectacle, aquells que fins i tot anuncien productes per la televisió? Me pareix fantàstic que ho facin. Val més que anunciï casseroles en Martín Berasategui que no que ho faci un desconegut. Ara, amb els productes alimentaris no tot és tan senzill: si ens hi fixem, no hi ha cap cuiner que publiciti un menjar del que no en pugui controlar la qualitat. El teu restaurant dóna molta serenitat, quina importància dones a l’embolcall a l’hora de servir un menjar? Molta. És gairebé el 50%. Un mateix menjar servit dins un plat o dins un altre et farà un efecte diferent. Parem atenció a una curiositat: durant molts anys, els italians han venut oli espanyol fent creure que era italià. Pura imatge...!!


L’OBSERVADOR

ABRIL 11 / 9

DEL PLA DE MALLORCA

L’Ajuntament de Vilafranca de Bonany es compromet a la compra justa Redacció. El consistori vilafranquer i l’associació Casal de la Pau-S’Altra Senalla, signaren un conveni de col·laboració per implantar criteris de Compra Pública Ètica i Comerç Just al municipi; un compromís que ja han signat altres 4 municipis mallorquins: el de Petra, el de Sant Llorenç el d’Artà i el de Son Servera. Aquest acord compromet l’ajuntament a, per exemple, adquirir productes de comerç just per a les paneres de Nadal. Un altre cas, podria ser el del redactat del plec de condicions per a la concessió del servei de bar d’un poliesportiu o d’un teatre: “un ajuntament pot donar més puntuació a una empresa que inclogui productes de comerç just a la seva oferta”, digué Joana Maria Galmés, en representació de l’entitat Casal de la Pau.

Balears és capdaventera a l’Estat en l’adquisició de productes de comerç just Unes altres accions, sempre sota l’assessorament de l’entitat, són els incentius a comerços i ciutadans del municipi per a que també duguin a terme compres justes. En aquest sentit, l’ajuntament de Vilafranca assumeix el compromís d’incloure activitats en el seu calendari d’actes -festius, culturals, socials, etc... -, que donin a entendre la necessitat d’adquirir productes de comerç just perquè, a més de contemplar els requeriments de qualitat i preu, la seva compra permet que s’introdueixin estàndards sobre condicions laborals dignes, salaris mínims, drets dels treballadors, inserció laboral de persones en risc d’exclusió, protecció del medi ambient, etc, que tot plegat reverteixen en la sostenibilitat social i mediambiental.

Joana Maria Galmés, de Casal de la Pau-S’Altra Senalla i el batle de Vilafranca, Toni Nicolau, signen el conveni.

Comerç “injust” La importància del comerç just no és una qüestió baladí si ens atenem a les dades: segons Cáritas, en un producte convencional, més d’un 70% del que costa fabricar-lo i distribuir-lo va a la marca; en canvi, en un producte de comerç just, més de la meitat va al productor i el 30% restant es destina a la producció i a la gestió, però no se’n ho duen els intermediaris. Tot això, quan el producte de comerç just pot valer

COMERÇ JUST A LES ILLES Joana Maria Galmés reconeix que el grau de penetració del comerç just a les Illes no representa ni el 10% de les compres que es fan a la Comunitat. Hi guanya, molt per davant, el comerç convencional. Malgrat tot, però, les dades a nivell estatal deixen les Balears en molt bon lloc perquè “som

ANTES RTE. MUMPER Antonio Linares Moreno ESPECIALIDAD CHULETÓN DE TERNERA EXTREMEÑA EMBUTIDOS IBÉRICOS - JAMÓN DE BELLOTA COMIDA MALLORQUINA

BODAS Y COMUNIONES Ctra. Palma-Manacor, km. 29 Tlf. 971 644070 07230 MONTUÏRI

només uns 10 cèntims més que un article convencional. A més, les ONG’s recorden que si els productes de comerç just són més cars és per mor que s’ha pagat justament al productor. S’ha de tenir en compte, adverteixen, que alguns articles que comprem i que es venen al mercat per 100 euros, poden haver costat només un euro al fabricant. En alguns casos, fins i tot, la persona que ha fabricat aquest ítem només ha cobrat un cèntim dels 100 euros que nosaltres hem pagat.

els primers del país en adquisició de productes solidaris, una estadística que ens encoratja a seguir endavant”, digué Galmés. Si bé és cert que “no hem aconseguit treure cap país de la pobresa i de l’explotació, no és menys cert que sí hem permès que alguns productors subsisteixin i això ja és prou gratificant”.

SANTA EUGÈNIA

L’ajuntament de Santa Eugènia informa de l’aprovació del catàleg de patrimoni La Sala ha penjat una nota a la plana web municipal on informa que el catàleg ha estat inicialment aprovat i que n’és el resultat de l’acord de la sessió del dia 24 de setembre de 2010 de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell. Els interessats tenen un mes per a examinar-lo i fer-ne les al· legacions oportunes. Segons dades de l’ajuntament, s’augmenta el nombre de béns catalogats del municipi amb 71 nous elements que se sumen als 57 elements recollits al catàleg 2001: S’incorporen 43 elements d’arquitectura civil, 26 nous elements d’interès etnològic, com són pous i un aljub i d’altres elements lligats a l’explotació agrícola. Igualment, s’hi afegeixen 2 nous béns paisatgístics i ambientals, per tal de donar compliment als requeriments establerts a la norma 47 del Pla territorial. MONTUÏRI

Montuïri deu 150 mil euros a la Mancomunitat L’ajuntament de Montuïri fa devers 5 anys que no paga els serveis mancomunats que la Mancomunitat del Pla presta als seus usuaris. El propi batle, Jaume Bauçà, reconegué el deute però afirmà que ja s’estan activant els mecanismes per posar els comptes al dia. Reconegué, a més, que el consistori ha tingut problemes de liquiditat “que es solventaran el més aviat possible”, digué el batle montuirer. Arran de la polèmica sorgida per unes declaracions del batle de Porreres en el decurs d’un ple municipal, i publicades per Diario de Mallorca , Algaida també reconegué que deixà de pagar fa un any i deu 54 mil euros “perquè els 14 batles ens varem comprometre a presentar un pla d’amortització del deute i ningú no ha fet res”, digué Francesc Miralles, batle d’Algaida. La màxima representat de la Mancomunitat, Joana Maria Pascual, presidenta de l’ens, declinà fer declaracions.


L’OBSERVADOR

10 / ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

30 places de centre de dia a les antigues escoles de Sant Felip Neri de Porreres Redacció. Porreres. Afers Socials destinarà 768.000 euros a la reforma i adaptació de les antigues escoles de Sant Felip Neri de Porreres a un centre de dia de 30 places per a persones depenents. La consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, i el batle del municipi, Bernat Bauçà, signaren el conveni pel qual se cedeix l’edifici a la Conselleria un edifici,

ubicat al carrer de Sant Roc (les antigues escoles de Sant Felip Neri), per destinar-lo a centre de dia. Durant l’acte, la consellera destacà que “l’edifici recupera d’aquesta manera l’esperit de servei públic als porrerencs. El cicle es tanca.”, digué Santiago. Mitjançant els 768 mil euros de la dotació pressupostària, la Conselleria podrà dur a terme les obres de reforma i ade-

quació del nou centre a les necessitats de les persones dependents, així com l’equipament, i evitarà l’endeutament del consistori. Una vegada el centre de dia estigui acabat, la titularitat tornarà a l’Ajuntament, que s’encarregarà de gestionar-lo. A més, la Conselleria concertarà les 30 places del nou centre de dia, que s’integrarà així en la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència.

La consellera digué que amb aquest conveni l’edifici recupera l’esperit de servei públic als porrerencs.

700 persones i 25 entitats al Lipdub de Vilafranca

L’escena final es va gravar al Parc Josep Maria Llompart

Redacció.Vilafranca. L’enregistrament del Lipdub de Vilfranca va ser un èxit de participació: més de 700 persones hi formaren part, a través de les quasi bé 25 entitats i grups organitzats i altra gent que s’hi afegí a títol personal, amb la presència de personatges il·lustres i representatius com Tomeu Penya, Pep Mascaró, “el padrí de la coca-cola”, o Michelle Elle, que participa en la sèrie de Llàgri-

ma de sang, a més d’elements identitaris propis com el Dimoni de la Beata, melons, els caparrots de la Revolta, els cavallets, etc... La cançó del LIPDUB elegida va ser la de Mallorquí, de Tomeu Penya, com no podia ser d’altra manera. Un LIPDUB vé a ser una espècie de videoclip musical gravat d’una sola tirada i en què la gent que hi participa interpreta i es mou a ritme d’una cançó.

Aquesta és una iniciativa que es troba dins el marc de difusió a cada municipi de la Campanya Mallorca M’agrada, promoguda per l’Obra Cultural a nivell de tot Mallorca i que té, a com a objectius principals, posar de relleu els valors i elements, sempre en positiu, de la nostra cultura per tal de contribuir al rearmament moral i el sentit d’autoestima dels mallorquins. En el cas vilafranquer, la realització del LIPDUB

va ser organitzada per la delegació de l’Obra al municipi i l’Ajuntament de Vilafranca i la gravació va anar a càrrec de la delegació de la TV de Mallorca a Vilafranca. Al final, pels que volgueren, molts varen compartir i degustar una paella per continuar la festa i la bauxa. Dia 9 d’abril, en el marc de la diada Mallorca M’agrada a Vilafranca, es farà l’estrena del videoclip.


L’OBSERVADOR

ABRIL 11 / ENTREVISTA 11

DEL PLA DE MALLORCA

“La suma d’esforços permet ajudar a més col.lectius” Els clients poden votar fins el 15 d’abril La Convocatòria 2011 “SA NOSTRA SOLIDÀRIA” es troba a la recta final de votacions. Fins al 15 d’abril, els clients de l’Entitat poden escollir les activitats i els projectes assistencials entre els quals l’Obra Social repartirà 1,2 milions d’euros. Antoni Sorà, director gerent de la Fundació “SA NOSTRA”, ens comenta els aspectes més rellevants del procés.

més efectiva i, sobretot, més participativa.

Quantes propostes participen en la convocatòria? És una participació molt alta: 176 projectes i activitats, procedents de 132 entitats socials de les Illes Balears.

Com van les votacions? En un mes s’han atorgat més de 35.000 vots.

Per què s’ha obert la possibilitat de votar als clients? És un compromís que respon a l’interès manifestat pels nostres clients. Obrir l’Obra Social i fer-la més propera, perquè permet posar en contacte a les ONG amb els propis clients. Creiem que és una forma de fer-la

Quina és la seva finalitat? L’objectiu és que la gent conegui més el concepte ‘solidaritat’ a les Illes i que s’impliqui, volem ajudar a difondre la tasca desinteressada que realitzen les entitats socials. No podem arreglar tots els problemes però, amb la suma de molts, arribarem a més gent.

Com funciona el procés de votació? És fàcil i senzill. Cada client té 3 punts que pot atorgar a un sol projecte o distribuir entre diversos. Pot votar per Internet (a través de: www.obrasocialsanostra.com), per telèfon (al 902209555) o mitjançant les nostres oficines. S’ha establert un mínim de vots perquè els projectes puguin rebre l’ajut establert pel jurat de la convocatòria.

Quantes propostes han aconseguit els vots necessaris? Unes 135. En aquests moments, hi ha 65 propostes que han aconseguit la totalitat de la dotació sol·licitada i al-

tres 76 disposen ja del mínim de vots fixat en les bases de la convocatòria. El procés de votacions es pot seguir en temps real a la web.

Tota la informació sobre els projectes i les votacions a: www.obrasocialsanostra.com


L’OBSERVADOR

12 / ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

Família i depressió Carme Aguiló Casabona (*)

Q

uan un membre de la família sofreix una depressió d’alguna manera tota la família es veu afectada per dita depressió. Moltes vegades es fa difícil entendre els motius d’aquest estat d’ànim i sovint es culpa al malalt de estar així perquè vol i no fer res per sortir-ne. És important que la família estigui ben informada de què és una depressió i entengui que mai és un estat voluntari i que sempre, qui més pateix és la persona que té la depressió. Per ajudar al canvi d’aquest estat anímic, la família i els amics han de mantenir una actitud comprensiva i oberta cap al malalt. No s’ha d’oblidar que la depressió és una malaltia que es pot tractar i curar. Quan es té una depressió sovint es desitja estar sol i aïllat. La família i els amics ajudaran a la persona deprimida fent-li saber que pot comptar amb ells quan ho desitgi i, sense caure en la insistència, anar-li recordant que l’enyoren i que tenen moltes ganes de tornar a estar prop d’ella fent les coses que solien fer abans de la depressió. Però si vol estar sola s’ha de deixar-la, solament si es creu que hi ha pensaments suïcides s’ha d’insistir per què no estigui sola i parlar d’allò que està rumiant. Una vegada que la persona amb depressió accepta la nostre companyia s’ha d’evitar parlar solament de la depressió i dels seus símptomes, encara que si ella ho desitja s’ha de deixar que s’expressi i que comparteixi els seus sentiments amb nosaltres. Si veiem que el discurs es torna repetitiu i victimiste hem d’ajudar-la a sortir-ne d’ell donant-li missatges d’ànim i fortalesa, intentant distreure-la amb altres temes més entretinguts i optimistes. També la ajudarà a sortir de l’estat depressiu tenir una actitud més activa, ja que la depressió fa que la persona entri en períodes d’inactivitat i apatia. S’ha de demanar-li que ajudi amb les tasques que estiguin dins de les seves possibilitats i que abans realitzava de manera habitual, això li permetrà tornar

a sentir-se útil. També és recomanable acompanyar-la a fer exercici, caminar, anar al cinema, al teatre... Sabem que la irritabilitat i el mal humor formen part de l’estat depressiu i és fàcil respondre a ell amb més irritabilitat i mal humor. S’ha de fer un esforç i evitar aquest tipus de resposta, trobant la manera d’expressar amb claredat el rebuig d’aquest tipus d’actitud i posant-li els límits clars sense perdre la paciència, controlant el to de veu per no expressar ni enfado ni menyspreu.

No s’ha d’esperar que la persona deprimida, durant la fase aguda, faci molt per sortir d’ella, ja que un dels trets característics d’aquest estat es la desesperança . Poc a poc, a mida que es vagi recuperant ja podrà respondre de manera més positiva i efectiva a tots els esforços dels familiars i amics. Cal armar-se de paciència i no desistir en el propòsit d’ajudar a la persona estimada. I un darrer consell, segueixi amb la pròpia vida, no deixi de fer el que so-

lia fer. No es deixi arrastrar pels sentiments de desànim, estarà en millor condició per ajudar si està física i emocionalment saludable. Parli amb persones que puguin ajudar-li a fer front a aquesta situació, els familiars també necessiten parlar dels problemes de viure amb algú que està deprimit. No es desanimi si arriben a haver-hi alguns contratemps. Hi haurà dies bons i dies dolents. L’optimisme sempre serà un bon conseller. (*) Psicòloga aguilocarme@gmail.com


L’OBSERVADOR

ABRIL 11/ 13

DEL PLA DE MALLORCA

Els nius de fusta serviran per a que aquesta primavera hi nidifiquin els ocells,

240 alumnes del col·legi Es Cremat feren les caixes per a òlibes i xoriguers.

Els infants de Vilafranca construeixen nius per a òlibes i xoriguers Redacció.Vilafranca. En el marc del projecte de custòdia del territori i conservació de la biodiversitat del Pla de Vilafranca, el GOB va realitzar una activitat consistent en la construcció de caixes-niu. En concret, els infants del col·legi públic Es Cremat

de Vilafranca que participaren del projecte, construïren 5 cubicles de fusta per a òliba (Tyto alba) i 5 per a xoriguer (Falco tinnunculus). L’acció es va dur a terme a la plaça de l’Ajuntament i després d’una petita explicació de la funció de les caixes-niu, un total de 40 alumnes van participar

activament en les tasques de construcció dels nius, que són de fusta i durant aquesta primavera se col·locaran a diferents indrets del Pla de Vilafranca per fomentar la cria d’aquestes dues espècies que són grans consumidores de rosegadors com rates i ratolins, fent un gran servei a la pagesia.

El projecte Custòdia del territori i conservació de la biodiversitat a la zona agrícola del Pla de Vilafranca compta amb el suport de Fundación Biodiversidad i Obra Social Sa Nostra i persegueix la implicació dels agricultors i ramaders en la conservació i gestió de la biodiversitat del Pla de Vilafranca, especialment en la conservació de les poblacions d’aus estepàries que se troben en regressió a nivell global a tota Europa.

Font, l’agent consular de la Embaixada dels Estats Units a les Illes, Amy Christiansen, i la junta directiva de la associació. Val a dir que el museu, inaugurat

l’any 1959, difón el llegat d’aquest beat nascut a Petra l’any 1713 i que, al llarg de la seva vida, fundà nou missions a Califòrnia. El Museu rep uns tres mil visitants anuals.

Es restauraran 3 cases del Museu del Pare Juniper Serra a Petra La portaveu del Govern, Joana Barceló, fou nomenada membre d’honor de l’associació “Amigos de Fray Junipero Serra” Redacció. Petra. El Govern ha signat un acord amb l’associació “Amigos de Fray Junipero Serra” per valor de 120 mil euros; una partida que l’entitat emprarà en la restauració de tres cases que conformen el Museu del Pare Juniper Serra, a Petra. També, la dotació permetrà la realització d’un audiovisual de les zones del

Tu experto en lunas para el automóvil lluperauto@terra.es

www.glassdrive.es

museu que no poden ser visitades per persones amb mobilitat reduïda. A l’acte de signatura del conveni, hi assistí la consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, qui fou nomenada membre d’honor de l’associació. Tampoc no hi faltaren el director general de Desenvolupament Turístic, Antoni Munar, la batlessa de Petra, Caterina Mas, el conseller insular de Cultura, Joan

C/ Gremi Sucrers i Candelers, 44 - Son Castelló 07009 PALMA DE MALLORCA Tlf: 971 430954 Fax: 971 919907 C/ Manacor, 40 - 07006 PALMA DE MALLORCA Tlf: 971 468549 Fax: 971 468810 C/ Fray Junípero Serra, 42 - 07500 MANACOR Tlf: 971 552883 Fax: 971 845798


L’OBSERVADOR

14 / ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

GUILLEM FRONTERA

R

yanair posarà en circulació un nou “producte”, els vols sense nins. Amb els anys, la vista s’esquinça i ens juga males passades. De vegades creim que hem llegit una cosa on en realitat n’hi havia una altra d’escrita. De manera que, quan servidor vaig llegir, fa un parell de dies, la notícia de Ryanair/herodes, vaig creure de bona fe que m’havia equivocat i vaig tornar a rere. Bé, ho havia llegit talment com estava escrit. El desenvolupament de la notícia, que tan sovint desmenteix o, com a poc, matisa el titular, en aquest cas el confirmava i l’explicava per raons pràctiques i econòmiques. Vols sense nins. Que vendria a ser com vols sense enfits.

Volar sense nins Ara comprovo que, una vegada dit això que ja he dit, no se m’acut res que pugui fer més lletja la notícia. Què hi podria afegir, per posar en evidència la proliferació de pràctiques odioses en el món de l’aeronàutica comercial, després

He reprès, amb el desbocament del liberalisme, la llista negre de quan érem joves de la notícia de Ryanair i els seus vols sense nins? És clar que sempre hi pot haver coses pitjors, però en aquest cas no puc pensar en cap que no surti obertament de la legalitat, si és

que privar els nins de volar amb els pares és legal. No fa gaire que una companyia espanyola de baix cost em convidava a reservar la butaca per internet. Em va semblar una invitació la mar de cortesa, mira quina gent més amable i pràctica, em vaig dir. Aquests elogis es convetiren en flastomia quan vaig comprovar que la reesrva em costaria no sé quants d’euros. Els facilites la feina i et cobren. Lladres. Jo no sé vostès, però servidor he reprès, amb el desbocament del liberalisme, la llista negra de quan érem joves. Quan una companyia aéria o una assegurança me la fan, les pos a la llista negra. Això és clar, té alguns inconvenients, però saber que no dónes a guanyar ni un cèmtim als enemics

del teu país, o als indecents, als herodes o als filibusters, et fa una sensació -fictícia- de poder -residual, però poder- que t’era negat en temps dels monopolis. No vull que ningú ni res em privi de sentir la rialla d’un nin, el so més feliç que pot sorgir de tota cosa viva. Si un dia em qued sord, serà el que més enyoraré, més fins i tot que sentir les variacions Goldberg o la trompeta de Miles Davis. Per tant, no han de venir uns golafres amb ànima de ferralla a prohibir la presència dels nins als seus avions. Des d’ara ja sé que no volaré mai amb aquesta companyia, si no és en cas de força veritablement major. De passada, m’estalviaré tantes de fatigues i tants de mals humors com diuen que agafen alguns dels que hi han volat.

BIEL FLORIT

D

iumenge passat els vaig comentar dos dels quatre fulls de diari trobats dins un prestatge molts anys oblidat, un article de Josep Melià publicat a l’any 1981 i una entrevista a Josep M. Llompart amb motiu del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 1982.

Avui em complau oferir els altres dos fulls, que com també els anunciava són un article del poeta Rafel Jaume comparegut al suplement de cultura d’Ultima Hora del diumenge 27 de gener de 1983, i un reportatge biografia de l’amo en Josep Estelrich i Mieres, eminent santjoaner, publicat al Diario de Mallorca el dimarts 26 d’agost del 1997, precisament dos anys després de la seva mort en accident mentre treballava amb el tractor al seu hort d’Hortella. L’article de Rafel Jaume, escrit en el català dolç i eloqüent marca de la casa, diàfan com sabia fer-ho

Troballes, de bell nou a la perfecció l’enyorat amic. El titulà: “Prec per a una antologia” i defensa amb convicció la positivitat, l’oportunitat de les antologies de poesia començant dient que: “Que em perdonin els que no creuen en les antologies de poesia, però jo hi crec, perquè quasi sempre acompleixen els seus fins, que essencialment són dos: posar ordre en el panorama de la poesia i, sobretot, acostar els lectors a poetes que, pel motiu que sigui, no han tengut la ressonància o la difusió que mereixien”. Argumenta que “les virtuts i els defectes de tota antologia són ben coneguts. La principal de les virtuts és posar a l’abast un material que peça per peça sol ser introbable. El més gran dels defectes, al meu entendre, és el ja esmentat gust i inclinacions personals de qui ha compost l’antologia”. I tanc els ulls i el veig que em parla, m’ho conta assegut darrere la taula de la seva llibrerieta Cavall Verd a la ciutadana plaça d’en Coll, com tantes vegades. Era dels

homes més transparents que he conegut mai, ja ho he dit un caramull de vegades. L’altre full d’avui, com deia, és un reportatge, biografia, homenatge merescudíssim a Josep Estelrich, un home molt compromès amb la nostra terrra, amb la pagesia, amb la feina ben feta i, s’ha de dir també, era i representava un dels puntals sòlids del nacionalisme d’esquerres des dels inicis de la democràcia, a més de fundador d’Unió de Pagesos de Mallorca (UPM). Feia dos anys que havia perdut la vida en un desgraciat accident amb el seu tractor mentre treballava al seu hort d’Hortella. El col.lectiu Teranyines de Sant Joan acabava d’editar el llibre de recopilació de notes d’Estelrich, editat baix del títol: República, guerra civil, postguerra, a Sant Joan. El món de la pagesia. El juny del 1995, allò primer que vaig fer arribat a casa després d’assistir al seu funeral va ser dedicar-li un sentit poema de comiat que després publicà UH, i que el

col.lectiu Teranyines inclogué també al llibre, exactament a la darrera pàgina. Diu així: “A Josep Estelrich i Mieres Turricano / (Humil homenatge/ Al Pla els homes de bé tenen la gorja crica, / cares llargues per tot arreu avui horabaixa./ A Hortella els pins regalimen i no és rosada, /les roselles ja destenyeixen d’enyorança... /A les cases, marriment de porxada buida.../ Poca folga, barrams estrets a Vilafranca, /els braços sorrers, i càrritx a la mirada. / Plorem, que un pagès ha mort quan treballava. /Ara, anit, ni truc ni retruc a la taverna, /cal callar per nodrir la bona recordança... /I que el seu exemple faça condreta camada /entre els que ens deixondia la frescal paraula. / Poca berba avui, que la gelada és gruixada, /que un calabruix lleig ha malferit l’anyada. /Plorem, que un pagès ha mort quan treballava!”. Signat el 8 de juny del 1995. Que vos puguem seguir recordant molts d’anys, estimat l’amo en Pep.


L’OBSERVADOR

DEL PLA DE MALLORCA

ABRIL 11 / 15


L’OBSERVADOR

16 NOTÍCIES / ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

El Govern atorga entre 50 i 125 euros per renovar electrodomèstics Redacció. La Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern ha obert la línia d’ajuts, per un import de 800.000 euros, per a la renovació d’electrodomèstics, i que atorga de 50 a 125 euros -en funció de la classificació energètica- per incentivar la substitució d’aparells antics per altres de la seva categoria més eficients energèticament. La consellera Francesca Vives explicà que es tracta de la primera línia d’ajuts d’estalvi d’energia per a aquest any, i subratllà que és de les que té més acceptació popular, al recordar que l’any passat es van tramitar més de 15.000 expedients,

Les sol·licituds es poden presentar fins el 29 d’abril i el comerç s’ha de comprometre a retirar l’electrodomèstic vell a més d’apuntar que es pot efectuar el tràmit complet per internet. És per això que la tramitació telemàtica s’estendrà aquest any a altres línies d’estalvi d’energia incloses dins el conveni de col·laboració amb l’Institut per a la Diversificació i Estalvi d’Energia (IDAE) del Govern espanyol. Com a novetat sobre aquesta qüestió, la Direcció General d’Energia dóna informació de les línies mitjançant les xarxes socials amb un perfil de Facebook. Les pròximes línies d’ajuda d’eficiència energètica seran les de renovació de finestres (per millorar-ne l’aïllament), i les d’aparells d’aire condicionat i de calderes de calefacció; uns ajuts dotats amb 500.000 i 300.000 respectivament, a les quals seguiran des-

L’ajuntament d’Algaida posa una multa de 1000 euros per abocar una bossa de fems a un lloc prohibit Redacció. Algaida.

La quantia econòmica de la partida és de 800 mil euros, va dir la consellera en presentar la campanya prés la d’estalvi d’energia en edificis, i la d’ajuts per a la compra de vehicles elèctrics, híbrids i a gas. Aquest any la sortida de les línies s’ha avançat per fer-les coincidir amb un dels millors períodes de venda d’electrodomèstics, tal i com sol· licitaven els comerciants. REDUÏR CO2 Mentrestant, per incentivar el Pacte de Batles, una iniciativa a nivell europeu per implicar als municipis a l’estalvi d’energia i l’aposta per les energies renovables, la Conselleria ha obert una nova línia d’ajudes, dotada amb 150.000 euros, perquè els pobles de les Illes adherits al Pacte (n’hi ha tretze d’inscrits, 10 a Mallorca i tres a Menorca) puguin redactar els seus Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES). Aquests Plans estableixen un llistat d’accions per a que els municipis puguin arribar a 2020 amb un 20 % de reducció dels nivells de consum energètic, un 20 % menys d’emissions contaminants a l’atmosfera i que un 20 % de l’energia que consumeixin provingui de fonts renovables.

L’any passat es presentaren 16 mil sol.licituds, un 15% més que al 2009 La d’enguany és la quarta convocatòria que ha publicat el Govern d’ençà el 2008. L’any passat es reberen un total de 16.035 sol·licituds per a la renovació d’electrodomèstics i 435 per a la de finestres, amb la qual cosa s’esgotaren els 2,1 milions d’euros destinats a les dues línies. A més, el programa de subvencions generà una inversió d’11 milions d’euros. En això, s’hi afegeix el fet que els resultats de la campanya del 2010 foren un 15% millors que els del 2009, quan no es van esgotar les partides: només es presentaren 82 sol·licituds per renovar finestres, front a les 435 del 2010 que esmentàvem anteriorment.

L’Ajuntament d’Algaida ha imposat una sanció de 1.000 euros a un veïnat del municipi de Calvià per tirar una bossa de fems a un lloc prohibit. El lloc en qüestió és l’accés al camí de Son Cerdà, ubicat a la carretera que va d’Algaida cap a Sant Joan on ja fa temps que hi ha un cartell on s’especifica que està prohibit abocarhi qualsevol tipus de residu. El batle d’Algaida, Francesc Miralles, es va mostrar especialment molest amb aquestes pràctiques: “Esteim cansats de veure com hi ha ciutadans que no respecten de forma sistemàtica ni les normes de convivència, ni mostren cap respecte cap a l’entorn ni cap al tractament i reciclatge de residus”. MONTUÏRI

No es podrà créixer per damunt els 10 mil habitants Les noves Normes Subsidiàries de Montuïri han estat aprovades i es troben ara en fase d’exposició pública. El planejament redueix l’edificabilitat i fixa un llindar poblacional màxima de 10 mil habitants, quan a l’actualitat el municipi en té tres mil. A banda, només es podran fer edificis d’una sola alçada. El redactat també contempla obrir una via paral·lela al carrer Ciutat i desenvolupar la zona de serveis de Es Creuers. LLUBÍ

El conseller de Mobilitat vol ser batle

Data d’exàmens, dia 28 d’Abril de 2011

Gabriel Vicens, l’actual conseller de Medi Ambient i Mobilitat, es presenta com a candidat pel PSM a la batlia de Llubí. De fet, aquesta legislatura Vicens ja ha exercit de regidor a l’oposició del consistori llubiner. Per això, en el cas que el PSM obtingués un bon resultat els propers comicis autonòmics, Vicens va dir que no creu que el càrrec de batle fos, en cap cas, incompatible amb el de conseller.


L’OBSERVADOR

ABRIL 11 / 17

DEL PLA DE MALLORCA

EL PRONÒSTIC DEL MES

Setmana Santa banyada, collita de blat regalada Joan Barceló Diuen que no hi ha Setmana Santa a les fosques perquè sempre cau en la primera lluna plena després de la primavera. D’aquí que enguany sigui bastant tardana. Tendrem una segona quinzena d’abril de passions, viacrucis, misereres, silencis, penitències, ressurreccions, pasques, pancaritats i àngels. Les processons religioses es converteixen en espectacle i una vegada més, coincidint amb aquests dies, el Dilluns Sant, la lluna arribarà al Ple a les 4 hores i 45 minuts de la matinada. La Setmana Santa sempre cau en el primer pleniluni després de la primavera. S’acabarà el temps de les faves tendres, el bacallà, els calamars i qualque anfoset i arriben les panades, els crespells i els robiols. Carnestoltes banyades, Pasqües eixutes. Tot i que diuen que “si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Ressurrecció” la meteorologia tendrà caràcter poc canviant, amb temps més propi de la platja que de cercar caragols. I això que l’abril sap tornar enrere i ho ha provat de fer moltes vegades. Els

Arriba el temps de les migdiades primaverals. refranys el defineixen encertadament: abril que abrileja, primavera que fueteja. Sembla que aviat tendrem el primer estiuet. Seran els típics dies que solen entaular-se entre el pas de dues borrasques i que, en ocasions, han arribat a durar unes quantes setmanes. És l’època de sembrar i trasplantar les plantes anuals, fertilitzar els rosers, plantar ramellers de cabeça i treure els cossiols dels hivernacles. Cada cosa a son temps i per Pasqua formatjades. És el temps de produir bona hortalissa. Per això són necessàries tres coses: duu la terra ben

conreada, no plànyer aigua i tirar-hi fems. Precisament en aquest temps, fins a mitjan abril, pastanagues i xirivies volen cavat fons, a més d’aigua i llacor. Les lletugues, a qualsevol temps n’hi pot haver, si cada mes s’hi tira llavor per entre les altres hortalisses. A partir de dia 12, festa de Sant Alberic, patró de les bones llocades, hem d’esperar que el temps torni plujós. Aquesta possibilitat l’hauríem d’allargar fins devers Sant Marc, patró dels que tenen ovelles i dels mestres sabaters. I si cada cosa en el seu temps: per Pasqua formatge. Els d’abril tenen una gran qualitat. Fer Pasqua abans del Ram. Dia 17 és el diumenge de Rams i antigament era costum estrenar roba, encara que fos només un mocador. Ho diu el refrany : el Diumenge de Rams, el que no estrena no té mans. Guardau els rams d’olivera i les palmes beneïdes per a col·locar-les fins l’any que ve a les finestres i balcons de la casa, so-

bretot en aquelles que estan a foravila. Així es lliuren els camps -i també les cases- de calabruixades, tempestes i altres calamitats. El Divendres Sant és tradició anar a collir frígola al camp. Convendrà aclarir el planters d’albergínies i tomàtigues perquè no adquireixin major vigor. Ha arribat el bon temps per plantar bledes, endívies, síndries i melons. De Pasqua a l’Ascensió, quaranta dies de perdó. La gent, actualment, no es sent obligada a esperar al dia de Pasqua d’avui per menjar les panades d’anyell, els crespells i els robiols. Per Pasqua, tradicionalment, s’ha de berenar de frit de freixura, amb els ingredients de cada poble i cada casa, però en els que no hi podien faltar ni el fonoll ni els alls tendres. La primavera mediterrània es mostrarà joiosa de cap a cap del dia. La naturalesa i el camp adquireixen un paper protagonista. I amb la segona festa de Pasqua arriba el temps de les romeries que s’han convertit en festes populars. Són com a signes actualitzats dels ritus tradicionals que es celebraven per afavorir la germinació de les llavors i aconseguir un any de bones collites.


L’OBSERVADOR

18 CUINA / ABRIL 11

DEL PLA DE MALLORCA

MENJAR RÀPID, SA I BO PER MARGALIDA MUNAR margalida.munar@gmail.com

Enguany Pasqua ens arriba molt tard, però no importa esperem que arribi, per començar a assaborir els plats que ens du aquesta celebració: un frit, que vos proposam de verdures, però que podeu acabar amb peix o amb freixura si és el vostre gust. I per acabar dolcet-dolcet: rumbo, una mescla de moniato que també serveix per omplir robiols. Aquesta recepta, i d’altres sanes i saboroses, les trobareu al llibre “Cuina Mallorquina Vegetariana” d’Estrella Alba, Catalina Piris, M A Santandreu i Edicions Documenta. FRIT DE VERDURES 300g de pèsols, 100g de canonets de faves tendres, 4-5 carxofes, 4 brots de colflori, 1-2 manats de grells (segons gruix), amb una part de les coes, patates (opcional), alls, llorer, pebre de cirereta, oli, sal, fonoll (imprescindible!). Preparam les verdures, en bocins petits, i les anam fregint per separat per respectar el temps de cocció de cadascuna, amb una quants d’alls i un bocí de pebre de cirereta, que retirarem en trobar que té prou gust, per evitar que algú se’l trobi a la boca. Hi ha qui comença per les patates, perquè l’oli és net i conec un cuiner que hi acaba, perquè diu que així agafen el gust de la resta i a més li netegen l’oli... En tenir cada pellada fregida, posam la verdura, degotada d’oli, a una greixonera plana. Al final ho mesclam tot, sense esclafar-ho. Li donam dos bulls més, per juntar sabors i mentre, li tallam el fonoll fi, o gros si preferim retirar-lo. Servim calent.

RUMBO 2-3 moniatos, 1 vermell d’ou, 1 llimona, 50g de sucre, canyella en pols Bullim els moniatos amb la pell i l’aigua justa, per mantenir-los la dolçor. En poder, els pelam, esclafam amb forqueta i trempam amb la ratlladura de llimona, el sucre i el vermell d’ou i la canyella. Servim amb un poc de canyella per damunt.

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional Edicions Margalida Munar Munar


L’OBSERVADOR

DEL PLA DE MALLORCA

ABRIL 11 / 19


20 / ABRIL 11

L’OBSERVADOR

DEL PLA DE MALLORCA


Nº 102 Abril 2011, L'OBSERVADOR DEL PLA DE MALLORCA  

Revista gratuïta del Pla de Mallorca

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you