Page 1


El centre CPEE Pla de la Mesquita ha estat realitzant durant el curs escolar 2012-2013 un projecte curricular sobre mitjans de comunicació, que té com un dels objectius la redacció i edició d’una revista escolar. En aquest projecte s’han programat activitats que han anat des de l’elecció del nom de la revista fins la redacció de reportatges, notícies i entrevistes. EDITA: CPEE Pla de la Mesquita C/ Genovés, km. 0’5 Xàtiva cpeepladelamesquita.blogspot.com.es IMPRIMEIX: MATÉU IMPRESSORS, Xàtiva


4 EDITORIAL 5 REPORTATGES

Anem de compres Els parells Les activitats del divendres Nadals solidaris

15 ENTREVISTES 21 ARTICLES

Entrevista al Centre Ocupacional La Costera-La Canal

TEX teatre, una companyia molt especial L’ús de la Pantalla Digital Interactiva L’esglai, l’esport adaptat a Xàtiva La natació, un esport sense barreres Les claus del manteniment La teràpia assistida amb cavalls Un cafenet, per favor! La ràdio escolar Divergents. Per al suport a persones amb diversitat funcional

36 AL CENTRE CELEBREM Caterinetes Nadal Falles

38 PREVISIONS PER A L’ESTIU 40 NOTÍCIES EXPRÉS Anem a la biblioteca Visita a la ciutat de l’esport Hem fet esport Ha caigut un arbre a l’escola

42 RETALLS D’ACTUALITAT


Després d’un temps sense editar la revista escolar, aquest any hem reemprés aquesta forma d’informar a les famílies, amics i companys, sobre el nostre centre i les activitats diàries que realitzem. Tot el que recull aquesta revista és el fruit del treball que hem realitzat al llarg del curs els diferents equips de redacció del centre. En aquesta edició de la revista trobareu reportatges, notícies, entrevistes, articles i moltes altres coses més. El nostre lema és: “la revista de l’escola, una revista de tots i per a tots”. També dir-vos que si voleu estar informats diàriament de les activitats que realitzen al nostre centre, podeu visitar el blog de l’escola. Vos deixem a continuació la direcció del mateix: http://cpeepladelamesquita.blogspot.com.es/ Esperem que vos agrade aquesta revista tant com nosaltres ho hem fet preparant-la.

4 editorial

BON ESTIU I FINS EL PRÒXIM CURS!


6 reportatge

Comprar i vendre és molt important en la vida de les persones. Aquest acte el fem molt a sovint i per a diverses activitats. Comprem aliments, productes de neteja, medicaments, roba, etc. És per això que hem d’aprendre a consumir. D’això depèn que s’ alimentem de forma saludable i que aprenem a administrar els diners.

A l’escola realitzem l’activitat de la compra i d’aquesta manera aprenem a elegir el producte, a trobar la botiga adequada, a pagar, a saber quants diners ens tornen. També aprenem a calcular els productes que ens fan falta, a fer la llista de la compra, a fer encomandes i a entendre les factures i els tiquets.


reportatge 7


8 reportatge


reportatge 9


10 reportatge


reportatge 11


Al llarg del curs, hem gaudit de diferents activitats lúdiques, d’oci, esportives i d’expressió. Aquestes activitats ens han permés crear, experimentar, expressar-nos i relacionar-nos, tant entre nosaltres com amb les personesque han vingut al centre a participar amb nosaltres. Algunes d’elles que hem fet han estat:

12 reportatge

ZUMBA

HIP-HOP DANSA DEL VENTRE KARAOKE WII MAQUILLATGE I PERRUQUERIA MANUALITATS PILATES MUSICOTERÀPIA IOGA CINEMA


reportatge 13


14 reportatge

Els menjadors socials de Xàtiva, al llarg del l’any 2012, van repartir més de 20.000 menús entre gent necessitada. La pobresa ha augmentat exponencialment a casa nostra. La causa principal és l’atur, hi ha moltes famílies amb tots els seus membres aturats. Gent de la Consolació va atendre en 2012 un 60% més de persones que en 2011. Segons aquesta associació xativina, abans només demanaven menjar els immigrants, però ara ho fa també gent autòctona, persones de Xàtiva i de la seua rodalia.

baixos de la plaça Sant Jaume de Xàtiva cedits per un benefactor. Amb els diners obtinguts, es dediquen a fer menjars per a gent necessitada, a repartir roba i medicaments... També ajuden a tramitar pensions mínimes o rendes bàsiques de subsistència... D’acord amb les seues pròpies paraules, entre els receptors de la seua solidaritat hi ha cada vegada més gent de la nostra comarca víctima de la terrible crisi econòmica, persones que han deixat de rebre atenció de les administracions públiques.

Aquesta associació és a hores d’ara una organització de voluntariat desvinculada de qualsevol particularisme religiós o ideològic. Els voluntaris i les voluntàries de Gent de la Consolació —vora dues-centes persones que paguen una quota i recapten donatius— tenen la seua seu en uns

L’alumnat de TVA del Pla de la Mesquita som sensibles a aquesta realitat i així ho vam mostrar en la visita que vam fer a aquesta associació en Nadal, on vam poder conéixer de primera mà la seua tasca i donar joguets i material escolar per a la gent més necessitada.


El Centre Ocupacional La Costera-La Canal, gestionat per l’associació ASPROMIVISE, porta 26 anys donant serveis especialitzats per a l’habilitació personal, professional, laboral i social a 75 persones amb discapacitat. A l’igual que altres entitats socials i educatives, el centre ocupacional no està passant un bon moment econòmic a causa de les retallades que estan patint. Per aquesta qüestió el nostre centre s’ha vist en la necessitat de solidaritzar-se amb aquest grup d’amics i per això, dins del treball de ràdio i de revista que portem endavant, hem pensat que seria molt interessant que els nostres oients i lectors estigueren assabentats d’aquesta situació que ens afecta tant de prop. Per això hem realitzat una entrevista a una de les persones que coneix aquesta situació de primera mà, com és la directora del centre, Amor Amorós. 1. DES DE QUIN ANY ESTEU EN ACTIU EN EL CENTRE OCUPACIONAL?

16 entrevista

El Centre Ocupacional funciona des de 1982. En un principi l’associació va començar en les casetes de La Murta amb 5 o 6 usuaris i des de 1997 estem en aquest edifici, ja des del 2006 tenim totes les places cobertes. 2. QUINES ACTIVITATS REALITZEU EN EL CENTRE? Hi ha diversitat d’activitats, intentem treballar totes les habilitats que heu adquirit en l’etapa escolar i treballar-ne de noves. Els tipus d’activitats són de des de fer teràpia ocupacional, habilitats socials, lecto-

escriptura, noves tecnologies, fem esport, també tenim una activitat de teatre i expressió corporal. Oferim un ventall ampli d’activitats. 3. QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL DEL CENTRE OCUPACIONAL? La situació actual ha empitjorat perquè la situació general de la societat i la economia està malament. El centre ocupacional sempre ha funcionat amb una subvenció graciable amb la qual cosa, cada any l’associació ha de demanar aquesta subvenció a Conselleria de Benestar Social. El fet que ara l’administració estiga tenint tantes dificultats a l’hora de mantenir els recursos que té concertats, doncs imagineu en un recurs que té concertat, fa que cada any tenim l’angoixa de no saber si ens la concedeixen o quan realitzaran el pagament. I a banda d´això els retards que es produeixen en el pagament, fins i tot, ha fet que no podem pagar als proveïdors i treballadors. La situació ve derivada perquè la situació de tota la societat és roïna i en el nostre cas la cosa s’agreuja perquè depenem que els poders polítics vulguen o no mantindre’ns, no hi ha un vincle de compromís amb l’idea que el recurs siga necessari. Viure amb eixa incertesa no és gens agradable. A més funcionem amb el mateix pressupost des de 2008 ja que s’ha congelat la subvenció. 4. ENS AGRADARIA SABER DES DE QUANT ESTEU PATINT AQUESTA SITUACIÓ. Aquests últims anys la subvenció i els pagaments venen amb molt de retard amb la qual cosa el centre ha de sobreviure 4


o 5 mesos sense els recursos econòmics. Aquest any juliol va ser el primer pagament, quant va venir la primera part de la subvenció, és a dir, que hem tingut que estar 7 mesos en recursos de la’associació, açò és inviable. Fins a un punt que no podien pagar als treballadors ni als proveïdors. En educació encara que tarden els pagaments de les empreses subcontractades no afecta al manteniment del centre, vosaltres si no pagueu la llum no vos la tallen però a nosaltres sí. 5. QUÈ PENSEU SOBRE LES RETALLADES ALS SERVEIS SOCIALS?

6. QUINES MESURES DE PRESSIÓ HEU ADAPTAT FINS ARA PER TAL DE REIVINDICAR ELS VOSTRES DRETS? Bé, hem participat en totes les manifestacions i hem sigut promotors en algunes d’elles fins i tot en juny que varem fer un mes de dol i cada divendres feiem el mateix per reclamar el pagament. I darrere de cada reivindicació ha hagut una petició a l’administració de què done seguretat al sector i que li done continuitat. El que fem no pot desaparéixer perquè no hi haja liquidesa econòmica, jo i tota la gent quetreballem per ells pensem així. Hem anat a totes les manifestacions promogudes per sindicats, patronals i altres centres. Així com hem anat a la marxa per la dignitat i el respecte que han iniciat uns companys d´Alacant. I ara la Conselleria ens ha anunciat una retallada del 9% en la subvenció per al

entrevista 17

Crec que la qüestió és que els polítics han de decidir i prioritzar, i actualment no ho estan fent en el que és necessari, aquests són, per a la gent en general i per als col·lectius en risc d’exclusió social. S’haurien de prioritzar i no retallar en sanitat i en educació. En benestar social sempre hem estat malament i hui en dia encara més, si ens retallen deixarem

d’existir. Pense que els polítics haurien de cuidar més aquests aspectes.


2013 i estem fent escrits perquè no ens sembla bé aquesta actuació. Per a parlar de qualitat hem de parlar de formació professional, de ràtio…, i des de fa 5 anys no rebem subvenció per a reforma i equipament del centre. Des del 2008 està congelada la subvenció i ens retallen novament un nou per cent. Després també es parla del copagament dels usuaris en els serveis, la no transparència i la incertesa en aquestos casos crea una situació difícil. L’esborrany sobre copagament està per decret des de gener però no se saben encara quantitats perquè no se sap com calcular la capacitat econòmica de l’usuari. En funció de la capacitat econòmica de cada usuari pagaran el recurs, que ja paguen perquè la Conselleria ja ens exigeig una aportació familiar. Estem parlant d’una capacitat económica en què a partir de 320 euros pagaran 20 euros, la de 500 euros pagaran 40 euros, aquelles famílies que tinguen uns ingressos de 1200 euros pagaran 300 euros al mes. L’argument que empra l’administració és que si tenen capacitat econòmica han de pagar, la mateixa argumentació que els medicaments, llibres… qui tinga que pague. Nosaltres siguem centre d’atenció a la dependència, en aquesta comunitat és incompatible la prestació econòmica amb el recurs, aleshores deuen renunciar a la prestació per a poder venir al centre.

18 entrevista

7. QUINES SÓN LES MEUSURES D’URGÈNCIA QUE HEU PRES FINS ARA PER LA FALTA DE LIQUIDESSA ECONÒMICA? En els dos o tres últims anys el que fa l’associació és que, el proveïdor del menjador, al ser una empresa gran ens fa el favor que fins que no ve la subvenció no ens cobra. Tenim una empresa de neteja que també esperava al pagament però que ens ha deixat perquè no pot aguantar aquest retardament. Ara netegem nosaltres, els usuaris i professionals. La línea de treball és que a eixos proveïdors més grossos no els paguem, fins que ve la subvenció i així podem pagar

nòmines de treballadors fins a abril. Quan ja veiem que la subvenció en abril no ha arribat prioritzem pagar la seguretat social perquè sinó ens penalitzen i no ens donen la subvenció. És aleshores quan deixem de pagar nòmines als treballadors. Com veieu fem malabarismes en l’economia. Intentem comprar material només l’imprescindible, racionalitzar al màxim les despeses per poder sobreviure.

8. QUINA POSTURA HA PRES LA CORPORACIÓ MUNICIPAL RESPECTE AQUEST TEMA? Hi ha habut diferents moments en el contacte amb l’ajuntament. En les primeres manifestacions que férem en juny davant hisenda deixàvem clar que no és l’Ajuntament qui té la responsabilitat de pagar, que era la Conselleria. Però l’associació, usuaris i treballadors esperàvem un poc més de recolzament per part de la corporació municipal. Els grups de l’oposició van presentar una moció conjunta quan va venir la marxa per la discapacitat i el respecte, que no tenia uns punts molt complicats. Es reclamava a Conselleria que es pagara el deute i que puguera haver una mesa de negociació sobre el futur del sector. I el partit polític que està al capdavant de l’ajuntament, el Partit Popular, va votar en contra de la moció, no va anar endavant perquè van considerar que no caldria reclamar-li el deute a Conselleria.


Va haver un poc de decepció perquè també es va dir que ell ho pagaria i es va quedar en l’aire. 9. QUANTS USUARIS TENIU ACTUALMENT AL CENTRE? Actualment tenim 75 usuaris. 10. QUANTA GENT ESTIMEU QUE HI HA EN LLISTA D’ESPERA PER ENTRAR AL CENTRE OCUPACIONAL? L’última vegada que vaig parlar amb el tècnic de la Conselleria, farà un mes i mig, teníem 20 persones en llista de espera. 11. QUÈ FA AQUESTA GENT QUE NO TÉ PLAÇA ? La gent que no té plaça ve habitualment a visitar-nos i preguntar-nos a veure quina es la situació. La setmana passada, vaig tenir una reunió amb la directora territorial, Pilar Collado, per insistir-li que volem una

solució per a aquesta gent que està en llista d’espera. La resposta de l’adminstració és que quan obriguen Moixent tindrem més places en aquest centre ocupacional i podran entrar més usuaris. I també quan posen en funcionament el copagament i es reorganitze el sector. - I què vol dir reorganitzar el sector? Que la gent que no puga pagar per a acudir al centre ocupacional deixe de venir i es queden places lliures o que la gent decidisca quedar-se a casa i cobrar la prestació econòmica de la dependència i els recursos es queden únicament per a la gent que puga pagar-se’ls. - I moixent? Moixent està acabat des de fa 3 anys i equipat amb ordinadors. I la resposta que ens donen és que si no poden mantenir els centres que tenen oberts, com van a obrir-ne de nous? - Quantes places hi han a Moixent? Moixent té capacitat per a 42 usuaris. Enguera té places disponibles. Castelló de la Ribera ée totes les places ocupades, en-

entrevista 19


cara que té disponibiltat per a 6/7 usuaris més, però no té el personal suficient per a atendre’ls 12. QUINS CRITERIS ES VALOREN A L’HORA D’ACCEDIR A UNA PLAÇA DEL CENTRE?

20 entrevista

Els criteris que seguíem fins ara era tenir el certificat de minusvalia. Clar, la llista d’espera ha provocat un canvi en un principi era l’antiguetat en la llista. El següent criteri va ser el nivell de dependència: amb més grau de dependència, més prioritat a l’hora d’accedir al centre. El que ha provocat açò és que ha arribat un punt que nosaltres tinguem 31 persones de grau 3 de depèndencia, amb la qual cosa, no som perfil de centre ocupacional i estàvem convertint-nos en un macrocentre de dia, molt barat per a l’administració perquè hi ha una diferència de subvenció si està catalògat com a centre de dia o com a centre ocupacional de quasi el doble. Una plaça de C.O està en set mil euros i la del centre de dia entre onze i tretze mil euros. La associació es va plantejar que les persones de grau 3 ateses a un C.O. estan en desventatja respecte al centre de dia. Vam posar la correspo-

nent reclamació i, amb açò, han tornat a canviar els criteris. Per tant, els criteris no són clars i transparents. És la Conselleria de Benestar Social qui gestiona la llista d’espera. 13. COM REPERCUTEIX EN LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES EL FET DE NO PODER ACCEDIR A UNA FORMACIÓ O OCUPACIÓ COM LA QUE PROPORCIONA EL VOSTRE CENTRE?. Jo crec que una persona jove ha de tindre opció de desenvolupar tots els àmbits de la seua vida. Un centre com nosaltres, a banda de la formació ocupacional, fem que tingueu relacions i que esteu connectats en la societat. És important que una persona jove tinga responsabilitats i activitats per a desenvolupar-se al màxim, en eixe aspecte no sigeu diferents a qualsevol jove . 14. DE QUINA FORMA PRODRIA EL NOSTRE CENTRE RECOLZAR-VOS EN LES VOSTRES REIVINDICACIONS?. Venint a visitar-nos i fent aquesta entrevista, crec que ja ens doneu molt de suport.


22 article

El grup TEX TEATRE va començar a funcionar al març del 2011, any en què es va formar la companyia i van començar els assajos per a la primera obra de teatre. La persona que va engegar el projecte va ser Natxo Roca junt a un grup de persones que volien participar: pares i mares, voluntaris i persones amb discapacitat. Temps després es va unir al grup German Mollá que és l’actual director. Participen en la companyia al voltant de 50 persones entre voluntaris i persones amb discapacitat.

La primera obra de teatre va ser LA NOUBA, li va seguir AIXÒ ERA UN ESTENEDOR i ara s’ha estrenat una nova obra, LA PORTA DE JÚLIA. Una preciosa història d’amor i fantasia molt complexa perquè participen molts actors i el decorat és molt laboriós de fer. El director, German Mollá, s’ha encarregat dels guions i de la música. Els assajos es realitzen en instal·lacions del Centre Ocupacional La Costera- La Canal de Xàtivaels divendres a la vesprada i dissabtes al matí.

TEX TEATRE es va crear amb una finalitat, aportar una activitat a persones amb discapacitat tant física com a psíquica,que els permetera desenvolupar-se motriument, comunicativament i socialment, així com la inserció en la vida com un membre més de la comunitat sense cap tipus de diferències, i facilitar la integració en la societat.

La companyia es finança a través de quotes anuals i la recaptació de les entrades de les obres de teatre. Del col·le participen alguns companys com Sergio i Sofia. I molts altres companys i companyes que han estat escolaritzats en l’escola però ja han finalitzat: Quico, Mariela, Jose Fernando, Javi, Alicia, Ana, Eli, Sara…etc.


La Pissarra Digital consisteix en un ordinador connectat a un projector, que mostra el se- nyal d’aquest ordinador sobre una superfície llisa i rígida, sensible al tacte o no, des de la qual es pot controlar l’ordinador, fer anotacions manuscrites sobre qualsevol imatge projectada, així com guardar-les, imprimir-les, enviar-les per correu electrònic i exportar-les a diversos formats. La principal funció de la pissarra és, doncs, controlar l’ordinador mitjançant aquesta superfície amb un bolígraf, el dit -en alguns casos- o un altre dispositiu com si d’un ratolí es tractés. La pissarra digital interactiva com a recurs TIC, és una realitat en molts centres

educatius. Les possibilitats educatives d’aquest recurs són molt àmplies, però sobretot introdueix un nou model educatiu, més dinàmic, a l’aula. Mitjançant aquest dispositiu obrim una nova percepció a l’hora de transmetre coneixement i d’interaccionar professor, grup-aula i alumne. El grau d’interacció i innovació en el seu ús dependrà dels límits que imposen professorat i/o alumnat. Com a beneficis en la seva utilització cal destacar : • Alumnes: Les classes són més atractives i vistoses. Permet l’ús de recursos dinàmics i interactius. Fomenta la

article 23


24 article

col·laboració, participació, discussió i interacció. S’augmenta l’eficiència en els processos d’aprenentatge. Apropa les TIC a tot tipus d’alumnat. Facilita la motivació i la comprensió de processos complexos. • Professorat: D’aplicació en qualsevol etapa, cicle o curs. Permet la reutilització de recursos i continguts. Poder apropar les TIC a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Com a eina té una aparença amigable, d’ús senzill i de gran versatilitat. Fomenta la innovació. Obre una finestra al món exterior ja que afavoreix la col·laboració i participació en projectes amb altres centres. Es tracta d’un complement per a qualsevol tipus d’equipament dins de l’aula. Utilitzat en la pràctica docent dinamitza les metodologies aplicades. Per acabar dir que les TIC representen un nou paradigma en l’educació i un canvi de rol en el professor. L’escola ha d’integrar aquests recursos en la pràctica docent.

La Pissarra Digital va arribar a la nostra escola fa 3 o 4 anys mitjançant una dotació que va fer la Conselleria d’Educació. Tenim una pissara en cada classe del nostre centre. La pissarra digital és molt útil a l’hora d’aprendre i divertir-nos. Programes com el notebook o el Jclic són útils per a adquirir nous aprenentatges i passar-ho bé al mateix temps. A més, la pantalla digital té moltes aplicacions com per exemple els bolis que serveixen per a ratllar a la pantalla ja que aquesta pantalla és tàctil. Hi ha 4 colors: negre, roig, verd i per últim blau. També té una goma especial que esborra tot el que volem i neteja. Disposa de jocs, ja que està connectada a internet i podem jugar a alguns com els escacs. I per descomptat també puguem entrar a internet i això ens dona moltes possibilitats. Aquestes i més són totes les característiques de les pissarres que podem trobar al nostre Centre.


Des de ja fa dècades, ha anat en augment una preocupació per part de les diferents societats per integrar a persones amb diferents capacitats, i constitueix un dret reconegut en els diferents països, el dret a la igualtat d’oportunitats. Pel que fa l’esport la integració també és recent. S’ha creat una categoria o modalitat que es coneix com a esport adaptat. S’entén per esport adaptat aquella activitat físicoesportiva que és susceptible d’acceptar modificacions per possibilitar la participació de les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials. En l’actualitat es practiquen multitud de disciplines a nivells recreatiu i competitiu com: atletisme, ciclisme, natació, tennis, tennis de taula, futbol, tir amb arc, tir olímpic, bàsquet, voleibol, vetlla, esquí, halterofília, boccia, diverses activitats en el medi natural, esports d’aventura i risc, etc. L’esport adaptat siga a nivell te-

rapèutic, recreatiu o competitiu contribueix a la rehabilitació, la normalització, l’autonomia personal, la integració social, l’afany de superació, el desenvolupament personal... A Xàtiva contem amb una associació d’esport adaptat anomenada “L’ESGLAI”, aquest projecte va sorgir l’any 2001 a partir de l’inquietut d’uns professionals del CPEE Pla de la Mesquita i del Taller Ocupacional La Costera- La Canal, que cregueren convenient i positiva la idea que pogueren tenir un lloc on reunir-se i practicar esport, adaptant els diferents esports a les persones d’acord a les capacitats de cadascú. Aquesta idea va tenir una gran acceptació entre un grup més bé reduït, cinc famílies, que començaren el projecte, i que van encetar tots els tràmits per sol·licitar l’enregistrament en el Registre d’Entitats Esportives, en la Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana i al

article 25

Gràcies a Isabel Esparza (mare, presidenta de l’AMPA i promotora d’aquesta Associació), per la seua col·laboració.


26 article

Registre Municipal d’Associacions de Xàtiva. Per tal de donar a conèixer El Club d’Esports l’Esglai i aquest tipus d’esport, es va organitzar la Jornada d’Adaphlon dels XX Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana, amb l’ajuda i orientació per part de la Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana i amb la col·laboració de les empreses de les comarques del voltant. Al mateix temps, vam començar les gestions per reunir-se amb el Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Xàtiva per presentar-li el Projecte de Promoció de l’Esport Adaptat. Els quals van al·legar que no disposaven de recursos per portarlo endavant. Amb el temps i amb la insistència per part del club, al 2004 es posa en marxa aquest projecte. Actualment es porten endavant dues sessi ons setmanals ( dilluns i dimecres) en

dos grups i horaris segons la mobilitat dels usuaris. Encara que ha hagut diferents situacions pel que fa al personal que atén als esportistes, a hores d´ara, es conta amb dos monitors, amb l’ajuda dels pares que estan prop per si cal ajudar. Des del 2006 acudim tots els anys a Alaquàs a les Jornades Esportives que organitza el Club de la localitat on es participa en diferents modalitats: birles, natació, petanca, tir, etc. Tanmateix també s’inicia una activitat de natació amb un grup d´esportistes federats i participant en competicions des de 2009, que han portat cap a casa medalles des de Godella, Onda o Elx, etc. I com no, segueixen entrenant per continuar competint. MOLTA SORT A AQUESTS ESPORTISTES!


Des de fa uns anys, uns companys i jo, ens entrenem a la piscina de Xàtiva per participar en els Campeonats Autonòmics de Natació per a Persones amb Discapacitat organitzats per FEDI-CV (Federació Espanyola d’Esports per a Discapacitats Intelectuals de la Comunitat Valenciana). Aquesta activitat de natació la fem dues vegades per setmana, amb una duració d’una hora cada sessió. Ja hem participat en quatre campionats a diferents ciutats de la comunitat com ara Elx, Canals, Godella i Onda. Aconseguint diferents premis en diverses categories: segon classificat en estil papallona, quart classificat en braça i tercer classificat en relleus.

article 27


QUÈ FEM AL TALLER DE MANTENIMENT? Cada dia fem les comandes del centre: posar paper, sabó…En primer lloc agafem les claus, mirem les bústies i ens desplacem per les dependències i reposem el material. QUINS PRODUCTES REPOSEM? PAPER WC

PAPER METXA

QUINES CLAUS UTILITZEM?

28 article

QUINS SÓN ELS SEUS PASSOS?

SABÓ

GUANTS


article 29


30 article

L’equinoteràpia, hipoteràpia o teràpia amb cavalls, consisteix en l’ús d’aquests animals per a ajudar a superar diferents difilcutats. És un mètode terapèutic i educacional que utilitza el cavall i busca la rehabillitació, la integració i el desenvolupament físic, emocional i social de la persona. En l’aspecte psicològic, permet treballar d’una forma molt efectiva aspectes com la responsabilitat, l’afectivitat, els víncles, l’autoconcepte, l’autoestima, superar la por, les inseguretats … en xiquets, xiquetes i també en els adults. Factors imprescindibles per al desenvolupament emocional de qualsevol persona. Promou la sensació de benestar i motiva la continuitat de les sessions. En l’àmbit rehabilitador i motor, s’aprofiten els moviments tridimensionals del cavall per a estimular musculs i articulacions, un moviment que resulta ser

l´unic en el món animal, semblant al caminar humà. La comunicació també és un dels aspectes que també es treballen en les sessions on l´alumne, els professionals i cavall es comuniquen amb les paraules o gestos, el nostre cos i la mirada. També cal resaltar que implica un ajust comportamnetal, la relació comporta una manera d´estar: no és convenient cridar, fer gestos bruscos, no posar-se darrere del cavall… Ell s´adapta a la realitat de les persones però exigeix el mateix a canvi per part d’elles, per açò implica una regulació de les emocions. Així mateix facilita la integració social ja que aprenem la importància de les regles, la seguretat i l´ordre de fer les coses. Al llarg dels darrers cursos una de les grans preocupacions del centre és aplicar una metodología innovadora, activa i participativa.


Durant el curs 09-10 el nostre centre va desenvolupar un projecte d’investigació i innovació educativa que utilitzava el cavall com a element educatiu i rehabilitador. Aquesta iniciativa va sorgir per diverses circumstàncies, com la demanda dels professionals d’infantil primària a partir d’una activitat al centre hípic i que va resultar una experiència molt motivadora per als alumnes i molt enriquidora per als professionals. Així mateix, una companya del centre que havia participat en una experiència d’aquest tipus, ens va contar com era d’interessant per als alumnes amb necessitats educatives especials. Aquesta activitat es va reatlitzar al centre hípic Mas de Xetà de Benicolet. Les sessions es feien tots els divendres amb grups reduïts d’alumnes, atesos per 4 o 5 professionals. Les sessions pràctiques duraven 30 minuts per cada alumne, on abans es realizava un primer contacte amb el cavall. Mentre l’alumne estava en la sessió individual, els altres feien activitats complementàries. La valoració de l’experiència va ser molt positiva i tant alumnes com professionals

van gaudir molt en les diferents sessions que ens van fer al llarg de l’any. Personalment, també vos recomane aquesta activitat ja que durant un temps vaig estar montant a cavall i va ser una experiència molt gratificant perquè vaig aprendre moltes coses, tenia contacte amb els animals i amb la natura, i sobretot em van ensenyar a domar i a mantindre net i ben cuidat el cavall. El cavall és un animal molt noble i tranquil, però també has d´anar amb molt de compte amb ell perquè si es posa nerviós pot ser molt perillós, sobretot si estàs darrere d’ell et pot pegar amb les potes . Les sessions eren els dissabtes al matí, les portava el meu monitor i duraven al voltant d’una hora. En aquestes sessions feia diverses coses com rentar els cavalls, pentinar-los, netejar les quadres… I pel que fa a l’aprenentatge de com montar a cavall, vaig aprendre a pujar i baixar, a com girar a la dreta i cap a l´esquerra, també vaig descobrir que quan estava dalt del cavall havia d’estar tranquil·la. Portava roba específica com el casc, botes i uns pantalons de montar.

article 31


32 article

El servei de cafetería a l’escola el fem per a que els mestres del cole puguen pendre café o un altra cosa, per exemple: tallat, infusió, iogurt, etc, abans de fer pati. A les deu i mitja anem amb Marisol (la logopeda de TVA), a oferir café per als mestres de TVA i PQPI que els toca fer pati al primer torn. A les onze els alumnes de secundària van amb Irene (la logopeda de secundària), a oferir café per als mestres d’ infantil, primària i secundària que els toca fer pati al segon torn. Per a fer cafeteria seguim quatre passos:

- Primer pas: mirem el torn de pati dels mestres. - Segon pas: anotem l’encomanda. - Tercer pas: preparem els cafés. - Quart pas: servim els cafés per les classes o aules. De vesprada també fem cafeteria amb Reyes, la professora de restauració, i pugem els cafés a tots els mestres. Últimament també participen alguns alumnes de primària amb la col·laboració de Merxe (la logopeda d’infantil i primària). No sabem explicar massa bé per què, però ens agrada molt fer cafeteria.


Aquest curs hem començat a fer el taller de Ràdio amb el nom de Ràdio Pla, on preparem, gravem i emitim un programa i després el publiquem al nostre blog: http://pladelamesquitatva.blogspot.com. es/. L’equip de persones que duu a terme aquest projecte pertany als cicles d’ infantil–primària, secundària i el nostre cicle, el de TVA. Nosaltres dediquem a aquest taller tres dies setmanals amb una durada d´una hora i trenta minuts cada dia. L’objectiu que perseguim amb aquest taller és donar a conéixer el nostre centre i que coneguen les nostres activitats, inquietuds, idees, opinions, etc... Podríem dir que el començament del nostre treball va ser al mes de desembre on vàrem preparar el primer programa de ràdio amb motiu de la celebració de les festes nadalenques. En aquest es va contar als oients les activitats que es realitzaven al nostre centre i vam apropar les

activitats culturals de les nostres localitats a tots els oients. També hem treballat amb un estudi de camp per informar-nos de la situació que estaven passant els nostres companys del centre ocupacional de Xàtiva i ens vam reunir amb la directora d’aquest centre per fer-li una entrevista. Ja el nostre tercer treball va ser la preparació d’un altre programa de ràdio amb motiu de les Falles, que a més d’incloure el so, també vàrem contar amb la projecció de la imatge. Aquest treball va ser molt enriquidor per a nosaltres. Per últim, dir que hem treballat notícies que prèviament havíem seleccionat per a demanar l’opinió de la gent i experimentar el periodisme de carrer. Abans de tancar aquest article hem de dir que estem preparant el programa dedicat a la Setmana Cultural del centre i el fi de curs. Esperem vos haja agradat el nostre treball i al proper curs més!!!

article 33


34 article

DIVERGENTS és una associació que proporciona una estructura de suport a les persones amb diversitat funcional, actuant com a intermediària entre l’entorn i aquest col·lectiu perquè puguen participar activament de tots els recursos que existeixen en la societat. Els principis bàsics de divergents és la inclusió i participació comunitària de les persones amb diversitat funcional des de la igualtat d’oportunitats i la participació activa. Aquesta participació ofereix a les persones amb diversitat funcional exercir els seus drets i tenir una qualitat de vida acorde a les seves necessitats. Divergents va nàixer en 2009 a Xàtiva davant la manca d’iniciatives locals que ateneren el col·lectiu de persones amb diversitat funcional i del buit institucional existent més enllà dels serveis mínims que els correspon per dret, amb el propòsit d’estructurar uns serveis que els proporcionara qualitat de vida i una màxima inclusió en la comunitat. Es va iniciar amb el projecte d’oci i un grup de 15 persones,

actualment atén a un total de 45 usuaris en els diferents programes. Per al compliment de les seues finalitats, Divergents desenvolupa els següents programes: PROJECTE D’OCI INCLUSIU Entenem l’oci i el temps lliure com un àmbit fonamental per al benestar emocional de les persones ja que ens ofereix possibilitats per al desenvolupament de relacions i de participació en la vida social i comunitària. I en aquest sentit les activitats que realitzem tracten de desenvolupar l’autonomia, la capacitat d’autodeterminació en l’elecció, decisió i execució en les activitats d’oci i participar activament en propostes que permeten la normalització d’activitats i dels entorns. PROJECTE D’ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE Aquest projecte consisteix a acompanyar, per a aquelles persones que ho sol·liciten,


en activitats de temps lliure que troben al seu entorn oferides per diferents entitats, així com també l’ús dels espais públics com a recurs. Els usuaris fan activitats com natació, pilates, biblioteca, etc. PROJECTE DE VOLUNTARIAT Considerem que les persones amb diversitat funcional poden ser membres actius de la societat i que, per tant, poden participar en activitats que contribueixen a la millora de la societat. En questa activitat, col·laboren en tasques de voluntariat com a forma de participació activa en la comunitat. Aquells que decideixen realitzar aquesta activitat desenvolupen tasques en associacions locals com: scouts, protectora d’animals, hort de cultiu ecològic... en funció dels seus interessos. PROJECTE DE FORMACIÓ Amb aquest programa es tracta d’orientar i donar suport als nostres usuaris cap la formació formal i/o no reglada dins d’aquells itineraris normalitzats que s’ofereixen en distints emplaçaments de la nostra localitat (escola d’adults, cursos en la casa de la joventut...) PROJECTE D’INICIACIÓ LABORAL Es tracta d’un projecte que pretén un primer contacte de les persones amb diversitat funcional en activitats laborals. Encara

que aquest projecte és nou i encara no s’ha consolidat com els anteriors i es continua treballant per al seu desenvolupament. La participació en tots aquests projectes es realitza mitjançant la mediació individual, en què es tracta de donar una resposta integral a la persona en diversitat funcional a partir dels seus interessos i proporcionar-li els suports i l’orientació que requereix per a la consecució dels seus objectius personals. Encara que també realitza altres tasques relacionades amb l’acompanyament a famílies o la sensibilització dels diferents agents presents a la societat, i altres projectes de futur com tallers per a el desenvolupament personal de joves amb diversitat funcional o cursos de formació sobre aspectes relacionats amb aquest col·lectiu. De l’escola som moltes persones les que participem en divergents dins dels diferents programes que duu a terme l’associació. I nosaltres participem en el grup d’oci, en el qual som al voltant de 40 persones distribuides en quatre grups. Cada grup fa activitats quinzalment encara que tots els caps de setmana hi ha activitats. Nosaltres som qui triem les activitats que fem i són algunes com: anar al teatre, de sopar, eixir de marxa als pubs, al cine, a caminar, de berenar, anar de tendes… Anem sempre acompanyats de facilitadors que ens donen suport en aquelles coses que podem necessitar. Ens ho passem molt bé i és molt divertit, ens agrada anar perquè fem moltes coses amb els nostres amics i amigues!

article 35


36 celebrem

Els alumnes del Pla de la Mesquita van al Saló el Mirador de Benigànim. Ens ho vam passar molt bé. Vam anar al parc de l’Hortissa. Després vam dinar cassola d’arròs al forn.


En Nadal cada cicle va realitzar les seues pròpies activitats, uns van anar a vorer el Betlem de Xàtiva, altres van anar a fer un acte solidari, i els majors van fer un esmorzar de germanor a Xàtiva. A la vesprada va vindre un contacontes i ens van visitar els Reis d’Orient i tots junts amb els pares celebrarem el Nadal.

celebrem 37

En Falles vam esmorzar en el Casal de la Falla República Argentina. Va vindre la comparsa de les Mahometanes de Llutxent, i tots junts vam fer una desfilada. Després vam acabar de muntar la nostra falla i la vam cremar al pati. Aquest any el lema de la falla va ser els HÀBITS SALUDABLES.


38 PREVISIÓ


PREVISIÓ 39


40 ACTUALITAT

Aquest any en coneixement de recursos comunitaris hem fet ús de la biblioteca de la nostra localitat. Cada aula de TVA hem eixit una vegada al trimestre per agafar diferent material: llibres, cd’s de musica, pel·lícules, revistes… Per a açò vam treballar de debó a classe: horaris, normes d’ús, espais de la biblioteca, prèstecs. Tanmateix, va ser necessari fer-nos el carnet d’usuaris.

Està edificat sobre l’antic poliesportiu Les Pereres i va ser construit a 2011. La Ciutat de l’Esport de Xàtiva compta amb dos camps de futbol, utilitzables també com camps de futbol 7, dos pistes de tenis, dos de pàddel, pistes polivalents, dos de volei-platja, gimnàs, piscina descoberta, pista d’atletisme, frontons… El passat dia 22 de gener els alumnes de TVA del Pla de la Mesquita vam anar a visitar-la. Primerament vam estar esmorzant a la cafeteria i ja amb les panxes plenes, el personal de les instal·lacions, ens van ensenyar el recinte. Ja després vam poder gaudir de totes les pistes i cadascú va jugar a un esport distint.

Malgrat el vent que feia no ens va llevar les ganes de jugar i divertir-nos… Va ser un dia molt complet!


Aquest curs hem participat en moltes activitats esportives, competicions de futbol, de bàsquet, la carrera popular la vesprada esportiva amb Nicolàs. Al mes de novembre vam participar en un campionat de futbol sala. A Nazaret vam quedar els segons i ens ho vam passar molt bé.

Les vesprades del divendres juguem al pati del col·legi a bàsquet i a futbol i Nicolas ens ensenya les regles de cada esport.

Un dia de tronada i molt de vent va caurer el lledoner del pati. Els treballadors de l’ajuntament van tallar les rames del lledoner. Ara tenim el seu tronc al pati per a jugar.

41

En maig vam realitzar la Carrera Popular organitzada pel Taller Ocupacional de Xàtiva que ens agrada molt, ens donen medalles i regals i tota la gent ens anima molt. Amb el Taller Ocupacional de Xàtiva també vam realitzar una jornada de convivència i esport en la Ciutat de l’Esport, vam apendre moltes coses sobre un esport que no coneixíem. També en maig vam anar a Torrent a participar en un campionat de bàsquet. De quatre partits vam guanyar 2 i vam perdre 2. Va ser molt emocionat, sobretot l’últim partit que vam guanyar merescudament.


42 ACTUALITAT


La veu del pla 2013 (web)  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you