Page 1

Un viatge arreu dels PaĂŻsos Catalans a travĂŠs dels licors

Presenta


Aigua ardents i licors

 A partir de la maceració podeu obtenir

qualsevol tipus de licor. Es tracta doncs de "jugar" amb ingredients propis de la vostra zona fins assolir una beguda potable. La base alcohòlica pot ser d'aiguardent, esperit de vi o holandes (50º) aconseguides barrejant aigua (meitat alcohol i meitat aigua bullida i freda). A partir d'aquí la tradició, les proves empíriques i les gateres assolides ens orienten cap a una maceració de l'alcohol durant els rigorosos 40 dies a sol i serena (en un envàs de vidre, a poder ser de boca ampla) amb fruites o pells d'aquestes, fruits secs, llet, espècies i herbes aromàtiques, cereals, sucre, etc. Es convenient filtrar les impureses. Aconseguir bons licors i ratafies dependrà d'una bona combinació d'ingredients, del vostre enginy o d'alguna bona recepta adquirida.


Licor d’ametlla

 Un licor nascut a Mallorca. Queda lluny l’any

1882, quan en Jordi Perelló i Perelló deixa l’ofici de fuster per fundar al poble mallorquí de Llubí un negoci que avui és referent. Tradició, doncs, al servei del bon gust pels productes de qualitat.  El Licor d’Ametlla s’ha convertit en símbol de l’illa. Els ametllers, qui ho dubta, formen part del paisatge i de la cultura de Mallorca.  Aquest licor és un extraordinari digestiu que cal servir molt fred. Sol, amb gel o amb gel picat, el Licor d’Ametlla de Dos Perellons és una bona recomanació per l’estiu. Una beguda per compartir amb els amics.


Licor d’Herbes  Els licors més tradicionals de Mallorca i

d'Eivissa tenen l'origen en els beuratges medicinals que preparaven els apotecaris al segle XVI per combatre les epidèmies. Se'n conserven entre altres aquest dos, les herbes i el palo, que són protegits per una denominació d'origen. Les herbes mallorquines i eivissenques, encara que de sabor diferent, són elaborades a partir d'una base de diverses herbes fins a arribarne a incloure, en alguns casos, més de 30 tipus diferents. El fonoll, el romaní, la menta, les fulles de taronger i llimoner, la camamilla i la melissa es deixen macerar durant uns quants mesos i el concentrat que en resulta es mescla, en petites proporcions, amb anís dolç, per a l'elaboració de les herbes dolces, i amb anís sec en el cas de les herbes seques, amb més graduació d'alcohol.

Tradicionalment, aquestes herbes s'han considerat digestives i es prenen en havent menjat. Tant es poden beure fredes, amb gel, o a temperatura natural. També són delicioses acompanyades de llimonada o taronjada, encara que a les Illes això no és gaire corrent


Palo  El Palo de Mallorca és resultat de la

maceració en alcohol de genciana, quina i sucre caramel·litzat. És un licor centenari amb Denominació Geogràfica. La història del Palo està molt lligada als seus ingredients: la genciana i la quina. Així, el primer Palo va ser un “vi medicinal” al qual es van afegir extractes d’aquestes dues plantes que s’utilitzaven de manera tradicional per tractar les febres transmeses pels mosquits que habitaven els aiguamolls. L’evolució posterior, a finals del XIX, va ser edulcorar aquesta beguda amargant amb arrop de figues, raïm i garroves. Per tal d’allargar la vida del producte i evitar fermentacions es va afegir alcohol.


GIN XORIGUER DE MENORCA  GIN XORIGUER encara avui segueix

essent el mateix de sempre. Es el resultat de la destil·lació en els antics alambics de coure, d'alcohol vinícola d'alta qualitat amb baies de ginebró selectes, procedents de les muntanyes de les terres mediterrànies veïnes i d'altres herbes aromàtiques. Aquestes darreres constitueixen el "secret" gelosament guardat del seu original bouquet. Només els hereus de la casa coneixen la identitat i proporció de tan valuós additament, que introdueixen a porta tancada i sense testimonis en iniciar cada cocció. El respecte a la tradició és tal que el combustible emprat encara avui per a la destil·lació és la llenya.


Xoriguer  La destil·lació comença quan els

vapors que es produeixen en la caldera de l'alambic circulen per tubs de coure fins un serpentí on es condensen formant el preuat líquid que goteja en gerres. Un expert paladeja a intervals el líquid per a determinar quin és el moment de donar per acabada la destil·lació. Acabada aquesta, el GIN s'emmagatzema en grans barrils de roure on conserva inalterable les seves propietats de color, sabor i aroma per a procedir a continuació al seu evasat.


TAST DE BEGUDES DE LA TERRA  

PRESENTACIÓ DEL PALO, HERBES I LICOR D'AMETLLA

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you