Pàgina anterior: Cibaka, 2000. Tècnica mixta sobre tela, 221 x 485 cm / Larriva V, 2005. Tècnica mixta sobre tela, 232 x 230 cm
En la calma del resplendor, l’horabaixa espurneja perfums de naufragis de vaixells cremats, amb geranis i hortènsies, i s’enfonsen dins alfàbies de mitges llunes. És l’hora d’envair la infància brodada amb tinta xinesa de Tòfol Sastre. Calidoscopi d’aminoàcids, fluids ocults de la natura, que traspuen un mapamundi de rous de somnis de porcellana, a la clastra dels colors. A Tòfol Sastre
Portes que et condueixen a la garriga de la memòria, andana entre la terra i el mar, entrecavant els
Interiors invertebrats
tons del teixit cel·lular que oxida el seu temps. Jardiner de reflexions de contraposats en el
Dansa d’esquelets dins un glop de lluna plena Antoni Gost, poeta local (sa Pobla)
buit de l’inconscient, que transforma els secrets de la seva pintura
amb un esclafit de cromatismes feridors, que sacseja el moll de l’os de la vida,
petita olor de fonoll que t’encisa, que t’endinsa en el laberint de l’infinit, pla d’en Joi. Dins el buit del gel que es fon dins un JB de quinze anys, ens convocam, en Tòfol i jo, per sentir la màgia del joc de mans de l’amistat; diluïts dins l’artifici del pensament, ens descomponem en trossos de peresa, engalavernant la serena de l’escenari del bar. Res no és simètric dins l’embriaguesa del cansament dels nostres ulls, que capolen dubtes que ens duu cada nit la llum del trenc de l’alba. Com l’esterilitat del gest de pelar una poma. Després d’aquestes pinzellades d’ambdós, anem a gratar el referit de la melangia que suggereix la libido dels colors de Tòfol Sastre. Arrabassau-vos els ulls. Dilatau els porus de les ruïnes dels gens, i sentireu a prop les crosteres del catàleg de plasma cromàtic que flueix per l’embull de l’inrevés del coàgul d’una trombosi de les mans d’en Tòfol, quan desplega el verb irregular de les goteres dels pigments a l’horitzó, on els déus xuclen la clorofil·la de la saba de l’iris d’un escapoló d’àngel. No penseu que en Tòfol és un il·lusionista del tarot de l’engany: més aviat és un virus que s’encomana, que se t’infecta com el mateix alè sec i salinós del xantatge de la vida. Martiri que t’il·lumina cremant l’esperó que oculta la besada que no arriba mai als teus llavis i que segrega l’amargor incerta del pubis de les seves teles. Procés darwinià de neurones inconnexes que descarreguen càrregues polièdriques d’un espai foll que et desperten d’aquest somni de mirall de cireres. Que us incrusten viatges de colors tatuats dins sediments del vertigen que amaguen els secrets d’una ànima de marès. Gerres escardades; set monedes es desconeixen; ombra de xarol al cap de cantó de la infància. 20