Page 1

DEXTROSINISTRAMA’T (compositum) per

SEBASTIÀ JOVANI una realitat basada en esdeveniments completament ficticis

Barcelona / Palma de Mallorca (2012-2013)


tres maneres de no-sé-què 1) La mil mil·lionèssima part d’aquest pensament ha pres posició de manera incontestable als esborancs que envolten el meu llit. L’he posat al corrent de les meves pastilles i li he pres mesura de l’ample d’espatlles i del número de calçat. Després, recordant una història de Maigret, l’he batejat de nom Popinga i l’he deixat que anés fent per casa amb una –et semblarà- excessiva impunitat. El percentatge restant del que pensava s’ha desfet en un núvol sense cel de color blanc d’Espanya rera el qual serà prou fàcil amagar-se.


2) El mot s’ha fet resina atrapada damunt el còrtex d’aquest dia tan metzinós. El camí vers la llengua absolta és ple de cristalls trencats, que deia aquell. Fóra bo potser renunciar-hi i anar amuntegant pedres -alternades amb brots bordsfins a quedar-se sense esma. Laborare stanca, tenir el torn cansa, ser, estar o semblar també cansa i dir, el que es diu dir-ho, ja ni et dic. No em miris així, prou que sabies, que tot quedaria reduït


al camp d’estudi de la geologia. O potser eres dels que creies que callar era un gest, una maquinació volguda i perpetrada? Deixa-ho còrrer i acaba’t la sopa: hi he ofegat amb rocs lligats als peus les últimes lletres que em quedaven.


3) Torn de preguntes moldejades amb les mans als solcs de les quals hi queda enregistrat el brunzit d’un crim irressoluble


morfogluglugia retalls de pell semblants a la lletra i polsineres blanques per escampar per terra. -nos-trenc-eig-rupi així fins a diverses dotzenes. la disposició de les peces segueix al biaix un rastre d’oïda incerta. tant se val, aquí, el naufragi com la festa.


la vie moie d’emploi -pas mostriImmediatament després de l’estora de benvinguda s’obren pas les rajoles del corredor amb estances a riba i riba i més enllà el quadrant del menjador i passat aquest la cuina seguida d’una habitació que fineix a l’ampit d’una finestra amb el vidre entreobert pel que podràs lliscar sense fer soroll caient daltabaix un parell de pisos i, nafrat de terra estant, refer el camí de còdols d’aquest ridícul jardinet arribant fins a la porta que, un cop creuada, t’oferirà als teus peus una estora de benvinguda


desprĂŠs de la qual rajoles i estances i habitacions i mĂŠs caigudes.


GRANS CICLES (I) La joia altrament dita goig del Nihil Allò que deia, que no. No sabíem res. La inexistència de qualsevol judici resultava indubtable, sobradament coneguda i seguida amb interès creixent des de les concavitats porpres del silenci. El drenatge del cervell i el consegüent raspallat de les parets del crani era potser la part menys lluïda de tota aquesta feina, doncs encara implicava una certa disposició a la mecànica del gest


i als binomis físics, les lleis causals i en general els esquemes pels quals les coses esdevenen coses i aquells que s’hi aboquen romanen mig lligats a la promesa de ser aquells i no uns altres o els altres o altres sense determinació o simplement cap, litúrgia de la dissipació de l’esvaïment gerúndic la mà que es despinta tot pintant la veu que emmudeix tot garlant el d’allò que es d’aixonses tot nanant. I una resta d’esponjosa malenconia un tast d’humors banyats en tèrboles melengies del temps encara, encara es filtra, supura, es fa paüra, encoratja l’ombra del que hi hagué


i ara ha deixat sols rastre l’encoratja a abraçar-se novament i retrobar-se en la fòrmula del granit, en l’extrem de la taula periòdica on s’informava de l’existència d’una forma molt concreta d’agombolar-se les partícules premudes en una urgència trabades en un desig arrossegat des de la mateixa albada en què el dubte decidí situar-se al bàndol de les solideses i les extensions. A mode de petit gest compassiu -segurament en serà el darrer, d’aquesta menas’hi ha deixat una antologia de records afàsics i bulbs de parla, fòssils postals souvenirs martingal·les


un petit abocador, en definitiva, de detritus còsmics ferralles positives tartamudejos de l’empíria; l’entomòleg escrivent els podrà prendre un a un, creient-les magnífiques captures, lligar-los amb cordó de tinta y exposar-los en el glaç del buit: Co - Fe - Mn Ni - Cu - Zn Ag - Sn - Cr Ir - Pt - Au Ti - Mo - Ta (I també alguns de més volàtils, amb l’esperança d’haver-los ensinistrat: As - Po - Si - Br) Un cop allà, mogut per un esma de llèpola geometria creurà oportú fer-ne alguna cosa i la seva mirada, esqueixada per brins


de màquina i d’escandalls i passatemps hi traçarà tres en ratlla permutacions combinatòries feixos diagrames. Diguem que perquè sí, perquè poca cosa més li resta: Co-Cu-Cr-Au Ag-Mo-Fe-Ti Po-Ta-Br-Ir As-Sn-Ni-Po Zn! Cr! I després d’això es descalçarà posarà els peus en un remull roent esperant la desfeta dels cartílags i amb ella la consecució d’una velocitat relativa amb què prendre’s el nou biaix de les coses traçat des del punt cec


cap al llimb de la retina. Això és era é(s)erà) el que succeïa en sincronia a l’instant immediatament proper a aquell altre instant en què no sabíem res. Però abans d’això, abans del que deia, pervivia el desfilat d’eixams de situacions concatenades en una escombrada perifèrica en una perspectiva de paisatge com qui mira els extrems d’una terra damnada. Férem comiat un pèl irat, -tal volta ignífucde tot allò. De les conurbacions als meandres


de les quals jugàvem a bales, de les recollides de deixalles a barrum barrum de motors dels enagos fuetejats pels vents de la timidesa rebotant als passamans de fusta bernissada, del perfil com fet a mida d’aquella puta que us robà el silenci i en feu urpes d’adolescència, del coltell, la cullera el sedàs on morien les llenties la sobretaula tertuliana d’absències les infusions de cendres batejades els gotims pansits d’amor. El siau-siau nerviós de les conserves i les seves respectives etiquetes


dels tigres amb la ratlla al mig dels salzes amagant les llàgrimes de les pedres abandonades abans no haguessin assolit el desitjat arrodoniment de les fiblades mòrbides que causaven alguns inesperats retrobaments després de mútues enganyifes de la mare, la mare aquella que substituí l’altra el dia aquell en que aquella recorré tot el carrer gran mig a les fosques perquè a casa mai podia mancar-hi la farina i la mare alterna es feu llavors forta en els plecs de la desmemòria del pare, el pare aquell que sempre es resistí a bescanviar-se per un altre adduint que no els separava


cap diferència irreconcil·liable. I també de, posades en renglera, les raons per decidir armisticis els simbolismes que brollen de relacions fallides i una petita marca damunt del fenc de la qual se’n derivà la pista per atrapar a un assassí en sèrie. Allò que deia. Tot això, abans d’allò que deia. El buidat del crani, l’erosió del moll de l’os i el drenatge de les limfes gairebé en el mateix instant d’allò que deia. Que no sabíem res. Les implicacions de la ignorància vistes així, en perspectiva, semblen, com a mínim, difícils d’explicar:


no hi ha dreceres ni línies solcant el terra ni parallamps ni puntuacions cardinalícies. Entrem, en aquesta circumstància, en el paratge de les quasi-coses, de les bromes gairebé gestades dels pensaments quasi assolits. És a dir, que allò que deia seria més aviat un quasi dir o un des-dir o un dir d’allò que quasi però no. Impossible a més refer el camí amb la impetuosa voluntat i la voluta plateresca de tornar a plantejar els termes. No sabíem res, és a des-dir, que quasi-sabíem la quasi-cosa


entortolligats en el sofre de la consciència dissipada. Quasi res... Aquí podríem explicar la història de com l’escriva que pactava d’amagat el grafisme de la pròpia Història (amb majúscules enrabietades) trobà, sense adonar-se’n, l’eix vertebrador de la derrota sota la forma precipitada del díptic dels neguits del poeta bipolar (un impasse)1 ▌▌


1

Finalment - No tinc clar - he pres - no puc prendre - la decisió encara - cap decisió - què em pertoca - (pausa). Creia que - Creia que - tot plegat - em resultaria - em resultaria - molt més - complicat – simple (respir) - que em debatria - que arribar - obsessiu abans no arribés - molt més - fins aquí - fins aquí seria bufar - però - i fer ampolles - la veritat – però - em debato - la veritat és - és que obsessiu - que tot plegat - ha estat força senzill - sense aconseguir - diàfan res de concret - boira (pausa). En casos com aquest - No hi ha determinació - el que preval – res que valgui - és la determinació - en un cas com aquest - envestit per - agafar el - toro per - les circumstàncies - les banyes - i totes aquestes coses - que es diuen –què es diu - per guarnir – desguarnit - el que és - davant les complexitats - un assumpte - de l’assumpte - ben simple - de l’assumpte: - fer el - que suposa - que cal fer – què cal fer - no saber - no poder fer - el que cal fer - i llestos (respir seguit d’una pausa i aquesta d’un respir) La primera impressió - Primer de tot - ordenaré - és el desordre - les meves idees - de les idees - que són – nombroses - nombroses moltes - i - potser masses - les exposaré - que em veig incapaç - de forma - d’exposar – entenedora - d’una manera comprensible – quina merda - una rera l’altra - em disperso – seguint - en la opacitat - un decurs - una rera l’altra - perfectament - aquestes idees – delimitat - se m’escapen – (respir) No en va - i s’escampen - el meu objectiu lluny - primordial – és - del meu abast - fer-me comprendre – (respir)


Fracàs absolut - fer arribar la - en l’intent de - rellevància - fer-me comprendre – (respir) dels meus pensaments - Els límits s’esborren - de la manera més - esdevenen espirals – directa (pausa). Així m’asseuré - No hi ha manera - prendré aire – (respir) Quin estupor - i començaré - quina basarda – (pausa). No hi ha altra manera - Sentirse perdre – (respir) Quin goig - el control - poder sentir-se - víctima - amo y senyor - de les pròpies – pròpies – cabòries – cabòries - sóc incapaç - relligar-les fermament - de convertir en quelcom - i fer-les arribar - interessant per ningú - a aquells que - ni tan sols per a mi - puguin interessar-s’hi! (pausa i exclamació) Introducció – La - nus - trama - i – desenllaç - s’esfilagarsa – (respir) - i el miracle Catàstrofe – (respir) - es produeix (pausa). Doncs a què - I malgrat tot – espero - no puc evitar - de seguir endavant (pausa). Som-hi (pausa). El primer - encarant-me - sempre - les presentacions - al precipici - el protocol - no sé - de concòrdia (pausa). Em dic - Em dic (fos en negre)

► Us arribarà l’eco esmorteït que transporta la il·lusió trinxada pastarosa


desastrada de què potser aquí podem eixir un palau un castell una casa de vacances aprofitant l’avinentesa del més prolífic dels èxodes: com una tabula rasa o una tabala russa el record d’aquella superfície conglomerada sobre la que fer-hi reposar els colzes i enginyar una nova matemàtica. [Només a tall de recordatori: Riemann és un classicorro Bergson ensopega amb la matèria i no fa gràcia Schrödinger té aversió a l’aigua: si l’esquitxa una sola gota doncs no li agrada. I la teoria de conjunts és un impost progressiu Només a tall de recordatori] Mal estrep, pitjor lactància.


en l’esgarip de la darrera descoberta només és un punt i seguit i davallada l’encoratge de la següent pàgina. En aquest punt, en aquesta pendent de líquens i esdevenidors de xauxa és on ara establim els bescanvis oportuns entre els estrips de roba i les llengües mortes, entre els esbufecs i les corrents alternes, entre l’aigua i els fenòmens de personalitat múltiple entre el parèntesi i l’aixada entre els congostos i la pell seca entre el daltonisme i la ginebra entre el cuiro i la Revolució Francesa entre l’úter i la graella entre l’entre i el defora. Al cap i a la fí, allò que deia ho deia només per dir


i, en tot cas, per a obrar, amb les mans soltes i l’espinada gèlida les condicions de possibilitat de dir qualsevol altra cosa.


repeat after me el poema no és aquest poema, sinó la bafarada donada a la fuga entre les fenelles mudes d’aquest poema.


herlock sholmes sense pietat, sense voluntat racional. una dramàtica mancança de servilisme i de llibertat. no hi ha res de pitjor que gaudir d’una condició abjecta i no tenir ningú que en prengui nota. en aquest buit mòrbid tot esdevé Història.


greetings from el lloc de les nocions comunes és una gàbia. un alentiment de les corrents en què juguem a mesclar-ne i indistingir-ne els sediments. alguna cosa semblant a un coàgul dissecat, crustaci damunt la ferida oberta. el lloc comú és un tropisme sense tròpics, un espai desproveït de cruels climatologies. un vòrtex pausat. una flagrant contra-dicció. el lloc comú és, en definitiva, això i allò que aquesta cosa escrita malda per evitar. i també és la trampa subtil en què cau, constantment, aquí i allà. caldria desfermar el text abans tant sols de pensar-lo escrit i abocar-lo a la lava


o a un tanc d’adamantium (sotmès a una temperatura constant per a evitar-ne així la solidificació). caldria, doncs, anticipar el poder interposat de l’heroi, la forja comuna desocupada del mite, el trencall a l’ombra de la paraula per a poder dir amb una veu impròpia i molt personal que això no és un lloc de nocions comunes. no essent possible tal extrem, que serveixi l’escrit al menys per a consignar que, allà a fora hi ha l’espai on no hi ha lloc. que sigui en la mínima divisoria aquest poema una senyalètica, un (e)vidència.


GRANS CICLES (II) Arkhaïsme Bagot (invocatòria profunda) Eün Estorpit inclove, laudigot pruntemps, ca’n’bomena aicfal boi sun arè... Mgh... frímula... Cogreix ab rel ei rispa’l grus comque endorb ravoina. Sei, sei ravoina d’ogrença fàdua quo’l reclot, mintra taverés em glema uit sucum en garxa! Èmona galuosa, safrainés ac domal eb yong quo fra pruntemps cai’l gínio... Aoeh! dorfiar nut sollema giniabres turb a turb ei grus.


Bístrida ogrença d’urbol, semúpies ab mirol d’estrubi... Falalí, falaló! Mapurvi domo rel gaixà quet’s’ numbra, goi sei abrec solímic ab zífer. Corolai... ¿Gemenes arduc galuent l’ginier mavensa? ¿Uob limínies framuc goital sun desrimpada? Camíer, inclovuda, camíer, ei huanho’l fus ab praner turb a turb, drànica lamensa... Doi Emreixins, malduave, sei clús... m’estrimínies opter, uob salluves frisnat ab conquer?


Mmm... malgígona, caruesta d’aicip! Fringue, arrup e abrec tus labúlies que’drop’n alfaig azum, zum! Afregínier... Balcun aitós... Egure, egure... Egure uit, s’ei dumo! Egure, egure... Mmmuarg... Arruix... ca’n’arruix em goi... Soliemin’dut, aicip... Carrué, carrué... Egure ab carrué... [Guturalització in situ: ...._._____ ···_ _....·__(((( ((:::____:.... .·.·.·.·””__)) Bístrida, guergis em doc d’atum lorne m’ascumo...


Tris Groiga’s forgaut quel’saunt? Nib, nib! Dorfio printem! Agüix... güix... ... ... Ab ensenara lues mídies, quo afígie dus xos, milebana, forquia sei entrusa! Galuosa bístrida, eluix’q’om rala bei díac ent sailens... Nos’íriem puntaic leis cluve... moi nu’m afat ab rustu. Colemínia! Numa endorb aicala’s... Turb a turb,... turb a turb, drànica lamensa... Nu’m’encarp! Nu’m’encarp dailas ab hos fímier, quo’s rala aucsait...


... ... M’aicun sine mus ois? Lugastera ec rúnia par àrreu! Sei finera des tut xos, tut xos aung pasature fàngia! Aposicalip! Cautru Bator destrivatuc morre metzanosi Jurcon gitpares ed sociolade Leis trequa ups’t’n nalsdicar et sel tes secàs Enconre arradesgleren ne’l dreor deun aosc Ab’l’obtiujec dui treaba lei tatreali... Temes dutsper, temes dutpser! Ph´nglui mglw´nafh Cthulhu R´lyeh wgah´nagl fhtagn shurdhoj u zgjua mua dhe unë undoes kufi intravenoze


anashkalojë ndyrë përsosmëri tuaj të shenjtë ...Edhe lajme estrim í më shpesh, në qoftë se sallvues Naftës ‘mglv ngloy’ m kthulhu R ‘Lies vgah’ fhtagn gozhdë vekis min kaj mi malfaras intravenosa limo bypass eĉ estrim novaĵoj pli ofte se sallvues Oil äratas mind ja ma Võtab intravenoosse piir mööda isegi estrim uudised sagedamini kui sallvues Oil Sa tinitirahan ng R’lyeh-Collbató, ang late marangal naghihintay pangangarap, Në vendbanimin e R’lyeh-Collbató, I nderuari vonë pret ëndërroja Võtab ngloy’ ja gozhdë pangangarap, pret novaĵoj intravenoze zgjua marangal pret äratas sallvues R estrim


nafh piir mi naghihintay äratas pret tinitirahan fhtagn undoes mind vekis kthulhu estrim sallvues se äratas wgah´ nagl mööda bypass piir ma qoftë tinitirahan ma nderuari R’lyeh-Collbató, ... Edhe ng piir mglw´nafh estrim nderuari vonë përsosmëri dhe gozhdë Oil Ph´nglui limo tinitirahan sallvues ‘Lies sallvues pret intravenosa min Võtab malfaras ofte naghihintay undoes dhe uudised anashkalojë fhtagn m intravenoze R´lyeh kui marangal intravenoosse marangal dhe shenjtë vgah’


DEFENESTRACCIÓ


els textos i les imatges aquí disperses han estat executades per Sebastià Jovani en un procés de transmissió més o menys consensuat. lluny però d’establir-ne aranzels l’obra, en tant que desferra plena d’hipotètiques potencialitats, és a disposició del públic sota unes mínimes garanties d’higiene. aquestes garanties són les que apareixen sintèticament apuntades a la següent llicència Creative Commons.

Dextrosinistrama't  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you