Issuu on Google+

LES 12 FAL·LÀCIES DE LA DESREGULACIÓ DELS HORARIS COMERCIALS

12 Amb el suport de


12 Aquest document ha estat elaborat per

Amb el suport de

Les 12 fal·làcies de la desregulació dels horaris comercials 1a edició: setembre de 2012 1.500 exemplars

© PIMEC Comerç, 2012 Viladomat, 174 08015 Barcelona (Catalunya) pcomerc@pimec.org www.pimec.org

És permesa la reproducció i la comunicació pública sempre que se’n faci un ús no comercial i se citi el titular dels drets d’autor mitjançant la següent referència: “Les 12 fal·làcies de la desregulació dels horaris comercials, PIMEC Comerç”. Imprès a Barcelona.


PRESENTACIÓ

DIGUEM NO Amb aquestes dues paraules el cantant de Xàtiva Raimon va plasmar, en un exercici de síntesi meravellosa, el rebuig de tot un poble a la dictadura; la seva cançó Diguem no donava sortida a tot un cúmul de sentiments de llibertat i de desig de canvi. També deia Raimon que “nosaltres no som d’eixe món”, referint-se a la societat grisa en què els espanyols havíem viscut durant gairebé quaranta anys. Tal com als anys de la transició, tenim al davant un escenari inestable i de gran gravetat. D’una banda, la caiguda del consum, mantinguda durant mesos, qüestiona la viabilitat d’un nombre creixent de comerços; de l’altra, el Govern espanyol ha ampliat encara més els horaris comercials sota el pretext d’augmentar la competitivitat (un Reial decret llei que es troba en vigor des del 15 de juliol de 2012).

3


Moment de la signatura del manifest sectorial del comerç, el passat 4 de juliol al Parlament de Catalunya, en què van prendre part els sindicats i els agents socials i patronals.

Doncs bé, davant d’aquesta agressió contra la nostra realitat, el comerç català ha de tornar a dir prou. Amb els arguments que conté aquest document i amb tants altres que es poden fer servir, hem de deixar clar, a Catalunya i a tot l’Estat, que la desregulació dels horaris comercials no dinamitzarà el nostre comerç ni serà positiva per a la nostra malmesa economia. Nosaltres, el comerç de Catalunya, sí que som d’aquest món i no del que amb arguments fal·laços ens volen imposar. Nosaltres som d’un món en què el comerç de proximitat, valent, modern, ampli i divers, contribueix a fer de les nostres ciutats espais més segurs, més cohesionats i amb un major benestar. Un món en què l’equilibri entre els diversos formats comercials, garantit per les diverses lleis que afecten el comerç, és possible i on les persones consumidores poden triar on realitzar les seves compres. Un món, per últim, en què la professió de comerciant és compatible amb la vida familiar i en què el comerciant no es troba lligat al taulell els set dies de la setmana. Aquest és el nostre món. 4


Els sindicats i els agents socials i patronals amb el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el conseller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, i el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, i altres diputats i diputades a les escales del Parlament de Catalunya.

Per acabar, permeteu-me que recordi un altre crit de la lluita per la democràcia que, pel fet de ser conegut, no perd un bri de força i empenta. “Si estirem tots ella caurà”, cantava Lluís Llach. Per aturar els plans del Govern espanyol, perquè puguem mantenir els horaris actuals i perquè, en cas de modificació, la decisió es prengui amb consens a Catalunya, hem de ser-hi tots: les patronals, els gremis sectorials, les associacions de comerciants, els eixos comercials, el Govern de la Generalitat i la resta d’òrgans d’autogovern, els partits polítics, els ajuntaments i les diputacions provincials, les entitats municipalistes, el teixit associatiu, els sindicats, etc. Si estirem tots...

Alejandro Goñi President de PIMEC Comerç

5


Diuen que...

Amb la desregulació dels horaris augmentarà el consum La veritat és que...

El consum continuarà estancat mentre no es creïn nous llocs de treball i es continuïn apujant els impostos, especialment l’IVA

1

Aquest argument és clarament fal·laç ja que suposa acceptar que els horaris comercials i les vendes són variables proporcionals i que, com més amplis siguin els horaris, major serà el volum de vendes. La realitat, però, és una altra. En aquests moments de dura crisi econòmica, el consum es veu condicionat i limitat per l’elevada taxa d’atur i per la ininterrompuda destrucció de llocs de treball. A més, la sensació global de crisi dóna ales al pessimisme estructural que porta ciutadans amb capacitat adquisitiva a reduir el seu consum per un sentiment de por i incertesa. Aquest consum insegur, a més, es veu perjudicat per l’augment dels impostos, especialment de l’IVA.

En qualsevol cas, l’ampliació dels horaris comercials podria generar que el consum que actualment es concentra als divendres i dissabtes es redistribueixi entre aquests dos dies i el diumenge. És evident que aquesta redistribució del consum no implica en cap cas un augment de les vendes ja que la renda familiar disponible és la mateixa.

6


Diuen que...

Amb la desregulació dels horaris es crearan llocs de treball La veritat és que...

La desregulació suposaria la destrucció de llocs de treball ja que molts comerciants, sobretot autònoms, es veurien obligats a tancar davant la posició dominant de les grans superfícies durant els caps de setmana

1 2 Els partidaris de la desregulació dels horaris comercials s’entesten a repetir que, en augmentar les hores d’obertura comercial, es crearan nous llocs de treball. Això no obstant, amb l’entrada en vigor de les últimes reformes laborals, l’empresari o empresària disposa d’un marge de maniobra major per modificar les jornades laborals dels seus treballadors; d’aquesta manera podria fer front a l’augment de l’horari comercial sense haver de contractar més personal. A més, en el supòsit que es desregulessin els horaris, únicament les grans superfícies i els grans distribuïdors serien capaços d’assumir l’augment de l’horari comercial; en conseqüència, a causa de l’atracció que té aquest format comercial sobre la ciutadania i de la posició dominant dintre del mix comercial, es produiria un transvasament del consum cap a les grans superfícies, cosa que suposa, en definitiva, la destrucció de llocs de treball en el teixit comercial de proximitat, on és freqüent la figura del comerciant autònom ajudat de manera puntual per familiars. Amb la liberalització dels horaris s’està fent un pas enrere en la normalització i dignificació de la professió de comerciant, qui torna a estar lligat al taulell els set dies de la setmana. La desregulació suposa la fi de la conciliació de la vida personal i familiar en l’àmbit del comerç minorista. 7


Diuen que...

La regulació actual és restrictiva La veritat és que...

Els comerços poden obrir 12 hores al dia, 6 dies a la setmana La Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials, aprovada per les Corts Generals, fixava un mínim de 72 hores setmanals d’obertura comercial que el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, ha augmentat a 90, cosa que equival a 12 (ara 15) hores diàries de dilluns a dissabte.

3

Amb els comerços oberts 12 hores al dia, 6 dies a la setmana, no és possible sostenir que la regulació actual és restrictiva. En comparació amb els horaris comercials practicats en altres països europeus, els espanyols són especialment amplis i permeten realitzar compres en infinitat de moments del dia.

En qualsevol cas, aquesta llei estableix el marc mínim, és a dir, el contingut bàsic de la competència. Són les comunitats autònomes que tenen transferida la competència en comerç les que, respectant el mínim fixat pel legislador actual, poden ampliar lliurement els horaris comercials. Sent així, sorprèn que, als darrers anys, tan sols la comunitat de Madrid hagi avançat cap a l’obertura generalitzada en diumenges i festius (la llibertat total d’horaris comercials es troba en vigor des del 15 de juliol de 2012). De fet, la majoria de les autonomies s’han acollit al punt 2 de l’article 4 de la llei esmentada per rebaixar a 8 els festius amb obertura comercial (10 festius en el nou redactat de la llei introduït pel Reial decret llei abans esmentat).

8


Diuen que...

Els horaris actuals són un obstacle per a l’activitat turística durant els caps de setmana La veritat és que...

Els pobles i ciutats de Catalunya compten amb un gran nombre d’atractius turístics més enllà del comerç

4

El turisme constitueix una de les principals fonts de riquesa i creació de llocs de treball a l’Estat espanyol. Ja el franquisme, als anys seixanta i setanta del segle passat, va veure en el turista, nacional i estranger, el mecanisme idoni per superar la difícil conjuntura econòmica de l’època. Des dels embrionaris anuncis de “sol i platja” i “Spain is different”, la indústria turística al nostre país s’ha anat modernitzant, reciclant i adaptant a les necessitats de nous públics potencials, a més de crear noves fórmules, nous mercats i nous paquets turístics. Un exemple paradigmàtic és el turisme rural i de muntanya.

Així, dintre de l’oferta turística del nostre país, el comerç juga, sens dubte, un paper molt important. Existeix, de fet, l’anomenat turisme de compres, molt estès a les principals ciutats de l’Estat. Ara bé, el comerç és un element més d’un mix turístic en què són prioritaris, generalment, altres elements com l’oferta cultural, arquitectònica, museística, d’espais naturals, de descans, d’activitats nocturnes i recreatives, etc. Certament, en aquells dies de descans per al comerç, el turista pot realitzar un gran nombre d’activitats.

9


Diuen que...

Hi ha consumidors que no poden realitzar les seves compres a causa dels horaris actuals La veritat és que...

Gràcies als diferents formats comercials es poden realitzar compres, especialment d’aliments, gairebé tots els dies de l’any

5

No és possible sostenir que els horaris actuals impedeixen que les persones consumidores puguin realitzar còmodament les seves compres. El baròmetre del CIS del mes d’abril de 2011 concloïa que el 61,3% dels enquestats no se sent “gens perjudicat” pels horaris comercials actuals, mentre que el 26,2% es declara “poc perjudicat”. Tenint en compte que el 85% de la població espanyola se sent “poc o gens perjudicada” pels horaris comercials vigents, argumentar que existeix un gruix considerable de ciutadans i ciutadanes que no poden realitzar les seves compres per aquest motiu és totalment fal·laç. Tot i això, en el cas que hi hagués persones que, per motius professionals o personals, haguessin de realitzar les seves compres en festius, sempre podrien recórrer a les anomenades botigues de conveniència. D’acord amb la Llei 1/2004, abans esmentada, les botigues de conveniència són aquelles que, “con una superficie útil para la exposición y venta al público no superior a 500 metros cuadrados, permanezcan abiertas al público al menos dieciocho horas al día y distribuyan su oferta, en forma similar, entre libros, periódicos y revistas, artículos de alimentación, discos, vídeos, juguetes, regalos y artículos varios”. La Llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials, aprovada pel Parlament de Catalunya, fixa les especificitats dels horaris en aquesta comunitat autònoma. En el cas de les botigues de conveniència, aquestes hauran d’estar obertes tots els dies de l’any, amb l’única obligació de tancar l’1 de gener i el 25 de desembre. En definitiva, l’actual complementarietat dels canals de distribució permet que qualsevol persona, quasi en qualsevol moment del dia, pugui adquirir allò que necessita.

10


Diuen que...

Amb la desregulació dels horaris cada establiment podrà fixar lliurement les seves hores d’obertura La veritat és que...

A dia d’avui cada comerciant ja disposa d’un gran marge de maniobra per fixar l’horari comercial del seu establiment

6

Segons els partidaris de la desregulació, l’absència de límits legals permetrà que cada establiment comercial, depenent de la seva localització geogràfica, de la demanda i del tipus de consumidor a què serveix, pugui fixar els seus horaris d’obertura lliurement, adaptant-los millor a la seva situació.

La realitat, però, és que el marge actual ja permet que, de dilluns a dissabte, els comerciants, independentment de la mida del seu establiment, fixin lliurement l’horari respectant determinades limitacions (altrament comprensibles, com el nombre màxim d’hores setmanals d’obertura) en alguns territoris. L’únic imperatiu és el de limitar l’obertura en diumenges i festius als dies autoritzats per l’autoritat autonòmica competent. Aquest és, en definitiva, l’objectiu que es persegueix des de determinades instàncies: que el diumenge esdevingui dia laborable per al comerç.

11


Diuen que...

La ciutat oberta 24/7 és el futur La veritat és que...

La llibertat d’horaris acabaria amb la conciliació de la vida professional i familiar Els defensors de la desregulació afirmen que, amb el manteniment aferrissat dels horaris comercials actuals, s’intenta posar fre a una realitat i que les nostres ciutats avancen cap al model del que popularment es coneix com a ciutat 24/7, és a dir, la ciutat que mai dorm on els comerços, els restaurants i els serveis romanen oberts les 24 hores del dia els set dies de la setmana. La realitat, però, és una altra i, deixant de banda els casos més evidents, són ben poques les ciutats que al món occidental romanen obertes ininterrompudament.

7

Tot i estar immersos en forts processos d’integració a nivell global, no podem oblidar la nostra identitat, la nostra herència cultural i els comportaments sociològics fortament arrelats dels diversos pobles que conformen Espanya. Als nostres pobles i ciutats preval encara un fort sentit del descans i el temps lliure. Un descans, a més, estretament lligat a la nostra concepció del benestar. En altres paraules: sense descans no hi ha benestar. Els horaris comercials estan fortament relacionats amb l’estructura social i econòmica d’un territori. En el nostre cas, hem de tenir present, a més de la noció de descans i benestar, el compromís de tota la societat envers la conciliació de la vida professional i personal. En aquest sentit, els horaris comercials tenen un impacte directe, ja que no podem obviar que la generalització dels serveis oberts 24/7 implica que de manera ininterrompuda un treballador o treballadora es trobi darrere del taulell. També suposa l’augment del treball nocturn, l’impacte negatiu sobre la salut del qual està més que provat; en el cas del petit comerç, suposaria l’extensió de la jornada laboral d’aquells comerciants autònoms o amb plantilles reduïdes. 12


Diuen que...

La societat espanyola es mostra favorable a la desregulació dels horaris comercials La veritat és que...

Segons el baròmetre del CIS, més del 85% dels enquestats se sent “poc o gens perjudicat” pel descans del comerç en diumenges i festius

8

Al baròmetre del CIS esmentat en aquest document, el 53,1% dels enquestats es mostra favorable a l’establiment dels horaris comercials a través d’una disposició amb rang de llei. Això no obstant, el percentatge augmenta quan es pregunta directament per l’impacte suposadament negatiu que els horaris vigents poden tenir sobre el consum. Així, el 63,1% dels enquestats no se sent “gens perjudicat” pel règim actual, mentre que el 26,2% es declara “poc perjudicat. Únicament el 2% dels enquestats afirma estar molt perjudicat pel descans del comerç en diumenges i festius. Tenint en compte aquests resultats, podem afirmar que la societat espanyola percep que els horaris actuals són suficientment amplis, per la qual cosa no existeix la necessitat d’ampliar-los ni tampoc una demanda social en aquest sentit.

13


Diuen que...

La desregulació respon a una petició del sector La veritat és que...

La llibertat d’horaris únicament afavoreix els grans distribuïdors, els únics que l’han demanada La liberalització dels horaris comercials, lluny de dinamitzar el petit comerç de proximitat, suposaria un obstacle insalvable que determinaria, en termes negatius, la seva supervivència a curt i mitjà termini.

9

La desregulació afavoreix únicament els grans distribuïdors, els quals, als darrers anys, han demanat en repetides ocasions la derogació de la normativa vigent. En canvi, patronals de petits comerciants d’arreu de l’Estat rebutgen una mesura que, no només no tindrà cap incidència positiva sobre el consum, sinó que comportarà la destrucció de milers de llocs de treball en el teixit comercial de proximitat.

14


Diuen que...

Les 17 lleis de comerç autonòmiques frenen la competitivitat del sector de la distribució detallista La veritat és que...

Amb l’excepció de Madrid, la regulació en matèria de comerç és pràcticament idèntica a tot l’Estat

10 Les comunitats autònomes amb competència en comerç fixen finalment els horaris comercials tot respectant el contingut mínim establert pel legislador central. Cada comunitat, per exemple, determina el nombre de diumenges i festius amb obertura comercial, un nombre mai inferior a 8 (10 a partir de l’1 de gener de 2013), i la seva distribució al llarg de l’any. Per tant, tot i poder ampliar els horaris, la realitat és que, amb l’excepció de la comunitat de Madrid, cap autonomia ha fet un pas endavant cap a la desregulació; més aviat, del mínim imposat per les Corts Generals han fet el màxim.

Així, a la llum de l’anàlisi de les diferents normatives autonòmiques, podem concloure que les regulacions en matèria de comerç són, a grans trets, molt semblants entre les diferents autonomies. Dit en altres paraules: el desplegament de la competència autonòmica en matèria de comerç no implica necessàriament la dispersió normativa. Això no obstant, aquest fenomen no és exclusiu d’aquest àmbit ja que, tal com assenyalen els experts en el desplegament dels ordenaments jurídics autonòmics, es produeix també en altres camps (per exemple, a la sanitat). Darrere d’aquesta fal·làcia, que, en línies generals, trasllada la responsabilitat per la crisi actual a la mera existència de les comunitats autònomes, hi ha un fort sentiment centralista, contrari a la diversitat territorial que possibilita la Constitució Espanyola.

15


Diuen que...

La desregulació dels horaris no vulneraria la Constitució ja que aquesta disposa que l’Estat pot establir les línies generals en matèria d’horaris La veritat és que...

La llibertat total d’horaris esgotaria l’exercici d’una competència autonòmica i seria, per tant, inconstitucional Certament, els Estatuts d’autonomia, entre ells el de Catalunya, supediten la competència exclusiva autonòmica en matèria d’horaris comercials al compliment del principi constitucional d’unitat de mercat. Aquesta unitat de mercat està garantida a través de la Llei 1/2004, ja esmentada, en la qual el legislador estatal fixa els horaris comercials mínims que han de ser respectats per les autonomies. Ara bé, tal com ha manifestat el Tribunal Constitucional, si les Corts Generals legislen de manera completa una matèria sobre la qual estan facultades per dictar-ne únicament el contingut bàsic, estan de facto buidant la competència autonòmica i, per tant, envaint el seu àmbit competencial. En el cas que ens ocupa, la competència exclusiva a favor de les autonomies en matèria d’horaris comercials es veuria defraudada si el legislador estatal regulés l’esmentada matèria per complet (en puritat jurídica, establint la llibertat total d’obertura i impedint que qualsevol altra cambra legislativa pogués acotar aquesta llibertat). Davant d’aquest escenari, podem concloure que la desregulació dels horaris comercials (i la consegüent prohibició de restringir el nou marc per part de les autonomies) constituiria una flagrant invasió de l’àmbit competencial de les comunitats autònomes. 16


11

En cas que s’aprovés per part de les Corts Generals i el Consell de Ministres (a través de la figura del Decret llei), podríem fins i tot parlar d’un comportament prevaricador. Un comportament que, a més de ser constitutiu de delicte, vulneraria el principi de seguretat jurídica que la Constitució proclama al seu article novè.

En qualsevol cas, la invasió de l’àmbit competencial autonòmic, en tant que vulnera el repartiment de competències que estableixen la Constitució i els Estatuts d’autonomia, seria igualment inconstitucional; la norma que hagués originat l’esmentada invasió seria, amb tota seguretat, recorreguda davant el Tribunal Constitucional pels òrgans d’autogovern de les comunitats autònomes. Aquest recurs davant el Tribunal Constitucional, tot i que no suspendria l’efectivitat de la norma, esdevindria un potent focus d’inseguretat jurídica i litigis entre les autonomies i el Govern central, cosa que tindria un impacte molt negatiu sobre l’activitat econòmica.

17


Diuen que...

La legislació comunitària afavoreix la desregulació dels horaris La veritat és que...

Les institucions europees no s’han pronunciat sobre els horaris comercials En aquest cas, ens trobem davant d’una manipulació el contingut de la qual és totalment fals. Malauradament, el complex entramat jurídic dels Estats membre, en el qual conviuen normes jurídiques d’origen divers (que provenen de diferents centres de producció normativa: institucions europees, Corts Generals, parlaments autonòmics, ens locals, etc.) serveix d’excusa perquè determinats sectors alimentin la confusió i, aprofitant el desconeixement general d’una matèria tan complicada, tractin d’imposar uns ideals notablement diferents dels que es desprenen de l’Ordenament jurídic europeu. Concretament, aquests sectors addueixen que la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, atenent al seu objectiu liberalitzador del mercat comú, dóna ales a la desregulació dels horaris comercials. Malgrat això, la Directiva, citada tan sovint, no conté cap tipus d’al·lusió a aquesta matèria. El marc comunitari, en qualsevol cas, emfatitza la conciliació de la vida familiar i professional com a principi rector de l’economia, un equilibri que la desregulació dels horaris comercials posa en perill tal com hem pogut comprovar al llarg d’aquest document. No únicament això: la Comissió Europea ha recordat en innumerables ocasions la necessitat de valorar, durant la producció de nous cossos normatius, el possible impacte que aquests poden tenir sobre el teixit empresarial de les PIMES, fonamental a nivell econòmic a la Unió. 18


12 Aquesta exhortació va quedar plasmada el 2008 en l’anomenada “Small Business Act per a Europa: iniciativa a favor de les petites empreses”, basada en el conegut principi “Think small first”, és a dir, pensar primer a petita escala. En aquest document, la Comissió es refereix a aquesta smart regulation, respectuosa amb la situació de les petites empreses, i proposa sistematitzar l’anomenada “prova de les PIMES” per avaluar “rigorosament” la incidència de futures iniciatives legislatives sobre les petites empreses. A més, també es refereix a la necessitat de consultar els interessats, incloses les organitzacions de PIMES, i a la utilització de mesures específiques per reduir l’impacte sobre aquest teixit empresarial. El febrer de 2011, la Comissió va realitzar un estudi de seguiment de l’”Small Business Act per a Europa” i va concloure, a grans trets, que “the implementation of the SBA is progressing steadily but more needs to be done”.

19


Els horaris comercials a l’Estat espanyol vigents fins el 14 de juliol de 2012 Màxim d’hores d’obertura diària en diumenges i festius

Màxim d’hores d’obertura setmanal

Nombre anual de diumenges i festius amb obertura comercial

Marc estatal1

72 (mínim)

Majoria de CA

72

12

8

Catalunya

72

12

8

País Valencià

90

12

9

Illes Canàries

90

12

9

La Rioja

90

8

Madrid

72

22

Regió de Múrcia

72

12

10

Euskadi

72

12

122

8 (mínim)

20


ANNEX El quadre de la pàgina anterior resumeix la normativa estatal i autonòmica en matèria d’horaris comercials vigent fins l’entrada en vigor, el 15 de juliol de 2012, del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, i de la Llei 2/2012, de 12 de juny, de dinamització de l’activitat comercial a la Comunitat de Madrid. El primer ha modificat el marc estatal en matèria d’horaris comercials, mentre que la segona ha desregulat completament aquest àmbit a la comunitat madrilenya.

El nou marc estatal recollit al Reial decret llei 20/2012 fixa en 90 hores el còmput mínim d’hores setmanals que no pot ser reduït per les comunitats autònomes; el Reial decret llei també impossibilita que aquestes limitin el nombre d’hores d’obertura en diumenges i festius i, per últim, augmenta el nombre mínim anual de diumenges i festius amb obertura comercial autoritzada a 10. 1

La disposició addicional segona de la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials, establia, en el seu redactat previ a l’entrada en vigor del Reial decret llei 20/2012, que en el supòsit que les comunitats autònomes no fixessin el calendari anual de diumenges i festius amb obertura comercial autoritzada, els comerciants disposaven de plena llibertat per fixar el seu propi calendari. 2

21


Els comerciants de Catalunya, units contra la liberalització dels horaris comercials PIMEC Comerç, conjuntament amb els sindicats CCOO i UGT i les entitats patronals CCC, CEDAC, ABC de Catalunya i la COCAM, va signar el passat 4 de juliol al Parlament de Catalunya un manifest en què rebutja l’ampliació del marc estatal en matèria d’horaris comercials. Per defensar el model comercial català, que tants beneficis, socials i econòmics, aporta a la nostra societat, hem de continuar sumant veus. Per això, adhereix-te al manifest sectorial del comerç fent clic aquí i envia la butlleta emplenada a PIMEC Comerç.

Si tens algun dubte sobre la legislació actual en matèria d’horaris comercials, escriu-nos a: pcomerc@pimec.org Si vols consultar aquest document en castellà, visita: www.comerc.pimec.org

22



Les 12 fal·làcies de la desregulació dels horaris comercials, PIMEC Comerç