Issuu on Google+

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Vicent Andrés Estellés,

naix a Burjassot en 1924 de família de forners.


Estudia periodisme a Madrid i en tornar a València,

treballa al diari "Las Provincias"


AllĂ­ coneix a Joan Fuster,

Sanchis Guarner i la seua dona Isabel Llorente


La primera filla va morir als quatre mesos. En eixe fet s'inspiren varios llibres seus.


Poeta apassionat que retrata

admirablement la vida quotidiana.


Els seus temes preferits s贸n: l'amor, la vida, la mort, la por, la ciutat, el camp, la dona i el sentiment per la seua terra.


Poeta senzill i molt estimat, mor a València el 27 de març de 1993.


AQUEST POEMA FOU PUBLICAT AL DIARI "LAS PROVINCIAS" ALS ANYS 70 AMB EL TÍTOL DE CAMINS

“Abans, el camí del meu poble --el meu poble es Burjassot— era, des de València, una delicia. Hi havia l`horta, l`horta en la seua manifestació mes vivaç i procaç. Hi havia a un costat i l`altre, alqueries i sequies, i de vegades, fins i tot, barraques i parres. Hi havia una toponinimia d`una familiaritat “confiançuda” i divertida: pense, ara com ara, en “Casa la Conilla. Pero pense, també, en el Molí de l`Esperança i pense en la Parreta (…), hi havia, o hi hagué, fragmentes importants de contes i de sainets -Escalante i Blasco Ibañez. Ara no queda res. Es a dir: ara, l`horta ha desaparegut, tot està edificat . La ciutat creix i s´ho menja tot. És un fet –pe rò és, malgrat totes les comprensions- , un fet trist, melancolic. res".


Horacianes

res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra. m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament, me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme. cloc els ulls i me'l fot.


"Assumiràs la veu d'un poble, i seràs la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble..."


Bolero de l'Alcúdia (Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana) Queia tota la lluna sobre les sendes mentre canten i ballen dotze parelles. Dotze parelles, mare, dotze parelles que per la nit tenien les mans enceses. T'estime, rosa fina, clavell de sucre, ulls d'una aigua profunda, canten els muscles. Les meus mans et prenen igual que un cànter coloma meua, rosa,


"M'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprenent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd aquest pètal allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls..."


Pilar Arnal i Berga abril 2010


Coneixer Vicent Andres Estelles