Issuu on Google+

1. EL MÓN CRISTIÀ DESPRÉS DE TRENTO 1.1 LA RUPTURA DEL MAPA RELIGIÓS El període que va seguir al concili de Trento va estar marcat per la renovació de la vida catòlica, però també per la ruptura del mapa religiós. A Alemany predominava el protantisme i a Suïssa el calvinisme. A l’Anglaterra l’anglicanisme. A les Províncies Unides (Holanda), els nobles que volen separar-se de la monarquiahispànica abracenel calvinisme i rebutgen qualsevol imposició espanyola, incloent-hi la catolicitat dels seus reis. Espanya, Portugal, Irlanda, Itàlia i Flandes (Bèlgica) són algunes de les poques excepcions a aquesta escissió del món catòlic. El catolicisme va aconseguir perdurar en els països germànics meridionals -Àustria, Baviera- i també a Polònia i Bohèmia. A l’Est d’Europa, la Unió de Brest (1596) va suposar l’adhesió al catolicisme d’una part important de la jerarquia ortodoxa i va ser l’origen de l’Església gracoromana uniata o ucraïnesa. El cristianisme europeu va tenir el reflex corresponet a les terres evangelitzades al Nou Món i a altres regions del planeta. En els dominis espanyols i portuguesos es desencolupa una pròspera fe catòlica mentre que les colònies angleses són poblades fonamentalment per famílies protestants i anglicanes que no evangelitzen els indígenes. Les missions són fonamentalment catòliques i originen comunitats cristianes. 1.2 LES GUERRES DE RELIGIÓ Un protestantisme a la defensiva temia la reconquesta catòlica d’Alemany a mans de les dues grans potècies regides per la casa d’Habsburg: Espanya i l’Imperi germà. En protesta pels esforços de Ferran d’Habsburg per restaurar el catolicisme, els rebels de Bohèmia van llançar dos dels seus ministres per una finestra. Aquest incident, conegut amb el nom de la Defenestració de Praga, va ser la causa immediata de la Guerra dels Tranta anys confilicte llarg i devastador, que va reduir a la meitat la població alemanya. Quan semblava que les dues potències catòliques estaven a un pas d’aconseguir la victòria, l’altra gran monarquia catòlica de l’Europa occidental –França- va intervenir d’una manera decisiva en la lluita i va inclinar la balança a favor dels prínceps protestants. El 1648 es firma la pau de Westfàlia, que va restablir el principi religiós cuius regio,eius religio (a tla rei, tal religió). La religió de l’Estat seria l’única que tindria ple dret; les altes –minoritàries- es respectarien, però no podrien tenir manifestacions públiques. Westfàlia va posar fi a aquesta guerra, però el conflicte va continuar fins al relleu definitiu d’Espanya de l’hegemonia europea –a favor de França en el Continent i d’Anglaterra en els mars-, que se certifica després del tractat d’Utrecht (1713).


El mÞon cristiºa despres de Trento