Issuu on Google+

vic 360ยบ

CULTURA

+ GASTRONOMIA + FIRES + MERCATS + LLEURE

Vic 360ยบ et permet descobrir la ciutat en tots els sentits

OFICINA DETURISME DEVIC www.vic360ยบ. com


vic 360ยบ

vic 360ยบ


รNDEX

VIC 360ยบ

1

LA CIUTAT

2

CULTURA

11

GASTRONOMIA

27

FIRES

33

MERCATS

36

LLEURE

39

PREN NOTA

48

ZONA POST-IT

51


VIC 360º DESCOBREIX LA CIUTAT

360º

La ciutat de Vic es presenta al turista i al viatger com una ciutat atractiva, plena de racons amb encant i roca en patrimoni, tot això lligat amb harmonia amb els nous barris, les noves instal.lacions i equipaments que ha anat desenvolupant la ciutat, fruit del seu creixement.

VIC360º

En aquesta guia i trobareu, amb tot detall, aquells trets característics de la nostra ciutat i podreu aprofundir en els aspectes que ens caracteritzen i ens diferencien d`altres capitals catalanes: la plaça Major, la Casa de la Ciutat, la riquesa del Museu Episcopal o del Museu de l`Art de la Pell, el Temple Romà o les principals ofertes gastronòmiques de les quals podeu gaudir.

CENTRECIUTAT 41º56’42.20’’N 2º14’46.21’’E

01

És per tant, una guia molt indicada per a persones de fora que trepitgen per primera vegada els nostres carrers, però també en trauran profit els que resideixen o visiten habitualment Vic ja que, de ben segur, hi descobriran aspectes que teniem anònims o inexplorats. Us donem la més sincera benvinguda a la ciutat de Vic, i esperem que puguem descobrir tots aquells raocns interessants de la ciutat i en pogueu viure una experiència magnífica i innolvidable, tant si visiteu la ciutat sols com en compnayia.


LA CIUTAT CAPITAL HISTÒRICA

360º

VIC, CAPITALHISTÒRICA

Vic s`estén a al confluència dels rius Mèder i Gurri, afluents del Ter, al mig de la Plana del mateix nom al nord-est de Catalunya. La ciutat és la capital natural i històrica d`Osona, una comarca formada per una gran diversitat de territoris , però exerceix la seva influència més enllà dels límits comarcals.

PLAÇADEVIC 41º93’05.31’’N 2º25’42.236’’E

02

El poder aglutinador de Vic es basa en la seva condició de seu episcopal, de centre comercial i de ciutat universitària i de serveis. Vic s`ha convertir, al llarg dels segles, en un element cohesionador del territori que l`envolta, i és d`aquest entorn d`on ha tret força. Avui forma part activa la xarxa de ciutats mitjanes que vertebren el territori català. En una extensió de 30,92 km, hi viuen prop de 40.000 habitants. En l`última dècada la ciutat ha experimentat un gran creixement demogràfic i urbanístic. És significatiu el gran nombre d`immigrants dels últims anys, que representen el 20% de la població, un dels índex més alts de Catalunya, i constitueixen un repte i una oportunitat per fer de Vic una ciutat més acollidora i multicultural. La creació de noves zones urbanitzades ha possibilitat aquest creixement que, encara que en menor mesura, també es nodreix de nouvinguts provinents de l`àrea metropolitana de Barcelona.


LA CIUTAT PROXIMITAT PIRINEUS I MAR

PROXIMITATENTRE PIRINEUS IMAR

360º

ESTACIÓDETREN 41º55’51.75’’N 2º14’5.84’’E

03

Vic ha estat sempre el centre de la via de pas que comunica França i els Pirineus amb Barcelona i el mar, seguint el traçat del Ter i del Congost. Aquest eix nordsud es va reforçar al segle XIX amb una línia de tren. La gran millora en les comunicacions, però, ha arribat a finals del segle XX. El desdoblament de la carretera de Barcelona (C-17), que permet enllaçar amb l`àrea metropolitana en menys d`una hora, i, de l`altra l`Eix Transversal (C25), que comunica la costa amb l`interior de Catalunya, i trenca el tradicional aïllament de poblacions principals com Manresa i Girona. A aquesta millora s`hi ha d`afegir l`eix Vic-Olot-Figueres. D`aquesta manera, la ciutat es troba en un important eix de comunicacions del trànsit català i del que enllaça la península amb França i la resta d`Europa. Aquest eix nord-sud es va reforçar al segle XIX amb una línia de tren. La gran millora en les comunicacions, però, ha arribat a finals del segle XX. D`aquesta manera, la ciutat es troba en un important eix de comunicacions del trànsit català i del que enllaça la península.


LA CIUTAT ECONOMIA EQUILIBRADA

360º

UNAECONOMIAEQUILIBRADA

Vic i Osona han gaudit en els últims anys d`una economia força equilibrada.

EDIFIÇIDELSUCRE 41º55’40.87’’N 2º14’48.63’’E

04

La indústria de la pell, la més tradicional de la ciutat, es troba en ple procés de transformació i el tèxtil, que ha estat la base de la indústria de la comarca, ha entrat en crisi. Però el teixit industrial, format sobretot per petites i mitjanes empreses, s`ha anat diversificant i avui, entre sectors ben diversos, en destaquen alguns com el metal.lúrgic, format tant per empreses de petites dimensions com per altres que exporten arreu del món, fent així que l`economia vagi funcionant de manera raonable en funció dels països. El sector que ha crescut més en els últims anys és l`agroalimentari amb nombroses indústries de derivats del porc i, en menor mesura, de derivats lactics. Aquestes indústries estan en relació directa amb el dinamisme del sector ramader, especialitzat en el bestiar porcí, que aparca l`activitat del sector primari, tan important encara per a l`economia de la comarca. El sector ramader, concretament dins l`apartat de l`animal porcí, té una gran importància pel que fa als beneficis econòmics de la ciutat.


LA CIUTAT CIUTAT COMERCIAL I DE SERVEIS

CIUTATCOMERCIALIDESERVEIS

360º

CARRERMANLLEU 41º54’40.50’’N 2º14’30.60’’E

05

Vic s`ha consolidat en els últims anys com a centre de serveis, un sector que ocupa més de la meitat de la població activa. Una variada oferta d`infraestructures i de serveis administratius, sanitarus, docents i socials rofercen el paper de la ciutat com a capital de la seva àrea d`influència. Als ulls del foraster el que crida més l`atenció és la qualitat i la quantitat de comerços, que no que no corresponen amb una ciutat de dimensions petites com Vic. I es que el comerç no solament cobreix les necessitats dels seus habitants, sinó que te un poder d`atracció sobre tota la comarca i les comarques veïnes. El visitant pot passejar-se pels animats carrers d`una ciutat mil.lenària i entrar a les modernes botigues de la zona comercial on es pot comprar de tot. Per tant, es troba un comerç a l`abast de tpthom, on la diversificació dels seus productes abarca tots els àmbits del comerç.


LA CIUTAT TRADICIÓ CULTURAL

360º

L`extraordinària vitalitat cultural de Vic és un fet ben reconegut. L`interès per la cultura es palpa al carrer i es manifesta en les múltiples activitats organitzades per un teixit associatiu format per nombroses entitats amb una gran capacitat de convocatòria i amb els objectius més diveros.

TRADICIÓCULTURAL

Un cop d`ull a les agendes culturals sorprèn per la quantitat i la qualitat d`exposicions, conferències, concerts i activitats de tota mena.

CARRERSANT ANTONICLARET 41º54’43.52’’N 2º14’20.57’’E

06

En algunes èpoques Vic ha fet una aportació cultural al cinjunt del país com no ho ha fet cap altra capital de la comarca, i la gran influència que exerceix a tot Osona, i també a les ocmarques veïnes. La tradició cultural de la ciutat no s`explica sense la presència de les institucions eclesiàstiques que, amb el bisbat al capdavant, han protagonitzat històricament nombroses iniciatives en el camp de la cultura i de l`ensenyament. Les tres institucions considerades antecessores de l`actual Univeristat de Vic han estat vinculades al bisbat: l`Escola Catedralícia a l`època medieval, la Universitat Literària (1599-1717) i el Seminari Conciliar, que entre els segles XVIII i XX va suplir els estudis universitàris abolits pels decrets de Nova Planta el 1717.


LA CIUTAT EMPREMPTA UNIVERSITAT

L`EMPREMPT DEL`UNIVERSITAT

360º

UNIVERSITATDEVIC 41º54’43.52’’N 2º14’20.57’’E

07

La recuperació de l`Universitat es va iniciar amb la creació de l`Escola Universitària de Mestres l`any 1977, i va culminar amb l`aprovació el 1977 al Parlament de Catalunya de la llei de creació de la Universitat de Vic. Avui s`hi poden estudiar una vintena de titulacions repartides en cinc facultats i escoles. La iniciativa va requerir l`entesa entre intel.lectuals, polítics i empresaris i ha significat un revulsiu per a la dinàmica econòmica i demogràfica de la població. Els quatre mil estudiants d`avui no tenen res a veure amb la típica figura de l`estudiant de Vic del segle XIX. Els estudiants han aportat vida al carrer i han omplert transports i allotjaments. Els bars i els restaurants del centre i els veïns en general coneixen bé les festes i el brogit de l`ambient estudiantil. A més de l`activitat propiament acadèmica, la Universitat ha promogut altres iniciatives en l`àmbit cultural com les empreses Eumo Editorial, per l`edició de llibres i revsites, i Eumogràfic, taller de disseny, o produccions audiovisuals, treballs de recerca i la celebració de multitud de simposis, seminaris i jornades. Altres entitats com l`Institut Superior de Ciències Religioses o l`Escola d`Art de Vic, completen l`oferta.


LA CIUTAT LLONGANISSA I PA DE PESSIC

LA LLONGANISSAIELPA DEPESSIC

360º

PLAÇADELPES 41º54’43.52’’N 2º14’20.57’’E

08

La cuina Vigatana no té cap plat propi que l`hagi fet famosa, però sí que té un producte estrella que cap visitant no hauria de deixar tastar: la llangonissa. La fama de la llonganissa de Vic es va estendre arreu a final del selge XIX. L`embotit s`elabora amb carn de les millors parts del porc i amb cansalada, condimentades només amb sal i pebre, i s`emboteix en tripes naturals. La part més delicada del porcés és l`assecat, que mab el sistema tradicional és completament natural. És durant l`assecat que l`embotit adquireix els trets distintius, ja que són les especials condicions climàtiques de la Plana, amb la boira característica, el que fa que el producte tingui un aroma i un gust únics. La llonganissa de Vic compta amb el distintiu d`Indicació Geogràfica Protegida. L`altre producte reconegut tradicionalment com a propi de Vic és el pa de pessic, un biscuit sungular i llaminer, excel.lent per acompanyar crema o xocolata desfeta, que té més de cent anys d`història. Les pastiseries el couen en peces individuals i el venen en capses de sis, de manera que durant anys ha estat el “record” que amb més ferqüència els visitants s`han endut cap a casa.


LA CIUTAT ENTRE TRADICIÓ I MODERNITAT

ENTRE LATRADICIÓI LAMODERNITAT

360º

PARCDELSESTUDIS 41º54’30.24’’N 2º14’10.63’’E

09

Vic ha estat i és una ciutat de forts contrastos que ha sabut integrar tradició i modernitat. El tòpic de ciutat tancada, conservadora i clerical que se li va assignar durant molts anys ha passat a l`història. Tot i que no renuncia les seves arrels, el Vic del segle XXI és una ciutat oberta, dinàmica i moderna. La tenacitat i la voluntat, uns trets que també s`han atribuït des de sempre als vigatans, deuen haver fet possible el progrés actual. Els factors són molts: la millora de les comunicacions, els creixement urbanístic, l`èxit de les seves fires i mercats, la consolidació com a ciutat de serveis... Els ciutadans vinguts d`altres països l`han feta més diversa i solidària; els estudiants l`han feta més acollidora i animada. Al centre de la ciutat s`hi descobreix també el contrast: a la part alta trobem l`animació de les botigues, amb els colors dels aparadors i el pas de la gent amunt i avall, mentre que a la part baixa, sense gairebé comerços, encara és possible passejar-s`hi en silenci. De nit, l`ambient dels nomborsos bars i restaurants, amb les terrasses al carrer a l`estiu, és també considerable. Sigui com sigui, avui val la pena de passejarse per Vic i serà agradable per als visistants.


LA CIUTAT TESTIMONIS

TESTIMONIS ARQUITECTÒNICS

360º

TEMPLE ROMÀ 41º54’28.89’’N 2º14’30.47’’E

10

Les poques construccions que ens han arribat d`aquella època són de gran interès. La cripta i el campanar de la Catedral, per exemple, són un magnífic exemple del romànic llombard. La majoria d`habitatges, però, eren massa senzills per persistir: solien estar construïts amb parets de tàpia amb molt poques obertures, i constaven de planta baixa i un pis amb els seus horts i patis. Aquesta tipologia arquitectònica es va mantenir fins al segle XV, quan alguns casals de famílies es va manetnir fins al segle XV, quan alguns casals de famílies importants van començar a aixecar un segon pis i a obrir esvelts finestrals de factura gòtica dividits per fines columnetes. El gòtic va arribar a ser molt popular a la ciutat, com a tot Catalunya, i es va utilitzar en èpoques en què altres indrets ja es produïa el Renaixement.


vic 360ยบ

vic 360ยบ

cultura

CENTRE HISTORIC MUSEUSICATEDRALS ESGLESIESICONVENTS EDIFICISD`INTERES

OFICINA DE TURISMEDE VIC www.vic36 0 ยบ . com


CULTURA CENTRE HISTÒRIC

360º

CENTRE HISTÒRIC

Vic és una iteressant ciutat de l`interior de Catalunya que conserva les tradicions i l`essència propia del país. Al llarg de la historia, Vic ha estat una ciutat Romana, seu d`un comptat medieval, capital de la comarca, i centre d`un extens bisbat.

CENTRECIUTAT 41º56’42.20’’N 2º14’46.21’’E

11

La seva llarga historia, present als carrers i a les plaçes del centre històric, conviu en harmonia amb el nou creixement hurbanístic, que mostra el dinamisme d`una ciutat cosmopolita, expressat a trevés del ressó de les seves fires i mercats, de la consolidació de la Universitat de Vic o del creixement dels polígons industrias. Vic és una ciutat rica en contrastos on conviuen la tradició i la modernitat, l’herència del món rural i els ambients més avançats, la tranquil.litat pròpia d’una ciutat petita i l’animació lúdica i festiva. La riquesa del seu patrimoni, manifesta en la qualitat dels seus museus, arxius i edificis històrics, juntament amb l’abundància d’associacions dedicades als camps més diversos, és l’expressió d’una ciutat plena d’inquietuds cíviques, culturals i artístiques. L’estructura econòmica es basa en el sector comercial, industrial i de serveis. El visitant hi trobarà una xarxa de comerços variada, moderna i de qualitat i una grastronomia que, a més dels plats de la cuina radicional de l`interior del país s`ha distingit en els últims anys per la innovació.


CULTURA CASC ANTIC

360º

Els més de dos mil anys d`historia de la ciutat de Vic han deixat un important patrimoni històric, artístic i arquitectònic. El centre històric, d`origen medieval, conserva e una superficie reduïda nombroses mostres d`aquest patrimoni: Des d`un temple romà erigit al segle II, fins a edificis notables d`época contemporània. Passejar pels carrers estrets i sinuosos permet contemplar obres Mestres de tots els estils arquitectònics. Alguns espais o edificis han adquirit amb els segles una representativitat especial. Han estat escenari dels principals fets històrics i elements determinants en la configuració urbanística de la ciutat antiga.

CASCANTIC

La majoria continuen fent avui la mateixa funció que feien en el seu origen, i són el resultat de totes les transformacions que s`hi han fet al llarg dels segles.

CASCANTIC 41º56’47.21’’N 2º14’50.21’’E

12

L`Ajuntament o Casa de la Ciutat, és la seu del govern de Vic des del segle XIV. El 1383, quan la ciutat estava dividida en dues jurisdiccions, la del bisbe o reial i la comtal, el consell de la patria reial va fer construir un edifici per a la venda de la carn i del peix a la planta baixa, i amb una sala per a les reunions del consell al primer pis. Josep de la Concepció, anomenat el Tracista, que va representar l`edifici gòtic originari.


CULTURA MUSEUS I CATEDRAL

360º

Aquest equipament justifica per so sol la consideració de la ciutat com a destí de màxima categoria en l`àmbit del turisme cultural. Les col.leccions dels museus ocupen un lloc privilegiat en el patrimoni museístic català i lagunes són les més importants del món en la seva especialitat.

MUSEUSI CATEDRAL

Sorprèn que una ciutat de les dimensions de vic exhibeixi un patrimoni d`aquesta cetgoria, però s`ha de tenir en compte que procedeix de tot el bisbat, el territori del qual comprèn diverses comarques i, a l`Edat Mitjana, ocupava gran part de Catalunya.

CATEDRALDEVIC 41º55’30.03’’N 2º15’14.02’’E

13

La voluntat d`un grup d`intel.lectuals i eclesiàstics vigatans de recuperar el patrimoni artístic català, influïts per les idees de la Renaixença i del Modernisme. El primer conservador va ser Antoni d`Espona i Nuix, però l`ànima va ser el mossèn Josep Gudiol i Cunill, conservador entre 1898 i 1931, que gràcies a les taques realitzades es va convertir en un historiador de prestigi internacional. El seu treball va servir de model per a la creació dels museus diocesans de Catalunya. Vic adquireix una gran referència en el reconeixement dels museus que es troben a la ciutat i de la seva catedral.


CULTURA

01 MUSEU EPISCOPAL 360º

MUSEU EPISCOPALDE VIC

El Museu Episcopal té documentats més de 25.000 objectes dels quals s`exposen de forma permanent uns 3.000, mentre que altres es poden veure a les Galeries d`estdui, un magatzem obert al públic ubicat al final del recorregut de la visita.

MUSEUEPISCOPALDEVIC 41º55’30.03’’N 2º15’14.02’’E

14

L`exposició permanent ocupa tres plantes i part del soterrani i està dividida en col.leccions segons els materials. Dintre de cada col.lecció es segueix un ordre cronològic i estilístic. Arqueologia (soterrani). S`hi poden seguir dos recorreguts diferents, cadascun ordenat cronològicament. Per l`esquerra les peçes egípcies, gregues i romanes i per la dreta l`arqueologia d`Osona des de la prehistòria fins a l`època medieval. Lapidari (soterrani). Obres realitzades en pedra del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc. La instal.lació de les restes del basament de la portalada romànica de la Catedral remeten les proporcions. Monedes i Medalles (soterrani i 2ª planta). El museu guarda més de 5.000 monedes i medalles. A la sala d`arqueologia es poden veure 190 monedes des de l`època grega fins al segle XI i a la sala d`orfebreria des del segle XII al XIX.


CULTURA

02 L`ART DE LA PELL

MUSEU DEL`ARTDE LA PELL

360º

MUSEUDEL`ARTDELAPELL 41º55’28.56’’N 2º15’12.24’’E

15

El museu està dedicat de manera monogràfica a les aplicacions artístiques de la pell. El fons del museu procedeix de la col.lecció particular iniciada l`any 1914 per l`industrial pellaire vigatà Andreu Colomer Munmany. La col.lecció va créixer de mica en mica amb peces adquirides en diferents parts del món fins que la quantitat i la qualitat van exigir un espai adequat per guardar-les i exhibir-les. Actualment, la col.lecció consta d`un miler de peces fetes totalment o parcialment en pell, de les quals només se n`exposa una tercera part. S`hi pot veure des d`una gran varietat d`objectes de la vida quotidiana fins a peces essencialment artístiques treballades amb diferents tècniques de tractament de la pell. Des d`un punt de vista cronològic, les peces van des del segle XIII fins al XIX. El més destacable són els objectes recoberts de cordovà (pell de cabra adobada amb un adob vegetal anomenat sumac) i els revestiments de paret de guadamassil. La col.lecció ocupa dues plantes de l`antic convent del Carme, un atractiu espai remodelat expressament per aquestes peces. Tracta d`un edifici original del segle XVII on també s`hi troba la Biblioteca Pública Joan Triadú i l`Arxiu Comarcal.


CULTURA

03 MUSEU BALMES 360º

MUSEU BALMES

L`actual museu té com antecedent un altre espai, inagurat el 1948, que mostrava la cambra on va morir Blames, que s`havia conservat fins aleshores. Després d`uns anys tancada al públic es va remodelar i obrir de nou el 1998, en ocasió del 15è aniversari de la seva mort. La instal.lació només sòbre per a visites concertades.

MUSEUBALMES 41º55’30.76’’N 2º15’14.25’’E

16

El nou Museu Balmes situa al visitant en el context en què va viure el filòsof, polític i escriptor vigatà. La instal. lació està dividida en dos espais: d`una banda, fotografies i gravats de l`època amb textos explicatius que ens permeten conèixer i comprendre millor la seva obra, i, de l`altra, la cambra de Balmes, amb els mobles que hi tenia i les primeres edicions de la seva obra. El museu està ubicat a la Casa Bojons, un casal senyorial del segle XVII, que du el nom de la família que en va ser propietària entre els anys 1769 i 1864. L`amistat que unia els membres d`aquetsa família amb Balmes els va portar a acollir-lo durant els darrers mesos de la seva malaltia. Actualment, a més d`aquesta instal. lació, l`edifici, propietat de l`Ajuntament, acull altres entitats i serveis públics.


CULTURA

04 LA CATEDRAL 360º

Quan a final del segle IX es va restaurar el bisbat de Vic, van construir els edificis de la Catedral al mateix lloc on es troben avui. La Catedral, com era comú en aquella època, comptava amb tres esglèsies: la de Sant Pere, la de la Santa Maria i la de Sant Miquel Arcàngel.

LA CATEDRAL

D`aquesta Catedral romànica, en queden avui la cripta i el campanar de l`esglèsia de Sant Pere. A principi de la Guerra Civil, pel juliol de 1936, la Catedral va ser saquejada i incendiada. Es van perdre molts objectes de valor i el temple va quedar amb el sostre esfondrat i cobert de una els tres anys que va durar la guerra.

LACATEDRAL 41º55’30.76’’N 2º15’14.25’’E

17

Les teles que es poden veure avui a les parets de la catedral corresponen al tercer projecte decoratiu que va fer el pintor per a la seu vigatana. La desaparició de les pintures el 1936 va doldre molt a Sert i, quaranta anys després va rebre el primer encàrrec, es va proposar tornar a decorar la Catedral. Les tel.les es van col. locar l`any 1945, poc abans de la mort del pintor. Els llocs d`interés de la Catedral són diveresos: La cripta i el campanar romànics, el Retaule gòtic de Sant Pere, la Capella de l`Esperit Sant i Sala Capitular, la Sala d`orfebreria i d`indumentària litúrgica, el claustre, la catedral neoclàssica, la Capella de Sant Bernat Calbó i la decoració de Josep M. Sert. El conjunt arquitectònic es completa amb el Palau Episcopal.


CULTURA ESGLÈSIES I CONVENTS

360º

ESGLÈSIESICONVENTS

L`Ajuntament o Casa de la Ciutat, és la seu del govern de Vic des del segle XIV. El 1383, quan la ciutat estava dividida en dues jurisdiccions, la del bisbe o reial i la comtal, el consell de la patria reial va fer construir un edifici per a la venda de la carn i del peix a la planta baixa, i amb una sala per a les reunions del consell al primer pis.

RAMBLADEVIC 41º55’44.29’’N 2º15’27.31’’E

18

Aviat es va haver d`ampliar, sobretot a partir del 1450, quan es van unificar les dues jurisdiccions. Primer s`hi va afegir un pis i després, a la primera planta, s`hi va arranjar una capella i s`hi va obrir un finestral, esculpit en estil gòtic. A partir del segle XVI es van anar comprant successivament les cases contingudes fins a asconseguir una sortida a la plaça del Mercadal, tal com corresponia a un edifici tan representatiu per a la ciutat. Després de totes aquestes adquisiscions, l`Ajuntament era un garbuix d`edificis po adequats per a la tasca que s`hi duia a terme i poc avinguts amb el gust de l`època. Per això, es va decidir emprendre unes obres de reforma per tal d`unificar les diferents cases i poder disposar d`un edifici adaptat a les funcions que li pertocaven. El projecte es va encomanar el 1670 a Fra Josep de la Concepció, anomenat el Tracista, que va representar l`edifici gòtic originari.


CULTURA

05 SANT ANTONI CLARET

ESGLÈSIADE SANT ANTONI M.CLARET

360º

TEMPLE ANTONIM.CLARET 41º55’30.12’’N 2º15’45.51’’E

19

Projectada per l`arquitecte Josep M. Ribes i construïda entre 1957 i 1970. A l`interior es conserven les despulles del sant. Es va erigir sobre el solar de l`antiga esglèsia de la Merçè, destruïda el 1936. El claustre del convent, construït cap al 1723 per Jacint Moratò Soler, és d`una gran esveltesa i originalitat. Actualment, la part superior del claustre és la seu de l`escola d`Art Junyent i Subirà. L`Ajuntament o Casa de la Ciutat, és la seu del govern de Vic des del segle XIV. El 1383, quan la ciutat estava dividida en dues jurisdiccions, la del bisbe o reial i la comtal, el consell de la patria reial va fer construir un edifici per a la venda de la carn i del peix a la planta baixa, i amb una sala per a les reunions del consell al primer pis. Aviat es va haver d`ampliar, sobretot a partir del 1450, quan es van unificar les dues jurisdiccions. Primer s`hi va afegir un pis i després, a la primera planta, s`hi va arranjar una capella i s`hi va obrir un finestral, esculpit en estil gòtic. A partir del segle XVI es van anar comprant successivament les cases contingudes fins a asconseguir una sortida a la plaça del Mercadal, tal com corresponia a un edifici tan representatiu per a la ciutat.


CULTURA

06 ESGLÈSIA DE LA PIETAT 360º

ESGLÈSIADE LAPIETAT

D`època barroca. Iniciada el 1614 sobre l`antiga esglèsia de Sant Sadurní de la qual es conserva la façana romànica. És obra de Josep Moratò. En el seu interior s`hi troben escultures de J. Francesc Morató, realitzades a finals del segle XVII. Capella oberta amb cúpula, dedicada als Sants Màrtirs i decorada pel pintor Marià Colomer.

ESGLÈSIADELAPIETAT 41º55’30.12’’N 2º15’45.51’’E

20

Aquest conjunt arquitectònic d`època barroca, seu de les monges carmelitanes descales, fou manat edificar per Domènec Osona a mitjans del segle XVII. És obra de l`arquitecte Josep Moratò. El retaule major, construït entre els anys 1698 i 1704 és obra de Pau Costa. El monument de Setmana Santa, del 1751, fou realitzat per l`arquitecte Josep Morató i Sellés i l`escultor Carles Morató i Brugoles. Són dues obres molt valuoses de l`estil barroc. Aquest conjunt arquitectònic d`estil barroc fou projectat per diferents mestres de cases de la família Morató. L`esglèsia està formada per una nau central amb capelles laterals. Decoren el presbiteri unes pintures del vigatà Llucià Romeu que representen els misteris del Rosari.


CULTURA

07 CONVENT DE LA MERÇÈ

CONVENT DE LA MERÇÈ

360º

CONVENTDELAMERÇÈ 41º55’36.67’’N 2º15’42.29’’E

21

Època noucentista. Construït per l`arquitecte Josep M. Pericas, l`nay 1929. A l`interior es troba el Museu Claretià que exposa objectes i records del fundador Pare Claret. Es considera la Casa mare de la congregació. Casa senyorial d`estil barroc construïda els segles XVII i XVIII. Conté sales decorades amb escenes del Telèmac i de Sant Maurici, obra dels pintors Francesc Pla el Vigatà i Llucià Romeu. És també notable un saló pintat amb motius xinesos. Actualment, la planta baixa de la casa està ocupada per dependències municipals i per l`Oficina de Turisme.


CULTURA

08 EL MERCADAL 360º

El Mercadal, o plaça Major, és amb tota seguretat l`espai més conegut de la ciutat. L`harmonia del conjunt de cases que l`envolten, el tipisme dels seus porxos, les seves grans dimensions (uns 7.600 m quadrats de superfície total) el converteixen en un espai singular i en una de les plaçes més emblemàtiques de Catalunya.

ELMERCADAL

Tanmateix el que més captiva de la plaça és la vitalitat. La plaça és i ha estat sempre le centre de la vida ciutadana. És un lloc per passejar, per comprar, per trobar-se amb els amics o per reposar assegut en alguna terrassa.

PLAÇAMAJOR 41º55’28.45’N 2º15’67.14’’E

22

També és el marc idoni per a qualsevol acte cívic o manifestació popular, i escenari de concrets i cel.lebracions de tota mena. La plaça és un espai viu, que canvia segons l`hora del dia, el dia de la setmana i les diferents festivitats al llarg de l`any. Amb tot, l`essència de la plaça, i la seva raó de ser, és le mercat. Molt abans que s`hi construís la primera casa, era el lloc on es feia el mercat a camp obert. Després durant els segles XII i XIII, s`hi va començar a construir al voltant. Les cases, de diverses formes i estils segons cada època, tenien un tret en comú: els porxos que permitien als venedors i compradors resguardar-se de les incidències del temps.


CULTURA

09 CASA CORTADA 360º

Casa senyorial d`estil barroc construïda els segles XVII i XVIII. Conté sales decorades amb escenes del Telèmac i de Sant Maurici, obra dels pintors Francesc Pla el Vigatà i Llucià Romeu. És també notable un saló pintat amb motius xinesos.

CASACORTADA

Actualment, la planta baixa de la casa està ocupada per dependències municipals i per l`Oficina de Turisme.

CASACORTADA 41º55’54.29’N 2º15’40.45’’E

23

L`Ajuntament o Casa de la Ciutat, és la seu del govern de Vic des del segle XIV. El 1383, quan la ciutat estava dividida en dues jurisdiccions, la del bisbe o reial i la comtal, el consell de la patria reial va fer construir un edifici per a la venda de la carn i del peix a la planta baixa, i amb una sala per a les reunions del consell al primer pis. Aviat es va haver d`ampliar, sobretot a partir del 1450, quan es van unificar les dues jurisdiccions. Primer s`hi va afegir un pis i després, a la primera planta, s`hi va arranjar una capella i s`hi va obrir un finestral, esculpit en estil gòtic.


CULTURA

10 SANT MIQUEL DELS SANTS 360º

CASADESANTMIQUELDELS SANTS

Casa on va néixer el 1591 Miquel Argemir, patró de la ciutat de Vic. La capella es va cosntruir el 1779, any de la seva beatificació.

CASADESANTMIQUELDELS SANTS 41º55’54.29’N 2º15’40.45’’E

24

L`Ajuntament o Casa de la Ciutat, és la seu del govern de Vic des del segle XIV. El 1383, quan la ciutat estava dividida en dues jurisdiccions, la del bisbe o reial i la comtal, el consell de la patria reial va fer construir un edifici per a la venda de la carn i del peix a la planta baixa, i amb una sala per a les reunions del consell al primer pis. Aviat es va haver d`ampliar, sobretot a partir del 1450, quan es van unificar les dues jurisdiccions. Primer s`hi va afegir un pis i després, a la primera planta, s`hi va arranjar una capella i s`hi va obrir un finestral, esculpit en estil gòtic. A partir del segle XVI es van anar comprant successivament les cases contingudes fins a asconseguir una sortida a la plaça del Mercadal, tal com corresponia a un edifici tan representatiu per a la ciutat. Després de totes aquestes adquisiscions, l`Ajuntament era un garbuix d`edificis po adequats per a la tasca que s`hi duia a terme i poc avinguts amb el gust de l`època. Per això, es va decidir emprendre unes obres de reforma per tal d`unificar les diferents cases.


CULTURA

11 TEMPLE ROMÀ 360º

A principi del segle II dC la ciutat d`Ausa, tal com s`anomenava Vic a l`època romana, devia ser un nucli prou important per construir-hi un temple. Els treballs arqueològics han localitzat nombroses restes d`aquella època, però aquest és l`únic edifici que s`ha pogut recuperar en el seu emplaçament exacte i amb les seves dimensions reals, i constitueix un exemple únic a Catalunya d`aquest tipus d`edificacions.

TEMPLEROMÀ

El temple es va construir en un dels indrets més alts de la ciutat i orientat cap a llevant, seguint les normes de l`època. No se sap a quina divinitat era consagrat, però va mantenir l`activitat fins que, al segle IV, es va prohibir el culte a les divinitats paganes.

TEMPLEROMÀ 41º55’34.49’N 2º15’61.25’’E

25

L`edifici construït amb pedra arenosa dels voltants de Vic, fa 19 metres de llarg per 10 d`ample. És un temple pròstil, amb columnes només a la part interior, i amb sis columnes a la part frontal, i per la tècnica de construcció es relaciona amb els temples nord-africans. El podi està format per grans blocs de pedra rectangulars i es prolonga per davant formant una escalinata. A les parets de la cel.la s`hi veuen les obertures que hi van fer quan van cosntruir el castell. El pòrtic està format per vuit columnes, sis de frontals i dues de laterals, amb capitells corintis sobre les quals descansa el frontó.


CULTURA

12 SANT SADURNÍ 360º

RESTESSANT SADURNÍ

L`Ajuntament o Casa de la Ciutat, és la seu del govern de Vic des del segle XIV. El 1383, quan la ciutat estava dividida en dues jurisdiccions, la del bisbe o reial i la comtal, el consell de la patria reial va fer construir un edifici per a la venda de la carn i del peix a la planta baixa, i amb una sala per a les reunions del consell al primer pis.

RESTESSANTSADURNÍ 41º55’34.49’N 2º15’61.25’’E

26

Aviat es va haver d`ampliar, sobretot a partir del 1450, quan es van unificar les dues jurisdiccions. Primer s`hi va afegir un pis i després, a la primera planta, s`hi va arranjar una capella i s`hi va obrir un finestral, esculpit en estil gòtic. A partir del segle XVI es van anar comprant successivament les cases contingudes fins a asconseguir una sortida a la plaça del Mercadal, tal com corresponia a un edifici tan representatiu per a la ciutat. Després de totes aquestes adquisiscions, l`Ajuntament era un garbuix d`edificis po adequats per a la tasca que s`hi duia a terme i poc avinguts amb el gust de l`època. Per això, es va decidir emprendre unes obres de reforma per tal d`unificar les diferents cases i poder disposar d`un edifici adaptat a les funcions que li pertocaven. El projecte es va encomanar el 1670 a Fra Josep de la Concepció, anomenat el Tracista, que va representar l`edifici gòtic originari.


vic 360ยบ

vic 360ยบ

gastronomia

LACTICUM DIJOUSLLARDER MERCAT DE LATERRA ESCUDELLAICARN D`OLLA

OFICINA DETURISMEDE VIC www.vic36 0 ยบ. com


GASTRONOMIA ELS PRODUCTES

360º

La llonganissa: S`el.labora en els diferents municipis que integren la plana de Vic. És un embotit elaborat amb carn picada i cansalada de porc, a més de sal i pebre negre, com a únics ingredients. Té el segell d`Indicació Geogràfica Protegida, que garanteix la qualitat i la procedència. La somalla: És una botifarra a mig assecar. És un embotit molt adequat per al consum actual. És gustós i tendre. Conté menys sal i menys pebre que les llonganisses.

ELS PRODUCTES

Tòfona Negra: La tòfona és una de les joies naturals de la comarca. Procedeix dels boscos. Osona, amb Vic com a centre neuràlgic, és capdavantera en la collita d`aquest fong.

PLAÇADELPES 41º54’43.52’’N 2º14’20.57’’E

27

La ceba Vigatana: És una ceba allargada, de pell violada i de gust fort. Té el renom de ceba dolça. La patata del Bufet: La patata del bufet és una varietat tardana que dura més de cent cinquanta dies; es cull a finals de septembre. Té la pell fina i la carn és blanca, molt cremosa, rica en sabors. Pa de Pessic: És un pastisset dolç, venut en peçes individuals i cuit de peça en peça, però la seva venda es realitza en capses que contenen sis peçes.


GASTRONOMIA

13 LACTICUM 360º

LACTICUM

Lacticum és una nova fira organitzada per l`Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, que ofereix una visió global del món dels làctics esdevenint així una plataforma comercial per al formatge artesà, un gran mercat popular l`actic i un fórum tècnic i profesional del sector l`actic.

RAMBLADELCARME 41º54’25.52’’N 2º14’67.15’’E

12 28

Horari ivendres a partir de les 17.00. Dissabte i diumenge de 10.00 del matí a 20.00 del vespre Dates 30 i 31 de març i 1 d’abril Lloc de celebració Rambla del Carme - Centre ciutat


GASTRONOMIA

14 MERCAT DE LA TERRA

MERCAT DE LATERRA

360º

PLAÇAMAJOR 41º54’45.07’N 2º14’69.32’ E

12 29

El Mercat de la Terra és un mercat itinerari per diferents poblacions d`Osona amb el principal objectiu de treballar en la promoció dels productes artesans gastronòmics de la comarca i també del mateix municipio n es celebra. Aquest mercat és posible de realizar-se degut a la gran riqueza del territorio de productes artesans alimentaris de gran qualitat. En el mercat de la terra s`hi pot trobar un seguit d`xpositors que exposen i venen els seus aliments, com també algunes degustacions dels mateixos productes. D`aquesta manera es donen a conèixer aquests productes tant a la población com als visitants. Horari 9h a 17:30h Dates 17 Abril Lloc de celebració Plaça Major de Vic


GASTRONOMIA

15 ESCUDELLA CARN D`OLLA

ESCUDELLAICARN D`OLLA

360º

RAMBLADELPASSEIG 41º54’43.52’’N 2º14’20.57’’E

12 30

Jornades de l’Escudella i la Carn d’Olla Edició: Jornades de L’Escudella i Carn d’Olla Horari 9h a 17:30h Dates 18 al 26 Agost Lloc de celebració Jornades de l’Escudella i Carn d’Olla a Vic. Menú d’Escudella i Carn d’Olla a Restaurants d’Osona i a la Carpa, Activitats Gastronòmiques a la Rambla del Passeig. Vic


GASTRONOMIA CUINA INNOVADORA I QUALITAT

CUINAINNOVADORA IDEQUALITAT

360º

PLAÇADELPES 41º54’43.52’’N 2º14’20.57’’E

12 31

A més dels plats de la cuina tradicional de l`interior de Catalunya, la gastronomia de Vic i de la comarca s`ha distingit en els últims anys per la innovació i la qualitat. La cuina osonenca d`avui es basa en l`excel.lència dels seus productes, criats o cultivats a la mateixa comarca. Els productes més significatius són propis dels mesos freds: tòfones, bolets, llegums o patates del bufet. El menjar que té més fama és, sens dubte, la carn de porc. La cria de porcí és l`activitat puntera de la ramaderia comarcal, però el porc no és només una especialització econòmica, és també l`ingredient amb més personalitat de la cuina de la comarca. Aquest animal, del qual s`aprofiten totes les parts, és la base de molts plats osonencs i també dels seus famosos embotits. La innovació de la cuina, experimentada fa una colla d`anys, ha vingut de mans de professionals del sector. Un bon grapat de cuiners i restauradors han optat per una cuina leaborada, creativa i de qualitat. El resultat ha estat una xarxa de restaurants de prestigi situats a diferents punts de la comarca. Alguns, reunits a l`associació Osona Cuina, han assolit una cuina del més alt nivell, amb estrelles Michelin.


GASTRONOMIA

16 CASINO DE VIC 360º

Casino de Vic és una entitat recreativa cultural catalana fundada a Vic l’1 d’abril de 1848, amb tarannà apolític. Se’l considera el segon casino més antic de Catalunya. El primer local era situat al carrer Sant Miquel Arcàngel, on més tard es va edificar el Col. legi de St. Josep i actualment hi ha el Museu Episcopal.

CASINODEVIC

El primer president del Casino de Vic fou Domènec de Bertran i de Puig, liberal que va ser el director d’El Pueblo Vicense i fundador i president del Círcol Literari de Vic. El 1849 va traslladar la seu al carrer de Sant Miquel dels Sants.

CASINODEVIC 41º54’23.62’’N 2º14’10.77’’E

12 32

Cap el 1864 es va fusionar amb el Círcol Filharmònic i el 1899 va traslladar la seu a la modernista Casa Comella situada al costat de la Plaça del Mercadal. El 1906 es va construir l’escenari de la Sala Modernista de l’Entitat per a representar obres de teatre. El 1933 es va fusionar amb el Centre Industrial Vicense, de manera que passà de 160 a 400 socis, catalanitzant el nom de l’entitat a Casino de Vic. Quan esclatà la guerra civil espanyola el 1936 el local fou incautat per la CNT-FAI. Després de la dictadura franquista l’entitat ha deixat de una societat privada, reservada a una minoria, i ha obert les portes a tots els ciutadans.


vic 360ยบ

vic 360ยบ

fires

FIRADE LABIOMASSA FIRASLOT CLASSIC FIRAD`ANTIGUITATS FIRADE LAMUNTANYA

OFICINA DETURISME DE VIC www. vic36 0 ยบ.com


FIRES

17 FIRA SLOT CLÀSSIC 360º

La fira Slot Clàssic, consolidada ja com a punt de trobada per a tots els aficionats a l’slot clàssic i com a referència obligada per a tots els col.leccionistes d’slot. Oferim una proposta festiva i popular a la Plaça Major de Vic per a tots aquells amants del motor. Periodicitat Anual

FIRASLOTCLÀSSIC

Àmbit Estatal

PLAÇAMAJOR 41º54’45.07’N 2º14’69.32’ E

12 33

Horari de 9:00h a 14:00h Dates 18 de març de 2012 Lloc de celebració Plaça Major de Vic Tipus d’entrada Gratuïta Sectors Aficionats al motor en general i col.leccionistes de cotxes d’Slot en particular.


FIRES

18 FIRA ANTIGUITATS 360º

Del 20 al 28 d’agost tindrà lloc al recinte firal el Sucre la Fira d’Antiguitats de Vic (FAV) que celebra enguany el seu 20è aniversari. Any rere any, ha reunit a expositors i visitants d’arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol els quals han permès posicionar-la en una de les fires més visitades i, alhora, diferenciar-la de la resta de fires del sector aconseguint la seva pròpia personalitat.

FIRAD`ANTIGUITATS

Periodicitat anual

RECINTE FIRALELSUCRE 41º54’21.56’N 2º14’78.01’ E

12 34

Horari de les 11:00h a les 21:00h Dates Del 20 al 28 d’agost Lloc de celebració Recinte Firal el Sucre Tipus d’entrada Entrada general: 5euros DIJOUS - DIA DEL VISITANT Entrada: 2,5euros Menors de 12 anys: entrada gratuïta


FIRES

19 FIRA DE LA MUNTANYA

FIRADELA MUNTANYA

360º

RECINTEFIRALEL SUCRE 41º54’47.15’’N 2º14’18.29’’E

12 35

Durant tres dies la muntanya serà present a la ciutat. El Recinte Firal el Sucre i els seus voltants acollirà un any més la indústria esportiva de muntanya i tots els amants de les disciplines que es practiquen a l’aire lliure. Activitats d’escalada, circuits per practicar el trial, llibres, plànols, equipament esportiu i tots aquells elements i pràctiques que ens ajudaran a treure més profit en les excursions, travesses i viatges que puguem programar en el nostre temps lliure. Periodicitat Anual Horari Divendres de 17h a 20h; Dissabte de 10h a 20h; Diumenge de 10h a 20h Dates 11, 12 i 13 de novembre Lloc de celebració Zona Recinte Firal El Sucre


vic 360ยบ

vic 360ยบ mercats

MERCAT DE VIC MERCAT MEDIEVAL MERCAT DELRAM MERCAT MUSICAVIVA

OFICINA DE TURISMEDE VIC www.vic36 0 ยบ . com


MERCATS DIVERSITAT MERCATS

DIVERSITATMERCATS

360º

PLAÇAMAJOR 41º54’36.78’N 2º14’43.21’’E

12 36

La vitalitat d’una ciutat es manifesta de diverses maneres, però potser una de les més significatives és a través de les fires i els mercats. Vic és ja un referent en el món firal català i estatal. En alguns casos l’abast fins i tot és mundial, com passa amb el Mercat de Musica Viva. Al llarg de l’any els visitants poden escollir entre múltiples mostres on cadascú pot trobar diversos elements d’interès. El Mercat del Ram i el Mercat Medieval amb un caràcter popular i festiu. De contingut més professional i tècnic com la Fira d’Antiguitats de Vic, el Làctium o els congressos Europorc i Eurovacum. Així doncs, la ciutat ofereix diferents opcions: oci i oportunitat de negoci. Vic és ja un referent en el món firal català i estatal. En alguns casos l’abast fins i tot és mundial, com passa amb el Mercat de Musica Viva. Al llarg de l’any els visitants poden escollir entre múltiples mostres on cadascú pot trobar diversos elements d’interès.


MERCATS

20 MERCAT MEDIEVAL 360º

Quan s’acosten les festes de nadal el casc antic de Vic dóna la benvinguda amb un gran mercat medieval que rememora el passat medival de la ciutat. El visitant es trobarà un gran poblat medieval amb artesans, tavernes i firaires, fins a perfums, sabons, coques i formatges. En definitiva, productes per triar i remanar repartits en un gran nombre de parades d’acurada ambientació i centenars de personatges caracteritzats de l’època.

MERCAT MEDIEVAL

Horari 10:00h a 20:00h

PLAÇADELPES 41º54’36.78’N 2º14’43.21’’E

12 37

Dates 5, 6, 7 i 8 de desembre Lloc de celebració - Plaça del Pes - Plaça Sant Felip - Carrer Corretgers - Plaça de la Pietat - Plaça Don Miquel de Clariana - Carrer Pare Xifrer - Carrer Progrés - Plaça del Bisbe Oliba - Plaça de la Catedral - Plaça dels Màrtirs


MERCATS

21 MERCAT MÚSICA VIVA

MERCAT MÚSICA VIVA

360º

PLAÇAMAJOR 41º54’36.78’N 2º14’43.21’’E

12 38

El Mercat de Música Viva de Vic és un punt de trobada professional que reuneix a tots els sectors de la indústria musical. Des del 1988, cada setembre i durant quatre dies, la ciutat de Vic acull agents de tots els àmbits de la música, vinguts d’arreu del món per conèixer noves propostes, assistir a fòrums, intercanviar coneixement i comprar i vendre música. En definitiva, el Mercat de Música Viva de Vic és imprescindible per descobrir els sons que bateguen, principalment, a Catalunya, Espanya i l’Arc mediterrani, però també a la resta del món. Horari de les 10:00 a les 20:00h Dates del 14 al 18 de setembre Lloc de celebració Fira professional - Recinte Firal El Sucre Actuacions en directe - Diferents punts de la ciutat Es poden comprar les entrades el mateix dia de l’actuació a la guixeta.


vic 360ยบ

vic 360ยบ

lleure

ACTIVITATS ITINERARIS AL`ENTORN IRUTES RUTES AMBBICICLETA IGLOBUS COMERร‡ IPUNTSD`INTERES

OFICINADETURISME DEVIC www. vic360ยบ .com


LLEURE ACTIVITATS HÍPICA

360º

ACTIVITATSD`HÍPICA

Directori d’empreses que ofereixen rutes amb cavalls a Vic i a la comarca d’Osona.

EQUUSVIC 41º54’58.09’N 2º14’25.42’’E

12 39

EquusVic Ronda Francesc Camprodon, 2(edifici seminari) 691 834 623 08500 Vic www.equusvic.cat Hípica Mas Batlló Hostal Nou,1 93 883 3172 08519 Malla www.hipicavalldecamprodon.com Hípica Vivet Can Vivet,s/n apartat de correus 57 619 81 27 05 08540 Centelles www.canvivet.com


LLEURE ITINERARIS I RUTES

ITINERARISAL`ENTORN IRUTES

360º

SENDERDEVIC 41º54’78.98’N 2º14’30.67’’E

12 40

Hem intentat reproduir el camí seguint les ressenyes facilitades pels Amics del Camí Ral, als que donem les gràcies per les ressenyes i documents que ens han facilitat la caminada. No hem tingut cap problema per fer el camí seguint les ressenyes. Tan sols hem trobat tres punts on hem tingut alguns dubtes. Tram entre Roda de Ter i les Cases Noves. Las ressenyes et fan passar per darrera les Cases Noves i el indicadors marquen el camí pràcticament amb línia recta. De totes maneres la variació en aquest cas es mínima. El tram compres entre La Creu i Coll Sacabra (Cantonigros). En aquest punt la senyals et fan dubtar. Nosaltres hem seguit les indicacions donades pes amics del Camí Ral. En aquest cas al igual que el primer la variació tindria una importància mínima. El tram proper a la Serrade Pruit.En aquest tram ens fiquem dins la propietat de la Serra, Hi ha indicadors que et fan passar per fora per un camí ample, de totes maneres crec que el traç original tal com indiquen el amics del camí es el que hem seguit nosaltres passant per la propietat de la Serra, val a dir que els propietaris no han posat cap impediment per passar-hi.


LLEURE ITINERARI 2

ITINERARI2:RIUMÈDERI LAGUIXA

360º

LAGUIXA 41º34’26.14’N 2º14’78.45’’E

12 41

El Mèder és un riu de poc cabal format per les rieres de Muntanyola, de Santa Eulàlia de Riuprimer i de Sant Joan del Galí. Després de travessar la ciutat de Vic vessa les aigües al Gurri que al seu torn va a desembocar al Ter. L’itinerari transcorre per l’últim tram del riu, just abans d’entrar a Vic i ens permet observar de prop la fauna i la vegetació dels boscos de ribera. Al llarg del recorregut trobem senyalitzats alguns elements d’interès. En època de fortes pluges és necessari l’ús d’un calçat que es pugui mullar per creuar el riu. Recorregut: Lineal Distància: 8 km Lloc de sortida: Pont del Blanqueig


LLEURE SENDER PRAT LLUÇANÈS

SENDERPRATSDE LLUÇANÈS C-44

360º

PRATSDELLUÇANÈS 41º54’22.34’N 2º14’18.90’ E

12 42

Tipus de ruta : sender de petit recorregut de tipus circular en forma de vuit Distància : 24, 300 km Temps / durada : 6 hores aproximadament Desnivell acumulat : masia del Grau, 760 metres – Molí de Galobardes, 620 metres Senyalització : circuit pintat i senyalitzat amb franges blanques i grogues i els indicadors corresponents Inici del sender : monument a la Trencadansa, situat a Prats de Lluçanès ACCESSOS: S’arriba a Prats per la carretera de Vic, des de Navàs, des de Puig-reig, des de Gironella i de Manresa per la carretera d’Avinyó DESCRIPCIÓ DE LA RUTA: Aquest sender uneix diferents ermites i ens permet sentir la frescor de les fonts i dels boscos. Remunta l’enclotada Font de les Coves, fins trobar la llegendària Pedra Dreta, encara avui un símbol misteriós.


LLEURE RUTES BICICLETA

360º

RUTES AMBBICICLETA

Centre BTT

CENTREBTT 41º54’22.34’N 2º14’18.90’ E

12 43

La comarca d’Osona disposa de tres centres de BTT, el de la Plana de Vic, el de Vall de Sau- Collsacabra i el centre de BTT del Lluçanès. Centre de BTT La Plana de Vic: Les rutes d’aquest centre BTT transcorren per la plana i vinculen Vic, Manlleu i el territori de Portes del Montseny. Aquest centre enllaça amb dos més, el centre BTT Vall de Sau Collsacabra i el del Lluçanès, i crea una gran xarxa de rutes amb BTT per Osona. Aquest centre enllaça amb els altres dos centres existents a la comarca, creant una xarxa de senders senyalitzats per a la pràctica de la BTT. Disposa de 11 rutes de diferents nivells de dificultat amb més de 200 quilòmetres senyalitzats. En aquest centre s’hi poden trobar: 2 rutes verdes, 5 rutes blaves, 3 rutes vermelles, 1 ruta negra.


LLEURE RUTES GLOBUS

360º

Empreses de Globus:

RUTES AMBGLOBUS

Directori d’empreses que ofereixen productes de globus a Vic i a la comarca d’Osona.

AIRCAT 41º54’14.78’N 2º14’64.21’ E

12 44

Aircat.cat Activitats : Vols en globus. C/Jacint Verdaguer , 31 ent 2º de Vic Tel: 93 889 33 36 web: www.aircat.cat Baló Tour Activitats : Vols en globus. C/ Bisbe Morgades, 49, entresol 2 - 08500 - Vic Tel.: 938 894 443 - Fax: 938894311 web: www.balotour.com Viatges Alemany Activitats : Vols en globus. Pl. Major, 10 - 08500 - Vic Tel.: 938 833 330 - Fax: 932 723 670 web: www.valemany.com


LLEURE

22 TEATRE ATLÀNTIDA 360º

A l`Atlàntida s`hi pot trobar totes les músiques, totes les dramatúrgies, les coreografies i les poesies... en definitiva, totes les arts capaces de commoureus des del seient. S`ofereix l`experiencia de viure l’exuberància dels grans formats i la intimitat dels formats més petits, la solemnitat dels clàssics i la creativitat dels contemporanis.

TEATREATLÀNTIDA

L’Atlàntida ofereix espectacles de referència i de qualitat, dóna resposta al nostre sentiment de catalanitat i representa el temps que li ha tocat viure.

TEATREATLÀNTIDA 41º54’34.28’N 2º14’69.00’ E

12 45

L’Atlàntida us obre les portes a un món de sensacions, il.lusió i reflexió. Un món on trobareu totes les músiques, totes les dramatúrgies, les coreografies i les poesies... en definitiva, totes les arts capaces de commoure-us des del seient. Aquí viureu l’exuberància dels grans formats i la intimitat dels formats més petits, la solemnitat dels clàssics i la creativitat dels contemporanis. Perquè aquí, tots els gustos hi tenen cabuda. Vic i Osona tornen a tenir un equipament a l’alçada de la seva inquietud cultural. L’Atlàntida ofereix espectacles de referència i de qualitat, dóna resposta al nostre sentiment de catalanitat i representa el temps que li ha tocat viure.


LLEURE

23 INSTITUT DEL TEATRE

INSTITUTDELTEATRE

360º

INSTITUTDELTEATRE 41º54’90.24’N 2º14’37.85’ E

12 46

El Centre d’Osona de l’Institut del Teatre va ser creat l’any 1976 per un conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vic. El conjunt d’activitat pròpia i la de col.laboració amb altres entitats han convertit el Centre d’Osona en un referent inqüestionable de l’activitat cultural a Vic i comarca, especialment pel que fa al teatre i la dansa, la contribuïnt a la millora de l’activitat existent, la promoció de noves activitats, dirigides sobretot al públic més jove, i a la consolidació del sector, tan des del punt de vista professional com del no professional. Actualment el Centre d’Osona aplega més de tres cents 100 alumnes per curs acadèmic i una desena de professors, a més del personal tècnic i d’administració. Els programes d’activitat es despleguen sobretot a Vic, però també ocasionalment a altres municipis de la comarca. Col.labora sovint amb institucions i entitats significatives de la comarca: Cultura de l’Ajuntament de Vic, Universitat de Vic, Museu Episcopal, Escola d’Art Junyent i Sobirà, Fundació Caixa de Manlleu, Coordinadora de Teatre, Ajuntament de Torelló, Teatre Centre de Manlleu.


LLEURE

24 BIBLIOTECA JOAN TRIADÚ

BIBLIOTECAJOAN TRIADÚ

360º

BIBLIOTECAJOANTRIADÚ 41º54’06.89’N 2º14’56.23’ E

12 47

La Biblioteca Joan Triadú es constitueix l´any 1996 a partir de la unió de dues biblioteques amb una llarga història. D´una banda, la Biblioteca Jaume Balmes, en funcionament des del 29 de març de 1931 i de l´altra, la Biblioteca de la Caixa de Pensions inaugurada el 24 de desembre de 1929 i que fou la vuitena biblioteca que l´Obra Cultural de “La Caixa” va obrir al públic; va ser cedida a l´Ajuntament de Vic el 1995. Ocupa el claustre de l´antic Convent del Carme i comparteix l´edifici amb el Museu de l´Art de la Pell i l´Arxiu Comarcal d´Osona. Actualment és l´Ajuntament de Vic qui la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona. Forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i per aquest motiu es beneficia d´una sèrie d´aspectes comuns de funcionament: xarxa informatitzada i consulta de documents d´altres biblioteques, gestió de compres i catalogació centralitzada, préstec interbibliotecari, etc. La biblioteca actual porta el nom de Joan Triadú en homenatge a aquest escriptor i pedagog nascut a Ribes de Freser l´any 1921, membre de l´Institut d´Estudis Catalans.


PREN NOTA ESTIGUIS ATENT!

360ยบ

48 12


PREN NOTA ESTIGUIS ATENT!

360ยบ

49 12


PREN NOTA ESTIGUIS ATENT!

360ยบ

50 12


ZONA POST-IT ENGANXAL`S!

360º

La zona post-it et permet enganxar tots aquells post-its que creguis convenients als llocs que més t`interessin, o si més no, els llocs que desitjus veure segons els teus interessos.

ZONAPOST-IT

Hi han posits dels diferents colors segins els apartats que se`t presenten a la guia, així, podràs seguir un ordre tal i com nosaltres et plantegem, separats per ítems.

51 12

* Enganxa-l`s hi passat-ho molt bé durant la visita a la ciutat de Vic!! Bon Viatje!


vic 360ยบ

vic 360ยบ


S

+ LLEURE

ts

OFICINADETURISME DEVIC www. vic36 0 ยบ.com


Guia Vic