Page 1

m u r ò f

Núm. 10 Estiu 2011 www.iespgirona.cat

la revista de l'Institut Príncep de Girona

2010/11

punt i final

PdG • de portes endins • jornada esportiva • festival de fi de curs • el viatge a Itàlia • el viatge a La Seu d'Urgell • el grup de dansa Eleven Fire • la companyia de teatre de l'institut • la Coral i els Kentaki Frai Chiken • el projecte Play-REC • InsART, creació audiovisual • l'escapada a Carcassone • els guanyadors dels concursos de sant jordi i de fotografia • en Marco Antonio Martín i l'Alfredo Díez es jubilen • de portes enfora • entrevistem Salvador Rich a tve • què és millor: el llibre o la pel·lícula? • 8 novetats discogràfiques per a aquest estiu • què passaria si no hi hagués publicitat a l'esport? • què veiem a internet? •


Sumari 2de portes endins 2L'INSTITUT ES MOU

2-3Jornada Esportiva. Volei, futbol i bàsquet en acció 4- 5Festival de fi de curs 2011. La festa de tots 6-7Itàlia. Viatge al bressol de l'art i la cultura europea 8-9La Seu d'Urgell. Hípica, golf, patinatge, Caldea i ràfting

10MÉS ENLLÀ DE L'AULA

10Eleven Fire. El grup de dansa de l'institut 11El grup de teatre presenta: 'El joven telémaco' 12Tenim una gran Coral i els Kentaki Frai Chiken! 13Play-REC. El projecte més cinèfil 14ART en imatges 15Carcassone. L'escapada francesa

16de portes enfora 16L'ENTREVISTA MEDIÀTICA

16-17Salvador Rich ens obre les portes de tve

18PARLEM DE LLIBRES

18-19Què és millor? El llibre o la pel·lícula?

20COM SONA?

20-21Discos que estan a punt d'arribar

22EL MÓN DE L'ESPORT

22-23I si no portessin publicitat?

24INTERNAUTES

24Què veiem a Internet?

25L'ÚLTIMA 25I el guanyador és... Resultats dels concursos de Sant Jordi LA CONTRAProfessors, companys i amics.

L'Alfredo Díez i en Marco Antonio Martín s'acomiaden


Editorial

fòrum la revista de l'Institut Príncep de Girona

Institut Príncep de Girona Travessera de Gràcia 357 08025 Barcelona www.iespgirona.cat Tel.: 934 353 708

Equip de redacció Fòrum 10: Maria Gracia Benavente, Iván Cabañero, Christian Caceda, José De La Cruz, Maria Delgado, Laura Egidos, Jerome Gabulac, Maria González, Ahmed Hassan, David López, Eva Perales, Eloi Sabatés, Mònica Sánchez, Pablo Trigueros i Nazar Yarenko. Han col·laborat en aquest número: Alícia Balaguer, Angie Batet, Jordi Bernad, Cristina Botía, Marta Botía, Marisol Calderón, Esther Cazcarra, Carmen Díaz, Alfredo Díez, Montserrat Figueras, Daniela Foronda, Félix García, Natalia García, Xavier Gironès, Teresa Lladó, Marco Antonio Martín, Jordi Mercader, Rafa Navarro, Eka Oniani, Maurici Sabás, Carme Santomà, Salvador Rich, Laia Vinyes i Silvana Zambrano Coordinació, disseny i maquetació: Joan Fontdeglòria

C

om aquell qui no vol la cosa, hem arribat al tercer i últim número de la revista Fòrum 2010/11, l'emblemàtic número 10. Per la nostra redacció han passat molts alumnes de 3r d'ESO, han gaudit fent-la i, per què no dir-ho, en alguns moments hem viscut en la pròpia pell la dura i típica tensió d'un equip que ha d'anar tancant articles, acomplint objectius, per arribar a temps a informar els lectors. Hem tastat els entrebancs, les dificultats pròpies o alienes, les del dia a dia i les d'última hora. Hem mirat de mantenir la calma, respirar a fons i prendre paciència. I sovint no ha estat fàcil, però hem fet un bon entrenament. Ara ja hi estem avesats. Per bé o per mal, també forma part del dia a dia d'un futur professional. Per altra banda, hem procurat mantenir un criteri propi, diferent al què trobem habitualment als grans mitjans, i ser crítics amb el món que ens envolta. I no és tan fàcil com sembla. Caiem, sovint, ens els tòpics amb què ens bombardegen diàriament des d'alguns mitjans de comunicació i des d'Internet, i és complicat deslliurar-se'n i anar-nos formant la nostra opinió, ben raonada i argumentada. Perquè comunicar és analitzar la realitat amb un bisturí, com si fóssim cirurgians que busquen l'entrellat de tot plegat, amb delicadesa però mirant de ser tan efectius i objectius com sigui possible. I també, com ens va dir en Salvador Rich quan el vam anar a entrevistar a tve, un bon periodista ha de ser curiós, ha de tenir ganes de saber què passa al seu voltant i estar molt al dia. Tant una cosa com l'altra són tan importants per a un periodista com per a un estudiant en plena formació, i més al món canviant en què vivim. Per últim, sabíem que teníem una gran responsabilitat: explicar tot allò que es cou a l'institut. I a mesura que avançaven els trimestres, ens adonàvem amb goig de la gran quantitat d'activitats que es mouen dia rere dia al Príncep (podríem omplir tres revistes cada trimestre!). Hem mirat d'explicar-ne tantes com ens ha estat possible, conscients, però, que no podíem arribar a tot arreu. I per això ens disculpem. Sigui com sigui, la bona voluntat ha estat màxima, tant per part dels alumnes com de qui els coordina. Esperem que tot plegat hagi valgut la pena. /JF

C

om cada curs escolar, els alumnes de 2n de batxillerat i els alumnes de 4t d’ESO finalitzen una etapa i inicien uns estudis universitaris o postobligatoris. Aquells que han estat escolaritzats al nostre centre des de 1r de l’ESO han romàs a l’institut entre quatre i set anys i, malgrat que, aparentment, tots els finals de curs són iguals, en realitat no tenen res a veure uns amb els altres. Els alumnes són diferents i, per tant, les relacions interpersonals també ho són. És en aquest moment quan els alumnes es feliciten pel resultat de l’esforç realitzat o, pel contrari, s'adonen de les conseqüències de la manca d’interès i de treball quotidià. Així doncs, arriba el moment en què un seguit de preguntes assalten les ments dels alumnes: "Per què no m'he portat millor? Per què no vaig fer els deures en el seu moment? Per què no em vaig esforçar en arribar puntual cada dia?...", preguntes que tenen una fàcil resposta i que sovint van seguides d’un propòsit decidit: “El curs vinent tot canviarà, vull aprovar i, per tant, faré tot el que estigui en les meves mans per tal d’aconseguir-ho”. És per això que, un any més, em permeto recordar-vos la importància de l’esforç personal, les hores de dedicació a l’estudi i el compliment de les normes de convivència del centre de cara a un resultat final satisfactori. Tanmateix, tampoc voldria que aquestes paraules es limitessin a un simple recull de recomanacions i consells. També m’agradaria dir-vos que, malgrat la finalització dels vostres estudis, no volem viure la circumstància com un acomiadament. És prou curiosa la contradicció que, en aquest sentit, vivim cada curs. Contradicció perquè els acomiadaments solen ser tristos, però avui celebrem amb vosaltres i les vostres famílies que hagueu aconseguit finalitzar una etapa de la vostra vida i les celebracions solen ser motiu d’alegria. Així doncs, a reveure i fins sempre. Tant de bo aquest sigui un comiat que ens obligui a tornar-nos a veure d’aquí uns anys. Mentrestant, us desitjo en nom propi i de tot el claustre de professors, un camí ple d’èxits personals i professionals.

Félix García Primi Director de l'Institut Príncep de Girona

L'equip de redacció


El

PdG es mou

Jornada esportiva E

l 25 de març, els alumnes de segon cicle d'ESO i Bat-

l'institut. Va ser un partit ple de bones jugades, d'emoció i tensió

xillerat van participar en la jornada esportiva que or-

fins a l'últim moment. Tots els jugadors es van esforçar molt i al

ganitzem a l'institut. Consistia en tot un matí i diversió en

final el partit se'l van endur sorprenentment l'equip de 4t A per 4

què tothom podia practicar esports en equip com voleibol, futbol i bàsquet. El voleibol va inaugurar la jornada a primera hora del matí, tot i que a la llarga no va ser el que més públic va acaparar. Els partits de futbol es van dur a terme després del volei i els van presenciar quasi tots els alumnes presents, i és que l'esport rei se-

Els triomfadors esportius de la jornada van ser Els Intocables de 4t B: es van imposar en bàsquet i volei

gols a 2, davant 4t B, que partia com a favorit. A més de futbol, també es va jugar a street basket (3 contra tres en mig camp), tant femení com masculí. Al femení només hi havia dos equips inscrits (això sí, molt nombrosos) i van guanyar Las Lolis (3r d'ESO) contra Pim-Pam (Batxillerat). Del street basket masculí hi havia 8 equips de tota mena: els que representaven

gueix sent el futbol. En acabar el futbol femení (hi participaven

a la família més famosa de la història (Família Simpson), els qui ho

tres equips i l'equip de Batxillerat va sortir com a guanyador)

van guanyar tot (Los intocables) i l'equip dels veterans (KinKakao)

era el torn de la gran final de la lliga del pati de futbol, que

format pels profes, que va caure a les semis contra els campions.

s'ha estat jugant des de principi de curs entre les classes de tot

Aquell matí, però, a l'institut no tothom s'ho va passar tan bé: els

Tècnica depurada...

Kinkakao: l'equip a batre

Preparant el millor atac

Szymon & Kamal en acció


volei, futbol i bàsquet

en acció

text jornada esportiva

David López, Maria Gracia Benavente i Mònica Sánchez

alumnes de primer cicle van haver de suportar les classes

per fer diversos esports i gaudir al màxim de la pràctica esportiva.

de cada divendres (ells ja havien celebrat la seva particular

El fet de no tenir suficient espai, segons en Javier, és un inconve-

jornada esportiva fora del centre). De totes maneres, potser

nient perquè no es poden practicar altres esports. Encara que hi

sí que s'ho van passar en gran amb els profes a classe, mentre veien com els altres es cansaven jugant. Al final de la jornada, quan els de 1r i 2n d'ESO van acabar les classes i la jornada encara no havia acabat, molts d'ells van quedar-se a veure les finals que quedaven, somiant jugar-la quan es facin grans. Una jornada esportiva única

La jornada esportiva arriba als 15 anys; la massiva participació en garanteix la seva continuïtat

ha una pista poliesportiva força gran i una altre de bàsquet , no hi ha prou espai per poder desenvolupar altres disciplines. Organitzar la jornada esportiva és complicat, i es comença a muntar tot plegat dos mesos abans de la data. A part del volei, el bàsquet i el futbol a l'institut també practiquem acrosport, hoquei, handbol i tennis, entre d'altres, però

Segons explica Javier Vázquez, professor d'Educació Física de

costa introduir-los tots en una mateixa jornada. La participació

l'institut, la jornada esportiva està pensada com un jornada de

va ser massiva, i l'esperit de l'esport hi era present. La jornada

festa de l'esport, perquè a molta gent li agrada l'esport, i és un

esportiva va començar fa 15 anys; esperem que continuï durant

dia en què es troben tots els alumnes de segon cicle i batxillerat

molts més perquè és un dels dies més especials per a tot l'Institut.

La tensió del volei

Lesionats? cansats? mandrosos?

Cap pilota per perduda!


Festival de fi de curs 2011 E

l dia 3 de Juny tot l’institut vam anar al teatre del Col·legi Calasanç, al carrer San Quintí. Allà tots vam gaudir d’un

espectacle format pels vídeos que els alumnes de 4t han estat preparant durant tot el curs (ens parlàvem tant d’amor com de la perruqueria del barri, passant per balls i la dura vida de les cadires), per l’actuació del grup de ball de l’institut Eleven Fire, d’unes fantàstiques cançons cantades per la coral i del ritme dels Kentaki Frai Chiken, que van aconseguir aixecar el públic del seient. Aquesta festa també va incloure una àmplia entrega de premis als participants dels diferents concursos fets durant el curs i de l’obra de teatre que representava el món de l’antiga Grècia, El joven Telémaco. La vetllada va agradar molt a alumnes, professors i, per què no, també a les persones més

M'han donat el premi!?

estimades del centre, com la Carmen, llargament aplaudida. Tot vacomençar amb el tres vídeos fets pels alumnes de 4t d’ESO, que van ser perfectes per a introduir la gala, amb ritme, humor y amor. Després d’aquests vídeos i de l’entrega dels primers premis del dia, era el torn del grup de ball que, tot i patir uns petits problemes tècnics al principi, van poder realitzar la seva fantàstica coreografia. Tot seguit es van entregar més premis, i es va sentir el cant de les tres cançons estrella de la coral, dirigida per la professora de música, la Nunci. Més endavant es va passar un altre vídeo, aquest cop sobre cadires, fet pels alumnes de 4t C. Finalment, el grup de teatre van representar una obra que no va deixar indiferent al públic, i els Kentaki Frai Chiken va acomiadar la diada a un ritme trepidant i un punt i final al piano emotiu. Va ser una festa amena i divertida, tant per al públic com per als qui pujaven a l’escenari, que s'havien d'afrontar a representar el que havien preparat durant tot el curs davant dels companys: el públic més exigent. Felicitats a tots!

El cor del Príncep de Girona!

Presentadors d'alçada


teatre · dansa · música · vídeo · concursos

la festa de tots

text festival de fi de curs David López

Eleven Fire marcant el pas

Els qui donen la cara...

I els qui porten la batuta!

Teatre d'alt voltatge

En plena estrena festivalera...

KFC, cantant i emocionant


Itàlia El viatge al bressol

de l'art i la cultura europea

S

i ens preguntéssiu a algú de 1r de Batxillerat quina ha estat la millor setmana del curs, estic segura que tots es posarien d'acord: el viatge a Itàlia. Van ser set dies fantàstics, on a part de visitar llocs de gran interès històric, vam tenir temps per descobrir alguns dels racons més bonics de les ciutats que vam visitar. Vam marxar el 28 de març a la nit. La primera parada va ser Milano, després d’una nit molt llarga i pesada a l’autocar. Allà ens van dur a visitar la Cattedrale di Milano, encara que el que tots volíem era comprovar si realment era la famosa ciutat de la moda de què tant es parla! Després de dinar, vam continuar la nostra ruta cap a Venezia. Feta la distribució de les habitacions, vam decidir anar a donar un volt per la ciutat de nit. Els dos dies següents els vam dedicar a visitar llocs com el Palazzo Ducale o la piazza di San Marco, plena de les botiguetes que tant ens agraden. I per fi els esperats passejos en gòndola, guiats per gondo-

lieri molt simpàtics, que a part d’explicar-nos un munt de coses, cantaven divertides cançons italianes... I tot per un mòdic preu que vam saber regatejar! El dijous, després de dinar una de les famoses pizzes italianes, vam enfilar cap a Firenze. Allà vam passar el dia més estressant de tots, ja que el divendres teníem molt poc temps i moltes coses per veure: el Palazzo Medici, le Gallerie degli Uffizi, el David de Michelangelo... Per sort encara vam poder anar al gran "mercadillo" de Firenze a fer les penúltimes compres, i fins i tot ens va donar temps de fer un capuccino a la piazza della Singoria. L’última ciutat que vam visitar va ser Pisa, on vam aprofitar per fer-nos la típica fotografia “aguantant” la torre inclinada, comprar alguns records i gaudir dels últims moments junts a Itàlia. Va ser una experiència inoblidable. I per Angie últim, no voldria acabar aquest article sense Batet (1r de agrair a la Carmen Díaz i a la Marisol CaldeBatx) rón la seva companyia, paciència i confiança.


Una setmana d'emocions Carmen Díaz,

professora de Ciències Socials

ntre erat del nostre ce ll xi at B de r 1 umnes de 3 d’abril, 27 al al ç ar m de 8 2 ana del a Milà, Durant la setm nt posem un peu àlia. It pu a n s bo di n tu ta es ís d’ pa viatge inguda al ut. van realitzar un l nostre recorreg , ens dóna la benv de ar g en tr ar es ll d’ al a n ad re nt les ab pe a de viure dava ts els que ens es ri La primavera, ac to eg al de ts va se ar es la ll bre a de les be b dificultat e se’ls vénen a so el primer empori ja controlen am qu s s ne ge at um al im s s el le , Venècia acularitat de Quan ar ribem a viatge i l’espect el ta er sp de l ls en el cert temor inicia un en expectatives que ci en id ev , , la nza muri” el Palau Ducal ia “in acqua, se èc ts cada instant. ta en si V vi a st p co ue aq un canals, en rgione, li”. Però, campi e campiel A la ciutat dels El Veronès o Gio , o, li tt el re nt to po in , T te , on ià tants “p m si fossin parlar de Tic a perdre’s entre per tot ar reu, co i d’haver sentit n o, ge lt te ia en R rp i se c es e ar tM s seves passejad le es” per canals qu r gü fe basílica de San ai n E s le t. t pi un u m sinfli el se çanes aminar da el mar infli o de e, darrera les fa s’acostumen a “c ns ur go ve se ut , eg en cr ix n ba i e pugen els seus han vist o ha ja construeixen carrers mòbils qu ls il històries, que el m e s le qu fi la e en ns se iquen imaveral la matèria en góndola, expl quan la tarda pr de maó, sinó de t, o en e m br sa ar uo m pt de lu ixi vo ts, no tiga que no cede fa egir de somniar ot ha d’uns palaus fe pr hi i o gu N pu . s às el en un ada de l’oc rdura que rlar? Cauríem gua encara daur pa somnis. No hi co ai è l’ t qu un r m pe da .. a. es ves violet I de la llun deixa caure les se món insospitat. st disíac. ue aq r ri ob sc de de cas, un lloc para r st ndrome de ae ue pl aq el en nt a, va ri da símptomes la sí pre se us m se se s a, el nd en ba er a ix tr al en reconè lloc comú que, d’ alumnes ja afirm ts ol m , ia clat nc rè lo e fan possible l’es per la bellesa. qu En ar ribar a F s ts ie ri àr fe nc e, ba bt i du s il nten, sens ts mercant el David Stendhal. Se se èdici. Admiren reixen les activita ob M sc s el de t, m en co m s i xe ie íl m Renai Dante, Petrarca mecenatge de fa de el En el bressol del ar ta rl so pa , ts en ar nt gli noria, se e i les belles de la Galleria de Piazza della Sig s la de l’Humanism at rn de s ue ic ll òr en lt en cu s grups es chio, i surt els quals s del Ponte Vec a l’Acadèmia, el o lippis, davant de s o do rn ar A on l’ le en s, pl el ficència e contem elos, rafa Bocaccio, mentr davant la magni icellis, michelang ca tt bo bo s la el ar ar nc pl ta em a cont Els cost Uffizi, després de ies apreciacions. òp lleschi. pr s ve se s le r ta relació cúpula de Brune la a r ja pu transcendeix la ja gosen argumen e de qu rç t fo ta es li l’ ia s ré rd ecte i co r-la desp pena el en un clima d’af del Duomo i obri això, ja paga la s, r ne pe um és al m i no s e, re professo , pensem qu Convivim tots, cats i, tot plegat ifi at gr s, it un u, ntim la torre: “Si ca ar nt de classe, ens se ua ag a nt te i, tothom in zza dei Miracol viatge. ia P la A a. ona!”. is queda P otidiana l Príncep de Gir de rt pa r Però encara ens a la realitat qu pe ar rç rn fo to es d’ de ca em an H una m farcits de el viatge. que no sigui per records i els caps a el dia i també ab de ac es s’ en , fi pl o es va et se la portem les mal canals venecians : s el xa La tarda toca a ei e tr at m en s la ut rà rd un temps, pe ara, ja no se que, a partir d’ , encara durant an dr an m ro rs rò els co ovo”. coneixements, pe o del mercato nu in ll ce or “p l de us dipositats als pe ncia inoblidable!

atge una experiè vi t es u q ’a d r fe ït a er haver contribu p ts to a es ci rà G


La Seu d'Urgell

Hípica, golf, patinatge sobre gel, Caldea i ràfting

E

ns aventuràvem amb il·lusió a les colònies de La Seu d'Urgell. Érem un equip capitanejat per la Sandra, en Joan i en Maurici. El trajecte d’anada va durar tres hores. A l’arribada ens vam instal·lar a l'institut i alberg de La Salle. Les habitacions les van repartir per parelles, eren petites, però ja ens anava bé. Teníem la sort que l’institut estava ple de gom a gom, ja que era una gran oportunitat ideal per fer noves amistats i trobar nous amors (o lligar o "tontejar"...). La primera tarda va ser accidentada, ja que el pobre Javi es va trencar les dues dents frontals després d'una bona esmaixada... amb una mala caiguda. Al final, almenys va poder seguir amb nosaltres. Per la nit vam anar a veure el Barça en una plaça propera, els quarts de final que asseguraven una semi d'alt voltatge contra el Madrid. L'endemà tocava l’hípica. Va ser una experiència increïble. Vam aconseguir domar el cavall i galopar per tota la muntanya. A la tarda, al club de golf, el crack del Mohamed (el professor de golf ) ens va fer les classes. Ho vam intentar; tanmateix, érem bastant paquets. Després, partideta de minigolf i un saborós berenar. Al vespre, els merengues (una minoria...) van poder veure el seu partit. Ells també es classificaven. El segon dia vam viatjar cap a Andorra. Primer vam anar al Palau de Gel d'Ordino. Semblaven autèntics

professionals, però hi va haver alguna ensopegada amb rascada inclosa. Al caure al sol, amb els nostres cossos supersexys, vam conquerir Caldea. Ens vam relaxar i vam desconnectar de tot amb les meravelloses piscines, jacuzzis i saunes del balneari envoltats d’un paisatge de gran bellesa: els grans boscos andorrans. Abans de tornar cap a La Seu, vam arrasar un centre comercial, adquirint productes molt variats a uns preus baratíssims. Després de sopar i, com que era l'última nit, teníem ganes de festa i els profes ens van portar a un pub-discoteca. Posaven bona música i ho vam donar tot a la pista. El "catxondeo" i el futbolí tampoc hi van faltar. Els riures i la diversió i les ganes de passar-s’ho bé van durar fins la matinada, ja a les habitacions... però això no ho dieu a ningú! L’últim dia tots estàvem adormits, i buscàvem que el Cola-Cao fes l’efecte del cafè per poder afrontar amb forces el ràfting. Va ser espectacular i l’adrenalina va córrer pels nostres cossos. Anàvem a la canoa sis persones, amb el monitor remant contra la bravesa i potència del riu. Més tard, vam menjar i vam fer les maletes, i arribava el pitjor moment: el viatge s’acabava. En resum, han estat unes colònies en què Albert sempre ha regnat el bon rotllo entre Tarrag ó (4t d'E tots, i hem viscut unes vivències sensaSO B) cionals. Crec que ningú les oblidarà mai.


4t d'ESO

acaba l'e tapa amb un v iatge ple d'aventur es

!


10 • de portes endins • més enllà de l'aula

Eleven Fire

el nou grup de dansa de l'Institut Engrescades per la Sole de l'AMPA i dirigides per l'Òscar Garcia, 11 noies de diferents cursos han estat les protagonistes del nou grup de dansa que hem estrenat. Han assajat durant tot el curs, s'han preparat amb esforç, i finalment han triomfat a la XXIII Mostra de Dansa i al Festival de fi de curs. Des d'aquí les felicitem i les encoratgem a seguir!

D

urant tot aquest curs

hem estat fent

Cristin a

i Mart

(2n d'E

a Botí

SO)

dansa. Hi anem les tardes dels dimarts, de 2/4 de 6 fins les 7 de la tarda. Som un grup d'onze persones i el nostre nom és Eleven Fire, i som: la Sara Faidi, l'Eva Bona, l'Antonella Ravenna, la Rosa Galindo, la Carlota Martínez, la M. Rosa Riaza, l'Eva Perales, la Zazil Perales, la Itziar Martínez, la Marta Botía i la Cristina Botía. Hem estat fent una sèrie de balls amb l'Óscar, el nostre monitor. Nosaltres escollíem les cançons i entre tots preparàvem els passos. Hem fet diferents tipus de balls: hip-hop, funky... També vam anar a la Mostra de Dansa, al Mercat de les Flors, que era ple, i vam tenir el plaer de ballar en un escenari enorme, impressionant, una de les millors sales de dansa d'Europa. El ball ens va sortir força bé, hi van anar molts grups de ball i totes ens ho van passar molt bé; va ser una molt bona experiència. Ens ho hem passat genial durant tot aquest curs i us convidem a que l'any vinent us hi apunteu, us agradarà molt!

a


més enllà de l'aula • de portes endins • 11

El grup de teatre presenta

'El joven Telémaco' La companyia de teatre de l'institut ha estat durant els últims anys una de les referències en les diferents Mostres de Teatre en què han participat. Enguany han tornat a convèncer al jurat amb una obra arriscada, una paròdia còmica, El joven Telémaco, d'Eusebio Blasco. Aquí també fem "teatro del bueno". T'hi sumes?

É

s divendres i avui per la tarda toca anar a teatre. En arribar el Carlos (el nostre

professor de teatre) ja està preparant tot: els vestuaris, l'escenografia, etc. Parlem una estona de com va la setmana, què tal els exàmens... Fins que arribem tots. Aquest any l'obra de teatre va sobre déus grecs i coses així. Els guions són força llargs però com estan escrits en vers i tenen rima, resulta força fàcil aprendre'ls. A més, tothom té moltes ganes que surti bé. Ens fa molta il·lusió i, a sobre, ens han escollit per actuar al Teatre Lliure, a la sala gran! Comencem a assajar. El professor ens diu cap a on hem de caminar, quin accent hem de posar, on hem de mirar o quins gestos hem de fer mentre actuem. La veritat és que les dues hores passen rapidíssimes i aviat hem de tornar a casa. Els divendres són sempre especials... perquè fem teatre! Us animeu?

Natali

a Garc

(2n d'E

SO)

ía


12 • de portes endins • més enllà de l'aula

Coral i els Kentaki Frai Chiken!

Tenim una gran

La música ens mou a tots, sobretot quan ens posem a tocar i cantar junts, i això és el que han fet els dos grups musicals de l'Institut. La Coral, cantant a cor, amb ritme, guitarres i piano. I els Kentaki Frai Chiken, el grup de hip-hop, llençant rimes i fent-nos aixecar de la cadira. Ho van aconseguir a l'Auditori i al nostre Festival de final de curs. Felicitats a totes i tots!

D

la Coral!

K

F

! C

ivendres 8 d’abril, la coral de música de l’institut dirigida per la Nunci i el grup de música Kentaki Frai Chiken, format per Wilfredo Caballero, Luiggi Olivares, Richard Valencia i Cauê Fernandes, vam anar al teatre del Raval disposats a passar les proves de selecció per a anar a l’Auditori de Barcelona a la Mostra del Programa Cultural de Música d’aquest any. El camí cap al teatre va ser tota una festa. Al metro ens ho vam passar genial fent percussió amb els instruments que dúiem, però en arribar al teatre ens van aixafar la guitarra. Ens vam quedar tots una mica espantats: la música que sortia de dintre d’aquell petit teatre sonava molt bé i ens va envoltar el pаnic escènic. Els primers del nostre institut en actuar van ser els Kentaki Frai Chiken, amb la cançó “Quiéreme”, i els hi va sortir molt bé. Després d’un parell de grups d’altres instituts, ens va tocar a la coral. Nosaltres, vam interpretar “Let the river run” amb un acompanyament de guitarres. Un cop ja havíem actuat tots dos grups, ja estàvem una mica més tranquils; no ens havia sortit malament del tot. Teníem el consol d’altres grups que ho havien fet pitjor. Com que tots dos grups vam passar les proves de selecció, dimarts 17 de maig vam anar a l'Auditori a presentar les nostres cançons. Aquest cop, els de la Coral vam cantar primer; teníem tots molta vergonya de cantar davant de tota aquella gent. Impressionava molt i ens costava que ens sortís la veu. Per contra, els grans KFC no va tenir problemes: des del primer moment en què van trepitjar l'escenari, tots els assitents es van posar com a bojos a aplaudir i a gaudir de l'espectacle que van muntar. Ha estat una experiència genial. Maria Hem pogut veure com ho feien la Delga do ( 3r d'ES resta de grups que s'hi presentaven i O) hem agafat idees per al proper any.


més enllà de l'aula • de portes endins • 13

Play-REC

El projecte més cinèfil 3, 2, 1...

Triar un argument, uns personatges, unes accions, un tema, fer un bon guió i convertir-lo en realitat, en imatges, en un curtmetratge. Els alumnes de 4t C han gaudit de l'experiència més cinèfila de l'institut.

T

ot va començar quan la Danie la Foro Marisol Calderón, la profesnda ( 4 t d'ESO sora de castellà, ens va propo) sar el projecte. El vam arrencar amb una pluja d'idees, van sortir diversos temes i ens vam posar d'acord a partir de la proposta d'un company. I què volíem explicar? La idea era explicar la història d'una cadira que va passant de classe en classe, des de 4t fins a 1r d'ESO, i a mesura que va passant d'una aula a una altra, es va deteriorant, mica en mica, fins que ja no resisteix perquè la maltracten. Aleshores, quan la cadira arriba a 3rESO, un company d'aquella classe arriba tard, s'asseu a la pobra cadira, es desploma, cau a terra i la professora l'expulsa de classe... amb la cadira. Era culpa d'ell? La cadira passa pel passadís perquè només es vegin les potes i els peus de les persones. Després, cau per l'escala, i es trenca més, la portem al taller de tecnologia per arreglar-la, l'arreglem i darrera escrivim "cadira" en diversos idiomes. La seqüència acaba. Llavors, altres alumnes de 3r i una alumna de 1r canten una cançó relacionada amb el tema que es diu Sit Down. Comencen cantant a la classe i acaben a la sala d'actes. Després, van passant un a un asseient-se en cadires diferents i finalment la noia de 1r s'asseu a la cadira que estava trencada. Conclusió? Malgrat que la cadira estava trencada, no hi havia res impossible: disposem de prou temps per poderla arreglar. La cadira i el que convingui. Tot té solució, fins i tot la trista vida d'una cadira, si ens hi posem tots. Expliquem una història i volem transmetre un missatge d'optimisme; i mentrestant, hem après els secrets d'explicar una bona narració a través d'imatges. Què més podem demanar?

càmera...

i acció!


14 • de portes endins • més enllà de l'aula

Arten imatges

La Carme Santomà, professora d'Educació Visual i Plàstica, anima cada any un grup d'alumnes a participar en l'InsART, la Mostra d'Art del MACBA. Enguany han creat videoclips parodiant els tòpics televisius: han fet de guionistes, escenògrafs, càmeres i actors. Ara també són artistes audiovisuals

S

egurament, haureu sentit a parlar d'uns videoclips fets pels

impressionats amb els resultats! A la primera sortida al MACBA ens

alumnes d'Educació Visual i Plàstica. Tot va començar un

van explicar com presentar un programa de televisió, i com que

dilluns quan la Carme Santomà, professora de la matèria, ens

nosaltres anàvem amb el guió preparat, només s'havia de gravar.

va dir: “Haureu de presentar un programa de televisió al MAC-

Aleshores ens vam repartir la feina: uns eren tècnics en so, uns

BA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), on hi ha el plató

altres de càmeres, els altres dibuixaven el logotip del programa,

de ZERO TV, o sigui que aneu pensant en una idea...”.

i així fins que no quedés cap feina sense fer. Quan ja, per fi, vam

Tots ens vam quedar bocabadats, perquè teníem poc temps.

acabar, ens van dir que tot el que vam gravar ens ho enviarien, i

Abans havíem de preveure sobre què tractaria el programa. Els

més endavant hi hauria una mostra davant d'altres instituts en què

alumnes donaven idees, però la idea que més ens va motivar

els programes d'aquests centres també s'exposarien davant de

va ser fer un programa de música on es presentaríem uns

tots. Ara només faltava anar a la mostra i gaudir... i així va ser. Con-

videoclips fets per nosaltres mateixos. Després de tenir la idea,

templar el nostre resultat i el dels altres va ser un autèntic plaer. En

necessitàvem un nom, i vam decidir que el programa es diria

resum, va ser una experiència molt bona, ser els propis directors,

TOP PG. Quan ja teníem el tema i el nom del programa, només

guionistes, maquilladors, coreògrafs

faltava que cada grup plantegés el seu videoclip.

i, fins i tot, actors. Desitgem que us

La primera setmana havíem d'escollir la cançó i el tema del

agradi, perquè va ser un treball molt

vídeo i, quan el tinguéssim, l'havíem de dibuixar. La segona

dur, però ha valgut la pena!

setmana va ser la més moguda i divertida, perquè començaven els rodatges a l'institut i també fora del centre. Els grups van demanar ajuda a nois i noies d'altres classes perquè sortissin en els videoclips. Va haver-hi molta emoció i entusiasme, i ho vam fer amb moltes ganes, ja que per a tots era la primera vegada que ho fèiem, i mai havíem experimentat una cosa així. Més endavant, els vídeos s'havien de muntar i editar. Una noia que treballa al MACBA va venir per ajudar-nos i per si havíem de consultar-li algun dubte. També ens van donar un cop de mà els professors de pràctiques d'Educació Visual i Plàstica. Quan estava tot muntat, ho havíem d'ensenyar a la Carme i a la resta dels companys... I ens vam quedar

Eka O (4t d'E

niani

SO)


Carcassonne l'escapada francesa

David

López

(3r d'E

SO)

Un grup d'alumnes de francès viatgen al país veí a conèixer la fortificada ciutat occitana i la llengua que estudien. Cultura, tradició medieval i diversió! Dies 4, 5 i 6 de maig de 2011. Ens trobem en

va ser el del plat fort: 4 hores de temps lliure

da que l’anterior; una nit intensa, però també

les colònies en què només alguns de 2n i 3r es

per la ciutat plena de botigues, bars on es ve-

s’ha de dir que el que passa a la nit, es queda

van endinsar amb amb la Caterina i l'Amélie

nien creps, gofres i on una Coca-Cola et podia

a la nit. Tercer i últim dia. Ha arribat l’hora de

al poble de Carcassonne, a França. Allà van

arribar a costar 2’50€ i unes “Pringles” 3’50!

fer les maletes, de posar-les a l’autocar, aban-

passar les nits en un hotel de dos estrelles

Després de visitar l’interessantíssim museu de

donar l’hotel i començar a recordar els bons

on només els més privilegiats podien dormir

l’escola, amb l’oportunitat única d’escriure tal i

moments viscuts. Això no vol dir que s’hagi

en un llit individual (els altres van passar les

com ho feien els nostres avis, va arribar el torn

acabat el viatge, ja que vam tenir temps de

poques hores de son al costat del company

del menjar. Un altre cop, alguns van tornar

fer una última visita a la Cité.

d'habitació), tot i que aquest fet no va tenir

a escollir el menjar ràpid, però d'altres van

De tornada vam parar a Narbonne. Allà va

gaire importància ja que no es van dormir

preferir prendre una pizza.

esdevenir l’últim dinar del viatge, aquest cop

més de cinc hores seguides, a l’estada.

Aquella tarda també es va passar a l’hotel, i

sense hamburgueses ni patates fregides.

Deixant de banda l’hotel, el primer dia

vam rebre la visita d'un altre institut. Després

Un cop acabada la parada tècnica, l’autocar

tothom va gaudir d’un passeig pel Canal du

de descansar a l’hotel, aquell dia els alumnes

va ser l’indret més silenciós que ningú es

Midi, amb l’acompanyament d’una guia que

vam poder sopar a una hora més normal, a les

pugui imaginar, sobretot perquè va viure la

va posar en risc a la tripulació fent conduir

9 de la nit. Durant aquella estona vam aprofi-

becaina de tots. Aquest viatge ha estat una

a alumnes i professores. El lloc més visitat a

tar per veure els voltants. Després de prendre

gran experiència per a tots i segur que no els

l’hora de dinar va ser el McDonald’s: econò-

el pollastre amb patates i la crema catalana,

importaria tornar a repetir. Això sí, canviant

mic, bo i ara amb la Q de qualitat. Tot i que

va arribar el torn de la nit; una nit més mogu-

la destinació per conèixer nous móns.

les “boutiques” franceses són molt cares, no va hi haver ningú que no s’endugués un penjoll, una samarreta o qualsevol mena de souvenir que recordi el poble de Carcassonne. Per la nit es va donar lloc a un petit conflicte entre cuiners, professores i alumnes, ja que l’hora de sopar dels francesos quasi coincideix amb la del berenar català. Després de sopar i d’una tarda tranquil·la a l’hotel, el conductor de l’autocar (en Pepe) va guiar el grup fins a la Cité o centre medieval, a peu, en el què seria el primer contacte amb el poble amortallat. La ciutat, de nit, era com fantasmagòrica, perfecta per rodar una d’aquelles pel·lícules de terror. La nit a l’hotel va ser moguda i va passar amb certa rapidesa, ja sigui per la xerrera que tothom portava a sobre o per les ganes d’esbarjo. El segon dia


Salvador Rich ens obre les portes de tve Quan vam saber que a tve hi treballa un exalumne de l'Institut, li vam demanar si volia xerrar una estona amb nosaltres dels seus records del Príncep de Girona i de la seva feina. Ell és en Salvador Rich, comunicador vocacional, i es dedica a allò que més li agrada: el periodisme de divulgació cultural. Ara mateix treballa en dos programes: 'Miradas' (per a tot l'Estat) i 'Continuarà' (per a Catalunya). I a més, vam tenir la sort que ens obrís les portes de tve. i que ens expliqués els secrets de l'ofici. secció l'entrevista mediàtica Laura Egidos, Maria González, Maria Delgado i Eva Perales Què recordes dels teus inicis a l'institut?

Es pot fer de periodista sense haver estudiat periodisme?

Recordo que era un institut fet perquè els fills de guàrdia civils i militars

Ara ja és difícil fer de periodista fins i tot havent estudiat periodisme, fins i

traslladats a Barcelona tinguessin una referència on anar. Jo vaig ser

tot, però a la meva època, vaig entrar a treballar a la tele, tenia companys

dels primers alumnes que va entrar una mica com a civil; vull dir que

que van homologar el títol després. Que havien fet altres carreres i altres

no era ni fill de militars ni de guàrdia civils. El que passa és que a prop

coses. Ara no es dóna aquest cas, però llavors es donava que, venint d’una

de casa i hi van portar professorat molt bo i molt reconegut, i als meus

altra carrera, si demostraves tenir quatre anys de professió, ja tenies el

pares els hi va semblar bé; vaig haver de fer un examen d’ingrés per a poder entrar. Tens un bon record dels professors? Hi havia professors molt bons, molt durs, i hi havia un concepte de la disciplina bastant “heavy”N'hi havia que eren molt bons ensenyant i d'altres que en sabien molt però no ensenyaven bé, com a tot arreu. Però, en general,

títol de periodista.

"De ben petit ja m'agradava molt escriure. Per això vaig estudiar periodisme, per dedicar-m'hi"

tinc un bon record; era un dels instituts que

I és molt difícil la carrera de periodista? Quan la vaig fer, fa vint anys, no em va semblar una carrera difícil. El que passa és que des que jo la vaig fer, les coses han canviat molt. Tens una part teòrica, que no ha canviat gaire, com per exemple política, sociologia, psicologia, filologia, etc. I també fas una part pràctica: fas ràdio, televisió, premsa escrita, toques càmeres, toques

tenia l’índex de nota més alta per la Selectivitat, i la veritat és que

equips de so, etc.

a tots ens va anar prou bé. Jo vaig estudiar periodisme, i en aquella

Què és el que més t'agradava quan feies la carrera?

època, periodisme ja demanava una nota alta, un set o així, i vaig

La ràdio i, de fet, mentre estudiava feia pràctiques en ràdios locals, perquè

entrar, pels pèls, però hi vaig entrar.

era més fàcil entrar-hi, però després, just acabar la carrera, vaig fer unes


l'entrevista mediàtica • de portes enfora • 17

pràctiques a la televisió i se'm van quedar.

vaig ser-ho un dia, i de seguida veus qui pot progressar i qui no. Em

I, de petit, ja sabies a què et volies dedicar de gran?

sembla que cada vegada hi ha més gent en aquesta carrera (no sé si en

Doncs no, em va costar bastant. A mi sempre m'havia agradat molt

altres també) que la fa perquè n'ha de fer alguna, o perquè no sap què

escriure, i pensava que si feia filologia o literatura, acabaria donant

més fer, i penso que és una carrera en què ho has de tenir molt clar: en

classes i volia una cosa que em permetés escriure. Se'm va acudir

el periodisme has d'estar molt convençut del que fas i t'ha d'interessar

que periodisme era una bona manera. I és curiós, perquè l'única

molt. Cal tenir, per exemple, molta curiositat per les novetats. I quan ve

cosa que no he fet professionalment parlant és premsa escrita. Per a

un estudiant en pràctiques que veus que no en té, ja veus que potser

televisió has d'escriure, però és un altre llenguatge; has de tenir molt

no se'n sortirà. Per ser periodista, has de tenir afany per a les coses; has

en compte la imatge que hi posaràs, has de jugar amb la imatge tant

de tenir curiositat per aprendre i està atent a tot el que et passa al teu

o més que amb el text.

voltant, i ganes de posar-t-hi. I t'ha d'agradar molt llegir i escriure.

En què consisteix la teva feina a Televisió Espanyola?

Quants llibres et llegeixes, per exemple, cada mes?

Ara mateix estic en dos programes culturals; un que es diu Continuarà,

Uf! Doncs uns vuit o deu. També és cert que hi ha llibres que me'ls llegeixo

que és per a Catalunya, i un altre que es diu Miradas, que és per a tot l'Estat. I en aquests programes cobreixo diferents apartats: exposicions, obres de teatre, dansa, etc., i a més estic especialitzat en llibres. I què has de fer, amb els llibres? Primer, cal que et llegeixis el llibre, després

"Per ser periodista has de tenir curiositat per aprendre i està atent a tot el que passa al teu voltant"

decideixes una mica en funció del llibre,

ben llegits i, d'altres, en diagonal, saps? Allò que vas passant, perquè, per manca de temps, no te'ls pots llegir tots amb l'interès que voldries. I amb tots aquests llibres que t'has de llegir a la feina, tens temps per llegir-te el que realment et ve de gust? Els llibres de la feina sempre passen al davant, perquè arriba el dia en què l'has de tenir llegit,

quin és l'espai més adient per a entrevistar l'autor; en un lloc que

però els que em vénen de gust, els vaig acumulant a la tauleta del llit.

s'hi adigui. I després de la clàssica entrevista de text, hi afegim els

Ara mateix, per exemple, tinc quatre llibres de la feina per llegir i faig el

recursos propis de l'entrevista (les imatges que s'ha de gravar per

que puc. Però sempre intento tenir una estoneta, per mi, a la nit, quan

muntar-la o buscar altres imatges d'arxiu relacionades amb el llibre:

em poso al llit, i la dedico a llegir el que jo vull. No vull perdre el plaer

època, lloc, autor, etc.

de la lectura.

Quantes càmeres t'emportes per fer una entrevista?

I, per acabar, quins llibres t'agraden, a tu, personalment?

Només una. Primer es grava l'entrevista sencera i després el càmera

M'agrada molt llegir llibres d'història, d'art, novel·les, etc. En general, tinc

fa altres plans que serviran per fer el muntatge. Després, als estudis,

un ventall molt ampli, però el llibre que més m'agrada és aquell que et

minutem l'entrevista, decidim quins talls volem, el que explicarem en

sorprèn. És una de les coses que més m'agraden de la meva feina, que

off i el que acabarà sortint d'ell, de l'entrevistat. I els espais que tenen

a vegades t'arriben coses per llegir que t'agraden i penses: “Òstres, no

veu en off són els que després s'han de cobrir amb imatges. I al final,

ho hauria dit mai i, mira, m'agrada!”. És un gran què que la teva feina et

has de saber amb quines imatges comptes per cobrir-ho.

pugui sorprendre i ensenyar coses noves.

Llavors, tu fas tot el procés. Des de redactar al principi, fer l'entrevista i acabar muntant-la, no? Sí, però ben mirat, es redacta després d'haver fet l'entrevista. Primer preparo una mica el guió de l'entrevista i, després, redacto la notícia. I quan faig el muntatge, hi ha detalls importants. Per exemple, he de tenir en compte que hi ha aspectes de l'entrevista que has de deixar que les expliqui ell; que no els pots explicar tu. Queda molt millor que l'entrevistat expliqui les coses directament abans que les digui la veu en off. Quin consell donaries a unes joves periodistes com nosaltres per a seguir la nostra carrera? Primer, paciència. I després, que tingueu molt clar que us voleu dedicar al periodisme. Per aquí ens passen molts alumnes de pràctiques, com jo també


Què és millor: el llibre... literatura vs. cinema

secció parlem de llibres

Cada adaptació al cine d'una obra coneguda renova l'eterna polèmica: és millor el llibre que la pel·li? Hem analitzat els peròs i els contres. Enfrontats o complementaris? La còpia pot competir amb l'original? Literatura o cinema?

S

e sol rebutjar la pel·lícula lamentant que

la pel·lícula i després el llibre, semblarà millor

cinema ha de deixar de banda aquests punts

la complexitat del text literari hagi estat

la pel·lícula. El pas d'un èxit editorial a la gran

amb els que no pot competir amb un bon llibre,

reemplaçada per la superficialitat de les imat-

pantalla no sempre és fàcil, ja que el poder de

i ha de ressaltar els seus punts forts: no és el

ges, i acusant d'haver fet modificacions al llibre,

la imaginació del lector sempre acostuma a

mateix llegir una persecució que veure-la, no

fent que la pel·lícula quedi com a una simple

donar la pel·lícula perfecta dins la seva ment.

és el mateix llegir un tiroteig que estar-hi, i no

còpia. També pot dependre de què s’hagi vist

El lector es fa seva la història, durant un període

és el mateix veure uns pits que imaginar-se’ls.

primer, ja que es tendeix a agafar la primera que

de temps conviu amb els personatges i passa

En aquesta secció ens preguntem fins a

es veu com a versió bona. Si s’ha llegit primer

moltes aventures amb ells. Amb una llibre és

quin punt és cert el tòpic “és millor el lli-

el llibre i després la pel·lícula, potser sembla

molt més fàcil transmetre al lector els senti-

bre que la pel·lícula”, fent una petita crítica

millor el llibre; o a la inversa, si s’ha vist primer

ments, els pensaments, les olors... Per això el

del llibre i de l'adaptació cinematogràfica.

'El Padrino' El Padrino és una novel·la de gènere criminal escrita per l’italoamericà Mario Puzo i publicada el 1969. És un magnífic llibre pel fet que el lector se sent realment part de la història i perquè conté una gran qualitat de redacció que fa que s’hagi de mantenir l’atenció fixada fins que s’acaba el llibre. La pel·lícula homònima rodada al 1972 per Francis Ford Coppola està basada en aquesta novel·la, i el 1974 i 1990 respectivament es van rodar les segona i tercera part de la saga. Si s’ha vist primer la pel·lícula i després s’ha llegit el llibre, la lectura resultarà una experiència extraordinària perquè ens explica molts més detalls. Per als pocs que hagin llegit el llibre abans de veure la pel·lícula se’ls pot garantir que no se sentiran defraudats: la primera i la segona pel·lícula són considerades una de les millors filmacions cinematogràfiques de tots els temps. Excepcionalment, la tercera part, en canvi, va defraudar a molta gent perquè es va dir que el discurs ja era massa reiteratiu. En resum, però, podem dir que són unes pel·lícules magnífiques. Les dues primeres parts igualen el llibre. En canvi, la tercera part queda molt per sota del llibre i dels anteriors films; perquè, com acostuma a passar en la majoria de les sagues, estirar massa l’argument acaba resultant avorrit.


o la pel·lícula? Analitzem tres versions cinematogràfiques basades en èxits editorials

Maria Delgado, Laura Egidos, Maria González, i Eva Perales

'Orgull i prejudici' “És una veritat universalment reconeguda que tot home solter, posseïdor d'una gran fortuna, necessita una dona.” ("Orgull i perjudici", Jane Austen) L'obra que ens ocupa va ser escrita a finals del s. XVIII per Jane Austen. És una novel·la de costums, d'amor, amb final feliç, en la qual els dos personatges principals són Elizabeth Bennet i Fitzwilliam Dracy. Tots dos han de superar moltes dificultats, l'orgull de Darcy y el prejudici d'Elizabeth cap a ell, per adonar-se de l'amor que els uneix. S'han fet moltes adaptacions al cinema i a la televisió, però les més conegudes són la de 1940, Més gran que l'orgull, i la de 2005 que conserva el nom de la novel·la. Les dues adaptacions del cinema estan molt ben fetes, encara que es queden una mica curtes ja que el llibre ens explica amb més detall tot el que senten i pensen els personatges, que en la nostra opinió és el que més importa d'aquesta novel·la. Si parlem de les pel·lícules, segons els crítics (amb qui coincidim), la versió que conserva el nom de la novel·la original és la millor de totes dues.

'Millennium' La trilogia Millennium és una saga de tres novel·les escrita per Stieg Larsson amb els següents títols: Els homes que no estimaven a les dones (2008), La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (2008) i, finalment, La reina al palau dels corrents d'aire (2009). En l'adaptació cinematogràfica prefereixen centrar-se principalment en el desenvolupament de la investigació, i de forma més subsidiària en la relació entre els dos protagonistes. L’adaptació cinematogràfica està molt aconseguida, tant per la fidelitat a l’original literari com per la qualitat cinematogràfica. Un cosell per a qui llegeixi abans el llibre que la pel·lícula: veurà que és una obra amb molta acció, és una novel·la negra amb elements de corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, secrets i mentides. No podrà parar de llegir el llibre. Qui coneix el llibre i després veu la pel·lícula, s'adonarà que la versió per a la gran pantalla està molt aconseguida i segueix prou bé el patró de la novel·la.


20 • de portes enfora • com sona?

Discos que estan a punt d'arribar

8 novetats discogràfiques per a aquest estiu S'acosta l'estiu, el temps lliure i les ganes de gaudir de tot allò que durant l'any no podem fer tant com voldríem. I què ens ve de gust? Passejar, anar a la platja, relaxar-nos, fer esport, llegir i... escoltar música! Si ets dels que està atent a les novetats musicals, ho posem fàcil: t'hem fet la tria secció com sona?

Christian Caceda i José De La Cruz

Beyoncé, '4' La cantant ha decidit batejar al seu últim disc amb el seu número de la sort. "On sigui que dirigeixo la vista, apareix el 4, i per això penso que seria una bona idea anomenar així el disc. Tots tenim números especials en les nostres vides, i per a mi és el 4", ha explicat l'artista a la revista Billboard. Amb aquest disc amplia la seva paleta de colors i s'apropa a nous estils. Conté influències de grups tan diferents com Earth, Wind & Fire, DeBarge, Lionel Richie o Teena Marie. Comença el compte enrere per a la nova "B Revolution". De moment, ja podeu veure el videoclip del seu primer single, Run the world (girls).

Kelly Clarkson, 'My December' All I Ever Wanted és l'últim disc de Kelly fins al moment, llançat el març de 2009 i amb el qual va arribar a vendre aproximadament 2 milions de còpies a tot el món. S'espera que aquest estiu arribi el seu nou disc. De moment, només coneixem el seu primer single, You still won't know what it's like, i el que ella mateixa ha anunciat a la seva web: serà un disc amb cançons rock, balades i temes ballables. És a dir, la mateixa fórmula que l'ha fet triomfar. Si fins ara li ha anat tan bé, per què canviar?

Daddy Yankee, 'Prestige' En el món del reggaeton, l'egocentrisme és a l'ordre del dia, i si bé en les declaracions tots els artistes s'autoproclamen reis del gènere, a l'hora de gravar, tots són amics. Dit això, Daddy Yankee, un dels més grans exponents del gènere, compartirà Prestige amb convidats com ara Baby Rasta, De la Ghetto, Neng, Kengo, Farruko i Gringo, entre d'altres. Sortirà a mitjans d'any i compta amb la cançó Come with me com a primer senzill, un tema amb Prince Royce. Daddy torna amb més reggaeton, i sens dubte sonarà a tot arreu.


Lenny Kravitz, 'Black and White America' La novena producció del ja veterà Kravitz tornarà a ser un disc amb molt de ritme, amb molts elements de la música funk, soul, africana i jazz barrejats amb rock and roll. El disc serà el primer que publicarà per al segell Atlantic Records, de la família Warner Music. Gravat a París i en els seus estudis a Les Bahames, Black and White Amèrica tindrà 12 cançons produïdes, arreglades i compostes pel mateix Lenny Kravitz. A més, l'artista és l'encarregat de tocar tots els instruments. El novaiorquès, als seus 47 anys, segueix amb força.

Luis Fonsi, 'Tierra Firme' Luis Fonsi llançarà al juny la seva nova producció, amb la qual torna, tres anys després del seu últim àlbum, Palabras del silencio (2008). Esperant aconseguir el mateix èxit, l'artista llança com a primer single la cançó Gritar, un tema que segueix la línia positiva del seu hit Yo no me doy por vencido. El disc ha estat produït per Armando Avila i mesclat per Sebastian Krys, l'equip de treball amb què Fonsi ha aconseguit els seus més grans èxits. Tierra Firme s'editarà en dues versions: una estàndard (10 temes), i una especial amb material extra.

Nelly Furtado, 'Lifestyle' Malgrat que abans de llançar el seu últim disc en espanyol, Nelly havia assegurat que el seu següent disc seria totalment en portuguès (l'altra branca de les seves arrels llatines), ha canviat de plans i torna a l'anglès. Lifestyle serà la sisena producció de Furtado, tindrà a Timbaland com a productor principal i a Salaam Remi i Ryan Tedder (OneRepublic) com a col·laboradors en algunes cançons. S'espera que el so sigui similar al del seu exitós disc Whoa Nelly: hiphop, pop i música de ball.

Pitbull, 'Planet Pit' Armando Christian Pérez, més conegut com a Pitbull, també estar a punt de publicar el seu nou i esperat nou disc, que ha "autoanomenat" Planet Pit. El tema de presentació, que ja hem pogut sentir, és Give Em Everything, una cançó que compta amb la participació de Ne-Jo i Afrojack & Nayer. Pitbull ha comptat per a aquest nou llançament amb la col·laboració d'amics tant coneguts com Marc Anthony, Kelly Rowland, David Guetta, Chris Brown, Sean Paul, T Pain i el mateix Ne-Jo.

U2, 'Planet Pit' Ja fa mesos que el mànager de la banda irlandesa, Paul McGuiness, va anunciar el llançament d'un nou disc per a aquest 2011. De moment, tenim títol provisional: Songs Of Ascent, i poca cosa més. Mentre van fent gira, ja ens han avançat alguns dels nous temes en viu: Merci, Every breaking wave i Boy falls from the sky en són tres bons exemples. Segons ha comentat Bono, el líder de la banda, compten amb més de 30 temes tancats, i ara els toca el més complicat: convertir-los en un bon disc.


I SI NO PORTESSIN PUBLICITAT?

secció esports

Eloi Sabatés, Pablo Trigueros i Iván Cabañero

Molts esportistes, sense la publicitat, guanyarien fins a cinc vegades menys, i els seus ingressos dependrien exclusivament de la seva feina, és a dir, dels seus resultats al terreny de joc o a la pista. Però quant guanyarien sense vendre's? Cal que els paguin tants diners?

U

n club com el FC Barcelona deixaria de lluitar per la Champions i la Lliga si no comptés amb els ingressos de la publicitat ja que representen un quarta part del seu pressupost. El Barça fitxaria pitjors jugadors i pagaria menys als seus jugadors estrella i, en conseqüència, se n'anirien a altres clubs. Llavors el Barça no guanyaria tants partits, no cobraria els mateixos diners que ara per sortir a la televisió i, al final, només seria un club que lluitaria com a molt per la

permanència a 1a Divisió. Si no hi hagués publicitat, el món del futbol no mouria tants diners i no hi hauria tants jugadors. Llavors, gairebé no sortiria per la tele i seria un esport minoritari. Si en tots els esports passés el mateix, també deixarien de ser un negoci i es convertirien només en un entreteniment per a no professionals. Per exemple, les motos ni tan sols existirien perquè el seu principal ingrés depèn de la publicitat. Això no obstant, veiem com en d'altres casos els esportistes podrien seguir sent rics sense publicitat.

RAFAEL NADAL

L'actual número 1 va guanyar la temporada passada 21 milions de dòlars, 14 dels quals els va guanyar per publicitat de marques com Kia, Armani, Banesto i Babolat. A la pista va aconseguir guanyar 7 milions de dòlars gràcies a, entre altres, els Grand Slams d'USA, Wimbledon i Roland Garros, el que vol dir que guanya 3 vegades menys amb els seus resultats que en publicitat.


TIGER WOODS

El 2010 va ingressar 70'6 milions d'euros, un 40% menys que al 2008, quan va guanyar 100 milions. D'aquests 70'6 milions, 54'6 corresponen a ingressos per publicitat, és a dir, que sense la publicitat el seus ingressos dependrien dels seus resultats i guanyaria gairebé 5 vegades menys. I el carisma i l'aspecte no li servirien per a res.

ROGER FEDERER

El 2010 va aconseguir ingressar 43 milions de dòlars gràcies en gran part als diners que aconsegueix a través de Wilson, Nike i Rolex. En una de les seves temporades estrella, el 2006, va guanyar 8'3 milions gràcies als bons resultats: els altres 30 milions li van arribar a través de la publicitat. Això vol dir que, sense la publicitat, guanyaria 5 cops menys del que guanya.

LEO MESSI

Aquest és el segon any consecutiu que és el futbolista millor pagat del món amb 31 milions d'euros gràcies al seu gran contracte amb el Barcelona: va guanyar 10 milions d'euros la temporada 2009-2010, més 1 milió per les primes d'haver guanyat la Lliga, el Mundial de Clubs, la Supercopa d'Espanya i d'Europa i la Pilota d'Or. Els altres 20 milions restants els va aconseguir mitjançant la publicitat amb Air Europa, Danone, Adidas, Master Card i Pepsi.

VALENTINO ROSSI

A la pista guanya de 12 a 15 milions de euros. A tot això se li ha de sumar els espònsors personals, que li aporten uns 14 milions a través de marques com Nutella, Monster o Fastweb (per exemple, aquest empresa d'internet li aporta entre mig i un milió d'euros l'any).


24 • de portes enfora • internautes

Què veiem a Internet? Els 10 vídeos musicals més vistos al YouTube secció internautes

1 2 3 4 5

Jerome Gabulac, Ahmed Hassan i Nazar Yarenko

Justin Bieber ('Baby')

Mirem el que volem ser?

El rècord mundial, amb 536.581.973 visites, el té el vídeo de Justin Bieber anomenat Baby (nena). És un videoclip en el qual hi trobem una colla en una pista de bitlles jugant, Justin troba una noia que li agrada i comença comença lligar-se-la. Només ens queda dir: més típic, impossible.

Per què l'èxit no és mai original?

Lady GaGa ('Bad Romance')

El segon lloc l'ocupa la "provocativa" més mediàtica del panorama musical amb ni més ni menys que 375.773.647 visites. Ella no vol ser tan tòpica com els altres, però encara que ho dissimuli i vulgui ser diferent a la resta, no deixa de fer el mateix que fan els altres... això sí: disfressada i fent veure que provoca.

En tenim prou amb saltar i ballar?

Shakira ('Waka Waka')

Aprofitant l'oferta de la FIFA perquè fes la sintonia del Mundial de Sud-àfrica, la colombiana ha escampat pel món aquesta cançó que tots ja hem cantat i ballat. El vídeo compta amb 339.403.335 visites. S'ha aprofitat de la promoció futbolística, però ella almenys ens diverteix, no? N'hi ha prou?

Eminem ('Love the way you lie')

Ens agrada que semblin rebels?

Juntament amb Rihanna, el raper nordamericà ocupa el quart lloc amb 330.844.678 visites. Passen els anys i no baixa dels primers llocs. Quin és el secret del seu èxit? El mateix que el de Lady GaGa: provocacions... i poca cosa més. Al seu favor, val a dir que la seva rebel·lia no sembla tan impostada.

Artistes o productes de consum? Miley Cyrus ('Party in the USA') El 5è lloc és per a l'actriu i cantant nordamericana Miley Cyrus amb el tema Party in the USA i 220.940.006 visites. Amb només 19 anys, s'ha fet famosa a Hannah Montana. És un fenomen 100% prefabricat: només cal dir que va participar en la sèrie... perquè el seu pare n'era el protagonista. Quina barra!


I EL GUANYADOR ÉS... urs conc ari di liter or sant j

El premi a la millor poesia de primer

a Berlín, on el protagonista desprèn el sentiment d’enyorament de la

cicle és per a algú que s’amaga sota el

ciutat de Barcelona. Es titula Anar-se’n amb els records a la motxilla

pseudònim de BLACKSOUL i titula el

i la seva autora és la Raquel Royo, de 4t d’ESO.

seu poema L’ordinador. Ens descriu

Per últim, pel que fa al Batxillerat, el premi als millors versos se l'ha

amb simpatia aquest aparell que tant

endut la Marina Prat (1r de Batxillerat) amb un poema anomenat

ens distreu i educa. I l'autor és l’Elián

Primavera, aquesta estació de l’any que tant ens sacseja, a grans i

Joel Pinango. I el millor escrit en prosa

petits. Aquí teniu alguns dels seus bonics versos:

de primer cicle és per a TAIBHE amb

"Adéu a la tristor, a la lluna solitària, als carrers morts...

el relat L'Índia a través dels ulls. El

les coses han canviat, avui sens dubte, la primavera ha arribat“

guanyador ens explica la història d’un fotògraf anomenat Ben Stalom

Marina Prat, Primavera

que recorre l’Índia. I l'autor és l'Antonio Egidos, de 1r d'ESO.

I el premi al millor relat en prosa és per a una història existencial,

"Sentir que la teva mà és la teva carícia

punyent, sobre el sentit de la vida. L'ha escrit la María Marín (1r de

sentir que el teu somni és el meu desig"

Batxillerat) i el títol és Tempus Fugit: carpe diem. La seva autora escriu,

Lynda Luque, Sentir

en un moment del seu relat:

Així comença el preciós poema amb què la Lynda Duque (4t d'ESO),

“Sento que tot es regeix per un ordre, que existeix un equilibri

amagada sota el pseudònim de JULIANA SCHWIMMER, ha merescut el

que manté tothom al seu lloc. No puc evitar aquesta sensació de

primer premi de poesia de 2n cicle d'ESO, un poema que ens endinsa

viure una etapa de transició, com si res del present tingués cap

en el món del desig amorós. I dins la categoria de prosa de 2n cicle, la

importància”.

qualitat dels relats fa que tinguem dos primers premis: el primer per a

María Marín, Tempus Fugit: carpe diem

Una bogeria que em va fer feliç, un relat trepidant, dinàmic i de somni,

Volem felicitar a tots els guanyadors, petits diamants de l'escriptura, i

que comença en un autobús i acaba al cap dels anys en una platja. L'ha

a la resta dels qui s'atreveixen a somiar escrivint. /RED

escrit SOL, pseudònim de l'Ariadna Pi, de 3r d’ ESO; i el segon relat és un viatge d’anada i tornada, una història que ens trasporta a un passat,

rs dea u c n o c rafi fotoegmàtica mat PRIMER PREMI - BATXILLERAT

Sergey Mangasarian Cramer en flor

PRIMER PREMI - SEGON CICLE

Daniel Encina El codi de Tales

PRIMER PREMI - PRIMER CICLE

Maria del Mar Gutiérrez El magnetisme en la piràmide


Professors, companys i amics

Enguany, l'Alfredo i en Marco Antonio posen punt i final a la seva llarga carrera docent i es jubilen. Des d'aquestes línies, els desitgem molta sort en aquest nou i merescut descans. Us trobarem a faltar! L'Alfredo Díez Merino va néixer el 27 de juny de 1948 (per cert, el mateix any de la Declaració Universal dels Drets Humans) a Santibáñez de la Peña (Palencia). Va començar la seva carrera docent en un centre privat de rambla Catalunya, des d'on va fer el salt a la pública, on ha exercit durant 30 anys. Ha estat a Sant Celoni, Bellvitge i finalment va aterrar al nostre institut. Aquí va presentar la seva tesi doctoral en Sociologia i, com ell mateix diu, aquí ha arribat a l'acmé professional.

El millor de ser professor: El sentiment de contribuir al modelat, com un "escultor" d'esperits, d'algunes àrees de la personalitat dels alumnes; i el fet d'haver col·laborart en l'educació de la seva sensibilitat per tal que caminin rere la bellesa, la justícia, la veritat i el bé. Un record inesborrable: La càlida acollida dels centres on he treballat i l'àvida mirada dels alumnes quan mostren interès per temes profundament filosòfics. Un consell als alumnes: La seva tasca prioritària ha de ser perseguir amb esforç i rao-

nable tenacitat les fites posibles, perquè sense esforç no s'aconsegueix res que valgui la pena. També els recordaria que no guanya qui té millors cartes sinó qui millor les juga. I que sempre siguin fidels a ells mateixos. Un consell als professors: Que siguin conscients de la singularitat, unicitat i dignitat intrínseca de tots els éssers als qui ens dirigim cada dia. Vull agrair a tota la comunitat educativa el seu generós esforç, que m'ha permès, sens dubte, realitzar amb dignitat la meva funció. Salutem plurimam

En Marco Antonio Martín De la Vega va néixer el 4 d'agost de 1949 a Las Palmas de Gran Canaria, però viu des dels 8 anys a Barcelona. En total, fa 28 anys que és a l'ensenyament públic, 8 al privat i va estar 5 anys treballant a la indústria. Ha estat 10 anys a l'IIP Mollet del Vallès, 18 a l'IES Gal·la Placídia i el seu darrer any l'ha passat amb nosaltres, a l'Institut Príncep de Girona. En un sol any, ha deixat una emprempta inesborrable.

El millor de ser professor: L'agraïment demostrat pels antics alumnes del grup de 2n de Batxillerat que vaig tenir el curs 2002/03, amb els quals ens reunim cada any. Un record inesborrable: La meva professió m'ha permès acompanyar en els meus estudis a la meva filla Mónica. Un consell als alumnes: Que aprofitin els anys d'estudi: són els millors de la vida malgrat els deures i els exàmens. Un consell als professors: Que aprofitin el fet de poder treballar amb joves; és una experiència única.

Aprofito l'avinentesa per a donar les gràcies als professors que vaig tenir. De tots tinc un bon record; especialment de la meva primera mestra, Dª Josefina Cabrera: va ser la professora amb qui vaig aprendre a llegir i a escriure i sempre tindrà un lloc en el meu cor. També vull agrair als meus pares i avis per la meva feliç infantesa i joventut. Tots plegats van fer més fàcils els meus estudis. Finalment, el meu agraïment pels companys que he tingut en tot aquest camí de l'ensenyament, a vegades dur, però sempre meravellós.


FORUM 10  

La revista de l'Institut Princep de Girona num. 10 (estiu 2011)

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you