Page 1


Foto Portada: Hidronico.com

El present document és un esborrany de la publicació que recollirà les aportacions del procés de revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta, que el col·lectiu PER L'HORTA està desenvolupant. Hem de repassar possibles errors de cartografia, completar alguns aspectes i concloure el debat de les nostres argumentacions.

C/ Sta Teresa, 10 46001 València perlhorta@perlhorta.info www.perlhorta.info L'Horta | Febrer 2016


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

Índex 0 | Procés Col·lectiu de revisió del PAHT [Per L'Horta]

3

4.3 | Àrees de Reserva o Reserves d'Estudi 4.4 | 5 Principis per orientar la revisió de la Infraestructura Verda al PATH

1 | Qüestions preliminars o transversals sobre l'actual redacció del PATH

5

4.5 | Punts crítics de la Infraestructura Verda [PATH 2010]

1.1 | Modificació del llenguatge 5 | Sistema d'Infraestructures viària, ferroviària i hidràulica

1.2 | Ampliació de la mirada sobre els valors de l'Horta

28

5.1 | Consideracions sobre la inclusió de les infraestructures al PATH 2 | Sobre els objectius i estratègies del PATH 3 | Àmbit

6 10

5.2 | Anàlisi Crític de les Infraestructures al PATH 6 | Pla Agrícola. Ens Gestor. Parc Agrari.

46

3.1 | Qüestions generals de l'àmbit al PATH 3.2 | Horta Nord _ Espais a ponent regats per la Reial Séquia de Montcada 3.3 | Horta Sud 4 | Infraestructura Verda

20

4.1 | Consideracions al concepte d'Infraestructura Verda al PATH 4.2 | Infraestructura Verda en Zona Urbana: Projecte 'Recuperem Horta. Recuperem Ciutat.' 2


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

No obstant això, l'última versió del PATH (2010) va ser objecte de nombroses

0 | Procés col·lectiu de revisió del PATH [Per L'Horta]

al·legacions atés que el document final contenia una serie de qüestions inacceptables des del nostre punt de vista, entre les que destaquem:

Un poc d'història recent

La no inclusió de la infraestructura verda localitzada en zones classificades

Quan al 2001 es presenta a les Corts Valencianes la primera ILP (Iniciativa

com a sòl urbà o urbanitzable en l'anàlisi d'infraestructura verda general del

Legislativa Popular) que es presenta al Pais Valencià, ho és per demanar una llei de

PATH: És un error greu procedimental i conceptual no incloure totes aquelles

protecció, conservació i impuls per a l'Horta de València que assegure la pervivència

zones que poden ser o tenen de facto una funció de corredor, vector de

d'aquest espai greument amenaçat per la especulació urbanística, especulació

connexió o encara són horta en estat primigenia, simplement perquè no estan

esperonada per una legislació que entenia el territori més com una mercaderia que com

classificades com rústiques (sòl agrícola d'especial protecció o no). Destacar

un espai dipositari de la cultura i la vida.

que, en alguns casos concrets, hi ha espais d’horta primigènia en cultiu

La ILP ni tan sols va ser admesa a tràmit pel govern d'aleshores (PP), malgrat

situada dins de sòl urbà, que podrien continuar sent-ho sense perdre la

haver recollit vora 120.00 signatures, amb l'excusa que ja estaven treballant en un pla

clàssificació d’urbà, convertint-se en elements de parcs agraris integrats

que arreplegava les demandes ciutadanes. La cosa més semblant a tal pla va ser el Pla

dins de zona urbana en considerar també la seua funció de zona verda.

d'Acció Territorial per a l'Horta de València (al que d'ara endavant ens referirem com

Sovint tenen un paper clau i, per tant, haurien de ser incloses en l'anàlisi.

PATH) encara que l'inici de la seua redacció encara va haver d'esperar 5 anys.

La inclusió d'àrees de reserva ad-hoc: per resumir, les àrees de reserva són una sèrie de 'afegitons' consistents en les zones que els diferents plans

El PATH i la seua crítica

generals (PGOUs), encara no aprovats, pretenien urbanitzar. En el seu

Tot i el retard, el PATH es va encarregar a un equip competent de

moment vam denunciar que això suposava un frau de llei perquè subvertia la

professionals i experts que van elaborar un document de gran qualitat. Va ser el primer

jerarquia dels instruments d'ordenació territorial primant PGOUs no aprovats

Pla de l'administració (que en tinguem notícia) on es van fer servir tècniques

(àmbit municipal) per sobre d'un Pla d'Acció Territorial (àmbit supramunicipal)

específiques, pressupostades en el pla, per assegurar la participació efectiva dels

la funció del qual era precisament fer que els plans generals s'adaptaren a les

agents implicats i en les que Per l'Horta, va participar activament aportant idees i

seues determinacions i no a l'inrevés 1.

esmenes (ampliació de l'àmbit original, inclusió d'un pla agrícola, al·legacions a la enquesta de paisatge i aportacions en les sessions de participació).

1 Veure l'article: 'El Pla d’Acció Territorial de l’Horta: Protecció del territori o reserva de sòl per urbanitzar? Una anàlisi de la superfície i connexions del PATH' (GAVALDÀ i BAYONA, 2010) 3


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

La inclusió de nombroses infraestructures de transport: les

Com treballem i per a què s'ha elaborat el present document?

infraestructures fragmenten fortament el territori. L'efecte d'aquesta

La intenció del present document és ser una guia detallada, adreçada a

fragmentació és més sagnant en un territori fràgil i sobresaturat

l'administració, de tot allò que s'hauria de millorar, treure o incloure en el PATH si

d'infraestructures com l'Horta. No és lògic que el PATH incloga actuacions que

volem que eixe pla aconseguisca els objectius que proclama.

no estan incloses en cap Pla superior, o que encara no estan ni aprovades i ni tan sols en fase de redacció. Hauran de ser les infraestructures les que

El document és fruit del treball col·laboratiu i desinteressat del grup de

s'adapten a la les determinacions del PATH i no a l'inrevés.

persones que formen part de la comissió tècnica de Per l'Horta i de l'Observatori

La no inclusió d'un veritable pla agrícola: tot i tindre un capítol dedicat a la

Ciutadà de l'Horta2 amb alguna aportació d'experts externs elaborat al llarg d'una sèrie

estratègia agrícola: el PATH és molt difús en aquest punt i el concreta poc. Cal

de sessions internes informatives, formatives, de treball i debat celebrades a Ca

un veritable pla que incloga des de la comercialització, la incorporació de nous

Revolta durant els mesos de novembre i desembre del 2015. S’han basat en la

llauradors, la gestió de les terres, el paper de les D.O., dels mercats

informació, cartografia i al·legacions que ha anat generant els equips de treball de

municipals, etc.

l'associació des de que es va crear. En especial cal destacar com des del 2008 el

La falta d'un òrgan de gestió i de govern: no es tracta sols de fer un bon

nostre col·lectiu s'implica a fons en l'estudi i participació del PATH conscient de la

document d'ordenació. També cal que la gestió de l'espai de l'Horta assegure

importància que aquest instrument pot tindre per convertir l'Horta en un espai singular,

l'èxit de les polítiques dissenyades en el PATH. Caldrà per tant un òrgan de

exemple d'integració de l'horta periurbana, de polítiques agrícoles i de sobirania

gestió (en forma per exemple de parc agrari) però també de govern amb

alimentària, així com de polítiques de preservació de la cultura i el patrimoni rural i un

representació de les parts implicades en les que hauran d'estar, a més dels

exemple de bones pràctiques territorials en l'estratègia contra el canvi climàtic.

municipis, els llauradors i les organitzacions socials i amb capacitat executiva. La versió anterior del PATH (2010) parlava de la necessitat d’un organ de gestió però no el dissenyava. Com expliquem, és clau que aquestes crítiques siguen ateses i incorporades per fer que el PATH siga quelcom amb sentit.

2 L'Observatori Ciutadà de l'Horta de València és un projecte impulsat des de Per L'Horta, en col·laboració amb diverses organitzacions de la societat civil dels diferents municipis de la comarca. El seu principal objectiu és contribuir a la defensa i promoció de l'Horta de València, tant des de l'àmbit local com comarcal, constituint una xarxa ciutadana per la vigilància, supervisió de les polítiques al territori i creació d’informació pròpia que garantisca la pervivència de l’horta i enfortisca la comunitat, tenint en compte la importància de sensibilitzar a la ciutadania per a què aquesta siga la principal valedora del seu territori. 4


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

econòmica d'una activitat cal expressar-ho així. Assumir que la vida i l'activitat econòmica és una competició és un gol neoliberal a tota la tradició social, col·lectivista,

1 | Qüestions preliminars o transversals sobre l'actual redacció del PATH

cooperativa i solidària amb la qual ens identifiquem.

1. 1 | Modificació del llenguatge

programes realitzats amb persones clau en determinats sectors del coneixement al

Tot i que a alguna gent aquesta li puga semblar una qüestió menor per a nosaltres és important, qui domina el significat de les paraules crea paradigmes i regles de joc i, en aquest cas, és evident que el paradigma en el que es mou conceptualment la redacció del PATH està esbiaixat respecte de la nostra mirada. Tot el text del document del PATH està esguitat de conceptes que no són innocents i que caldria revisar, expressem ací un parell d'exemples, uns dels més sagnants al nostre parer, però caldria una revisió a fons de tot el document en aquest sentit. Com que donem per fet que el document serà traduït al valencià (Ai las! gran paradoxa, pretendre salvar el patrimoni de l'horta i oblidar-se de la llengua pròpia!), aquesta revisió que proposem pot realitzar-se alhora i amb els mateixos mitjans: «Desarrollo»: Molt sovint, quan s'hi utilitza aquesta paraula es fa com a

Llenguatge no sexista: aprofitant aquest revisió/traducció caldria fer una revisió del llenguatge no sexista. Posarem un exemple amb doble intenció: quan es parla dels voltant de l'Horta es parla de «expertos» i no de persones expertes. En aquest cas palesa de manera exacta l'absència de dones en aquests grups de treball (qüestió que caldrà abordar més avant) però en altres casos s'hi invisibilitzen les dones tot i estar presents («mejorar la calidad de vida de todos los ciudadanos», en compte de «la ciutadania»). Com es diu adés cal fer una revisió pausada del llenguatge utilitzat en la redacció per no acabar expressant allò que no es vol.

1.2 | Ampliació de la mirada sobre els valors de l'Horta Tot el PATH està redactat des d'una mirada de «l'arquitectura del paisatge». Cal manifestar el nostre agraïment pel fet que la introducció d’aquesta disciplina

sinònim de «creixement» i molt particularment per evitar dir «creixement urbanístic». La

permetera una mirada proteccionista sobre l'Horta en un moment políticament advers

paraula desenvolupament no és sinònim de creixement sinó de procés alliberador de

però, al nostre parer, cal revisar tot el document per incloure, en peu d'igualtat, la resta

les barreres, lligams o limitacions externes que no permeten un individu o col·lectiu

de valors patrimonials: agronòmics, ecològics, culturals, socials... Per exemple, quan es

expressar i deixar evolucionar les seues potencialitats. Per tant caldria reservar-la per a

parla de l'encaix de noves / existents edificacions en l'Horta és parla de la seua

aquesta accepció i escriure creixement o creixement urbanístic quan això siga el que es

integració en el paisatge i no s'anomenen les possibles interaccions, negatives o

vol significar.

positives, en el teixit productiu agrícola, en la salut ambiental, en les dinàmiques

«Competitivitat»: Si el que es vol significar és la viabilitat i sostenibilitat

socials, etc. El PATH que es va redactar transpua una certa unilateralitat en primer 5


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

l’anàlisi del paisatge, possiblement perquè l’encàrrec fet a l’equip redactor volia evitar la mirada complexa que exigeix el tema de l’horta.

2 | Sobre els objectius i estratègies del PATH. De manera genèrica coincidim amb l'anàlisi que es fa de les problemàtiques i els objectius que es plantegen, tot i aixó amb alguns d'ells no estem gens d'acord. «Objectiu 1. modificar el model de desenvolupament actual amb criteris de sostenibilitat» Aquest objectiu que, així redactat sembla molt assumible i ambiciós, a l'hora de ser concretat en estratègies revela que el desenvolupament és creixement urbanístic i que la sostenibilitat no te una accepció ambiental sinó que s’utilitza en el sentit de perdurable. «Estratègia 1. Definir la Infraestructura verda de l'Horta de València» A aquest mateix document vegeu l'apartat específic sobre el tema: Infraestructura Verda. «Estratègia 2. Orientar el desenvolupament cap a les zones més aptes» S'entén que es vol dir: reservar les zones de menor interès per al creixement urbanístic. Estem completament en contra de cap creixement urbanístic sobre qualsevol sòl agrícola de L'Horta. El creixement urbà hauria de fer-se sobre el propi sòl urbà que encara presenta moltes possibilitats d'incrementar el seu aprofitament per a habitatges o per a altres usos. El creixement urbà de les darreres anys s’ha fet sobre el regadiu històric, sense considerar la possibilitat de realitzar-lo sobre les zones del secà de la comarca i bandejant una concepció metropolitana . 6


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

«Estratègia 3. Buscar fórmules de gestió territorial alternatives»

ha canviat al llarg del temps (vinya, moreres, cereals, vegetació de ribera...) sense que

S'entén que es parla d'una possible modificació de la normativa urbanística que

l'essència de l'Horta es ressentira.

permeta associar el creixement urbà amb la garantia del manteniment de

«Estratègia 5. Millorar la competitivitat i rendibilitat de les explotacions agrícoles»

l'activitat agrícola en altres zones. Sense entrar a avaluar la conveniència o

Pensem que l'estratègia hauria d'anar més encaminada a garantir unes rendes

possibilitat de què açò es concrete insistim en què el creixement urbanístic a

agrícoles dignes i sostingudes en el temps. La competitivitat com a tal ha

l'Horta no ha de fer-se mai sobre zones agrícoles i menys encara sobre les

resultat ser un paradigma utilitzat pels polítics, però segons a costa de què o qui

zones agrícoles de l'àmbit territorial del PATH.

presenta una dubtosa justificació ètica.

«Estratègia 4. Integració paisatgística de les infraestructures i de les vores

«Estratègia 6. Establir mesures compensatòries a l'activitat agrícola»

urbanes»

Al nostre parer cal concretar molt aquesta estratègia. Primer pel que fa a la

Les infraestructures en l'Horta, necessiten un tractament molt més enllà que una

justificació de la compensació la qual hauria de lligar-se, al nostre entendre, a

integració paisatgística, una anàlisi de la seua pertinència i en quin grau afecta

condicionants de responsabilitat ambiental (pràctiques agrícoles ecològiques,

els diferents elements que integren el paisatge (sistema de regadiu, patrimoni

actuacions afavoridores de la flora i la fauna no agrícola, etc.). I en segon lloc

edificat, parcel·lari, xarxa de camins, etc.). A aquest mateix document, a l'apartat

caldrà definir per quina via arribaran aquestes compensacions. Al nostre parer la

5, es fa una anàlisi crític de les diferents infraestructures viàries, ferroviàries i

via actualment més segura és la gestió dels fons europeus que se'n deriven de

hidràuliques incloses al PATH. (Vegeu l'apartat 5)

les directrius del Pla de Desenvolupament Rural de la CV, estratègia que no és

Respecte a les vores urbanes, a l'apartat 4.4 de la Infraestructura Verda,

senzilla però tampoc impossible. Tot i això tampoc no s'han de descartar les

s'apunten alguns principis en el tractament de la vora de la ciutat en l'Horta, que

compensacions en l'accés a serveis municipals (mitjançant monedes paral·leles)

integren l'activitat agrària en el medi urbà mitjançant les zones de transició.

o l'exempció o reducció en el pagament de tributs. Més encara, es podrien plantejar polítiques intrametropolitanes per compensar a determinats municipis

«Objectiu 2. Mantenir l'activitat agrícola i el paisatge de l'Horta» Aquest hauria de ser el punt fonamental de tota l'estratègia del PATH. En tot cas diríem que més que mantenir caldrà impulsar i millorar. I que el paisatge caldrà

que renuncien al creixement urbanístic i aposten pel manteniment en producció de zones d’horta, una via mai explorada però de gran perspectiva, que reduiria la pressió urbana sobre l'espai agrícola.

protegir-lo d'agressions però, no necessàriament, mantenir una foto fixa del paisatge agrícola. Això no hauria de ser un objectiu específic en si mateix, el paisatge de l'Horta 7


PER L'HORTA

«Objectiu 3. Revitalitzar l'Horta introduint noves activitats econòmiques» Sobre aquest objectiu tenim grans dubtes. En primer lloc val a dir que

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

infraestructures i espais agrícoles (només cal observar els aparcaments de vehicles sobre camps agrícoles que generen aquestes activitats) que també

considerem que no pot estar considerat com un objectiu en peu d'igualtat amb l'objectiu

atenten contra el paisatge.

anterior. Potenciar l'activitat agrícola ha de ser l'objectiu fonamental, potenciar altres

En definitiva els usos «nous» o complementaris a potenciar haurien d'estar

activitats han de ser estratègies complementàries condicionades a la principal. En

emmarcats en l'activitat agrícola o directament relacionada (transformació de

segon lloc la introducció d'altres activitats a l'Horta és per al manteniment de

producte agrícola, magatzem, instal·lacions per a la venda directa individual o

l'agroecosistema potencialment molt més perillós que un canvi o evolució en el

col·lectiva, cria d'animals i custòdia d'animals de treball per al camp, educació

paisatge. Per tant considerem que les noves activitats en l'Horta han de ser

ambiental o agrícola, instal·lacions d'agroturisme...)

estrictament regulades per evitar conflictes amb la pervivència de l'activitat agrícola i en tot cas lligades inextricablement a l'exercici de l'activitat agrícola. «Estratègia 7. Introduir nous usos terciaris a l'Horta»

«Objectiu 4. Protegir i posar en valor els recursos de l'Horta» Al igual que el terme competitivitat, el concepte de posada en valor d’algun

Al nostre parer aquesta estratègia és errònia. Només amb moltes matisacions

recurs pot tindre efecte perversos sobre allò que es preten conservar. Baix el nostre

tindrà algun sentit. Cal potenciar determinats canvis en l'activitat agrícola i

punt de vista, qualsevol actuació en aquest sentit ha de vindre sempre en consonància

alguns adreçats a l'activitat terciària però sempre, insistim, lligada a l'activitat

amb l'exercici de l'activitat agrícola.

agrícola, això sí: Diversificar cultius cap a altres mercats amb una transformació

«Estratègia 8. Posar en valor el patrimoni de l'Horta per al seu gaudi públic»

local i comercialització més rendible, recolzar el trànsit cap a la producció

Sempre en consonància amb l'exercici de l'activitat agrícola.

ecològica, fomentar els canals curts de comercialització i la venda directa, fomentar la xicoteta transformació dels excedents per a la venda directa, l'establiment d'agroturismes lligats al treball al camp... Aquestes i altres activitats

«Objectiu 5. Promoure l'ús i gaudi públic de l'Horta» Per definir i situar en el lloc que li pertoca aquest objectiu cal considerar i

«noves» sí poden revitalitzar l'Horta d'una manera respectuosa amb la seua

remarcar que l'Horta ja presta uns serveis públics de vital importància i que en tot cas

idiosincràsia. Per contra obrir «hotels rurals» o habilitar infraestructures rurals

allò que caldria és millorar-los. Subratllar que els valors que l'Horta posseeix no poden

per a la restauració a l'estil de les sales de «bodes i bateigs» no aporten al

supeditar-se a les actuals demandes d'espai per a esbarjo. De la mateixa manera que a

sosteniment de l'Horta ni un gallet (ja què les inversions provenen de capitals

ningú se li acudiria obrir rutes per a fer esport per la devesa del parc natural de

externs a l'agricultura i els beneficis van cap a fora) i a més consumeixen

l'Albufera pensem que l'Horta tampoc ha de veure perillar els seus usos propis i valors 8


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

per activitats que es poden realitzar en qualsevol altre lloc. Evidentment que hi ha

traçats sobre l'Horta, susceptibles de ser usats per vehicles a motor particulars

moltes activitats d'oci compatibles però no qualsevol ni pensem que siga una prioritat en

i recobreix séquies amb l'excusa d'un ús per a ciclistes i vianants.

la conservació de l'Horta. «Estratègia 9. Generar sinergies Horta – ciutat» Aquesta estratègia hauria de centrar-se en millorar algunes de les relacions ecosistèmiques que tradicionalment s'han donat entre l'Horta i la ciutat i que, entre altres raons, per la globalització dels mercats han decaigut. Entre elles cal remarcar que a canvi d'una renda agrària digna la gestió de l'Horta hauria de garantir: El subministrament d'aliments frescs, sans i pròxims, el manteniment responsable del territori productiu i dels recursos naturals, el manteniment del patrimoni cultural i etnològic ancestral i viu, la gestió eficient del cicle de la matèria orgànica de la ciutat, la gestió d'un ecosistema periurbà que és pulmó i fixador de CO2. En definitiva els serveis ecològics que presta gratuïtament, als que cal afegir el mitigament de l'efecte illa de calor, la regulació de la temperatura, la protecció contra les riuades i altres episodis climàtics sobtats i els efectes a llarg plaç del canvi climàtic Aquestes sinergies pensem que són les prioritàries. «Estratègia 10. Potenciar l'Horta com a espai d'Oci» Els usos per a oci i esbarjo de l'Horta han de ser compatibles i exquisidament respectuosos amb l'ús agrícola i mai substituir superfície agrícola útil o infraestructures. Un bon exemple dels perills que corre aquesta visió el presenta l'actual plantejament de l'anell ciclista metropolità que obri nous 9


PER L'HORTA

3 | Àmbit PATH

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

Com es veu a la imatge varies d'aquests municipis posseeixen terrenys agrícoles, encara que classificats com a urbanitzables que cal tenir em compte.

3.1 | Questions generals de l'àmbit al PATH L'àmbit d'actuació del PATH, com el propi document diu, es defineix tenint em

Per això pensem, que caldria desterrar la concepció del fet que el PATH únicament pot intervenir en el sòl classificat com a NO urbanitzable, negant l'existència

compte una visió territorial supramunicipal de l'espai continu a escala metropolitana,

d'una gran quantitat del sòl que els darrers anys es va reclassificar en un model de

l'anomenat 'Sistema de Espacios Abiertos'.

creixement urbà insostenible, i en molts dels caos, especulatiu. 3

És contradictori, que des d'aquesta visió, el PATH excloguera les àrees

La diferenciació de dos àmbits, estricte i ampliat, determinat pel sistema de

classificades com a urbanitzables o urbanes, a més quan n'hi ha terrenys agrícoles que

regadiu històric, on, fora de l'àmbit estricte, únicament les determinacions del Pla sobre

estan en producció actualment classificats com a tal.

els corredors ecològics són d'aplicació, evidencia una mancança de regularització, deixant molt desprotegits els terrenys de l'àmbit ampliat, adjacents a l'àmbit estricte. Encara que els corredors ecològics, com els barrancs, poden contribuir a la connexió dels terrenys agrícoles més a l'interior amb els principals espais naturals; si aquests espais agraris es degraden, se'n compromet la consecució del molts dels objectius que el Pla pretén. Ja siga per l'ampliació dels límits de l'àmbit estricte, o per la determinació de directrius d'aplicació a l'ampliat, cal assegurar la conservació i promoció d'aquests com terrenys agrícoles.

Figura 1: Imatge de terrenys d'horta classificats com a sòl urbà, entre el nucli històric d'Alfafar i Lloc Nou de La Corona (GoogleMaps)

3 Com ja s'ha dit en l'apartat 1 d'aquest document, caldria considerar les zones esmentades en zona urbana i urbanitzable a l'àmbit del PATH. És a dir la Infraestructura Verda en Zona Urbana que es va excloure des del principi. Un anàlisi més ample d'aquesta qüestió es fá al llarge de l'apartat 4 sobre la Infraestructura Verda al PATH. 10


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

Figura 3: Imatge del sistema de regadiu de la Séquia Reial del Xúquer (SRX) i els terrenys que rega en el seu extrem nord. Font: http://www.acequiarj.es/la-acequia Figura 2: Límit Estricte i Límit Ampliat [PATH_2010]

Som conscients que això suposaria una nova etapa de diagnosi que En aquest sentit, caldria veure també com es pren en consideració l'horta regada per la Séquia Reial del Xúquer, almenys als terrenys agrícoles regats per

endarreriria prou l'aprovació del document, per això pot quedar nomenat al PATH com una àrea d'influència i pensar en un futur document que'ls incloga.

gravetat i que desaigüen en l'Albufera. Com es veu a la imatge següent, tant àmbit estricte, com ampliat, inclouen terrenys regats per la seua xarxa de séquies al terme d'Albal, així com la resta dels municipis més al sud de la comarca.

11


Modificació de 1Àmbit del PATH a 1Horta Nord 1

Incloure a 1àmbit estricte del PATH tots els terrenys que actualment són regats, o han sigut tradicionalment, per les séquies històriques, encara que estiguen classificats com urbans o urbanitzables. 1

En el cas de 1Horta Nord, existeixen terrenys a ponent de la Real Séquia de Montcada (RSM) que en 1actualitat són regats per aquesta séquia. 1

1

En la majoria dels casos són terrenys estratègics per evitar la conurbació dels nuclis urbans, com espais de transició-relació entre l urbà i l agrari. S'haurien d'incloure aquests espais amb un grau de protecció efectiu, assegura la continuïtat de la seua activitat agrària, possibilitant una millor integració paisatgística del patrimoni de la Real Séquia de Montcada. 1

1

• • • • • Límit estricte del PATH - - Real Séquia de Montcada {RSM)

r~_-_-_-_-_-J Límits municipals Espais Regats a ponent per la RSM

o

1500

3000

4500 m

1

1 Paterna i Benimàmet ~ Arc de Montcada

~ Vinalesa, Foios, Albalat dels Sorells i Museros

4 5

Massamagrell i El Puig Puçol

. ...


1

Paterna i Benimàmet

• • • • • Límit estricte del PATH Real Séquia de Montcada (RSM) r·······-, L.......l Límits municipals Espais Regats a ponent per la RSM

o

300

600

900 m


2

Massarrojos, Montcada i Alfara del Patri area

· • • • • Límit estricte del PATH -

Real Séquia de Montcada (RSM)

r--------.

L_ ______ j Límits municipals Espais Regats a ponent per la RSM

o

300

600

900 m


3

Vinalesa, Foios, Albalat dels Sorells i Museros

· • • • • Límit estricte del PATH -

Real Séquia de Montcada (RSM)

r--------.

L_ _____ _¡ Límits municipals Espais Regats a ponent per la RSM

o

300

600

900 m


4

Massamagrell i El Puig

· • • • • Límit estricte del PATH ¡_-_-_-_-_-_-_-_¡

Real Séquia de Montcada (RSM) Límits municipals Espais Regats a ponent per la RSM

o

300

600

900 m


5 Puçol

· • • • • Límit estricte del PATH - - Real Séquia de Montcada (RSM) r--------.

i

·--------·i Límits municipals Espais Regats a ponent per la RSM

o

300

600

900 m


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

3.3 | HORTA SUD Com ja es va fer patent al llarg de la fase de Consulta i Participació Ciutadana del PATH, la necessitat d'ampliació de l'àmbit estricte a l'Horta Sud, es fa necessari pel procés de maltractament que el territori arrossega, on la seua fragmentació per la implantació de nombroses infraestructures viàries, la concentració de polígons industrials i els nombrosos PAIs executats, però buits d'edificació, comprometen seriosament la viabilitat de l'horta com a sistema. Assegurar la protecció de les àrees d'horta que hi han sobreviscut al procés urbanitzador dels darrers anys és de vital importància per dotar de veritable funcionalitat als corredors ecològics i vectors de connexió entre l'Albufera i aquestes àrees.

18


Modificació de Àmbit del PATH a Horta Sud 1

1

Ampliar els límits de l'àmbit estricte per incloure les àrees d'horta a l'interior del terme d'Albal, evitant la seua futura reclassificació com azona urbana, definint através dels espais lliures un vector de connexió amb l'Albufera. Incloure el municipi de Beniparrell per assegurar la funcionalitat del Barranc de Picassent com a corredor ecològic, protegint terrenys estratègics que connecten transversalment els espais agraris que han sigut cercats per l'urbanitzat.

• • • • • Límit estricte del PATH

,....... ..,

L......J Límits municipals

D Barranc de Picassent r······--.

¡__ _____ _¡ Espais estratègics a salvaguardar

o

500

1000

1

1


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

construccions tradicionals i amb regadiu de les séquies històriques siguen les del tribunal, la Reial Séquia de Montcada, del Xúquer i altres) i encara

4 | Infraestructura Verda 3.1 | Consideracions al concepte d'Infraestructura Verda L'Horta, és evidentment infraestructura verda (IV) atès que és un corredor

existent , independentment de la seua classificació urbanística (urbanitzable o no urbanitzable i, fins i tot en algun cas urbà). 

estiga contigua a la zona d'horta primigènia (estar separada per una

ecològic entre els 3 parcs naturals protegits que connecta: la Marjal dels Moros al

infraestructura de transport no trenca la contigüitat). Estiga en zona

nord, el Parc del Túria a l'oest i el Parc de l'Albufera al sud. Mitiga l'efecte illa de calor de la ciutat de València, ens protegeix de les riuades absorbint l'aigua de pluja o drenant-la, fa la ciutat i els pobles que envolta més atractius i verds i com no, crea llocs

urbanitzable o no urbanitzable. 

de servir de connector entre les zones anteriors. Estiga en zona

A més l'horta proveeix als pobles del costat d'aliments frescs de gran qualitat i

urbanitzable o no urbanitzable.Xicotetes porcions resultants de la

dota a la comarca i el país d'identitat pròpia.

segmentació del territori per les infraestructures (rotondes, medianes d'autovia,

El mateix PATH basa el seu disseny en la infraestructura verda atès que és normativa diu: 'En ningún caso se admitirán nuevos Planes Parciales modificativos de la clasificación del suelo que afecten a elementos de la Infraestructura Verde de la Huerta establecidos en el presente Plan de Acción Territorial.' (Article 42.3) El problema que trobem en el PATH és que no considera com infraestructura verda zones que ho són de facto, i que tenen en molts casos una importància cabdal. Per a nosaltres la IV en l'àmbit del PATH, d'acord amb la definició europea i de les directrius de la pròpia Generalitat, serà: 

Tota aquella porció d'horta primigènia (que respecte el parcel·lari, les

Tota zona lliure d'edificacions i amb el sòl no segellat que siga contigua a les zones anteriors o bé entre zones urbanitzades però siga susceptible

de treball.

l'element estructural més important, i a més el declara no urbanitzable. En la seua

Tota zona d'horta que es trobe en guaret, abandonada o sense reg però

'forats' que es creen entre els 'excalèxtrics' d'autovies...) 

Tot el domini públic (vores de barranc i riu, canyades reials, servituds d'una infraestructura…) El que fa el PATH és excloure de partida la IV que està en zona classificada

com urbà o urbanitzable. Sent això una decisió política i no tècnica. Perquè com hem dit eixes zones són funcionalment i objectivament infraestructura verda d'acord amb la definició europea i de les directrius de la pròpia Generalitat. De fet, la mateixa generalitat, interioritzà el concepte i arribà a publicar una proposta de Normativa per un Pla d'Acció Territorial d'Infraestructura Verda i Paisatge el març del 2011. El Títol III el dedica exclusivament a la infraestructura verda i diu: «El concepto de Infraestructura Verde debe generalizarse al suelo urbano y 20


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

urbanizable para incorporar hitos y elementos urbanos de uso público, así

independentment de la seua classificació urbanística, són o tenen el potencial de formar

como sus conexiones tanto internas como externas con los espacios y

part de la infraestructura verda, va ser una forma de visibilitzar aquestos espais

conectores de la Infraestructura Verde en el suelo no urbanizable» (directriu

vacants, o que encara es conserven com horta tradicional. I vàrem obtindre una

34. punt 6)

informació molt valuosa que ens permet analitzar la seua funcionalitat dins de la

És a dir, la mateixa conselleria reconeix que la infraestructura verda pot donarse en sòl urbà i urbanitzable. Per tant no hi ha motiu per no incloure-la en el PATH. Nosaltres ens referirem a aquestes zones que són infraestructura verda de facto

Infraestructura Verda, i reclamar, en molts dels casos, el seu ús com horta tradicional, horts comunitaris o parcs de barri. Gràcies a aquesta informació, encara que el procés de depuració de les dades encara està en marxa, l'equip de l'Observatori Ciutadà de L'Horta va poder realitzar una

però no estan incloses en el PATH per estar en terreny urbà o urbanitzables com

primera anàlisi la infraestructura verda en zona urbana que no estava recollida en el

infraestructura verda en zona urbana, i vàrem posar en marxa un procés

PATH. Aquesta informació es pot veure en les diferents fitxes d'anàlisi, en l'apartat 4.4

col·laboratiu d'identificació, cartografiant eixes zones per poder fer la nostra anàlisi i

d'aquest mateix document.

categoritzar-les segons la seua rellevància en la IV del conjunt.

3.3 | Les Àrees de Reserva (AE) o Reserves d'Estudi (RE) al PATH 3.2 | Infraestructura Verda en Zona Urbana: Projecte Recuperem Horta. Recuperem Ciutat. A l'inici del 2014, amb l'ajuda del col·lectiu Analizo (analizo.org), vàrem

Segon l'última versió del PATH (2010), en la seua Memòria Ambiental, les Àrees de Reserva o Reserves de Estudi (RE) es delimiten sobre: (...) áreas para las que el planeamiento en tramitación o con concierto previo

dissenyar i posar en funcionament una plataforma en internet que permetia determinar

superado, o, en su caso, la información facilitada por los Ayuntamientos, ponen de

col·laborativament la infraestructura verda en la comarca de L'Horta. De manera que,

manifiesto una voluntad de ordenar sobre ellas el crecimiento futuro de los

amb una guia d'ús, qualsevol ciutadà podia ajudar a cartografiar aquestes àrees sobre

actuales suelos urbano y urbanizable. En la medida en que no han completado su

una ortofoto .

tramitación los planes urbanísticos que habrían de instrumentar dicha

4

L'objectiu era identificar les zones d'horta que encara poden ser recuperables i que estan en zona classificada com urbana o urbanitzables. Identificant de forma col·laborativa aquelles zones lliures d'edificació que, 4 http://www.eldiario.es/cv/laciudadconstruida/tozudez-esencia_6_277232282.html

transformación, deberán coordinarse y adecuarse a las directrices y criterios del presente Plan de Protección. Satisface esta zona el objetivo 5 de calidad del paisaje: PROTECCIÓN CONDICIONADA (Areas de Transición). Estas áreas definirán el marco del futuro 21


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

desarrollo urbano garantizando su integración paisajística.

Les àrees de reserva, com ja es fa referencia a l'apartat 'El PATH i la seua Que les àrees de reserva són acceptar els desitjos urbanitzadors municipals

critica', són un afegit il·lògic (junt amb els projectes d'infraestructures). Amb les àrees de

encara no aprovats, és patent a la descripció de la metodologia per establir els

reserva el PATH recull el planejament proposat, i encara no aprovat, dels municipis, en

Objectius de Qualitat Paisatgística de les diferents àrees de Valor Paisatgístic a l'àmbit

comptes d’imposar el millor criteri per la protecció de l’horta subvertint així la jerarquia

estricte del PATH.

dels instruments d'ordenació territorial, primant PGOUs no aprovats (escala municipal) per sobre d'un PAT (Pla d'Acció Territorial, escala supramunicipal) la funció del qual era precisament fer que els PGOUs s'adaptaren a les seues determinacions i no a l'inrevés. De fet el mateix PATH estableix clarament aquesta jerarquia: (Article 52.1) Las condiciones fijadas en el suelo no urbanizable por el Plan de Acción Territorial prevalecerán sobre las del planeamiento municipal vigente. Que les àrees de reserva són infraestructura verda (horta primigènia) es pot veure en la següent imatge:

Figura 4: Indistingibilitat de les àrees de reserva (en morat) amb la IV: Com s’aprecia a la imatge, les àrees de reserva són una forma d’excloure de la infraestructura verda (objecte de protecció en el PATH) àrees d’horta de primera qualitat (imatge: partida Palmaret, Alboraia). Figura 3: Imatge extraida del Docuemnt Resum del PATPH_2010, on es mostra els criteris empreats per a la difinició dels Objectius de Qualitat Paisajística del PATH.

Pot ser que en el moment de la redacció en 2008, la Conselleria i l'equip redactor no hi tinguera la perspectiva necessària, ni es parara a analitzar tot el sòl urbanitzat 22


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

vacant que s'ha generat els darrers anys. Però, hui en dia, no es pot generar una figura

3.4 | 5 Principis per orientar la revisió de la Infraestructura Verda

de 'protecció' associada a uns terrenys que oriente àrees per a un futur procés

del PATH

d'urbanització, simplement perquè hi estaven en procés de tramitació en plans municipals, sense analitzar si la localització d'aquestes àrees o la dimensió de les mateixes contravenen els objectius del PATH, o simplement si són necessàries o equilibrades per al nostre territori. Cal recordar que les àrees de reserva ocupen en total més de 1000 hectàrees de sòl d’horta en producció. Caldria primer que feren una anàlisi exhaustiva de tot el sòl urbanitzat vacant 5 i de tot aquell que es va reclassificar durant el procés de tramitació del PATH, abans de poder delimitar àrees per al desenvolupament urbanístic en terrenys agraris 6. Si es vol canviar el model de gestió del territori, primer s'haurà de revertir els excessos del passat, per a poder dissenyar un futur diferent del que ens aventurava la febre urbanitzadora del passat. Alguns ajuntaments, com el de València, han manifestat que van a retirar-les dels projectes de planejament. Altres no han dit res o volen mantenir-les, com el cas d'Alboraia. Finalment i dissortadament, hi ha àrees de reserva que ja són planejament vigent, com en Albalat dels Sorells, perquè des de l'última revisió en 2010 s'ha anat aprovant plans generals municipals, emparant-se en les àrees de reserva, que contravenen els principis del PATH.

L'anàlisi de la IV al PATH a partir dels Plànols d'Ordenació, la Normativa, i les estratègies i programes d'actuació vinculats a aquest aspecte del PATH, trau una sèrie d'aspectes que tant en l'aspecte normatiu, com en la cartografia hauria de valorar-se. Una definició més rigorosa de les àrees de connexió funcional i territorial que integren la Infraestructura Verda: els vectors de connexió, les 'finestres a la mar', els corredors ecològics i funcionals, i els espais públics urbans de connexió amb l'horta. Determinar-les en un mapa a escala 1:50.000, deixa vagament definits uns elements que són cabdals perquè el sistema d'espais que integren la IV funcione com un sistema eficient. La revisió d'aquest aspecte al PATH no hauria de deixar per a més endavant la definició de la seua ubicació i quins espais estan afectats en cada municipi, esperant que la planificació municipal faça servir les anomenades 'Guies per a la definició de vectors de connexió'7 plantejades com guies orientatives, ni tan sols com vinculants. Aquesta anàlisi ens ha portat a identificar una sèrie de punts crítics on s'hauria d'establir directrius més concretes que porten em compte l'actual estat dels terrenys, el planejament municipal i les infraestructures, principalment, viàries. En les fitxes que estudien un per un els punts crítics, veurem que cal aplicar tots o part dels principis enunciats a continuació, una enumeració ordenada de les directrius o

5 Així com, de tots els edificis sense ús o infrautilitzats que no estan complint la funció social de la propietat. 6 Es poden veure múltiples exemples a les fitxes d'anàlisi de la Infraestructura Verda d'aquest document.

normes que figuren en l'estratègia d'infraestructura verda de la UE, la Generalitat 7 Programa 1B. DIVULGACIÓN DEL MODELO DE PROTECCIÓN. ACTUACIÓN 01.06. Desarrollo de Guías para la definición de Vectores de Conexión. 23


PER L'HORTA

Valenciana o el mateix PATH. Paga la pena llegir aquests principis amb atenció i

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

verda (per exemple al municipi d’Alfafar, d'Albal, València, etc.).

interioritzar-los. Sols una aplicació correcta d'aquests principis durà a un exitós desplegament del PATH.

3.

Evitar conurbacions de les àrees construïdes (nuclis urbans)

Segons indiquen vàries de les directrius de l'Estratègia Territorial Valenciana 8, un

1.

Eliminació de les àrees de reserva, com a instrument de 'protecció

creixement correcte dels nuclis urbans, deixaria com a mínim una banda de 500  m

condicionada' als creixements urbanístics municipals.

lliures assegurant la continuïtat de la IV.

A més de la seua extensió cal incidir en la situació estratègica de moltes de les

Una manera fàcil d'evitar les conurbacions en molts casos, seria eliminar les àrees

'áreas de reserva' per garantir la connexió entre els espais naturals portegits i evitar la

de reserva i considerar la infraestructura verda en zona urbana per a definir els

creació de 'bosses' aïllades d’horta. Entre aquestes reserves cal destacar com les més

elements de connexió.

critiques les de Forn d’Alcedo-La Torre i Faitanar; Alboraia-Tavernes; Velència; Paiporta Vuité; Meliana-Nolla i les de l’oest d’Albalat dels Sorells i Museros.

2. Revisió dels PGOUs tramitats o en procés de tramitació els Sòls urbans vacants i sòls urbanitzables que tinguen contigüitat amb l’horta, estiguen cultivats o puguen estar-hi; i poder reclassificar-los i reconvertir-los en no urbanitzables quan hi haja raons agràries, paisatgístiques, ambientals o d’un altre tipus que ho justifiquen. Urgeix una revisió del planejament als municipis de l'horta que s'ha aprovat durant el procés de tramitació del PATH. Pràcticament en la totalitat dels municipis hi ha PAIs plens de solars per edificar i terrenys que, encara classificats com a urbanitzable o urbà, han sobreviscut com horta aquests darrers anys de la bombolla immobiliària. Són aquests últims els que són de vital importància conservar, i en alguns casos concrets, podrien conservar-se sense perdre la clàssificació d’urbà, convertint-se en parcs agraris integrats dins de zona urbana en considerar també la seua funció de zona

4.

Assegurar la connexió entre les principals àrees de la Infraestructura

Verda, prioritàriament a través de cursos d'aigua (rius, barrancs, séquies…), però també de terrenys estratègics, siguen terrenys agrícoles o zones verdes urbanes. A parer nostre, al Plànol d'Ordenació de la IV (PO 05) no apareixen molts dels 8 Segons l'Estratègia Territorial Valenciana: Directriz 78. Principios directores de la ocupación racional y sostenible de suelo para uso residencial 1. Las administraciones públicas integrarán en sus políticas y actuaciones con proyección sobre el territorio en materia de ocupación de suelo para uso residencial a los siguientes principios directores: (...) h) Evitar los continuos urbanos y conurbaciones no deseadas favoreciendo modelos compactos discontinuos apoyados en la estructura urbana existente. Directriz 90. Criterios para evitar las conurbaciones en el territorio Los Planes territoriales y urbanísticos establecerán, como mínimo, una franja de suelo no urbanizable de 500 metros entre los suelos urbanos y urbanizables de unos núcleos urbanos con otros, siempre que la realidad física y ambiental lo permitan. 24


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

elements de connexió que caldria incloure perquè la IV funcione correctament, ni estan definits a una escala adequada. Els factors determinants que impedeixen la connexió són la conurbació i les vies de comunicació de gran capacitat o velocitat que segmenten el territori. La definició dels

horta-ciutat 

els espais més degradats dins d'aquestes zones poden dedicar-se a parcs o boscos. Sempre amb la idea de dotar de coherència el conjunt d'infraestructura verda.

terrenys afectats pels vectors de connexió no es pot relegar al planejament municipal, haurien d'estar definits de forma vinculant al PATH.

5.

Tractament de la vora de la ciutat, mitjançant espais de transició que no redueixen, sinó que potencien la capacitat agrària i de serveis mediambientals que tradicionalment ha exercit l'horta al nostre territori

Ací és on la recuperació per al PATH de la infraestructura verda en zona urbana és més evident atès que són aquestes àrees les que estan normalment entre la zona urbana consolidada i l'horta, tenint per tant un rol clau per assegurar la transició entre horta i ciutat. Nosaltres proposem per aquestes zones: 

manteniment de l'horta en producció (primigènia) allà on encara existisca.

recuperar les parcel·les abandonades especialment si formen un conjunt amb les d'horta en producció

mantenir o facilitar la creació d'horts comunitaris veïnals

restauració paisatgística de la zona

la restauració paisatgística ha d'incloure, o en el sue cas recuperar, els camins tradicionals que connecten la ciutat (o els pobles) amb la resta d'horta contribuint a una xarxa de mobilitat sostenible

habilitar llocs de venda de producte de proximitat i altres serveis d'intercanvi

25


Punts Crítics de la Infraestructura Verda a l’Horta Nord i Oest

q w e r 1)

t y 1! u i d o

f g

k

h

l j

q El Puig (platja) w El Puig - La Pobla de Farnals e Rafelbunyol - La Pobla de Farnals r Massamagrell. Barria d'Eva t Massamagrell - Museros y Museros u Albalat dels Sorells - Emperador i Albalat dels Sorells - Foios o Meliana 1) La pobla de Farnals, El Puig i Massamagrell (platja) 1! Massalfassar d Polígon Industrial del Mediterrani (Albuixec) f Almàssera, Bonrepòs i Mirambell - Tavernes Blanques g Tavernes Blanques - Alboraia h Polígon d'Alboraia (Barranc del Carraixet) j Alboraia - València k València - Tavernes Blanques l Burjassot - València Plànol d’Ordenació 06 Classificació PATPHV Abril 2010


Punts Crítics de la Infraestructura Verda a l’Horta Sud

1(

2) 3@ 2( 3) 2!

3! 2@

2* 2# 2&

2$ 2^ 2%

1( Quart de Poblet - Mislata 2) Xirivella - Alaquàs 2! Picanya - Torrent 2@ Picanya - Paiporta 2# Paiporta - Benetússer 2$ Catarroja (Nou Mil·lenni) 2% Albal – Catarroja 2^ Catarroja – Massanassa 2& Alfafar 2* La Torre - Forn d'Alcedo – Castellar 2( Sant Marcel·lí 3) Malilla - Font de Sant Lluís 3! La Punta 3@ Natzaret Plànol d’Ordenació 06 Classificació PATPHV Abril 2010


PER L'HORTA

5 | Sistema d'INFRAESTRUCTURES (viària, ferroviària i hidràulica) La història recent de l’horta com a espai cultivat no s’entén sense la proliferació d’infraestructures al llarg i ample de la comarca. Han sigut estes les que, en base al mite de que afavorixen el creiximent econòmic i la vertebració territorial, les que

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

Com s’ha fet l’anàlisi L’alt valor de l’espai d’horta que ha sobreviscut fins als nostres dies, fa que s’haja de ser molt cautelós a l’hora d’establir qualsevol infraestructura al seu si. No pretenem negar-nos per sistema a tot tipus d’actuació, però al mateix temps no ens podem permetre la pèrdua de més superfície d’horta. L’anàlisi de les infraestructures incloses al PATH s’ha fet de manera

han dictat el model de territori durant les últimes dècades. El disseny i traçat de les

exhaustiva, estudiant cas per cas, quina era la proposta de l’administració, quin era el

infraestructures viàries ha estat doncs prioritari i l’horta ha estat el gran solar on

traçat, el tipus de projecte, la seua necessitat així com possibles alternatives, generant

instal·lar-les, a més de rebre el tractament de sòl de reserva per edificar.

una fitxa resum per a cadascuna.

Amb la presentació del PATH, tant en la seua version preliminar de 2008 com

Les infraestructures estudiades s’han agrupat per tipus (viàries, ferroviàries,

en la definitiva de 2010 no es feu altra cosa que confirmar aquesta màxima. Ambdues

metro, infraestructures hidràuliques), s’han analitzat els punts crítics de cadascuna, s’ha

versions apareixien plans d’infraestructures que fragmentaven la ja reduïda i malmesa

fet una breu valoració i en el casos que s’ha cregut adequat s’oferix alguna alternativa

superfície d’horta, deixant en un pla de preeminència les actuacions previstes en

que podria resultar més respectuosa amb la pervivència de l’horta.

matèria d’infraestructures de carreteres, relegant a un segon terme les directrius del propi PATH front a allò previst per l’administració amb competències viàries. El més curiós del cas és que les infraestructures previstes no estan incloses en

A més, s’ha fet una fitxa resum referida al projecte d’anell verd ciclista iniciat per la Conselleria d’habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, que tot i no estar inclòs al PATH, discorre per tot el seu àmbit.

cap document de rang igual o superior al PATH, es a dir, que no haurien de prevaldre sobre les directrius del PATH i que haurien de ser aquestes les que se supeditaren al PATH i no al revés. Com a únic document justificatiu de les infraestructures trobariem els dos Plans d’Infraestructures Estratègiques, presentats amb molt de soroll mediàtic per l’administració, però sense cap document jurídic que justifiqués la seua preeminència. A més, molts de les actuacions previstes i incloses al propi PATH ni tan sols tenien projecte tècnic al darrere, trobant-se en una fase molt inicial d’estudi. 28


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

L'anàlisi que es mostra a les següents fitxes s'ha efectuat, tenint em compte la versió del PATH que es va traure a informació pública en 2010, amb l'ajuda del Sistema d'Informació Geogràfica de codi lliure Quantum GIS (QGIS); utilitzant la informació disponible al portal TERRASIT de l'Institut Cartogràfic Valencià, a gener de 2016; i consultant els últims Plans d’Infraestructures Estratègiques, així com el PATRICOVA. Per tant, assumint que hi poden haver imprecisions en les dades utilitzades, la informació que es mostren als mapes de les diferents fitxes hauria d'entendre's dins del context i limitacions d'aquest treball.

29


Anàlisi Crític de les infraestructures incloses al PATH q y d h

t

r

1!

Infraestructures Viàries q Via Parc Nord CV-300 w Ronda Nord de Mislata e Nou Accés a València. V-31 Silla r Accés Nord a València V-21 t Tercer carril V-21 Infraestructures Ferroviaries y AVE en superficie u Nova línia de Metro Línia Alcàsser, Silla, Beniparrell, Albal, Catarroja

w

i Nova línia de Metro Línia Benetusser, Paiporta, P.Ind La Mina, Sant Jordi

f

o Nova línia de Metro Línia Paiporta, Picanya, Torrent

1) Nova línia TVR Castellar

g

1! Nova línia TVR

e

o

i

u

1)

h

Port Sa Playa

Infraestructures Hidràuliques d Canalització Barranc dels Frares f Canalització Barranc de la Saleta g Canalització del Barranc del Poyo Ciclistes - Vianants h Anell Verd Ciclista Plànol d’Ordenació 02_Sistema d’Infraestructures PATPHV Abril 2010


1

Via Parc Nord CV-300 pel Carraixet

Tipus de projecte: Autovies de gran capacitat amb 4 carrils per sentit, via de servei i carril bici Punts crítics: Infraestructures incompatibles amb els principis del PATH Fragmentació del territori Creació de bosses de terreny víctimes de reclassificacions Model de mobilitat bassot en el vehicle privat. La Via Parc Nord travessa un dels millors espais di horta com és 1 arc de Mancada i el balcó de Godella La CV-300 va paral·lela al barranc del Carraixet, via fonamental dins de la infraestructura verda de la comarca. Falta destudis de mobilitat rigorosos a la comarca. 1

1

Valoració: Eliminació del PATH Alternatives: Millora de les carreteres existents (CV-315 camí de Montcada, CV-304 de Meliana a Vinalesa, etc.), creació duna xarxa de carril bici entre els pobles de la comarca, liníes dautobus entre els pobles, augment de la frequència del metro, etc. 1

1

·---

: ___: Límit estricte PATH _201 O

• • • Noves Infraestructures VIÀRIES

D

Barranc del Carraixet

o

1000

2000 m


2 Ronda Nord de Mislata Tipus de projecte: Autovia de gran capacitat amb 4 carrils per sentit Punts crítics: Infraestructura incompatible amb els principis del PATH Fragmentació del territori (últim espai nor urbanitzat de Mislata) Creació de bosses de terreny víctimes de reclassificacions (després de la paralització de la revisió del PGOU de València ja no té sentit en desapareixer la zona urbanitzable a la partida de Dati de Campanar) Model de mobilitat bossat en el vehicle privat. Nova barrera que dificulta la interconnexió de la infraestructura verda (jardí del Túria i partides dhorta Oest i parc natural del Túria) Falta destudis de mobilitat rigorosos a la comarca. 1

1

Valoració: Eliminació del PATH Alternatives: Millora de les carreteres existents (CV-30, V-30), creació duna xarxa de carril bici entre els pobles de la comarca, liníes dautobus entre els pobles, augment de la frequència del metro, etc. 1

1

• - - Noves Infraestructures VIÀRIES :

·-----·: o

Arees de Reserva PATH 201 O 250

500

750 m


3

Nou Accés a

València

CV-31 Silla

Tipus de projecte: Autovia de gran capacitat amb 4 carrils per sentit i via de servei. Punts críti es: Infraestructura incompatible amb els principis del PATH. Fragmentació del territori. Creació de bosses de terreny víctimes de reclassificacions (nou mil·leni de Catarroja) Model de mobilitat bassot en el vehicle privat. Lautovia travessa una de les poques zones de prou extensió que queden a 1 horta Sud, 1 única justificació era la construcció del PAl Nou Mil·leni de Catarroja, anul·lat pel TSJCV Falta destudis de mobilitat rigorosos a la comarca. 1

1

1

1

Valoració: Eliminació del PATH Leix CV-33/CV-400 actual ja fa la funció de nou accés a València pel Sud 1

1

Alternatives: Millora dels camins rurals prioritzant ús de la bicicleta per ells i ampliació de la xarxa de carril bici entre els pobles de la comarca (especialment a la CV-33 i V-31 ), liníes dautobus entre els pobles, etc. 1

1

·---

: ___: Límit estricte PATH _ 201 O

• • • Noves Infraestructures VIÀRIES • • • Ampliació Infraestructures VIÀRIES

~ Sòl Urbanitzable_PGOUs*

D

Barrancs

* Dates Obtingudes del Planejament Vigent al TERRASIT


4

Accés Nord a València V-21

Tipus de projecte: Autovia de gran capacitat amb 4 carrils per sentit i via de servei Punts crítics: Infraestructura incompatible amb els principis del PATH Augment de la fragmentació del territori en la zona Model de mobilitat bossat en el vehicle privat. Laccés nord a València travessa el paisatge emblemàtic de horta de València amb cultius dhortícoles i xufa, sent un dels millors espais dhorta, de màxima qualitat edafològica, que queden. Falta destudis de mobilitat rigorosos a la comarca. 1

1

1

1

1

1

Valoració: Eliminació del PATH 1

Alternatives: Millora dels camins rurals prioritzant ús de la bicicleta, ampliació de la xarxa de carril bici entre els pobles de la comarca, liníes dautobus entre els pobles, creació duna linía de metro entre la Patacona i València pels poblats marítims, etc. 1

1

1

·---

: ___: Límit PATH_2010

- - - Noves Infraestructures VIÀRIES - - - Ampliació Infraestructures VIÀRIES

o

200

400

600 m


5Tercer carril V-21 Carra ixet-València Tipus de projecte: Ampliació a 3 carrils per sentit de la V-21 Punts crítics: Ja de per sí actual V-21 és una infraestructura incompatible amb els principis del PATH, perquè fragmenta un dels millors paisatges que nhi ha a I Horta. Lampliació a 3 carrils per sentit augmentaró l'efecte barrera. És contraindicada des dels mateixos principis de la enginyeria de trànsit, perquè això sols pot empitjorar el trànsit, reafirmant un model de mobilitat bassot en el vehicle privat. Lampliació prevista travessa el paisatge emblemàtic de horta de València amb cultius dhortícoles i xufa. I en derruiria el Forn Barraca.* Lajuntament dAiboraia ha aprovat per unanimitat una moció en contra del projecte. Falta destudis de mobilitat rigorosos a la comarca. 1 1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

Valoració: Eliminació del PATH Ja hi ha 3 carrils fins a Port Sa Playa, amb la qual cosa S ha alleugerit el trànsit (només quedarien 3 km fins entrada de València amb 2 carrils, assumibles i amb aixó es respectaria horta) 1

1

1

1

1

·---

: __ _: Límit PATH _201 O

1

Alternatives: Millora dels camins rurals prioritzant ús de la bicicleta, ampliació de la xarxa de carril bici entre els pobles de la comarca, liníes dautobus entre els pobles, creació duna linía de metro entre la Patacona i València pels poblats marítims, etc. 1

1

• • • Noves Infraestructures VIÀRIES - - - Ampliació Infraestructures VIÀRIES

1

* http://www.levante-emv.com/horta/2015/09/24/ampliacion-v-21derruira-horno/131817 4.html


6

AVE 1

Tipus de projecte: Ferrocarril dalta velocitat Punts crítics: Infraestructura incompatible amb els principis del PATH Augment de la fragmentació del territori en la zona. Degut a les característiques de la infraestructura, creació de barrera visual i física, amb tal usos elevats. El traçat del AVE previst travessa el paisatge emblemàtic de 1horta de València amb cultius dhortícoles i xufa, sent un dels millors espais dhorta que queden. Degut a 1entrada/eixida a/de València la velocitat no deurà ser molt elevada. 1

1

1

1

Valoració: Eliminació del PATH Alternatives: Estudi del traçat per 1oest (paral·lel al bypass) o subterrani per 1horta. Degut a 1entrada a/eixida de València la velocitat serà similar a la dels trens convencionals, per tant es podrí a millorar les vies actuals per a permetre el pas deste tipus de trens dample europeu. Millora del servei de trens regionals i de rodalies. 1

1

1

1

1

·---

·---· 1

Límit estricte PATH 201 O AVE en superficie Noves Infraestructures VIÀRIES Ampliació Infraestructures VIÀRIES

o

200

400

600 m


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

NOVES LÍNIES DE METRO I TVR

Valoració: La creació d'una xarxa de transport públic resulta necessària com a alternativa

Tipus de projecte: Noves línies de Metro i TVR (Transport per Via Reservada)

al vehicle privat, però no a qualsevol preu. No es pot dissenyar una sèrie de línies sense un estudi rigoròs de mobilitat, que justifique necessitats presents i futures, la viabilitat econòmica i social, etc. La creació de noves línies de metro no hauria

Línies: (7) Línia Alcàsser, Silla, Beniparrell, Albal, Catarroja

d’implicar la fragmentació de l'horta, menys quan els traçats previstos ho fan per a la

(8) Línia Benetússer, Paiporta, P.Ind La Mina, Sant Jordi

revalorització de futures urbanitzacions, en compte de donar servei a les actuals zones

(9) Línia Paiporta, Picanya, Torrent

urbanes amb demanda.

(10) TVR Forn d'Alcedo – Castellar (11) TVR València-Port Sa Playa-P.Ind del Mediterrani

Alternatives: Estudi de mobilitat rigoròs. Traçats respectuosos amb l'horta, no fragmentant-la i aprofitant infraestructures ja existents.

Punts crítics: ◦ La major part de les noves línies proposades es justifiquen per a donar servei als creixements urbanístics previstos, hui en dia de dubtosa realització (exemples: Nou Mil·lenni en Catarroja, àrees de reserva del municipi de València, etc.), travessen zones d'horta actualment en actiu, fragmenten el territori i afecten elements patrimonials catalogats. ◦ En diversos casos les zones per les quals es proposa el traçat resulten imprescindibles per a la connexió de la infraestructura verda entre les diferents partides (exemples: Sant Antoni i Benimassot a València, Germandat a Sedaví, etc.)

37


7

Línia Alcàsser, Silla, Beniparrell, Albal, Catarroja

·--: ___: Límit estricte PATH _201 O ......... Noves línies de Metro incloses al PATH 201 O

D O

Barrancs 500

1000

1500

2000 m


8

Línia Benetusser, Pa iporta, Pl. Ind La Mina, Sant Jordi

9

Línia Benetusser, Paiporta, Picanya, Torrent

......... Noves línies de Metro incloses al PATH 201 O

f-----¡ ·-----·

D

O

Àrees de Reserva PATH 201 O -

Barrancs 250

500

750

1000

m


10 TVR Castellar Forn dAicedo 1

......... Noves línies de TVR (vía express)

f-----¡ Àrees de Reserva PATH

·-----· o

200

201 O

400

600 m


Ü

TVR Port Sa Playa

......... Noves línies de TVR (vía express) • • • Noves Infraestructures VIÀRIES - - - Ampliació Infraestructures VIÀRIES

D o

Barranc del Carraixet 200

400

600

800 m


Límit estricte PATH

12 Canalització Barranc dels frares

Barrancs actuals Noves Infraestructures HI DRÀU LIQU ES (Barrancs)

e

Intervencions alternatives a la nova Infraestructura Hidràulica Noves Infraestructures VIARIES

Tipus de projecte: Nova canalització del barranc dels frares amb el Palmaret Alt Punts crítics: Canalització de nova construcció (a partir del desaigüe del barranc dels frares en arribar a l horta) El traçat proposat paral·lel a la línia 1 de metro resulta incompatible si implica 1 ocupació de més espai dhorta, per fragmentar el territori i constituir un nou límit que generarà bosses de territori que seran objecte de reclassificació urbanística. Travessa el paisatge emblemàtic de horta de València com és el balcó de Rocafort, generant un impacte visual irreparable (incrementat si tenim en compte que coincidís en aquest tram amb la Via Parc Nord de València). 1

1

1

1

1

Valoració: Donada la urbanització que S ha dut a terme aigües amunt segellant el sòl, la conurbació entre els municipis de Godella i Rocafort que obstaculitza el curs natural de 1 aigua, es fa necessària alguna intervenció per tal devitar les repetides inundacions aigües avall. Eliminació del PATH la construcció duna nova canalització que implica ocupació de més espai dhorta i l alteració del parcel·lari. 1

1

1

1

1

1 1

1

Alternatives: Les solucions alternatives poden ser vàries (cisternes de tempesta, permeabilització del terreny, dics de laminació davingudes, zones de sacrifici, etc.). 1

En qualsevol cas S hauria de valorar molt bé assumir la despesa de obra o bé fer front als danys que ocasionaria una eventual avinguda i optar per la més econòmica. 1

1 1

o

150

300

450

m


13 Canalització del Barranc de la Saleta Tipus de projecte: Nova canalització del barranc de la Saleta Punts crítics: Canalització de nova construcció (a partir de la rodona dAiaquàs fins al nou llit del Túria) El traçat proposat divideix en dos 1horta de Xirivella (travessant les partides de sèquia Pastora, sèquia Ciprer i Camí de València), a més de les partides de Safranar i Molí de Campaneta de València, resultant incompatible amb el PATH si implica 1ocupació de més espai dhorta, per fragmentar el territori i constituir un nou límit que generarà bosses de territori que seran objecte de reclassificació urbanística. Travessa un dels pocs paisatge dhorta amb prou dimensions que encarar es manté a 1Horta Sud, generant un impacte irreparable. 1

1

1

1

1

1

1

Valoració: La urbanització que S ha dut a terme aigües amunt, 1ampliació del polígon de Xirivella, el procés de conurbació que S hi està donant entre Xirivella i Aldaia, junt amb 1efecte barrera que hi suposa, accentuen les causes per les quals es planteja com necessària aquesta infraestructura per tal devitar les repetides inundacions aigües avall. Eliminació del PATH si implica la construcció duna nova canalització i llocupació de més espai dhorta. 1

1

1

1

1

1

Noves Infraestructures HIDRÀULIQUES (Barrancs) Traçat alternatiu de la infraestructura Hidràulica

Alternatives: Una de les alternatives contemplades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, entubar i soterrar el barranc des del centre comercial Bona ire en paral·lel a la A-lli (1) podria resultar adequada. Així com la implantació de cisternes de tempesta i creació de zones de sacrifici en la segona fase del Polígon Verge de la Salut (2), hui en dia, pràcticament sense activitat. En qualsevol cas S hauria de valorar molt bé assumir la despesa de 1obra o bé fer front als danys que ocasionaria una eventual avinguda i optar per la més econòmica. 1

1

Intervencions alternatives a la nova Infraestructura Hidràulica Barrancs

o

500

1000

1500

2000

2500 m


14 Canalització Barranc del Poyo Tipus de projecte: Desviament amb nova canalització del barranc del Poyo entre Picanya i Paiporta Punts crítics: Canalització de nova construcció per a desviament del barranc del Poyo només travessar la població de Picanya fins al nou llit del Riu Túria. El traçat proposat divideix en dos 1horta del Safranar de València, resultant incompatible amb el PATH, per fragmentar el territori i constituir un nou límit que generarà bosses de terreny que seran objecte durbanització (àrees de reserva), afectant elements patrimonials presents al catàleg del mateix PATH. Travessa un paisatge invadit per infraestructures però amb prou entitat dhorta per a resultar imprescindible en la infraestructura verda de 1horta Sud i garantir la seua connectivitat amb el Parc Natural del Túria. 1

1

1

1

1

Valoració: Donada la urbanització que S ha dut a terme aigües amunt, es fa necessària alguna intervenció per tal devitar les repetides inundacions aigües avall. El Barranc del Poyo ja es troba tot ell canalitzat a aquesta zona. 1

1

Alternatives: Si S executen totes les actuacions previstes aigües amunt a la conca del Barranc del Poyo, 1actuació prevista podria eliminar-se, evitant així fraccionar 1horta situada a 1oest de Socióplis, necessària com a connector dinfraestructura verda entre els espais d1horta de Safranar, Sant Jordi i Forn d1Aicedo. En qualsevol cas S hauria de valorar molt bé assumir la despesa de 1obra o bé fer front als danys que ocasionaria una eventual avinguda i optar per la més econòmica. 1

1

1

1

1

1

o

250

500

750

1000 m


15 Anell Verd Ciclista

1

Tipus de projecte: Creació duna via verda que inclou carril bici i camí per a vianants Punts crítics: El projecte no està inclòs al PATH. Encara que el projecte resulte interessant, la solució proposada no és sempre la més adequada des dun punt de vista de respecte a 1horta, donat que proposa el cobriment de sèquies i la creació de nous camins, no respectant el parcel·lari actual, a més dimplicar llexpropiació de terreny dhorta per tindre una secció tipus de considerables dimensions en incloure vies segregades per a ciclistes i vianants. 1

1

1

1

1

Valoració: Positiva sempre que es respecte 1horta i la construcció de 1anell no implique una obra dura (formigó, asfalt, etc.) amb el cobriment de sèquies i no respectant el parcel·lari actual. Cal anar més enllà dun anell ciclista. Hem danar cap al concepte de xarxa per a no motoritzats (VNM) i equipararles legalment a la resta de vies. 1

1

1

Alternatives: Utilització de la xarxa de camins actuals, duent la traça per aquells on puga fer-se compatible 1ús entre diferents usuaris. Minimitzant la nova ocupació dhorta i reduint 1ús de superfícies dures. 1

1

1

·---

·---·

Límit estricte PATH

-

Traçat Anell Verd Metropolità

D

Barranc del Carraixet

1


PER L'HORTA

Revisió crítica del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (Resum)

legislació estatal i autonòmica per donar una major solidesa de la figura davant els

6 | Pla Agrícola. Ens Gestor. Parc Agrari. Entenem que els documents que es presenten sobre el Pla Agrícola són un

futurs canvis de govern. L'ens gestor, dins del concepte de Parc Agrari, haurà d'acomplir necessàriament amb els següents condicionants:

punt de partida i definició de línies mestres per a l'elaboració d'un Pla Agrícola definitiu.

1. Col·laboració al seu sí entre l'administració pública i la iniciativa privada.

Queda per definir com aquest Pla Agrícola definitiu vorà la llum i de quina manera es

2. Capacitat (de recursos humans i pressupostaris) i competències per a la gestió.

concretarà i evolucionarà segons les noves realitats que es puguen donar. Sobre l'Ens Gestor i la figura del Parc Agrari

3. Promoció de les explotacions agràries, manteniment i millora de la qualitat ambiental i regulació de l'ús social.

Al llarg de tot el text del PATH s'insisteix en la necessitat de definir un ens gestor de l'àrea competencial del PATH i nosaltres estem totalment d'acord. En cap moment, però, es concreta el caràcter i l'abast d'aquesta figura (figura legal,

Per tant caldrà que l'ens gestor exercisca les següents funcions:

composició, capacitat executiva i normativa, competències agrícoles, de planejament,

La disciplina urbanística (inspecció i sanció sobre usos agraris i no agraris).

etc. etc.). La inexistència d'una figura de gestió metropolitana dificulta l'actuació i si la

Caldrà que redacte un Pla de Gestió i Desenvolupament Agrari (en els àmbits de la producció, comercialització, els recursos i el medi).

voluntat política de l'actual govern està per la reconstrucció d'aquesta figura de gestió i coordinació metropolitana caldria buscar l'encaix de l'ens gestor al seu sí. En qualsevol cas, i de manera estratègica, considerem que per a la gestió i

Haurà de determinar els equipaments i els serveis bàsics.

Facilitarà l'accés al recurs terra, a les plataformes de comercialització més

promoció de l'activitat agrícola és imprescindible la creació d'una figura concreta

avantatjoses, a la formació i a l'assessorament.

i autònoma de gestió. Al nostre parer no cal inventar noves figures quan ja existeix la

Finalment haurà de compensar de manera directa i indirecta, a les activitats

figura d'èxit dels Parcs Agraris. Considerem que el propi PATH, o en el seu cas la llei que l'acompanye i

agrícoles, els efectes negatius que puguen suposar algunes de les limitacions que la normativa del parc puga establir.

complemente, ha d'explicitar l'obligació de generar, en un temps determinat, aquesta figura de gestió en l'àmbit del PATH. Tot i això caldrà considerar que la figura dels Parcs Agraris està mancada d'un encaix legal formal dins el corpus de les diferents figures de protecció del territori per interés natural i aquesta situació caldrà corregir-la en la 46


PER L'HORTA

I Febrer 2016

perIhorta@ perIhorta.info I www.perIhorta.info

Resum Revisió Crítica del PATH València  

Avanç de la Publicació Revisió Crítica del PATH de València, que recull les conclusions i aportacions realitzades al llarg d'una sèrie de se...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you