Page 1

sterisc ALTERNATIVA PER A LA GARROTXA

6

JULIOL 2006

apg, la política de proximitat, de progrés i ecologista L’experiència del tripartit ha suposat una notable embranzida en el desplegament de les polítiques d’esquerres en el nostre país. A l’espera de les properes eleccions autonòmiques de l’octubre i de les municipals del maig de 2007, ApG si s’està movent per construir una autèntica alternativa. Volem representar la il.lusió de recuperar, a la comarca, la política de proximitat, de progrés i ecologista. El nostre interès rau en els territoris, els paisatges, els pobles i els ciutadans. Volem ampliar els serveis per a les persones, afavorir el tractament dels residus que generem, de crear projectes, de preservar el territori i la seva

especificitat. Per això la participació d’ApG, tant al Consell Comarcal com a l’ajuntaments de la comarca ens ha permès d’estar present en l’escena política aportant un contrapunt crític a unes polítiques instal.lades des de fa temps en la inèrcia tecnocràtica, sovint amb l’aprovació de projectes que no compten amb el consens necessari de bona part de la població. P er continuar i millorar aquesta tasca, hem iniciat una campanya de coneixement i reconeixement dels principals sectors socials, culturals i econòmics d’Olot i la comarca per fer una diagnosi de les seves inquietuds i necessitats. Sabem per experiència que allà on els nostres regidors i regidores han defensat projectes de participació compromesos amb l’entorn i les persones, s’ha generat complicita t i s’han construït propostes de futur . El resultat és que Alternativa per a la Garrotxa ha emprès una nova embranzida simbolitzada en el vostre i el nostre Asterisc en moviment, dirigit a tots aquells ciutadans que esperen quelcom més de la política local, sensibilitzats en la necessitat d’aplicar polítiques de progrés i ecològiques per millorar les nostres vides i per salvaguardar el nostre entorn per les properes generacions.

info@algarrotxa.org

Alternativa

per a la Garrotxa

01


el problema dels residus o la necessitat de canvis estructurals El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya fixava, quan es va aprovar el 2001, uns objectius de valoració de la fracció orgànica, vidre, paper, cartró i envasos lleugers per al 2003 del 36%. A finals de 2003 s’havia arribat només al 18%, molt per sota del que s’havia programat. Mentrestant, la generació de residus no para de créixer . Actualment a Catalunya es generen de l’ordre de 16.000.000 t/any de residus municipals, industrials i de la construcció i 19.000.000 t/any de ramaders, un total de 35.000.000 t/any. Això representa un radi de 16,4 kg/hab ./dia. A més, cal tenir en compte que tots els residus tenen una cara oculta. Els 500 kg de residus municipals produïts de mitjana anualment per cada europeu resulten del consum de 50 tones de materials. P er exemple, si considerem la cara oculta dels productes, un raspall de dents genera gairebé 2 kg de rebuig, un telèfon móbil, 75 kg i un anell d’or, 2.000 kg.

el cercle, convertint els residus en matèries primeres secundàries. Malauradament, en la societat actual, el consum de matèries primeres -en base a l’explotació dels recursos naturals- és el pilar essencial del sistema econòmic capitalista. En aquest context ni tan sols es plantegen seriosament mesures per fer front a aquesta problemàtica, segurament per la pressió dels productors d’embalatges. Per exemple, no s’ha abordat seriosament el tema de la reutilització a partir de les mesures de valorització, posar preu als envasos i la regulació legislativa i el reciclatge. Un altre aspecte fonamental seria eliminar la incineració de residus perquè destrueix recursos naturals que s’hauran d’extreure de nou per tornar a fabricar els productes que han estat destruïts. A més, la incineració és una important font de contaminació ambiental mitjançant les emissions tòxiques a l’aire i les cendres, també tòxiques, que es produeixen durant el procés.

Si observem la petjada ecològica* d’un europeu, veurem que de mitjana es troba al voltant de les 15 hectàrees, quan amb una distribució equitativa entre tots els habitants del planeta seria de 5 hectàrees, de la qual cosa es desprèn que si els 6.000 milions d’habitants de la terra visquéssim i consumíssim com els europeus necessitaríem 3 planetes. D’aquestes premisses podem extreure que, en el fons, el fracàs de la política de residus no es pot reduir només a una mala gestió, sinó que és un dels exponents més clars de la insostenibilitat del model econòmic actual de desenvolupament basat en el consum i el creixement il·limitat. És obvi que en un món de recursos limitats, pretendre créixer i consumir il·limitadament és totalment insostenible. Per tant, no cal parlar dels residus si no és partint de dos principis essencials: 1. Prevenir la generació de residus des de l’origen i evitar l’explotació dels recursos naturals. T ota política que no comenci per limitar l’ús de recursos i productes tant com sigui possible, tard o d’hora està condemnada al fracàs. Com bé s’ha proclamat, el millor residu és el que no es produeix. 2. Invertir el procés lineal de consum i rebuig de matèries per un procés de cercle tancat, en el qual la matèria usada retorna al seu ús a partir de la reutilització, sempre com a primera opció i del recliclatge com a segona. Cal tancar

02

Alternativa

* La petjada ecològica és una forma molt clara i pedagògica de visualitzar l'impacte ambiental de la nostra forma de vida actual. Aquest indicador fou creat pels investigadors Wackernagel i Rees al 1996, els quals el varen definir com l'àrea ecològicament productiva requerida per satisfer el nostre estil de vida actual per sempre . Aquest indicador ambiental estima la superfície mínima necessària per a subministrar la matèria i energia bàsica, així com també per absorbir i reciclar els residus generats per una població determinada en un període determinat. El resultats obtinguts es donen en hectàrees per persona i any.

per a la Garrotxa

tel. 972 26 53 10


COMUNICAT d’Alternativa per a la Garrotxa sobre la Planta de Triatge i el Programa de Gestió de Residus de la Garrotxa Alternativa per a la Garrotxa va decidir formar part de la Comissió Política per a la ubicació d’una planta de triatge a la nostra comarca, per fer un seguiment i control de tota l’informació que ens arribava de les diferents reunions i informar a la població dels acords presos. Des del primer moment vàrem demanar que era vinculant i necessari redactar el Programa de Gestió de Residus de la Garrotxa, per determinar quin tipus de planta de triatge necessitem, i per altra banda que la ubicació fos preferiblement en un polígon industrial, i així ho varem reiterar en les diverses reunions. En els diferents informes i comunicacions que ens van proporcionar se’ns va argumentar que no era possible ubicar-la dins d’un polígon industrial; en canvi, després del fracàs obtingut, se’ns informa que es demanarà un estudi per si és viable ubicar la planta dins un polígon, alhora que es va retirar el Pla Comarcal de Gestió de Residus just una hora abans del Ple que l’havia d’aprovar. Per tant, entenem que hi ha hagut una manipulació i instrumentalització de la comissió política que havia de decidir inicialment la ubicació de l’abocador. En aquell moment vàrem evidenciar que aquesta Comissió només es va crear com a instrument per adormir les protestes i mobilitzacions i aconseguir el seu objectiu: que tots els grups polítics donessin el vistiplau al procés d’ubicació que el Consell Comarcal ja havia iniciat des de feia molt de temps, amb el suport de l’ajuntament d’Olot. Vistes les irregularitats, la manca de transparència i d’informació de tot el procés, ApG manifesta que: 1. Alternativa per a la Garrotxa rectifica el vot afirmatiu que va donar a la Comissió Política. Entenem que ara s’obre un altre procés i que ha de comptar amb una plena participació ciutadana que garanteixi el consens i la implicació necessària per tal que la solució al problema dels nostres residus sigui més democràtica i efectiva i, en conseqüència, no recolza la ubicació de la planta de triatge al pla de can Russet. 2. Que prèviament es dissenyi una campanya efectiva de sensibilització i s’hi dediqui més de l’1’5% (entre 7 0.000 i 85.000 euros) del pressupost del Programa de Gestió de Residus que s’aprovarà en un proper ple del Consell Comarcal. 3. Atès que l’esborrany del Programa de Gestió de Residus és ambigu i està ple d’imprecisions, demanem al SIGMA que es torni a començar el procés a partir de la discussió i el consens públic del Pla Comarcal de Gestió de Residus, el qual ha de determinar el futur de la política de residus a la comarca i les infraestructures necessàries. Alternativa per a la Garrotxa 30 de maig de 2006

info@algarrotxa.org

Alternativa

per a la Garrotxa

03


la intervenció d’apg en la política... Durant els darrers mesos, Alternativa per a la Garrotxa ha participat activament en la política municipal mitjançant la seva representant, la regidora Margarida Verdaguer, en els plens de l’Ajuntament d’Olot. El text que segueix fa un repàs de les intervencions d’ ApG en els diversos debats polítics que s’han produït, i del seu posicionament des d’un projecte de l’esquerra transformadora, que no participa de les directrius del govern municipal format pel PSC i ERC. Després que es fes pública la proposta d’Eix T ransversal Ferroviari del Govern de la Generalitat, el traçat del qual passava per Vic, l’ Ajuntament d’Olot va presentar una al·legació per tal de demanar el pas de l’Eix Ferroviari per Olot i la Garrotxa. L ’al·legació de l’Ajuntament reprenia una proposta inicial prevista per al tram oriental que connectava Vic amb Figueres passant per Olot. Alternativa per a la Garrotxa es va manifestar en contra d’aquesta al·legació perquè va considerar que aquest eix suposava una altra fragmentació innecessària del territori, i que el tùnel de Bracons ja cobria les necessitats de comunicació de la comarca. També va subratllar que aquest tren és de doble via, destinat sobretot a mercaderies, i amb una freqüència d’uns 160 trens diaris. Per tant, amb aquesta gran infraestructura es malmetrien zones vulnerables com la Zona Volcànica de l’Alta Garrotxa o la Vall d’en Bas, per la qual cosa des d’un ecologisme que pretén la defensa del territori, el pas de l’eix per la comarca ès inacceptable.

En el ple del mes de febrer, abans de la sorollosa polèmica sobre les pilones, Alternativa per a la Garrotxa ja es va manifestar a favor de la “peatonalització” del nucli històric de la ciutat, i va considerar que tancar amb pilones amb comandament el barri era una mesura poc pràctica i massa “dràstica”. La posició d’ApG arran de les darreres polèmiques la podeu llegir en les pàgines d’aquest mateix número.

ApG també va encapçalar una demanda beneficiosa per al conjunt de la ciutadania, amb la presentació d’una moció per al manteniment de l’Administració d’Hisenda a Olot. A partir de la informació facilitada pels sindicats de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), es pretén una reorganització de les seves Administracions T ributàries suprimint diversos serveis que es donen actualment a l’Administració d’Olot. Com que aquesta supressió suposaria un greu prejudici per als ciutadans del municipi i del seu àmbit d’influència, ApG va presentar la moció per instar al Ministeri d’Hisenda i l’Agència d’Administració Tributària que es mantinguin els serveis a Olot. La moció fou aprovada per unanimitat per tots els grups del consistori. Un altre dels projectes presentats per l’ Ajuntament als quals Alternativa per a la Garrotxa es va oposar amb un vot en contra, fou l’adjudicació del projecte per la ubicació de l’Arxiu Comarcal al Puig del Roser. L’oposició a aquest projecte es justifica perquè un equipament d’aquestes característiques, no es correspon a una zona com ho és el Firal, que demanda d’uns equipaments més relacionats amb la dinamització de la ciutat. A més, hi hauria altres espais més adequats on ubicar-lo.

04

Alternativa

per a la Garrotxa

tel. 972 26 53 10


... municipal olotina Un altre dels grans projectes de l’ Ajuntament aprovat aquests mesos fou el de la construcció d’un servei d’aparcament al firalet. ApG s’hi va manifestar a favor , però va afegir que, tot i que aquest aparcament serà necessari, també faltaria projectar-ne un altre a la zona sud de la ciutat, al passeig de la Muralla. La nostra proposta fou rebutjada. Alternativa per a la Garrotxa es va oposar al projecte del nou pavelló d’esports a la ciutat, sobretot perquè considera que la ubicació no és l’adequada i perquè apostem per la descentralització dels equipaments esportius. En canvi, s,i que vam votar a favor del projecte de llar d’infants a les Fonts, perquè és un equipament necessari per donar servei a les persones del barri. També ApG va presentar una moció per demanar el desmantellament de l’antena de telefonia del carrer Nonet Escubós. Aquesta antena esta ubicada al vell mig d’Olot, i per tant molt propera a molts habitatges. L’Ajuntament ha presentat un pla d’antenes, en què aquesta antena s’hauria de traslladar fora del nucli urbà. Fa temps que ApG, juntament amb els veïns, demana a l’equip de govern que faci tot el possible perquè es desmantelli l’estructura, pel benestar de les persones i per millorar la imatge urbana de la ciutat. En contacte amb l’Associació Olot Wireless, ApG feu una demanda en el ple perquè l’ Ajuntament d’Olot impulsés una xarxa sense fils a la ciutat, que permetria la creació d’una comunitat web , que promou l’intercanvi, a més d’oferir una altra possibilitat de connexió a la xarxa. Arran d’una reunió amb el regidor A. Bach l’ Ajuntament s’ha compromès a redactar un projecte previ per la implantació d’una xarxa sense fils. A partir del debat sobre l’EFT , l’alcalde de Sant P ere de Torelló, Jordi Fàbrega, es va manifestar en contra del pla i va demanar al conseller de P olítica Territorial Joaquim Nadal, la possibilitat d’unir Vic i Olot per mitjà d’un servei d’autobusos, fent parada als pobles de la Vall del Ges i la Vall d’en Bas. ApG s’ha adherit a la demanda i ha instat l’Ajuntament d’Olot que faci la mateixa demanda. En definitiva es tracta de potenciar el transport públic per l’eix Vic-Olot, com a alternativa a un nou eix ferroviari que no és absolutament necessari per una bona comunicació entre les dues ciutats.

“Peatonalitzar” La peatonalització del barri vell és un tema que ja ve d’antic. Ja en època de CiU se’n parlava i ara el govern de coalició de PSC-ERC s’ha posat a executar-ho. I després de parlar-ne durant gairebé dues legislatures, ApG creu que encara ho fan malament. No es pot pretendre de peatonalitzar un nucli antic sense adequar les entrades i sortides dels serveis bàsics de la ciutat, a més de tots aquells altres serveis ocasionals que s’hi produeixen. O és que ningú no ha pensat en la gran quantitat d’obres que hi ha al nucli vell? Prou obstacles tenen per accedir-hi que encara van i n’hi posen un altre. Peatonalitzar sí, però cal fer-ho quan la gent passeja i volta pel centre en afluència. Per què tancar tota la nit? ApG pensa que no cal. Per altra banda, cal tenir obert els dilluns al matí quan hi ha gran afluència de gent que aprofita el mercat setmanal? No. Algú ha passat pel carrer Clivillers quan el carrer Major és tancat? Si no es prepara tota la corona d’aparcaments a l’entorn del centre i, a més a més, molts d’aquests aparcaments són gratuïts de curta durada de temps per anar a fer encàrrecs a les botigues petites, les farmàcies, o fins i tot les entitats bancàries i les oficines de l’Ajuntament, tots en sortiran perjudicats. Però una corona d’aparcaments de veritat. A totes les entrades del barri antic, i pacificant el trànsit de dies i de nits amb barres alentidores al carrer Major i al carrer Sant Rafel, que podrien servir de drecera i és quan els vehicles van de pressa. ApG creu més convenient col·locar a les entrades del nucli antic senyals que adverteixin que el centre té el trànsit restringit només als veïns, als serveis de càrrega i descàrrega i d’urgència. Però també pensem que qualsevol mesura s’ha de fer parlant amb les parts afectades, especialment veïns i comerciants, però també amb la ciutat, per què no, ja que el centre és de tots. Si hi ha aparcament corona gratuïts; si hi ha barres alentidores de vehicles; si hi ha discos que senyalin que és zona peatonal i restringida al trànsit; si hi ha totes les obres de particulars i públiques acabades; si hi ha participació, diàleg i consens… la peatonalització vindrà sola. Cal confiar en el civisme de les persones! Alternativa per a la Garrotxa

info@algarrotxa.org

Alternativa

per a la Garrotxa

05


enteses pel progrés municipal Jornada de debat a Olot La presència de candidatures de les Enteses pel Progrés Municipal a diversos municipis i comarques del nostre país ha sovintejat durant els últims anys. Aquesta circumstància ha permès enriquir extraordinàriament el panorama polític municipal amb un seguit d’aportacions noves, deslliurades dels lligams de les grans formacions polítiques i nascudes del propi territori. A la Garrotxa aquesta presència es deu a Alternativa per a la Garrotxa, la plataforma política nascuda a partir de la decisió de construir el túnel de Bracons i que es materialitzà en una candidatura política a diversos municipis de la nostra comarca. La intenció d’ApG és i seguirà essent portar una nova manera de fer política de progrés als nostres municipis i a la comarca, una forma més decidida de defensar els interessos de totes les persones i no només dels més benestants, una forma honrada i senzilla d’explicar les decisions dels dos partits majoritaris a la comarca. Aquests mateixos desitjos els vàrem poder comprovar durant la Jornada de debat de les EPM que es va celebrar a Olot els passats 8 i 9 d’abril. Durant tota la Jornada, intervingueren representants de diverses EPM que exposaren les seves experiències i els seus programes d’acció de govern en àrees tan compromeses com habitatge, joventut, serveis socials o treball. De les seves explicacions, els assistents en vàrem treure sobretot la conclusió que val la pena pertànyer a aquest projecte. La Jornada començà amb la benvinguda i presentació de Raül Massanella, candidat per l’assemblea d’Olot –juntament amb Margarida Verdaguer-, als assistents. L’acompanyaren a la taula Jordi Fàbrega, alcalde de Sant P ere de Torelló per l’EPM, Antoni Garcia, d’Els Verds, i Joan Boada, d’IC.

A partir d’aquí se succeïren les taules de debat: Seguretat alimentària, amb Josep Riera i Joan Boada; Municipalisme i valors socials, amb Margarita V erdaguer (ApG), Jesús Blanco, regidor de Santa Coloma de cervelló per l’EPM, Ricard Gomà, regidor d’ ICV i de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona i Guillem Vallejo ( Els Verds ); Marxa de la Cultura per la Pau, amb Pere Garriga (EPM), Maria Olivares, membre de la Marxa de dones i dels Verds, Alfredo Vela, president de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya i Alfons López, vicepresident de DEPANA. Al vespre, la Jornada es traslladà al centre d’Olot en un acte obert a tot el públic que, com no podia ser de cap més manera, havia de tractar del tema nacional; sota el títol Som una nació i tenim el dret de decidir? Perspectives des de Catalunya i Euskal Herria, amb P ere Garriga, representant de la plataforma Som una Nació, Lluís Sunyer, regidor d’Alternativa Baix Gaia-ENTESA, Jordi Sánchez, professor de ciència política, i Julen Madariaga, membre d’Aralar, a qui vam fer una entrevista que publiquem en aquest mateix número. L’assistència a l’acte fou satisfactòria. L’assemblea d’Olot valora positivament l’organització d’aquesta jornada de debat perquè va permetre als seus membres adquirir experiència i coneixements, però també lamenta que no hi assistissin més adherits i adherides, especialment en alguna de les taules i a l’acte del vespre. Cal, però, esperar que els diferents actes, assemblees i publicacions que s’aniran fent durant els propers mesos interessaran als nostres adherits i adherides i a la resta de la població. O així ho intentarem. Confiem també en la seva col·laboració.

Escola de debat

TREBALLEM PER ENFORTIR L’ESQUERRA NACIONAL I ECOLOGISTA Olot, dissabte 6 de maig de 2006

20.30 h. TAULA 4. Acte central

SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR ?

amb Jaume Bosch, vicepresident d’ICV, Jordi Sánchez, professor de Ciència Política, i un membre de la Plataforma per al Dret de Decidir, amb Lluís Sunyé, regidor d’Alternativa Baix Gaia, i amb Julen Madariaga, membre de la direcció d’Aralar Presenta: Pere Garriga (EPM). Modera: Miquel Lluís-Muntané (Els Verds) Orfeó Popular Olotí, c. Bellaire, 4. 17800 OLOT. Tel. 972 26 96 66

06

Alternativa

per a la Garrotxa

tel. 972 26 53 10


entrevista a julen madariaga... Cofundador d’ETA i representant d’Aralar JULEN MADARIAGA (Bilbao, 1932), advocat i doctor en dret, és considerat un dels grans ideòlegs de l’esquerra abertzale. Va ser un dels vuit cofundadors d'ETA (1959), per la qual cosa va ser detingut i empresonat diverses vegades, i forma part d'una generació que amb els anys ha acabat condemnant l'organització que va crear. Un cop fora d'ETA, va fer una aposta per la via política a través d'HB, que va abandonar quan van assassinar Gregorio Ordóñez, amb una dura crítica a la violència: “Aquest no és el camí cap a l’alliberament nacional”. Va formar part primer del col·lectiu Elkarri a favor de la pau i el diàleg, i més endavant entra a crear, amb Zabaleta i Ruiz de Pinedo, el partit independentista Aralar. A les darreres eleccions municipals de maig de 2003 va encapçalar les llistes d'Aralar per Biscaia. Madariaga reclama la reunificació de l’esquerra abertzale.

Com són les relacions entre Aralar i Batasuna? L’esquerda és massa gran per parlar de reunificació més endavant? Nosaltres, des d' Aralar , sempre hem estat a favor de qualsevol conjuntura que es presenti de reunificació de l'esquerra abertzale. Jo crec que, com en la majoria de casos de la societat humana, i no sols en terreny polític, s'ha produït un conjunt de motivacions que, en coincidir en aquest moment històric, ha obert aquesta possibilitat de resolució del problema. P er exemple, en temps del govern d’Aznar ja hi havia una sèrie de circumstàncies que eren positives, per part de la societat espanyola i de la societat basca. Però faltava una més gran maduresa per part basca, potser per allò que es diu, que el poble dominat, per definició, pateix més que el poble que domina, el poble invasor. Aquí hi ha més consciència: no és un secret per a ningú que la societat basca fa molts anys que està molt polititzada. Té, doncs, un avantatge, si es pot dir així, sobre la majoria social del poble espanyol pel fet que ha reflexionat sobre aquesta qüestió més profundament i durant més temps que la majoria de la societat espanyola. Però d’altra banda també hi havia, ho recordo bé, potser amb més força que ara, l’exemple tan interessant, gairebé subjugador, per les relacions històriques que hi ha hagut entre el poble irlandès i el poble basc, que en aquell moment –estic parlant de fa vuit anys- s’estava iniciant el començament de la solució del problema britànicoirlandès, i hi havia raons més fortes que ara per aquesta banda, aquest paràmetre era més fort que l’actual. Aquest procés continua, segueix, l’IRA ha lliurat les armes. Jo no sóc dels que pensen

info@algarrotxa.org

Alternativa

que per arribar a una solució sigui necessari fer un lliurament físic de les armes, em sembla absurd, una mica folklòric, però vaja, si les parts espanyoles i les basques per l’altra banda han arribat a aquest acord, jo no sóc qui per oposarm’hi: que presentin unes quantes armes obsoletes i velles que no serveixin per a res, que es facin la foto, saben que l’endemà se’n poden comprar d’altres de més modernes i eficaces, potser a un preu superior. Es pot tornar a actuar encara que no hi hagi armes, es poden adquirir sempre en qualsevol mercat internacional, pagant sumes considerables. Tot el que és contraban, il·lícit, tots sabem que val més, però no és ni de bon tros un obstacle insuperable. El que vull dir és que hi havia una sèrie de circumstàncies que reunides podien ser més interessants i tot que les que avui tenim. Era un govern, el d' Aznar, que no tenia absolutament cap voluntat de resoldre el problema. Amb el pensament imperialista espanyol respecte dels altres pobles, i sobretot els perifèrics respecte del castellà, únicament es podia admetre la rendició. Amb els atemptats de l'1 1-M crec que els primers a sorprendre’ s van ser els del PSOE, en algunes hores, per les salvatjades comeses aquell dia, que els comandos o qui fos van fer amb aquella escabetxina a Madrid i als voltants.

Amb la perestroika el poble basc s’adona que pot recuperar la llibertat sense disparar ni un tret

Aquests atemptats han influït en la decisió d’ETA? Sí, fins i tot però d'una altra manera el de Nova York, per l'envergadura i per la manera indiscriminatòria d'actuar. No és perquè hi hagi hagut, com en el cas de Nova Y ork, unes 3.000 o 4.000 víctimes, sinó que la immensa majoria d’aquestes víctimes no hi tenien res a veure i possiblement si es fes algun estudi, resulta que potser la majoria dels que van morir estarien més a favor dels pobles o organitzacions més properes als autors de l’atemptat. Aquesta és una de les contradiccions, si estan a poca distància ideològicament parlant dels equips que hi havia als avions que els dirigien a les Torres Bessones. Hi ha un quart avió del qual no es parla mai, i que és el més criminal de tots.

per a la Garrotxa

07


... julen madariaga Aquests fets del 2001 i del 2004 segurament contribueixen a fer reflexionar ET A si tanta mort i tanta destrucció i tanta desgràcia valen la pena. Amb la P erestroika i la Glasnost, que provoquen la desaparició de l’imperi soviètic, una colla de pobles s’allibera sense lluita armada, aquí rau la qüestió. Aquesta onada travessa Europa i arriba al poble basc, però per desgràcia no arriba fins a la direcció d’ETA, ocults a la torre d'ivori, però sí que es comenta als bars: “Heu vist això d’Estònia, de Lituània, Geòrgia, i totes les repúbliques musulmanes de l’Àsia central, i en la immensa majoria de casos sense ni un tret?” . El poble diu: “I si nosaltres també poguéssim fer-ho?”. Recuperar la nostra llibertat, la nostra independència, sense disparar ni un tret. S’ha demorat massa, aquesta idea va entrar fa força temps al poble, es va estenent i arriba a les bases, als quadres mitjans de l'esquerra abertzale, però no a la direcció d’ETA, que eren els que manaven a l’hora d’usar la violència amb objectius polítics. Els anys no passen en va, i aquests atemptats d’ara ajuden i la direcció d’ET A ja comença a pensar: “Fins quan?”. I també hi ha la falta de democràcia interna dins d’ETA. Més que una crítica és una constatació, la direcció militar d’ETA és perseguida per tots els mitjans i per tot tipus de policia espanyola i francesa, i, lògicament, ETA en resulta colpejada. Això també li dóna consciència. La rebel·lia que té el poble d’estar sotmès i que vol recuperar la seva llibertat fa que regeneri ràpidament aquestes fortes pèrdues que té. Amb aquesta sagnia contínua, la direcció d’ETA cada vegada es veu més obligada a separar-se per raons de seguretat; els militants es trobaven abans en determinats punts de la geografia basca, en determinats bars o llocs de seguretat, que es diuen, ja es coneixien, es reunien i comentaven les notícies del dia. El corrent fluïa dia i nit, però a poc a poc això es va acabant: per una banda, es veuen obligats a amagar-se, no poden sortir al carrer perquè hi ha policia i persones que els poden reconèixer i denunciar, i per l’altra, cada vegada es refugien en llocs més allunyats fora del territori basc, arriben a Bordeus, i fins i tot a París, salten a Bèlgica, al nord d’Itàlia, a Suïssa, Alemanya, Londres, etc.

És, doncs, un problema logístic, i també d’allunyament de la realitat social del País Basc? Exactament; s’allunyen de la realitat quotidiana del nostre poble, i d’altra banda no poden reunir-se, perquè estan tan lluny uns dels altres, que es van separant, es va perdent el contacte fins que a finals dels 90 es converteix en un divorci total i mentrestant el poble ho ha rebut i ho ha assimilat, no vol aquests atemptats.

08

Alternativa

El poble diu: “I si nosaltres també poguéssim fer-ho? Recuperar la nostra llibertat, la nostra independència, sense disparar ni un tret?”

No us plantegeu, en el moment que condemneu la violència, fer el canvi des de dins? És clar que sí. La gent que tenim currículums coneguts -Patxi Zabaleta, un vell animal polític, Iñaki Aldecoa o jo mateix- pots imaginar-te que si vam arribar a aquesta tessitura és perquè no vam veure absolutament cap altra sortida, se'ns van bloquejar tots els camins. Una cosa que volia dir abans és que nosaltres no som una escissió de Batasuna. Es va produir l'anomenat “procés Batasuna”, en el qual hi havia immerses diverses sensibilitats del món general de l'esquerra abertzale tradicional, per entendre'ns. AB sí que va fer una escissió. A Euskal Herria Sud deu fer uns 11 anys la majoria de sensibilitats d'Iparralde independentistes -alguna autonomista- decideixen separarse. Aleshores funcionava la idea de departament basc, com a pas transitori cap a la independència. Quan tot anava bé, es va trencar aquesta unitat. Vam saber que els de Batasuna dins AB creien que es quedarien amb dos terços, i es van quedar en un 33 %. Nosaltres, a pesar dels atacs que hem sofert per part de l'esquerra tradicional, continuem estant a favor d'entrar en converses. Els altres dos terços continuen molt bé aquest esperit inicial, que hauria pogut ser del 1 00 %. Ara amb Nafarroa, amb la seva problemàtica específica diferent d'Iparralde i del terç econòmic, s'ha posat en funcionament una coalició molt interessant, Nafarroa Bai. Doncs bé, no sabeu els esforços que, des que va néixer fins avui estem fent, amb gestos i amb paraules directes perquè s'incorporin, també, com fem amb Batasuna i amb Izquierda Unida, i no ho volen, responen fins i tot de mala manera.

per a la Garrotxa

tel. 972 26 53 10


... madariaga Nafarroa és un subjecte polític propi? Ha de decidir si forma part d'Euskal Herria o tot és un subjecte global? Per descomptat, segons Aralar , és un subjecte polític diferent. El principi del confederalisme l'apliquem no només a Euskal Herria extramurs, enfront d'Espanya, sinó també intramurs. Creiem que les condicions tan específiques pròpies de Nafarroa o d'Iparralde s'han d'adequar a aquesta societat, i són ells els que han de decidir si s'incorporen o no, i a quins ritmes. Nosaltres no actuem al nord perquè hi són ells, i ells no actuen al sud perquè hi som nosaltres. Aquest és un dels punts de desacord en aquests moments, i és que Batasuna proposa les dues famoses meses, una composta per tots els partits polítics, sense cap mena d'exclusió, i una altra mesa on només hi hauria representants del govern espanyol i d'ETA, per tractar de temes com ara els presos, la reinserció de tots els que encara volten per Amèrica i Europa, els refugiats, els militants clandestins que estan fent des des fa 20 o 25 anys feines no declarades, que no tenen ni assegurança per malaltia ni de jubilació: això s'haurà d'arreglar. També tenim tot el problema de les víctimes d'ambdós bàndols, cal abordar-lo: hi ha gent que no ha estat prou ben atesa. L'altra mesa, la de tots els partits polítics del país -que també inclou els principals sindicats i moviments socials-, Aralar proposa que es divideixi en tres: una per Iparralde, una per Nafarroa i l'altra per al terç econòmic. Quan hagin passat mesos de discussions, arribaran a unes determinades conclusions, en faran un resum cada una i aniran a parar a la mesa globalitzant. Doncs bé, Batasuna no en vol ni sentir a parlar d'això, malgrat que al 78 o 79 van cometre un error, van fer una salvatjada, per culpa del centralisme o l’imperialisme -estic segur que els espanyols i els francesos ens han innoculat part d'aquest maleït centralisme i nosaltres comencem a aplicar-lo als nostres propis pobles; per exemple, a Catalunya, pot ser que Barcelona tendeixi a considerar-se, ella sola, com si fos Catalunya sencera-. En aquell moment, això era plenament vigent, i jo lamento profundament aquest centralisme de merda, que també va ser innoculat a la Mesa Nacional d'HB, i es va votar globalment, tot el País Basc Sud, què es feia respecte de la Constitució Espanyola. Posem que en el terç econòmic guanyés entre el 75% i el 80% una determinada postura, en tant que a Nafarroa aquesta postura no arribava al 45%. Doncs, per pebrots es va imposar a Nafarroa, i així ens va anar. Els que manen ara a Batasuna i a ETA no van viure aquest moment com a dirigents, no sé si tenen memòria històrica, però memòria personal d'allò, és segur que no.

info@algarrotxa.org

Alternativa

Nosaltres no som una escissió de Batasuna

El govern basc no ha quedat ara fora de joc? És possible, però vull matisar-ho. La mesa de partits polítics seria la que aglutinaria tot el que sortís de les tres meses que proposa Aralar, és més important que el Parlament de Gasteiz, perquè abasta més, pràcticament tota la societat basca. En canvi, també he de dir que Ibarretxe em mereix molta més confiança que Imaz, que el comparo amb Artur Mas, crec que és capaç del que sigui. Des d'Aralar pensem que tenint les tres meses podríem respondre de manera més eficient a les necessitats reals de cada una d'aquestes tres parts del nostre país, i, en canvi, amb la mesa única, no. Creiem que si Batasuna opta per una única mesa, és per interessos partidistes. El PNB també ha fet política partidista, i el PSOE també, però val a dir que ara està afortunadament més a la vora de les tesis basques. Aquesta entrevista a Julen Madariaga fou realitzada a Olot el passat 8 d’abril de 2006, coincidint amb les Jornades de Debat de les EPM (Enteses pel progrés Municipal), organitzades per Alternativa per a la Garrotxa.

per a la Garrotxa

09


apg al consell comarcal... La presència d’ Alternativa per a la Garrotxa al Consell Comarcal ha suposat sovint aportar el contrapunt crític als dos partits dominants, CiU i PSC. P er això, les intervencions i aportacions de la nostra consellera i portaveu, Jacqueline Navinés, suposen un punt de vista proper al territori, conscient de les seves necessitats, però també de les seves contradiccions. LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ, NI PER LA GARROTXA, NI PEL RIPOLLÈS, NI PER L’EMPORDÀ ApG presentà aquesta moció per demanar el posicionament en contra del Consell Comarcal a la instal.lació d’una nova línia de 400 KW. Per això, es demanava la redacció del Pla de l’Energia i el suport als municipis, entitats i plataformes del sud i del nord de Catalunya que defensaven el rebuig a aquesta nova instal.lació elèctrica pactada pels governs espanyol i francès. El ple del Consell Comarcal hi votà en contra. RECONEIXEMENT DEL MODEL TERRITORIAL BASAT EN EL BINOMI MUNICIPI I COMARCA El grup de CiU, per boca del president del Consell Comarcal, va presentar aquesta moció per demanar que la comarca continuï essent l’entitat local de naturalesa territorial per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local. La nostra representant, coincidint amb el grup del PSC, va manifestar que es tractava d’una moció que només defensava interessos partidistes i, en canvi, des d’ApG es creia que seria molt millor que l’Estatut i la futura llei electoral convertissin els municipis en l’eina fonamental de gestió propera al ciutadà i que els organismes on s’exerceixi el poder polític com les futures vegueries o el consells comarcals siguin escrupolosament respectuosos amb la voluntat dels ciutadans i ciutadanes expressada en les eleccions. La majoria de CiU va permetre aprovar aquest punt. EL PRESIDENT DEL CONSELL, L’ÚNIC REPRESENTANT COMARCAL A LA REUNIÓ SOBRE L’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI Miquel Noguer va ser nomenat representant del Consell Comarcal a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament d’Olot per tal d’informar i fer el seguiment de les actuacions relacionades amb el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF). La consellera d’Alternativa va declarar que no estava d’acord amb aquest nomenament perquè no reflectia la pluralitat del Consell. Cal recordar que ApG es va declarar en contra del pas de l’ETF per la nostra comarca, atès el seu fort impacte ecològic i per la nul.la necessitat social i econòmica que se’n deduïa de l’estudi realitzat per la Generalitat. La nostra demanda no va ser acceptada.

10

Alternativa

EL CONSELL COMARCAL PROMET, PERÒ DESPRÉS NO COMPLEIX ELS ACORDS El president del Consell Comarcal va informar a la Junta de Portaveus que es destinarien una part dels 289.000 euros de romanent a diferents partides de caire social, com ara entitats esportives, culturals i les AMIP AS. En aquell moment, aquell compromís va ser acceptat per Alternativa. La nostra sorpresa va ser quan, en rebre la memòria explicativa de la modificació de crèdit en què es detallen les quantitats destinades a les entitats, es descobreix que d’aquella quantitat només es destinen 4.000 euros a les AMIPAS i 10.000 euros a les entitats culturals i esportives. Això suposaria destinar 97,56 euros per a cadascuna de les 41 AMIPAS que hi ha a la comarca. La resposta del president va ser que destinar aquest any tots aquells diners i no poder-ho mantenir era fer demagògia, la qual cosa ja ens indica que la intenció no és ni augmentar la dotació per ajuts a AMIPAS i entitats. Aquest gest denota una nula sensibilitat cap al voluntariat. MOCIÓ PER AL MANTENIMENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA A OLOT Alternativa va encapçalar la moguda per aconseguir el manteniment de l’oficina de l’ Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) a Olot, a través del contacte amb la representant del sindicat SIAT. En la moció, es demanava al Ministeri d’Economia i Hisenda que es mantinguessin els serveis d’aquesta administració a Olot, que dóna servei a la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya, ja que suprimir-la o canviar-la de categoria suposaria un prejudici per a tots els ciutadans. El plenari del Consell Comarcal va fer seva la moció d’ ApG i es va aprovar la moció per unanimitat.

per a la Garrotxa

tel. 972 26 53 10


... i la nostra feina als pobles ApG de Mieres presenta una moció per tal que l’Ajuntament promogui “La Compra Verda” Alternativa per a la Garrotxa a Mieres continua portant a terme la trajectòria que es va marcar en la protecció del medi ambient com un dels objectius importants. Les aportacions d’ApG als plens municipals en forma de moció es basen principalment a plantejar que és possible crèixer mantenint criteris mediambientals introduint polítiques de sostenibilitat més efectives. En aquest sentit, el passat mes de juny es va presentar una moció perquè l’ Ajuntament de Mieres promogués “La Compra Verda”, amb la voluntat que es fes extensible a totes les administracions. Tot seguit reproduïm la moció que es va presentar perquè serveixi de model i així presentarla a altres ajuntaments: Exposició de motius Atès que per tal de contribuir al desenvolupament sostenible s’ha de reduir l’impacte ambiental dels pobles sobre el planeta tal com recull el nou Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 i complir amb els compromisos del Protocol de Kyoto. Atès que un dels objectius a complir és el de contribuir a la protecció dels ecosistemes marins i terrrestres, a l’esquilmació de les matèries primeres i a la no contaminació del medi. Atès que les autoritats locals tenen una responsabilitat evident en la introducció de sistemes i productes més respectuosos amb el medi ambient i, en concret, amb el material d’oficina i el mobiliari urbà. Atès que una forma de lluitar contra la destrucció i l’habitabilitat del nostre planeta és realitzar adquisicions públiques amb critèris ecològics; per tant, un ens local, pot fer la seva aportació en aquest sentit. Atès que l’Ajuntament de Mieres està iniciant processos de criteris de sostenibiliat amb l’aplicació del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat dins l’Agenda 21 que promou i potencia el CILMA. Atès que el CILMA ha començat a promoure entre els ens locals de les comarques gironines la compra verda pública en el cas de la fusta i el paper, en el marc de la jornada del passat 8 d’abril i posteriorment de curs de formació realitzat entre els mesos de maig i juny del 2005. És per tot això, que proposem al Ple de l’Ajuntament els seguents: Acords 1. Promoure l’ús de fusta, o derivats, que no procedeixi de l’explotació il·legal de boscos, la tala clandestina o de processos de producció contaminant, a través de la compra de productes forestals amb una clara certificació de procedència i que ofereixin les degudes garanties de protecció del medi i el compliment de les normes internacionals del treball i drets humans. Promoure l’adquisició de fusta, o derivats, amb la certificació FSC (For Stewardship Council) o d’altres similars. 2. Promoure l’ús de les matèries primeres provinents de processos de reciclatge, com és el cas del paper reciclat sense clor en tot el material d’oficina de l’Ajuntament i els organismes dependents.

info@algarrotxa.org

Alternativa

3. Que la compra de mobiliari urbà o de diferent material es faci amb criteris de sostenibiliat, per tan s’afavorirà aquell producte que tingui un Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de nivell català o un EU Eco-label de nivell europeu en detriment d’un producte de les mateixes característiques tècniques que no tingui aquests segells. 4. Desenvolupar els criteris tècnics necessaris i incorporar-los als Plecs de Condicions Tècniques dels contractes municipals d’obres i subministraments. Jacqueline Navinés i Escala Alternativa per a la Garrotxa, Mieres, maig de 2006

ApG de Sant Ferriol insta a una sèrie de millores per accedir a determinades zones del seu municipi Després de molt de temps d’anar-hi al darrere, el regidor d’Alternativa per a la Garrotxa a l’ Ajuntament de Sant Ferriol, Met Badia, ha aconseguit tirar endavant dues sol·licituds perquè s’introdueixin millores per accedir a la Miana i a Fares. Concretament, s’ha instat als ajuntaments de Sant Jaume de Llierca, Argelaguer i Sant Ferriol que demanin a la Diputació de Girona la construcció d’un pont o un passallís que serveixi per accedir a la Miana, zona repoblada des de fa uns 20 anys i que en èpoques de pluja queda incomunicada en la zona que travessa el riu Fluvià. A més, aquesta incomunicació també afecta els veïns de Sant Jaume de Llierca i Argelaguer. Per altra banda, també s’ha demanat a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya que, a causa del desdoblament de la C-66 al seu pas per Fares, es construeixi un pas soterrat o enlairat que respecti l’actual traçat del camí que uneix el veínat de Fares de Baix (mas Jordà, mas Capell, mas Gorgs, mas Figueres, la Casica i l’església romànica de Santa Maria) amb els veïns de Fares de Dalt (mas Costa, mas Roset i el Castell de Fares o Torre de fares) i el veïnat de Juvinyà i la resta del municipi en direcció sud-oest i travessant el riu Fluvià direcció Dosquers en el vessant nord-est, així com la declaració d’ús públic del camí. ApG a Santa Pau El Grup Municipal d’ApG de Santa Pau continua treballant per construir una alternativa a l’actual govern encapçalat per R. Canadell. En l’anterior govern, format per l’entesa entre ApG i CiU es va endegar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que gaudia d’un ampli consens entre la gent del poble, i que aplicava criteris reals de sostenibilitat. Malauradament, el projecte va quedat avortat a causa de la moció de censura presentada contra l’equip de govern, amb el suport del regidor trànsfuga F . T remoleda. Però des d’ApG de Santa Pau seguirem treballant des de l’oposició per aconseguir que el nostre poble sigui un poble per a tots.

per a la Garrotxa

11


Per fi, s’ha aprovat el projecte de la nova pista d’skate al Turin.

Alternativa

per a la Garrotxa

Asterisc núm. 6 - Juliol 2006  

Butlletí informatiu d'Alternativa per la Garrotxa.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you