R E P O R TATG E
El 23 de gener l'Auditori de la Caixa de Catalunya de La Pedrera va acollir la xerrada “Amors i odis a la premsa. Del racisme a una guerra:
Reflexions sobre la informació en temps de guerra Eduard Sanjuán
tot pot començar en una redacció”, que formava part de les
El 1991, durant la primera guerra del
Balcans. Allà hi havia Slobodan Minic,
Golf, un periodista de televisió que
“Boban”, que ho va viure, sofrir, en
havia arribat tard a un enfrontament
primera persona. “Quan em pregunten
armat en plena ciutat de Kuwait va
si Espanya corre el perill de balcanitza-
activitats
decidir que no podia defraudar els seus
ció, jo dic que no, que hi ha massa dife-
espectadors. En la seva intervenció
rències amb l'antiga Iugoslàvia. Però sí
commemoratives del
davant la càmera al lloc dels fets, on ja
que hi veig una premsa balcanitzada”,
desè aniversari del
regnava el silenci, va simular ser en mig
afirmà. Ens recordava com havien
del tiroteig i amb el preceptiu casc mili-
actuat alguns mitjans al seu país, com
CIC i que va reunir a Tomàs Alcoverro, Toni Arbonès, Sandra Balsells, Slovodan Minic i Bru Rovira. En
tar posat va fer un relat vibrant dels fets
van mentir per exemple, fins i tot inven-
com si s'estiguessin produint en aquell
tant cartes al director sobre el
precís moment. Poc després, a la sala de
presumpte terror de la població sèrbia
muntatge, va afegir el so d'uns trets a la
a Kosovo, la gran excusa a la mà de
pista d'àudio per donar versemblança
Milosevic per llançar la idea de la Gran
al seu discurs. Sí, potser som nosaltres
Sèrbia i, amb ella, la política de neteja
mateixos els que hem posat l'ou de la
ètnica. “Boban”, un periodista molt
serp a les redaccions: la informació
popular en aquella Bòsnia, va haver de
servida com un espectacle d'entreteni-
fugir d'aquell malson per salvar la vida
aquest text, Eduard
ment més. O la desinformació, la mani-
i la de la seva família. El seu nom era a
pulació, al servei dels interessos més
les llistes negres ultranacionalistes
Sanjuan, que fou el
inconfessables.
sèrbies, com molts altres que també van
Érem a l'Auditori de La Pedrera i
haver d'exiliar-se. Recorda amb una
moderador del debat,
parlàvem d'amors i odis a la premsa. El
immensa vergonya aquells “col·legues
repassa el millor d'un
Consell de la Informació feia deu anys i
periodistes” que un cop començada la
l'exigència deontològica sobrevolava la
guerra i en ple setge de Sarajevo es
acte que incita a l'autocrítica i reflexiona sobre el rol dels mitjans en determinats conflictes.
sala. Es tractava d'advertir del risc
burlaven dels ciutadans assetjats des de
majúscul d'uns mitjans de comunicació
l'emissora de televisió que les milícies
convertits en “armes de destrucció
sèrbies van instal·lar en una muntanya
massiva”. Ja ho va dir només començar
pròxima a la ciutat”.
en Josep Pernau: “el periodisme
Diu “Boban” que veient el periodisme
trampós no el trobem tan sols al tercer
de trinxera a Espanya, on també des de
món, sinó també a tres hores de Barce-
diversos mitjans es manipula i es
lona, com és el cas de Bòsnia”. Es refe-
menteix grollerament per apuntalar
ria a l'ignominiós paper que van jugar
determinades estratègies polítiques,
els mitjans en l'esclat del conflicte dels
encara tenim sort. Perquè... què passa-