11-3 37 mestres
17/4/14
11:27
Página 16
Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides
ció del funcionariat docent on es multiplicaven les instàncies sancionadores: el Jutjat Militar de Funcionaris, les Comissions Depuradores Provincials, la Comissió Superior Dictaminadora... Queda clar que els mestres i les mestres conegueren un autèntic calvari repressiu. Precisament un dels mèrits de Wilson és el de sintetitzar, ordenar i explicar totes i cadascuna de les instàncies repressives, proporcionant, en una única obra, una visió global de la repressió franquista. Són tantes, tan diverses i cal acudir a tants arxius diferents per poder localitzar els respectius expedients, que són força escassos els treballs que poden presentar una recopilació completa. Aquest fet fa que el llibre supere els límits de la publicació d’àmbit local per convertirse en una obra de consulta imprescindible per a totes les persones que vulguem conèixer, de manera breu i documentada, els organismes d’una repressió, la franquista, planificada, organitzada i centralitzada, de manera que el seu llarg braç arribara a totes les persones. Així podem comprovar com, lluny d’accions esporàdiques, puntuals o descontrolades, la violència del règim dictatorial responia a un pla perfectament orquestrat amb una clara voluntat de destrucció de tot element dissident o considerat com a tal. Aquest treball minuciós i acurat s’aprecia més encara quan l’autor aplica la lent del microscopi a la realitat de l’Horta Sud i ens proporciona una detallada descripció i anàlisi quantitativa, però també qualitativa, de la depuració del Magisteri d’aquesta comarca. Així, podem apreciar la incidència de la depuració segons el gènere, la procedència geogràfica, la categoria professional... Tot presentat en quadres sinòptics de gran utilitat per a realitzar comparances amb d’altres estudis i permetre a poc a poc anar coneixent la realitat de la depuració del Magisteri. I, per últim, la part més intensa és la que ens descobreix els noms i cognoms de les persones que fins aquest moment eren anònimes, xifres i quantitats sense rostre. Perquè si la repressió va ser especialment dura és pel fet d’haver-se exercit sobre persones que tenien una biografia, una trajectòria personal i unes famílies que patiren, amb 16