Page 1


Josep Ballester (ed)

sobre l’horrible perill de la lectura


Aquesta col·lecció Estratègies compta amb l’assessorament del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València

Director de la col·lecció: Josep Ballester Consell Assessor: Jesús Figuerola, Manuel Garcia, Pascuala Morote, Mateo del Pozo i Paulina Ribera 1a edició: novembre de 2011

© Del text, 2011 Josep Ballester © D’aquesta edició, 2011 Perifèric Edicions C. Sèquia de Montcada, 13 46470 Catarroja (València) Tel. 609 426 131. Fax: 961 270 038 e-mail: periferic@periferic.es web: www.periferic.es bloc: http://perifericedicions.blogspot.com Disseny col·lecció: Paco Giménez Correcció lingüística: Maria Quiles Ruiz Maquetació: Guada Impressors Impressió: Guada Impressors ISBN: 978-84-92435-45-6 Dipòsit Legal: V-3732-2011 Aquest llibre s’emmarca en el projecte I+D “Educación literaria e interculturalidad” (EDU 2008-0178/EDUC) finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si se n’esmenta la procedència.


ÍNdeX

1. sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies Josep Ballester: La follia més intel·ligent ...................................13

2. sobre el fet de llegir W. H. Auden: Llegir ..................................................................45 Marcel Proust: Sobre la lectura .................................................56 Joan Fuster: Lectura...................................................................62 Vicente Muñoz Puelles: La aventura de leer .............................67 Jaume Cabré: La lectura............................................................80 Antonio Mendoza: Notas introductorias sobre la lectura y la formación lectora .........................................................84 Antoni Marí: Escriptura i intimitat ...........................................100

3. sobre la història del llibre i de la lectura Joan Fuster: L’aventura del llibre català...................................111 Antonio Castillo Gómez: El despertar de los lectores .............136

4. sobre la figura del lector Pedro Salinas: La soledad del lector .......................................147 Jaume Cabré: Tipus de lectors.................................................167 Equipo Peonza: Lectores infantiles y juveniles ........................175

5. sobre el llibre i la biblioteca M. Baró, T. Mañà, I. Miret i I. Vellosillo: Biblioteca escolar i lectura.............................................................................187 Mercè Escardó: Bibliote...què? ................................................199 Víctor Moreno: Los libros, esos objetos inertes.......................203


6. sobre estratègies del desig per llegir Italo Calvino: Per què llegir els clàssics?.................................217 Roser Ros: Tal fan els grans, tal fan els infants........................226 Emili Teixidor: Estratègies del desig o trucs per llegir..............239

7. bibliografia Josep Ballester: Selecció bibliogràfica .....................................249


1. sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies


sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

La follia més intel·ligent Els llibres són un dels pocs productes que s’alliberen de la sospita de ser cancerígens. Aconselle el seu consum. PERE CALDERS De los distintos instrumentos inventados por el hombre, el más asombroso es el libro; todos los demás son extensiones de su cuerpo... Sólo el libro es una extensión de la imaginación y la memoria. JoRGE LUIS BoRGES No és necessari que acabeu la feina, però no sou lliures d’abandonar-la. EL RABí TARFoN

13


I François-Marie Arouet, més conegut pel pseudònim de Voltarie, va escriure un relat, De l’horrible danger de la lecture, on es feia menció de l’ús perniciós que podia tindre la introducció de la impremta en un país fictici i llunyà. Aquella invenció infernal podia facilitar la comunicació de pensaments i per tant dissipar la ignorància, que com hom deia era la guardiana dels estats ben administrats. Així mateix, era possible que, amb el pas del temps, filòsofs, escriptors, intel·lectuals i gentola d’aquesta mena, amb el pretext capciós d’il·lustrar els homes i les dones, vinguessen a ensenyar-los virtuts perilloses, de les quals el poble no hauria de tenir mai coneixement. Per aquestes i altres causes, de cara a l’educació dels fidels i pel bé de les seues ànimes, hom impedira de llegir cap llibre, sota pena de damnació eterna. I es fes la prohibició als pares que ensenyen de llegir els xiquets. Amb aquestes paraules al voltant de l’opuscle del gran intel·lectual francés del segle xVIII m’agradaria mostrar alguns dels aspectes que tractaré: de l’horrible perill de llegir i de les seues conseqüències. La literatura, aquest fet artístic i cultural veritablement extraordinari que ha creat la humanitat no té cap sentit sense una persona que s’aprope i òbriga un llibre, és a dir, sense la lectura. Aquest acte, en definitiva, es confirma com un exercici de recepció sense el qual està mancada de sentit l’obra i, per tant, l’educació literària. Carlos Reis comentava que la Didàctica de la literatura, el centre del seu camp d’acció, hauria d’estar dominada per aquesta qüestió: com motivar, orientar i establir mètodes lectors del text creatiu en el context educacional. Hom considera que la lectura és el fonament de tota vida cultural. Aleshores, què passa amb el fet de llegir?

14


sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

Per què tanta gent no llig? I en conseqüència, quin paper hauria de complir l’escola per fomentar i desenvolupar aquest aprenentatge? El plaer de llegir no és una cosa que vinga per ella mateixa. No és fàcil, ni automàtic. Sentim sovint que els pares manifesten del fill o de la filla: “no li agrada llegir”. I no ho expressen com si diguessen que no li agrada una altra cosa. En pronunciar aquestes paraules, estan inquiets pel seu futur. Estan decebuts del seu present. obliden que potser a ells tampoc no els agrada llegir. Ja no es tracta d’aclarir quanta gent és la que no sap llegir, sinó qui no vol llegir. Recentment, com ens té acostumats cada any, la Federación de Gremios de Editores de España treu a la llum el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres. Apuntarem i comentarem algunes de les dades que ens aporta en l’informe d’enguany. El 60 % de la població espanyola major de catorze anys afirma llegir llibres en qualsevol format, ja siga per oci, per motius de treball o estudis. Aquests ciutadans han consumit una mitjana de gairebé deu obres en els darrers dotze mesos. Si tenim en compte sols les persones enquestades que afirmen llegir en el temps lliure, el percentatge arriba al 57 %. Aquesta xifra, aquells que llegeixen amb una freqüència diària o setmanal, s’incrementa en dos punts amb respecte a l’any anterior, i se situa en el 43,7 % de la mostra. Cal assenyalar que des que l’any 2000, quan es va iniciar la publicació del Baròmetre, s’ha observat una tendència creixent en el nombre de persones que llegeixen amb freqüència, que ha passat del 37 % al 43,7 % en els darrers deu anys. En el perfil del lector, les dades aportades tornen a demostrar des de fa molts anys que el percentatge de dones lectores (61,6 %) és superior als dels homes (52,2 %). A més, s’observa com l’índex de lectura entre les dones ha augmentat entre el 2008 i el 2010 en 4,4 punts, mentre que el dels homes sols ho ha fet en 0,3 punts de percentatge.

15


La tasa de lectura minva segons augmenta l’edat. Els joves entre 14 i 24 anys són el sector que més llig (70,2 %), mentre que el registre descendeix bruscament entre els majors de 65 anys (33,4 %), si bé s’ha incrementat 3,6 punts percentuals amb respecte a l’any 2009. En aquest grup de població és l’únic on la xifra d’homes que llegeixen supera al de dones (35,2 % davant de 32,4 %) en la resta de trams d’edat les dones ultrapassen els homes. El nivell de formació és un factor determinant en aquest hàbit. La proporció de lectors és major entre els ciutadans amb estudis superiors. L’índex de lectura més gran es registra entre aquells que tenen titulacions universitàries (83,6 %), quantitat que es redueix entre aquells que en tenen de secundàries (61 %) i, més significativament, entre les persones amb formació primària (32.4 %). En aquest panorama quantitatiu de la lectura a l’Estat espanyol, apareix un nou tipus de perfil: el lector en suport digital, definit en aquest informe com aquell que llig amb una freqüència almenys trimestral en un ordinador, en una agenda electrònica, un telèfon mòbil o un e-Reader. Les dades ens parlen d’un 47,8 % de la població major de 14 anys que es declara lectora en suport digital. La irrupció de les noves tecnologies en l’àmbit de la lectura ens mostra diferències més significatives pel que fa a les variables edat i sexe. D’aquesta manera, el sector masculí avantatja amb escreix el nombre de les lectores; el 53,9 % d’homes davant del 35,9 % de dones. La bretxa es fa més gran encara per intervals d’edat, ja que entre els joves de 14 a 24 anys trobem la majoria d’aquests usuaris amb un 80%, proporció que minva segons anem avançant en la seua edat. Així, entre els 25 i 34 anys observem el 69,8 %; el 54 % a la franja entre 35 i 45 anys; 42,3 % al període 45-54 anys i un descens significatiu als següents intervals, 26,7 % entre 55-64 anys i 8,7 % de lectors majors de 65 anys.

16


sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

El nivell d’estudis ens retorna dades semblants a la lectura tradicional amb la relació més gran de lectors en suport digital concentrada en els usuaris amb titulacions universitàries, això és, un 74, 6%, amb un descens de quasi 20 punts en aquells ciutadans amb formació secundària, concretament el 53,4 % i només el 21,1 % d’enquestats amb primària. Aquestes quantitats afalagadores pels balanços de l’emergent fenomen es dilueixen en la realitat dels diferents sectors, sobretot pel que fa al llibre electrònic. Dels percentatges esmentats cal diferenciar amb nitidesa les xifres corresponents a les diferents possibilitats de lectura en suport digital, ja que la major proporció de lectors es concentra en l’àmbit dels diaris amb un 30,7 %, seguit directament pel conjunt format per les webs, blogs i fòrums amb un 37,6 %. Les revistes només tenen un 6,2 % dels lectors, nombre que decreix fins el 5,7 % pels llibres electrònics i el 4 % en la lectura de còmics on-line o a l’ordinador. L’alentiment del mercat digital europeu en comparació amb l’expansió als Estats Units podria explicar el baix nombre de lectors de llibres electrònics davant d’altres suports més desenvolupats a l’Estat espanyol. Pensem, en aquest sentit, que pràcticament tota la població qualificada al Baròmetre com a lectora digital confirma llegir en l’ordinador –un 46,5 % del total de 47,8 %– però només un 6,9 % empra el mòbil o l’agenda per a llegir els continguts digitals, un 1,7 % declara tenir un e-book i tan sols l’1,3 % llig en un e-Reader. D’acord amb el document de treball d’abril del 2011 de l’observatorio de la Lectura y el Libro, Situación actual y perspectivas del libro digital en España, podem constatar un canvi de tendència al sector editorial, focalitzat en desenvolupar accions de digitalització o transformació de formats, així com la comercialització d’obres digitals. Des de

17


les 18.221 creacions digitals en 20101 que suposen un 15,9 % de les enregistrades al mateix any, les previsions anuncien un impactant augment d’aquestes publicacions. El pausat ritme d’entrada en aquest nou mercat, tant d’Espanya com de la resta d’Europa, lligat al caire encara local de gran part de les iniciatives dissenyades, el grau de desenvolupament dels dispositius i formats i la incompatibilitat entre sistemes i models, com també l’absència de definició dels models i de les lleis comercials expliquen, en part, l’estat quasi embrionari del panorama esbossat i, conseqüentment, el baix nombre de lectors de llibres digitals. L’anàlisi del sector del llibre electrònic publicat fa uns mesos per PricewaterhouseCoopers amb el títol Turning the Page: The Future of eBooks apuntava com causa primerenca de la parsimoniosa cadència europea l’escàs interés per aquesta indústria editorial, fonamentat sobretot en la rendibilitat a llarg termini, i també els riscos implícits. No obstant això, diferents veus coincideixen a assenyalar, com efecte directe de l’actual evolució del mercat americà, l’expansió de l’edició electrònica a Europa i el seu establiment. Més enllà de xifres i panorames, des del seu sorgiment, el llibre electrònic ha estat objecte d’un apassionant debat adreçat al comentari i, fins i tot, el vaticini dels possibles canvis que aquest introduirà en la manera de llegir dels usuaris i la manera d’escriure, a més de noves formes de relació entre els elements del circuit de comunicació del fet literari; escriptors, editors, lectors, bibliotecaris i suports de lectura. Des dels més apocalíptics, tot augurant la mort del llibre imprès en paper, fins els defensors més fefaents del dispositiu com a poderosa eina de comunicació i redefinició dels conceptes d’història, cultura o memòria, en definitiva; l’interrogant que s’entreveu entre les paraules de tots els sec-

1. Panóramica de la Edición Española de Libros 2010. Ministerio de Cultura.

18


sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

tors apel·la a l’intent de predicció dels nous escenaris de lectura. Per quins camins transitarà la lectura d’ara endavant? Podem parlar del protagonisme progressiu d’aquesta revolucionària eina cognitiva fins l’anihilament de la invenció de Gutenberg? Hom establirà una convivència pacífica depenent d’una diversificació de funcions? Quins poden ser els efectes als processos d’ensenyament-aprenentatge? I sobretot, la pregunta més inquietant: vivim el procés de redefinició i transformació de la nostra manera de llegir l’univers i d’escriure les pàgines de la memòria col·lectiva? No és aquest el lloc de fer vaticinis agosarats tot intentant donar resposta a interrogants com els d’abans, com tampoc de dibuixar un ventall amb pretensions d’exhaustivitat de tots els avantatges i inconvenients, però potser sí, almenys, el fet d’oferir una mena de reflexió al voltant del present i des d’aquest, una inferència de les modificacions que aquesta revolució tecnològica pot suposar a les formes d’enfrontar-se a la lectura i l’escriptura. Amb independència de la postura defensada en aquest suggerent col·loqui bibliogràfic de veus, hom reconeix el canvi que el nou paradigma tecnològic comporta, sobretot pel que fa a la nostra concepció del coneixement i la manera de gestionar-lo. Des del nostre punt de vista, en aquesta assumpció rau una de les claus de la controvèrsia, ja que la revolució que comporta sobrepassa els límits d’un nou suport de lectura. No es tracta, doncs, de reflexionar al voltant de com perpetuar la lectura tradicional, com tampoc de lloar-ne la mort, com esdevé quan apareix un nou invent, així com la impremta, però també els CD o fins i tot els PDF –només un format!– com possibles assassins del llibre en paper i de manera semblant amb altres mitjans, com el cinema davant dels reproductors de vídeo, dvd, blue-ray, etc. sinó d’admetre la diversificació d’usos i suports com base per la coexistència.

19


Fem referència a la necessitat de definició tant del concepte llibre electrònic –sovint ens trobem amb la cruïlla nocional: dispositiu o contingut?–, com de les seues possibilitats i funcions pel que fa a la lectura contemporània. Parlem, clar és, de la inauguració de noves formes de llegir i, per tant, del sorgiment de nous perfils de lectors, caracteritzats per la hibridesa i per la fragmentació, trets característics de la tan esmentada postmodernitat dibuixada per Lyotard entre d’altres, però també, per la interactivitat i pel dinamisme inherent a les tecnologies emprades. Al mateix temps, fem al·lusió al naixement de nous perfils professionals centrats en el paradigma recent, des dels dissenyadors, informàtics, als editors, bibliotecaris o professors que vulguen connectar amb el món dels alumnes i usuaris. No defensem la llei d’usos i gratificacions com a possible explicació de la desaparició del llibre en pro de la racionalitat de substitució dels mitjans, com tampoc ens deixem portar per una visió hiperbòlica tecnològica exaltada que aventura vides i lectures pròpies de la novel·la de ciència ficció amb descripcions de l’extermini del llibre en paper i la conversió d’aquest en objecte de col·leccionista. Això és un altre futur i almenys, en el més proper, ens emmarquem en l’especialització incipient de funcions i prestacions del llibre electrònic i en paper com a basament de la seua coexistència pacífica i, sobretot, com a fonament de noves formes de llegir la memòria de la humanitat i l’univers que ens envolta.

20


sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

II Les definicions disponibles en els àmbits acadèmics sobre la lectura fins fa molt poc de temps podien classificarse en dos grans grups, un dels quals posava l’accent en la descodificació, i l’altre se centrava exclusivament en la comprensió. Però hi ha un analfabetisme de segon grau o funcional: se sap llegir aparentment. És la lectura mecànica, però funciona amb vacil·lacions. Tanmateix, no hi ha acte de lectura vàlid si no hi ha comprensió. Aquesta lectura pot oposarse a la profunda o vivent, aquella que permet d’expressar un text en la seua riquesa, d’interpretar-lo, de gaudir-lo. No es tracta de surar en una obra sinó de penetrar-hi i, per tant, de descobrir-ne la bellesa, però també els paranys. La lectura acompanya l’esperit crític. o almenys hauria de fer-ho. Llegir és alguna cosa més que desxifrar unes marques gràfiques. Saber llegir és apropiar-se d’allò escrit: triar la lectura, integrar-la, ser capaç de servir-se’n, de complementarla tot ampliant-la amb les altres lectures. Per tant, no és cap acció passiva, és una recerca i una construcció de sentit. En aquest aspecte, alguns autors han parlat de la distinció entre llegidor i lector. El llegidor llegeix per obligació i el lector ho fa pel pur plaer de llegir. Segons Colette Chiland, l’aptitud de reconéixer els signes gràfics per ajuntar-los és diferent del plaer de llegir, de la delícia d’endinsar-se en un món que, encara que siga exterior pels seus traços manuscrits, és interior pels sentiments, les imatges i els pensaments que desencadena. Tot lector per afecció continua sent un poc adolescent, criatura capaç de submergir-se en els llacs de la lletra impresa per a mudar-se en una part d’allò que volguera ser i no és. Ja Italo Calvino (1979) ens ho deia: “Llegir és anar a l’encontre d’alguna cosa que està a punt de ser i encara

21


ningú sap què serà…”. Per exemple, la novel·la negra, policíaca o de lladres i serenos –que així l’anomenem per aquests àmbits– posa davant els nostres ulls un problema que considerem resoluble i encén en nosaltres la passió humaníssima pel coneixement racional de les causes. Es relata un crim, l’autor d’aquest és conegut o desconegut i, a través d’un procediment racional basat en l’observació i la indagació s’aconsegueix descobrir el culpable o els culpables. E. A. Poe i el seu llibre Els crims del carrer Morgue (1841) està considerat el pare d’aquest gènere. Com també i en determinat sentit Fernando Savater dixit: Toda literatura es juvenil porque toda tiene un temblor de curiosidad y de incertidumbre, de provocación y de maravilla: cuando desaparecen estas características, sólo quedan manuales de instrucciones y recetas médicas. Pero ¿no podríamos afirmar también que todo lo juvenil es literario? Los motivos del amor y de la guerra, del descubrimiento y de la iniciación, de la travesía, del enigma, del espanto...

Les facultats de jugar, de riure, de descobrir, de meravellar-se, de llegir el món i de llegir-se personalment, no han de –o no haurien de– desaparéixer amb la fi de la infantesa. L’ésser humà és curiós perquè pretén viure-ho tot; i aquesta tendència natural posseeix com a pressupòsit una incontenible aspiració metafísica a ser-ho tot. Aquest és el gaudi que ens ofereix la literatura. Les lectures ens diverteixen perquè confirmen el nostre propi ésser. Perquè ens transformen, ens enriqueixen, ens afirmen, ja siga d’una manera fugaç o imaginativa. Segons Robert Gloton:2 ...el poder de llegir li està donat solament a aquell que sap fer de la lectura una operació eminentment activa, 2. Dins de GFEN (1975): Le pouvoir de lire. París: Casterman.

22


sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

aquell que sap adoptar aquesta actitud a la vegada d’espera i d’interrogació en relació amb l’altre, actitud de recreació d’un pensament alié que suposa que sap escoltar –i escoltar-s’hi–. Sartre tenia raó en veure en la lectura la síntesi de la percepció i la creació. Aquell que posseesca aquest poder de compromís total en la recerca del diàleg tindrà necessàriament el gust per la lectura; i la riquesa de la producció literària serà per al seu desig una excitació permanent. Aquell que no haja adquirit aquesta actitud a la vegada intel·lectual i sensible no sabrà llegir. L’absència del poder de llegir implica necessàriament la del plaer de la lectura. Per això que siga comprensible que tanta gent no llegesca.

Aquesta reflexió ens permet també mesurar fins a quin punt el poder de llegir –i ara utilitzem la manera de dir-ho del Groupe Français d’Education Nouvelle,3– dista de reduir-se a una simple qüestió instrumental: és el fruit de tota una educació. I jo diria que de tota una vida. Realment mai no se sap llegir bastant. El plaer de llegir és trobar prou gust en aquesta activitat per tenir ganes de continuar-la i renovar-la. La lectura és una qüestió activa, almenys és com l’entenc, i això significa una relació entre el lector i el text totalment creadora. Una acció sobre un mateix i sobre el món que ens envolta.

3. Dirigit per J. Jolibert i R. Gloton.

23


III La lectura com la follia més intel·ligent de l’individu. Parafrasegem una exposició comissariada per Teresa Duran ja fa molts anys i que duia per títol “Lo Philobiblon. Bojos pels llibres”. L’exposició girava al voltant de dos eixos, d’una banda es feia un elogi del llibre com a objecte de culte, de l’altra banda, es mostrava la lectura com la bogeria més intel·ligent. Ho podem postil·lar amb Erasme i el seu Elogi de la follia: “Si us he semblat, potser, massa descarada i xerrameca, penseu que la Follia és qui us ha parlat. Per consegüent, salut! Aplaudiu, viviu i beveu, fidelíssims devots de la Follia!”. Els éssers humans al llarg de la vida abandonem costums i activitats, però difícilment podem trobar lectors que es jubilen de la lectura. Es tracta d’una mania que no deixem mai. Recordem el cas paradigmàtic de Borges. La literatura és com una mar oberta, un territori sense límits ni fronteres, una extensió solidària amb altres cartografies, la navegació, els camins i el rumb són totalment lliures a cada ésser humà. El lector és un gran explorador que transita per valls i per muntanyes, altíssims penya-segats o selves frondoses. Així, la lectura és el viatge, la travessia envers un món infinit de possibilitats. Gràcies al llibre, les persones hem transgredit tot tipus de coordenades temporals, espacials, ideològiques, materials, etc. Així, mitjançant la lectura, l’experiència pot estendre’s perpètuament. Respecte a l’exploració gradual del temps històric, la lectura no solament ajuda a desenvolupar el concepte dels períodes de temps, sinó que també amb la novel·la històrica, per exemple, permet al lector sentir el que va passar. De vegades, millor que qualsevol manual. Encara que la història ha estat una font permanent de relats literaris és amb el romanticisme quan més interés cobra el tema. Recordem Walter Scott o Alexandre Dumas. I en les

24


sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

darreres dècades hi ha hagut una gran fascinació, algunes obres de qualitat s’han convertit en veritables best seller en un moment determinat: Jo, Claudi de Graves, Memòries d’Adrià de Yourcenar o El nom de la rosa d’Eco. No obstant això, pense que en l’actualitat hi ha una gran inflació de novel·la històrica. El fet de llegir és també llegir-se, conquerir-se al mateix temps que conquerir. En la lectura hi ha un fons de compartir la memòria i l’experiència col·lectives. Sense memòria no hi ha cultura. És en aquesta activitat on els xiquets descobreixen les noves forces que els poden permetre actuar d’alguna manera sobre el que és real mitjançant allò que és imaginari. La funció simbòlica, descrita tan sovint, en especial per Piaget o per Vigotski, preexisteix en el llenguatge i, en conseqüència, també en el fet lector. Amb i per la lectura, la funció simbòlica està sempre alerta. Llegir és imaginar. Fins i tot podríem dir que quan llegim comença una altra vida. Com li passa a Alícia, el famós personatge de Lewis Carroll ja que Alícia al país de meravelles és sobretot la història d’un somni. Tot perseguint un conill blanc va a parar al centre de la terra. Tanmateix, “per tornar a la realitat només cal obrir els ulls”. Això ho sap ben bé ella. A l’altra aventura, A través de l’espill, Alícia fa un viatge a un país fet a manera de tauler d’escacs que està a l’altre costat. Aquell país és una inversió sistemàtica i paradoxal de la realitat. Ha passat pel filtre de la ironia i de la paròdia. A l’altra banda de l’espill és aquest món d’ací, cruelment criticat.

25

Sobre l'horrible perill de la lectura  

Un llibre de Josep Ballester sobre la importància del fet de llegir.

Sobre l'horrible perill de la lectura  

Un llibre de Josep Ballester sobre la importància del fet de llegir.

Advertisement