Page 6

Ramon ramon

14/4/14

13:08

Página 13

Any 2009

24-VIII El meu pare se m’apareix segant enmig d’un camp d’alfals en arribar la tardor. Només li veig l’esquena. Una esquena peluda, nuosa, d’una musculatura irregular, la que es nodreix del treball, l’antítesi dels gimnasos. Mentre sega, jo el seguesc a una distància prudencial, un límit que mon pare em marca amb severitat. Qui sega amb dalla arrana l’espai circularment, com una mitja lluna, i així que bada perd la perspectiva. Anar-li al darrere és un perill. Un fill no pot seguir tan a prop un pare. Deu ser cap a la fi dels anys 70 del segle XX. No tinc encara els deu anys i el meu pare és un gegant. És a poqueta nit, les vaques ja han estat arreglades: munyides, amb els pessebres plens de pinso i palla. Aquest any el meu pare ha pogut comprar una fanecada d’alfals, que segarà, deixarà assecar i guardarà a la pallissa per a un hivern que sempre escasseja. El meu pare sega amb convicció. La dalla zumzeja compassadament, lluu des de la fosca, però no és la mort. Per a mi la dalla és un símbol de vida plena. Després d’una

13

Profile for Perifèric Edicions

Dins el camp d'herba (dietari 2009-2012)  

A Dins el camp d’herba hi ha tota mena de brosses: sensacions i pensaments, memòries i anhels. Ara una anècdota, ara una abstracció, ara la...

Dins el camp d'herba (dietari 2009-2012)  

A Dins el camp d’herba hi ha tota mena de brosses: sensacions i pensaments, memòries i anhels. Ara una anècdota, ara una abstracció, ara la...

Advertisement