Page 19

Ramon ramon

14/4/14

13:08

Página 26

Una semblança que arriba fins al caràcter de la seua gent. Aquests paratges ressusciten el meu pare: me l’imagine trescant per aquests arrossars acabats de segar, devorant un suquet amb la mateixa inelegància que l’amo d’aquest restaurant de Riumar, parlant més o menys el mateix català que el guia turístic —si un pescador taujà pot ser-ho— d’aquesta barca que ens passeja per l’illa de Buda. Són gent abrusada per un sol que es reflecteix en aigües no massa profundes, on t’has d’afanyar si no vols quedar-te clavat al fang. Improvisem una ràpida visita a Tortosa. Fa uns anys hi vam passar uns dies i ara experimentem la mateixa sensació que aleshores: Tortosa és una ciutat monumentalment rica però malgirbada. En un carrer que s’enruna, s’hi planta sòlid un palau gòtic; una placeta bruta, humida, amb la pedra rosegada, es contorça dintre una altra plena d’aire i llum on les façanes de les cases semblen noves. La Tortosa històrica necessita una restauració homogènia, sense jerarquies. És lamentable que la Suda, l’antic castell àrab, avui parador de turisme, llambrege per als visitants que roden la moneda i tot just a tocar, a les seues faldes, al barri del Rastre hi haja cases a punt de caure. Poblat pel gros de l’emigració nord-africana —que a Tortosa és molt nombrosa—, em fa pensar que aquesta és la raó de la descurança. Tot i això, la Tortosa monumental millora. Fa uns cinc anys, els volts de la catedral era un pedregam poc visitable. Avui travessem el portal dels Romeus segurs de pujar a una sòbria però bella carrossa

26

Profile for Perifèric Edicions

Dins el camp d'herba (dietari 2009-2012)  

A Dins el camp d’herba hi ha tota mena de brosses: sensacions i pensaments, memòries i anhels. Ara una anècdota, ara una abstracció, ara la...

Dins el camp d'herba (dietari 2009-2012)  

A Dins el camp d’herba hi ha tota mena de brosses: sensacions i pensaments, memòries i anhels. Ara una anècdota, ara una abstracció, ara la...

Advertisement