Page 1

                Seminari d’investigació en urbanisme  Màster oficial d’investigació en urbanisme DUOT‐UPC  COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.   Juny 2011 

        Estudiant: PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE  Tutor: ADOLF SOTOCA GARCIA, Dr ARQUITECTE  Departament d’urbanisme i ordenació del territori UPC 


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

2


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

Índex

PRESENTACIÓ  1.  ANTECEDENTS ............................................................................................................................ 4  2.  DEFINICIÓ DE L’OBJECTE I HIPÒTESI INICIAL .............................................................................. 4  3.  DELIMITACIÓ TEMPORAL I ESPACIAL ......................................................................................... 4  4.  OPORTUNITAT DEL TREBALL ...................................................................................................... 4  4.1.  L’APARICIÓ DE NOUS MODELS COMERCIALS. ............................................................................ 4  4.2.  EL COMERÇ, EN L’ORIGEN DEL BARRI ........................................................................................ 5  4.3.  EL COMERÇ, PROTAGONISTA DEL PAISATGE URBÀ ................................................................... 5  5.  ESTAT DE L’ART. BIBLIOGRAFIA I FONTS PRIMARIES ................................................................. 6  METODOLOGIA .................................................................................................................................. 7  6.  CONTEXTUALITZACIÓ INICIAL ..................................................................................................... 7  7.  PREPARACIÓ CARTOGRÀFICA I DOCUMENTAL .......................................................................... 7  8.  ESTABLIMENT DE CATEGORIES D’USOS ..................................................................................... 7  9.  ESTABLIMENT D’ELEMENTS D’ESTRUCTURA URBANA DE REFERÈNCIA .................................... 7  10.  TREBALL DE CAMP ...................................................................................................................... 8  11.  BOLCADA D’INFORMACIÓ I GESTIÓ DOCUMENTAL ................................................................... 8  12.  DISCRETITZACIÓ DE CARRERS ..................................................................................................... 8  13.  ANÀLISI COMPARATIU ................................................................................................................ 8  ESTRUCTURA COMERCIAL DE CIUTAT VELLA. RESULTATS ............................................................... 9  14.  PLÀNOLS D’INFORMACIÓ ........................................................................................................... 9  15.  ESTRUCTURA URBANA ............................................................................................................... 9  16.  ANÀLISI DELS USOS AGREGATS .................................................................................................. 9  17.  ANÀLISI DELS CASOS PER TIPUS DE CARRER .............................................................................. 9  CONCLUSIONS .................................................................................................................................. 10  18.  SOBRE LA CIUTAT VELLA DE L’ACTIVITAT I LA DE NO ACTIVITAT ............................................. 10  19.  SOBRE LA CIUTAT VELLA DEL COMERÇ  ................................................................................... 10  20.  SOBRE LA CIUTAT VELLA DELS SERVEIS .................................................................................... 10  21.  SOBRE LA CIUTAT VELLA SENSE ACTIVITAT .............................................................................. 11  22.  SOBRE LA LOCALITZACIÓ DELS LOCALS BUITS .......................................................................... 11  23.  SOBRE EL TIPUS DE CARRER ..................................................................................................... 11  23.1.CARRERS DE CAMINS ................................................................................................................ 11  23.2.CARRERS D’OBERTURES ........................................................................................................... 11  23.3.CARRERS DE PALAUS ................................................................................................................ 11  23.4.CARRERS PROJECTATS .............................................................................................................. 12  23.5.CARRERS DE VORA .................................................................................................................... 12 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

3


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

PRESENTACIÓ

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

dominant i la nostra forma d’habitar tradicional (en densitats altes o mitjanes, i amb una forta cultura del transport públic i  el comerç de proximitat).  

1.

ANTECEDENTS Aquesta  investigació  compta  amb  el  suport  d’una  beca  per  a  estudis  de  comerç  urbà  en  modalitat  de  màster 

lliurada per l’àrea de comerç de la Diputació de Barcelona amb data 3/12/2010. 

2.

DEFINICIÓ DE L’OBJECTE I HIPÒTESI INICIAL  S’ha realitzat un estudi descriptiu de l’espai comercial a Ciutat Vella focalitzat en la seva relació amb l’estructura 

urbana que li fa de substrat físic. Aquesta lectura creuada (necessàriament quantitativa i tipològica) entre estructura urbana  (entesa des  d’una  concepció  ‐a  priori  ortodoxa‐  de  sistema  viari,  espais  lliures,  eixos  cívics,  espais  de  memòria,  etc...)  i  la  seva realitat comercial es planteja des de  l’òptica d’allò existent i dels seu procés de configuració, però atenent també a  l’oportunitat de resposta a nous reptes.   Aprofitant  inèrcies  plantejades  per  conceptes  com  l’urbanisme  comercial  o  la  revitalització  dels  centres  històrics,  l’objectiu ha estat centrar‐se en una qüestió de caràcter necessàriament interdisciplinari:   És possible en un centre històric parlar d’un sistema urbanístic dels eixos comercials o d’estructura urbana comercial?   Entenent  que  sí,  que  efectivament  existeix  aquest  sistema  (poc  o  molt  estructurat  i  amb  lligams  forts  o  dèbils  segons  la  seva  condició  urbana),  Quina  és  la  seva  relació  i  quin  paper  té  respecte  la  resta  de  sistemes  que  configuren  l’estructura urbana de Ciutat Vella?    La  hipòtesi  de  partida  de  l’estudi  és  que  lògiques  d’ocupació  comercial  a  Ciutat  Vella  han  obeeixen  a  qüestions  relacionades directament amb la ciutat existent. Dit d’una altra manera: l’espai comercial de Ciutat Vella segueix lògiques  tipològiques, d’ocupació i funcionament directament relacionades amb la morfologia i estructura urbana de la ciutat.    

3.

Pla Parcial (d’iniciativa privada  ‐KGK) del centre direccional de Diagonal Mar.  Any 1995. Font: Ajuntament de BCN                                          

Els  nous  models  comercials  (consolidats  al  nostre  país  des  dels  any  noranta)  poden  tenir,  a  més,  conseqüències  importants  per  a  la  vida  urbana,  ja  que  porten  implícita  certa  privatització  dels  espais  col∙lectius  en  detriment  de  l’espai  carrer tradicional. Tot i això, els experts semblen coincidir en que la implantació dels nous models cobra sentit en àmbits  més  o  menys  perifèrics  (tant  urbans  com  periurbans)  i  en  llocs  on  es  volen  crear  o  potenciar  noves  centralitats.  També  poden  significar  però  una  amenaça  per  a  la  viabilitat  comercial  dels  cascs  antics.  Aquesta  amenaça  s’interpreta  com  una  àguila de dos caps: per un costat hi ha la dificultat de competir amb el model de gestió i el volum de negoci (immensament  superior al de p.e. una sabateria de 15 m²), i segon i més important per al tema que ens ocupa: el planejament urbanístic. En  els nous models comercials, la forma urbana respon a estudis estratègics, econòmics, i comercials, a més de materialitzar‐se  mitjançant figures de planejament derivat (plans de millora urbana, plans especials, plans parcials...) que afecten àmbits que 

DELIMITACIÓ TEMPORAL I ESPACIAL  L’àmbit  d’estudi  es  correspon  amb  el  districte  de  Ciutat  Vella  de  Barcelona  (sense  incloure‐hi  el  barri  de  la 

Barceloneta) i les seves vores més immediates (Paral∙lel, Ronda Sant Pau, Ronda Sant Antoni, etc...) en el seu estat actual. 

4.

OPORTUNITAT DEL TREBALL 

no solen ser mai inferiors a 2 Ha.   D’aquesta manera, és senzill preveure la optimització en la seva ubicació, la seva mida, la diversificació de la oferta,  en alguns casos del seu finançament, i sobretot (gràcies a la supervisió dels serveis tècnics de les administracions): la mínima  estructuració entre la peça i els sistemes urbans adjacents (no sempre des del punt de vista de la ciutat, però almenys sí des  del punt de vista de l’èxit comercial).  Sembla ser aquest últim punt la diferència més gran entre tots dos models, ja que  mentre  els  centres  comercials  es  pensen  i  s’executen  de  cop  com  un  conjunt,  el  teixit  comercial  del  casc  antic  es  troba 

4.1. L’APARICIÓ DE NOUS MODELS COMERCIALS. IMPLICACIONS PER A LA PLANIFICACIÓ I  L’ESTRUCTURA URBANA DE  BARCELONA 

atomitzat i  i  parcialment  sotmès  a  un  parcel∙lari  i  una  estructura  de  la  propietat  que  no  ajuden  ni  faciliten  operacions  unitàries o potents. Això que s’apunta no significa que l’administració no actuï en nuclis antics mitjançant el planejament  derivat (amb una notòria dificultat de redacció, aprovació, gestió i execució), però no s’ha d’oblidar (i la seva demostració és 

La implantació l’any 1954 del primer centre comercial a Detroit i la seva posterior (i ràpida) proliferació als EEUU 

un dels  objecte d’estudi) que el fet comercial no és autista respecte el substrat urbà que l’allotja. 

obeïa directament  a  qüestions  socials  i  morfològiques  pròpies  del  lloc  (baixa  densitat  com  a  sistema  de  creixement 

Aquí és precisament on rau l’interès principal del tema d’estudi: la recerca de relacions entre la ciutat i el seu espai 

dominant, grans  infraestructures,  cultura  de  la  mobilitat  privada,  etc...).  No  es  pot  negar  que  la  importació  del  model 

comercial. Poden ser espontànies, construïdes al llarg de molt de temps,  pendents de consolidar, poc planificades des de la 

americà que durant l’últim terç de segle s’ha produït a Europa porta implícita una dissociació entre la tipologia comercial 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

4


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

disciplina urbanística i possiblement inconnexes entre elles (amb excepcions, evidentment), però inevitablement existeixen i  tenen un origen directe i subsidiari del lloc on es troben, de la identitat de l’espai col∙lectiu!   Propers al punt de saturació de l’oferta comercial, la competència cada cop es basa menys en l’oferta i molt més en  la localització. Aquest fet sembla acompanyar doncs la lectura urbana i estructural del tema d’estudi.   

4.3. EL COMERÇ, PROTAGONISTA DEL PAISATGE URBÀ  Des de la seva posició en planta baixa, llindar de l’espai públic i el privat, els establiments comercials de Ciutat Vella  defineixen formalment el seu espai carrer. Es tracta doncs d’un primer ordre en les relacions entre volum construït (parc  edificat) i espai lliure (places o carrers).   Degut  als  seus  orígens  històrics,  les  tipologies  de  planta  baixa  (crugies  de  6m),  sistemes  constructius  (murs  de  càrrega),  densitats,  amplada  de  carrers  (2‐6m),  etc...confereixen  al  casc  antic  unes  característiques  pròpies  molt 

4.2. EL COMERÇ, EN L’ORIGEN DEL BARRI 

diferenciades d’altres àrees més perifèriques i/o més planificades (des de l’eixample del segle XIX als polígons d’habitatges 

Vuit‐cents anys  després  de  l’expansió  comercial  pel  mediterrani,  Barcelona  exerceix  la  capitalitat  d’una  àrea 

dels anys 50‐60, fins a operacions més recents ja emmarcades dins la política de cessions de la Llei d’urbanisme). Aquesta 

metropolitana amb més de 4 milions d’habitants on Ciutat Vella concentra quatre dels dinou eixos comercials sota els quals 

realitat tipològica  té  una  incidència  directa  sobre  el  fet  comercial,  i  encara  més  sobre  les  sinergies  i  relacions  que 

s’organitzen, federen i associen els establiments comercials de Barcelona ciutat (La Rambla, Raval, Barna Centre, i BCN de 

s’estableixen entre la unitat mínima de comerç i els sistemes d’escala superior.  

Palau a Palau). També limita i participa directament de l’estructura urbana de tres eixos limítrofs més: Sant Antoni, Passeig 

Els gràfics  següents  justifiquen  per  si  mateixos  l’elecció  de  l’àmbit  d’estudi.  S’hi  reflecteix  la  major  densitat 

de Gràcia,  i  en  menor  mesura  de  Cor  eixample.  Tot  i  que  els  límits  d’aquests  eixos  són  de  gestió  o  administratius,  i  no 

d’establiments minoristes a la rambla i entorns, des de la Diagonal fins pràcticament les Drassanes.  L’espai carrer del barri, 

provenen directament  de  la  morfologia  urbana,  sí  que  cal  considerar‐los  molt  seriosament  per  la  seva  concentració  i  pel 

també se’ns mostra fortament diferenciat respecte altres tipologies de teixit urbà de la ciutat. 

número d’establiments que representen.    

 

Concentració de llicències comercials any 1994. Font: UB                                               

Barcelona a finals de l’edat mitjana. Font: ICC 

Eixos comercials de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona 

     

 

L’espai carrer al barri gòtic. Font: google 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

5


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

5.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

ESTAT DE L’ART. BIBLIOGRAFIA I FONTS PRIMARIES  El  teixit  urbà  de  ciutat  vella  ha  estat  profundament  estudiat  els  darrers  anys.  Prova  d’aquest  fet  són  diverses 

publicacions sobre  l’àmbit  que  han  estat  de  gran  aportació  per  al  present  estudi.  A  continuació  es  relacionen  les  publicacions que més coneixement han transferit al present estudi, amb una breu ressenya sobre l’àrea tractada.    BUSQUETS, Joan. La ciutat vella de Barcelona: un passat amb futur. Ajuntament de Barcelona 1996.    Contingut d’interès per a l’estudi:   

Es tracta d’una autèntica enciclopèdia morfotipològica 

Molt interessant el capítol 4 per la contextualització històrica. 

Interpretar amb distància el capítol propositiu (VI) per la seva descripció d’estructura urbana.   

CARRERAS, Carles. Atlas comercial de Barcelona. Ajuntament de Barcelona 2003.  Contingut d’interès per a l’estudi:   

Eina interessantíssima  per  a  l’estudi  per  l’alt  contingut  de  dades  i  descripció  de  l’espai  comercial  de  la  ciutat. L’únic inconvenient és la data de l’aixecament (2002).   

SECTOR D’URBANISME. Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona 1996.  Contingut d’interès per a l’estudi:   

Descripció de projectes de transformacions urbanes diverses.  

Reequipament del Raval.  

Santa Caterina. 

CABRERA I MASSANÉS, Pere. Ciutat Vella de Barcelona. Ara Llibres 2007.  Contingut d’interès per a l’estudi:   

Descripció molt exhaustiva dels projectes previstos en el llibre citat anterioriment.  

Especial interès el capítol sobre espai públic i itinerari urbà.   

ARTIGUES, J.; MAS, F.; SUÑOL, X. El Raval, història d’un barri servidor d’una ciutat. F.Mas editor 1980  Contingut d’interès per a l’estudi:   

Descripció molt exhaustiva històrica i social del barri. 

 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

6


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

Moda i complements. 

Mobles, decoració, bricolatge i electrònica. 

Es proposa un anàlisi exhaustiu enfocat en valorar, amidar i relacionar des de diferents òptiques els àmbits d’estudi. 

Lleure i cultura. 

Les eines  i  processos  de  treball  s’han  centrat  en  permetre  el  creuament  d’informació  i  el  layering  (treball  per  capes) 

Comerç multisectorial. 

intereferencial constant. Per a la comprovació o per a rebatre les hipòtesis d’estudi són imprescindibles la mapificació i la 

Altres: informàtica, telefonia, maquinària, automoció, carburants… 

METODOLOGIA  

georeferenciació de tots els elements. 

Corresponen a la categoria serveis els següents usos:  

6.

Serveis personals. 

CONTEXTUALITZACIÓ INICIAL 

Mediació financera, assessorament, ETT’s, serveis a les empreses. 

Per al context històric i de model de ciutat, ha sigut de gran ajuda la bibliografia seleccionada, especialment el llibre 

Reparacions.

Telecomunicacions.

Musicals i oci nocturn. 

Espectacles, d’oci i relacionats, i jocs. 

Restauració i hostaleria. 

de Joan Busquets. La taxonomització i descripció tipològica del llibre han permès prioritzar els àmbits de recerca.  Abans d’iniciar els treballs de camp de la fase d’aixecament d’informació s’ha dedicat diverses jornades a passejar el  barri per incorporar impressions genèriques sense l’exhaustivitat de l’aixecament parcel∙la a parcel∙la. 

7.

PREPARACIÓ CARTOGRÀFICA I DOCUMENTAL 

S’ha escollit treballar la cartografia de base amb format vectorial Microstation V8XM (.dgn) per les prestacions que 

Corresponen a la categoria sense activitat els següents usos:  

ofereix el programa davant del format CAD i ,evidentment, davant de formats no vectorials com Photoshop o CorelDraw. 

Habitatge.

Aquestes es resumeixen en els següents punts: 

Magatzem.

Excel∙lent resposta en el treball amb referències externes. 

Aparcament.

Excel∙lent resposta amb la manipulació d’arxius de gran extensió. 

Altres.

Possibilitat de georeferenciació d’arxius vectorials i automàtica de .sid d’imatges. 

Corresponen a la categoria locals buits els següents usos: 

Però sobretot, ha sigut un autèntic pilar per a l’elaboració del cos central de l’estudi: 

Local en lloguer. 

Possibilitat de  vincular  una  mateixa  referència  diversos  cops  en  un  sol  arxiu,  mantenint  la  informació  mare, 

Local en venda. 

però modificant‐ne els atributs d’impressió. 

Local en traspàs. 

Local buit sense informació (però amb característiques de local comercial). 

Per a l’elaboració de les primeres cartografies s’ha utilitzat una base vectorial realitzada a un detall de 1:1.000. També  s’ha consultat tant el registre de planejament de la generalitat (RPUC) com el punt d’informació cartogràfica de l’ajuntament  de Barcelona (BCNpic). Les ortofotos i les fotografies històriques de Ciutat Vella s’han descarregat en format .sid de la pàgina 

9.

ESTABLIMENT D’ELEMENTS D’ESTRUCTURA URBANA DE REFERÈNCIA  S’ha  considerat  l’estructura  urbana  de  l’àmbit  des  de  tres  grans  àrees  principals  jerarquitzades  o  dividides  per 

de l’institut cartogràfic de Catalunya (ICC). 

conceptes. Aquestes són:  

8.

ESTABLIMENT DE CATEGORIES D’USOS  

interior no vinculant, i prioritat per vianants). 

S’han categoritzat  els  usos  en  quatre  grans  àrees  agregades  (comerç,  serveis,  locals  sense  activitat,  locals  buits)  assimilables als criteris de l’àrea de comerç de la Diputació de Barcelona.   Corresponen a la categoria comerç els següents usos:   

Alimentació.

Perfumeria, neteja, i farmàcia. 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Jerarquia viària (trànsit rodat de l’estructura general, trànsit rodat passant, trànsit rodat interior, trànsit rodat 

Ciutat col∙lectiva (Espais lliures i equipaments). 

Dinamitzadors comercials (accessos al metro, “magnets” comercials). 

Els plànols corresponents a aquest capítol són (Eu01) fins (Eu04).    Juny de 2011

7


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

10.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

comercial i  l’espai  de  no  activitat.  No  s’ha  de  confondre  aquesta  discretització  (que  es  descriurà  a  continuació)  amb  la 

TREBALL DE CAMP  

primera jerarquització  de  l’estructura  viària  de  la  fase  de  recull  documental,  plànol  (Eu01),  que  atenia  exclusivament  a  El treball de camp s’ha realitzat durant els dijous i divendres de març i abril; sempre en horari comercial (entre les 17:30 

qüestions de mobilitat, vertebració, continuïtat, i tipus d’urbanització.  

i les  20:00)  però  amb  repassos  i  aixecaments  puntuals  en  horari  nocturn  en  aquelles  zones  on  es  concentra  aquest  tipus 

Així doncs, i atenent a la descripció feta per Joan Busquets i el seu equip en l’estudi urbà de ciutat vella publicat al llibre 

d’oferta d’oci  (Escudellers,  Rambla  Raval,  etc...).  Ha  consistit  en  un  aixecament  parcel∙la  per  parcel∙la  que  s’ha  bolcat  de 

Ciutat Vella  de  Barcelona:  un  passat  amb  futur,  veure  plànol  (c01),  les  tipologies  de  carrer  a  considerar  per  a  l’anàlisi  de 

forma agregada per tram de façana o carrer. No s’han discriminat les caixes d’escala ni els replans d’accés als edificis.  

casos discretitzats és el següent:   

Per al còmput agregat s’han tingut en compte les unitats de negoci i no les parcel∙les; és a dir, que si en un tram de 

façana de sis parcel∙les hi ha deu espais diferenciats, el número total d’unitats per agrupar posteriorment en percentatges, 

carrers de  camins:  antics  camins  de  sortida  de  la  ciutat,  sense  una  alineació  precisa  i  amb  un  ritme  parcel∙lari menut i estret. 1 

ha estat de 10.  Els colors assignats a cada categoria d’usos, així com els trams percentuals, són els següents:  

carrers d’obertures: resultat d’esventraments o  grans transformacions sobre el teixit urbà 

carrers de palaus: configurats per un parcel∙lari de major mida, i amb un parc edificat de valor patrimonial. 

carrers projectats: perfectament alineats i projectats de forma relativament unitària. 

carrers de vora: en contacte amb el teixit urbà adjacent (l’eixample) i sovint assumint la transició tipològica  dins del propi pati d’illa.   

13.

ANÀLISI COMPARATIU    L’Anàlisi  comparatiu  d’usos  agregats  (comerç,  serveis,  locals  sense  activitat,  locals  buits),  estructura  urbana,  i 

discretització de  carrers  s’ha  realitzat  amb  la  superposició  en  impressions  de  les  diferents  capes  de  treball  sobre  papers  sulforitzats, i també en pantalla, encenent i apagant les capes a voluntat.  

        11.

BOLCADA D’INFORMACIÓ I GESTIÓ DOCUMENTAL  La  informació  aportada  per  l’aixecament  s’ha  bolcat  en  forma  de  regions  tancades  sobre  un  sol  arxiu  vectorial  que 

compta amb  14  capes  o  categories  diferents.  La  combinatòria  d’aquestes  capes  i  la  posterior  referenciació  entre    elles  distingint‐ne els atributs gràfics és la que ha donat lloc als plànols d’usos agregats (Ag01) fins (Ag12). 

12.

DISCRETITZACIÓ DE CARRERS  Amb el treball de camp de l’estudi pràcticament acabat, i després de la producció d’alguns dels plànols de relació entre 

usos agregats i estructura urbana s’ha constatat el paper protagonisme de la tipologia de carrer per a la descripció de l’espai  1

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

BUSQUETS, Joan Juny de 2011

8


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

ESTRUCTURA COMERCIAL DE CIUTAT VELLA. RESULTATS  Es presenta aquí el cos central del treball en suport majoritàriament gràfic, amb la següent estructura de capítols:   

14.

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ  Plànols  corresponents  a  la  base  cartogràfica  utilitzada  per  a  l’elaboració  documental  i  per  a  les  tasques 

d’aixecament del treball de camp. 

15.

ESTRUCTURA URBANA  Plànols corresponents als elements descrits en la metodologia, identificats i  jerarquitzats per categories. Permeten 

la georeferenciació amb la informació d’usos agregats i una lectura comparativa i quantitativa. 

16.

ANÀLISI DELS USOS AGREGATS  Plànols corresponents a la bolcada d’informació de les tasques d’aixecament del treball de camp, però discretitzat 

per les quatre categories d’estudi (comerç, serveis, sense activitat, i locals buits). Es relacionen primer amb la capa de treball  de ciutat col∙lectiva (equipaments i espais lliures), i segon amb l’estructura urbana descrita en el punt anterior.   S’aporta també un segon nivell d’agregació en l’estudi en els plànols (Ag09) i (Ag11) en què es mostren els resultats  agrupats  per  la  ciutat  activa  (comerç  +  serveis)  i  la  ciutat  no  activa  (sense  activitat+locals  buits).  Els  plànols  de  síntesi  comparativa dels resultats són (sc01) i (sc02). 

17.

ANÀLISI DELS CASOS PER TIPUS DE CARRER   Plànols  corresponents  a  la  discretització  tipològica  per  tipus  de  carrer  agrupats  per  categoria  de  carrer.  S’aporta  una 

contextualització del carrer dins de l’àmbit d’estudi, la síntesi de l’estructura urbana que li fa de suport, i una planimetria  amb el parcel∙lari per cada categoria d’ús (comerç, serveis, sense activitat, i locals buits). La relació és la següent:    

(cc01) a (cc05): carrers de camins. 

(co01) a (co03): carrers d’obertures. 

(cp01): carrers de palaus. 

(cpr01): carrers projectats. 

(cv01) a (cv04): carrers de vora. 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

9


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

ESTRUCTURA COMERCIAL DE CIUTAT VELLA. CONCLUSIONS 

L’estructura d’equipaments  i  espais  lliures  no  té  incidència  a  l’hora  d’aturar  la  continuïtat  de  presència  comercial als carrers. No es pot demostrar que tingui un paper potenciador, però si que es pot afirmar que no  resta. 

18.

SOBRE LA CIUTAT VELLA DE L’ACTIVITAT I LA DE NO ACTIVITAT plànol (sc02) 

El fenomen de l’activitat (tant comercial com de serveis) respon directament a lògiques de continuïtat i d’estructura 

El conjunt monumental del gòtic (catedral, palau del lloctinent, plaça del rei, palau de la generalitat etc...) es  troben  rodejats  tant  de  comerç  com  de  serveis  en  percentatges  elevats,  tot  i  representar  una  interrupció 

general. Tots els eixos que concentren majoritàriament activitat tenen una entrada i una sortida clara cap al sistema viari de 

important en el continu comercial.  

jerarquia superior, a més de caracteritzar‐se per situar‐se sobre carrers amb un desenvolupament i un traçat amb (com a  mínim) tres encreuaments amb d’altres carrers.  

Les grans  locomotores  o  magnets  comercials  localitzats  dins  del  sistema  de  portal  de  l’Àngel  (Corte  Inglés,  Decathlon,  FNAC  Triangle,  etc...)  tensionen  i  reforcen  la  presència  comercial  sobre  l’àmbit,  mantenint  altes 

També es fan presents sobre l’àrea d’influència d’aquests eixos principals alguns filaments secundaris que acaben 

concentracions de  petit  comerç  en  radis  no  inferiors  als  300m,  dins  de  l’estructura  capil∙lar  definida 

generant àrees continues de major entitat. 

anteriorment.

El paper  de  l’estructura  viària  és  el  que  més  importància  té  a  l’hora  de  definir  el  sistema  ja  que,  com  s’ha 

La no  activitat,  en  canvi,  se  situa  de  forma  més  atomitzada,  sovint  en  paquets  o  clústers  definits  pels  eixos 

apuntat en  el  capítol  18,  és  el  grau  de  continuïtat  i  capil∙laritat  del  sistema  viari  el  que  més  incidència  té  a 

d’activitat anteriorment descrits.  El més comú és que els carrers que fan de suport a la no activitat no tinguin més de dos 

l’hora de  potenciar  o  fer  retrocedir  l’espai  comercial  vers  les  àrees  on  hi  dominen  les  plantes  baixes  sense 

trams (amb alguna excepció al Raval nord i al barri de Sant Pere), i es caracteritzin per un grau de capil∙laritat (possibilitat de 

activitat.

moviments i número d’encreuaments amb d’altres carrers) sensiblement menor. En molts casos aquests carrers no tenen 

una entrada  i  una  sortida  en  continuïtat  amb  l’estructura  viària  sinó  que  el  seu  inici  i/o  final  es  defineix  per  façanes  perpendiculars,  amb  un  encreuament  simple  en  “T”  sobre  algun  eix  de  major  jerarquia.  Formen  part  d’aquest  grup  la  majoria de passatges i carrers transversals d’un sol tram.  

20.

SOBRE LA CIUTAT VELLA DELS SERVEIS plànol (Ag03)  L’estructura  de  serveis  gravita  de  forma  bastant  clara  al  voltant  de  la  del  comerç,  a  excepció  d’aquelles  àrees  on  la 

concentració comercial  és  de  quasi  el  100%.  Destaca  la  major  concentració  en  tres  àrees:  sobre  la  creu  formada  per  Via 

Es pot  representar  Ciutat  Vella  doncs,  com  un  àmbit  on  l’activitat  i  la  no  activitat  s’equilibren  i  es  defineixen 

Laietana i l’eix Ferran‐Princesa, als entorns del MACBA, i al barri del Born. 

mútuament com un fons figura en negatiu‐positiu. Si ens fixem solament en aquells trams de carrer que concentren més del  75% de plantes baixes amb activitat o amb no activitat, les lògiques d’ocupació anteriorment descrites, es llegeixen  amb 

Les lògiques d’ocupació i de distribució són semblants a les del cas anterior però amb algunes diferències: 

major claredat. 

equipaments amb poca intensitat o periodicitat d’ús) agrupen les concentracions més altes de serveis, sobretot 

19.

Els  fronts a les places (a excepció d’aquelles noves obertures en que s’han projectat les plantes baixes com a 

els de restauració.

SOBRE LA CIUTAT VELLA DEL COMERÇ plànol (Ag01) 

La seva estructura sobre eixos i capil∙lars viaris no és tan clara com el cas anterior. Aquest fet es pot explicar  per la següent qüestió: mentre hi ha activitats comercials que tenen en l’emplaçament de ciutat vella un valor 

Els   índexs  més  alts  d’activitat  comercial  es  localitzen  majoritàriament  en  tres  àrees.  La  primera,  sobre  l’entrada  del 

afegit i  per  tant  ocupen  aquelles  àrees  de  major  centralitat  o  els  recorreguts  més  transitats,  no  totes  les 

portal de l’Àngel i la part alta de la rambla (en continuïtat amb el passeig de Gràcia) extenent‐se cap als carrers Pelai i Tallers 

activitats de serveis segueixen aquesta lògica. L’oferta de restauració sí que busca el consumidor que ha vingut 

a l’est i cap al carrer Ferran al sud. La segona i tercera es localitzen sobre les vores:  a la Ronda de Sant Antoni i al sistema 

de fora cap al barri, però molts dels serveis tenen un caràcter “introspectiu” i d’oferta més veïnal (locutoris, 

majorista del carrer Trafalgar i entorns.   

serveis de reparació, etc...). És per això que la categoria agregada de “serveis” comparteix més l’espai carrer 

amb la categoria “sense activitat” del que ho fa la “comercial”, a excepció d’alguns petits supermercats (que, 

Pel que fa a la seva relació amb l’estructura urbana de suport, es pot resumir en els següents punts:    

La primera àrea, de major significat per la seva morfologia i centralitat sobre l’àmbit, caracteritza l’extensió del  seu sistema per dos tòpics constants: la continuïtat o capil∙laritat entre carrers i l’accessibilitat en metro des de 

tot i això, acostumen a estar en encreuaments de centralitat mitja i propers al sistema comercial general).

L’aparició de  certs  equipaments  especialitats  i  de  caràcter  supramunicipal  (museu  Picasso,  MACBA,  o  la  universitat de Barcelona) actuen de potenciadors i no d’interruptors en la continuïtat del sistema de serveis.

les seves portes d’entrada i sortida (estacions de Catalunya, Liceu, Urquinaona, Universitat, Sant Antoni).  

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

10


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

21.

SOBRE LA CIUTAT VELLA SENSE ACTIVITAT plànol (Ag05) 

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

23.

SOBRE EL TIPUS DE CARRER  

El cas de les àrees sense activitat és absolutament diferent dels dos anteriors. Les concentracions més o menys  agrupades de major mida es troben al Raval nord i als barris de Sant Pere i Santa Caterina. Sense arribar a ser 

23.1. CARRERS DE CAMINS plànols (cc01) a (cc05): 

un “negatiu” exacte de les àrees amb activitat, si que es pot afirmar que les seves lògiques de localització són 

Es tracta de carrers que presenten alts índex de comerç equilibrat amb serveis en tot el seu recorregut.  

oposades:  

Són excepció  notòria  del  punt  anterior  els  carrers  Sant  Pere  més  alt  i  el  tram  final  del  carrer  Carders,  que 

Presenten una  menor  accessibilitat,  sense  que  es  puguin  descriure  directament  com  àmbits  residuals  o 

presenten uns índex de locals sense activitat o buits majors que els altres carrers de camins. Sorprèn sobretot 

marginals.

el carrer Carders, ja que es tracta d’un dels eixos amb major continuïtat viària i amb alta accessibilitat en les 

No configuren continuïtats de més de dos o tres trams de carrer, excepte en dos casos puntuals al Raval Nord.

seves portes  (metro  Jaume  I  i  proper  a  Arc  de  Triomf).  Una  possible  explicació  (no  comprovada  pel  present 

No s’agrupen  sobre  filaments  continus,  més  aviat  tendeixen  a  configurar  petits  clústers  definits  en  les  seves 

estudi) seria la suma de dos factors: la manca d’un tensionador o magnet comercial en la porta nord de Carders 

vores per carrers amb activitat de major continuïtat i vertebració viària.

(on es registren els majors índex de no activitat) i els deu anys de transformació urbanística que acumula un 

Tendeixen a  ocupar  els  carrers  que  traven  de  forma  transversal  els  eixos  comercials  de  menys  intensitat 

barri on el projecte de les plantes baixes no ha estat enfocat des de l’estructura comercial. 

(aquells que es troben més allunyats del centre i l’eix de la Rambla, les vores interiors de l’eixample i el Moll de  

La presencia de diversos equipaments (molts dels quals amb plantes baixes cegues i sense participació directa 

la Fusta).

del carrer)  al  llarg  del  seu  recorregut  no  atura  la  continuïtat  comercial‐serveis  però  si  que  en  modifica 

El seu espai urbà es caracteritza per l’acció de travessar cap a un llindar de caràcter molt més domèstic i menys 

lleugerament les intensitats (veure (cc01)‐ carrer del Carme). 

transitat: amb més vida de barri.  

Es tracta de carrers que, per la seva pròpia morfologia, participen intensament del potent sistema comercial  del gòtic‐portal de l’Àngel. 

Diverses operacions de reforma interior de promoció municipal tendeixen a concentrar locals per a les diverses  associacions de veïns a les plantes baixes (n’és el millor exemple el barri de Santa Caterina). Aquests generen  importants  interrupcions  dels  sistemes  d’activitat,  ubicant‐t’hi  locals  públics  gestionats  per  uns  pocs,  que  s’utilitzen amb poca periodicitat i no generen activitat cap a l’espai carrer o l’estructura d’espais lliures. 

22.

23.2. CARRERS D’OBERTURES plànols (co01) a (co03):   

Presenten alts índexs d’activitat, però amb cert domini dels serveis, especialment en aquelles obertures que  s’han  projectat  des  de  la  lògica  de  l’espai  públic  (Rambla  del  Raval  o  Avinguda  catedral)  o  que  han  acollit 

SOBRE LA LOCALITZACIÓ DELS LOCALS BUITS plànol (Ag07) 

històricament seus institucionals o corporatives (Via Laietana).   No  resulta  senzill  explicar  les  lògiques  de  situació  dels  locals  buits  (cas  que  en  tinguin),  ja  que  presenten  un 

comportament molt més aleatori i atomitzat. Tot i això, si que es poden fer les següents afirmacions:  

Trams de  carrer  de  marcada  marginalitat  (punts  calents  de  prostitució  i  venda  de  drogues  com  el  carrer 

però en la seva porta oest, la que conflueix cap a la Rambla, el domini dels serveis és notori.  

Robadors) concentren petites agrupacions de locals tancats.  

Carrers que  progressivament  s’han  anat  especialitzant  en  l’oci  nocturn  (carrer  Arc  del  Teatre)  experimenten 

El recent perllongament de l’obertura d’avinguda Catedral cap a Santa Caterina (amb remodelació del mercat  inclosa) no ha aconseguit capil∙laritzar les continuïtats d’activitat cap a l’interior del barri. 

Àmbits en transformació o en obres sostingudes al llarg del temps com els entorns de la nova filmoteca al Raval  també són espais on hi ha presència de locals buits. 

Aquelles mansanes que, en configurar una obertura, han generat un darrera sense un pati d’illa de transició  (Via Laietana) generen carrers posteriors sense activitat. 

fenòmens similars de desertització comercial.  

El cas  del  Carrer  Ferren‐Princesa  presenta  un  major  equilibri  entre  comerç  i  serveis  que  els  casos  anteriors, 

23.3. CARRERS DE PALAUS plànols (cp01):  

Mereix una  menció  especial  el  carrer  de  Sant  Pere  més  alt,  protagonista  d’un  dramàtic  retrocés  del  petit  comerç en els darrers anys. 

Tot i  tractar‐se  de  carrers  patrimonials,  amb  un  parcel∙lari  de  major  mida  (i  per  tant  més  flexibilitat  per  a  l’oferta comercial) presenten índex importants de locals sense activitat. Aquest fet respon a una qüestió tant  tipològica com de planejament. Sobre un bé protegit projectat amb una planta baixa d’habitatge o pati d’accés  és  molt  complex  realitzar‐hi  obres  de  remodelació  o  adaptació  cap  a  locals  comercials  (a  excepció  del  cas  d’estudi del carrer Viladecols). 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

11


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

El cas del carrer Montcada és paradigmàtic de reconversió a eix cultural amb la localització del museu Picasso i  el  museu  Berbier‐Mueller  d’art  Precolombí,  que  presenten  concentracions  importants  d’activitat  als  seus  entorns sobre un teixit de parcel∙lari més menut. 

23.4. CARRERS PROJECTATS plànols (cpr01):   

Les lògiques  de  situació  sobre  els  carrers  projectats  varien  enormement  en  funció  de  la  localització  i  del  projecte urbà de cada carrer. 

Els carrers del Raval Nord (Lleó, Sant Gil, Paloma) presenten alts índexs de locals sense activitat (amb presència  testimonial  de  serveis  de  barri)  tot  i  tenir  en  el  primer  cas  més  de  quatre  trams  de  carrer.  El  projecte  d’ordenació (amb un parcel∙lari de 6m) i el d’edificació (amb habitatges en planta baixa) tenen doncs un paper  més important sobre el tipus de ciutat que no pas l’estructura urbana. 

El cas del carrer Doctor Dou és el contrari de l’anterior. Conegut pels propis veïns amb el nom de “eixample del  Raval”, presenta un parcel∙lari de major mida i una tipologia d’habitatges de casa de renta amb dues façanes.  Les  plantes  baixes  doncs,  menys  triturades  per  caixes  d’escala,  de  major  superfície,  i  amb  major  possibilitat  d’aparadors no presenten ni un sol local sense activitat o buit. 

23.5. CARRERS DE VORA plànols (cv01) a (cv04):   

Els carrers  de  Vora  responen  tots  a  lògiques  d’ocupació  pròpies  del  teixit  urbà  adjacent  (l’eixample)  amb  altíssims índexs d’ocupació comercial o de serveis.  

El cèrcol perimetral que configuren al voltant de Ciutat Vella queda perfectament travat (hiperestàticament, si  es permet l’apunt) amb els carrers de camins i l’estructura bàsica de la ciutat d’activitat. 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

12


COMERÇ I ESTRUCTURA URBANA A LA CIUTAT VELLA DE BARCELONA.

24.

PERE PONSATÍ CAÑO, ARQUITECTE

UNA INTERPRETACIÓ DE L’ESTRUCTURA COMERCIAL DE CIUTAT VELLA 

Seminari tutor ADOLF SOTOCA. Màster oficial d’investigació en urbanisme de la UPC

Juny de 2011

13

Estructura_comercial_ciutat_vella  

Estudi descriptiu sobre l'estructura comercial de la Ciutat Vella de Barcelona.