Issuu on Google+

FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

SUMARI 02 INSTITUCIONS

President de la Generalitat Valenciana • President de la Diputació de València • Alcalde • Regidor de Cultura, Festes i Joventut • Rector

07 MOROS i CRISTIANS

President Junta Central de Moros i Cristians • Capitania Cristians 2012 • Sultania Mora 2012 • Comparses de Moros i Cristians

23 APUNTS DEL NOSTRE POBLE Recuperant les nosres tradicions: ELS OBLIDATS GOJOS DE SANT CALIXT • Notes per a l´estudi del moble a la Pobla Llarga (I) • El retaule de la Pobla Llarga “ELS GOJOS DE LA MARE DE DÉU • Evolució urbana de La Pobla Llarga • Les nostres serres, un tresor en perill • Club deportivo de petanca

45 PROGRAMA D´ACTES 54 ALBUM FESTES SANT CALIXT 2011 61 GUIA COMERCIAL

PUBLICA: Junta Local de Moros i Cristians i M.I. Ajuntament de La Pobla Llarga DISSENY, MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: Blauverd Impressors 1


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

President de la Generalitat Valenciana

Alberto Fabra Part Sacosten les festes patronals i de moros i cristians de la Pobla Llarga, un esplèndid

parèntesi en la vida diària dels veïns en què junt amb els actes religiosos se succeiran altres tradicionals, culturals, esportius o lúdics per a completar un ampli programa que invita a tots a viure plenament estes jornades tan intenses. L’espectacularitat de les desfilades de moros i cristians, els seus brillants vestits, el soroll de la pólvora i el ritme de la música conformen al llarg d’estos dies una imatge suggestiva que és un dels principals atractius d’estes celebracions entranyables que congreguen en la Pobla Llarga a un gran nombre de visitants que acudixen per a participar en elles amb els seus habitants. Des d’este Llibre de Festes vos invite a eixir al carrer i a prendre part activa en tots els actes, a unir-vos als vostres familiars i amics i a compartir amb ells moments feliços que sens dubte es convertiran en records inesborrables per a tots. Les veïnes i els veïns de la Pobla Llarga donareu el millor de vosaltres mateixos en estes dates i junts aconseguireu que estes festes de 2012 que vos disposeu a viure siguen un gran èxit en tots els sentits. Vos envie junt amb estes línies la meua més afectuosa salutació i els meus millors desitjos per al futur.

Alberto Fabra Part President de la Generalitat 2


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

President de la Diputació de València

Alfonso Rus Terol Durant estos dies, la Pobla Llarga es transforma en una autèntica festa, on les tradicions

i les creences de les nostres terres cobren tot el protagonisme i convertixen la vostra ciutat en un reflex fidel del sentiment que el poble valencià professa a esta part tan important del nostre llegat cultural. Els actes multitudinaris de la processó en honor de Sant Calixt i els Moros i Cristians posen de manifest la intensitat amb què viviu estes festes, unes jornades en què queda ben patent el fervor que sentiu pel vostre patró. Són dates de retrobaments, de familiars i amics que tornen a la Pobla Llarga per a estar amb els seus durant estes festes patronals i participar de forma activa en la gran quantitat d’actes religiosos, lúdics i festius que estos dies celebreu. Voldria felicitar les festes 2012 a tots els veïns i visitants, especialment a les comparses de moros i cristians, perquè disfruteu d’uns dies inoblidables. Al mateix temps vull reconéixer l’esforç que, junt amb l’Ajuntament, heu fet perquè les vostres festes mantinguen tota la seua vistositat i solemnitat. Alfonso Rus Terol President de la Diputació de València 3


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

ALcalde de La Pobla Llarga

Rafael Soler Vert A mitjan setembre

celebrem el mig any faller, actes,  reunions, sopars. També es nota que en els casals i les cabiles de Moros i Cristians comença moviment d’actes i reunions, es caldeja l’ambient fester, les Festes Patronals de Sant Calixt estan ací. Ja es nota l’olor de pólvora i els carrers comencen a percebre color i alegria.   Des de l’Ajuntament s’ha intentat realitzar unes festes per a tots a pesar que comptem amb menys pressupost que fa 26 anys. Havent-hi passat 4 anys de dura austeritat veiem que la veritable essència de les festes és la participació ciutadana, la germanor, l’alegria, el compartir amb els amics,  amb els familiars i amb la gent que ve de fora a participar també de la nostra festa. I sobretot de la gent del poble que estant fora per diverses circumstàncies torna cada any a retrobarse amb les seues arrels.    Agrair a totes les persones que fan possible que estes festes puguen ser gaudides per tots. sobretot a les comparses de Moros i Cristians que engrandeixen amb els seus actes i desfilades nostres Festes Patronals, així com a les Associacions de mestresses de Casa que col·laboren en el treball sense protagonisme.   Us ànime al fet què participeu i gaudiu de la festa a tots des del respecte i la tolerància i hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat.   Bones Festes RAFAEL SOLER VERT El vostre Alcalde

4


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Regidor de Cultura, Festes i Joventut

Pep Larrosa García U

na volta acabat l’estiu aplega al nostre poble com cada any les tant esperades Festes Patronals de Sant Calixt, festes que amb gran entusiasme em preparat des de l’equip de Govern de l’Ajuntament, per tal d’oferir una gran varietat d’actes per a tots els gusts, tant per a majors com per a xiquets, en definitiva per a tota la gent del poble. Es una gran satisfacció per a mi el poder dirigir-me a tots vostès i presentar estes festes tant entranyables per a tots els poblatans, en la que no sols participa la gent del poble, si no que, cada vegada mes, ens agradar reunir al voltant de la taula o de qualsevol dels actes, a familiars, amics i companys de qualsevol lloc. Es en estes festes on celebrem també les festes ja molt arraigades de Moros i Cristians, que any darrere d’any continuen superant la quantitat i la qualitat de cada acte, des de les disparades, ambaixades, els actes d’agermanament de totes les comparses i com no culminats tots ells amb la Gran Entrada de Moros i Cristians, que a part de ser multitudinària, i es un referent per a tots els pobles que celebren esta festa. No puc deixar d’agrair la col·laboració i recolzament de la gent sense la qual les festes no podrien anar endavant, als companys de l´Ajuntament, a la Comissió de Festes, a la que perteneixen les associacions del poble, a les Ames de Casa Tyrius, a la Unió Musical de la Pobla Llarga, a l´Associació de Jubilats, al col·lectiu de les falles, a Protecció Civil de la Pobla Llarga, per el seu inesgotable recolzament en seguretat i coordinació de tots els actes, a totes les Associacions que participen d’una manera o altra en les festes, i com no a la tot el personal de l´Ajuntament que durant uns dies veu multiplicada la seua feina, al personal d’oficines, a la Brigada d’obres Municipal, i a la Policia Local per el seu excel·lent treball i servici. Solament em queda ja per acomiadar-me, desitjar-los unes molt bones festes Patronals de Sant Calixt, animar-los a participar en tots i cadascun dels actes a que conviden a tota la seua gent a vindre al nostre poble i que les disfrutem tots junts en alegria i il.lusió. Per últim sols demanar-li al nostre Patró Sant Calixt, que ens ens ajude i ens done bon oratge per a poder realitzar tots els actes. MOLTES GRACIES I MOLT BONES FESTES A TOTS Pep Larrosa García Regidor de Festes, Cultura i Joventut 5


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Rector

José Vicente Caravantes Tormo En estos tiempos difíciles que estamos viviendo, nos disponemos a entrar en las fiestas

patronales. Tal vez en este contexto de crisis podemos asimilar con mayor profundidad lo que los cristianos celebramos al honrar a nuestro Patrón. Por intercesión de San Calixto pedimos la ayuda de Dios y celebramos lo que Dios hace por nosotros. Esa es la esencia de sentido de la fiesta cristiana, y por eso con crisis o sin ella siempre hay motivo para la tarea que nos ocupa. Ante las dificultades que se están pasando, podemos hacer muchas cosas. Debemos buscar soluciones, tenemos que aprender de los errores de un egoísmo desmedido de los mercados, y de los hombres, que nos han postrado en esta situación lastimosa. Y desde luego que no basta con lamentarnos. ¿Qué vale más, las cosas o las personas? La respuesta para todos es de cajón. Pero hay que saber las veces que actuamos como si las cosas fueran más importantes, porque muchos a la hora de actuar optamos por las ganancias que nos pueden proporcionar las cosas antes que considerar las repercusiones de ciertos negocios sobre las personas. Actuar así es carencia de ética y conducta inmoral. Las consecuencias de muchos actos de egoísmo crean victimas y lamentaciones bastante farisaicas. Por mediación de San Calixto, pedimos a Dios una conciencia pura para el duro trabajo del Bien. Solo Dios puede dar a la criatura la fuerza para actuar en el mundo teniendo en cuenta el horizonte hacia el que se encamina la existencia humana, El es la fuente y la fuerza del acto moral. Ahora en la crisis viendo los apuros que se pasan como consecuencia del mal, podemos sentirnos inclinados a cultivar las virtudes que hacen a la persona auténticamente humana. Es un esfuerzo que se nos exige, y cualquiera que piense esto, se preguntará si vale la pena, o si el esfuerzo tiene recompensa. Para encontrar respuesta os invito a buscar el salmo 37,3-16. En este momento se ven las dolorosas consecuencias de muchos turbios chanchullos, pero también he de reconocer la generosidad de muchos. Gracias a esa generosidad nuestra Caritas parroquial puede ayudar a gente en apuros. Desde estas líneas agradezco e invito a responder a las necesidades de los que nos rodean. La Escritura nos asegura que si confiamos en Dios y hacemos el bien siempre tendremos una casa donde habitar. Yo sé que todos sabéis que significan estas palabras, pero me atrevo a traducirlo a mi manera por si os ayuda. Si te abres a la caridad superando ese miedo congénito que tenemos a que se nos acabe lo que tenemos y atesoramos como la solución de las futuras necesidades… Dios proveerá y tendrás lo más necesario para vivir… por que aquí, en esta frase, una casa no significa un inmueble en propiedad sino lo que realmente necesitamos para vivir. Esto incluye cosas que ni podríamos soñar… Ahora ya os dejo soñar a cada uno…y sueño por vosotros que de esta situación actual saquemos una sociedad más humana. Que Dios os bendiga y que San Calixto nos obtenga lo que mas necesitamos. José Vicente, vuestro cura.

6


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

President Junta Central de Moros i Cristians

José E. Vidal Tomás U

n evocador ànim fester ens desborda durant aquestos dies de tardor en què ens disposem a celebrar les nostres Festes de Moros i Cristians, ens disposem a viure els moments més importants i més esperats del nostre calendari festiu anual. Instants de retrobament amb la nostra història i una cita amb la nostra tradició; una nova oportunitat per a l’alegria, la convivència i la diversió. De nou els carrers de La Pobla Llarga, adornats baix dossers i envelats, s’ompliren de música, de color, de pólvora. Capitans, banderers i festers tindran l’oportunitat d’acostar i compartir amb la població les seues expectatives, les seues il·lusions, l’esforç i el treball realitzat en l’elaboració de les ostentacions, després de llargs mesos de preparació. En any difícil per les circumstàncies econòmiques que ens emboliquen, volem fer un reconeixement especial als que han continuat col·laborant econòmicament amb aquest llibre inserint la seua publicitat i demostrant així el seu compromís amb les nostres tradicions, a tots ells el nostre més sincer agraïment. Aquestes festes han de ser per a La Pobla Llarga un important vincle d’unió i identificació, sense oblidar-nos que és necessari ajustar-les i renovar-les perquè tota la gent del poble les visca i assente com a pròpies. Des de la junta desitge a capitans, banderers, festers i a tot el poble unes esplendoroses i inoblidables festes de Moros i Cristians. BONES FESTES!! José E. Vidal Tomas 7


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Capitania Cristiana

ARDIACANS

Sabíem que s’acostava el moment, el nostre moment. Sabíem que

aquest era el nostre any. Ja ho sabíem amb antelació, i no feien falta massa paraules perqué l’enteniment existent en la nostra comparsa es sent també als silencis compartits. Una última reunió i ... Ja erem Capitans, no necessitarem massa reflexions ni discussions eternes. L’any 2012 ens tocava, les circumstàncies personals i familiars fan que aquest siga el nostre any. Les primeres festes de Moros i Cristians per als nostres xiquets, Joan i Victor seran igual d’especials per a nosaltres. Donem el nostre agraïment a tota la gent que ha treballat amb il·lusió i esforç per a realitzar aquesta Capitania; a la família, amics, associacions i sobretot als membres de la comparsa Ardiacans encabotats en que la festa i la nostra comparsa continuen per molts anys. Sense ells tot açò sería impossible. De tot cor: Gràcies. Des de la Comparsa Arsdiacans volem convidar a que tot el poble disfrute les nostres festes. Un abraç molt fort. Juan Miguel Ortola Arias i Vanesa Mahiques Moreno.

8


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Sultania Mora

ALI-BEN-BUFAT Sembla l´altre dia i ja han passat 25 anys desde que una colla d´amics feren la comparsa.

Ali-Ben-Bufat ha evolucionat, i el que era un grup de joves amb ganes de festa, s´ha convertit en una comparsa consolidada i amb la seua pròpia història dins la festa de Moros i Cristians del nostre poble. A més, confiem que el futur està assegurat amb la nova generació de xiquets i xiquetes que la formen li formen part i que a l´hora de desfilar llueixen com els que més. Aquest any és molt especial per a nosaltres. Doblement especial, per l´aniversari dels 25 anys i per la Sultania. Els Sultans, Francesc Castelló i Asunció Ortolà tenim el plaer i l´honor de convidar-vos a disfrutar d´unes festes que dins del temps que estem vivint, seveixquen per a oferir moments d´alegria i diversió. Finalment, agrair a tots els membres de la meua comparsa i col·laboradors el fet de que un fill puga compartir amb una mare la Sultania en un any tan especial. Francesc Castelló i Asunció Ortolà

9


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Els Draguts

10


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Els Cids

11


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Cristians a Roll

12


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Tizona

13


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Conqueridors

14


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Ardiacans

15


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Averroes

16


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Al-Vandalus

17


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Jenízaros

18


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Tuareg

19


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Els Emirs

20


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Boquimolls

21


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Ali-Ben-Bufat

22


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Articles 23


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

RECUPERANT LES NOSTRES TRADICIONS:

ELS OBLIDATS GOJOS DE SANT CALIXT

E

ls Gojos, o Goigs, són composicions poètiques populars que es canten en honor de la Mare de Déu, Crist o els sants. Es canten en el marc d’un acte religiós important com és una missa de festa major , una processó o benedicció d’una imatge, etc,... La seua finalitat consistix a donar gràcies per béns rebuts o com a pregària per a una petició de protecció contra els mals. De caràcter oral o escrit , el seu origen arranca en l’Edat Mitjana i es plasmen en molts casos en documents de gran valor artístic com el que hui estudiem i em pogut localiçar. Durant anys donàvem per perduts els gojos a Sant Calixt, sabíem de la seua existencia per tradició oral dels nostres majors i per citar-los algun que altre autor com existents en l’antiguitat. Es cantaven en el dia de la seua festa i originàriament eren en llengua valenciana. A pesar de les busques efectuades en l’arxiu parroquial, i a través de persones que més van poder conéixer-los com Tònica Fuster (tots la recordem com la persona encarregada de tocar l’armonium de la parròquia) i entre els papers deixats per D. Vicente Ferri Calatayud, mestre músic i compositor de la població, ja que ambdós guardaven quantitat de partitures, moltes religioses, així com altres persones de la població,pero mai 24

me va ser possible trobar-los. Cosa curiosa perquè fins als anys 20 del passat segle encara es cantaven. A més en els anys 40, el rector D. Luis Silvestre Moya va compondre un himne a Sant Calixt que a partir de llavors és el que es cantava en la missa major del seu sant, fent caure inclús més en l’oblit als antics i tradicionals gojos. No obstant això fa escassos dies afortunadament vaig trobar l’imatge d’un antic full imprés –Segurament del segle XVIII o XIXdels que es repartien entre els fidels perquè els recordaren a l’hora de cantar-los. Afortunadament ara posseïm la lletra-que es lo principal-, però ens continua faltant la música i llevat que alguna persona de molta edat la recorde, veig de moment difícil recuperar-la, encara que no podem descartar que igual que ha ocorregut amb la lletra, aparega algun dia. El que el document recuperat estiga en castellà ens indica que pot estar imprés des de principis del segle XVIII, quan s’imposa el decret de Nova Planta que oficialitza la llengua castellana en el Regne de València fins a principis o mitjans del XIX donat el tipus d’impressió de la làmina. Van haver d’existir anteriorment altres impressions en llengua vernacla valenciana que de moment desconeixem, però el que sabem per tradició oral és que en els últims temps en què encara es cantava, tornava a ferse en valencià.


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians Heus ací l’original:

25


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Acompanye una traducció literal al valencià perquè tinguem la versió original el més aproximada possible.

Perquè de la suma deïtat Gaudiu, Calixt gloriós: Guardeu-nos de tempestat, i tot mal contagiós. Sent de Crist Vicari en l’Església universal, contra el furor infernal vos mostreu sempre contari: del món la vanitat vau despreciar valerós. Rara va ser la penitència, en que el cos macerant, a pa i aigua dejunant, aconseguireu de Déu clemència: humil la dignitat vos va fer i mes virtuós. Del Peixcador en la cadira obrant amb rectitud, a malalts donant salut, vos va veure el món meravella: cessa la calamitat amb el vostre prec preciós, En obsequi del Senyor a pobres els béns doneu, y vigilant empreu la vida en obres d’amor: Qual riu la vostra pietat Corre cap al necessitat.

26

Déu vos va posar per a exemple en el tron superior i doneu de virtut olor, sent de Déu viu temple: Pastor de la cristiandat Cuideu del seu bé zelós. A Aleixandre Emperador, el vostre procedir li enutja, i d’un balcó vos tira, cec d’ira i de furor: En un pou la seua maldat va voler ocultar maliciós. Els contents celestials sense fi amb Déu ja gaudint, mostreuse piadós i bla atenent als nostres mals: lluïsca la vostra gran pietat amb qui vos quidra obsequiós. De prenyades i parides, Calixt no vos oblideu, quan que les remeieu vénen a Vós afligides: trobe la necessitat amparo en Vós amorós. VOLTA Perquè de la màxima Deïtat gaudiu Calixt gloriós: Guardeu-nos de tempestat, i tot mal contagiós.


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Al igual que en altres gojos, no se cita la població en el text, però el mateix està inventariat com originari de La Pobla. Si repassem els nostres gojos a Sant Calixt observem en primer lloc les peticions i favors que se li fan al Sant i que eren específiques del nostre poble: “Guardeu-nos de tempestat i tot mal contagiós”, devien ser un dels principals temors que existien en la població en aquelles èpoques: La

tempestat o tronada que podia arruïnar les collites i el treball de tot un any, i ”tot mal contagiós”: es referix segurament a Malalties com la pesta, el còlera o les febres palúdiques o “tercianes” produïdes pels miasmes dels arrossars, molt estesos en l’època. Igualment sol·liciten la seua intercessió per a obtindre remei per a les dones encintes o que acabaven de tindre fills.

Dades biográfiques del Sant:

Sant Calixt I, papa i màrtir, el patronatge del qual en Pobla Llarga és l’únic en tota la diòcesi, és portat en processó sobre una carreta de bous adornat amb murta i flors. Segons la tradició, uns llauradors que portaven la imatge de Sant Calixt per la carretera van haver de parar al seu pas per la Pobla Llarga al negar-se els animals que estiraven el carro a continuar just davant de la parròquia de Sant Pere. Per això, van decidir que la imatge havia de romandre en el temple. L’actual imatge de Sant Calixt, la devoció del qual es remunta al segle XIV, és una talla de fusta policromada de la postguerra que va reemplaçar al destruït l’any 1936. Esta mesura prop de dos metres d’altura i és d’inspiració barroca amb ornaments pontificals. A més, una relíquia del sant es conserva en un reliquiari del segle XVII de plata cisellada i en forma piramidal i ul altra dins de la propia imatge. Realment la devoció al Sant procedix de principis del segle XIV, perquè ens consta que el nostre fundador Pere Esplugues va portar les relíquies de Roma en un dels viatges que allí va realitzar com a ambaixador del Bisbe de València davant del Papa. Sant Calixt I en un temps va ser esclau, va aconseguir la llibertat després, va ser ordenat diaca pel papa Ceferí i li va succeir més tard en la càtedra de Pere. Es va distingir per la seua compassió i misericòrdia amb els pecadors penedits enfront dels rigoristes del seu temps. Va defendre la fe contra les heretgies adopcionista i modalista. Va morir martiritzat l’any 222 i va ser sepultat en la Via Aurelia. Res més ens queda esperar que els gojos tornen algun dia a ser cantats per el poble en el dia de Sant Calixt després de la missa major, bé utilitzant la seua música original perquè poguérem trobar-la o bé que algun músic poblatá es brinde a compondre-la o bé utilitzant la de gotjos d’altres poblacions ja que totes son molt paregudes.

La Pobla Llarga, Setembre de 2012. Balbí-Josep Serena. Croniste Oficial

27


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

NOTES PER A L´ESTUDI DEL MOBLE A LA POBLA LLARGA (I)

D

e vegades ens sorprenem gratament en descobrir que a bastants cases del nostre poble han sabut conservar mostres del mobiliari domèstic que per la seua antiguitat o característiques pot rebre el qualificatiu d’històric.

conservació per part dels actuals propietaris, ja que es tracta d’una vesant de la nostra història, que mereix ser digna d’estudi i valoració: Taules Isabelines, modernistes o Decò encara hi son a les nostres cases.

Un exemple n’és l’arco de fusta, “el mundo” tan present al segle XIX on les novies emmagatzemaven la roba (llençols, tovalles, tovallons....) que aportarien com a aixovar al matrimoni.

Durant la primera meitat del segle XX, els ebenistes de la Pobla empraven sovint els dos darrers estils.

“A l’olor del dot acudeix el borinot”- diu el refrany A la Ribera era tradicional que exceptuant el comodí, que anava a càrrec de la dona, fora l’home qui pagara la resta dels mobles o al menys el dormitori. Les arques grans que trobem més sovint a la Pobla, solen ser d’època Isabelina, de la segona meitat del segle XIX. Hi ha també models que al mateix que algunes còmodes, presenten trets modernistes de principi del segle XX. Els seients d’ús quotidià solien ser senzills: cadires de corda (en trobem alguna del segle XVII i XVIII, o de boga amb els barrots tornejats, tan habituals a les darreries del XIX i principis del XX. Als anys cinquanta del segle passat, algunes dones, no moltes ja, encara conservaven el costum, d’anar als oficis religiosos portant el catret penjat del braç. Es tractava d’un seient plegable, amb tires de cuir que de fet s’havia deixat d’usar perquè ja existien bancs i cadires a l’església. Hi havia, però, famílies que deixaven al temple, cadires - reclinatori per a quan hi assistien. Un moble excepcional es el banc amb respatller treballat amb relleu de simbologia religiosa, que han arribat des de l’època foral fins els nostres dies. Malgrat les dificultats de pervivència del moble poblatà antic, jo animaria a la seua 28

La taula per la matança del porc, d’una simplicitat extrema, de pi blanc, que el lleixiu renovava desprès del seu ús anual, solia guardar-se a l’andana o al cobert fins l’any següent. Ens venen a la memòria noms d’artesans (a alguns jo els qualificaria d’artistes) de la fusta: Adrian Rovira (para i fill) el tio Ramon del carrer Nou, els Esparza, Paco el de la gasolinera, Joaquin el Cadirer, Bolot, els Ramírez, Pepe Gadea i altres, que de vegades, convertien el seu ofici en art (agrairé em refresqueu la memòria per ala continuació del present estudi). Gracies a Dª Gloria, a Mª Jesús Giménez, a Pepita Rovira, a Antonio Pau i a totes aquelles persones que n’estic segur van a continuar lliurant-me informació o col· laborant desinteressadament en la continuació d’aquest treball. NORBERT BLASCO


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

29


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

EL RETAULE DE LA POBLA LLARGA

“Els Gojos de la Mare de Déu”

T

enir un retaule amb el nom del nostre poble al Museu de Belles Arts de València és tot un luxe. Potser la sort o la toponímia o la proximitat del terme ens ha beneficiat a l’atribuir-li aquest nom. Aquest retaule va estar en el conegut com a hort de l’Ermita o hort de D. Matías. En l’actualitat el retaule és propietat del museu de Belles Arts de València gràcies a la donació que va fer l’arquitecte, urbanista i mecenes valencià Javier Goerlich Lleó i la seua dona Trinidad Miquel Domingo. Pels anys setanta encara recorde haver visitat el Museu i poder llegir al centre de la predel·la un cartellet que deia: “Retablo de la Ermita de Puebla Larga”. Hui en dia aquest cartellet ha desaparegut però a la fitxa tècnica del retaule s’esmenta l’autoria anònima, l’any aproximat de creació i el nom del donant. També podem veure al catàleg del museu com s’especifica: “procedent d’una ermita pròxima a La Pobla Llarga”. Segurament el retaule va ser comprat després de la desamortització de Mendizabal l’any 1835. Segons alguna font potser va pertànyer al gremi de fuster de València. Quan es va construir l’hort de l’Ermita cap a l’any 1879, és molt probable que el propietari el comprara per a ornamentar l’ermita neogòtica que està adossada a la casa. Amb el pas del temps i per a evitar el seu deteriorament es va optar per cedir-lo en dipòsit a l’Acadèmia de Belles Arts de València.

30

Per les seues característiques, per la bellesa de l’obra, per la monumentalitat del retaule i per a ser restaurat i evitar el seu deteriorament, la família propietària decideix cedir-lo a l’Acadèmia de Belles Arts de València. El 12 de novembre de 1925 s’inicia l’expedient de dipòsit a iniciativa de la propietària aleshores de l’obra la Sra. viuda d’Estela. L’acta de cessió i dipòsit de l’obra serà firmada pel president de l’Acadèmia Juan Dorda Morera i els acadèmics Antonio Martorell, Luis Ferreres, José Benlliure i Teodoro Llorente. Per part de la família serà Vicente Montesinos Cabrelles qui, en representació de la seua mare, estamparà la firma de cessió. L’acta de cessió va revestida de tot un protocol on s’especifiquen clàuseles importants com ara, una detallada descripció del retaule, el procés i aspectes a tenir en compte en la seua restauració i un detall molt important derivat dels costos que comporta el procés de restauració, ja que en cas que la família volguera recuperar el retaule després de la cessió, s’hauria de fer càrrec de les despeses ocasionades. L’Acadèmia expressa en el document el seu agraïment a la família per la generositat que han mostrat en la cessió d’una obra tan valuosa i per la confiança mostrada en la institució. L’any 1946, com ja hem esmentat abans, l’arquitecte Javier Goerlich Lleó el va comprar per 150.000 pessetes de l’època i va fer la donació


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians definitiva a la Real Acadèmia de les Arts. La fascinació pels retaules del segle XV i XVI m’ha portat a saber alguna cosa més sobre aquesta obra que en l’actualitat ocupa un lloc preeminent en el Museu de Belles Arts de València. El podem admirar a la part central de la Sala 3 al costat d’obres de pintors de l’època com: Gherardo Starnina, Marçal de Sas, Pere Nicolau, Miquel Alcañiz o Gonçal Peris. El Museu de Belles Arts de València compta amb més de 2000 obres, entre les quals destaquen gran quantitat de peces d’artistes valencians dels segles XIV i XV, que fan que el museu estiga especialitzat en pintura gòtica. Possiblement, la col·lecció de taules gòtiques dels pintors medievals anomenats primitius valencians és la que més renom dóna al museu, tant per la seua qualitat com pel complet discurs artístic que presenten. El retaule de la Pobla Llarga d’autor anònim està datat entre el 1440 i 1450. L’estil combina elements de la corrent flamenca amb esquemes iconogràfics propis del gòtic internacional, en concret

elements molt fonamentats en l’escola del mestre Pere Nicolau. La professora Carmen Rodrigo Zarzosa li atribueix elements d’influència flamenco-borgonyons, elements tradicionals de l’estil català i en la predel·la troba certa similitud amb l’estil renaixentista de l’escola de Jacomart i Joan Reixach. És a dir, estaríem davant un retaule de transició entre el gòtic internacional i el renaixement donada la conjunció d’elements pictòrics que ens presenta. També afegeix Carmen Rodrigo que, el prestigiós professor valencià Elías Tormo, el gran erudit dels retaules gòtics valencians, va visitar el retaule quan encara estava a l’ermita de La Pobla Llarga i el va datar en el primer quart del segle XV. Estudis posteriors el daten unes dècades posteriors. Per tal de fer més fàcil la comprensió del retaule indicarem, d’una manera general com solen estructurar-se aquestes obres en la seua disposició iconogràfica. L’esquema que hi ha a continuació s’ajusta a la distribució que té el retaule dels Gojos de la Mare de Déu de La Pobla Llarga:

PARTS D’UN RETAULE. Àtic: part superior del carrer central d’un retaule. Sol ser el lloc triat per a disposar un calvari. Predel·la o Banc: part inferior o basament d’un retaule. En ocasions pot estar dividit en dos pisos, en aquest cas es denomina el més pròxim al sòl sotabanc. Carrer: nom que reben cadascuna de les divisions verticals d’un retaule, en ocasions separades unes de les altres per particions més estretes denominades entrecarrers. Casa: cadascun dels espais de forma quadrangular o rectangular que, oberts en els cossos i carrers d’un retaule, serveixen per a allotjar pintures o escultures. Cos: cadascun dels pisos o de les divisions horitzontals d’un retaule. Entrecarrers: divisions verticals més estretes que separen els carrers. Polsera: peça que emmarca un retaule tant pels laterals com per la part superior, amb la missió de protegir-ho de la pols. Sotabanc: part inferior de la predel·la o banc. 31


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Descripció General del Retaule

E

l retaule té unes dimensions considerables 4,10 m x 3,20 m. Com ja hem especificat abans en l’esquema està format per tres carrers i quatre entrecarrers. De la polsera només es conserva la part superior on simètricament al voltant del cairó de la Corona d’Aragó hi ha a un costat i l’altre dos àngels i dos castells. Destaca la taula central dedicada a la Verge entronitzada amb el xiquet al braç amb un ocell, en concret una cadernera, que és el símbol de la Passió i la mort cruenta de Jesús. A més aquest ocell el té nugat amb un cordellet. Tota l’escena envoltada per àngels músics i coronada per un triple dosselet. Al damunt hi és el Calvari i dalt de tot el Pare Etern beneint.

Alguns d’ells no els pogut identificar amb certesa. En la Predel·la hi ha representades sis escenes de la Passió i al sotabanc les cares de dotze profetes. Queda una taula central en la predel·la sense cap motiu on aniria el Sagrari. En l’esquema següent es pot llegir amb detall el contingut de cada taula. Així mateix afegim una fotografia del retaule complet.

Els carrers laterals tenen tres escenes cadascuna i és llegirien com un còmic, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, cada una d’elles està descrita amb detall en l’esquema que s’adjunta mes avalla. S’observa que en el muntatge del retaule hi ha un desordre cronològic, ja que les escenes de la Presentació i l’Ascensió haurien de posar-se al costat esquerra per a ser llegides abans que la Resurrecció i la Pentecosta. Al damunt dels dos carreres laterals hi l’Anunciació dividida en dos parts com és habitual en el gòtic internacional valencià. Troben d’aquesta manera distribuïda l’escena de l’Angel anunciador a l’esquerra i la Verge a la dreta. Als entrecarrers hi ha la representació de diversos sants i santes amb els seus atributs.

32

Taula Central del Retaule.


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

33


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

RETAULE DE LA POBLA LLARGA

Els Gojos de la Mare de Déu Amb el nom de Retaule de La Pobla Llarga es coneix aquesta meravellosa obra dels Gojos de la Mare de Déu, ara cal que el coneguen els ciutadans de La Pobla Llarga. Aquells que encara no l’han pogut admirar haurien de fer una visita obligada al Museu de Belles Arts de València per a poder gaudir de la bellesa d’una obra tan magnífica. Així mateix aprofitar per a poder contemplar eixa mostra incomparable del gòtic internacional valencià i el renaixement que el museu posa a l’abast de tots els valencians. Un col·lecció de pintura admirada en tot el món i que hem de saber admirar i fer nostra. EMILI GASCÓ. BIBLIOGRAFIA: • Entorno al retablo de Puebla Llarga. 1991. RODRIGO ZARZOSA, Carmen. • El gótico internacional en la ciudad de Valencia. MIQUEL JUAN, Matilde. • Pere Nicolau i la difusió de l’estil internacional a València. LLANES DOMINGO, Carme. • Las Tablas de las Iglesias de Játiva. TORMO MONZÓ, Elías. Edició facsímil a càrrec de CEBRIAN MOLINA, Josep Lluís. 34


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

evolució urbana de LA POBLA LLARGA Joan Català i Cebrià

E

n aquest article parlarem de tot el procés de creixement urbà que ha tingut la Pobla des d’abans de la seua fundació fins a principis del segle XX. La informació prehistòrica, romana, musulmana i cristiana està basada en els estudis del llibre La subcomarca de Castelló i les Énoves, de Joan Català i Vicent Sanchis; la informació del segle XVIII ha sigut extreta dels Llibres de Censals de l’Arxiu Parroquial i la documentació del segle XIX ha sigut recopilada de l’Arxiu Municipal, en concret dels Llibres de Padrons Urbans dels anys 1818, 1842, 1863, 1883 i 1893. Del segle XX sols parlarem dels seus inicis, perquè d’ací en davant la majoria de poblatans encara poden recordar o intuir l’evolució urbana del seu poble. ¿Perquè el nucli urbà de la Pobla va nàixer on està ara? El seu emplaçament ha estat determinat per tres camins que l’home primitiu va obrir en la Prehistòria: 1. el Camí del Pinar al Xúquer, que al seu pas per la Pobla discorre per la línia: camí de l’Arenal - carretera Rafelguaraf - carrer Muntanya - carrer Nou - Replaceta - carrer Mitjagalta - camí de la Torre. Sembla que va sorgir en l’Edat de Pedra, segurament ja abans del Neolític. 2. el Camí de la Serratella al Xúquer, que al seu pas per la Pobla circula per la línia: camí la Serratella - pas inferior de la via fèrria - caixer del barranc de Barxeta (ací ara s’ha esborrat) - Ecoparc - gasolinera - carretera d’Alberic. Sembla ser igual de remot que l’anterior, tot i que aquest no tendria tanta entitat com el primer. 3. la Carretera de Xàtiva a Alzira, que al seu pas per la Pobla recorre el carrer Lorenzo Santamaría, el carrer Ma-

jor i el carrer Vall. Sembla que va aparéixer més tard, en l’Edat dels Metalls, probablement ja en l’Edat del Coure. És per això que el primer nom que se li va asignar a aquesta via va ser la Ruta dels Metalls, uns minerals que, com que ací en la nostra costa mediterrània no existien, s’havien d’importar de les mines andaluses. Per a l’època ibèrica se la sol denominar la Via Hercúlia i després els romans l’anomenaren la Via Augusta. ¿Perquè el seu creixement ha adquirit la forma que té ara? Bàsicament, pel fet de que junt als tres camins adés citats, van nàixer altres tres assentaments humans. Dos més antics, la Replaceta i el Cabanyal, i l’altre més tardà, la Pobla, fundada per en Pere d’Esplugues en 1317 i que originalment sols estava constituïda pel carrer Major i el tram inicial del carrer Vall. Com que el lloc de la Pobla de seguida es va convertir en el nucli principal, la seua expansió urbana es va encaminar a créixer cap als dos assentaments predecessors: cap a la Replaceta, a través del carrer Nou, i cap al Cabanyal, a través del carrer Vall; tot configurant l’esquema tradicional que tots els pobles seguien abans: desplegar-se al llarg dels camins preexistents. Heus ací aquestos tres nuclis originaris: 1. la Replaceta. S’endevina que és un antic poblat perquè és un nuc vial. Per ací passa el Camí del Pinar al Xúquer (adés esmentat) o línia carrer Nou carrer Mitjagalta - camí la Torre, que passava junt a la desapareguda alqueria de la Torre Formosa, que se situava quasi a la fi d’aquest camí de la Torre. També ací a la Replaceta naixien altres dos camins: el camí Vell de Castelló o carrer Ribera Alta, i l’antic Camí de Sant Joanet o carrer Santa Anna (vegeu foto 1).

35


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

rancava per l’altre costat de la gasolinera i comunicava amb la desapareguda alqueria de Benimaclí. I també la séquia Major la van fer dirigir-se cap a aquest nucli del Cabanyal, lloc on es va construir un altre molí, abans el Molí de Baix i ara restaurant El Molí (vegeu foto 2); i a més a més es va edificar

Foto 1: L’actual plaça de la Verge, popularment la Replaceta i abans la plaça del Molí, sembla que era una antiga alqueria perquè és una confluència de camins. Ací naix el Camí Vell de Castelló o carrer Ribera Alta, l’antic Camí de Sant Joanet o carrer Santa Anna, i a més, per ací discorre la línia carrer Nou - carrer Mitjagalta - camí de la Torre, que pertany al remot Camí del Pinar al Xúquer.

A més, quan es va obrir la séquia Major la varen encaminar cap a aquest punt, on es va construir un molí, abans conegut com el Molí de Dalt. El seu nucli originari sembla que s’emplaçava al contigu alteró del Teular, segurament a la part més elevada, tal i com era costum en els temps ibèrics i romans. Després, en l’època musulmana, aquest lloc potser es deia el Rafal d’Abefa, un dels quatre topònims que falten ubicar del Llibre del Repartiment de Jaume I quan parla de la zona de Alzira-Xàtiva. 2. el Cabanyal. Aquest antic assentamenttambé és un nuc vial, ja que ací s’encreuen la Via Augusta i la Carretera d’Alberic o antic Camí de la Serratella al Xúquer, que es deia abans Camí de l’Horta a partir d’on s’inicia aquesta carretera. Així mateix, ací naixia un altre camí, el Camí del Cubertet del Baró o antic Camí de Benimaclí, ara esborrat pel polígon industrial, camí que ar-

36

Foto 2: Inici de la carretera d’Alberic i antic molí (ara restaurant), amb el pont de desaigüe de la séquia Major, en 1955. Una cruïlla de camins i un molí propi, a més d’un temple religiós (la desapareguda ermita de Sant Martí, antiga destinació de les processons poblatanes), són factors que evidencien l’existència d’una antiga alqueria, coneguda abans com el Xirell i recentment com el Cabanyal.

un temple religiós, la desapareguda Ermita de Sant Martí, que se situava entre la carretera de Carcaixent i la gasolinera, davant d’aquesta. Abans d’adquirir aquest nom prou recent del Cabanyal, aquest lloc sembla que li deien el Xirell, i en l’època musulmana potser era conegut com l’alqueria de Benisuleimen, un altre dels quatre topònims no localitzats del Llibre del Repartiment. 3. la Pobla. Colònia agrícola fundada en 1317 per Pere d’Esplugues, uns 80 anys després de la conquesta cristiana. També se situa en una cruïlla, on


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

s’encreuen la Via Augusta i el Camí del Pinar al Xúquer. Ací no es va alçar cap molí perquè el nou poble es va aprofitar dels molins dels dos poblats anteriors, llocs que també eren propietat de l’ardiaca Esplugues. En canvi, ací es van construir els altres servicis bàsics d’un senyoriu: la carnisseria, el forn, la tenda i l’hostal. Abans de dir-se la Pobla Llarga el nou poble es va dir la Pobla de Torreformosa, la Pobla d’Esplugues i la Pobla de l’Ardiaca, poble que es va fundar amb l’església i unes 22 cases, les quals estarien distribuïdes, poc dalt o baix, així: 16 cases al carrer Major, 3 al carrer Vall, i 3 més a la Plaça (vegeu foto 3), la qual aleshores no

Foto 3: Plaça de l’Ajuntament en 1912, centre del nou poble que va fundar Pere d’Esplugues en 1317, situada també en un encreuament de camins, la Via Augusta i la línia carrer Muntanya - carrer Nou, o remot Camí del Pinar al Xúquer. Tanmateix la plaça no és d’època fundacional, es va obrir per licència concedida en 1611 per l’11é senyor de la Pobla, Ximén Pérez d’Esplugues.

existia, perquè ara sabem que aquesta es va obrir poc després de 1611, any en què l’11é senyor de la Pobla, Ximén Pérez d’Esplugues, va concedir el corresponent permís (Aspectes feudals del senyoriu de la Pobla Llarga durant el segle XVII, Ferran Pastor i Belda, Lli-

bre Festes Patronals Sant Calixt 2011, pàg. 23). La força d’atracció d’aquest nou poble va ser tal que va provocar la desaparició de totes les seues alqueries, que a més de la Replaceta i el Cabanyal, eren les sis següents: Montflorit, Montolivet, la Codona, el Fornet, Torreformosa i Vistabella (d’aquesta última encara s’han conservat les Cases d’Esbrí; i també perduren Berfull i el Riurrau, que durant un curt espai de temps van pertenéixer als senyors de la Pobla). L’absorció de la població d’aquestes alqueries desaparegudes i la falta de mà d’obra per a el cultiu de les noves terres del nou poble de La Pobla van provocar un creixement de la seua població i del seu nucli urbà, el qual, a principis de 1600 (uns 300 anys després), quasi s’havia quintuplicat, amb unes 100 cases, distribuïdes pel carrer Major (01) o carrer Sant Sebastià, potser ja completat; pel carrer Vall (02) o carrer Sant Martí, encara incomplet, i pel carrer Nou (03) o carrer Munt, aleshores molt incomplet. Després vindria una recessió econòmica que va comportar un descens de la població i la caiguda de moltes de les seues cases, un retrocés que va tardar uns 200 anys en recuperar la xifra de les 100 cases. Així, en el primer padró urbà que es conserva a l’Ajuntament, que compren des de 1818 a 1842, hi havia 104 cases en 1818, període on ja trobem la primera casa edificada al carrer Muntanya, que se situava on ara està la Llar dels Jubilats, i 19 cases al carrer Nou, algunes d’elles aïllades, i d’altres formant un nucli compacte i més o menys confrontat, com el que s’havia format a la part més estreta d’aquest carrer Nou, on hi havia aleshores un grup de 10 cases juntes.

37


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

En aquest segle XIX és quan la Pobla ja va començar a prendre el vol a conseqüència de la introducció d’un nou cultiu, el taronger, que va fer que en el segon padró urbà de l’Ajuntament, que va de 1842 a 1863, ja es comptabilitzara un augment de 40 cases més, és a dir, 144 cases, on vivien uns 625 habitants. En aquest interval de temps sembla que quasi s’havia completat el carrer Vall, el carrer Nou continuava prou incomplet i es va començar a edificar al camí de la Muntanya, després el carrer Muntanya (04), on es construïren 11 cases, totes situades a la banda de l’hort del Rector, des de l’altura del carrer Sant Vicent fins al carrer Sant Calixt (carrers aleshores inexistents), sorgides per la fundada expectativa que hi havia de construir-se una estació en la via fèrria, la qual, tot i que va ser inaugurada en 1854, no havia contemplat inicialment l’Estació de la Pobla, que va ser oberta en 1882, 28 anys després de contínues reivindicacions poblatanes per a la seua edificació. A més, van sorgir en aquest període 3 cases a la Replaceta, ara plaça de la Verge dels Desemparats (05), llavors dita la plaça del Molí, cases que s’emplaçaven enfront del Molí. Aquest ritme ascendent provocat pels primers cítrics va continuar pujant en el tercer padró urbà que abasta des de 1863 a 1883, període on vivien inicialment uns 1.000 habitants i ja s’havien construït unes 234 cases, és a dir, unes 90 cases més, les quals, a més de continuar omplint els buits que quedaven als carrers adés citats, es van establir en tres nous carrers: 06. el carrer Santa Anna o antic camí de Sant Joanet, inicialment dit el carrer del Raval, que en un principi era de mitja galta, ja que s’edificaren les seues 7 primeres cases a la banda de l’esquerra o de llevant. 07. el carrer Carta pobla, originalment carreró de Serena, que sembla era abans una senda que servia com a travessa per a enllaçar amb el camí

38

de Sant Joanet, tot resseguint el carrer Fondo, aleshores inexistent (vegeu foto 4). 08. el carrer Sant Josep, originàriament carrer del Teular, on en 1883 ja consten les primeres 5 cases, edificades a la banda arrimada al Camí Vell de

Foto 4: El carrer Carta pobla va ser el 7é carrer obert a la Pobla. La superfície de les seues cases correspon a un antic camp que, tot i estar apegat a la séquia Major, era de secà, no disposava de reg; per tant, eren patis més barats i assequibles per a la gent humil, uns solars propietat de Sebastián Serena, per això aquest carrer (el més estret del poble) es coneixia al principi com el carreró de Serena.

Castelló o carrer Ribera Alta, aleshores inexistent. En aquest any també consta un teular en producció que potser es trobava al cim d’aquest alteró i que pertanyia a Manuel Benavent Rovira. Com es pot comprovar, s’havia creat al voltant de la Plaça del Molí un barri separat del poble, un raval de carrers estrets i cases humils que, per estar lluny del centre, era més assequible per a la gent proletària. Tot i açò, el gran esclafit demogràfic es registra en el Padró de 1883 a 1893, període on l’augment és espectacular, ja que en 1893 ja s’havia arribat als 2.000 habitants, és a dir, que en 30 anys la població s’havia duplicat amb 1.000 habitants més que havien vingut de tots els voltants, atrets pel progrés


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

que va generar l’Estació, un motor comercial tan potent que, de seguida, en 1886, quatre anys després d’inaugurar-se, va necessitar millorar el seu accés i es va obrir la Carretera de Castelló, via decisiva en la futura ordenació urbana de la Pobla, com veurem després. A més, en aquest interval de temps veiem com van omplint-se els carrers adés esmentats: 8 cases al carrer Santa Anna (que també es va dir després el carrer de les Casetes), situades ara a la banda dreta, la de ponent; i 13 cases més al Teular, emplaçades a ambdues bandes del carrer. A més, ja afloren les primeres cases de 3 nous carrers: 09. el carrer Ribera Alta o carrer del Camí Vell de Castelló (que també es va dir el carrer Nou). 10. el carrer Mitjagalta, oficialment carrer del Doctor Gómez Ferrer i, originàriament, carrer del Camí de la Torre. 11. l’Avinguda de l’Estació i el barri de l’Estació (aleshores dita la Carretera de Castelló o l’Alameda), punts on ja havien sorgit algunes cases i, sobre tot, els primers magatzems de taronja. En els primers anys de la centúria de 1900, a més d’un ritme d’ascens poblacional trepidant, sembla que es va seguir completant els carrers començats i, sobretot, es va emprendre un ambiciós pla d’ordenació urbana a llarg termini que, bàsicament, va consistir en canviar el tradicional esquema de “poble-camí” per un “eixamplament lateral”, l’objectiu del qual era comunicar allò que ja estava construït amb la nova circumval·lació paral·lela al poble, la Carretera de Castelló. Així, en aquest període es van dissenyar tots els carrers enllaçadors amb aquesta Carretera, uns carrers més amples que els seus predecessors, que s’obriren gradualment, per la qual cosa hem dividit aquest projecte en tres fases d’execució:

En una primera fase entrarien 3 carrers, caracteritzats per ser més humils i un poc més estrets que els que s’obriren després: 12. el carrer Faios, inicialment conegut com carrer del General José Marina. 13. el carrer Canonge Fogués, dit primerament el carrer Sant Josep, encara que tots l’hem anomenat popularment el carrer Fondo, el qual va ser una prolongació del carrer Cartapobla. En 1911 ja ja trobem 8 cases registrades en aquest carrer Fondo, les 2 primeres de la banda dreta i les 6 primeres de la galta esquerra. 14. el carrer Ardiaca Esplugues, que sempre s’ha dit igual, amb 5 cases registrades en 1911, totes de la banda dreta. Cal dir que s’hagué de reduir la primera casa de la Replaceta per a donar-li eixida a aquest carrer, per on discorre soterrada la séquia Major (vegeu foto 5).

Foto 5: Principi del carrer Ardiaca Pere d’Esplugues en 1990. Per a obrir aquest carrer es va haver de reduir la primera casa de la Replaceta, tot quedant així d’estreta com es veu en primer plànol. Les cases que enfronten a aquest lateral de casa eren inicialment la part posterior de les cases del carrer Carta pobla i no tenien porta per aquest costat, perquè per ací discorria, encara descoberta, la séquia Major que passava pel Llavador.

En una segona fase entrarien altres 3 carrers, situats en una zona més pròxima al centre urbà i per tant més cara, carrers reconeixibles per ser un poc més amples que els anteriors:

39


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

15. el carrer Colón, que es va dir primerament el carrer de les Monges, un carrer que seguia una antiga senda que naixia al carrer Nou, pujava l’alteró del Castell i eixia al nou aparcament del cementeri per a enllaçar amb el camí de Sant Joanet. Per a la seua obertura al carrer Nou s’hagué d’adquirir un solar sense edificar que en 1883 pertanyia a Cayetano Climent. 16. el carrer Sant Vicent, la nova zona residencial de gent amb alt poder adquisitiu, carrer que se li va donar eixida cap al carrer Muntanya, tot enderrocant dos cases d’aquest.

llaçador amb la Carretera de Castelló, cal afegir que en els primers anys del segle XX també es van edificar les primeres cases del Cabanyal, de la Carretera de Manuel, del Barri Sanchis i de la segona part de la Carretera de Castelló. També d’eixe període sembla que data el projecte de la Glorieta, el primer passeig de la Pobla (vegeu foto 6). I ja per a concloure dir que els carrers

17. el carrer Ramón y Cajal, inicialment anomenat carrer de l’Eixample, el qual cal advertir que no és un carrer enllaçador amb la Carretera de Castelló, però que l’hem inclòs ací perquè completa la quadriculació d’aquesta nova zona d’eixample urbà. La seua eixida al carrer Major fou prou tardana, perquè ací va ser necessari enderrocar dos cases. I en la tercera i última fase entrarien dos carrers més d’enllaç, que es van endarrerir prou en la seua execució, tot i que sembla ja estaven iniciats abans de la Guerra Civil: 19. el carrer Sant Pere, de finalització prou tardana, perquè sembla que hi hagueren dificultats per a enderrocar les dos cases que tallaven la seua eixida al carrer Nou. 20. el carrer Sant Calixt, per a l’obertura del qual també s’hagueren de demolir dos cases del carrer Muntanya. A banda de tot aquest eixample en-

40

Foto 6: La casa que s’observa al fons d’aquesta foto de 1912 és l’actual Casa de Cultura i l’alteró que s’entreveu a l’esquerrra és la Glorieta, una estreta franja de terreny pertanyent a la finca del Castell i que la nova Carretera de Castelló havia deixat aïllada d’aquesta finca. L’Ajuntament d’aleshores va aconseguir, no sabem si cedida o comprada, la seua titularitat, per tal d’habilitar el primer passeig municipal del poble.

que falten en aquest estudi són, lògicament, els més recents, per la qual cosa creiem que no cal afegir una explicació sobre ells, ja que la majoria de poblatans poden recordar o endivinar la seua obertura.


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

LES NOSTRES SERRES, UN TRESOR EN PERILL

Q

uan fem un passeig per les nostres serres, en el nostre cas a la Serratella, ens trobem amb una vegetació que defineix clarament el que és el paisatge forestal mediterrani; boscos de pins blancs alternats de zones de matolls i herbes de la serra. Aquestos espais de matoll, més o menys espesos, són propis de zones que han patit incendis o que no han sigut alterades i s’han pogut regenerar amb el pas dels anys. En el cas de les zones que han patit incendis, l’orientació de les vessants respecte al sol i al vent és un factor que decidirà la regeneració progressiva de l’hàbitat o la ràpida erosió del seu sòl: els ombrius, més humids i verds o les solanes més pelades de vegetació. En el segon cas, tenim les vessants cap al sud i llevant de la serra (a carasol), on puguem observar l’erosió que produeixen les fortes pluges de la tardor arrossegant el substrat del sòl i deixant la pedra viva (calcària) al descobert. En la vegetació d’aquestes vessants podem trobar matolls del tipus semidesèrtic com les punxonoses argelagues; plantes maleïdes per tot aquell que intenta obrir-se pas passant al través, però que en contrapartida els seus manolls s’han utitilitzat tota la vida per a netejar el tubs de les ximeneres. Tenim també les esparragueres, plantes que ens ofereixen els seus deliciosos espàrrecs, però que al estar ben protegits dins de les seues punxonoses mates dificulten molt el seu accés per a poder-los collir. A més podem trobar mates de l’espart; matèria prima de la qual encara es fan artesanalment cordells, espardenyots i sàrries. O el margalló, emparentat amb les palmeres, de mèdula molt bona de menjar i que antigament era la delícia de fires i po-

rrats. És fàcil observar ací les mates fortament aromàtiques que ambienten la serra com el romer (romaní) i el timonet utilitzades en infusions terapèutiques i també com a condiments. Esporàdicament trobem la ginesta, arbust de molta brosta i de flors vistoses, de les seues fortes tiges cilíndriques es feien antigament els ramassos per agranar. Tant la ginesta com les figueres de pala, piteres, o els cactus depositats a la serra de forma negligent, són espècies molt invasores que colonitzen ràpidament alguns peus de serra i barrancons. El cepell; qui no ha fet petorrets escampant les seues rames florides a la llar del foc de l’hivern?. No oblidem les herbes com l’aromàtic espigol que ha sigut l’ambientador casolà present de sempre a les nostres cases i el raïmet de pastor, herba que lleva la cremor. Als ombrius més amagats trobarem el té de roca que com el seu nom indica és molt agradable per a beure´l en infusions. També trobaríem arbustos significatius com el llentiscle i la murta de simbolisme gloriós i festiu per als valencians que des dels temps de la Shàrquia musulmana celebraven les festivitats enramant els carrers amb aquestes plantes.

Murta (Myrtus communis)

41


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Si deixem els espais oberts i ens endinsem en la zona de pinar trobarem una vegetació arbustiva més barrejada que forma el boscatge que hi ha baix dels pins, el sotabosc, aquest és més espés a la perifèria i s’aclareix cap al centre del pinar. En la zona de matoll podem trobar a més de molts dels arbusts descrits altres com la coscolla, arbust emparentat amb la carrasca i l´arborç, arbust de més alçària conegut pels seus fruits bons de menjar, anomenats arborços o cireres de pastor. L’aladern i l’arçot, matolls de llargues tiges i fulles menudes. També tard o aviat toparem amb la aromàtica pebrella, endemisme valencià utilitzat com a condiment i per adobar les olives en salmorra. Una altra herba freqüent és també el lligabosc, arbust més escàs d’aspecte ornamental i oloroses flors. A la zona boscosa, evidentment l’arbre més comú, present a totes les serres costaneres i de l’interior, és el pi blanc (Pinus Halepensis), que per cert és el pi que millor resistència ofereix a la sequera i a la contaminació. Entre aquests hi ha intercalat algun pi pinyoner molt més escàs, per baix dels quals es poden arreplegar els seus saborosos pinyonets dins d’una dura corfa. També als espais més oberts i perifèrics del pinar apareixen els garrofers i les oliveres bordes. El garrofer és un arbre molt significatiu en la cultura ancestral mediterrània. Ha sigut aliment en èpoques de fam, fins i tot de la farina de les seues llavors dolces (garrofí) es feia un succedani del xocolate. Actualment les garrofes són l’aliment energètic de tota la vida per al bestiar, encara que també té un ús industrial com additiu alimentari i espessidor. En les zones centrals del pinar, molt més aclarides de matolls, queda visi-

42

ble l’extensa capa de pinotxa seca dels pins, que acumulada en el pas dels anys forma per baix el ric substrat orgànic inferior del sòl on es genera la teranyina de fongs coneguda com miceli. I és en aquest nivell, associats en simbiosi a les arrels dels pins, on naixen els esclata-sangs. Fins i tot quallen arrimats a les pedres. Els de la Serratella són molt gustosos, però cal advertir de la mala costum de molta gent, que en

Esclata-sangs (Lactarius sanguifluus)

les seues eixides massives a la tardor, furguen i regiren la pinotxa de forma incorrecta per a buscar-los. I deixen la valuosa capa de miceli y el substrat orgànic voltejats i exposats a la sequera de l’estiu. Però aquest paisatge de pins no és el que ha existit sempre ni molt menys és el bosc autòcton mediterrani, encara que pugam creure el contrari perquè sempre hem conegut els pins a la serra. Fa uns quants segles les nostres serres eren espesos boscos de carrasques i alzines i a les vessants més humides, creixien arbres de fulla caduca com els freixes, servers i també, tot i que més localitzats, els altius lledoners que li donaven a la serra un aspecte molt diferent.


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Els boscos de pins que avui coneguem són la conseqüència d’una continuada degradació que ha fet l’home al seu medi forestal mitjançant tales abusives dels arbres, incendis continuats i posteriors pastures que han impedit la delicada regeneració de l’alzinar donant pas a la progressiva introducció dels pins. Però els boscos de pins blancs també perillen malgrat la regeneració natural de les llavors que solten les seues pinyes quan s’obrin, o les repoblacions ordinàries que es fan tots els anys. Al llarg de molts anys s’han fet roturacions de serres privades per a transformar-les en bancals escalonats de tarongers, ara abandonats, o per a fer xalets. I a més quasi tots el estius patim el malestar dels incendis forestals. Malauràdament els incendis forestals de l’estiu són propis del clima mediterrani, ho han sigut sempre. Però les nostres terres no han estat mai en un punt tan avançat de desertització com el que tenim ara. Amb una activitat agrícola abandonada i un canvi climàtic evident, les sequeres es fan cada vegada més llargues i persistents i la calor es presenta cada estiu més dolenta. Enguany hem tingut un estiu extremàdament sec i amb incendis forestals devastadors per tot arreu. En els incendis de pinades i matolls a més dels pins es cremen els endemismes botànics, els rèptils i els nius de rapinyarires de nidificació més tardana. En definitiva tota forma de vida que no puga fugir del foc. No només és el gran impacte ecològic i paisagístic patit, també està la desfeta econòmica consegüent. És el cas dels municipis de l’interior valencià on l’intensitat del desastre i la extensió descomunal de territori forestal destruit enguany ens fa pensar en la impotèn-

cia i l’amargor que sentiran els veïns d’aquestos municipis al veure´s de sobte envoltats per un desert. N’hi ha una gran desproporció entre les conseqüències tan catastròfiques dels incendis forestals i les penes tan lleugeres aplicades als culpables. Està clar, que encara que les conseqüències de les negligències d’alguns siguen tan devastadores, no es pot descarregar tot el pes de la llei als que no tenen suposàdament cap intenció de fer mal. Però els impactes són molt forts. Cal millorar seriòsament el comportament de la nostra gent i la seua sensibilitat respecte a la situació tan delicada de la serra, mantenint-la neta de deixalles i de fem. Si no eliminem les males cos-

Pi blanc (Pinus halepensis)

tums de les persones de forma urgent, preservar les nostres serres de les flames del foc és pràcticament impossible. Els arbres sustenten la vida de qualsevol ecosistema forestal i són santuaris naturals, que indiferents al detall, prediquen la llei més primària de la vida. EL ARBRES SÓN VIDA. J. Carles Úbeda

43


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Club Deportivo de PETANCA

U

n año más, el Club de Petanca organiza su campeonato en las fiestas patronales en honor a San Calixto. Este año, a pesar del calor sofocante que ha hecho, el Club empezó una nueva iniciativa; jugar en Julio y Agosto, y la verdad que no ha ido nada mal. Este próximo año, al que nos enfrentamos a nuevos retos y nuevas experiencias, tenemos pensado organizar un Campeonato de Petanca de Puertas Abiertas a toda la gente aficionada al deporte (no profesional) y que, ya sea por falta de tiempo o por circunstancias de la vida, no se puede apuntar durante el año. Empezamos una nueva temporada con más socios; contamos con la participación de un joven emprendedor de 10 años, cuya afición y dedicación al juego nos hace ver que no solo los iaios juegan a esto. En julio se celebró el Campeonato Europeo de Petanca 2012, en Alemania; dar la enhorabuena al equipo español de veteranos que ganó el premio absoluto en la final y se dirigen a por el Campeonato del Mundo: Felicidades. Noticias como la anterior nos hace ver que este deporte va más allá de parques, plazas o calles; existe una Federación a nivel mundial con las categorías infantil, juvenil, veteranos, masculino y femenino, como en cualquier deporte.

44

Es un deporte sano, divertido y nada pesado; según la Presidenta de la Federación de Petanca de las Islas Baleares, la petanca es el igualamiento al golf... pero en pobre. La broma nos muestra que todo el mundo puede acceder a él: unas bolas, un boliche y muchas ganas, hacen del menos indicado un auténtico profesional. Directamente, la petanca no es un hobby, es un deporte con sus matices, muy difícil de controlar, se necesita precisión, fuerza y concentración; una postura y un lanzamiento propios. Es un deporte capaz de igualar a la gente, sin discriminación por sexos, y con una humildad que lo caracteriza. La Pobla Llarga te ofrece este deporte, este mundo. Su Club está abierto a cualquier persona que quiera saber del juego, de cualquier edad, de cualquier municipio... ¡Nosotros te enseñamos, tu solo tienes que ponerle bolas al asunto!

José Pascual Gassó García President del Club de Petanca


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Programa d´Actes 45


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

DIUMENGE 30 de setembre

11:00 h. REPLEGA I REPARTIMENT DEL LLIBRE de festes per tot el poble acompanyats per la Colla de Dolçairners i Tabaleters “Els Bessons”. Organitza: Junta Local de Moros y Cristians. Patrocina: M.I. Ajuntament i Diputació de València SARC. 19:30h. GRAN SUBHASTA 2012. Lloc: Glorieta.

DILLUNS 1 d´octubre

JORNADA DE LA POBLA LLARGA DINS DE L´INTERCANVI INTERNACIONAL JOVENIL Al llarg de tot el dia joves de 7 països diferents, com Xipre, Malta, Romania, Azerbaijan, Armenia entre d´altres, estaran realitzant activitats, a mes d’un dibuix commemoratiu a la plaça del Mercat. A la vesprada ens mostraran els productes mes típics dels seus països, així com altres aspectes tradicionals. Organitza: Associació Juvenil l´Esser Humà. Col.labora: MI Ajuntament de la Pobla Llarga. Patrocina: IVAJ - Associació Juvenil l´Esser Humà.

DILLUNS 1 fins al dilluns 8 d’octubre

VENDA DE TICKETS a la casa de LA DONA de 17:00 h. a 20:00 h. Per als sopars populars dels dies 11 i 13 d’octubre i per a l´esmorzar popular del dia 14. Preus: Dia 11 d’octubre – 4 € Dia 13 d’octubre – 4 € Dia 14 d´Octubre – 1 € VENDA DE CADIRES PER A L’ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS a la casa de LA DONA de 17:00h a 20:00h. Preu: 3 € II RUTA DE LA TAPA EN LA POBLA LLARGA Des de les 19:00h. del divendres 5 d´Octubre fins el dimarts 9 d´Octubre per els locals col.laboradors.

DISSABTE 6 d’octubre

9:00h. CAMPEONAT DE PETANCA al Parc Joan fuster. 11:00h. Presentació equips de l´ESCOLA DE FUTBOL LA POBLA LLARGA. Lloc: Poliesportiu Municipal Organitza: Escola de Futbol CE La Pobla Llarga i MI Ajuntament La Pobla Llarga. 16:00h. XXVI VOLTA A PEU A LA POBLA LLARGA. Eixida i Meta: C/ Muntanya – K2. Organitza: Penya Mohicans i Regidoria d’esports. Patrocina: M.I. Ajuntament. 18:00h. Carrera Absoluta.

46


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians 20:00h. CONCERT DE SANT CALIXT Unió Musical de la Pobla Llarga. PROGRAMA 1a PART .- Andrés Contrabandista (pd)*……………………………...……………Óscar Navarro .- La Corte del Faraón (Fantasia)*……………………………................Vicente Lleó .- Pequeña suite para banda*.…………………………………….…L. Serrano Alarcón 1.- Intrata 2.- Vals 3.- Nana 4.- Galop 2a PART .- Quatre Dances………………………………………………………………..A. Khachaturian 1.- Danse du sabre 2.- Danse des bouquetiéres 3.- Vals de Mascarade 4.- Gopak .- Tom Sawyer Suite*…………………………………………………………Franco Cesarini 1.-Tom Sawyer 2.-Huckleberry Finn 3.- Becky Thatcher 4.- Injun Joe 5.- Happy Ending Dir.: Joaquín Gericó (* 1a vegada per la Banda) Lloc: Casa de la Música 22:00h. SOPAR MOROS I CRISTIANS. Lloc: C/ Luis Santangel Patrocina: PUB APTO 00:00h. FESTA JOVE. Lloc: C/ Luis Santangel Patrocina: Junta Local de Moros i Cristians

DIUMENGE 7 d’octubre

9:30h. ESMORZAR CLUB DE PETANCA al Ateneo Comercial. 11:00h. EXHIBICIÓ DEL VITAL CENTRE ESPORTIU I GIMNAS FITNESS PROJECT. Lloc: Parc Joan Fuster. A partir de les 12:00h. III CONCURS DE PAELLES: PAELLA VALENCIANA Lloc: Parc Joan Fuster. Bases del concurs: 1.- Tota persona que desitge participar en el concurs ha de passar a apuntar-se per les oficines municipals o per el Centre d’Informació Juvenil i omplir el formulari d’inscripció. També es podrà demanar el formulari en la Casa de la Dona . 2.- Per a entrar al concurs, la paella ha de ser elaborada a la parcel·la assignada al mateix PARC JOAN FUSTER, i a mes tindrà al menys un mínim de 6 racions. 3.- A partir de las 12,00 del mati es podrà començar a fer la paella al Parc Joan Fuster. 4.- Cada participant portarà tot el necessari per a la realització de la paella (caldero, ferros, arròs, carn, verdura, etc.) 47


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga 5.- L’Ajuntament facilitarà l’arena, llenya, taules i cadires, i tot açò estarà repartit a l’hora de començar a fer la paella en la parcel·la de cada paella participants, amb les taules i cadires que figuren al full d’inscripció, per rigoros ordre d’inscripció, fins esgotar existències. 6.- S’instauren dos premis a la PAELLA JOVE, la qual serà identificada en el full d´inscripció i en la que ningun dels seus participants podrà excedir l´edat de 18 anys. Es imprescindible que la paella la realitzen els joves menors de 18 anys. En cas de que algun dels participants tinga mes d’esta edat passarà a optar directament als premis generals. 7.- La paella te que ser valenciana (de pollastre, conill i verdura), es podran afegir qualsevol ingredient que els participants consideren oportu, i ha d’estar preparada i serà presentada a la taula del jurat a les 14,30 h i les 15:00h. 8.- De entre totes les paelles el jurat triarà un 1r i un 2n premi, a mes un 1r i un 2n Premi a la PAELLA JOVE. 9.- La Participació en este concurs, suposa la total acceptació de les presents bases. QUEDA TOTALMENT PROHIBIT ENDUR-SE LES TAULES I CADIRES, FORA DEL RECINTE DEL PARC JOAN FUSTER. PREMIS 1r PREMI 200 € 2n PREMI 100 € PAELLA JOVE 1r PREMI 100 € 2n PREMI 50 € Organitza i Patrocina: M.I.Ajuntament La Pobla Llarga. 14:00h. II CONCURS DE CAMISETES DE QUADRILLES D’AMICS. Per a poder participar en el concurs serà imprescindible inscriure’s en el concurs de paelles i estar al Parc Joan Fuster elaborant i degustant la paella. El nombre de participants que hauran de portar la mateixa camiseta com a mínim serà de 6 persones. El Jurat valorarà la vistositat, originalitat, així com la retolació de les camisetes. El text serà de lliure elecció sempre evitant que el mateix siga ofensiu i/o menyspreen les persones o institucions. De entre totes les quadrilles el jurat triarà un 1r, un 2n i un 3r premi. 1r PREMI 2n PREMI 3r PREMI

100 € 75 € 50 €

17:00h. ENTREGA DE PREMIS DEL CONCURS DE PAELLES I DEL CONCURS DE CAMISETES. Organitza i patrocina: M.I. Ajuntament. 20:00h. INAUGURACIÓ EXPOSICIO “DE CENT EN CENT” LES PERSONES CENTENARIES DE LA POBLA LLARGA. L´Exposició estarà des del dia 7 fins el dia 21 d´Octubre. Lloc: Casa dels Majors. Col·labora: Associació Jubilats de la Pobla Llarga. Organitza i patrocina: M.I. Ajuntament. 48


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

DILLUNS 8 d’octubre

11:00h. a 14:00h. i de 16,00h. a 18:00h. PARC I ANIMACIÓ INFANTIL. Lloc: Plaça de l´Ajuntament. Patrocina: MERCARIBERA. 18:00h. XOCOLATADA per a tots els xiquets I XIQUETES. Lloc: Plaça de l´Ajuntament. Col·labora: Falles de la Pobla Llarga. Patrocina: MAS Y MAS. 16:00h. fins les 18:00h. CONCURS DE REPOSTERÍA. PREMIS al 1r, 2n i 3r lloc en plats de dolç i salat, així com a les dos millors presentacions. Estan convitats a participar totes les persones que vullguen del poble. A partir de les 18:00h. presentació i degustació de tots els plats presentats. Lloc: Mercat Municipal SANT PERE Organitza i Patrocina: M.I. Ajuntament, Ames de Casa Tyrius, i Junta Central de MMCC. 19:30h. ENTREGA DE PREMIS DEL CONCURS DE REPOSTERÍA EN LA PLAÇA EL MERCAT. SALAT DOLÇ 1r PREMI 120 € 120 € 2n PREMI 80 € 80 € 3r PREMI 50 € 50 € Presentació 35 € 35 € 20:00h. INAUGURACIÓ EXPOSICIO: “URBANO FEMENINO Y COLORES DEL MUNDO” pintura al óleo sobre lienzo de PACO SANZ. Lloc: Casa de la Joventut. 00:30h. ORQUESTA SCREAM al Parc Joan Fuster. Patrocina: M.I. Ajuntament. NOTA: no es permetrà la venda de begudes alcohòliques a menors de 18 anys.

DIMARTS 9 d’octubre

09:00h. POPULAR VOLTA CICLOTURÍSTICA. Lloc d’eixida: front al col·legi Sanchis on s’entregaran els tiquets per a la rifa d’una bicicleta. Tot aquell que no complisca les normes i el trajecte, no el cobrirà el segur. Es obligatori portar el casc de protecció. S’esmorzarà al POLIESPORTIU i hi haurà refrescs i aigua per a tots els assistents. Al finalitzar la volta es rifarà una bicicleta a la glorieta Organitza i Patrocina: M.I. Ajuntament de la Pobla Llarga. 09:00h. CAMPIONAT DE TRUC. Inscripció: 5 € (Inclou inscripció i esmorzar) Cal inscriure’s al Bar La Sevillana des del dilluns 1 fins el dilluns 8 d´octubre. El sorteig de les partides es realitzarà el mateix dia a les 08:30h. Lloc: C/ Lorenzo Santamaria Organitza: Bar La Sevillana Patrocina: M.I. Ajuntament

49


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga 13:30h. DISPARÀ DE LES COMPARSES DE MOROS I CRISTIANS. Itinerari: Plaça Ajuntament - Major - Av. L’Estació - Sant Calixt. 18:00h. INAUGURACIÓ DE L´EXPOSICIÓ DE PINTURA “EL MAR” a càrrec de ESTRELLA JOVER. Lloc: Casa de la Cultura. 19:00h. ACTE INSTITUCIONAL D’HOMENATGE AL REI JAUME I. La comitiva eixirà des de l’Ajuntament acompanyada per la “Colla de Dolçainers i Tabaleters els Bessons” per commemorar el Dia de la Comunitat Valenciana Parlament del Sr. Alcalde En Rafael Soler i Vert. Al finalitzar l’acte, hi haurà un vi d’honor per als ciutadans. Organitza: Veïns C/ Jaume I. Patrocina: M.I. Ajuntament. Seguidament, els Moros i Cristians de La Pobla Llarga oferiran SALVES EN HONOR AL NOSTRE PATRÓ SANT CALIXT i després es farà la PRESENTACIÓ DELS CAPITANS CRISTIANS I LA SULTANIA MORA 2011 al balcó de l’ajuntament. 20:00h. PREGO DE L´INICI DE LES FESTES DE SANT CALIXT 2012 a la Plaça de l´Ajuntament. El nostre Pregoner serà: JOSE LUIS ALEIXANDRE. Doctor Enginyer Agrònom. Catedràtic de la Universitat Politècnica de València. Director del International Master Vintage. President del Club de Enòfils Universitari. 22:30h. TEATRE a càrrec de l´Associació de Jubilats de la Pobla Llarga, amb les obres: SALVEM EL PRINCIPAL CINEMA. EL FOTÓGRAFO (curt). Entrada: 2 € Lloc: Casa de la Cultura. Organitza: Associació de Jubilats de la Pobla. Llarga.

DIMECRES 10 d’octubre

17:00h. “GRAN FIRA D´HABILITATS”. Premi per als més habilidosos i participatius. Lloc: Plaça del Mercat Patrocina: M.I. Ajuntament i Diputació de València SARC. 19:00h. BERENAR per a tots els xiquets i xiquetes. Lloc: Plaça El Mercat. Organitza: Ames de Casa Tyrius. Patrocina: M.I. Ajuntament. 22:00h. Actuació de l´humorista ANGELITO EL LARGO amb l’espectacle: “NO JODAS!....NOOOO TE AGACHES” Lloc: Plaça del Mercat. Patrocina: M.I. Ajuntament. 00:00h. FESTA MORA eixida des de la comparsa Averroes. Organitza i Patrocina: Junta Local de Moros i Cristians.

50


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

DIJOUS 11 d’octubre

9:00h. a 12:00h. X TROBADA ESPORTIVA INTERCENTRES. Encontre esportiu de bàsquet, handbol, pilota valenciana i futbol, masculí i femení Lloc: Poliesportiu. Organitza: Col·legis Sanchis Guarner, Santa Anna i IES Pere Esplugues. Col·labora: MI Ajuntament. 18:00h. Teatre infantil DISPARATARIO, espectacle “LA RATITA PRESUMIDA”. Lloc: Casa de la Cultura. Patrocina: SARC Diputació de València. 20:00h. AMBAIXADA DE MOROS I CRISTIANS. Lloc: C/ Sant Calixt - Parc Joan Fuster A continuació ENTRADA FALSA PER A TOTS ELS XIQUETS del Poble fins als 12 anys Itinerari: Sant Calixt – Av l’estació – Glorieta – Major – Plaça Ajuntament. Tots els xiquets i xiquetes tindran un obsequi. Organitza i patrocina: Junta Local de Moros i Cristians. 21:30h. SOPAR POPULAR: LLOM A LA RIOJANA. Al C/ Nou d´Octubre. Els tiquets per al sopar es podran adquirir a la CASA DE LA DONA des del dilluns 1 fins el dilluns 8 d’octubre de 17:00h. a 20:00h. Preu del tiquet: 4 € en que s’inclou al plat: Llom, guarnició a la riojana i mig entrepà, la taula i les cadires que seran numerades. Tambe hi haurà cadires per a la gent que no adquirisca el tiquet. 23:30h. ENTRADA FALSA DE LES COMPARSES MORES I CRISTIANES. Itinerari: Plaça Ajuntament – Major – Av. L´Estació – Sant Calixt – Parc Joan Fuster Organitza i patrocina: Junta Local de Moros i Cristians. 01:00h. ORQUESTA “LA PATO”. Lloc: Nou d´Octubre. Organitza i Patrocina:M.I. Ajuntament. NOTA: no es permetrà la venda de begudes alcohòliques a menors de 18 anys.

DIVENDRES 12 d’octubre

08:00h. DESPERTÀ pels carrers del poble, a càrrec de les comparses Mores i Cristianes Organitza: Junta Local de Moros i Cristians. 09:00h. CAMPIONAT DE DOMINO. (Divendres 12 i dissabte 13). Inscripció: 5 € (Preu per persona, inclou inscripció i esmorzar) Cal inscriure’s al Bar El Calderet des del divendres 5 fins el dijous 11 d´octubre. El sistema de campionat serà de tots contra tots i l´ordre de les partides es realitzarà el mateix dia a les 08,30 h. Lloc: C/ Arcediano Esplugues. Organitza: Bar el Calderet. Patrocina: M.I. Ajuntament. 10:30h. Ruta Cultural: Les Cases Nobles de la Pobla Llarga. Visita guiada per JOAN CATALÀ. Organitza i patrocina: M.I. Ajuntament. Eixida a les 10.30 h des de la Plaça de l´Ajuntament, on s’entregarà un dossier explicatiu del itinerari. Els interessats poden apuntar-se a les oficines municipals fins el dilluns 8 d´Octubre. 51


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga 18:30h. ENTRADA DE BANDES des del C/ Sant Calixt fins C/ Pianista Iturbi. 19:30h. ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS. Itinerari: Pianista Iturbi – Vall – Plaça Ajuntament – Major – Av. L´Estació – Sant Calixt – Parc Joan Fuster. Es prega que els pares no deixen als fills jugar durant la desfilada, hi ha perill d’atropellament per part dels cavalls. Els tiquets de les cadires per a l´ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS es podran adquirir a la CASA DE LA DONA des del dilluns 1 fins el dilluns 8 d’octubre de 17:00h. a 20:00h.

DISSABTE 13 d’octubre

09:00h. CAMPIONAT DE DOMINO. (Divendres 12 i dissabte 13). Lloc: C/ Arcediano Esplugues Organitza: Bar el Calderet Patrocina: M.I. Ajuntament. 11:00h. a 14:00h. i de 16:00h. a 18:00h. BETYPARK. Lloc: C/ Sant Calixt. Patrocina: M.I. Ajuntament i Diputació de València SARC. 12:00h. FESTA CRISTIANA eixida des de la comparsa Els Draguts. Organitza i patrocina: Junta Local de Moros i Cristians. 18:00h. BERENAR per a tots els xiquets i xiquetes. Lloc: C/ Sant Calixt. Organitza: Ames de Casa Tyrius. Patrocina: M.I. Ajuntament. 20:00h. AMBAIXADA DE MOROS I CRISTIANS. Lloc: C/ Sant Calixt-Parc Joan Fuster. 21:30h. TORRÀ PER A TOTS al Carrer Nou d’octubre. Els tiquets per al sopar es podran adquirir a la CASA DE LA DONA des del dilluns 1 fins el dilluns 8 d’octubre de 17:00h. a 20:00h. Preu del tiquet: 4 € en que s’inclou el plat: llonganiça, llonganiça roja, xoriç, cansalada i mig entrepà, la taula i les cadires que seran numerades. Tambe hi haurà cadires per a la gent que no adquirisca el tiquet. 23:30h. CONCURS DE DISFRESSES. Lloc: Plaça Ajuntament. Es valorarà l’originalitat i que siguen de fabricació pròpia. Tots els participants s’apuntaran en el lloc d’eixida que serà a les 23,00 h a la Glorieta – Carrer Major. Desfilada fins a la Plaça de l’Ajuntament on es trobarà el jurat i on també es valorarà la posada en escena. Itinerari: Glorieta – Major – Plaça Ajuntament. Al descans de l’orquestra es donaran els premis. Pujarà un sol representant. Premis al 1r, 2n i 3r classificat i obsequi per a tots els participants Organitza i Patrocina: Junta Local de Moros i Cristians

52


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians 00:30h. ORQUESTA EUFORIA. Lloc: C/ Nou d´Octubre. Patrocina: M.I. Ajuntament. NOTA: no es permetrà la venda de begudes alcohòliques a menors de 18 anys.

DIVENDRES 14 d’octubre Dia el Noste Patró SANT CALIXT

08:00h. DESPERTÀ pels carrers del poble a càrrec de les comparses de Moros i Cristians. Organitza: Junta Local de Moros i Cristians. 09:00h. ESMORZAR POPULAR PER A TOT EL POBLE. Els tiquets per a l´esmorzar es podran adquirir a la CASA DE LA DONA des del dilluns 1 fins el dilluns 8 d’octubre de 17:00h. a 20:00h. Preu del tiquet: 1 € en que s’inclou: la picaeta típica d´esmorzar, beguda, cacaus, papes, olives, taula i cadires. Lloc: Plaça del Mercat. Organitza i Patrocina: M.I. Ajuntament. 12:00h. MISSA MAJOR cantada en honor al nostre Patró Sant Calixt. CORAL VEUS DE LA POBLA. Patrocina: M.I. Ajuntament. 13:30h. DISPARÀ Moros i Cristians. Itinerari: Sant Calixt – Muntanya - Plaça Ajuntament - Major. 20:00h. PROCESSÓ en honor al nostre Patró Sant Calixt. GRUP DE DANSES LA CARRASPERA Itinerari: Plaça Ajuntament – Major – Av. L´Estació – Sant Calixt – Muntanya – Plaça Ajuntament. Patrocina: M.I. Ajuntament i Diputació de València SARC.

EL MI AJUNTAMENT ES RESERVA EL DRET MODIFICAR EL PRESENT PROGRAMA D´ACTES, CANVIAR PER QÜESTIONS D´ORATGE O QUALSEVOL ALTRE CONTRATEMPS, EL QUAL SERÀ AVISAT A TOT EL POBLE EN LA SUFICIENT ANTELACIÓ. 53


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

Album festes Sant Calixt 2011

54


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

55


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

56


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

57


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

58


FESTES PATRONALS i de Moros i Cristians

Fira Comercial La Pobla Llarga

59


SANT CALIXT 2012

La Pobla Llarga

60


SANT CALIXT 2012