Page 1

Ciències Naturals

Joel Montes Bahamonde Susanna Adell 2nB ESO 1


Índex Pàgina

Tema 1: Els processos geològics interns  Teoria  Procediments

5, 7 - 9 6

Tema 2: Geomorfologia  Teoria  Procediments  Exercici del vídeo

10, 12 - 19 11 20 - 21

Tema 3: Els ecosistemes  Teoria

22 - 27

Tema 4: Transferència d’Energia  Teoria

28 - 39

 Procediment

40 - 42

Tema 5: Cinemàtica 2


 Teoria

43 - 45

Tema 6: Forces  Teoria

46 - 52

 Procediment

53 - 57

Tema 7: Treball i energia  Teoria

58 - 61

 Procediment

62 - 63

RESUM DE TOTES LES MAGNITUDS FÍSIQUES

64 - 65

PRÀCTIQUES DE LABORATORI

66

 Densitat dels oceans

67

 El tint i els glaçons

68

 Simulació d’un volcà

69

 Els dermatoglifs

X

 El termòmetre manual

X

 Disc de Newton

70 - 71

 La llet màgica  Qui reacciona més ràpid? o Fitxa personal

72 3


o Resultats de tota la classe (graella) o Qüestionari

73 74 - 78

 Els sentits I(Tacte, olfacte i gust)

79

 Els sentits II (Vista i oïda)

80

 Els bacteris del mòbil i ordinadors

81- 82

 La metamorfosis del cuc de la farina

83

 Una reacció química

84

 Dissecció del musclo

85

4


Tema 1: Processos geològics Tema 1: Processos geològics interns. La geosfera que principalment es solida que estan de la superfície Escorça 20Km, Si i Al

de la Terra fins al centre.

Continental  Continents Oceànica  5Km a 10Km

La seva composició

Mantell sota l’escorça fins a 2900Km Menys Si i Mg

MG

Nucli dels 2900 al centre. Mantell superior

Geosfera

Extern: líquid

Interior sòlid

Fluid i viscos

Inferior sòlid

Litosfera  100Km Propietats físiques (temperatura i la pressió)

Es mou ( es dinàmica) Astenosfera  400Km Roca Fosa

Mesosfera  2400Km Nucli interior  2200Km Roca

Escorça oceànica

Nucli intern  Centre Terra

Escorça continental

5 Les corrents de ferro i níquel es mou degut al magnetisme de la Terra.


El gruix de l’escorça continental

1. Quina és l’altitud de les serralades més altes del planeta respecte al nivell del mar? El Himàlaia. 10.000 Metres 2. Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’Everest i el gruix mitjà de l’escorça continental? Expresseu el resultat en tant per cent. Uns 40.000Km el tant per cent es 20%

6


Part superior de la Geosfera; esta formada per diferents plaques. La teoria de la Deriva Continental (la va fer Alfred Wegener) : Fa milions d’anys hi havia 1 únic continent  PANGEA La tectònica de plaques: es el mecanisme que explica la deriva continental. 7


La litosfera sura sobre una capa de roca líquida i per això es mouen. plaques xoquen Contacte convergent

límits destructius Formació de serralades ex: Himàlaia es separant (es crea)

Plaques tectòniques

Contacte dirigent

límits constructius dorsal oceànica illes volcàniques

Contacte transformant

es el desplaçament en paral·lel Falles de transformació

/

a terratrèmols

Volcans Els volcans son esquerdes de la litosfera pel qual surt la lava el procés s’anomena erupció. El magma esta format per roca fosa i gasos, els volcans es classifiquen segon el nombre de gasos que te la seva erupció, si te molts gasos fa que les seves explosions son 8


explosives i fan molta cendra. Cons de cendra (únicament cendra, erupcions molt violentes i molta cendra) i estratovolcans (explosions amb cendra i lava). Els volcans amb pocs gasos no exploten però fan molta lava en forma de riu (o colades), fissures volcàniques (es trenca la litosfera i surt la lava) i volcans en escut ( al tindre una pendent molt suava acaba creant-se un con volcànic.

Parts d’un volca: Con: esta format per cendres o la solidificació de la lava. Xemeneia: es per on surt la lava, pot tindre xemeneies secundaries. Cambra magmàtica: es troba la litosfera i connecta amb la xemeneia. Boca: lloc per on surt la lava.

Terratrèmols ////Els terratrèmols són vibracions de la superfície terrestre causades pel fregament de dues plaques den la litosfera els terratrèmols es mesuren amb el sismògraf, es classifiquen en l’escala de Richter.

Origen.

9


1.Dues plaques que generen pressió l’una contra l’altra. 2.Aqesta pressió provoca una deformació de roques litosfèriques. (encara no es nota a la superfície) 3.Arriba un punt que la deformació acumulada és tan gran que provoca una fermentació (el punt on s’han fregament tat es diu hipocentre el lloc de major magnitud superficial es diu epicentre) de les roques. 4.Aixo provoca l’alliberament de l’energia acumulada en forma d’ones sísmiques. (terratrèmols )

Els terratrèmols son més freqüents als llocs on hi ha contacte entre plaques. /

Tsunami: es un terratrèmol a sota del mar, que genera una ONA GEGANT DEVASTADARA I DESTRUCTORA

Tema 2: Geomorfologia Introducció: Hidrosfera i Geosfera. 10


Hidrosfera ocupa el 70% de la superfície terrestre esta formada per l’aigua liquida i l’aigua solida (GEL). La hidrosfera es classifica en aigua salada (97% i no serveix pel consum dels éssers vius) i l’aigua dolça (3% un 80% es GEL, un 19% aigua subterrània, 1% aigua superficial; amb aquesta es pot veure, cuinar, regar,...) La geosfera es la massa principalment solida que va de la superfície de la terra al centre de la terra.

Geomorfologia: es el relleu de la Terra, es crear i modificar pels AGI (agents geològics externs) o els AGE (agents geològics externs). Agents geològics interns (AGI)  plaques litosfèriques  falles, dorsal oceàniques, serralades, illes, ...  terratrèmols, volcans i tsunamis. Agents geològics externs (AGE) son aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera, i actuen des del exterior; pot ser per la METEROTITZACIÓ (es el tancament de les roques per agents meteorològics; hi ha dos tipus de meteorització, m. física: el trencament de les roques per agents físics Ex: temperatura (quant temin canvis de temperatura grans i sovint), sal (la marea puja, la sal es queda dins de la roca, l’aigua s’evapora, la sal ocupa espai i van augmentant des esquerdes de la pedra, al final no pot aguantar tanta pressió i peta s’evapora l’aigua i s’han precipitats la sal),aigua (quant es congela augmenta el seu volum, en zones que fa fred l’aigua es filtra a traves de les roques, es congela augmenta el seu volum i trenca la roca), éssers vius (cau una llavor a sobre de una pedra, les arrels creixen i destrossen la planta)

97% Salada i 3% Dolça = 80% Gel, 19% Aigua dolça subterrània, 1% Aigua dolça superficial (la bona).

1. Individualment, responeu les preguntes inicials:

a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? Per l’erosió de l’aigua i el vent. (punxegudes; molt vent, rodones; poc vent i aigua) 11


b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines característiques presenten? Per la molsa.

c) Què és l’erosió? L’erosió es semblant a la meteorització però te transport.

d) I la meteorització? Es quan es trenca una roca amb ajuda dels agents externs o interns ( que pot ser física o química ).

Individualment, responeu les preguntes següents:

a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar? Es un factor que pot esquerdar o trencar roques si passa en repetició.

b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge? De forma molt impactant.

c) Tota la costa té la mateixa aparença? Quines formacions costaneres coneixeu? Com podem explicar l’origen de cadascuna? No; caps, golf, etc... Per cas de l’aigua. Foto i noms dels deserts. Rocallós o muntanyós.

12


Pedregós o reg.

Sorrenc o erg.

Agents geològics externs -Com actuen ---Meteorització: física o química. -Quins són: L’aigua es l’agent que modela el paisatge mes important per que tant o fa físicament o químicament. (al paisatge actual es fet per l’aigua) L’aigua actua de manera molt lenta però sense parar.

13


 Glaceres: son zones on s’acumula neu, i com que la temperatura es molt freda es compacta i forma gel. Formen rius congelats que es desplacen 20 metres l’any i son els responsables de la meteorització. El circ glacial es on s’acumula la neu i es fa el gel (zones plenes). Llengua glacial es per on baixa el Gel (pendent). Zona d’ablació glacial es on el gel es fon (on es fa riu o va al mar). Com modelen el paisatge les glaceres: 1. Arrancant: Les roques del terra. 2. Abrasió: Les va desgastant tant les del costats i les d’a sota.

Les zones on fa milions d’anys hi havia una glacera, tenen forma de U (la vall). Ivons: Són la zona on abans hi havia el circs glacials. Horns: són pics d’alta muntanya amb fortes pendents.

Rius Els rius tenen 3 parts, cada part actua de manera diferent sobre el relleu Curs alt: -Naixement del riu -Pendents pronunciades -Riu té molta força -MOLTA EROSIÓ -Valls en V 14


Curs mitjà: -Poc pendent -Riu perd força velocitat -Meandres -TRANSPORT

Curs baix: 15


-Riu desemboca al mar -Gairebé no hi ha pendent -Riu no té força -SEDIMENTACIÓ Acabaments: -DELTA

-Estuari

16


Aigües subterrànies. 17


-Sòl permeables. [(entre dins de el sòl (aigua es filtra cap a dins del sòl) (aigües subterrànies) (roques calcàries)] Parts: -Zona d’aeració: entre les roques que formen el sòl hi ha aigua + aire -El límit entre una zona i l’altre es diu FREÀTIC -Zona saturació: en els espais que no ocupen les roques hi ha aigua, RES MÉS. Si nomes hi ha aigua es diu aqüífer (pous). Quant l’aigua es troba en un sòl permeable format per roques calcaries es donen 2 processos: -Dissolució: la roca es desfà en l’aigua això provoca que erosioni el terreny. -Precipitació: el carbonat dissolt precipitat forma roques noves -Sòl impermeable. [no entre dins de el sòl (aigua superficial) (roques volcàniques)]

Quant les aigües subterrànies dissol el carbonat calci, és a dir les roques calcaries. Això provoca una modificació del terreny. Això fa 3 tipus de terreny: -Coves (espais amples dins del terra). -Galeries (túnels horitzontals). -Avencs (túnels verticals). Arriben de la superfície. -Dolina (deformació del terreny ¡, semblant a un crater, piscina, pou natural).

Formació d’estructures: Estalactites: columnes de carbonat càlcic que es troben en el sostre (que no toquen el terra). Estalagmites: columnes de carbonat càlcic que es troben en el sostre (que no toquen el terra). Columnes: estalactita + estalagmita.

Mar: 18


El mar com agent modificador del relleu actua de 3 maneres. •

Onades: ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent.

Marees: canvis de nivell del mar.

Corrents marines: masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans, entre zones que es troben a diferent temperatura.

Erosió marina: Xoc de materials en suspensió: L’aigua porta materials quant l’aigua xoca amb un material els materials també xoquen.

Meteorització Física: La sal. Meteorització Química: Dissolució.

I això forma: •

Penya-segats

Erosió diferencial

Esfondrament del penya-segat

Plataforma d’abrasió

Resultat de l’erosió: L’erosió no és igual a tota la costa: •

Composició de la roca. 19


-Estrats de la paret •

Zones roca poc resistent: més erosió.

-Cales i badies. •

Zones roca més resistent:

Caps o promontoris.

Sedimentació Corrents marines: transport. Les onades i les marees: sedimentació. Corrents marines i les onades tenen un comportament cíclic: formació de sorra.

RESULTATS: Platges Barres: bancs de sorra que emergeixen el mar. Si entra en contacte amb el litoral es diu Fletxa. Si dues fletxes s’uneixen es diu Cordó Litoral i la aigua dins seu es diu Albufera. Si una barra uneix una illa a la costa es diu tómbol

20


Escola Immaculada Vedruna Barcelona. Assignatura Ciències Naturals Tema 2: La Geomorfologia Nom: Data: 1/ Veure el vídeo "La meteorización paso a paso" (http://www.youtube.com/watch?v=RA_EJMrklI), repassar els apunts i contestar les preguntes següents.

a) Què és una roca? Escriu un exemple i acompanya'l d'una fotografia. Una roca es una agregats o associacions naturals de minerals formats per un mateix procés. b) Què és el sòl? Es la fina capa de material fèrtil que recobreix la superfície de la Terra. c) Per quin procés la roca es converteix en sòl? Explica'l. Per la meteorització = conversió de la roca en el sòl. d) Què produeix la meteorització? L'aigua i el vent. e) Com es classifica la meteorització? En física i química. f) Explica la meteorització física produïda per l'aigua. On es produeix principalment? Als rius. g) Explica la meteorització física produïda pels éssers vius. Les arrels trenquen la pedra. f) Explica la meteorització física produïda per la temperatura. On es produeix principalment? Al desert. h) Dins la meteorització química quins processos hi ha? Oxidació, dissolució, hidratació, hidròlisis. i)

Que és l'oxidació d'una roca? Com es produeix? Explica-la.

Que es va oxidant pel contacte amb l'aire. 21


i)

Explica la meteorització química produïda per la dissolució.

La aigua dissol la pedra i es soluble. j) Quina forma típica presenta el sòl alterat per meteorització química? Amb muntanyetes. k) Si fem un tall transversal del sòl, és a dir, mirem la part més interior i la part més superficial quina presentarà més meteorització? Per què? La superior perquè li afecta mes el vent i l'aigua.

Tema 3: 22


Ecosistemes Un ecosistema pot definir-se com el nivell de organització més complex de la matèria viva. Característiques: -Éssers vius. -Espai. (I per la relació que hi ha entre els mateixos éssers vius i els éssers vius i l’espai) L'extensió d’un ecosistema es variable. (Ex: Ecosistema de la Selva Tropical: molt gran; hort de casa, jardí: molt petit)

Esta format per: -Biòtop  clima, el terra, el tipus de roques,... -Biocenosi  éssers vius.

Classificació dels éssers vius:  Autòtrofs: Productos. [converteixen m. import.  m. org. (nutrients necessaris per viure)] Fotosíntesi:

Ho fan els cloroplasts  Tipus de matèria orgànica: glucosa. Respiració cel·lular: és el procés pel qual s’alimenten les cèl·lules d’un ésser viu. De què s’alimenten? De glucosa. 23


El fitoplàncton són organismes que es troben al mar i fan la fotosíntesis.

Heteròtrofs: Consumidors. (són aquells que no poden fabricar la seva matèria orgànica.  Herbívors: conills, cérvols, corcs,...  Carnívors: lleó, taurons,...  Omnívors: humans,...  Descomponedors: fongs. S’alimenten d’éssers vius morts i són capaços de transformar m. en m. inorgànica.

Fauna La diversitat d'ambients, altituds, orientació, composició del substrat, microclimes, etc. origina una considerable varietat de fauna. Els mamífers més representatius són: •

Porc senglar, Cabra salvatge, Rabosa, Teixó, Gerdosa, Geneta, Mostela, Conill, Eriçó comú, liró caretó, Musaranya comuna i Ratpenat.

Entre els amfibis podem trobar: •

Galibat o ofegabous, Gripau d'esperons, Gripau parter ibèric, Gripau comú i Granota.

24


En quant als rèptils: •

Sargantana cuallarga.

Colobres: De Ferradura, Bastarda i D'Escala.

Les aus constituïen el grup més interessant i abundant, destacarem: •

Gaig, estornell, abellerol, oriola, agatejador, oreneta daurí

Rapinyaires diürnes: •

Àguila reial, àguila perdiguera, àguila culebrera, àguila calçada, astor i falcó pelegrí.

Rapaços nocturn: •

Gamarús, mussol real i mussol xic.

En els barrancs i rius podem trobar: •

Madrilla, carpa i truita de riu.

Una xarxa tròfica es quant tenim 2 o més cadenes tròfiques connectades

Ex: Les fletxes van de l’aliment a qui se’l menja, indica el camí de l’energia (flux d’energia).

25


Flux d’energia

Nomes s’aprofita el 10% de l’energia. (del productor a el consumidor primari nomes passa el 10% i del secundari 10% més; fins al terciari nomes s’aprofita el 0’01%) 26


BIOMES

Diferències entre medi aquàtic i terrestre

Tema 4: 27


Transferència d’energia 1. Calor i temperatura Calor: És energia calorífica que va d’un cos a un altre. La unitat de mesura del sistema internacional (SI) són els joules (J)

1.2 Efectes de la calor sobre els cossos La calor pot tenir tres efectes sobre els cossos: canvis de temperatura, canvi de mida, canvi de d’estat. La calor sempre va dels cossos més calents als cossos més freds. L’equilibri tèrmic: és el moment en que dos cossos que estan en contacte arriben a la mateixa temperatura. Dilatació: és el procés pel qual un cos s’escalfa i augmenta el seu volum Contracció: és el procés pel qual un cos es refreda i disminueix el seu volum

1.2

Moviment molecular.

La matèria esta formada per molècules. Les molècules quant s’escalfen és mouen.

28


En els sòlids les molècules estan fixes , en els líquids les molècules llisquen i en els gasos es mouen lliurement.

1.3

Què és la temperatura

Temperatura: és una magnitud que mesura l’energia calorífica d’un cos. La unitat del sistema internacional (SI) es mesura en Kelvin (K). Existeixen altres escales per mesurar-ho com per exemple: graus Celsius (oC), graus Fahrenheit (oF)

Celsius

Fahrenheit

Kelvin 29


Unitat de mesura Número de divisions Temperatur a fusió aigua Temperatur a ebullició de l’aigua Any

C

F

K

o

o

100

180

100

0 oC

32 oF

273 K

100 oC

212 oF

373 K

1742

1714

1850

Foto de l’inventor

Termòmetres

*Com passar

Termòmetre: és un instrument que mesura la temperatura. Esta format per un capil·lar. Quant l’alcohol s’escalfa es dilata i puja, quant s’ha refreda baixa.

30


2. Transmissió de la calor. 2.1. Conductors i aïllants. Conductor: és un material que deixa passar la calor.

Aïllants: materials que transmeten malament la calor. (ex: fusta, l’aire, l’aigua, el vidre, el plàstic,..).

31


Reflexió.

Refracció.

Definició. És el canvi de re

.És el canvi de direcció quan passa d’un medi a un altre que tenen diferent velocitat de propagació.

Imatge.

Exemple. Miralls: -Plans -Esfèrics: còncaus, convexos

Lent: -convergents -divergents

2.2 Propagació de la calor. Hi ha 3 formes de la propagació de la calor: Conducció: és una forma de propagació de la calor típica dels cossos sòlids. Convecció: és una forma de propagació de la calor típica dels cossos líquids i gasos. La part del líquid o gas que es calenta es dilata i la part freda baixa formant corrents de convecció.

32


2.3 Propagació de la llum.

La velocitat de la llum és de 300.000 km/s. Sempre viatge en línia recta. Com més dens es el medi menys ràpid va la llum. Mirall: es una superfície reflectora que és prou clara com per a formar una imatge. -Plans: és un mirall de superfície plana.

-Esfèrics: són trossos de esferes i distorsionen la imatge. --Còncaus: la superfície reflectora és la superfície interior i capgira la imatge.. --Convexos: la superfície reflectora es la exterior.

33


Lent: és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.

Convergents: són aquelles que concentren la llum.

Exemples: lents hipermetropia (no veuen bé de d’a prop), lupa,... Divergents: són aquelles que dispersen la llum..

34


Exemples: lents de miopia (no veuen bé de lluny),...

2.4 Propagació del so. La velocitat del so és de 340m/s. Com més dens es el medi més ràpid va el so. Posar Orella

35


Intensitat To Timbre

Definició Quantitat d’energia que arriba a la nostra orella És la freqüència d’ona És el que fa diferenciar dos sons que tenen la mateixa intensitat i to

Unitat de mesura Decibels (dB)

Tipus Fort/fluix

Hertz (Hz)

Agut/greu

NO EN TÉ

Diferents tipus de veu, instruments

Si passem de 60 dB és contaminació acústica. Eco: es la repetició d’un so reflectit en una superfície

36


El so entre pel pavelló auricular al passa pel canar arriba al timpà que vibra i passa la vibració a la cadena d’ossets (martell, enclusa i estrep) després la vibració arriba a la còclea (on hi ha els receptors). Els receptors passen la informació a traves de el nervi auditiu al cervell.

2.5 Descomposició de la llum: els colors. La llum blanca esta formada de tots els colors de l’arc de sant Martí. Això ho ha descobrir Isaac Newton.

(25 de desembre de 1642 JU – 20 de març de 1727 JU; 4 de gener de1643 GR – 31 de març de 1727 GR)

Objectes de color: L’objecte absorbeix la llum blanca i nomes reflecteix la del color que el veiem.

Objectes negres:  Quant la llum blanca arriba al objecte, els absorbeix tots i no en reflecteix cap.

Objectes blancs: Quant la llum blanca arriba al objecte, no absorbeix ningun i en reflecteix tots. 37


Ull:

Punt de màxim enfocament

La llum travessa la còrnia i passa a traves de la pupil·la (la mida canvia segons la lluminositat), després travessa el cristal·lí i arriba a la retina.

38


39


40


41


Tema 5: Cinemàtica -Cinemàtica: és la ciència que estudia el cossos. El moviment és relatiu, sempre depèn d’un punt de referencia. -Punt de referencia: és el punt que determina la posició d’un cos. -Posició d’un cos: És el punt on es troba un cos. -Cos en repòs: És un cos que no canvia de posició respecte el punt de referencia. -Cos en moviment (mòbil): És un cos que canvia de posició respecte el punt de referencia.

_____________________________________________________________________________

-Trajectòria: camí recorregut per un cos en moviment. Correspondria a la línia que ha seguit el mòbil -Desplaçament: pot ser 0 encara que el mòbil hagi recorregut un espai -Espai recorregut: es la longitud de la línia. Ens dona la distancia total recorda pel mòbil.

Trajectòria: es la mateixa

∆x = Xf - Xi ∆x: increment del desplaçament Xi: posició inicial Xf: posició final

42


Exemple:

Espai recorregut: 2 KM

Espai recorregut: 3 KM

Velocitat mitjana. Velocitat mitjana:

v = velocitat mitjana (m/s) e = espai (m) t = temps (s)

43


Acceleració Acceleració: és el canvi de velocitat

a= acceleració (m/s2) vi= velocitat inicial (m/s) vf= velocitat final (m/s) t= temps (s) Si l’acceleració és negativa vol dir que el mòbil frena o tira enrere. Si l’acceleració és zero vol dir que mòbil no canvia la velocitat (no accelera). Hem vist dos tipus de moviment en línia recta Moviment rectilini uniforme (MRU): és un moviment que té una trajectòria en línia recta constant (en línia recta). Moviment rectilini uniforme accelerat (MRUA): és un moviment que té una trajectòria en línia recta constant

Tema 6: 44


Forces FORÇA: és tota causa o acció capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos, o de deformar-lo. És mesura en Newtons (N) en el Sistema Internacional (SI). Per exemple per aixecar 100g fas una força d’un Newton, per aixecar 1 litre (1000g o 1Kg) fas servir una força de 10 Newtons. La explicació matemàtica de les forces la va donar Isaac Newton. Isaac Newton ( 1643 – 1727 )

Tipus de força A la natura existeixen dos tipus de forces: -Forces de contacte Són les que actuen si hi ha contacte entre el cos que fa la força i el cos que la rep. Ex: xutar una pilota, picar un clau amb un martell, aixecar un got d’aigua,...

-Forces de distància Són les que actuen sense que hi haguí contacte entre el cos que fa la força i el cos que la rep. Força de la gravetat (planetes girant al voltant del sol) Força magnètica (con atrau un imant al ferro) Força electrostàtica (com atrau el globus als cabells)

45


Les forces es representen en vectors (línies), aquest vector ens dona 4 aplicacions · Mòdul, intensitat o magnitud: és la quantitat de força expressada en Newtons (N) · Direcció: es la línia sobre la qual actua la força · Sentit: es la orientació cap a on va la força · Punt d’aplicació: es el lloc on es fa la força

Exercici Cas 1

· Mateixa direcció · Mateix sentit · Diferent intensitat · Diferent punt d’aplicació Cas 2

· Mateix punt d’aplicació · Diferent sentit · Diferent direcció · Diferent intensitat

46


Cas 3

· Mateixa intensitat · Diferent punt d'aplicació · Diferent direcció · Diferent sentit Cas 4

· Mateixa intensitat · Diferent punt d’aplicació · Diferent direcció · Diferent sentit

El pes MASSA: es la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos. La massa es mesura en Kilograms(Kg). PES: es la magnitud que mesura la força amb què la Terra atrau un cos. El pes es mesura en Newtons (N).

p = pes ( N ) m = massa ( Kg ) g = gravetat ( m/s2 )

47


1-Calcula el pes de tres kilograms de taronges a la terra: p=? p = 3 Kg · 9,8 m/s2 = 29,4 N

m = 3 Kg g = 9,8 m/s2

2-Les taronges del problema anterior van a la lluna, calcula quant pesen: p=? p = 3 Kg · 1,6 m/s2 = 4,8 N

m = 3 Kg g = 1,6 m/s2

3. Calcula el pes de 100 grams de farina a la Terra: p=? m = 100 grams = 0,1 Kg

p = 0,1 Kg · 9,8 m/s2 = 0,98 N

g = 9,8 m/s2 4. Calcula el pes d’una barra de quart a la Terra: p=? m =250g = 0,25 Kg

p = 0,25 Kg · 9,8 m/s2 = 2,45 N

g = 9,8 m/s2 6. Les taronges del problema 1 i 2 viatgen a un planeta extraterrestre on pesen 15 N. Calcula la gravetat d’aquest planeta imaginari: p = 15 N m = 3 Kg

g = 15 N / 3 Kg = 5 m/s2

g=? 6. Calcula el pes d’una persona de 50 Kg a la Terra i a la Lluna: Terra p=? 48


m = 50 Kg p = m · g = 50 Kg · 9,8 m/s 2 = 490 N g = 9,8 m/s2

Lluna p=? m = 50 Kg

p = 50 Kg · 1,6 m/s2 = 80 N

g = 1,6 m/s2

7. Calcula la massa d’una persona que esta en un planeta de 20 m/s 2 i pesa 100 N: p = 100 N m=?

m = 100 N : 20 m/s2 = 5 Kg

g = 20 m/s2

La Pressió PRESSIÓ: es la magnitud que mesura la força d’un cos dividit entre la superfície.

49


P = pressió (Pa)

Blaise Pascal

F = força (pes) (N)

1623 - 1662

2

S = superfície (m )

1 Pascal = 1 Newton entre 1 metre quadrat. Si la superfície del objecte es petita la pressió serà més gran (ex: bota) Si la superfície del objecte es gran la pressió serà més petita (ex: raqueta de neu)

Problemes de pressió

1- Calcula la pressió que fa una caixa quadrada de 20 cm de costat que te una massa de 8 Kg: m = 8 Kg S = c2 = 202 = 20 · 20 = 400 cm2 = 0,04 m2 F = m · g = 8 Kg · 9,8 m/s2 = 78,4 N

P = 78,4 N : 0,04 m2 = 1960 Pa

50


Pressió de fluids Els fluids poden ser líquids i gasos PRESSIÓ HIDROSTÀTICA : es la pressió que fa l’aigua sobre un cos

P = pressió hidrostàtica (Pa) = densitat (kg/m3)  densitat aigua 1 g / cm3 g = gravetat (m/s2) h = altura (m) La pressió hidrostàtica depèn de 3 coses: Densitat del fluid, Acceleració de la gravetat i Altura del fluid:

Problemes de pressió hidrostàtica 1. Calcula la pressió hidrostàtica que un té un objecte que es troba a 2m sota l’aigua: P = ρ · g · h = 1000 Kg/m3 · 9,8 m/s2 · 2 m = 19600 Pa ρ = 1000 Kg/m3 g = 9,8 m/s2 h = 2 metres 2. Calcula la pressió hidrostàtica de l’objecte anterior si estigues submergit dos Km sota el mar. La densitat de l’aigua del mar es de 1.030 Kg/m 3 51


P = ρ · g · h = 1030 Kg/m3 · 9,8 m/s2 · 2000 m = 20188000 Pa ρ = 1030 Kg/m3 g = 9,8 m/s2 h = 2 Km = 2000 m

52


53


54


55


56


Tema 7: Treball i energia TREBALL: és quan en aplicar una força sobre un cos, la força aconsegueix desplaçar el cos.

W = treball (Joules) F = força (Newtons) = desplaçament (Metres)

ENERGIA: és la capacitat dels cossos per canviar, o per fer un treball. És mesura en Joules (J). També es pot mesurar en Calories (Cal) i en Kilowatts per hora (Kwh) CARACTERISTÍQUES DE L’ENERGIA: - L’energia es pot emmagatzemar - L’energia es pot transportar - L’energia es pot transformar 57


- L’energia es pot transferir  El principi de la conservació de l’energia diu: l’energia ni es crea ni es destrueix sinó que és transforma.

Energia cinètica ENERGIA CINETICA: és l’energia que té un cos en moviment. Aquesta energia s’anomena energia cinètica (Ec).

Ec = energia cinètica: Joules (J) m = massa: Kilograms (Kg) v = velocitat: metres entre segons (m/s)

Problemes d’energia cinètica 1- Calcula l’energia cinètica d’un cotxe que va a 50 km/h i té una massa de 800 Kg.

Ec : energia cinètica: joules (J) m : massa (Kg) v : velocitat (m/s)

Ec : ? m : 800 Kg v : 50 Kg/h = 13,8 m/s

58


2. Un camió de 5000 Kg va a la mateixa velocitat que el cotxe anterior. seva energia cinètica.

Quina es la

Ec : ? m : 5000 Kg v : 50 Kg/h = 13,8 m/s

Ec : ½ · 5000 · 13,82 = 476.100 J 3. Calcula l’energia cinètica d’un cotxe de 800 Kg que va a 100 Km. Ec : ? m : 800 Kg v : 100 Kg = 27,7 m/s

Ec = 0,5 · 800 · 27,72 = 306.916 J

Si augmenten la massa d’un objecte el doble, l’energia cinètica queda multiplicada per dos. Però si augmentem el doble la velocitat, l’energia cinètica queda multiplicada per quatre.

Energia potencial POTENCIAL: és l’energia que te un cos quan es troba a certa altura. És mesura en E p.

EP = energia potencial (Joules) m = massa (Kilograms) g = gravetat (m/s) 59


h = altura (metres)

Problemes d’energia potencial 1. Calcula l’energia potencial que te un objecte de 2 Kg que es troba a 3 metres d’altura. EP = ? m = 2 Kg g = 9,8 m/s h = 3 metres

EP = m · g · h = 2 Kg · 9,8 m/s · 3 m = 58,8 J

1. El mateix objecte del problema anterior cau d’una altura de 10 metres. Calcula la seva energia potencial. EP = ? m = 2 Kg g = 9,8 m/s h = 10 metres EP = m · g · h = 2 Kg · 9,8 m/s · 10 m = 196 J 3. El mateix objecte anterior es troba a la lluna. Calcula la energia potencial si es troba a 10 metres. EP = ? m = 2 Kg g = 1,6 m/s h = 10 metres EP = m · g · h = 2 Kg · 1,6 m/s · 10 m = 196 J

60


Energia mecànica És la suma de l’energia cinètica més l’energia potencial. És mesura en Joules (J).

Em = energia mecànica Ec = energia cinètica Ep = energia potencial

C

Té energia potencial, però no té energia cinètica. Té energia potencial i cinètica. Té energia cinètica, però no en té de potencial. No té energia potencial ni cinètica.

Calcula l’energia mecànica d’una vagoneta de 1000 Kg en les quatre posicions representades sabent que te una massa de 1000 Kg que la posició 1 esta a 20 m, la posició 2 esta a 10 m, la posició 3 esta a 0 m i va a 50 Km /h i la ultima posició esta a 0 m i va a 0 Km/h.

Posició 1 EC = ½ · m · v2 = ½ · 1000 Kg · 02 = 0 J Ep = m · g · h = 1000 Kg · 9,8 m/s · 20 m = 196000 J 61


Em = Ec + Ep = 196000 J + 0 J = 196000 J

Posició 2 Ec = ½ · m · v2 = ½ · 1000 Kg · 100 Km/h 2 = 0,5 · 1000 · 10000 = 5000000 J Ep = m · g · h = 1000 Kg · 9,8 m/s · 10 m = 98000 J Em = Ec · Ep = 5000000 J + 98000 J = 5098000 J

Posició 3 Ec = ½ · m · v2 = ½ · 1000 Kg · 50 Km/h2 = 0,5 · 1000 · 2500 = 1250000 J Ep = m · g · h = 1000 Kg · 9,8 m/s · 0 m = 0 J Em = EC · Ep = 1250000 J + 0 J = 1250000 J

Posició 4 Ec = ½ · m · v2 = ½ · 1000 Kg · 0 Km/h2 = 0 J EP = m · g · h = 1000 Kg · 9,8 m/s · 0 m = 0 J Em = E c · E p = 0 J + 0 J = 0 J

Manifestacions de l’energia FONTS D’ENERGIA: són el conjunt de recursos de existents a la natura, a l’abast de l’ésser humà, amb els quals pot obtenir l’energia necessària per desenvolupar les seves activitats. Les fonts d’energia es troben a la natura, el sol es la font primària. La nostra societat es basa en el petroli i el carbó. L’energia, es pot manifestar en moltes formes: llum, calor, moviment, etc… Hi ha 2 tipus: -Energia renovables: no s’acaben mai (sol, vent , mar, etc...) -Energia no renovables: s’acaben (carbó, gasolina, etc...) 62


Per estalviar energia: apagar les llums, etc...

Magnituds Físiques Magnitud

Definició

Espai

És la longitud de la línia que marca la trajectòria, és a dir ens dona la distancia recorreguda pel mòbil. És un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment. És el desplaçament total que hem fet dividit entre el temps que hem tardat. És el canvi de velocitat que es produeix en un cos en moviment.

Temps

Velocitat

Acceleració

Temperatura

Força

Massa

Unitat

Formula

m (metres)

S (segons)

m/s (metres segon)

m/s2 (metres segon al quadrat)

És una magnitud K (kèlvins) que mesura l’energia calorífica d’un cos. És tota causa o acció capaç de modificar l’estat de Newtons (N) moviment d’un cos, o de deformar-lo. És la magnitud que mesura la quantitat

Kilograms (Kg)

__ 63


Pes

Pressió

Pressió hidrostàtica

Energia

Energia cinètica

Treball

Energia potencial

Energia mecànica

de matèria que hi ha en un cos És la magnitud que mesura la força amb què la Terra atrau un cos És la magnitud que mesura la força d’un cos dividit entre la superfície És la pressió que fa l’aigua o un gas sobre un cos És la capacitat dels cossos per canviar, o per fer un treball És l’energia que té un cos en moviment És quan en aplicar una força sobre un cos, la força aconsegueix desplaçar el cos És l’energia que te un cos quan es troba a certa altura És la suma de l’energia potencial i l’energia cinètica

Newtons (N)

Pascals (Pa)

Pascals (Pa) _ Joules (J)

Joules (J)

Ec = ½ · m · v 2

Joules (J)

W=F·

Joules (J)

EP = m · g · h

Joules (J)

Em = Ec + Ep

64


Laboratori

65


Els diferents mars. Negre: 120g de sal per litre. Mediterrani: 60g de sal per litre Bàltic: 14g de sal per litre

Materials: -Bascula. -Erlenmeyer. -Pesos. -Aigua. -Sal. -Proveta graduada (gran). -Olives

Procediment: Agafen un litre d’aigua i el posem a la proveta, tirem sal segons la quantitat que toca per mar (ho he escrit al principi). Col·loquem la oliva a el recipient i observem que passa.

66


Hipòtesis: Crec que la del mar Bàltic no flotarà i la del negre segur.

Conclusió: La del negre flota perquè l’aigua amb sal te una gran densitat.

Sessió 2: GEL Material: -Placa de petri. -Aigua. -Colorant. -Sal.

Procediment: 1- Posar aigua a sobre de la plaça de petri. 2- Posar l’aigua amb sal. 3- Congelar l’aigua. 4- Abocar el colorant a sobre de l’aigua congelada.

Hipòtesis: Crec que l’aigua amb sal no es congelarà.

Conclusió: L’aigua amb sal té uns trossets blancs (sal) que es veuen amb el colorant. Si hi hagués més sal és trencaria. 67


Sessió 3: Formació de roques magmàtiques o ígnies. Material: -Vas de precipitats. (diferents mides) (simbolitza la cambra magmàtica) -Cera. (simbolitza el magma) -Sorra de platja. (simbolitza la litosfera) -Cullera. (l’utilitzem per preparar l’experiment) -Aigua. (simbolitza el mateix que la sorra de platja)

Procediment: 1- Hem fos la cera i l’hem posat en el vas de precipitats gran. 2- Hem posat uns 0’5 cm de sorra. 3- Després fins els 200 ml de aigua. 4- Ho hem escalfat amb el fogo. 5- Em vist que passava.

Hipòtesis: 68


Crec que el magma pujarà.

Conclusió: El magma ha pujat però no tot, el que s’ha quedat a sota representa les roques plutòniques i les que han pujat les volcàniques.

Sessió 5: comparació entre aigua i alcohol Material: -Aigua -Alcohol -2 fogons -Llumins -2 plaques de petri -2 termòmetres

Procediment: Em col·locat l’alcohol i l’aigua a les plaques de petri, després hem posat les plaques de petri a sobre dels fogons i els termòmetres els hem posat dins de l’aigua i del alcohol. I hem anotat a la taula la temperatura dels líquids amb el pas del temps Temps 0 2 4 6 8 10 12

Aigua 25 41 59 78 93 103* 103

Alcohol 25 52 79 85* 85 85 85 69


14 16

103 103

85 85

Hipòtesis: Crec que l’aigua a 100ºC és té que evaporar. I el alcohol més o menys a 80ºC.

Conclusió: A partir dels 103ºC l’aigua no ha pujat més de temperatura perquè estava passant de líquid a gas. I amb el alcohol el mateix però ha passat abans perquè el seu punt d’ebullició és inferior al de l’aigua.

70


Sessió 6: Construcció d’un disc de Newton 1- Introducció: Volem construir un disc per comprovar si la barreja dels colors llum formen la llum blanca.

2- Material i mètode: -CD -Bala de vidre -Pega -Tisores -Regle -Llapis de colors -Paper

Pinten el paper amb els colors de l’arc iris i el retallem amb la forma del disc, enganxem la bala a la part inferior del CD amb la pega.

3- Resultat: Al girar el disc veiem la llum blanca

4- Conclusió: Tots els colors llum formen la llum blanca.

71


Sessió 7: la llet màgica.

1- Introducció: Mirem que passa amb la llet i el detergent.

2- Materials i mètode: -Llet (sencera) -Detergent -Colorants (blau, verd, groc,...) -Recipient

Posem la llet al recipient amb el detergent. Tirem el colorant i esperem...

3- Resultat: La llet i el detergent fan formes estranyes.

4- Conclusió: El detergent trenca la grassa de la llet movent el colorant i fen formes estranyes.

72


73


9. QUI REACCIONA MÉS RAPID? Introducció Anem a calcular la velocitat de reacció de cada mà. Material i mètode -Metre Un company llança el regle sense avisar i l’altre ha de agafar-lo el més ràpid possible.

Resultat

1 2 3 4 5 Mitjana Temps reacció

Mà esquerra espai (cm) 20 12 5 24 8 13’8 167’167

Mà dreta espai (cm) 24 20 17 17 10 17’6 188’785

Total 15’7 177’976

Conclusió Veiem que cada mà té un temps de reacció diferent, que més o menys en cada mà cada cop ho fem millor.

74


Qui reacciona més ràpid?

1.

Escriu la mitjana de l’espai en centímetres i del temps de reacció en ms de tota la classe amb cada mà. (només has de mirar la columna de la mitjana de la mà dreta i de la mà esquerra).

Espai (cm)

2.

Mà dreta

14,1

169,1

Mà esquerra

15,4

176,5

Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels nois de la classe. Espai (cm)

3.

Temps reacció (ms)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

13,6

166

Mà esquerra

14,4

170,9

Dues mans

14,02

168,5

Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels noies de la classe. Espai (cm)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

14,6

172,1

Mà esquerra

16,4

182

Dues mans

15,49

177

4.

Qui reacciona més ràpid, els nois o les noies? Considerant que estem parlant de mi·lisegons, creus que per la diferència de temps podem donar-ho com una afirmació universal? El nois, no podem donar-ho com una afirmació universal.

75


5. Qui és el noi més ràpid de la classe ? L’Álex Corrigüelas.

6. Quina és la noia més ràpida de la classe? L’Alicia Golderos.

7.

En general (mira tota la llista), els dretans són més ràpids amb la mà dreta que amb l’esquerra? I els esquerrans ? Si, i els esquerrans al revés.

8. En general, pots afirmar que amb l’entrenament, cada vegada es reacciona més ràpid? Si, en general.

9.

Escriu les dades de les dues classes mirant les dades de la graella gran

2n B

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

13,6

166

14,4

170,9

14,02

168,5

Noies

14,6

172,1

16,4

182

15,49

177

TOTAL (nois i noies)

14,1

169,1

15,4

176,5

14,76

172,8

76


2n A

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

16,6

183,6

18,6

194,1

17,6

188,8

Noies

13,9

168

14,2

169,3

14

168

TOTAL (nois i noies)

15,3

175,8

16,4

181,7

15,8

178,7

Escriu un resum amb unes quantes frases de tots els resultats:

-A la classe de 2n B els nois són més ràpids que les noies.

-A la classe de 2n A els nois són més lents que les noies.

-En global 2n B es més ràpid que 2n A.

-Ha sortit millor amb la ma dreta que la esquerra tan a A com a B en general.

-La velocitat de reacció més alta ha sigut de 77,9.

77


PRACTICA 11: Els sentits I TACTE

Introducció

OLFACTE

Experimentarem amb els sentits. -Retolador blau -Retolador negre

Material i Mètode

Resultat

Una persona agafa amb la mà bona un retolador i l’altre li marca un punt al avantbraç i l’altra ha de marcar a on ho ha notat, desprès es fa el mateix amb el tou del dit.

Hem vist les diferents parts del cos tenen diferents sentits.

Hi ha més receptors a el tou del dit que a la avantbraç. Conclusió

GUST

-Llapis -Maquineta Olores el llapis i desprès fas punta amb la maquineta i ràpidament el olores i compares les dos olors. Al olorar ens hem donat compte de que fa més olor després de fer punta Al fer punta treus més serradures i fa més olor.

-Bastonets de les orelles -Cafè -Aigua amb sucre -Aigua amb sal -Vinagre -Llimona -Gots Un company en ha sucat el bastonet de les orelles en un dels líquids i ens el ha posat en la llengua. Hem trobat les diferents zones del sabor.

78


Practica 12: Els sentits II VISITA Introducció

OÏDA Experimentarem amb els sentits. - __ _ __

Material i Mètode

Resultat

-Paper “de colors”

- Full amb una X i un punt dibuixat

Mirem el paper “de colors” i direm quin nombre veiem.

Et separes el full de la cara i després el vas apropant poc a poc.

Veiem el 5, 8, 29, 74. Si tens dislèxia ho veuràs un altre

Hi ha un moment que si estàs mirant a la X i el vas apropant el punt hi ha un moment que desapareix. Hi ha un punt cec en el ull en el punt en el que el nervi òptic toca amb el ull.

Es posen uns companys a dreta i esquerra, i donen palmades i ens cal dir si venen de dreta o d’esquerra les palmades. Ens donem compte de que si venen de més lluny acostumen a fallar en canvi si venen de a prop acostumen a encertar en les que venen. Podem veure que serveix la orella per escoltar millor i per captar les ones del so.

Conclusió numero

Pràctica 13: cultiu dels microorganismes del teclat de l’ordinador i mòbil 79


1- Introducció: Anem a mirar els microorganisme que hi ha dins d’un teclat d’ordinador i del mòbil.

2- Material i mètode: -Placa de petri -Medi de cultiu -Bastonets d’orelles -Ordinador i mòbil

Passem el bastonet de les orelles per sobre de la superfície que volem mirar, després ho posem a la placa de petri hi observem que passa.

3- Resultat: Veiem més bacteris del habitual.

4- Conclusió: Hi ha més bacteris en el teclat del ordinador perquè es queda entre les tecles i la pantalla del ordinador rebota part dels bacteris.

PRÀCTICA 14: cultiu dels bacteris de la llet 80


1- Introducció: Anem a observar els bacteris de la llet fermentada

2- Material i mètode: -Placa de petri -Medi de cultiu -Llet fermentada -Bastonets de les orelles

Agafem la llet amb els bastonets i ho posem a la placa de petri i observem el cultiu...

3- Resultat:

4- Conclusió: Hem demostrat que a la llet hi ha bacteris.

Secció 15: Metamorfosis Introducció:

81


La metamorfosis és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estats del seu desenvolupament.

Cuc de la farina:

La mare posa l’ou a un aliment, quan l’ou creix surt i es transforma en una pupa que amb el temps es farà un escarabat.

Granota:

El ou passa a ser una larva, a la larva li acaben creixen cames i per últim els braços i al a fi es transforma en un granota adulta.

Practica 16: Reacció química Hem barrejat Nitrat de plom i Iodur de potassi i ha aparegut Iodur de plom.

82


Observació d’uns gàmetes d’un musclo. Hem fet la dissecció d’un musclo i hem vist els espermatozoides i els òvuls.

83


Valoració personal Trobo que estaria millor fer més practiques de Laboratori, perquè com només anem un cop a la setmana passa molt temps d’una classe a una altre i per això s’obliden coses, també estaria 84


bÊ que en comptes de entregar-ho tot en un sol dossier, cada trimestre entregar el seu dossier corresponent. Malgrat això he trobat naturals com una bona assignatura.

85

Montes_Joel_dossiernaturals2neso_13-14  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you