Issuu on Google+

Treball d’informàtica.

Alex Quesada Hidalgo Adrià Alay Romero jjj

jjj


Índex pàg. Història de la informatica........................................

3

L' ordinador..............................................................

4

Components.............................................................

6

Part interna...............................................................

8

Sistema operatiu.......................................................

10

Articles.....................................................................

11

Notícies....................................................................

13

Pàgines recomanades...............................................

15

Entrevista.................................................................

16


Història de la informàtica La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potenciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc. El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.


L'ordinador Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil. Està formada per un conjunt de circuits integrats i d'altres components relacionats que pot executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb les instruccions que rep per part d'un usuari o d'un programa. Els primers aparells que més s'assemblen als ordinadors actuals són de meitat del segle XX (19401945), tot i que el concepte de computador ja existia prèviament (vegeu àbac i altres calculadores mecàniques). És una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-los en informació útil. Un ordinador és una col lecció de circuits integrats i altres components relacionats que pot executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb el indicat per un usuari o automàticament per altre programa, una gran varietat de seqüències o rutines d'instruccions que són ordenades, organitzades i sistematitzades en funció a una àmplia gamma d'aplicacions pràctiques i precisament determinades, procés al qual se li ha denominat amb el nom de programació i al que ho realitza se li crida programador. Els primers ordinadors electrònics eren de la mida d'una gran habitació, i consumien l'energia equivalent a la de centenars d'ordinadors personals (PC) actuals. Els ordinadors moderns estan basats en circuits integrats minúsculs i són molt més potents (milions de vegades més) que abans, mentre que ocupen molt menys espai. Fins i tot poden ser de la mida d'un rellotge de polsera i alimentats per una pila. Els ordinadors personals són avui dia la icona de la societat de la informació i és en el que pensa la majoria de gent en sentir la paraula ordinador, tot i que avui dia la forma més comuna d'ordinadors són els ordinadors encastats. Aquests ordinadors són petits i simples, i normalment són usats per controlar altres dispositius: des d'avions de combat, robots industrials o càmeres digitals fins a joguines infantils. La principal característica que el diferencia d'altres màquines similars és que és una màquina de propòsit general, és a dir, que pot realitzar diverses tasques segons les possibilitats del llenguatge de programació i el hardware.

El model en què es basen els ordinadors actuals és arquitectura de Von Neumann, és a dir, que utilitzen la memòria principal per emmagatzemar dades i instruccions alhora, característica que els permet executar programes diferents, sent per tant una màquina de propòsit general. Això els


diferencia d'altres aparells com les calculadores no programables.

Funcionament Allò que defineix els ordinadors moderns i els diferencia de la resta de màquines és que aquests poden ser programats. Es pot donar una llista d'instruccions (el programa) a l'ordinador i aquest les guardarà i les durà a terme en algun moment. En la majoria de casos, les instruccions dels ordinadors són simples: afegir un número a un altre, moure unes dades d'un lloc a un altre, enviar un missatge a un dispositiu extern, etc. Aquestes instruccions es llegeixen des de la memòria, i en general són executades en el mateix ordre en què han estat donades. Hi ha però instruccions especials per indicar a l'ordinador que ha de saltar (endavant o endarrere) cap algun altre punt del programa, i continuar executant-se des d'allà. Aquestes instruccions s'anomenen instruccions de salt (o branques). Fins i tot es pot fer que aquestes instruccions siguin condicionals, de manera que es poden executar diferents instruccions en funció del resultat d'alguna operació anterior, o d'algun esdeveniment extern. Molts ordinadors suporten directament subrutines, proporcionant un tipus de salt que "recorda" el lloc des d'on ha saltat cap a una altra instrucció, per retornar-hi quan la subrutina hagi acabat i continuar executant des d'aquell punt. L'execució d'un programa es pot comparar amb llegir un llibre. Tot i que una persona normalment llegirà cada lletra i línia seqüencialment, també pot tirar enrere en el text, o saltar-se paràgrafs sencers d'escàs interès. De forma similar, un ordinador pot anar enrere i repetir les instruccions d'alguna secció del programa una vegada i una altra, fins que es compleixi alguna condició interna. Això s'anomena flux de control del programa, que és el que permet a l'ordinador executar tasques repetidament sense intervenció humana. Comparativament, una persona usant una calculadora pot fer les operacions aritmètiques bàsiques com sumar dos números amb pocs passos. Però sumar tots els números de l'1 al 1000 requeriria milers de petjades de tecla i molt temps, amb la quasi-certesa de cometre algun error. En canvi, un ordinador es pot programar per fer això amb només unes poques instruccions


Components MONITOR És la pantalla de l'ordinador per on podem visualitzar el que estem fent. És com una televisió. Però aquesta, nomes transmet imatges descodificades en canvi l'ordinador transmet imatges i textos mitjançant una targeta de vídeo.

MÒDEM Un mòdem és un aparell electrònic capaç de convertir una senyal digital de dades en una altra analògica que pugui ser transmesa per un canal dissenyat per a senyals analògiques. Així doncs, les dues principals funcions d'aquest dispositiu són la modulació i demodulació d'un conjunt de dades, d'aquí el seu nom: modulador-demodulador. Els mòdems actuals inclouen moltes funcions addicionals, com el marcatge automàtic, mètodes de compressió i correcció de dades, etc. Per aixòsón configurables per programari mitjançant comandes especials encara que surtin de fàbrica amb una configuració per defecte. Hi ha diverses series de comandes estàndard, o més aviat, acceptats per la majoria de fabricants, com per exemple les comandes Hayes. Al dia d'avui, hi ha mòdems USB amb un portatargetes SIM integrat (per exemple, Huawei E220), és a dir, només es necessita un port d'USB i un mòdem per connectar-se a Internet. La paraula Mòdem és oficial a Catalunya ja que va ser inclosa el març de 2007 al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.[1]

RATOLÍ Article principal: Ratolí (ordinador) El ratolí (de la traducció de mouse en anglès) és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.


Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla. TECLAT Un teclat de computadora és un periféric, físic o virtual (per exemple teclats de pantalla o teclats táctils), utilizats per a la introducció d'ordres i dades en una computadora. Té el seu origen en els teletips i les màquines d'escriure elèctriques, que és van utilitzar com a teclats dels primers ordinadors i dispositius d'enmagatzematge (grabadores de cinta de paper y targetes perforades). IMPRESORA Una impressora es un perifèric d'una computadora que permet produïr una copia permanent de textes o gráfics de documents guardats en format electrònic, imprimint en paper les dades en medis físics, utilitzant carrets de tinta o tecnología làser. Moltes impressores són utilitzades com a periférics, i estàn permanentment unides a la computadora per un cable. ESCÀNER

Un escàner és un dispositiu que explora un espai o una imatge, i els tradueix en senyals elèctrics per al seu processament. També el podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una imatge analògica en una digital. Per a digitalitzar una imatge s'ha de transformar primer en senyal elèctric i, posteriorment aquest senyal elèctric s'ha de transformar en senyal digital perquè sigui reconeguda per un ordinador.

ALTAVEUS Un altaveu és un transductor electroacústic que converteix un senyal elèctric en so. En els sistemes de música és l'element que més determina la qualitat del so. En la seva versió reduïda, on s'aplica directament a l'orella de l'oient, rep el nom d'auricular.


Part interna PLACA BASE és la targeta de circuits impresos central a l'ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifèrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc.

PROCESSADOR és el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen les característiques fonamentals de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l'emmagatzemament primari i els dispositius d'entrada/sortida. Es coneix com a microprocessador la CPU que és manufacturada amb circuits integrats

DISC DUR

és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

FONT D'ALIMENTACIÓ

és un giny o sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribució d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta. VENTILADOR Té la funció de refrigerar els components de l'ordinador, en especial el microprocessador per evitar


que es sobreesclafin. MEMÒRIA RAM

és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. Actualment es produeixen mitjançant circuits integrats.

MEMÒRIA ROM

és un tipus de memòria electrònica de la qual només se'n pot llegir la informació que du gravada. Per tant, s'exclou la possibilitat d'escriure-hi un altre pic una vegada aquesta hi sigui fixada. Segurament el tipus d'unitat ROM més famós sigui el disc compacte (CD-ROM), tot i que pot prendre les més diverses formes.

TARJETA DE SO

és un dispositiu, normalment intern, que permet obtenir un senyal d'àudio analògic a partir d'informació digital.

TARJETA GRÀFICA

és una targeta d'expansió per a una ordinador, encarregada de processar les dades provinents de la CPU i transformar-los en informació comprensible i representable en un dispositiu de sortida, com un monitor o televisió. Les targetes gràfiques més comunes són les disponibles per a les computadores compatibles amb la IBM PC, a causa de l'enorme popularitat d'aquestes, però altres arquitectures també fan ús d'aquest tipus de dispositius.

TARJETA DE XARXA

és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa.


SISTEMA OPERATIU El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.[1] El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.

Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac OS X;[4] també Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils; Microsoft Windows és una família de sistemes operatius propietaris més utilitzat en els ordinadors personals i és el més habitual dels sistemes operatius per a ordinadors personals, amb un 90% de la quota de mercat


ARTICLES Saps quan es va crear el primer disc dur? Fecha: 15 Septiembre, 2002 Actualizado el: Noviembre 3, 2003 En septiembre de 1956 IBM creó en sus laboratorios de San José, California, el RAMAC 305 (RAMAC: Random Access Method of Accounting and Control), el primer sistema de almacenamiento con disco duro del mundo. Una magnífica pieza de ingeniería con 50 platos de 24 pulgadas (60.96 Centimetros) de diámetro que giraban a 3.600 rpm, usaba aire comprimido para evitar que la única cabeza de lectura/escritura no chocara con las superficies de los discos. La creación de esta unidad permitió el nacimiento de la industria DASD (Direct Access Storage Device). Esta máquina permitía el almacenamiento de cinco millones de caracteres (5MB Megabytes de información). Su nombre obedece a las iniciales en inglés de Método de Acceso y Control Aleatorio (RAMAC) y permite el manejo de millones de datos por segundo para ser usados en sectores gubernamentales, financieros y en aplicaciones científicas.

Las primeras palabras en un disco duro


En Feb. 10, 1954, los ingenieros escribieron y leyeron las primeras palabras almacenadas satisfactoriamente en un disco duro: "This has been a day of solid achievement.", que en español significa "Este ha sido un dia de gran logro" y entonces el soporte a el Almacenamiento Masivo habia nacido.

Que es FireWire? Fecha: 20 Septiembre, 2002 Actualizado el: Abril 19, 2003 Lo primero que se puede decir es que es un puerto de alta velocidad diseñado por Apple, para la conexión de perifericos en un computador. Obviamente como tantas tecnologías diseñadas por Apple, no son de su uso exclusivo. De hecho gracias a esta tecnología se van a poder conectar nuestros computadores con productos electrónicos como camaras digitales o sistemas de música, algo hasta ahora más complicado.

Dónde está la gracia Como detalles destacados, tambien conocido por IEEE 1394, están su gran rapidez, su capacidad de aceptar conexiones en "caliente", o sea sin apagar ni reiniciar el computador, todo lo contrario a los buses SCSI. Para que te hagas una idea de la diferencia en velocidad, un periferico conectado mediante Universal Serial Bus (USB) alcanza una velocidad máxima de 12 Mb por segundo, frente a los 400 Mb (50 MBps) por segundo que puede llegar a alcanzar la conexión mediante FireWire. Los cables que se manejan en este interface tienen 6 pines para datos y fuerza, llegando a conectar hasta 63 perifericos en la cadena mediante cables de hasta 4,25 metros d elongitud. Conviene reseñar la importancia de alimentar a los periféricos con un único cable, que haría de cable de corriente y de cable de datos, seguro que más de uno de ustedes tiene el escritorio de trabajo que parece un nido de culebras de tanto cable...


Después de todo esto, algunos no dudan en reseñar que tanto FireWire como USB han sido unos de los cambios más importantes que la informatica ha sufrido en los últimos tiempos, sobre todo debido a su capacidad de conectar perifericos en caliente. (USB sería mejor para perifericos de entrada/salida, debido a la menor cantidad de datos que necesitarían transferir). Y a todas estas ventajas, le añadimos que se esta poniendo de moda, con lo que cada vez se encuentran más perifericos en el mercado, sobre todo de almecenamiento (ZIP, discos duros, Jaz,CD-RW, etc...) que usan este tipo de conexión. Casas como Dell, Gateway o HP estan empezando a vender equipos con este interfaz incorporado. Y Apple en sus G4, nuevos iMac y PowerBook G3 tambien lo utiliza.

NOTÍCIES Facebook hauria d’adoptar Bing com a motor de cerca recomanat... o comprar Yahoo! A la xarxa social només li manca aquesta pedra per construir un mur ben sòlid amb el qual contenir Google, una cosa que sense cap mena de dubte li encantaria a Microsoft, la seva “amiga de l’ànima” en aquests moments. Llegiu la resta d'aquesta opinió al bloc "L'evangelista tecnològic", de Guillem Alsina

L’ús de WhatsApp també presenta problemes de seguretat Aquesta aplicació per a mòbils que facilita l’intercanvi de continguts en una barreja entre Twitter i SMS/MMS, s’ha fet molt popular en els darrers temps. Més informació

Apple li treu partit en vendes als seus gàdgets de consum Les vendes d'ordinadors Apple per a negocis es disparen, i els analistes atribueixen aquest efecte a l’èxit de l’iPhone i l’iPad entre els consumidors domèstics. Més informació Segons informen, els dispositius amb Android “rootejats” (és a dir, als quals se’ls ha


hackejat per obtenir accés com a superusuari o root) no poden descarregar i reproduir pel·lícules del nou servei de Google que es pot trobar a través del Market d’Android, quelcom que serà degut probablement a temes de drets de propietat intel·lectual i copyright per tal d'evitar còpies il·legals Segons els últims rumors filtrats sobre la nova versió de la videoconsola Wii, el comandament d’aquesta podria disposar d’una petita pantalla multitàctil, i la consola portàtil Nintendo DS podria actuar com a comandament reemplaçant a aquest

Microsoft presenta la primera actualització de Windows Phone 7 Quan la seva plataforma per a smartphones encara no compta gaire en el mercat a l’espera del llançament dels primers Nokia que l’adoptaran, la companyia de Redmond ja està anunciant una actualització que corregeix algunes mancances del sistema i ofereix alguna nova funcionalitat. Més informació

Sony recupera gradualment la normalitat a la PSN La multinacional japonesa nega un nou atac hacker (ja en seria el tercer) però admet haver patit un problema de seguretat ja corregit, i deixa a entendre que ningú es va poder aprofitar de la seva existència. Més informació


PĂ€GINES RECOMENADES http://patagenial-pata.blogspot.com http://nelson.nelson-nelson.blogspot.com http://yoshimaker.mx.gs/ http://pokeyplay.com http://rapidshare.de http://megaupload.com http://yoshimaker.netfirms.com/ http://www.jssoftware.tk/ http://alphaexgames.com/ http://nanaelgames.com/ http://www.speccy.org/remakesgraph/index.htm http://www.comunidadgm.org/


Entrevista Impulsor de diverses xarxes i esdeveniments de networking a Catalunya i també a fora Antoni Porras: the networKING Hi parlem de les dificultats d'encetar una activitat així a casa nostra i dels avantatges del networking

Informàtica.cat – Com definiries el networking? Antoni Porras – A l’actualitat se’n parla molt de Networking, gràcies especialment al “boom” de les Xarxes Socials a Internet. Hi han moltes definicions i posar-se d’acord no és feina fàcil, aquesta seria la meva: “Networking és l’art de crear, gestionar, ampliar i mantenir la xarxa de contactes, bé sigui via on-line (virtual: xarxes socials, professionals, missatgeria instantània, blog, web, ..) com també off-line (presencial: esdeveniments, trobades, activitats, dinars i sopars de negocis, …) de manera que ambdues parts guanyin, es generin sinergies, col·laboracions, negocis, …i s’aconsegueixin i consolidin relacions duradores i de confiança, intercanviant idees, consells, informacions, contactes, referències,… cuidant les relacions de manera estructurada i metòdica”. En el meu cas, com a pioner del networking professional a Espanya a més de ser la meva feina, és sobretot un estil de vida, una actitud. Gaudint de totes les interaccions del dia a dia. I.cat – La teva empresa, APSNetworking, es guanya la vida a base de fer que la gent es conegui. Ens ho expliques una mica? A.P. – Bé, tinc diferents línies de negoci, totes relacionades amb els contactes, les referències i les relacions, amb la gestió estratègica dels contactes a nivell local, nacional i internacional. Connectem persones i empresaris, i els aconseguim augmentar la seva xifra de negoci fent contactes per a captar nous clients, i també aconseguir descomptes i promocions. No només això, també obtenim informació per catalitzar els processos, per això organitzem trobades presencials periòdicament: • 6º NetworkerClub (Networking Business Club) • 1er. Club de Networking professional espanyol, pioners a Espanya • Organitzem esdeveniments presencials mensualment a diferents ciutats, per exemple a Barcelona tots els 2ns dijous i a Madrid els 3rs dijous de mes, també puntualment a altres ciutats. • Aquí tothom pot pertànyer essent Membre (no paga) o fer-se Soci (pagant una petita quota)


• Formació: és fonamental per aprendre de manera ràpida i efectiva tot el que ens ofereix el networking. • Conferències • Cursos • Networking • Social Media • Identitat digital • Parlar en públic • Monogràfics: Facebook, Twitter, Youtube, … • APSNetworKING Consultoria estratègica & networking • Sóc facilitador de contactes i catalitzador de negocis • Especialistes en Netwoking Plans des del Social Media plan fins prospecció comercial i investigació de mercats • Aquí hi ha empreses que volen venir a vendre a Espanya o bé empreses d’aquí que volen internacionalitzar I.cat – Imaginem que jo acabo de muntar una empresa i no tinc clients. Vull buscar-ne i per això decideixo establir un pla de networking amb un professional com tu. Quines mesures acostuma a incloure un pla d’aquest tipus? A.P. – D’entrada és important saber què és el que volem, segmentar de manera molt definida a on volem anar, llavors marcar un Networking Plan i seguir aquest pla d’accions. El primer pas es fer una petita auditoria de quines eines estan fent servir l’empresa o el professional. Veure quines son les més adequades segons el seu sector, llavors també aplicarem diferents mètriques per avaluar què estem fent i si són més efectives unes o altres. Hem de seguir una sèrie d’indicadors de saber on som i on volem anar. És important tenir una estratègia, per tenir posicionament, presència, visibilitat i, sobretot, credibilitat. Molt important son les keywords (paraules clau) que curiosament la majoria no tenen, és un dels 1rs exercicis que recomano. Per poder focalitzar i començar la recerca ordenadament. Saber com s’està gestionant els contactes, bé siguin clients, proveïdors, possibles clients, col·laboradors, i si fan servir bases de dades, cercant quin tipus d’informació tenen i en quins formats o programes ho tenen. I.cat – Aquells qui ara mateix estiguin llegint això potser pensaran que cal algun tipus de “do de gents” per dur endavant una estratègia de networking, com ara saber parlar en públic. És


cert això? A.P. – En funció del nostre caràcter ens trobarem més a gust en l’on-line darrera la pantalla de l’ordinador i altres de caire més comercial o extrovertit, el que realment és efectiu és la combinació dels 2 tant virtual com presencial. Vaig crear un format d’esdeveniment justament on els assistents de manera voluntària podien presentar els seus negocis, idees, projectes,… Està clar que si aprenem i arribem a dominar una serie de tècniques com parlar en públic ens ajudaran especialment per l’èxit de la nostra empresa. Parlar en públic és una de les assignatures pendents de molta gent al nostre país, per la qual necessitem molta pràctica a banda de tècniques. També conèixer el llenguatge no verbal ens ajudarà als esdeveniments a ser molt més efectius. I.cat – El networking online ha anat guanyant importància gràcies a serveis com els proporcionats per LinkedIn o Xing, però necessitem continuar gaudint d’un networking presencial? A.P. – Efectivament; l’explosió de les Xarxes Socials a nivell virtual (on-line) han ajudat considerablement a donar a conèixer aquesta paraula. No obstant el veritable poder del Networking es troba en la combinació entre el virtual (on-line) i el presencial /cara a cara (off-line), sobretot es basa en la confiança. I.cat – Tinc poc temps i recursos per començar una estratègia de networking. Què em recomanes per anar al gra? A.P. – El 1r de tot és entendre que el networking és la manera més efectiva i econòmica de fer negocis. No obstant també vol dir temps i per tant recursos, però si es té una estratègia pot arribar a ser molt efectiva amb una inversió molt reduïda. El networking funciona però també s’ha de treballar. • Obrir el teu perfil a diferents xarxes generalistes: • Socials, la líder indiscutible és Facebook • Professionals, veure quina és la més adient segons el nostre mercat, les més importants son LinkedIn, Xing, Viadeo,… • Verticals, del teu sector o mercat • Per interessos, existeixen moltes eines especifiques. • Marcar un calendari d’esdeveniments a nivell local, nacional i/o internacional I.cat – Networking professional però… també personal? A.P. – Absolutament; és fonamental crear relacions de confiança, llavors es generen els negocis. Bé, m’agrada aquesta matització, ja que quan es parla per exemple a les xarxes socials, molts han pensat


de manera errònia que és per xatejar o potser lligar, però darrera d’aquestes potents eines hi ha molt de negoci si es coneixen bé. Depenent del sector on treballem passarem del professional al personal i al revés també. Pensem que tenim productes que són de consum, i estan en un mercat transversal, llavors ens interessa tenir una massa crítica important, si són més específics també hi ha canals per optimitzar el nostre negoci, i poden ser des d’un contacte personal. La meva recomanació és no descartar mai a ningú. I.cat – Parla’ns una mica dels esdeveniments que has organitzat en aquests darrers anys aquí i a fora A.P. – Segons la teoria dels 6 graus de separació, vaig marcar al mapa mundial 6 ciutats per diferents motius, en aquest cas van ser: Buenos Aires, Santo Domingo, Miami, Montecarlo, Moscou i Dubai. Moscou vaig haver de canviar-ho ja que pel conflicte amb Ossètia del Sud hi havia problemes amb el visat, però va ser molt positiu ja que vaig triar Londres, i ens ha anat molt bé amb 3 esdeveniments en aquesta fantàstica ciutat, i al 3r varem convocar 100 persones. A Espanya, els hem organitzat a Girona, Barcelona, Madrid, Mallorca, Eivissa, Lleida, Saragossa, València i Múrcia. Tenim un calendari on trobar totes les dates Tenim diferents formats com els Speednetworking, que son molt efectius i els 6 Graus, que son el nom de la ciutat i el 6 Graus o 6 Grados, on tens 60 segons per presentar el que tu vulguis, ja bé sigui la teva empresa, independentment dels productes o serveis, o ser un emprenedor que cerca inversor i viceversa, també assisteixen molts professionals independents, freelance, etc. Tot això formava part d’una estratègia per escriure un llibre que espero presentar a finals de setembre, principis d’octubre, amb 18 capítols, amb 12 teòric-tècnics i 6 de pràctics on parlo dels meus viatges pel món, i de com els contactes ens poden facilitar molt la vida i generar nous negocis. I.cat – Toni, doncs només ens resta agraïr-te que ens hagis dedicat aquesta estona, ja saps que a informàtica.cat és tan casa teva com nostra, i si vols afegir alguna cosa més… A.P. – Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me a participar. Tota aquesta revolució és un nou canvi de paradigma que donarà moltes oportunitats a molts que vegin les possibilitats, és també una nova democràcia digital. Fenòmens com la Xarxa Social per excel·lència anomenada Facebook amb prop de 500 M. d’usuaris demostren que cada cop més hi hem d’estar a la xarxa; no obstant si a més tenim l’oportunitat de trobar-nos cara a cara tenim moltes oportunitats de fer negocis. Per qualsevol consulta estic a la vostra disposició al club virtual on tothom hi pot participar


treball d'informàtica