Page 1


introducci贸

2


Escric amb llum zones de penombra. Silencis plens d’energia. Indicis de realitats obertes. Les meves paraules neixen de l’observació de l’entorn. No són una descripció objectiva: deixo que les imatges, primer, reposin; després les modifico intentant infiltar-me en elles potenciant la seva naturalesa i deixant que s’impregni del meu propi alè vital. De la foscor, el so. Del silenci, la llum. Pep Busquet 3


elogi de l’ombra

4


5


lligams

7


8


9


llum desdibuixada

10


11


12


racons

13


14


15


se ha roto el rĂ­o

16


Se ha roto el río Se ha roto el río.
 
 Pedazos de espejos rotos
 navegan por todas partes.
 
 Van espejos con caballos.
 Espejos rotos, con árboles.
 
 Se ha roto el río. 17


Desazogados cristales
 rotos, azules y verdes,
 que no podrá juntar nadie.
 
 Se ha roto el río.
 
 Y el cielo, roto en el aire,
 no sabe ya en dónde verse,
 en dónde, roto, mirarse.

Rafael Alberti 18


19


20


ritmes de llum

21


22


23


de la terra a la terra

24


Des del no-res, des de la no ombra, et parlo sense veu.

Embolcallada de sorra, sóc pols, amb la mirada perduda, sense ulls, t’escric aquesta imatge com un rastre sense rostre. Les cendres no recorden el foc. Allò que fores: aquelles veus, aquells silencis....

25


26


27


rastres

28


29


30


rastres 2

31


32


33


La parla ho intenta. La llum trenca fronteres entre mots.

34


rastres de llum

35


36


37


signes

38


I de sobte el signe: Tota la força del gest i la màgia dels seus límits. Paisatges amb. 39


40


41


de l’equilibri

42


... Que el teu plor treni amb el meu la xarxa sota els meus peus vacil·lants en el trapezi on em contorsiono agafada a l’esglai de l’ombra...

Maria Mercè Marçal

43


44


45


paissatge lloc

46


47


48


paissatge lloc 2

49


50


51


paissatge lloc 3

52


53


54


Quan el desert 茅s mar i el mar silenci, la foscor il路lumina petjades sobre blanc. navegant....

55


de la memòria

56


57


58


murs

59


60


61


barricades

62


63


64


65


66


67


Aquest murs no callen, mira

68


El centre de la plaça era conegut com el Fossar dels Condemnats, on s’hi enterraven els cossos dels que havien estat penjats a la forca i durant un temps també s’hi va sepultar el botxí. Sota les llambordes potser encara hi reposa el cos d’aquells als que ningú volia. Lladres, bruixes, traïdors, assassins o simplement desobedients en un món on les normes establertes eren d’una legitimitat bastant És de nit i la plaça Sant Felip Neri és en silenci. Lluny del

qüestionable.

soroll dels cotxes, només se sent la remor del rajolí d’aigua que surt de la font i els acords de la guitarra d’un estranger

Durant la darrera guerra civil (1936-1939), el Comte Rossi

motxillaire bohemi ressonant a les parets d’un indret tranquil

es va fer fort a l’illa de Mallorca com a dirigent de l’exèrcit

i acollidor mentre dos enamorats es regalen carícies i petons

Italià. Des del bombardeig de la ciutat basca de Gernika

sota l’arc que hi dóna entrada.

s’havia posat en marxa

Tots ignoren que en temps d’inquisició, i sobretot en

marxa un nou tipus de guerra bastant poc comú fins el

èpoques de pestes i calamitats públiques, en aquell mateix

moment. Es tractava d’atacar i bombardejar objectius

arc hi havia la Presó dels Renegats. En un temps en que la

merament civils per tal d’atemorir la població i produir terror

higiene no era el que més caracteritzava la societat, la

i desgast psicològic a la reraguarda republicana.

ignorància sempre tenia algú a qui donar les culpes. Alguns

El dia 30 de Gener de 1938 fou un dia especialment

cops es deia que eren els jueus que enverinaven els pous,

Sagnant. Els avions de l’Aviació Legionària Italiana van

però de vegades es pensava que els desastres venien com

perpetrar un atac especialment cruel que va convertir la

a càstig diví per les blasfèmies o el simple qüestionament

ciutat en un autèntic infern de 9:00 a 11:20 del matí

del dogma de Fe.

ininterrompudament. 69


Ja ben entrat el franquisme, durant els anys 50, es va encarregar a l’arquitecte municipal Adolf Florensa la Mentre les cases de la Barceloneta patien una pluja de

reconstrucció de la plaça.

bombes, ràfegues de metralladora apuntaven directament a

Es traslladen parcialment les façanes d’un parell d’edificis

les famílies que corrien desesperades cap als refugis

renaixentistes dels antics gremis de sabaters i de calderers

antiaeris.

sacrificats per l’obertura de l’Avinguda de la Catedral (també zona devastada per les bombes) i la Via Laietana.

La plaça Sant Felip Neri és també atacada. En un clima de

Per la reconstrucció es van emprar algunes de les restes

terror, mentre s’intentava atendre les víctimes del primer

dels antics edificis de la plaça i també s’hi va instal•lar la

atac i protegir els nens de la llar d’infants, les sirenes tornen

font que ara coneixem.

a sonar. Aquest cop la devastació serà total. El soterrani on havien refugiat la canalla s’enfonsa deixant un més que

La font segueix rajant, i la guitarra sona. Els dos amants

tràgic resultat. Només a la plaça moren 42 persones, 20

segueixen dins la seva bombolla en un indret que sembla

d’ells nens.

immune al pas del temps sota l’aixopluc d’unes parets

La destrucció és total, només queda en peu la façana de

antigues renaixentistes i la remor de l’aigua que brolla.

l’església i part de la seva estructura.

Sembla que aquí no hagi passat mai res. Només les

La commoció és immensa. El Govern de la República

maques i els forats de la façana de l’església donen

interpreta tal atrocitat com a resposta a les negociacions

testimoni del veritable passat d’aquest lloc, i paradoxalment

només dos dies abans per limitar els bombardejos a

(potser intencionadament) la llegenda urbana segueix dient

reraguarda. Ja el dia 29 Radio Salamanca havia dit:

que són cicatrius d’afusellaments de religiosos durant la guerra...

“España no está en los edificios ni en las ciudades, está en las ideas y en el numen de Franco. En la guerra estamos. Adelante hasta por encima de nuestros muertos.”

Dani Cortijo La plaça Sant Felip Neri. Les cicatrius d'un passat tràgic. www.altresbarcelones.com 70


Aquests murs, no callen... Recordes ? Recordes aquells infants ? Recordes ? Recordes aquells xiulets creixents, frec de metall i aire ? Recordes aquell tro negre carregat de foc i sense límits ? Recordes aquelles convulsions de crits, de vermell de sang i cossos, trossos de cossos, de pedres ferros i metralla ? Recordes aquella pols i aquell silenci i aquells plors i el desesper... I aquell fred gelat de mort calenta ? I d’aquells assassins, què se n’ha fet ? ... La bestia segueix viva i la seva ombra desafiant planeja entre nosaltres... Mira. 71


72


73


La meva activitat

74


De sobte és la buidor, l’absència, el que mou tot un procés contrari. La construcció reflexiva del lloc. Paisatges sentiment, llocs carregats d’essència, llocs potents. Simulacres que esdevenen reals. D’aquí surten les meves imatges construïdes. Així neixen les meves imatges trobades. De sobte dius: “és això”. No fas cap procés reflexiu, simplement

La càmera esdevé escàner. L’espai de treball

s’estableix un lligam entre l’això i el jo, i aquest lligam és

bidimensional. No puc defugir de l’acumulat històric. A la

determinant. Això és el que trobo i això m’impacta.

cuina em deixo endur per la potència abstracta de les

D’una manera natural et trobes en la necessitat de fixar-

imatges, donant importància a les tensions, que, en

ho. No puc renunciar a aquest impacte de la llum, que

definitiva, són les que creen llenguatge i sentit.

afecta de ple els meus sentiments. Serà que trobo fragments del meu jo? Serà que em reconec en

El meu interès no està en el testimoniatge de la

aquestes petites coses?

representació, el veig més proper a la transformació de la realitat.

(“El que mai he vist abans és el que reconec” Diane Arbus.) 75


afirmacions de risc

76


Afirmacions de risc: ,

· La penombra ens acosta a l’essència més profunda de les coses. ( Tanizaki.) · L’art ha de punxar; no pot renunciar a l’ara i aquí. (Goitisolo.) · L’abstracció no representa, sinó que significa; assumint el seu caràcter d’obra oberta.( Cirlot.) · L’art és expressió, comunicació. Filosofia i llenguatge. ( Tàpies.) · M’adono de les cadenes quan em moc. ( Luxenburg.)

77


text de Francesc Miralles

78


La fotografia de Josep Busquet Josep Busquet en té prou cada dia en caminar els quatrecents metres que hi ha de casa seva al seu treball per captar un món d’imatges subliminal i construir un món d’imatges insinuades. La mirada de Busquet és inquisitorial, capta el que no hi ha, veu el rerafons d’una fulla d’acàcia en un toll, percep la profunditat d’un tros de fusta podrida sobre l’humit fang de la vorera. Què lluny es troba Busquet d’aquells fotògrafs que han consolidat el nom per fotografiar a gent famosa o per ser testimoni més o menys directe d’un esdeveniment polític o natural insòlit. 79


Josep Busquet no busca temes, no té temes en la seva obra. En té prou en descobrir sensacions, en construir sensacions. En ocasions veu una fulla a terra, en ocasions és ell qui la

L’absència de tema condueix a l’espectador a aturar-se, a

deixa caure: trobat, provocat, el joc de la fragilitat, de

intensificar la mirada, a introduir-se en aquest buit que

l’atzar, del suggeriment, inicia la seva marxa vers una

Busquet torna dinàmic perquè inclou una part de les

incontestable imatge que arriba a ser imatge perquè no

contradiccions existencials. Silenci provocatiu que ens

són realitats existents sinó realitats somniades, desitjades.

incita a descobrir les circumstàncies que ens delimiten i el

No tenim tema. Quasi no tenim llum. La llum és l’element

lloc on ens trobem.

bàsic de la fotografia, i de la pintura, i de l’arquitectura... Pep Busquet empra la llum en alguna ocasió deixant

Pep Busquet és un fotògraf del segle XXI perquè ha deixat

rastres abstractes d’ella, en altres ocasions provocant que

la banalitat temàtica i l’experimentació innòcua i ha retornat

la llum construeixi l’ombra. Busquet desconstrueix el tema,

al camí ortodox de l’art: sensibilitzar persones tant a nivell

desconstrueix la llum. Crea, així, la intensitat per fer un

estètic com ètic.

silenci dinàmic.

Francesc Miralles 80


Silencis Pep Busquet pep.busquet@gmail.com

ohDigital © 2014 info@ohdgial.cat Aquest llibre no podrà ser reproduït ni totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la repografia i el tractament informàtic, sense l’autorització dels titulars del copyright. Tots els drets reservats a tots els països. 81

Silencis · Pep Busquet  
Silencis · Pep Busquet  

Aquest llibre és un recull d’imatges i textos, que com catàleg il·lustra les meves exposicions de finals de 2013 i 2014. La meva intenció...

Advertisement