Issuu on Google+

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Núm. 28 Desembre 2013

Vilafranca destaca d’entre les ciutats mitjanes en empreses de l’àmbit tecnològic pàg. 4

Un ambiciós projecte permetrà reobrir de nou l’Autòdrom de Terramar pàg. 6-7

Cau la renda per habitant a les comarques de l’àmbit Penedès pàg. 8

Entrevista a Santi Carda i Torner President de la Unió Empresarial del Penedès pàg. 16-17

Optimisme contingut dels empresaris penedesencs de cara al 2014 pàg. 2-3


2

Penedès Econòmic

desembre 2013

L’ANÀLISI

Optimisme, però amb moderació Els empresaris i representants de diferents sectors econòmics creuen que existeixen clars indicis de recuperació de cara a l’any vinent també ajuden els propietaris a confiar en el mercat del lloguer, força impopular fins ara.

O. AIBAR - L. OÑATE L’esperada llum al final del túnel comença a despuntar alguns raigs, que fan preveure un 2014 més alegre. Quan falten només uns dies per tancar aquest any, Penedès Econòmic ha volgut copsar de primera mà les sensacions que es respiren en diferents sectors econòmics de l’àmbit penedesenc, la majoria dels quals auguren un canvi de tendència cap a l’optimisme. Això sí, sempre amb precaució, ja que l’economia encara no està per fer volar coloms. L’activitat econòmica i el comerç es recuperen, però de forma moderada Amb més de tres setmanes de desembre passades, el sector del comerç comença a veure amb bons ulls la campanya de Nadal. La revifada de les vendes durant les dates més comercials de l’any fa presagiar un bon final d’any. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona reconeixen que “les economies espanyola i catalana han sortit de la recessió”, cosa que significa que “l’activitat econòmica es comença a recuperar i a créixer, tot i que cal consolidar aquest canvi de tendència”, afirma la tècnica economista Anna Belmonte. Aquests factors, juntament amb el desendeutament empresarial i els beneficis que van creixent paulatinament fan preveure que el 2014 ”continuarem creixent, però de forma moderada”. El president de l’associació de botiguers i comerciants “Centre Vila” de Vilafranca, Fèlix Hill, afirmava que la perspectiva de vendes de cara a aquest Nadal és similar a la de l’any passat o una mica millor. Segons manifestava

“esperem que les darreres notícies que afirmaven que la recessió ja s’ha acabat animin a la gent que s’ho pot permetre a consumir més”. Tanmateix, recordava que “segueix havent gent que ho passa malament”. En relació a les economies familiars, Belmonte comenta que “cal tenir en compte la situació restrictiva per la qual encara passen les famílies: “la taxa d’atur i el grau d’incertesa a l’ocupació són elevats, al qual cal sumar l’endeutament de les llars”. De cara a l’any vinent, Hill apuntava que “la tempesta encara no ha passat, no podem deixar el paraigües encara”, tot i que preveu que les vendes comencin “a remuntar una mica però, fins d’aquí a dos anys, no creiem que es doni el tomb”. El president de l’associació es mostrava prudent perquè “portem molts anys en els quals les vendes han anat disminuint. Tot dependrà de les notícies que es produeixin i de si es produeix un canvi de mentalitat i es comença a pensar en positiu”. El mercat immobiliari: camí de generar ocupació Després de gairebé set anys de crisi, el sector immobiliari veu els primers indicis d’un canvi de tendència. “La sensació de la gent és que les oportunitats comencen a acabar-se i han de comprar ja”, explica Montse Crespo, gerent de Vilallar Penedès. En el seu cas, va més enllà i preveu ampliar el personal de

El sector de l’automoció espera que es mantinguin les ajudes del Pla PIVE Els representants del sector de l’automoció amb els quals Penedès Econòmic ha contactat es mostren satisfets amb les vendes que hi ha hagut aquest any però reconeixen que han estat possibles gràcies a les ajudes que s’han realitzat amb els plans PIVE. De cara al 2014, consideren que hi ha bones expectatives, si el govern presenta nous plans. Jordi Carbó, gerent del grup Autocam, que gestiona les marques Toyota, Skoda, Fiat, Alfa Romeo, Land Rover i Kia, a l’Alt Penedès i el Garraf, considera que, l’últim trimestre de l’any, “hi ha hagut una millora notòria en les vendes gràcies al pla PIVE”. De fet es mostrava satisfet del resultat global de l’any perquè “la marca que més s’haurà matriculat a l’Alt Penedès i Garraf és Toyota i sembla

l’oficina si segueixen augmentant les vendes. En l’últim trimestre de 2013 s’ha percebut una lleugera reactivació de l’economia i, des de Vilallar, preveuen “més constància” durant el 2014, tot i que reconeixen que “la crisi encara no s’acabarà”. Les vendes al comptat es mantenen, ja que encara es pot trobar força estoc d’habitatges per menys de 100.000 euros. Una de les claus per al proper any serà el mercat de lloguer, que aquest 2013 ha experimentat més moviment. “Moltes persones no es fien del banc i decideixen invertir en un habitatge per treure rendibilitat amb el lloguer”, comenta Crespo. En “Els agents socials han aquest sentit, de superar l’autisme de les millores contemplar només els propis en la segureproblemes i entendre que una tat legal per impagaments visió oberta és imprescindible

per optimitzar els recursos escassos disponibles”

que l’any vinent tornarà a ser la número 1 al món”. Pel que fa al 2014, Carbó apuntava que “nosaltres creiem que les vendes tindran una tendència positiva però que tornaran a dependre dels plans PIVE. Si es mantenen les ajudes, es podrà renovar el parc de vehicles, que és molt vell i perillós, mentre que els actuals són més segurs, més econòmics i més equipats”. També Vicenç Jiménez, gerent de Penedescar - Grup Jounou, explicava que el balanç de l’any ha estat positiu. Tot i que encara falten uns dies per finalitzar l’any, les vendes a Hyundai Penedescar han pujat un 23% respecte al 2012. Aquest increment, segons explicava “es va fer notar especialment el tercer trimestre del any gràcies al Pla PIVE i a ofertes del fabricant que, sumades, permetien oferir descomptes d’aproximadament uns 5.000 euros, quantitats que feien molt interessant la compra d’un Hyundai”. Els mesos més positius van ser el maig, perquè va coincidir amb el Saló de l’Automòbil, juny i juliol, i també l’octubre per la finalització del pla PIVE 3. Segons explicava Jiménez, aquests plans “han estat fonamentals per revifar les vendes, ja que el parc automobilístic a Espanya és molt antic i, per aquest fet, hi ha molts clients que poden acollir-se al Pla PIVE”. Els models de la marca que més s’han venut durant l’any han estat el Hyundai ix 35 i el Hyundai i30. De cara al 2014, Jiménez apuntava que “pronunciar-se ara és difícil ja que,

Xavier Cardona, President de l’ADEG

“Amb la posada en funcionament de les set subzones dins la DO Penedès el 2014, els nostres vins estaran millor posicionats i això serà bo per a tots” Josep Maria Albet i Noya, president de la DO Penedès

“El consum de les famílies ha repuntat enguany, però per sortir de la crisi cal que es consolidi durant el 2014” Anna Belmonte, Tècnica economista de la Cambra de Comerç de Barcelona


Penedès Econòmic

desembre 2013

3

L’ANÀLISI amb la finalització del Pla PIVE 4, haurem d’esperar que el govern confirmi un nou pla. Considera que, “si són ràpids en treure una nova subvenció, tal i com van fer el mes d’octubre, podem optar a un any amb bones expectatives”. Any de grans projectes al sector vinícola penedesenc Tot sembla indicar que el desembre ha començat amb bon peu, si més no, pel que fa a les vendes de vi i cava. A Catalunya ja fa uns anys que el consum i demanda de vins de denominacions d’origen catalanes va en augment, en concret els vins del Penedès. Per Josep Maria Albet i Noya, president de la DO Penedès, el 2014 hauria de ser un bon any, no només per l’augment de les vendes de productes penedesencs, sinó per la collita de 2013 que “ha estat espectacular”. A nivell enoturístic el 2014 serà un any de consolidació, amb noves eines com la plataforma de comercialització de la marca d’enoturismePenedès o infraestructures com l’edifici Km 0 a Vilafranca, l’espai d’informació d’enoturismePenedès que vol ser el punt de referència dels visitants. Per a Albet i Noya, “encara queda molt per fer, no perquè no s’hagi fet res, sinó perquè encara podem anar molt lluny”. En aquest sentit, especifica que “falta que molts cellers s’incorporin a rebre visites, ensenyin el que fan a les vinyes, donin a tastar els seus vins i i els venguin”. Entre els projectes que més destaquen per aquest 2014 es troben les millores en la senyalització del Penedès com a terra de vinya i vins a les autopistes AP7 i AP2, a més de l’Eix Diagonal, i la classificació de les set subzones dins el Penedès. Aquest és un projecte en el qual està treballant la DO Penedès des de fa uns mesos perquè “ajudarà a posicionar els vins del Penedès als nivells més alts i això és molt bo per a tots”, comenta Albet i Noya, que ja ha iniciat les primeres reunions amb el Grup del Massís de

Garraf-Ordal. De cara el febrer, la DO Penedès podria donar a conèixer el que serà el nom que definirà els escumosos Penedès per tal “d’engrescar els cellers a qualificar els seus vins escumosos com a Penedès”, apuntava Albet i Noya. El sector financer considera que la crisi ha tocat fons però que cal prudència Josep Esteve, director regional de la zona Catalunya Oest de Banc Sabadell, afirmava que, tot i que la crisi no està superada, és cert que estem en una situació molt millor que fa un any i mig, quan la prima de risc i la desconfiança al país es trobaven en una espiral descontrolada”. Per això assegurava que “es pot afirmar que la crisi ha tocat fons i que de mica en mica ens en sortirem. No podem oblidar que la crisi va arribar de cop i que portem sis anys arrossegant-la. Per tant, la confiança és fàcil perdre-la en un dia, però recuperar-la és a còpia de temps i de pràctiques bones i continuades”. Pel que fa al crèdit, Esteve assegurava que “de la forma que es donava abans, no tornarà, perquè els bancs han canviat ara la percepció del risc. Ara hi ha dos factors que determinen la fluïdesa del crèdit. El primer és que tothom s’ha tornat més prudent. “Les empreses estan en procés d’eliminar deute, per tant s’estimen més

“Si les vendes

d’habitatges segueixen augmentant, un dels reptes de 2014 serà incorporar personal a l’oficina” Montse Crespo, gerent de Vilallar Penedès

solucionar aquest aspecte que sol·licitar finançament sense saber si el podran retornar. A més, no s’aventuren en projectes perquè encara no veuen el futur amb la suficient seguretat com per tirar endavant”. Abans de fer qualsevol inversió de futur, les empreses volen tenir un marc o horitzó amb més certeses. “Això, poc a poc, va millorant”, assegurava Esteve. El segon factor és el cost del diner. “El preu del crèdit tampoc serà els mateix d’abans a causa de la prima de risc que tenim ara. Fins que no baixi dels 150 punts bàsics, el tipus d’interès no es pot reduir”, apuntava. Entre els reptes que hi ha sobre la taula, de cara al 2014, es troben, segons Esteve, “continuar avançant en les reformes estructurals com ara la fiscal, trobar un model formatiu molt més lligat

a la nova realitat que ens envolta o una reforma en profunditat de l’administració i del finançament de les comunitats autònomes”. Esteve assegurava que “quan més triguem en afrontar aquestes reformes, més llarga serà la recuperació. El futur s’ha d’encarar des de la prudència i l’austeritat per tal de crear un model més sòlid i sostenible que el que hem tingut en els darrers anys”.

La sortida de la crisi passa per recuperar el comerç i turisme i potenciar la indústria L’activitat econòmica a les tres comarques de l’Alt i Baix Penedès i Garraf durant el 2013 ha experimentat una millora interanual respecte el 2012. Segons el president de l’ADEG, Xavier Cardona, “s’ha pogut apreciar en gran part a les zones costaneres, on els sectors del comerç i el turisme han incrementat la xifra de negocis, amb la consegüent contractació de personal, si bé amb caràcter estacional”. A l’Alt Penedès, menys intensiu en activitats del sector comercial i turístic, el sector industrial ha patit durant “El futur s’ha d’encarar 2013 la reducció de des de la prudència i plantilles de grans l’austeritat per tal de empreses obligades crear un model més a negociar ERO’s per plantar cara a la sòlid i sostenible” crisi de la construcció i la indústria de Josep Esteve l’automòbil. Director regional Catalunya Oest de Banc Sabadell

“Si el govern és ràpid en treure una nova subvenció, podrem optar a un any amb bones perspectives” Vicenç Jiménez, Gerent de Penedescar

“Creiem que les vendes tindran durant el 2014 una tendència positiva però que tornaran a dependre dels plans PIVE” Jordi Carbó, Gerent del grup Autocam

“El missatge que hem de transmetre a tothom és que la crisi ja s’ha acabat i que comencem remuntar” Santi Carda, President de la Unió Empresarial del Penedès

Malgrat això, les perspectives del sector secundari, explica Cardona, són “encoratjadores perquè l’estructura econòmica del territori és més equilibrada i completa que la de les comarques costaneres”. En el cas de l’Alt Penedès, el 30% de les persones que treballen ho fan al sector industrial. A aquest factor cal sumar la confiança que vinguin inversions estrangeres a Catalunya, una de les primeres regions europees receptores de capital estranger, fet que “animarà la indústria catalana, de la qual l’Alt Penedès n’és un sòlid representant”, afegia Cardona. Entre els projectes per a 2014, el president de l’ADEG destaca la necessitat de continuar treballant per a la vertebració de les comarques vinculades per a l’Eix Diagonal. “Els agents socials han de superar l’autisme de contemplar només els propis problemes i entendre que una visió de gran angular obert és imprescindible per optimitzar els recursos escassos disponibles”. La Cultura Emprenedora, amb programes com el de l’Escola de Direcció d’Empreses (EDE), serà un dels eixos de treball que durà a terme l’entitat empresarial durant l’any vinent per tal de proporcionar “la competitivitat necessària als mercats domèstics i internacionals de les pimes, el teixit cabdal de l’activitat econòmica catalana”. D’altra banda, Santi Carda, president de la Unió Empresarial del Penedès considera que, en el darrer trimestre de l’any, s’ha respirat un major optimisme i que, de cara a l’any vinent, “el missatge que hem de transmetre a tothom és que la crisi s’ha acabat i que comencem a remuntar”. Respecte al model de vida que s’ha dut a terme fins ara, afirmava que “ha canviat radicalment” i que “no tothom pot ser propiea tari de dues vivendes, dos cotxes i tenir un bon salari; ens hem d’adaptar al que tenim”.

“Preveiem que les vendes començaran a remuntar l’any vinent una mica però, fins d’aquí a dos anys, no creiem que es doni el tomb” Fèlix Hill, President de l’Associació de comerciants “Centre Vila”


4

Penedès Econòmic

desembre 2013

ACTUALITAT

Vilafranca supera la mitjana catalana en empreses de l’àmbit tecnològic Les 788 empreses vilafranquines van generar al llarg de 2012 un volum de negocis de 1.737 milions d’euros, ocupant 8.367 treballadors LÍDIA OÑATE Les 788 empreses de Vilafranca del Penedès van facturar al llarg de 2012 un total de 1.737 milions d’euros, donant ocupació fins a 8.367 persones. D’aquestes el 44,9% procedeixen d’empreses de l’àmbit tecnològic i del coneixement, un percentatge que supera el de la mitjana a Catalunya, situada en el 40,9%. Al municipi es registren fins a 100 societats anònimes (SA) i 19 empreses grans. Durant el 2012 es van constituir 154 noves empreses, una xifra que suposa el 13,3% del total, superior a la mitjana catalana (10,6%). L’informe recull dades de tretze municipis catalans mitjans representats a la xarxa “Perfil de la ciutat”. Es tracta de les ciutats de Barberà del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic, a més de Vilafranca. Del conjunt d’aquestes localitats, la capital de l’Alt Penedès és la cinquena amb més pes en el sector tecnològic i de coneixement amb un 44,9%, un 0,6% més que la mitjana del “Perfil de la Ciutat” i un 4% més que a Catalunya. Aquest indicador s’ha incorporat enguany a aquest informe, que arriba a la seva quarta edició i s’elabora a partir de les dades d’assalariats de subsectors molt variats. Per considerar el major o menor grau de concentració del teixit empresarial d’un territori, s’analitza el pes de les cinc activitats econòmiques principals sobre el total de l’economia del municipi. Les primeres cinc a Vilafranca representen el 72,6%, cosa que demostra que el teixit empresarial està poc diversificat, segons apunta l’informe. Les activitats financeres i d’assegurances encapçalen la llista amb un pes

del 34%, seguit dels productes alimentaris i begudes (14,4%) i activitats immobiliàries (13,1%). La mitjana d’assalariats es va situar en 8,3 persones el 2012 El nombre d’empreses cinc anys enrere era de 1.498, mentre que el 31 de desembre de l’any passat en constaven registrades 1.377. En aquest indicador, el 2012 es va experimentar la davallada percentual més rellevant des de 2009 d’un any respecte de l’altre, en caure el nombre d’empreses un 1,45%. En el conjunt de municipis de la xarxa “Perfil de la ciutat”, Vilafranca se situa entre els municipis que registra menys assalariats

ELS SERVEIS FINANCERS I EL COMERÇ SÓN ELS SECTORS AMB MÉS PES AL MUNICIPI per empreses. En concret, durant el 2012 la mitjana es va situar en 8,3 assalariats per empresa, una xifra que s’ha anat reduint des de 2010, quan n’hi havia 8,8. La ràtio surt de dividir el nombre total d’assalariats pel nombre global d’empreses, dos indicadors que han experimentat davallades importants en aquest lustre. Augmenten els aturats amb estudis superiors La proporció de població aturada amb estudis superiors (formació professional de grau superior i formació universitària) ha augmentat força en el darrer any, passant del 10,3 al 12,3%. Des de l’informe afegeixen que una part de les persones aturades ha arribat a la situació de desocu-

Font: Diputació de Barcelona / Generalitat de Catalunya

pació a partir d’un expedient de regulació d’ocupació. La incidència dels expedients que impliquen una rescissió del contracte, passant-ho en relació als assalariats, ens dóna un índex del 0,6% per a Catalunya, és a dir, 6 treballadors de cada 1.000, i d’un 0,4% a Vilafranca. En el cas de la població jove, la seva proporció respecte el total d’aturats s’ha anat reduint ostensiblement des de 2007, marcant el valor més baix durant el passat 2012. Aquesta circumstància contrasta amb el fet que és un dels col·lectius més afectats per l’atur en temps de crisi. És un dels primers als quals afecta la temporalitat, que ha anat creixent durant els sis anys de crisi. Però en un altre sentit, tenen menys propensió a registrar-se a les Oficines del Servei d’Ocupació, com es pot comprovar amb el diferencial entre l’atur registrat i l’atur estimat a l’Enquesta de Població Activa (EPA). Els contractes indefinits a dones creixen un 10% La contractació ha anat caient des de 2007, tot i que durant els últims quatre anys s’ha mantingut estable, entorn el 40 i 43%. L’any 2007 va ser un dels més espectaculars quant a valors econòmics. En aquell temps, la contractació se situava en un 95,6%, una xifra que ràpidament va caure l’any següent, passant a ser del 56% i del 40,3%, el 2009. Per tipologia de contractes, els indefinits no han variat notablement durant els tres últims anys, a diferència d’altres indicadors. Se situava en el 12,1% l’any passat, però en el cas de les dones d’un any ençà ha passat del 49,2% al 60,9%, un augment remarcable per a un col·lectiu que s’està veient especialment afectat en el mercat laboral. Menys autònoms, però més volum en relació amb empreses

 Activitat econòmica. Perfil de la Ciutat. 2012

 Activitat econòmica a Vilafranca. Any 2012

L’informe també registra l’evolució del nombre d’autònoms a Vilafranca, que ha caigut dels 2.632 el 2008 als 2.448 de 2012. Per contra, el percentatge d’autònoms en relació al nombre d’assalariats s’ha anat incrementant any rere any, passant del 20,2% al 21,4% en els darrers cinc anys.


desembre 2013

Penedès Econòmic

5


6

Penedès Econòmic

desembre 2013

ACTUALITAT

El mític Autòdrom de Terramar cobrarà nova vida després de 90 anys Els nous promotors esperen obrir un parc temàtic del motor l’any 2017, un complex amb un hotel de cinc estrelles i un centre lúdic i comercial OLGA AIBAR L’Autòdrom de Terramar va celebrar el 28 d’octubre el 90è aniversari de la inauguració. Coincidint amb aquesta efemèride, els propitaris, l’empresa VIP Terramar SL, van presentar un ambiciós projecte per donar-li una nova vida. L’objectiu és fer-hi un hotel de cinc estrelles amb 110 habitacions dobles, 24 suites i 24 apartaments, un circuit de karting amb tribuna, de tres quilòmetres de longitud, que pugui ser una referència mundial per l’entrenament de pilots d’elit, i un centre de convencions. També hi volen aixecar un centre lúdic i comercial de 15.000 metres quadrats, un museu del motor i un parc temàtic relacionat amb aquest món que serà únic a Europa i que també inclouria un petit parc d’atraccions. Així mateix, es transformarà la masia-palau

Torre del Clot dels Frares en un club social i l’interior de la tribuna principal serà rehabilitat. Les obres podrien començar l’abril de l’any vinent i estar acabades l’any 2017. La inversió per a aquest projecte, d’uns 230 milions d’euros, serà totalment privada.

EL REI ALFONS XIII L’INAUGURÀ PEL PRIMER GRAN PREMI D’ESPANYA DE FÓRMULA 1 Aquest circuit, construït a Sant Pere de Ribes, és un òval de dos quilòmetres de longitud i una amplada d’entre 18 i 22 metres que va ser dissenyat per l’arquitecte català Jaume Mestres Fosas amb

un pressupost de 4 milions de pessetes. La construcció es va fer només en 300 dies. Es va inaugurar per a la celebració del Primer Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 pel Rei Alfons XIII, Miguel Primo de Rivera i el promotor de la urbanització

de Terramar de Sitges, Francesc Armengol. Aleshores, només hi havia tres instal·lacions similars a tot el món: Brooklands (Gran Bretanya), Monza (Italia) i Indianàpolis (EUA). La primera carrera es va disputar el 28 d’octubre de 1923, però les

celebracions es van allargar una setmana. Per primera vegada a Espanya, tots els cotxes van sortir junts. Va guanyar Albert Divo (Sumbeam) que va cobrir els 400 km de la prova en 2h 48’, a una mitjana de 142,9 km/h. Al circuït hi van córrer grans pilots com Ta-


desembre 2013

Penedès Econòmic

7

ACTUALITAT zio Nuvolari, Alberto Divo, Dario Resta, Achive Varzi, el conde Zborowsky o Robert Benoist. Tot i que les instal·lacions estan en desús des de 1956, estan ben conservades i s’hi poden trobar encara tots els elements originals, tant la pista, el paddock, els boxes i la tribuna principal, així com la masia del segle XVIII. De tant en tant, hi van clubs de cotxes clàssics d’Europa a rodar. El maig del 2012 Red Bull va organitzar una carrera amb Carlos Sainz i Miguel Molina que van rodar amb un Audi R8 LMS.


8

Penedès Econòmic

desembre 2013

ACTUALITAT

L’Anoia és la comarca amb la renda per habitant més baixa de Catalunya La crisi s’encarnissa a la Vegueria Penedès amb uns ingressos de renda de 16.125 euros, 775 euros menys que la mitjana de Catalunya MARC BARELLA L’Anoia va tornar a ser l’any 2010 la comarca catalana amb la renda per habitant més baixa de tot Catalunya, amb només 15.300 euros, 1.600 menys que la mitjana catalana i 825 menys que la mitjana de la vegueria del Penedès. L’Alt Penedès amb 16.500, el Baix Penedès amb 16.400 i el Garraf amb 16.300, totes tres amb una renda molt similar, reflecteixen la realitat econòmica de les nostres comarques segons es desprèn de l’estadística sobre renda familiar bruta per habitant que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya. Segons l’Idescat el descens de la renda familiar és generalitzat per a totes les comarques en relació amb l’any anterior. La Val d’Aran continua sent la comarca amb més renda per habitant (19.200 euros) i supera en un 14% la mitjana catalana (16.900 euros). Hi ha un grup de 9 comarques que se situen amb una renda entre un 5 i un 10% superior a la mitjana catalana, encapçalades per la Conca de Barberà, amb 18.500 euros per habitant. Els ingressos procedents de prestacions socials continuen guanyant pes en la renda familiar a la majoria de comarques, en detriment tant dels ingressos procedents de la remuneració d’assalariats com de les rendes procedents de l’excedent brut d’explotació. En conjunt, a Catalunya les prestacions socials representen el 19,2% del total dels principals ingressos familiars i han incrementat la seva participació en 1,1 punts en relació amb 2009. En canvi, les rendes procedents del treball assalariat i l’excedent brut d’explotació -que representen el 59,2% i el 21,6% del total dels principals ingressos de les llars- han disminuït el pes en 0,7 i 0,5 punts, respectivament. El Berguedà és la comarca on els ingressos procedents de les prestacions socials són més elevats (amb un 30,9%), i la segueixen el Bages (25,9%), l’Anoia (24,5%) i l’Alt Penedès (22,7%). En totes aquestes comarques -que tenen un nivell de renda per sota de la mitjana catalana- les prestacions socials són el segon recurs més important de les famílies, darrere de la remuneració d’assalariats. Pel que fa a la resta de comarques de l’àmbit

LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE PER HABITANT A CATALUNYA

Font: Idescat

Penedès el Garraf i el Baix Penedès reben un 21,3% i un 18,7% respectivament. La remuneració d’assalariats és el principal recurs de les famílies a totes les comarques. El Gironès i el Baix Llobregat són les comarques amb una proporció més alta d’ingressos procedents de les rendes del treball, per sobre del 63%, que representa 4 punts per sobre la mitjana catalana. A casa nostra, encapçala la remuneració el Garraf amb un 59,6% seguit de l’Alt Penedès amb 58,1%, l’Anoia amb un 56,4% i tanca el Baix Penedès amb un 55,7%. L’anàlisi per municipis mostra que Matadepera continua sent l’any 2010 el municipi amb el nivell de renda per habitant més alt de Catalunya, amb 29.600 euros, que se

Més de 18.000 €

De 16.000 a 17.000 €

De 17.000 a 18.000 €

Menys de 16.000 €

Municipi Sitges El Vendrell Sant Sadurní d’Anoia Calafell Vilafranca del Penedès Igualada Gelida Vilanova i la Geltrú Sant Pere de Ribes

Euros 18.200 17.400 17.400 17.000 16.800 16.600 16.400 16.200 16.000

situa un 75,4% per sobre de la mitjana catalana. Per la nostra part, Sitges és la ciutat de la vegueria amb més renda amb 18.200 euros, 1.300 euros més que la mitjana catalana. A l’altre extrem, trobem Badia del Vallès amb una renda per habitant de 12.300 euros, un 20% inferior a la mitjana catalana. En el cas de la vegueria del Penedès, Piera amb 13.600 euros és el municipi amb menys renda per habitant, 3.300 euros menys que la mitjana catalana. Cal puntualitzar que aquestes dades, tot i ser publicades el 14 de novembre de 2013 per l’Idescat, corresponen a l’any 2010. Hem de ser conscients que són dades que reflectien els moments més àlgids de la crisi.

Municipi Cunit L’Arboç Cubelles Els Monjos Masquefa Vilanova del Camí Sta. Mgda. de Montbui Piera

Euros 15.300 14.900 14.900 14.700 14.200 13.800 13.700 13.600

Renda per habitant a les comarques catalanes (2010) Comarca Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l’Estany Pla d’Urgell Priorat Ribera d’Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Catalunya

Euros 16.800 16.900 16.500 15.600 17.600 15.300 16.300 16.400 16.200 17.000 15.500 16.400 17.800 16.400 17.800 18.500 16.300 17.400 17.600 18.000 17.100 16.100 16.900 15.700 18.200 18.000 17.700 16.200 17.400 17.700 18.200 16.800 17.400 15.400 16.400 17.000 16.800 18.200 19.200 16.800 15.700 16.900

Nota metodològica La renda familiar disponible bruta (RFDB) és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brut d’explotació), sinó que també està influïda per l’activitat de l’Administració pública mitjançant els impostos i

les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, la diferència entre el conjunt de recursos i usos. Té caràcter de renda bruta, atès que no dedueix cap consum del capital fix. Els principals recursos dels comptes de renda de les llars són la remuneració d’assalariats, l’excedent brut d’explotació i les prestacions socials, mentre que els principals usos són les cotitzacions socials i l’impost sobre la renda de les persones físiques.


desembre 2013

Penedès Econòmic

9


10

Penedès Econòmic

desembre 2013

ACTUALITAT

El sector immobiliari es revifa al Penedès amb les noves compravendes d’habitatges Respecte l’any anterior les vendes han augmentat un 41% al Baix Penedès i un 28% al Garraf, tot i que a l’Alt Penedès han caigut un 40% LÍDIA OÑATE El mercat immobiliari sembla que s’ha revifat aquest 2013, especialment a les zones de costa. En el tercer trimestre, el Baix Penedès va experimentar un creixement del 41% en les transaccions immobiliàries respecte el mateix període de l’any anterior, mentre que el Garraf ho va fer en menor mesura, però igualment rellevant, amb un 28% més de vendes. Els municipis amb un turisme més elevat, sobretot estacional, i les poblacions que són de primera residència amb bona comunicació amb Barcelona són les que presenten una demanda més alta. Tot i aquests augments, el sector continua la seva línia irregular a l’Alt Penedès, ja que malgrat començar l’any amb pràcticament el doble de vendes respecte el 2012, el mercat immobiliari s’ha anat desinflant trimestre a trimestre fins a registrar un retrocés del 40% en les vendes des de juliol fins a setembre en relació a l’any passat. Tant és així que, fins i tot, hi ha tres municipis altpenedesencs on no s’ha fet cap compravenda. Es tracta de Pacs del Penedès, Sant Pere de Riudebitlles i Santa Fe del Penedès, un municipi on tampoc es va produir cap transacció durant el 2012. El cas de Sant Pere de Riudebitlles és significatiu perquè l’any anterior es van vendre fins a 14 habitatges. En el cas de les capitals de comarca, han millorat les vendes en el que portem de 2013, si bé a Vilafranca ha estat un increment molt tímid, de l’1,73%. Destaca l’augment al Vendrell on tant al segon com al tercer trimestre s’han venut una cinquantena d’habitatges més que el 2012. Augmenta la confiança en els compradors En el que portem de 2013 les agències immobiliàries han percebut un canvi de tendència en les persones. “Cada vegada són més conscients que ara és un bon moment per comprar i no perdran diners”, comenta Pau Pascual, gerent de Finques Pascual, especialitzada en la zona del Garraf. Els lloguers guanyen impuls Les agències immobiliàries han

percebut un creixement en les transaccions immobiliàries, en concret, dels lloguers d’habitatges. Per Pascual “la dificultat de vendre les propietats ha impulsat als propietaris a llogar-les per tal d’aconseguir rendibilitzar, encara que sigui de forma temporal, el seu patrimoni esperant que la situació millori i poder vendre en un futur”. Però fins fa poc el lloguer no era ben vist, ni per propietaris ni per llogaters. Des de Finques Pascual també apunten a “les millores en seguretat legal en cas d’impagaments, tant pel que fa a la seguretat jurídica, l’agilitat a l’hora de fer un desnonament i les assegurances que es poden fer”. El preu de l’habitatge augmenta per primera vegada des de 2010 El preu de l’habitatge ha començat a pujar durant el tercer trimestre d’enguany, fet que representa el primer augment que s’ha produït des de mitjan de 2010, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En concret, l’increment registrat ha

641 373 179 101

130

231

195

101

77

LES LOCALITATS COSTERES I DE PRIMERA RESIDÈNCIA SÓN LES QUE TENEN MÉS DEMANDA estat del 0,8% de mitjana a Catalunya, mentre que a les Illes Balears s’ha registrat un repunt del 2%, el més alt de tot l’Estat. Segons les dades de l’INE, la pujada dels preus és especialment important a la zona costera, on les compres de segones residències per part d’estrangers està dinamitzant el mercat. En el cas de l’habitatge nou, cap comunitat autònoma ha experimentat una baixada de preu i en algunes, fins i tot, s’han produït augments significatius. És el cas de Catalunya i Madrid, on han augmentat un 5,7% i 5,3%, respectivament, en el darrer trimestre. Tot i així, el sector considera que encara és aviat per parlar d’un canvi de tendència i es mostra caut a l’espera del que succeeixi en els primers mesos de l’any.

1.124

220

274

246

384

868

210

342

316

1.055

181 Font: Ministerio de Fomento

244

225

840

405

359 164

317


Penedès Econòmic

desembre 2013

11

ACTUALITAT

Cerquen empreses al Garraf per la FP dual

Penedès Econòmic signa nous convenis amb l’ADEG i la UEP

 Presentació de la campanya al Garraf

La Cambra de Comerç de Barcelona, en representació del Consell de Cambres de Catalunya i el Departament d’Ensenyament, va iniciar el 16 de desembre la campanya per captar empreses del Garraf que vulguin desenvolupar la formació professional dual. Segons dades del Consell de Cambres, la implantació de l’FP dual a Catalunya en els propers quatre anys, d’acord

amb els objectius del Govern, requerirà 20.000 empreses catalanes amb capacitat per desenvolupar aquest tipus de formació, que combina la teoria amb les pràctiques remunerades i una major implicació de les empreses. Aquest curs escolar 2.116 alumnes seguiran el model dual enfront els 590 del curs anterior i hi participaran 42 centres educatius d’arreu del país.

 Santi Carda i Marc Barella

OLGA AIBAR El director i l’editor de Penedès Econòmic, Marc Barella i Josep Barella, respectivament, han signat durant aquest mes acords de col·laboració amb el president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Santi Carda i el de l’Associació d’Empresaris del Penedès i Garraf (ADEG), Xavier Cardona, que permetran la

 Xavier Cardona i Josep Barella

difusió mensual de la publicació a tots els associats de les dues organitzacions. D’aquesta manera, s’oficialitzava l’acord verbal al qual s’havia arribat fa unes setmanes amb les patronals i que permetrà que, a partir d’ara, Penedès Econòmic estigui present a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Els socis de la UEP i de l’ADEG el rebran ja aquest mes als seus

domicilis. Amb motiu d’aquest increment de la presència a les comarques veïnes, s’ampliaran alguns dels continguts del mensual per donar cabuda a informacions, reportatges i entrevistes de les tres comarques. Alhora, les dues patronals disposaran d’una tribuna a Penedès Econòmic on podran difondre les seves informacions, activitats i articles d’opinió.


12

Penedès Econòmic

desembre 2013

ACTUALITAT

EL 30,5% DE LES EMPRESES ESPANYOLES TREBALLA AMB BANC SABADELL

SUBVENCIONS PER A LES EMPRESES QUE CONTRACTIN ATURATS

LA UEP PRESENTA EL PROGRAMA REEMPRESA A LA NIT EMPRESARIAL

El 30,5% de les empreses espanyoles i l’11,4 % dels particulars treballen amb Banc Sabadell, segons va afirmar el conseller delegat del banc, Josep Guardiola en la reunió anual de directius celebrada el 17 de desembre al Palau de Congressos de Catalunya. Segons va manifestar Guardiola “Banc Sabadell tanca l’any 2013 ben capitalizat, amb la major cobertura sobre actius del sector, amb un superàvit de li-

L’Ajuntament d’Olèrdola concedirà subvencions a les empreses del municipi que contractin persones desocupades durant un període mínim de 3 mesos. Les bases que regulen la convocatòria van ser aprovades per la Junta de Govern local el passat 21 de novembre, després que el pressupost municipal pel 2014 inclogués com a novetat una partida de 25.879 euros per a l’atorgament d’aquestes subvencions.

La UEP va participar a la tercera Nit Empresarial de Sant Sadurní com a convidat, presentant un programa destinat a mantenir el teixit empresarial de la petita empresa catalana, el programa Reempresa. L’acte va tenir lloc al Centre d’Interpretació del Cava i hi va reunir més de 150 assistents. Un dels objectius principals de la UEP és el de donar suport a les empreses per mantenir i potenciar el teixit empresarial del

quiditat i amb les integracions pràcticament acabades”. D’altra banda, el president, Josep Oliu, afegia que “hem tancat brillantment el pla CREA 2011-2013 i hem contribuït a què el banc no s’assembli en res al que era quan va esclatar la crisi”.

L’atur repunta de nou durant el novembre al Penedès i Garraf A l’Alt Penedès hi ha actualment un total de 9.103 aturats, al Garraf 13.817 i al Baix Penedès 11.802

Seguint amb la tònica que es va produir el mes passat, i en la línia de les dades globals del conjunt de Catalunya, l’atur durant el mes de novembre ha tornat a pujar a les comarques del Penedès i el Garraf, després de set mesos de descensos. En concret, a l’Alt Penedès el nombre d’aturats està actualment en 9.103 persones, 133 més que a l’octubre, al Garraf en 13.817, 158 més, i al Baix Penedès, actualment hi ha 11.802 aturats, 139 més que el mes passat. Pel que fa a la taxa d’ocupació, a l’Alt Penedès se situa en el 16,52% i al Garraf està en el 17,57%.

LA TAXA D’ATUR DEL PENEDÈS I EL GARRAF ESTÀ PER SOBRE DE LA CATALANA A Vilafranca del Penedès, els aturats se situen en 3.944 persones, 42 més que a l’octubre, i la taxa d’atur se situa en un 19,20%, la tercera més alta de la comarca, després de Torrelles de Foix (24,18%) i Santa Margarida i els Monjos (19,80%). Al Garraf, Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes són els municipis que tenen mes atur (6.838 i 3.114 parats) i al Baix Penedès, El Vendrell en té 4.713 Calafell 2.705 i Cunit 1.235.

JORDI SOLÉ I TUYÀ Director Executiu de Kreedit

A quin banc m’he d’adreçar? Encertar l’entitat financera idònia a la qual l’empresa s’ha d’adreçar per sol·licitar una línia de finançament és clau per tenir obtenir una resposta positiva. Actualment, una de les causes habituals de denegacions de finançament bancari és el fet que l’empresa no s’adreça a l’entitat financera idònia. Seguidament exposem alguns criteris bàsics que l’empresa ha de tenir en compte amb la finalitat esmentada: LÍMIT DE FINANÇAMENT És important saber que és habitual que les entitats financeres vulguin assumir un percentatge de risc en el nostre pool bancari proporcional a la seva pròpia dimensió o quota de mercat. Per això, en funció de l’import de finançament que precisem, haurem d’adreçarnos a unes o altres entitats financeres. O, com a mínim, hem de ser conscients que determinades entitats no voldran superar determinats límits de risc. SECTOR Cal considerar que, en ocasions, existeixen entitats financeres que tenen vinculacions o un interès especial en invertir en empreses de sectors concrets. Si la nostra empresa pertany a algun d’aquests sectors, cal adreçar la sol·licitud de finançament a aquestes entitats. PRODUCTE Si l’empresa té interès en un determinat producte de

OLGA AIBAR

Font: Mancomunitat Penedès Garraf

Penedès, perquè segueixi generant ocupació i riquesa. Amb questa voluntat, va signar un acord amb la CECOT, organització empresarial de Terrassa, per difondre un programa que aposta per la continuïtat dels negocis, empreses i comerços que es vulguin vendre.

finançament pel qual existeixen companyies que comercialitzen exclusivament aquests tipus de productes (p.e. factoring, leasing, renting, etc.), cal adreçar-se a aquestes i no a entitats financeres generalistes. Així no carregarem de risc a les entitats generalistes a les quals en un futur potser haurem de sol·licitar altres línies de finançament més habituals. PAÏSOS Cal posar de manifest que al nostre país operen nombroses entitats financeres que tenen origen a l’estranger, malgrat que, a tots els efectes funcionen com la resta d’entitats, és a dir, tenen fitxa bancària pròpia, són supervisades pel Banc d’Espanya, estan sotmeses a la mateixa normativa, etc. Si l’empresa manté relacions comercials (import-export) amb algun dels països d’on és originària l’entitat, aquesta pot tenir una major predisposició a concedir línies de risc a l’empresa. En la mesura que l’empresa sigui capaç d’adreçar la sol·licitud de finançament a una entitat financera que tingui una certa predisposició pel perfil d’empresa o operació en funció del que s’ha comentat abans, aquesta gaudirà de més probabilitats d’obtenir el finançament i, a més, de fer-ho amb límits més generosos, condicions econòmiques més interessants i obtenint un millor servei.


Penedès Econòmic

desembre 2013

13

ACTUALITAT

Sector públic i privat, junts per la competitivitat empresarial i el foment de l’emprenedoria La Diputació de Barcelona impulsa tres projectes de col·laboració publicoprivada amb PIMEC, CECOT i Microsoft

 Presentació del projecte Reempresa a Terrassa (d’esquerra a dreta,Antoni Abad, president de CECOT, Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, Ferran Civil, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, i Albert Colomer, director del Centre de Reempresa de Catalunya). REDACCIÓ

La generació d’activitat econòmica esdevé la màxima prioritat dels governs locals per crear ocupació, fer créixer i consolidar les empreses existents i donar suport a les persones emprenedores que volen iniciar un nou negoci. La dimensió local aporta el coneixement profund dels seus ciutadans, de les necessitats del territori i de les seves empreses, però també té mancances a l’hora de comptar

amb la suficient expertesa i innovació per realitzar programes eficients que provoquin un impacte real a les economies locals. La col·laboració publicoprivada es consolida com l’aliança ideal per optimitzar els escassos recursos existents, però sovint presenta dificultats d’entesa a l’hora de passar a la pràctica. La Diputació de Barcelona treballa en tres projectes de cooperació publicoprivada que actuen directament sobre les empreses i persones emprenedores de les comarques de Barcelo-

 Sessió de formació col·lectiva inicial del projecte “Accelera el creixement”.

na. Des d’una visió supramunicipal i assumint en global més del 70% del cost total de la inversió, la Diputació de Barcelona lidera un projecte per accelerar el creixement de les empreses juntament amb PIMEC, un altre per evitar el tancament d’empreses fomentant la Reempresa en col·laboració amb CECOT, i un altre per facilitar l’accés a programari a les noves empreses de base tecnològica en col·laboració amb Microsoft. Els ajuntaments, des de la proximitat i el coneixement del mercat local

Fomentar l’emprenedoria: una estratègia de present i de futur L’atur esdevé una de les majors preocupacions de la ciutadania i fa que les administracions locals tinguem com a prioritat la creació i el manteniment dels llocs de treball del nostre territori. Això implica ser molt pròxims amb les empreses ubicades, siguin grans, mitjanes, petites o micros. Els tres projectes que ha endegat la Diputació de Barcelona són un pas endavant perquè la col·laboració publicoprivada doni fruits reals i se’n beneficiïn directament les empreses i persones emprenedores. Són una mostra del compromís concret per aconseguir majors nivells de cooperació i concertació de les polítiques de promoció econòmica i ocupació a nivell local. Però també van més enllà.

Des de la Diputació es dóna suport als emprenedors amb una estratègia a curt, mitjà i llarg termini. A curt termini, oferint un suport econòmic i tècnic directe als ens locals perquè puguin prestar, any rere any, més i millors serveis a les seves empreses i emprenedors. A mitjà termini, subvencionant, entre d’altres, la construcció d’infraestructures municipals i espais d’allotjament empresarial; i, a llarg termini, treballant el foment de l’esperit emprenedor des de les escoles amb l’objectiu d’inculcar aquests valors als més petits i joves.

prendedora i transmetre els valors i les ganes d’apostar per una idea en els més petits. I és que des de la Diputació estem convençuts que fomentant l’emprenedoria treballem pel futur, però no només en sentit estrictament econòmic. L’esperit emprenedor va més enllà, és una actitud vital útil davant de qualsevol situació i repte humà. Invertir en potenciarlo és invertir en persones, dotar de noves idees, il·lusió i embranzida el capital humà del nostre territori. Ara més que mai hem d’aprendre a emprendre, la recuperació econòmica en dependrà fortament.

Per tercer any consecutiu, el projecte “Cultura emprenedora a l’Escola” treballa per sembrar la llavor em-

Vicepresident primer de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona

Ferran Civil

que aporten els seus centres de serveis a les empreses, actuen com a nexe d’unió amb els beneficiaris

dels diferents programes. Més informació a www.diba.cat/ empresa

Accelerar el creixement de petites i mitjanes empreses Des del setembre de 2012 la Diputació i PIMEC, a través del programa “Accelera el creixement”, donen suport a pimes de la demarcació de Barcelona amb alt potencial de creixement amb l’objectiu que augmentin els propers anys la facturació, la rendibilitat, el rati d’exportació i la plantilla. Els requisits per participar al programa són ser una pime amb tres o més treballadors i amb un mínim de quatre anys d’antiguitat, disposar de vocació internacional i voler invertir en creixement. El programa, impulsat per Diputació de Barcelona i PIMEC, dóna suport a 50 empreses cada edició, i ja ha arribat a la segona oferint a les empreses seleccionades una formació especialitzada perquè puguin dissenyar un pla de creixement de futur i l’assessorament i acompanyament individualitzat necessaris per a la seva posada en marxa. Més informació i inscripcions: www.creixementempresarial.pimec. org/ Reempresa: cedir l’èxit empresarial Durant els propers quatre anys, la Diputació de Barcelona i CECOT ampliaran l’abast territorial del projecte Reempresa. A partir dels centres locals de serveis a les empreses de la demarcació de Barcelona, s’oferirà aquest servei que pretén impulsar la cessió d’empreses com una via de creació i creixement de l’activitat econòmica, i evitar, així, tant el tancament de negocis econòmicament viables com la destrucció d’ocupació. Aquest programa és un nou model d’emprenedoria i creixement empresarial que pot suposar a les comarques de Barcelona evitar el tancament de 200 empreses i salvaguardar prop de 750 llocs de treball durant el temps d’implantació. En els pocs mesos de posada en marxa del projecte, s’ha cedit la propietat de 25 empreses amb una inversió induïda de 1.275.000 euros. Més informació i registre per a reemprenedors i cedents: www.reempresa.org/diba BizSpark: programari gratuït per a noves empreses de base tecnològica La Diputació de Barcelona ha passat a formar part de la plataforma global BizSpark de Microsoft per donar suport a les persones emprenedores i vivers d’empreses de la demarcació barcelonina. BizSpark és una iniciativa d’abast mundial adreçada a noves empreses de base tecnològica, que ofereix de forma gratuïta accés al programari de desenvolupament d’aplicacions i tecnologies d’infraestructura de Microsoft. A través dels centres locals de servei a les empreses se seleccionen les startups tecnològiques que participen al programa.


14

Penedès Econòmic

desembre 2013

EMPRESA

La firma de moda Naulover s’expandirà a 4 ciutats italianes Amb seu central a Mediona, Naulover invertirà un milió d’euros en punts de venda a grans magatzems REDACCIÓ

La firma de moda femenina Naulover, que té la seu central a Mediona, seguirà el proper any amb la seva estratègia d’exportació per tal d’explorar nous mercats. L’1 de febrer obrirà quatre nous punts de venda al mercat de la moda per excel·lència: Itàlia. Estaran situats als grans magatzems Coin (primer grup de distribució a Itàlia amb les marques Coin, Upim i Ovs), a Milà (Corso Vercelli), Pàdua, Messina i Catània. La intenció, segons Carme Noguera, administradora de Naulover, és “tantejar el potencial de la nostra empresa a tot el país de la moda per poder-nos expandir a mig termini a altres regions italianes”. La inversió d’obertura als quatre magatzems és de 250.000 euros, amb una superfície de venda entorn els 15 m2 cadascun. Aquesta obertura forma part del pla

d’expansió que ha permès a Naulover aconseguir triplicar les seves exportacions. Carme Noguera comenta que “la companyia vol continuar incrementant aquest percentatge fins a arribar al 50% en un termini màxim de 5 anys”. Amb aquesta nova obertura, a més, “volem reforçar la nostra distribució internacional”. Actualment, Naulover està pre-

sent a més de 12 països, entre ells França, el Regne Unit, Rússia, Alemanya, Portugal, Bèlgica i Polònia. Aquest any ha obert una franquícia al luxós centre comercial Lagoona de Qatar i un espai de venda al centre comercial Pyrenées d’Andorra. De cara al futur, preveu obrir noves franquícies a Kuwait i els Emirats Àrabs (Dubái i Abu Dhabi).

L’empresa Saher consolida la seva marca al sud de França A més de la seva expansió internacional, ha ampliat la gamma de productes amb cultivadors i cavadores REDACCIÓ

L’empresa penedesenca Saher, situada al polígon de Sant Pere Molanta i especialista en tractaments de cultius de la vinya i de fruiters, continua reforçant el seu objectiu de ser una empresa reconeguda del sector agrícola a nivell internacional. L’any passat va participar a la fira de Bolonya i aquest any ha tornat a Montpeller, després d’haver estat uns anys sense exposar-hi. Del 26 al 28 de novembre, Saher va participar com a expositor a SITEVI, la Fira Internacional de viticultura de Montpeller, una cita que referma la seva aposta per la fira francesa. L’experiència ha servit per consolidar la marca Saher al sud de França i reforçar la col·laboració

 Espai de Saher a la Fira SITEVI de Montpeller

amb els seus distribuïdors. A més de l’expansió internacional, Saher ha ampliat la seva gamma de productes amb la comercialització i fabricació de cultivadors, cavadores i interceps. D’altra

banda, disposa d’un equip titulat i qualificat per tal de donar suport i assessorament a l’agricultor sobre la nova normativa que afecta la maquinària agrícola de tractament fitosanitari.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Solidaritat Hi havia una vegada... un antropòleg que va proposar un joc als joves d’una tribu africana. Va col·locar una cistella plena de fruites prop d’un arbre i va dir als nois que aquell que arribés primer guanyaria totes les fruites. Quan va donar el tret de sortida, tots els nens i nenes es van agafar de les mans, van córrer junts, i junts es van asseure a gaudir del premi. P o s t e r i o r m e n t , l’investigador va preguntar per què havien corregut així, si se’ls havia dit que només un d’ells podia guanyar les fruites, li van respondre: - Ubuntu! Com podria un de nosaltres estar feliç si tots els altres estan tristos? Relat d’autor desconegut, molt apropiat per a aquestes dates en què tots estem d’alguna manera més sensibilitzats amb el concepte de “solidaritat”. Ubuntu és l’actitud mental prevalent entre els nadius africans que viuen al sud del Sàhara, i sorgeix de la dita popular “umuntu, nigumuntu, nagamuntu” que en zulú significa: un persona és una persona a causa dels altres o humanitat cap a altres o també, jo sóc perquè nosaltres som. Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau 1984 per la seva constant lluita contra l’apartheid, defineix així aquest concepte: - Una persona amb ubuntu

és oberta i està disponible per als altres, dóna suport als altres, no se sent amenaçat quan uns altres són capaços i són bons en alguna cosa, perquè està segur de si mateix ja que sap que pertany a una gran totalitat. Serà la nostra cultura, el nostre sistema, la nostra societat o una competitivitat exagerada en què vivim, però no he viscut actes professionalment parlant, com el que descriu el relat. Certament, vivim en una entorn sovint egoista. Les nostres empreses estan plenes de “trepes” i “pilotes” on la cultura de “campi qui pugui” i una competitivitat mal entesa, deixa sovint de banda valors que no hauríem d’oblidar. Tots entenem i estem convençuts del concepte de treball en equip, estem d’acord que és quelcom positiu per als interessos de l’empresa, que son els nostres! Però, a l’ hora de la veritat acostumem a interposar els interessos particulars al del grup. Per què, si som part del grup? És bo tenir ambicions i fites, ser lluitador i perseverant en el nostre entorn laboral. Però no ens hem de permetre oblidar certs valors en el desenvolupament de la nostra tasca. De ben segur hem d’aprendre d’altres societats, com la sud sahariana o la zulú, curiosament i sovint titllades de “subdesenvolupades”.

PENEDÈS ECONÒMIC

www.penedeseconomic.com


Penedès Econòmic

desembre 2013

15

EMPRESA

Neixen les Yogulates de Bombons Cudié

3 joves del Baix Penedès creen un banc del temps d’empreses OLGA AIBAR

Bombons Cudié torna a sorprendre amb una original creació, les Yogulates, ametlles marcones cobertes de xocolata blanca amb gust de iogurt grec. En aquesta nova creació, Cudié ha sabut trobar una barreja singular i seductora de gustos per acompanyar la fruita seca caramel·litzada. Les Yogulates se sumen a la llista d’exquisideses de Bombons Cudié que tenen com a

base la catània, el producte més representatiu d’aquesta empresa de delicatessen de xocolata. De l’emblemàtica combinació d’ametlla caramel·litzada amb praliné blanc i xocolata en pols han sorgit altres elaboracions excel·lents, com la Kakawa d’avellana i ametlla o els Clouds de nous. Bombons Cudié no ha deixat d’innovar al llarg de tres generacions en cerca dels productes més singulars.

Tres joves estudiants de Publicitat del Baix Penedès, dos arbocencs, Alfons Ribas i Aitor Quesada, i un vendrellenc, Rubén Fernández van rebre, el mes passat, el premi al millor projecte empresarial en la categoria “Emprèn socialment”, convocat per la Diputació de Tarragona i dotat amb 5.000 euros, per TROCCAT. Es tracta d’una plataforma online en la qual les empreses del territori poden intercanviar béns i serveis sense necessitat d’utilitzar diners, ja que els pagaments i cobraments s’efectuen en espècie. Segons explicava Alfons Ribas, “les empreses que entrin a formar part de la borsa podran fer compres a proveïdors a canvi d’oferir la seva pròpia matèria prima”. Cadascuna rebrà un crèdit inicial certificat en hores. A partir d’aquí, podrà sol·licitar serveis o oferir els seus a qualsevol altra empresa inscrita. Apuntar-se no té cap cost “només es paga una

petita comissió quan es fa un troc”. La idea està quallant molt bé i diverses empreses, i fins i tot algun ajuntament, ja s’ha interessat pel projecte. Tanmateix, han de constituir l’empresa abans d’acabar l’any, així que no han parat de treballar per fer realitat el seu projecte. En aquests moments estan acabant de donar els darrers retocs a la pàgina web. TROCCAT proposa un retorn al bescanvi comercial aprofitant els avantatges que ofereixen les noves

tecnologies de la comunicació i la informació. A més, té un marcat sensit social ja que el 10% de cada troc s’acumularà a un fons per dur a terme tasques socials (Targeta Social) dirigit a col·lectius que ho necessitin, fent les compres en les mateixes empreses que formin part de TROCCAT. Els seus responsables s’han adreçat a les patronals, a les grans empreses i als col·legis professionals per a informar sobre el seu projecte i sumar clients.


16

Penedès Econòmic

desembre 2013

L’ENTREVISTA

SANTI CARDA I TORNER

President de la Unió Empresarial del Penedès

“La crisi s’ha acabat i ens hem d’adaptar al que tenim ara” El sadurninenc Santi Carda és el nou president de la Unió Empresarial del Penedès en substitució de Jordi Ferri, que va haver de deixar el càrrec per motius de salut. Carda representa un relleu generacional al si de la patronal i aportarà noves idees i projectes per tal de donar suport als empresaris de l’Alt i el Baix Penedès. OLGA AIBAR

Santi Carda Torner (Sant Sadurní, 1968) té una llarga experiència de gestió dins el món de la restauració. La seva empresa Càtering Cal Blay té la base operativa a Sant Pere de Riudebitlles, però la seu a Sant Sadurní. Ha aplicat a la gestió empresarial la seva experiència dins el món de l’esport com a jugador de hoquei sobre patins, on va pertànyer a l’elit. Va ser un dels més grans jugadors de la història amb l’Igualada HC, club amb què guanyà sis copes d’europa i del qual és el màxim golejador de la història, amb 501 gols en 12 temporades. El seu palmarès inclou 27 títols. Jugà 70 partits amb la selecció espanyola, amb la qual va obtenir la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992. L’any 2009 va rebre el Premi President Companys atorgat per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.

Quins objectius i reptes s’ha marcat com a nou president de la UEP? Tenim diferents projectes en ment, que volem dur a terme a mig i a llarg termini, però encara els hem d’endreçar per ordre de prioritats. Entre aquests, volem estar presents en més actes socials que s’organitzin en l’àmbit de les nostres comarques, fer sopars amb els alcaldes dels municipis per parlar de necessitats i possibles actuacions conjuntes, reforçar l’enoturisme, tenir una major implantació al Baix Penedès, potenciar les activitats que volem organizar des de la UEP i buscar sinèrgies amb altres institucions empresarials de l’entorn, com ara del Garraf, l’Anoia, el Baix Llobregat perquè poguem sumar i fer més xarxa. No existeixen reticències entre les patronals? Potser, en algun moment, hi ha hagut tensions en alguna manera de fer o actuar, però crec que ja s’han superat. Tots ens hem adonat que hem d’actuar d’una manera més coordinada i global. Què li va fer decidir presentar-se a la presidència de la Unió Empresarial del Penedès? Fa vuit anys que sóc membre de junta de la Unió Empresarial del Penedès. Anteriorment, se m’havia proposat el càrrec i havia dit que no. Però ara vaig trobar una confiança i un gran suport per part de tot l’equip que em va esperonar a prendre la decisió d’acceptar-lo.

Hi haurà canvis a la junta? Pràcticament es conserva quasi tota la junta que hi havia fins ara, només es canvia un representant de l’Institut del Cava que no renova, i entren tres nous membres: la Gemma Saumell, el Jordi Ventura i el Roger Villanueva.

PER SUMARTE A UNA UNIÓ EMPRESARIAL, HAS DE DONAR UN VALOR AFEGIT. NOSALTRES HEM DE SER CAPAÇOS DE TROBARLO PER A CADA EMPRESA

S’ha produït un relleu generacional, com a la presidència? Es podria dir que sí, i que també s’ha diversificat la junta a nivell del territori i de visions. Ens hem dividit en diferents àrees, cadascuna amb un responsable, i totes coordinades per mi i pel gerent, el Francesc Simó, i hem creat una junta executiva de cinc persones per agilitzar algunes decisions. Intentarem escoltar la veu dels empresaris en tots els àmbits, tant el petit i el gran empresari com el que té la seu a Vilafranca del Penedès, a Sant Sadurní o a Santa Fe. Els empresaris catalans i espanyols són poc corporatius. Com lluitareu contra això i intentareu que se sumin a la UEP? Si ho aconseguim és perquè ho hem fet bé. A dia d’avui, si t’has de sumar a una unió empresarial, has de tenir un valor afegit. Nosaltres hem de ser capaços de trobar aquest valor afegit per a cada empresa. Crec que tant important és la captació de socis com la fidelització. Quants socis teniu actualment? Uns 300 associats directes i un centenar d’indirectes. En els moments econòmics que


Penedès Econòmic

desembre 2013

17

L’ENTREVISTA estem vivint actualment, deu ser complicat compaginar el càrrec amb la feina a l’empresa. Jo tinc clar que sóc empresari i que la meva prioritat és la meva empresa. Intentaré portar-ho de la millor manera possible i treure les hores que pugui per aportar un valor afegit a l’associació, però estem uns moments en què l’empresariat s’ha de sacrificar molt i el que no val és deixar la teva empresa de banda. Què us demanen els empresaris? El que hem de transmetre’ls és el que els podem oferir, des del suport en legislacions, inversions, finançaments, ser un interlocutor entre l’Administració i l’empresari o la persona que tingui una oportunitat de negoci.

marca i hem de donar-li suport. Hem de fer els caves millors, els hem de tenir ben prestigiats i no entrar en batalles entre denominacions d’origen que no porten enlloc. S’ha d’arribar a acords.

ELS VALORS DE L’ESPORT ELS APLICO SEMPRE A L’EMPRESA, ALS AMICS I A LA FAMÍLIA

Abans parlava d’impulsar l’enoturisme. Què és vol fer en aquest camp? Volem intentar que la comarca sigui un eix vertebrador de l’enoturisme. Al Penedès, la paraula enoturisme està molt de moda, però jo no tinc clar que tots anem en la mateixa direcció. Hi ha moltes vies paral·leles. Hi estic a favor, de l’enoturisme, però en contra de coses que no fan sumar.

Com ha afectat la crisi actual a Cal Blay? Abans teníem quatre línies de negoci i dues les hem hagut de tancar, una de les quals és la de botigues i franquícies. Tanmateix, el servei de càtering ens està donant molt de prestigi perquè estem molt ben posicionats en aquest àmbit. Aquest any, per exemple, hem fet el càtering del casament del jugador de bàsquet Marc Gasol. També n’hem fet diversos al Camp Nou i un per al congrés de malalties rares per a més de 2.000 persones. També tenim la línia de restauració, que ens funciona molt bé. Portem la iogurteria Casa Danone de Barcelona, el restaurant Ona de l’hotel Imperial Tarraco i Cal Blay Vint-i-cinc.

Com per exemple? Com el fet que coincideixin en el mateix dia i hora actes com la inauguració de l’edifici Km.0 d’enoturismePENEDÈS i unes noves caves a Codorníu quan es podria anar als dos actes. Hi ha coses en les quals falta una certa coordinació; que tothom s’ho cregui, que no és millor el que tenim a fora que el que tenim a casa, que enlloc d’anar a visitar unes caves a la Rioja podem anar a unes del Penedès; que enlloc d’anar a menjar a un restaurant de Barcelona anem a un del Penedès.

Foto: Fèlix Miró

Quina és la mancança més important que té l’empresariat de la comarca? Primer s’ha de ser coneixedor de les necessitats i després donar-hi resposta. No tot funciona per a tot. De mancances, cadascú sap les seves. A nivell general, potser si anéssim tots més units, possiblement avançaríem amb més força. De vegades veiem distàncies massa llargues entre El Vendrell, Vilafranca o Sant Sadurní quan no són tan llargues en realitat. Se sent més un representant de l’empresariat del Penedès o de les empreses? Primer has de ser empresari i després tens la teva empresa i la xarxa de l’empresa. Aquí vivim en un entorn viticultor, és el modus vivendi de una gran part de la co-

Com a esportista d’elit que havies estat, quins valors apliques a l’empresa? Tots els valors de l’esport els aplico a l’empresa, als amics, a la família i a tot el que m’envolta. Els valors de superació, esforç, fer equip, de constància… Totes les empreses porten el segell de l’empresari i cadascú intenta fer-ho de la millor manera possible. Jo no estic sol a casa, tinc un equip format pels meus dos germans i cadascú ha aportat el seu gra de sorra. Si treballes en equip i deixes treballar, els resultats es veuen.

TOTES LES EMPRESES PORTEN EL SEGELL DE L’EMPRESARI I CADASCÚ INTENTA FERHO DE LA MILLOR MANERA POSSIBLE

Com a empresari quina és la seva principal demanda? Que flueixi el finançament perquè encara no s’ha obert prou l’aixeta del crèdit, controlar la morositat perquè no paren de sortir concursos de creditors i quan t’enganxen pel mig t’afecten molt, reforçar i orientar la iniciativa dels joves empresaris que volen començar un negoci i van perduts i fomentar la formació i l’emprenedoria. Com creu que serà aquest any 2014? En l’últim trimestre de l’any s’està respirant, a tots els nivells, un major optimisme, per això crec que l’any vinent aquestes bones vibracions i els símptomes de recuperació continuaran. El missatge que hem de transmetre a tothom és que la crisi s’ha acabat i que el que hem de fer és adaptar-nos al que tenim ara perquè el model de vida que hi havia abans ha canviat radicalment. No pot ser que tothom sigui propietari de dues vivendes, de dos o tres cotxes i fer llargues vacances. Cadascú haurà de saber el que pot fer i el que no.


18

Penedès Econòmic

desembre 2013

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

DESPRÉS DE TANT TEMPS DEL DEBAT ENTRE SOLBES I PIZARRO: QUI TENIA RAÓ? 1. La meva impressió al concloure el debat L’endemà del debat en televisió entre Solbes i Pizarro, un conegut em va preguntar la meva opinió sobre el mateix i sobre qui havia estat millor. Li vaig prevenir que, com que parlaven d’economia, era millor ajornar la qualificació sobre el valor dels seus diagnòstics i les seves previsions ja que seria el futur el que s’encarregaria de posar a cadascun en el seu lloc. I li vaig explicar amb el següent exemple. Feia poc temps que un personatge popular, en una revisió mèdica, li van diagnosticar que tenia un tumor cancerigen i maligne el qual havia d’extirparse immediatament, amb la finalitat que no es desenvolupés perillosament. Imaginem que va a un segon metge i aquest li diu que l’anterior era un catastrofista. Que el seu físic estava com una roca i que les seves bases de salut eren sòlides. El que tenia era un problema puntual derivat del fred hivern i que en arribar la primavera es corregiria amb el bon temps i que no fes cas a aquestes prediccions tan pessimistes. Aquesta és la versió que li agradaria sentir tant a ell com a la seva família i al seu cercle més proper. Però, si el primer tingués raó, s’iniciaria un procés de deterioració de salut del malalt que acabaria inevitablement amb la seva vida i paral·lelament, amb la imatge de professionalitat i responsabilitat del segon. Al nerviosisme de la família, seguiria la indignació i, amb ella, una reacció tardana que acabaria concretant-se, si es canalitza jurídicament, en una de tantes denúncies que publiquen els mitjans de comunicació per diagnòstic erroni amb resultat fatal. Corresponsables d’aquest tràgic error són els que van col·laborar amb els seus consells o la seva passivitat al fet que prengués aquella decisió tan equivocada. 2. Reproduint apunts del que va succeir posteriorment Un dia després del debat entre Solbes i Pizarro, en el Pavelló d’Esports de Lleó i entre tot tipus d’ironies, Zapatero va aprofi-

tar la connexió de les televisions per, entre l’entusiasme popular, col·locar la frase del dia en la qual resumia perquè Solbes havia guanyat a Pizarro… “és que, quan la seriositat s’imposa a la demagògia, quan la credibilitat guanya el catastrofisme, quan la serenitat venç a l’exaltació, guanyem els que creiem que amb l’economia no es pot jugar, mentir, manipular i posar por a la gent”. El dia anterior, el 21 de febrer del 2008, ambdós s’havien enfrontat a Antena 3, exposant arguments contradictoris sobre la situació econòmica i el seu futur. Per no estendre’ns, ens centrarem en la part fonamental del debat. Per a Pizarro, hi havia una crisi de model que fins a aquest moment estava basat en el consum i en el totxo, la qual era coneguda pel Govern des que es va fer càrrec de la gestió política del país. Espanya, afirmava, estava perdent la batalla de la competitivitat i de la confiança, no només dels ciutadans sinó també dels mercats internacionals i dels inversors exteriors i que el govern l’única cosa que feia era deixar-se portar. Les seves propostes les va anar concretant al llarg del debat i, sobretot, al final: reducció de la pressió fiscal personal i per a les societats, polítiques actives en

A CONTINUACIÓ DEL DEBAT, ES VA DESENCADENAR UNA AUTÈNTICA BOGERIA ENTRE ELS MITJANS PER PUBLICAR LES XIFRES DE LES ENQUESTES ALS OIENTS

energia i medi ambient, inversió en educació per competir en el futur i, finalment, si obté la confiança dels ciutadans, cridaran el PSOE immediatament per pactar una legislació que garanteixi la unitat de mercat, un pacte per a la competitivitat, un pacte de finançament autonòmic, el pacte de Toledo per assegurar les pensions, un pacte per a la justícia perquè sigui neutral i no polititzada i que sigui garantia de certitud i una administració al servei dels ciutadans. Solbes partia d’un diagnòstic diferent, defensant el model que tan bons resultats havia donat millorant l’ocupació i la renda per càpita de la població, les pensions mínimes i els habitatges de protecció oficial i amb una alta previsió de creixement, que era d’un 2,7% per al 2008. Va explicar que els socialistes veuen Espanya de forma diferent de com la percep el Partit Popular, que la veu amb excés de dramatisme, mentre ells la veuen amb molt més realisme i confiança. Assenyala que l’experiència dels quatre anys de legislatura demostren l’eficàcia de la seva política i creu que compta amb el millor programa per al país, comptes públics sanejats, esforç inversor, millor funcionament dels mercats

i política social reforçada en contra de la proposta del PP, que posa en perill les polítiques socials amb polítiques d’ajust de cinturó que perjudiquen els que menys tenen i rebaixes fiscals que beneficien els que més posseeixen. Va assenyalar que la situació del moment no era un risc, sinó una gran oportunitat i que amb idees clares i amb un lideratge fort Espanya sortirà reforçada. Ho tenia tan clar que en el periòdic El Economista, uns dies abans, l’11 de febrer, a la secció Quiosc Internacional hi havia un apartat referit a La Tribune (França) que recollia les següents precisions: “Els que parlen de recessió al meu país no saben res d’economia. Encara que el creixement no sobrepassi el 3%, Espanya podrà mantenir la seva taxa d’atur entorn del 8%”. A continuació del debat, es va desencadenar una autèntica bogeria entre els mitjans per publicar les xifres de les enquestes als oients, com si fossin els resultats electorals. Antena 3, que va ser l’amfitriona, va fer una enquesta de 590 entrevistes telefòniques a través de TNS Demoscopia, que va donar com a vencedor Solbes amb un 47,4% de vots per un 37,1% de Pizarro. Especialment exultants van estar els mitjans progovernamentals, com el grup PRISA i la Sexta, que no podien reprimir l’eufòria. Ambdós donaven percentatges més amplis de diferència que els altres mitjans. Com a exemple de satisfacció, adornada amb tocs de “conya”, la Sexta Noticias resumia el debat amb el següent text: “Solbes se merienda a Pizarro”. Amb més arguments, amb millors exposicions, d’una manera didàctica, com un professor donant una lliçó a l’espavilat de la classe i amb un sol ull. Així va noquejar el ministre d’Economia, Pedro Solbes a Manuel Pizarro en el primer cara a cara de la campanya electoral”. No obstant això, en els periòdics d’informació econòmica de més venda, les coses no estaven tan clares, a Expansión un 60% votava Pizarro i a El Economista el 53,55% Pizarro pel 36,55% de Solbes, en una enquesta publicada el 25 de febrer del 2008.


Penedès Econòmic

desembre 2013

19

OPINIÓ Eren moments dolços per a Solbes que hauria d’estar aclaparat pels aplaudiments i abraçades afectuoses tant en el Consell de Ministres, com en els mítings on se’l va presentar com una estrella mediàtica, en les reunions dels sindicats i fins i tot per algun representant qualificat del món empresarial. No obstant això, tot estava per veure, com podien conèixer qui tenia raó o mentia, si el futur no havia aflorat encara? Quan va començar a despuntar el futur en l’horitzó es va iniciar el crepuscle per a Solbes. Tot anava a ser diferent del que preveia: - 25 d’abril: “Espanya creixerà un 2,3% el 2008 i 2009. Aquest any crearem 200.000 ocupacions i el 2009 una xifra igual o propera.” - 8 de maig: “Espanya està travessant un ajust més ràpid de l’esperat però acabarà abans del previst.” - 22 de maig: “L’ajust s’està desenvolupant d’una forma més abrupta del desitjable. El superàvit permetrà superar el sot cíclic.” - 30 de maig: “És enormement exagerat parlar de crisi.” - 2 de juny: “No és una situació de crisi, la qual cosa no vol dir que no hi ha primer una desacceleració significativa.” - 4 de juny: “L’economia començarà a recuperar-se el 2009 i la fase de desacceleració serà rela-

tivament curta.” - 12 de juny: “Hi ha una desacceleració forta. He parlat de desacceleració sempre, fins i tot ahir. De l’única cosa que vaig parlar va ser que calia preparar-nos per a la crisi, però en cap moment vaig parlar de crisi.” - 23 de juliol: “L’ajust, més ràpid de l’esperat, ha obligat a modificar el quadre macroeconòmic, l’economia creixerà un 1,6% el 2008 i un 1% el 2009.” - 9 de setembre: “Espanya està travessant un dur ajust. S’ha produït una crisi per factors externs, aguditzada per factors interns. Sortirem bé, perquè hi ha arguments per sortir bé. La crisi tocarà fons el 2009 i tornarà el fort creixement sostenible el 2010.” - 11 de setembre: “Si la recessió serveix per netejar l’economia i remunta, no té major importància.” - 23 de setembre: “No sé si és la pitjor crisi en 60 anys, però per descomptat, des que tinc ús de raó, i en tinc 66, sí que és la pitjor crisi des que tinc coneixement.” - 24 de setembre: “Al Parlament: nosaltres mai hem negat la crisi.” - 5 d’octubre: “Tothom, fins i tot el Fons Monetari Internacional o l’OCDE, pensa que la caiguda important d’activitat que es produeix a Espanya hauria de tocar fons en el primer semestre de l’any que ve

TOT ESTAVA PER VEURE, COM PODIEN CONÈIXER QUI TENIA RAÓ O MENTIA SI EL FUTUR NO HAVIA AFLORAT ENCARA?

i hauria de permetre’ns començar a remuntar a partir del segon semestre. El 2010 encara serà un any de creixements per sota del 3%, però la nostra idea és intentar tornar entre el 2010 i el 2011 a un creixement del 3%, que és el potencial d’aquesta economia.” Al novembre, les enquestes del CIS recollien que la valoració de Solbes queia a mínims, des del mes de maig que van començar els ciutadans a suspendre’l. En aquest mes, el 18, Financial Times va publicar un sondeig sobre els ministres d’economia de la Unió Europea i Solbes apareixia en el lloc 17 d’una llista de 19. La raó que justificava aquesta posició era que havia anat, en tot moment, per darrere dels esdeveniments (La Vanguardia, 19-11-2008). I a El Economista, el 23 de gener del 2009, en l’enquesta “Creu que el vicepresident Pedro Solbes hauria de dimitir?” El 85% votava afirmativament. Tot això era resultat de dades enormement negatives: un milió d’aturats més en el 2008, els 2 últims trimestres en recessió (-0,2 i -1,1), una paralització del consum i de la inversió històriques, un imparable desequilibri de les finances públiques i un pessimisme davant la situació econòmica que assolia el seu màxim nivell. Només faltava la pèrdua de la qualificació cre-

diticia del país, per “la debilitat estructural de l’economia”. El 17 de gener del 2009, tots els mitjans, recollien la pessimista previsió de Pedro Solbes per al 2009: el PIB es contraurà un 1,6%, el dèficit públic es dispararà al 5,8%, la inversió caurà un 9,3% i la taxa d’atur s’aproparà al 15,9% amb un destrucció de 715.000 empleats! Com si tot fos inevitable, com si els resultats en economia no depenguessin de la gestió i sense que estigués obligat a presentar un pla viable i seriós per donar-li solució! Era la previsió de la inacció? En la remodelació del 7 d’abril del 2009, Elena Salgado va ocupar el seu lloc. A mitjan setembre del mateix any, Solbes va informar a Bono que deixava el seu seient a la Cambra baixa i va començar una vida particular més plàcida que la del metge que, a un client malalt, li hagués fet un diagnòstic erroni amb resultat fatal. El 21 de novembre del 2013, en el periòdic econòmic Expansión, en una entrevista a Solbes es recollia la seva següent resposta: P. El 2008 vostè no deia crisi, sinó “turbulències”, com en aquell debat amb Pizarro. Creu que ell va encertar més en el diagnòstic? R. He rellegit el debat i crec que Pizarro té raó a posteriori, perquè es va produir la crisi financera.


20

Penedès Econòmic

desembre 2013

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

EL CLOC-CLOC

E

n un article de Pedro Videla a “Comentarios de Coyuntura Económica” llegeixo una reflexió al voltant dels costos d’oportunitat i de com la classe política els menysté a l’hora de prendre decisions. El professor d’Economia de l’IESE recorda i emfatitza que “totes les accions humanes tenen un cost d’oportunitat. Per aconseguir qualsevol cosa cal renunciar a una altra; és a dir ens enfrontem a un trade-off. Prendre decisions implica fer concessions”. L’escrit de Videla es presenta encapçalat per una referència a Frédéric Bastiat, economista francès del segle XIX que va descriure la diferència entre un bon economista i un mal economista. Deia Bastiat que l’economista dolent és aquell que només té en compte les conseqüències immediates d’una política, mentre que el bon economista té en compte, també, els efectes gens visibles d’aquesta mateixa política i és capaç d’avaluarne les conseqüències. Resultaria massa fàcil dividir l’estament polític entre bons i dolents, éssent els primers aquells que dictaminen les directrius després d’haver sospesat els beneficis i alhora els perjudicis que es derivaran de les subsegüents implementacions. No hi ha res que sigui gratuït. Tot té un cost, encara que moltes vegades sigui poc evident o que, fins i tot, algú l’hagi amagat de manera subreptícia. Així, quan des de la política se’ns fan promeses electoralistes, lluny d’enlluernar-nos,

“TOTES LES ACCIONS HUMANES TENEN UN COST D’OPORTUNITAT. PRENDRE DECISIONS IMPLICA FER CONCESSIONS”

ens hauríem de preguntar quant ens costarà la factura i quin serà l’ineluctable trade-off. No és estrany que la pressió fiscal imposada per les administracions públiques sigui cada vegada més forta i que les economies domèstiques i les empreses patim amb resignació i impotència els increments de tota mena de tributs. Uns i altres estem pagant el preu de les vel·leïtats i les frivolitats que s’atribueixen a la governança del sistema, eufemisme de moda que en realitat no és altra cosa que l’areòpag en què s’emparen els actors d’aquest teatret d’amateurs i passavolants que es diu política, sovint personatges que avui hi són i demà no hi seran, i ningú no els demanarà comptes de les seves

UNS I ALTRES ESTEM PAGANT EL PREU DE LES VEL·LEÏTATS I LES FRIVOLITATS QUE S’ATRIBUEIXEN A LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA

actuacions, per molt oneroses que hagin resultat. Et proposo, agraït lector, que pensis per un moment en el teu municipi, aquí mateix al Penedès, i que facis una llista de les últimes tres o quatre inversions que s’hi han executat per part del consistori. Afegeix l’organització de festivalets, astracanades i corrandes de tota mena. Calien? Es podrien considerar de primera necessitat, aquestes realitzacions? La seva factura obeïa a un dèficit palès de caire estructural o d’equilibri social? Quants d’aquests endegaments no tenien fila electoralista? Ens ho podem permetre, això? Per què acceptem aquestes transaccions com a estaferms, sense que ningú ens expliqui abans quin és el cost d’oportunitat i quant ens tocarà posar-hi de la nostra butxaca? A més, en aquest mateix mercadeig de la politiqueria cal tenir en compte el tradeoff resultant d’aquells projectes que no es podran materialitzar perquè hauran quedat en segon terme, per detriment de les iniciatives més efectistes. Tant és així que si la política fos noblesa i no es volgués enganyar ningú, els programes electorals i els plans de mandat haurien de portar un annex amb l’inventari d’aquelles coses que, malgrat poguessin ser d’interès per a la col·lectivitat, no es faran i d’aquelles altres que es deixaran de fer. Em sembla que estem molt lluny d’aquest escenari i no ens queda altre tipus d’admonició que escatainar des del galliner. Cloc-cloc.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)


Penedès Econòmic

desembre 2013

21

EMPRESA

El port de Vilanova es promociona per diversificar mercat i fidelitzar empreses De gener a setembre, s’ha incrementat en un 87% el tràfic de mercaderies per les instal·lacions respecte al mateix període del 2012 OLGA AIBAR Donar a conèixer el port de Vilanova i la Geltrú com a canal d’importació i exportació de mercaderies dins de les estratègies d’internacionalització de l’empresa catalana. Aquest era l’objectiu de la jornada “El port de Vilanova i la Geltrú, la millor sortida per exportar” que es va celebrar el 28 de novembre a la sala d’actes de la Llotja de pescadors. La jornada formava part de l’estratègia de l’Autoritat Portuària de promoció del port vilanoví amb l’objectiu de captar nous tràfics de mercaderia, buscar la diversificació dels mercats i fidelitzar les empreses usuàries del port. Fins ara, s’han fet presentacions a empreses d’Igualada, Lleida i Saragossa. A l’acte, organitzat per Ports de la Generalitat i la Terminal Portuària de Vilanova, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Delegació del Garraf de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG), hi va assistir una nodrida representació del sector empresarial del Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages i el Baix Penedès, que van aprofitar per visitar les instal·lacions comercials del port i per conèixer els serveis que s’hi ofereixen. El tercer port de Catalunya en activitat comercial El port de Vilanova és l’únic port comercial que l’administració catalana té a la demarcació de Bar-

EL PORT ÉS UN IMPORTANT MOTOR ECONÒMIC DE LA COMARCA DEL GARRAF celona. En els darrers quatre anys, el port vilanoví s’ha situat com a primer port comercial de Ports de la Generalitat i el tercer de Catalunya en activitat comercial. L’alcaldessa de Vilanova, Neus

Lloveras, va destacar que “el port ofereix moltes possibilitats econòmiques, és un motor per a la comarca i també ho ha de ser per a altres. Per a nosaltres, és un dels elements estratègics per dinamitzar la nostra economia i obrir la ciutat al món”. A banda de la seva trascendència en el volum de transport de mercaderies, Lloveras també destacava que “és el segon port més important del país en activitat pesquera, i també té un gran potencial en activitats nàutiques i recreatives, en l’àmbit de la recerca i en les activitats relacionades amb la formació”. Segons va explicar la directora de Ports de la Generalitat de la zona centre, Margarita Díez, de gener a setembre d’aquest any, el port ha assolit un tràfic de 347.467 tones de mercaderies, una xifra que ha suposat “un increment del 87% respecte al mateix període de l’any passat”. Díez destacà l’excel·lent situació geogràfica, a cavall dels ports de Barcelona i Tarragona i el fàcil accés des dels principals nusos de comunicació i dels centres de producció, que situen el port com “l’eix comercial idoni per l’entrada i la sortida de les mercaderies del municipi i la seva àrea d’influència”. Especialitzat en càrrega general, ofereix els seus serveis a empreses que no utilitzen contenidors per al transport dels seus productes. Pel que fa a tipologia de mercade-

ries transportades per via marítima, destaca la sal per a desgel, els productes siderúrgics, la fusta i el ciment. El Port de Vilanova busca ampliar les seves activitats comercials i els seus serveis. L’exportació és l’àmbit que més ha fet créixer aquesta instal·lació. El responsable d’operacions del port, David Ruiz, va comentar que el que ha

DURANT L’ANY PASSEN UNS 180 VAIXELLS DE CÀRREGA PER AQUESTA TERMINAL incrementat la xifra de mercaderies en aquest port ha estat el transport de sal cap al Regne Unit. També surten molts vaixells cap a altres països del nord d’Europa i de l’Àfrica. Ruiz va explicar que, al llarg de l’any, hi passen uns 180 vaixells de càrrega per aquesta terminal internacional i que, cada dia, hi entren una cinquantena de camions. Ampliar la zona comercial Actualment, el port té infraestructures, equipaments i serveis suficients per moure una mitjana de 500.000 tones de mercaderia

anuals. Aquest volum es podria incrementar en un futur quan s’aprovi el projecte d’execució de l’ampliació de la zona comercial prevista en el Pla especial del port. El projecte, que té un pressupost de 12 milions d’euros, preveu remodelar el dic d’abric per crear

una futura zona d’activitats logístiques de suport portuari. Amb aquesta ampliació el port disposaria de quatre molls comercials amb 720 metres de línia d’atracament i una superfície de 25.000 metres quadrats d’esplanada per a mercaderies.


22

Penedès Econòmic

desembre 2013

EMPRESA

Coral Transports, empresa líder en gamma de serveis logístics L’empresa de la Granada s’especialitza en l’estocatge i el transport de productes químics i mercaderies perilloses dins del continent europeu OLGA AIBAR Coral Transports és una empresa logística de transport nacional i internacional ubicada al polígon Fondos de l’Estació de la Granada del Penedès, a la comarca de l’Alt Penedès. Fa gairebé dos anys, es van traslladar del Polígon de Sant Pere Molanta a aquestes noves instal·lacions, d’11.000 m2. Dins del sector de la logística del transport, Coral es va marcar com a objectiu la diversificació dels seus productes i a tenir aspectes diferencials que li permetin destacar de la competència de les grans multinacionals en aquest sector. Un d’ells ha estat l’adaptació de les seves instal.lacions per al compliment de la reglamentació en el sector dels productes químics classificats com a perillosos APQ que, en el grau superior, s’anomena SEVESO. Aquesta normativa obliga a tenir unes instal·lacions adequades a nivell d’extinció d’incendis, de manipulació adequada del producte, a més d’una sèrie de controls per part de l’Administració, com cursos de formació del personal i la realització de simulacres per estar preparats en el cas que es pogués produir un accident. Dins del sector d’operador logístic, Coral Transports és la segona empresa logística de Catalunya que compleix amb la normativa SEVESO i la única que a més té

servei terrestre, marítim i aeri. Segons explicava l’administrador de l’empresa, Joan Comas, “tenim una logística integral dins d’aquest món. No només ens dediquem a l’estocatge del producte, sinó que també donem tot el suport logístic de transport de productes químics perillosos. És una especialització que valoren molt els clients”. La diversificació de productes magatzemats a l’empresa és molt àmplia, tenen productes del sec-

EL MAGATZEM TÉ CLARAMENT DELIMITATS ELS PRODUCTES INCOMPATIBLES tor del vi i del cava, cosmètics, de la confecció, químics, etc. El magatzem està dividit en diferents seccions i té clarament delimitats els productes que són incompatibles amb els altres, segons la normativa. Segons explicava Comas, “una part del magatzem és estocatge i una altra són mercaderies en trànsit, que arriben aquí, es centralitzen com un Hub, i després s’expedeixen a diferents punts d’Europa com França, Bèlgica, els Països Baixos, a més a més dels Països de l’Est, amb un

altre Hub a Alemanya, des d’on es cobreixen punts com Polònia, República Txeca, etc”. L’administrador apuntava a Penedès Econòmic que “un dels factors del qual estem molt satisfets és que hem aconseguit crear la nostra pròpia xarxa de distribució al territori nacional que es diu Iberteam”. Es tracta d’una iniciativa de Coral Tranports que uneix diferents empreses de la Península en una societat limitada que, des de la central a Santa Perpètua de la Moguda, aglutina 43 delegacions que actuen coordinadament per a la recollida i la

distribució de les mercaderies i, a més, cada un dels membres pot també comercialitzar el transport internacional. El seu lema ho diu ben clar: “Forts a casa, oberts al món”. Els països als quals Coral Transports exporta més són els del centre d’Europa i els països de l’Est i també estan creixent amb força al mercat centreamericà i sud-americà però, alhora, importen molts productes de països de l’Extrem Orient, la Xina, l’Índia, el Paquistan, etc. D’altra banda, pendents de les constants exigències dels clients

i dels mercats internacionals, Coral ha adaptat els seus procediments per a l’obtenció de la Certificació ISO 14001 Mediambiental , a més de la certificació de Qualitat ISO 9001 obtinguda el 2001. La flota de vehicles de Coral Transports es basa en subcontractacions fixes però que no són propietat de l’organització i amb els vehicles de les xarxes internacionals. Segons Comas, “la situació de l’empresa a les portes d’Europa ens ofereix una posició de privilegi per a l’estocatge i la distribució logística”.


Penedès Econòmic

desembre 2013

23

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

BrikBike, un negoci de bicicletes que neix de la il·lusió L’Arnau Brik és un jove de 19 anys que el passat mes de juny va acabar els seus estudis de grau superior en automoció. Ha estiuejat des de petit a Sant Joan de Mediona i és allà on decideix obrir el seu negoci. Després de buscar feina en el sector de l’automoció i veure’n la dificultat, busca, pensa, prepara i obre un taller de venda i reparació de bicicletes amb d’altres serveis que ell mateix ens explica. Explica’ns Arnau, què porta un jove de 19 anys a obrir un negoci, d’on neix la “xispa”? M’agraden les coses difícils (somriu). Mentre estudiava, vam tenir una matèria que ens va animar molt a emprendre un projecte. El professor ens donava molts ànims. Quan vaig acabar al mes de juny, vaig dir als meus pares: “vull muntar alguna cosa”. Els pares em van dir, presenta’ns un projecte. Així ho vaig fer. A mi m’agradava molt tot el que estigués vinculat a l’automoció però per a mi era massa costós. Així que em vaig posar davant l’ordinador i vaig començar a buscar possibles idees per muntar a Sant Joan de Mediona, això ho tenia clar. I tries la bicicleta, per què? Fins als 16 anys tenia una gran afició a la bicicleta que després va derivar en l’afició pels cotxes. Però la meva passió és reparar, arreglar... Em va semblar que l’entorn natural de Sant Joan de Mediona és un bon lloc per posar un negoci de bicicletes. A més

per a mi era més difícil posar un taller de cotxes, són més difícils d’arreglar i és més costós. La bicicleta és més fàcil. Vaig buscar models de plans d’empresa i amb l’ajuda de la meva germana i dels pares vaig muntar el projecte. Quina rebuda tens per part de la gent quan et veuen tan jove, per exemple el banc. Vaig trobar un local de 70 m2 que, fent comptes, podia comprar. Quan vaig anar al banc, crec que els vaig convèncer i vaig aconseguir finançament a través d’un ICO, però, és clar, els pares em van haver d’avalar. No ha estat un procés fàcil des del juny fins ara al novembre que he obert. Les negociacions amb els distribuïdors de bicicletes, arreglar el local, els permisos... Però tothom m’ha rebut molt bé, sobretot l’ajuntament. Vaig presentar el meu projecte a l’alcalde i també a l’ajuntament de la Llacuna. N’estic molt content. Què ofereix BrikBike? És un projecte que vol potenciar l’ús de la bicicleta i per això tenim diferents productes i serveis. El taller de reparació segueix algunes pautes de netedat, de tenir molta cura de les bicicletes, de qualitat... coses que he après del sector de l’automoció i que aplico a casa meva. L’aficionat a la bicicleta se l’estima molt i jo vull contribuir a cuidar-li. De moment tothom qui me l’ha portat n’ha quedat molt content. Però també en venc i a més he arribat a acords amb algunes ca-

ses rurals de la zona a les quals els proporciono i mantinc algunes bicicletes per als seus clients. Això acaba de començar, quins projectes de futur tens? En tinc molts, però un dels més imminents és el d’oferir un taller de formació per a nens i nenes del poble perquè aprenguin les quatre coses bàsiques per tenir cura de la seva bicicleta. Vull també muntar un club ciclista, sortides diverses, etc. I quan els teus amics i companys de curs veuen que has tirar endavant tot això, què et diuen?

No s’ho creien al començament. Alguns primer em deien que amb els diners que havia posat en el negoci tindria un cotxe fantàstic. Quan ho han vist, els he tingut al meu costat. Suposo que em veuen molt content, tot i que jo els dic que no és gens fàcil... Què és el més difícil?

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- La il·lusió: ben sovint és el motor que permet afrontar els reptes i dificultats que comporta obrir un negoci. 2- Aplicar coneixements i habilitats que tenim d’altres àmbits al projecte actual. Coses que hem après d’altres feines, o formacions que hem realitzat durant la nostra vida professional, poden ser de molt profit en el negoci actual 3- Formació constant: cada negoci vol la seva especialització i és per això que ens cal un reciclatge constant i permanent per oferir els millors serveis als clients 4- La millora constant: la visió de tenir sempre un ull posat en buscar millores possibles en el projecte permet no deixar-se emportar per les coses que ja van bé i ajuda a innovar de forma permanent. 5- L’entorn familiar : és un suport fonamental. El procés de posada en marxa d’un negoci no és fàcil i sentir-te recolzat pels qui tens aprop, ajuda a no defallir en els pitjors moments.

La veritat és que hi ha moments en què et desanimes i tiraries la tovallola... sobretot quan veus que tot val molts diners, que les coses no surten com les havies previstes... Tinc molta sort de tenir els pares i la meva parella i els amics que m’han donat i em donen molt suport. Però el dia de la inauguració va ser un dia molt bonic i sobretot quan vaig omplir la primera ordre de reparació. Si haguessis de recomanar alguna cosa als emprenedors que comencen, què els diries? Els diria que cal molta il·lusió per tirar endavant i que no s’ha de deixar de pensar mai en com millorar el projecte. També em sembla molt important formar-te en el tema que tens entremans. Jo he estat fent una formació específica de reparació de bicicletes i en tinc d’altres de pendents. També em sembla fonamental tenir suport de la família i dels amics... t’ajuda molt a no rendirte. Què és el millor? Aixecar-te al matí i veure que tens moltes coses a fer i veure que aquell negoci l’he pensat i organitzat jo. A mi això m’agrada molt. (ho diu amb un somriure que encomana il.lusió)


24

Penedès Econòmic

desembre 2013

EMPRESA

El valor del coworking per crear sinèrgies entre emprenedors Taller Estruch ofereix l’opció de treballar en un espai comunitari amb tots els serveis d’empresa

LÍDIA OÑATE Des de fa gairebé dos anys, Vilafranca del Penedès disposa d’un espai privat dedicat a la modalitat empresarial coworking, que fomenta les sinèrgies entre professionals. Taller Estruch és un projecte endegat per Fèlix Giralt Estruch, arquitecte de professió des del 2000, que va decidir obrir un espai coworking amb l’objectiu de donar una alternativa als emprenedors que treballaven des de casa i una oportunitat per fer créixer el seu negoci o crear-ne de nous amb les sinèrgies que hi poden tenir lloc. El coworking, junt amb l’emprenedoria, és un dels valors en alça. En el darrer mig any, Giralt ens ha comentat que l’interès d’establir-se al taller ha augmentat molt: “la veritat és que han vingut diverses persones a informar-se que s’estan plantejant començar un projecte perquè s’han quedat a l’atur”. Els perfils que fins ara han format part de Taller Estruch són molt variats, des d’un enginyer de telecomunicacions, un dissenyador industrial o un noi d’una editorial de música fins a una farmacèutica que realitza assaigs clínics, entre d’altres. Per Giralt,

són professionals que només necessiten un lloc on treballar, rebre els clients i connexió a Internet. “Sortir de casa per anar a un lloc a treballar és un avantatge”, explica Fèlix, “i el fet d’estar envoltat d’altres professionals també et pot ajudar. És un valor afegit que de cara al 2014 vull potenciar”. Les instal·lacions tenen una capacitat per a 13 persones i de moment ja hi ha 8 emprenedors fixos que realitzen les seves tasques empresarials en un espai que ocupa 150m2 totals de superfície, repartits en diverses sales. La sala més gran és de 40 m2, mentre que la que hi ha situada just a dalt és de 30 m2. Després, els emprenedors disposen d’una sala de reunions de 14 m2 on reben els clients o es reuneixen amb el seu equip, i una zona office i de descans de 17 m2. La intenció de Giralt és ampliar el nombre d’emprenedors, ja que amb l’opció de mitja jornada (matins de 9 a 14h o tardes de 14 a 19h) l’espai podria encabir-ne més. “La idea és ser molt flexible per tal que sigui còmode per als emprenedors”, afegeix Giralt. “M’he trobat amb algun cas de persones que han vingut de forma puntual i després han marxat per motius professionals. Del que es tracta és que la comunitat aug-

menti i que quan necessitis un perfil professional ja sàpigues amb qui comptar”. Tot i així, de cara el 2014 no descarta ampliar el taller amb més sales i, també, més serveis com una sala per a projeccions i conferències, ja que actualment només es poden fer petites presentacions. “Alguna vegada hem llogat la pantalla i el projector, però si hi ha més demanda o volem exportar aquest servei serà necessari ampliar l’espai i fer una nova sala al pati del darrere, que encara queda per construir.” Per Giralt, és important donar el màxim de facilitats. Per això, ha establert una xifra fixa per als dos tipus de clients. D’una banda, la mitja jornada és de 120 euros al mes i la completa, 200 euros, ambdues amb tots els serveis inclosos com l’espai de treball propi, la sala de reunions, Internet i Wifi, trucades nacionals, despeses de llum i aigua, copisteria, despeses de neteja, cafè de cortesia i l’assegurança. En el cas de la jornada completa, entrega una còpia de les claus perquè puguin accedir al taller les 24 hores. A més, dóna l’opció de contractar un bonus de 20 euros al mes per aquelles persones interessades a fer ús del taller durant uns dies o utilitzar la sala de reunions. Taller Estruch també forma part de l’Associació Coworking Spain, una iniciativa que aglutina espais com el que hi ha ara a Vilafranca i els inclou en una borsa on els emprenedors poden accedir-hi quan viatgen fora. “Si has de marxar a treballar a una altra ciutat i hi ha un espai coworking associat t’hi podran acollir si hi ha disponibilitat”, explica Giralt. A més, s’ha posat en marxa una borsa de coworkers on els diferents professionals que treballen amb aquesta modalitat poden inscriure’s perquè les empreses puguin accedir als seus perfils professionals.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Ai Peret! “Hem tancat el cercle”, va dir! Trobo molt bé, i és fins i tot ambiciós, fer una aposta clara per la formació a Vilafranca del Penedès, sobretot la que és relacionada amb el sector del vi i el turisme, termes claus per a la nostra comarca. Però, Pere, s’ha de fer ben fet, i sobretot que doni fruits abans de tancar el cercle. Per tant, enhorabona per les iniciatives, però on políticament hi ha lloc a lloances, públicament de moment només hi ha fum. L’ESCAVI per una banda va aixecar pols com era d’esperar, uns per falta d’informació del projecte i altres per a l’ús de l’espai de l’antic INCAVI, però em dóna la sensació que el projecte penja d’un fil o que almenys no hi ha la transparència que se’n espera. Personalment trobo el projecte de l’escola superior una meravella, sobretot per la falta de professionals de comandaments entremitjos i superiors als nostres cellers; bravo! Hi ha una necessitat, per tant una demanda, generem l’oferta, però m’ensumo que quelcom fa olor a fum... Per altra banda, l’Escola de Formació Professional d’Enoturisme de Catalunya és un altre exemple clar de gran idea, però sense recursos, i si, el suport d’institucions, empreses, patronals... que somriuen a la foto, però res més, un altre projecte brillant, que serem els primers a Catalunya, però m’ensumo de

nou fum... podrà ser autogestionada i autosuficient? A veure qui ho lidera i sobretot com ho lidera. Un dels grans aprenentatges que he tingut va ser que podem tenir idees però que sense recursos ni eines no seran mai viables. Pere, et felicito per les idees, però associa’t amb gent que et doni els recursos i eines necessàries. De moment em costa creure que hem tancat el cercle, perquè el cercle es tancarà quan Vilafranca estigui plena d’estudiants, i sobretot, quan siguem capaços de generar talents i grans professionals. Hem començat un mica coixos, i encara estem a temps de rectificar, i sóc el primer que em fan trempar les iniciatives, potser perquè em toquen de prop professionalment: formació, el vi i el cava i el turisme. Mentrestant, a Vilafranca encara no s’ensuma vi, encara no veig cap tret distintiu que m’identifiqui Vilafranca amb vi, ni senyalitzacions, ni a les carreteres, ni a les rotondes, ni al tren, ni enlloc, i també vas dir ja fa temps que volies que Vilafranca es respiri vi, però de moment res... no vull pensar que tot és fum polític. No és cap crítica ni molt menys, però des d’un humil punt de vista falta quelcom perquè tot plegat sigui factible. Fins l’any vinent! Però abans... el 25 de desembre... FUM, FUM,FUM!

T. 93 893 70 60

 Taller Estruch està situat al carrer Amàlia Soler, 5

www.monbus.cat


Penedès Econòmic

desembre 2013

25

VINS&CAVES

Freixenet, a les portes del centenari El brindis de l’anunci de Nadal és el primer dels que es realitzaran durant l’any per celebrar el llançament de la primera ampolla OLGA AIBAR Freixenet està a punt d’arribar al seu centenari, i per celebrar-ho, ha volgut oferir als espectadors, a través del seu esperat anunci de Nadal, un brindis molt especial, protagonitzat per més de cent dones que havien fet de bombolles Freixenet en els espots de Carta Nevada des de l’any 1972, juntament amb altres que ho han fet per primera vegada. En aquesta ocasió no hi ha un personatge famós del món del cinema, de l’espectacle, la música o l’esport, sinó que els focus s’han centrat en les bombolles que, durant dècades, ha brindat al costat d’aquestes grans estrelles. Segons afirmava el president del Grup Freixenet, Josep Lluís Bonet durant la roda de premsa de presentació, “amb aquest anunci la bombolla s’ha fet més humana, sense deixar de ser el símbol que és”. L’anunci va ser rodat per la cineasta Icíar Bollaín al Gran Teatre del Liceu, on es van haver de compartir escenari amb els assaigs de l’òpera Agrippina. Aquest serà el primer brindis dels que l’empresa sadurninenca farà durant l’any per celebrar els primers passos dels seus creadors, Pedro Ferrer i Dolores Sala, que l’any 1914 van refundar l’empresa familiar Casa Sala canviant el tipus de vi tranquil que elaboraven per un vi escumós. Començava així el llarg camí d’una marca que esdevindria la número 1 del món en el rànquing dels escumosos de qualitat i la novena entre les grups vitivinícoles, present en 18 cellers en 7 països de tres continents. El director de Comunicació del grup, Pedro Bonet, va explicar que el primer espot de Carta Nevada es va rodar l’any 1968 i que les bombolles van néixer quatre anys en un brain storming a proposta de Néstor Luján o Leopoldo Gómez -es desconeix exactament de qui era la paternitat- i que,

de mica en mica, es va convertir en “el més esperat de la TVE de l’època”. La primera roda de premsa per a presentar l’anunci va ser l’any 1981, i des d’aleshores, “portem anys fent la première i recorrent mig món”. Freixenet va fer una crida per trobar les bombolles històriques que havien protagonitzat l’anunci i se’n van presentar més d’un centenar i, al final, van ser-ne 66 les escollides, entre les quals Suzy Stoy, una ballarina anglesa que l’empresa va contractar quan treballava a l’antiga sala d’espectacles Scala Barcelona. També hi ha una embarassada i dues nedadores que formaven part de l’equip espanyol de natació sincronitzada. A preguntes dels periodistes, Josep Lluís Bonet va afirmar que

AMB AQUEST ANUNCI LA BOMBOLLA S’HA TORNAT MÉS HUMANA amb l’anunci “segurament el consum de cava s’incrementarà”. També va afirmar que “tota la família ha estat sempre molt unida en el projecte. Estem decidits a fer un relleu més en la carrera perquè l’empresa no perdi el seu caràcter familiar els propers cent anys”. Bonet va recordar que Freixenet està dirigida pels membres de la tercera generació, sis homes i sis dones. Els homes s’encarreguen de la direcció de l’empresa i formen part del consell d’administració del qual també formen part, des de fa dos anys, les sis dones. Segons Bonet: “ha estat bo que les dones hagin entrat al consell perquè s’hi involucren més en el negoci familiar i ens fan preguntes. Aquest és un examen que no sempre és fàcil”.


26

Penedès Econòmic

desembre 2013

VINS&CAVES

CAVA BIODINÀMIC

EL FACEBOOK DEL MASET, EL MILLOR D’ESPANYA EN CAVES

L’Intens Rosat 2010 de les caves sadurninenques Recaredo és el primer escumós biodinàmic de tot l’Estat certificat amb el segell de garantia Demeter. La biodinàmica és un sistema de cultiu agrícola que té com a prioritat aconseguir l’equilibri de l’ecosistema a la vinya i defugir l’ús de productes químics. Recaredo va iniciar-se en l’agricultura biodinàmica el 2006, i quatre anys més tard va certificar la totalitat de les 50 hectàrees de vinyes en propietat situades a l’Alt Penedès.

El Facebook del celler penedesenc Maset del Lleó ha estat guardonat com la millor pàgina de Facebook a Espanya en la categoria de Vins i Cava als Premis TNS Facebook Fan Page Awards. El lliurament de premis va tenir lloc el passat 21 de novembre a l’Auditori Rafael del Pino a Madrid. Aquests premis són els primers escollits pels propis fans de la marca. En total, s’hi van presentar més de 260 marques.

EnoturismePENEDÈS estrena seu al bell mig de Vilafranca A l’edifici es donarà informació i assessorament sobre la cinquena destinació turística de Catalunya

L’ASSOCIACIÓ QALIDÈS RENOVA LA PÀGINA WEB L’associació Qalidès, Terrers del Penedès ha renovat la pàgina web, www.qalides.cat, que ara presenta una nova aparença, informació precisa per als professionals del vi i navegació senzilla i intuïtiva per facilitar la comunicació amb els entusiastes del vi. Així és els nou web de Qalidès, Terrers del Penedès, un salt cap a les tecnologies 2.0 que permet l’actualització pràcticament instantània dels continguts. La principal novetat del web és

el seu apartat de terrers, en què els 13 cellers que en formen part han realitzat una important tasca didàctica i caracteritzar una de les vinyes de la qual procedeixen els millors vins. A més, el web posa l’accent en els diferents projectes d’innovació de cada celler, en la seva història i la seva filosofia.

Creix l’escumós a la DO Penedès

OLGA AIBAR La 5a destinació turística de Catalunya, la marca enoturismePENEDÈS, ja disposa d’una seu única a Vilafranca per atendre els visitants i per aplegar totes les persones que treballen per promocionar la marca El dimarts 10 de desembre, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, acompanyat de l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull; al president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella, i el president del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, Santi Soler, va presidir l’acte d’inauguració de la nova seu, ubicada al carrer d’Hermenegild Clascar, núm. 2, davant per davant del Consell Comarcal. La nova seu té dues

 Moment de la inauguració de la seu d’EnoturismePENEDÈS

plantes. A la planta baixa s’hi ha traslladat el personal de l’Oficina de Turisme de Vilafranca, que ha tancat l’oficina ubicada al costat de l’Ajuntament. La sala està decorada amb plafons lluminosos amb fotografies de Blai Carda que

aniran canviant amb les estacions de l’any i també hi ha una petita sala de projeccions per veure audiovisuals. A la planta primera hi haurà les oficines del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès i una sala de tasts.

La Taverna de Vinseum, premi Cartaví OLGA AIBAR La Taverna de Vinseum va ser un dels 14 restaurants guardonats, entre més de 700 propostes, amb la sisena edició dels Premis Cartaví, organitzats per l’Associació Vinícola Catalana amb el suport de l’Incavi. L’acte, que es va celebrar el 9 de desembre al Palau de Pedralbes, va estar presidit pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca

i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del president de l’Associació Vitivinícola Catalana, Miquel A. Torres i del director general de l’Incavi, Jordi Bort, entre altres autoritats. Per segon any, el consumidor va proposar i votar online els seus restaurants preferits. El premi especial Cartaví 2013 va ser pel periodista Ramon Francàs, per la seva trajectòria professional. En el decurs de l’acte, el conseller

Pelegrí va destacar la importància dels premis que, “reivindiquen i defensen la promoció dels nostres vins. És una aposta pels vins de proximitat, pels vins catalans. Una oportunitat per estrènyer els llaços entre els restauradors, els cellers i el consumidors”. El President de l’AVC, Miquel A. Torres, es va mostrar satisfet d’aquest tipus d’accions, ja que “s’ha observat un augment progressiu de vins catalans als restaurants”.

Aquest mes de desembre ha començat amb turbulències al sector del cava. La marxa del celler penedesenc Albet i Noya de la DO Cava per acollir-se a la línia d’escumosos de la DO Penedès ha aixecat polseguera. A Albet i Noya estan convençuts que a la DO Penedès es dóna més identitat a uns vins elaborats en un territori molt concret, on neixen i creixen les seves vinyes, fet que quedava fins ara “diluït en el marc de la immensa DO Cava”. Des del celler afirmen que “ja fa temps que els caves són venuts i coneguts arreu del món, però el seu posicionament no ha estat gens afavoridor per les petites i mitjanes empreses com Albet i Noya”. Això es deu, apunten, a que “el cava s’ha anat posicionant generalment en un segment de mercat massiu, de poc valor afegit i de poca percepció qualitativa”. El president de Pimecava, Pere Guilera, lamenta profundament aquestes declaracions que qualifica de “desafortunades i deslleials”. Guilera expressa el seu “cansament

per les contínues agressions cap a un producte penedesenc, català i amb projecció internacional. Nosaltres respectem les decisions que pugui prendre qualsevol elaborador, però qüestionar la qualitat del cava i desprestigiar la DO Cava i les empreses que en formen part és intolerable”. Sigui per un motiu o per un altre, des de fa poc més d’una dècada, la DO Cava ha perdut fins a 13 cellers, dels quals tots excepte un han acabat elaborant escumosos sota la marca DO Penedès. L’excepció és Recaredo, que encara no veu prou forta la marca escumós Penedès. En aquest sentit, s’espera que al febrer es doni a conèixer el nom de la nova etiqueta que identificarà l’escumós penedesenc com a propi d’una terra i d’un procés de maduració particular. Com a punt a realçar, cal mencionar que tots els escumosos de la DO Penedès són ecològics, cosa que la converteix en la primera DO del món d’optar 100% per aquesta manera d’elaborar.


Penedès Econòmic

desembre 2013

27

VINS&CAVES

JOSEP BARELLA PUIG Editor jbarella.blogspot.com

Encendre una espelma Tanquem el 2013 i estem a punt d’encetar un nou any. Encara recordo l’any passat en aquestes dates que eminents economistes no polítics, els que analitzen sense tenir la bena de la política als ulls, auguraven que, a partir del segon semestre d’aquest any, començaria a repuntar l’economia. Podem dir sense por d’equivocar-nos que tenien raó. També asseguraven que l’atur aquest any no baixaria i així ha estat. En canvi, diuen que a partir del segon, (màxim tercer) trimestre del 2014, l’atur baixarà. Aquest extrem està per veure: el temps serà notari de les seves predicicons. A l’arribar el final d’any tots fem propòsits per al proper any. Uns diuen que s’apuntaran a anglès, altres que aniran al gimnàs, que deixaran de fumar o que aniran al dietista per baixar uns quilos. Haurem fet molts propòsits i molt variats, al llarg de la nostra vida. Però alguna vegada ens hem proposat el fet de ser millor empresari? No pretenc ser negatiu, però considero que mentre l’empresariat continui excusant-se i donant la culpa de la situació de la seva empresa a la crisi, al sector, a l’entorn, a la manca de finançament, a la rigidesa dels contractes labo-

rals i fins i tot al govern, no anirem bé. Els italians ho tenen clar: “Piove, porco governo”. Suposo que no cal traducció. Per ells el govern és el culpable de totes les situacions. Si parlem de dites estrangeres, m’agrada més el proverbi argentí que diu: “Es mejor encender una vela que echar pestes de la compañía de electricidad”. Tot són formes d’afrontar els problemes, però encendre una espelma dóna més llum que rondinar i queixar-nos. Quantes espelmes pensem encendre el proper 2014 per veure’ns una mica millor? Tenint en compte que, si tots encenem espelmes, canviarem la negror actual per un nou any ple d’oportunitats. Això sí, pensem que si aquest 2014 fem les mateixes coses que el 2013, el nou any serà una còpia dolenta del que va ser l’any anterior. Res més. Encoratjar-vos a tots perquè el proper any que ja comença l’iniciem amb moral i força perquè pot ser esperançador. Des d’aquestes línies i en nom de tot l’equip que fa possible que el Penedès Econòmic arribi mes rere mes a casa vostra, us desitgem un molt bon Nadal i que el proper 2014 es puguin fer realitat els vostres somnis.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 28 - Desembre 2013 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado i Marga Ciscar

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Codorníu aposta per una nova experiència enoturística Uns nous espais i un circuit de visites més vivencial i interactiu seran els principals reclams del celler REDACCIÓ

Codorníu aposta per l’enoturisme renovant les seves històriques i emblemàtiques caves per oferir una visita més sensorial i vivencial. El nou circuit de visites explica la història de Codorníu, el patrimoni artístic de l’empresa, els orígens del cava i el seu procés d’elaboració, i fa viure experiències úniques tot gaudint d’un entorn inigualable. Entre las novetats que ofereix l’experiència enoturística destaca un passeig en tren pels jardins per gaudir de la història i l’arquitectura modernista de les caves. Una maqueta de l’antic celler desvetllarà una concepció molt moderna del procés de vinificació. Una exposició de la maquinària tradicional portarà a descobrir la primera cava de Codorníu. Aquesta cava forma part

del recentment inaugurat Celler Jaume, actual centre d’investigació enològic i on s’elaboren els caves més selectes de la marca: els Gran Codorníu Gran Reserva i el Jaume de Codorníu. A més, el centre compta amb una taula d’olors on es podran diferenciar totes les aromes de les varietats de raïm que es fan servir en els caves Codorníu: Xarel·lo,

Macabeu, Parellada, Chardonnay i Pinot Noir. Properament s’estrenarà un vídeo en 3D on el visitant podrà apreciar el cicle vital del raïm. Segons Mar Raventós, presidenta de Codorníu, amb el redisseny busquen “recuperar la màgia de l’entorn i reforçar la imatge de Codorníu com a marca i referent de qualitat, tradició i modernitat”.

Agustí Torelló Mata tanca els actes del 20è aniversari La cava sadurninenca ha organitzat dues mostres pictòriques maridades amb concerts-vermut REDACCIÓ

El celler Agustí Torelló Mata ha tancat la celebració dels 20 anys de la seva marca amb una exposició retrospectiva de Rafael Bartolozzi, gran amic de la família, un concert-vermut i un dinar de Nadal. L’acte va tenir lloc a les caves sadurninenques el 15 de desembre. L’exposició consistia en un recorregut per una selecció de tretze obres de diferents èpoques de la col·lecció particular del pintor, escollides per la seva vídua i el seu fill. Seguidament, es va oferir un concert a capella del tercet vocal Tresquartsdetres, tot plegat maridat amb els Grans Reserves de la casa i amb el tast de diversos productes gastronòmics, que va finalitzar amb un dinar de Nadal. La vinculació de Bartolozzi amb Agustí Torelló Mata va començar

 Imatge de les caves Agustí Torelló Mata

fa 30 anys amb el disseny de l’etiqueta Kripta, que va realitzar el 1983 i que va sorprendre tothom pel seu disseny trencador i singular, una imatge de rostre clàssic, i els símbols del Mediterrani: el blau del mar, la branca d’olivera i els pàmpols de raïm. Els actes del 20è aniversari del

cava Agustí Torelló van començar el 24 de novembre amb la inauguració d’una exposició inèdita del pintor Quim Serrano Bou titulada “L’auca del cava”, seguida pel concert-vermut amb tast de caves i complicitats gastronòmiques maridat amb la música en directe dels Blau Mut.


28

Penedès Econòmic

desembre 2013

TECNOLOGIA

Nadal+Reis=PS4 La nova consola PlayStation 4 redefineix el món dels videojocs gràcies a la seva espectacular experiència de joc. JOSEP BARELLA La nova PlayStation 4 ja és aquí. El regal estrella d’aquest Nadal serà, sens dubte, la quarta generació de la consola de videojocs de Sony, que farà les delícies dels petits (i dels no tan petits). La nova PS4 redefineix el món dels videojocs gràcies a la seva espectacular experiència de joc, rapidesa, gràfics impressionants, personalització intel·ligent, capacitats

socials summament integrades i innovadores funcions per a segones pantalles. Experiència de joc L’experiència de joc està inspirada en els desitjos dels clients. L’arquitectura del sistema permet que puguis connectar-te a un món d’experiències més ampli i accedir fàcilment a la gran oferta de PlayStation: altres consoles, plataformes mòbils i la xarxa de PlayStation. PS4 segueix cinc principis que caracteritzaran tots els seus jocs: simples, directes, socials, integrats i personalitzats. Processador L’arquitectura del sistema PS4 es caracteritza per un alt rendiment i una gran comoditat de desenvolupament. El nucli de la PS4 està format per un potent xip desenvolupat amb

vuit nuclis x86 (64 bits) i un processador gràfic ultramodern. El processador gràfic s’ha optimitzat per possibilitar una utilització més senzilla. PS4 està equipada amb una memòria de sistema unificada de 8 GB, cosa que simplifica el desenvolupament dels jocs i fa possible un contingut més detallat. Aquesta memòria utilitza GDDR5, cosa que aporta al sistema un ample de banda de 176 GB/segon i un major impuls al rendiment gràfic. El resultat fi-

nal es tradueix en jocs amb gràfics rics d’alta fidelitat i experiències totalment immersives que trenquen totes les expectatives. Tecnologia al núvol L’ús de la tecnologia al núvol de Gaikai porta una onada de noves característiques per descobrir, accedir, intercanviar i experimentar. Els jugadors podran connectar-se a PlayStation Network per gaudir de jocs, demos i altres continguts sense

necessitat de descarregar-los. DualShock 4 i compartir continguts La PS4 arriba amb el nou comandament DualShock 4, que ofereix, a banda d’una ergonomia lleuge-

rament diferent, un botó Share (compartir), una llum LED i un touchpad. El botó Share permet publicar els jocs en temps real a través de llocs de transferència on altres jugadors podran descarregar-los directament, comentarlos o, fins i tot, unir-se i ajudar. A més, es poden pujar imatges i vídeos a Facebook. A la part frontal del DualShock 4 hi ha un llum LED que canvia de color en funció del personatge que es dirigeix al joc i també proporciona informació útil per al jugador, per exemple, quan el personatge pateix algun dany durant el joc. La part frontal del DualShock 4 disposa d’una pantalla tàctil, i per tant, d’un nou mètode d’entrada. També té un altaveu incorporat i una connexió d’auriculars per a transmetre els efectes de so

La revista Forbes es posiciona a favor de la PS4

L’important negoci dels videojocs està aconseguint canviar els hàbits de consumidors de totes les edats, i esdevenir un important negoci arreu del món. Fins i tot la prestigiosa revista Forbes, especialitzada en el món dels negocis i les finances, s’ha apuntat a la moda de la nova consola, i en el darrer número compara els avantatges de la PS4, la nova consola de Sony, respecte a la Xbox One, la nova consola de Microsoft - Potència: el tema de la potència d’ambdues consoles té com a protagonista el joc Call of Duty: Ghosts. Correrà a 1080p a la PS4 i a 720p a la Xbox One. Això sí, es va aclarir que això no es deu a la falta de potència d’Xbox One. -Exclusius: Sony té alguns dels millors estudis que desenvolupen en exclusiva per a les seves consoles, com Quantic Dream o Naughty Dog. Per tant si volem gaudir dels nous llançaments d’aquestes companyies hauríem de tenir la PS4. - DualShock 4: segons Forbes, el comandament de la consola de nova generació de Sony ha evolucionat molt millor, amb major facilitat per usar-lo i permet un ràpid accés a les funcions socials de la PS4, a banda d’un millor disseny que el de la competència i que funciona en els Mac. -Indies: Tot i que Microsoft està preparant un catàleg de jocs indies, segons Forbes arriba una mica tard, ja que la PlayStation 4 va ser construïda des d’un inici per facilitar el desenvolupament dels jocs, cosa que ha permès a la consola de nova generació de Sony un major catàleg de títols independents. -Preu: és la raó més clara per decantar-se per la PlayStation 4. No val oblidar que la consola de Sony surt per 448 euros i la de Microsoft a 525.

dels jocs i xatejar en línia mentre jugues. Càmera El comandament arriba de la mà d’un segon dispositiu perifèric, una càmera que pot percebre la profunditat de la zona i, mitjançant la llum LED, pot determinar la posició del comandament a l’espai tridimensional. La nova càmera té quatre micròfons amb una detecció precisa del so i la localització. Segona pantalla PS4 pot integrar segones pantalles, incloses les de la PS Vita, smartphones i tablets, de manera que els jugadors poden accedir al

LA NOVA CONSOLA DE SONY SURT PER UNS 450 EUROS seu contingut favorit des de qualsevol lloc. La idea, a llarg termini, és assolir que la majoria dels títols per a PS4 puguin reproduir-se a la PS Vita a través de la funció “Joc remot” mitjançant Wi-Fi, permetent així que la PS Vita sigui el company ideal de la PS4. Una nova aplicació, anomenada PlayStation App, permetrà que tablets i smartphones iOS i Android també puguin utilitzar-se com a segona pantalla. Inici més ràpid PS4 redueix radicalment el temps d’espera entre jugadors i contingut i incorpora el “Mode de suspensió” que manté el sistema en estat de baix consum preservant la sessió de joc. El temps que triga a reiniciarse l’actual PS3 i carregar un joc guardat serà cosa del passat. Amb PS4, els jugadors simplement premen el botó d’encès novament i poden començar a jugar immediatament el joc al punt exacte en què l’havien deixat.


Penedès Econòmic

desembre 2013

29

LLIBRES

Lacalle argumenta que la despesa esclavitza i l’austeritat allibera

Viaje a la libertad económica DANIEL LACALLE DEUSTO 17,95€

Daniel Lacalle ens proposa en aquest assaig un apassionant viatge al voltant de les principals ideologies que existeixen en matèria econòmica i social. En aquest periple no només coneixerem el propi recorregut ideològic de l’autor, sinó que entendrem com han evolucionat fins als nostres dies els grans corrents de pensament tals com

el col·lectivisme, el monetarisme o el liberalisme. Així mateix, entendrem per què, en els últims temps de crisi econòmica, política i social, les diferents ideologies s’han convertit en arguments demolidors de tants i tan reconeguts economistes, i per què, sovint també, aquestes ideologies s’han erigit en plans de ruta inamovibles al servei

Losada explica com el neoliberalisme està destruint l’estat del benestar

Piratas de lo público ANTON LOSADA DEUSTO 17,95€

Ni tenim un estat del benestar que no ens podem permetre, ni hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Aquesta és la tesi principal que defensa en aquest apassionant assaig el conegut analista i politòleg Antón Losada, una de les veus més lúcides del nostre país. A Piratas de lo público, Losada denuncia el liberalisme corsa-

ri que governa el nostre país i amenaça de destruir el nostre sistema públic i els qui intenten enganyar-nos amb falsos arguments per convèncer-nos que els drets socials aconseguits després d’anys de lluita no tenen valor. Un text contra els prejudicis dels qui creuen que la riquesa i el benestar només es poden guanyar arrabassant-

Un llibre espectacular visualment que tots voldrem fer nostre

El libro rojo de la vida LLUIS BASSAT ESPASA 15,90€

El libro rojo de la vida és un llibre d’autoajuda espectacular i replet de frases plenes de contingut per a tots els públics. El libro rojo de la vida va dirigit al públic general interessat que li agrada llegir sobre grans qüestions de la vida i, per suposat, als ja coneixedors i seguidors de l’obra de Lluís Bassat. A través d’unes pàgines plenes

d’imatges i frases per a la reflexió, l’autor repassa els grans moments de la vida i aconsella al lector, a partir de la seva experiència, com viure cada etapa i experiència amb plenitud: la joventut, l’amistat, el treball, la família, els fills, les metes vitals... Lluís Bassat és fundador i president d’honor del Grup Bassat

dels més significatius polítics i governants. Daniel Lacalle és economista i gestor de fons d’inversió. Llicenciat en Ciències Empresarials per la Universitat de Madrid, posseeix el títol d’analista financer internacional CIIA (Certified International Investment Analyst) i postgrau pel IESE (Universitat de Navarra). La seva carrera en gestió de carteres i inversió va començar en el hedge fund Citadel, als Estats Units i Londres, i va continuar

a Ecofin Limited. Prèviament a la seva etapa com a gestor, va treballar com a analista financer en ABN Amro (avui RBS), i va dur a terme diferents responsabilitats a Repsol i Enagas, on va rebre el premi a la millor OPV (IR Awards 2002). Daniel Lacalle escriu una columna setmanal a El Confidencial, i col·labora habitualment en la CNBC, The Commentatory The Wall Street Journal. Ha escrit el llibre Nosotros los mercados (Deusto).

los als altres. Antón Losada és professor titular de Ciència Política a la Universitat de Santiago, Doctor Europeu en Dret, màster en gestió pública per la UAB i politòleg. Va començar en el periodisme com a guionista a Radio Nacional de España, Televisión Española i Televisión de Galicia. Com a articulista va treballar a La Voz de Galicia, a Diario 16 i a El País. En el Grupo Voz va ocupar llocs executius com a adjunt al con-

seller delegat i director general de Radio Voz (1995-1997). Actualment és analista de la Cadena Ser, escriu per El Periódico i eldiario.es i col·labora en diversos programes de televisió de Telecinco i Cuatro. És autor de La política del mar Políticas públicas y autonomía. El caso de la pesca gallega (ISTMO, 2000) i de nombrosos articles i estudis acadèmics sobre polítiques públiques, gestió pública, federalisme i nacionalisme.

Ogilvy España, i ha dedicat la seva vida professional a la publicitat. Doctor Honoris Causa per la Facultad de Comunicación y Humanidades de la Universidad Europea de Madrid, ha rebut innombrables reconeixements al llarg de la seva brillant trajectòria. Publicista de renom internacional, Lluís Bassat és conegut pel públic general com l’organitzador de les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92

i per les dues candidatures a la presidència del FC Barcelona. Entre les seves obres en destaca El libro rojo de la publicidad i El libro rojo de las marcas, el primer es va convertir en un autèntic best seller, més enllà de l’àmbit dels publicistes. És autor també de Confesiones personales de un publicitario (2008), i Inteligencia comercial (2012). Viatger i comunicador incansable, actualment segueix donant conferències a tot el món.


30

Penedès Econòmic

desembre 2013

VIATGE

Brasil, un país multicultural La cultura del Brasil és una barreja de tradicions i costums dels amerindis nadius, els colonitzadors portuguesos i els immigrants africans i europeus REDACCIÓ

Brasil (República Federal de Brasil) és el país més gran d’Amèrica del Sud i el cinquè més gran del món. Es caracteritza per ser un país multicultural que sobresurt per la seva música, costums, desenvolupament tecnològic, gastronomia, produccions cinematogràfiques, arquitectura, passió pel futbol, i les seves espectaculars platges. A aquest país de Sud-amèrica hi podem arribar fent ús de vols internacionals ja que els seus principals aeroports reben diàriament vols i connexions de gran part de les ciutats d’Europa i Amèrica. Brasil compta amb atractius turístics en totes les seves principals ciutats, per exemple, a Rio de Janeiro podem visitar els Arcs de Lapa, situats al barri del mateix nom, el qual és conegut per ser un dels de millor ambient nocturn de la ciutat; el Crist Redemptor i el Pa de Sucre. Aquest recorregut podem fer-lo pel nostre compte o contractant un servei de tour. Per la gran demanda turística, podrem trobar a Brasil una variada oferta hotelera que inclou resorts, hotels, hostals, apartaments de renda per dies o setmanes, albergs juvenils, etc. La moneda oficial és el real que té un equivalent a 0,31 euros. Als carrers trobarem caixers amb els quals podrem retirar efectiu en reals (es convertirà la suma de dòlars o euros que indiquem) i en la majoria de negocis podrem comprar amb targetes de crèdit, dòlars americans i euros. L’idioma oficial és el portuguès,

no obstant això, no tindrem molts problemes per comunicar-nos en espanyol i anglès. Aquesta destinació té una temperatura mitjana de 18°C pel que pot ser visitat tot l’any, però podem aprofitar l’estiu per visitar les seves platges (entre les quals sobresurt la de Copacabana). A

l’hora de triar la data s’han de tenir en compte les fortes pluges ja que compta amb un clima tropical. L’economia brasilera compte amb una gran i desenvolupada agricul-

Rio de Janeiro

BRASIL Capital: Brasília Idioma: Portuguès Població: 201.103.330 habitants Superfície: 8.514.876 km² Moneda: Real (BRL) Economia: El seu Producte Interior Brut és el més gran d’Iberoamèrica, i el segon més gran d’Amèrica darrera dels Estats Units. Brasil és un membre del Mercosur, de la OMC, del G20 i també és uns dels països BRIC. Clima: Disposa d’una àmplia varietat de condicions climàtiques en una regió gran i amb una topografia variada, encara que es pot considerar que la major part del país compta amb un clima tropical.

Crist Redemptor de Rio de Janeiro

tura, mineria, manufactura i de serveis, amb una ràpida expansió als mercats mundials. Les exportacions més importants del Brasil són cafè, soja, minerals de ferro, taronges, avions i ordinadors. El proper 2014, entre el 12 de juny i el 13 de juliol, el país rebrà un increment de reserves turístiques ja que serà la seu del Mundial de Futbol 2014, que començarà en menys de vuit mesos. La final es disputarà al llegendari estadi de Maracaná, a la ciutat de Rio de Janeiro, el darrer dia del campionat.

Punts de venda del VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PENEDÈS ECONÒMIC

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Punt de Llibre: Rambla la Girada, 22

SANT SADURNÍ D’ANOIA · Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS · Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT MARTÍ SARROCA · Papereria Sarroca: Av. Josep Anselm Clavé, 75

Ara també ens podreu trobar als quioscos del Baix Penedès i el Garraf


desembre 2013

Penedès Econòmic

31



Penedès Econòmic 28