Page 1

Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Introducció

4|Pàgina


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

1.Presentació de la sèrie La sèrie de dibuixos animats Els Simpson ha obtingut en 25 anys una quantitat molt important de premis: 25 premis Emmy1, 24 premis Annies, un premi Peabody2. Ha sigut reconeguda, a més, com la "Millor sèrie de televisió del segle XX" segons la revista Time. Els Simpson tenen fins i tot la seva estrella al passeig de la fama de Hollywood. Però, com és que una sèrie de dibuixos animats pot tenir aquests reconeixements? Com ha arribat a batre rècords d'audiència? A agradar des dels més petits als més grans? A ser segons molts la millor sèrie de televisió? El 1985 James L. Brooks, productor del programa The Tracey Ullman Show, encarrega Matt Groening (que ja treballava per ell) de realitzar un nou curtmetratge pel seu programa. Groening decideix, en un principi, basar-lo en un anterior treball: la tira còmica Life in Hell. No obstant, per tal de no perjudicar-la decideix crear un producte nou. A falta de 15 minuts per reunir-se amb el senyor Brooks i sense cap idea per oferir-li, Groening va dibuixar al seu despatx cinc personatges nous inspirats en la seva pròpia família. Així és com neix la família Simpson, que aparegué per primer cop el 19 d'Abril de 1987 al programa de Brooks amb un curtmetratge de dos minuts: Good night. La cadena Fox Company va veure un bon producte en aquests personatges i encarregà Matt Groening de fer dels Simpson una nova sèrie de televisió de 30 minuts. Groening, encantat d'oferir al públic una alternativa a la "brossa establerta" que segons ell s'emetia a l'època, acceptà l'oferta. Així és com neix el 17 de Desembre de 1989 la sèrie "Els Simpson" amb el capítol The Simpsons on an Open Fire (Sin

Imatge 1: Primer aspecte dels Simpson.

blanca Navidad a Espanya) abatent al seu debut rècords anteriors d'audiència de la cadena Fox.

1

A la sèrie sempre resten valor al premi Emmy a referència que en tenen molts.

animats que té aquest premi.

5|Pàgina

2

De fet és l’única sèrie de dibuixos


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

2.Hipòtesi de treball Durant els seus 25 anys de vida, la sèrie s’ha vist arreu del món per tots els públics. Molta gent se sap de memòria els seus capítols i, tot i així, segueixen mirant-los repetidament. Però, s’atura el públic a reflexionar què diuen aquests personatges grocs? Després d’anys mirant la sèrie com un espectador més, mai no m’havia aturat a pensar quin missatge amagaven els Simpson; què hi havia al darrera. Fins ara m’havia limitat a mirar la sèrie com qui mira un quadre i no veu més que un marc, un suport i pintura. És en assolir un nivell més alt d’estudis quan m’he vist obligat a reflexionar-hi. Com és que coses que ara aprenc a classe ja les havia escoltat abans a Els Simpson? Com és que tant jo com els meus companys en escoltar les lliçons de classe ens emocionem i cridem “com als Simpson!” i no ens haguem plantejat mai que la sèrie amaga un alt nivell de cultura?

En reflexionar-hi veig la necessitat d’observar amb un altre punt de vista la sèrie. I així és com arribo a les següents afirmacions que formen la hipòtesi d’aquest treball: • Els Simpson no són una sèrie de dibuixos animats únicament pel públic infantil. • S’ha de tenir una certa cultura per entendre realment el missatge d’aquesta sèrie. • Springfield i els seus habitants són un reflex caricaturitzat de la societat nord americana. • La sèrie té un aspecte crític i amaga, potser, una tendència política. • La clau d’èxit de Els Simpson és el conjunt de totes les afirmacions anteriors. Per demostrar aquestes afirmacions i arribar a aquests objectius, en aquest treball: • Duré a terme l'observació de la sèrie i examinaré quins temes tracta. • Examinaré el caràcter dels personatges principals i el paper que tenen a la societat d’Springfield. • Buscaré referents de la societat nord americana a la sèrie. • Cercaré tota mena de referències culturals en diferents àmbits. • I captaré les opinions d’un públic divers en edat i estudis per treure conclusions diverses sobre els temes anteriors i veure si tenen alguna cosa a veure amb l'èxit de la sèrie.

6|Pàgina


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Estudi dels personatges

7|Pàgina


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3. Caràcter dels personatges principals La sèrie gira entorn d’uns personatges principals: la família Simpson, la qual estudiarem al detall . Aquesta viu dins una societat americana representada amb la ciutat d’Springfield. Els personatges secundaris de la sèrie giren entorn la família Simpson, més o menys, d’aquesta manera: Família Simpson Bouvier

Central nuclear

Bar

Homer

Bart

Personatges Església

Marge

Lisa

Maggi e

Veíns (Família Flanders)

Guarderia

Escola

Es podria dir, també, que a mesura que els personatges tenen més importància dins la sèrie agafen un caràcter més personal i distintiu:

Springfield: El conjunt de tots els habitants d'Springfield formen el caràcter general de la ciutat (forma de govern, relacions entre els habitants, model de vida...) que marquen la diferència amb altres ciutats o entorns. Springfield és un personatge col·lectiu. Personatges secundaris: Són petites representacions de distints aspectes de la societat. Per exemple: La família Flanders i la família Lovejoy representen la religió dins la ciutat. Personatges

principals (família Simpson): Cada personatge té una manera de ser molt peculiar. Segons les siutacions que es donen a l'entorn, cadascú té una manera distinta d'actuar. Entre ells les relacions són un constant xoc de caràcters.

8|Pàgina


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3.1.Els caràcters aristotèlics Segons Aristòtil hi ha cinc tipus de caràcter: ·L'extrem: Condició inhumana. No coneix cap valor. Actua per sobreviure. ·El virtuós: Les seves accions corresponen únicament als valors (allò que hauria de ser). Els valors estan dins un codi moral. La voluntat és actuar seguint els valors i això produeix benestar al virtuós. El virtuós, segons Aristòtil, actua moralment seguint la Raó, ha de percebre cada situació i actuar gairebé per accident, de forma correcta. ·El moderat: Les seves accions corresponen als valors. La voluntat, en canvi, no els correspon. El moderat actua seguint el codi moral, a vegades contra la seva voluntat. ·L'intemperant: Coneix els valors. La seva voluntat no els correspon. Actua deixant-se portar per la voluntat tot i que sap que fer-ho és immoral (té remordiments). ·Viciós: Coneix els valors però actua en contra. La seva voluntat no correspon als valors del codi moral. En actuar, a diferència del caràcter intemperant, no sent remordiment sinó que està satisfet d'haver actuat en contra dels valors. CARÀCTER Virtuós

Moderat

Intemperant

Viciós

FET

VALOR

ACCIÓ

SENTIMENT

Trobar-se una

Ha de ser

És tornada

Benestar

cartera

tornada

Trobar-se una

Ha de ser

És tornada

Contra voluntat

cartera

tornada

Trobar-se una

Ha de ser

No és tornada

Remordiment

cartera

tornada

Trobar-se una

Ha de ser

No és tornada

Indiferència

cartera

tornada

Taula 1: Els caràcters aristotèlics. Elaboració pròpia.

9|Pàgina


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3.2.Homer Jay Simpson: Viciós per excel·lència 3.2.1.Origen del nom Matt Groening, creador de Els Simpson, va posar a aquest personatge el nom del seu pare i del seu fill (Homer Groening respectivament). En Homer coneix el seu primer cognom durant la sèrie, fins llavors es presentava com a Homer J. Simpson. En anglès, idioma original de la sèrie, es pronuncien igual Homer J. Simpson i Homer Jay Simpson, cosa que ridiculitza el moment de la descoberta. Durant la sèrie també agafa el nom de Max Power i de Mister X.

Imatge 2: Homer s’ho menja tot.

3.2.2.Figura dins la sèrie En Homer és fill d'Abraham J. Simpson i Mona Simpson. Germanastre (per part de pare) d’en Herbert Powell i de l’Abbie. És el marit de Marge Bouvier amb la que té tres fills: en Bart, la Lisa i la Maggie. Treballa principalment3, com a inspector de la central nuclear d’Springfield.

3.2.3. Psicologia En Homer Simpson no té cap sentit de la justícia o de la caritat i actua sempre en benefici propi. Al capítol Cuando Flanders fracasó regateja al seu veí, el qual cau en bancarrota, el preu dels mobles que aquest ven desesperadament per obtenir uns diners que necessita. A El niño que sabía demasiado on ha de fer de jurat, declara innocent l'acusat del judici, no perquè ho sigui, sinó perquè d'aquesta manera aconsegueix retardar el procés i que se li assigni una habitació a l'hotel de luxe Hotel Palace Springfield. En Homer, a més, és un mentider compulsiu. En vàries ocasions podem comprovar com per mentir es fica en problemes, que resol amb més mentides. Al capítol Los expedientes de Springfield fins i tot arriba a fer explotar un detector de mentides.

3

Veure annex nº2: “La vida laboral de Homer Simpson”.

10 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

A Las dos señoras Nahasapeemapetilon en Homer, que aconsella l’Apu com desfer-se de la seva boda concertada, no aconsegueix més que dificultar-ho tot. L’Apu comença enviant una carta a la seva mare dient-li que ja esta casat. La seva mare decideix visitar-lo. La Marge i els seus fills es fan passar per la seva família fins que la mare d'Apu els descobreix. Fins i tot quan la boda concertada s'està produint, en Homer intenta impedir-la fent-se passar per un Déu hindú. El personatge de Homer Simpson és molt criticat i sovint es diu d'ell que no és un bon exemple. No obstant, amb aquest últim exemple es pot veure com al mateix capítol acaba defensant la veritat, ja que les mentides no fan més que

Imatge 3: En Homer intenta impedir la boda d’Apu.

complicar l'estat de coses. Sense dubte, el caràcter de pare d’en Homer és totalment esperpèntic. Ho demostren les seves fetes a molts capítols: “Homer: Vamos a hablar con vuestros profesores, si habéis sido buenos os traeremos pizza y si habéis sido malos... mmm, veneno.

Lisa: ¿Y si uno ha sido bueno y otro malo?

Bart: Pizza envenenada. Homer: Ni hablar, no pienso dar dos viajes” Conversació entre Homer i Bart.

Les seves reflexions formen part de grans llistats de frases mítiques de grans personatges: «¿Qué necesitamos de un psiquiatra? Ya sabemos que nuestros hijos están locos.» «Bueno, es la una de la madrugada. Mejor ir a casa y pasar algo de tiempo de calidad con mis hijos.» I no ens oblidem dels seus consells paternals: «Hijo, si realmente quieres algo en esta vida, tienes que luchar por ello. ¡Ahora silencio! Van a anunciar los números de la lotería.» «Lisa, si no te gusta tu trabajo, no ganas. Solo ve todos los días y hazlo a medias. Ese es el modo americano.» 11 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

I s'hi ha d'afegir la quantitat de cops que oblida per complet l’existència de la seva tercera filla: la Maggie Simpson. No obstant, en nombroses ocasions en Homer demostra també ser un bon pare. A Papá no sabe nada es torna en un “Pare helicòpter” vigilant ben de prop l'educació que se'ls dóna als seus fills a l'escola i la relació que tenen amb els seus companys per intentar millorar ambdues coses. A El padre que sabía poco se n'adona que no sap res sobre la seva filla Lisa i contracta un detectiu per conèixer-la bé i fer-li feliç. I tot i oblidar-se a vegades de la Maggie, té al seu sector de treball tot de fotografies d'ella. S'aprecia com recorda els moments més especials de la vida dels seus tres fills.

3.2.4.Caràcter aristotèlic Només veure el personatge ens adonem que en Homer Simpson no és gaire virtuós en quant els seus apetits; és un gran viciós, sobretot en el seu consum de menjar i begudes. El seu desig és estar tot el dia menjant, i el seus actes corresponen la seva voluntat per sobre de com hauria de ser la seva dieta i; fins i tot, com hauria de ser el seu comportament davant algunes situacions. A El enemigo de Homer el nostre personatge es menja sense cap remordiment l’entrepà del seu company de feina en Frank Grimes, tot i que a la bossa que conté l'entrepà hi ha escrit el nom del seu propietari. I encara pitjor; quan en Grimes s'adona i replica aquest acte, en Homer Simpson encara fa un parell de mossegades més a l'entrepà abans de tornar-li. Per satisfer el seu apetit, en Homer arriba, fins i tot, a crear noves receptes o ingerir menjar en mal estat. Durant tota la sèrie aquests hàbits el fan tenir diversos problemes de salut; no obstant, mai no canvia el seu estil de vida ni la seva dieta. Un altre personatge televisiu amb les mateixes característiques seria Eugènia de la sèrie Aida que s'emet a Telecinco. Aquest perfil fa, tant de Homer com d'Eugènia, personatges molt mediàtics dins les seves respectives sèries. Si el personatge de Homer Simpson no existís no hi hauria l'exemple d’allò què no s'ha de fer i; per tant, no hi hauria una correcció virtuosa 4 del comportament viciós i intemperant. 4

Normalment en mans de la Lisa, la Marge o del destí.

12 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3.3.Marge Bouvier Simpson: la moderació en persona 3.3.1.Origen del nom La Marge Simpson va agafar el nom de la dona del creador de Els Simpson. En canvi el seu cognom “Bouvier” fa referencia al cognom de soltera de Jackie Kennedy.

3.3.2. Figura dins la sèrie És la mare de la família Simpson, una dona dedicada exclusivament a cuidar dels seus. Filla de’n Clancy i la Jacqueline Bouvier. Germana de dues bessones: la Selma i la Patty.

Imatge 4: Marge Simpson.

3.3.3.Psicologia Com no té recursos realitza voluntariats i recapta fons per la gent més necessitada. Mai no compra res per a ella mateixa, només lo just i necessari per a la seva família. No s'alarma per no res com fan la Maude Flanders, l’Agnes Skinner o la Helen Lovejoy i tampoc no és pessimista com la senyora Muntz o la Luann Van Houten. L’Eudaimonia grega era una felicitat moderada aconseguida no per satisfer plaers, sinó per tenir els recursos bàsics per viure. Aquesta és la felicitat de la Marge, la qual depèn únicament del benestar de la seva família i consisteix únicament a realitzar les tasques que calguin per tenir contents els seus fills i el seu marit. A solo se muda dos veces la casa on viuen es neteja sola, no tenint la Marge cap feina de fer. Llavors cau en una depressió i comença a beure. L’única debilitat excepcional que té Marge és una ludopatia que supera gràcies a l'amor a la seva família. “Apartándonos de los placeres nos hacemos moderados, y una vez que lo somos, podemos mejor apartarnos de ellos; y lo mismo repecto de la valentía: acostumbrados a despreciar los peligros y resistirlos , nos hacemos valientes y , una vez que lo somos, seremos más capaces de hacer frente al peligro.” Ética nicomàquia d’Aristòtil. 5

Recordem la seva frase principal: “¿Es que nadie va a pensar en los niños?”.

13 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

El fet que la seva vida sigui moderada també fa que sigui una mica més avorrida, ja que no viu tantes experiències com els seus fills o en Homer. “Mi vida es muy aburrida. La semana pasada vino un testigo de Jehová y yo no lo dejaba ir. Escapó cuando fui a la cocina a buscar más limonada.“ Marge Simpson.

Amb aquesta filosofia la vida de la Marge es basa únicament a ser mestressa de casa. En alguns capítols també treballa i demostra que és bona fent-ho; no obstant, troba en falta estar-se a casa. “Si yo no fuera un ama de casa, sería una constructora de casas, o quizá un ingeniero doméstico.” Marge Simpson.

Demostra ser també una bona educadora dels seus fills (i del públic). La Lisa rep moltes influències d'ella tot i que és una mica més radical. Queda ben clar que la poca moral que rep en Bart, que el fa ser un personatge intemperant i no viciós (com el seu pare), és la influència de la seva mare. La clau que el personatge de Marge funcioni dins la sèrie és que, tot i tenir un caràcter bastant moral i tenir un paper tranquil, també ens dóna molts bons moments. “Mi tío Arturo solía decir: Mátalos a todos y que Dios los seleccione. Un día decidió llevarlo a la práctica. Hicieron falta seis agentes para detenerlo. ¡Así que dejemos de hablar de mi tío, no me gusta recordarlo!“ Marge Simpson.

3.3.4. Caràcter aristotèlic Aristòtil deia que en mig de dos extrems es troba la resposta virtuosa. En mig del caràcter viciós d’en Homer i el virtuós de la Lisa o en Ned Flanders trobem la Marge: un personatge moderat i assenyat. Segons Aristòtil les virtuts d'una bona persona són: la valentia, la moderació, la lliberalitat, la magnamitat, la confiança en la pròpia valia, l'amabilitat, la honradesa, la agudesa i la modèstia. Totes elles les trobem en la Marge. Aristòtil també deia que: entre la imprudència, la temeritat i la covardia (com en Homer) es troba la valentia. Entre persones esclaves dels seus desitjos (com en Barney) i les que els ignoren (com en Ned Flanders) es troba la clau de la moderació. Que una persona generosa no abusa dels recursos (com en Homer) però tampoc no és garrepa (com en Montgomery Burns). I en aquesta total moderació trobem la Marge Simpson.

14 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3.4.Bart Simpson: el noi dolent d'Springfield 3.4.1. Origen del nom El seu nom pot tenir inspiració en l'acrònim anglès brat que vol dir entremaliat.

3.4.2. Figura dins la sèrie És el fill dolent de la família. Té un comportament no gaire exemplar i les seves notes són molt dolentes.

3.4.3. Psicologia

Imatge 5: Bart Simpson

Bart no correspon al perfil de bona persona d’Aristòtil, però no per això hem de dir que és una mala persona sinó que té una altra ètica. Bart és més proper al perfil Nietzschià de bona persona. Segons Friedrich Nietzsche la bona persona no correspon a les virtuts d’Aristòtil, sinó a l’esperit lliure que no necessita cap consolació moral o filosòfica (com en Ned Flanders) per viure en tranquil·litat, i a qui agrada el Caos6 ( o Springfield). El caràcter que agrada Nietzsche és el de la persona que és fa a si mateixa. Tot i que ens fem a nosaltres mateixos, no podem impartir els nostres valors. Les persones que imparteixen els seus valors imparteixen la moral del senyor. També hi ha persones que es fan a si mateixes contradient la Moral del Senyor. Com que aquest caràcter ha necessitat una altra moral per formar-se no s'ha fet a si mateix; la seva moral és la moral de l'esclau, una moral de fons dèbil. En Bart és el noi dolent de Els Simpson. Dedica el seu dia a dia a fer bromes i bretolades. Quan els seus pares volen contractar un cangur els hi pengen el telèfon i; fins i tot, dóna prestigi a la seva tutora de l'escola a nivell nacional per ser capaç d'aguantar-li. En Bart no sap distingir entre el “bé” i el “mal” i, en principi, no creu en cap moral. És un personatge que es fa a si mateix. 6

Allò sense ordre ni explicació raonable

15 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Però, en Bart a vegades abusa dels intel·lectuals de l'escola i intenta influenciar en Milhouse (Moral del senyor: més pròpia dels brètols de la sèrie com en Nelson i en Jimbo o de la Lisa en la seva faceta més pedant). “Fueron los buenos mismos, es decir, los nombres, los poderosos, los hombres de posición superior y elevados sentimientos quienes se sintieron y se valoraron a sí mismo y a su obrar como buenos, o sea, como algo de primer rango, en contraposición a todo lo bajo, abyecto, vulgar y plebeyo.” Friedrich Nietzsche: la genealogia de la moral, Bo i malvat, Bo i dolent.

En Bart es defineix com a reacció. Per tant, en Bart s'ha creat a si mateix contradint l'autoritat.A El niño que hay en Bart els ciutadans d'Springfield decideixen comportar-se com ell: “Bart: Lis, ahora todo el mundo se comporta como yo, ¿por qué son tan muermos? Lisa: Sencillo, Bart. Te habías definido como un rebelde y, en ausencia de otro entorno represivo, la gente ha imitado tu cliché social. Bart: Entiendo. Lisa: Desde que nos visitó aquel tipo de autoayuda, has perdido tu identidad, y como preparado de alivio rápido instántaneo, te has introducido en las grietas de la necesidad. Bart: ¿Y qué puedo hacer? Lisa: Bueno, ahora tienes ocasión de desarrollar una nueva y mejor identidad. ¿Te gustaría ser un felpudo con buen carácter? Bart: ¡No suena mal! ¿Y qué tengo que hacer?” En veure que tothom es comportava com ell, en Bart tenia la necessitat de canviar totalment el seu comportament tal de ser diferent. La Lisa li aconsella que es torni en la seva antítesi i en Bart sense cap mena de personalitat accedeix

Moral de l’esclau.

Per tant la psicologia d’en Bart correspon, tot i algunes imperfeccions, a la bona persona segons Nietzsche. 16 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3.4.4. Caràcter aristotèlic A la llista de caràcters d’Aristòtil, en Bart tindria clarament un caràcter intemperant. S’enorgulleix de ser un brètol i fer la seva. No accepta cap ordre de les persones que estan per sobre d’ell7. Però actuar d’aquesta manera a vegades li provoca remordiments: A Bart, la madre decideix no fer cas a la seva mare i anar a jugar amb la pistola d’en Nelson. Mata, per accident, un ocell al niu del qual hi ha ous. En Bart sent un remordiment molt fort i decideix cuidar-los. A Bart vs. Thanksgiving trenca un centre de taula que havia fet la seva germana. Els seus pares el castiguen i marxa de casa, però torna en veure la seva germana molesta per demanar-li perdó. Per tant en Bart no arriba a tenir un caràcter viciós com en Nelson Muntz, però tampoc és un personatge moderat o virtuós com la Marge o la Lisa. Sinó que adopta aquest caràcter intemperant.

7

Com el director o els seus pares.

17 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3.5.Lisa Marie Simpson i l’amor-odi a l'intel·lectualisme 3.5.1. Origen del nom La Lisa Marie Simpson va rebre el nom de la germana del seu creador: Lisa Groening.

2.5.2. Figura dins la sèrie És la filla intel·ligent de la família Simpson i representa la figura dels

Imatge 6: Lisa Marie Simpson

intel·lectuals dins la societat Americana.

3.5.3. Psicologia La Lisa Simpson és un personatge rodó ja que al començament de la sèrie 8 el personatge era la versió femenina d’en Bart Simpson: entremaliada i infantil alhora. En començar a experimentar amb aquest personatge i donar-li una certa intel·ligència i moral que la fessin diferent de la resta de la família, els creadors i productors dels Simpson segurament es van adonar que podrien utilitzar la Lisa com a eina de reflexió. Si el personatge de la Lisa no hagués fet aquest canvi, potser la única diferència que haguessin tingut els Simpson respecte les altres sèries de dibuixos animats hagués sigut el color de pell dels seus protagonistes. L'humor utilitzat potser no seria tant intel·ligent. La Lisa és la veu de la Raó i, per tant, té una forma de pensar diferent a la seva família, al poble d'Springfield i potser a la societat americana en general.

“Gracias al Sanex no siento tanta ansiedad por ser una Simpson. Siento ansiedad por tomar Sanex. Pero se me pasa con el Zolop.” Lisa Simpson.

8

A l'època on Els Simpson eren només curtmetratges del programa The Tracey Ulman Show. 9Versió de les

olimpíades que consisteix en lletrejar paraules.

18 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

A l'escola d'Springfield sovint s'ha d'elegir entre ser un intel·lectual o ser popular i tenir amics. Tot i que la Lisa és una persona amable i totalment capacitada per tenir moltes amistats, no és acceptada pel fet de ser bona estudiant i treure millors notes que la resta. Sortim d'Springfield i anem a la realitat dels EUA: Amor a l'intel·lectualisme: Durant el període de guerra freda (1945-1991) els Estats Units van invertir molts diners en les ciències de la tecnologia i en investigació. Com a conseqüència s'inventaren armes de destrucció massiva i d'altres. Però, els coneixements científics adquirits a l'època van ser molts. El 1969 l'home arribà a la lluna. Aquest seria el gran exemple del progrés, però la finalitat d'aquest fet era mostrar la força de la OTAN. Durant tota aquesta època els intel·lectuals eren reconeguts i admirats. Odi: En terminar aquest enfrontament ideològic, l'interès per la ciència als EUA va anar en descens. El llibre La ciència dels Simpson l'escriu un científic de la NASA que va mostrar interès cultural per aquesta sèrie quan escoltava arguments que ell mateix sentia al seu entorn de treball: Marco Malaspina, La ciència dels Simpson.

“Uns dibuixos animats que s'emeten en horari nocturn alguna cosa deuen tenir, pensava per a mi” “També hi havia uns tipus de la NASA que parlaven de llançaments espacials – fins aquí tot normal: quan es parla de l'espai no hi manca mai la NASA, ni en els dibuixos animats-, però aquells personatges usaven els mateixos temes i les mateixes paraules que utilitzàvem diàriament en el meu grup d'investigació: <<companys, correm el risc de perdre el nostre finançament>> deien. <<A Amèrica ja no l'interessa l'exploració de l'espai>>.”

I així és com Amèrica deixa de banda l'intel·lectualisme quan no és necessari per als seus interessos. No és cert que la nació s'enorgulleix quan un dels seus ciutadans guanya un premi Nobel? No obstant la majoria de la població mai no ha sentit a parlar d'aquesta persona. I mentre la nació s'enorgulleix de les fetes aconseguides per l'intel·lectualisme, el primer gest que es “retalla” és el d'investigació i l'últim, normalment, les forces armades. Tot i que Springfield és una ciutat que mai no fa cas els consells de la Lisa i els superdotats, es fa un monument en honor seu per quedar segona a les “delepiadas”9. Tots se senten orgullosos d'ella. Aquesta contradicció és la contradicció americana, és l’amor-odi a l'intel·lectualisme. 9

Versió de les olimpíades que consisteix a lletrejar paraules.

19 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

L'explicació que es dóna a l'intel·lectualisme de la Lisa és que els seus pares havien de posar tota la seva atenció en el seu germà Bart quan ella era petita. En un capítol se la pot veure de petita canviant-se el bressol mentre els seus pares reganyen en Bart. I així és com es crea un personatge frustrat per no poder formar-se en un ambient perfecte i haver de fer-se a si mateix en oposició al món que l'envolta. La Lisa i els intel·lectuals de la sèrie 10 són sovint marginats, objecte de burla i víctimes d'abusos per part de les persones que els envolten. No obstant els qui els discriminen solen recórrer a ells quan necessiten l'opinió d'un expert. Tot i això, si l'opinió que reben no els agrada (tot i ser la correcta) utilitzen aquesta opinió en contra seva, és a dir, com a nou motiu de burla. En moltes ocasions l'opinió és mal interpretada. Per altra banda els discriminadors solen adoptar els mateixos arguments que els intel·lectuals per mostrar una nova faceta davant el públic. Per altra banda es vol ressaltar que la Lisa no és tan diferent als altres pel fet de ser intel·lectual amb una sèrie de símbols: -Li agraden els dibuixos animats Rasca & Pica. -Juga amb una nina que coneixem com “Stazy Malibú”. -Té ganes de ser adulta. -Es preocupa per la seva integració social i ser popular. -Li agrada estar amb la seva mare i sentir l'afecte del seu pare. -Té baralles infantils amb el seu germà.

10

Com ara en Martin, el dependent de la tenda de tebeus o el professor Frink.

20 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3.5.4. Caràcter aristotèlic La Lisa és un personatge totalment virtuós. Té uns valors molt fixes i sempre actua tenint-los en compte. Intenta canviar qui no segueix els mateixos valors que ella, per això sempre fa correccions al comportament dels altres. Aquest caràcter virtuós xoca amb el comportament intemperant, amb el viciós i; fins i tot, amb el moderat. Tot i que la intencionalitat de Lisa és millorar el seu entorn, qüestionar la resta de comportaments fa que sovint la rebutjin.

3.6. Maggie Simpson: El so del silenci 3.6.1. Origen del nom Agafa el nom d’una de les germanes d’en Matt Groening.

3.6.2. Figura dins la sèrie És la filla petita de la família Simpson. A causa de la seva edat (uns dos anys) les seves relacions es limiten a l’entorn familiar i als altres nadons de la guarderia.

3.6.3. Psicologia

Imatge 7: La Maggie Simpson.

Els nadons aprenen les paraules gràcies a la conversació unilateral amb els seus pares. La Marge passa el dia amb la seva filla però no parla gaire amb ella. Es limita a cobrir les seves necessitats. En el cas d’en Homer tan sols no recorda que té una tercera filla. Per tant, l'atenció que es té cap a la Maggie no és la suficient com per que comenci a parlar. De fet els moments de la sèrie en els que ha pronunciat alguna paraula com “papà” han sigut els moments en que en Homer ha tingut més atenció cap a ella. No hem de veure en Homer com un mal pare, ja que hem de dir que no és una persona normal i molt menys un pare normal. La Maggie, des del silenci, no guarda rancor als seus pares. Ella és una Simpson més: al capítol Hogar dulce Hogar on en Homer i la Marge perden temporalment la custodia dels seus fills per un malentès, la Maggie ha de decidir entre la família Flanders o la família Simpson.

21 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

En veure la Marge, la Maggie somriu i es dirigeix cap a ella sense cap mena de dubte. S'ha de dir, però, que durant l'estada amb la família Flanders la Maggie, que rep més atenció, té més ganes de parlar. En Sartre, filòsof francès que explicava el comportament d’en Flaubert11 deia que aquest era un nadó no gaire atès pels seus pares (tot i que els tenia afecte) i intentava veure la repercussió que això va tenir quan era gran. Deia que quan els nens no reben afecte i cuidats s'agafen al silenci i no acaben tenint gaire autoestima. També explicava que aquesta última és producte de les paraules de les persones properes. La Maggie no parla però sentim com pensa. No podem saber com ho fa sense el coneixement de les paraules però, utilitzar paraules per pensar no és potser una manera de limitar el nostre pensament? A la filosofia oriental, en Confuci deia: “Escolta però mantingues silenci” i en Tao Te Ching deia: “El qui parla molt mostra amb això que no coneix. Qui coneix no parla.”. Les paraules trenquen la pau interior i la harmonia del pensament. Per budistes i hindús les paraules mal utilitzades donen més paraules i tot el conjunt genera estrès. Desfer-se de les paraules fa la Maggie actuar amb més espontaneïtat que la resta de personatges de la sèrie. El silenci sol tenir un significat. Potser la Maggie no parla simplement perquè per falta d'atenció no ha aconseguit el do de la paraula. O potser prefereix no limitar el seu pensament amb el llenguatge, actuar amb espontaneïtat, no tenir cap estrès i ser un personatge harmònic. Quan hi ha silenci sentim la necessitat de trencar-lo. La impotència de no poder parlar fa que dels gestos de la Maggie i de la seva harmonia es puguin treure moltes deduccions. Quan més silenci s'imparteix en una societat, més valor tenen les seves ganes de trencar-lo i les seves formes d'expressió.

11

Escriptor de Madame Bovary, obra de la qual hi ha referències a Els Simpson.

22 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

3.6.4. Caràcter aristotèlic La Maggie és massa petita per tenir un caràcter definit. Tot i així sembla que el seu caràcter no és ni virtuós ni viciós. Per influència dels seus familiars, sembla que la Maggie agafa un caràcter entre moderat i intemperant.

23 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

OBSERVACIÓ DE LA SÈRIE La societat de els Simpson

24 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.Referències Històriques i Socials 4.1. Antecedents de la societat americana A Els Simpson es tornen a viure, en diverses ocasions, conflictes del passat. La figura de l'avi Simpson és molt important en aquest aspecte ja que va participar a la Primera Guerra mundial (sent encara un nen) i a la segona (juntament amb en Montgomery Burns). També va viure tot el període de guerra freda. Aquests són alguns dels moments de la història d’Amèrica representats a Els Simpson: 4.1.1. Indígenes americans

Imatge 8: En Bart Simpson i els seus amics formen un grup juvenil. Agafen de referents les antigues tribus indígenes.

Imatge 9: En Colom descobreix Amèrica (1492).

Imatge 10: Un indígena plora en veure Springfield destrossada i plena de brossa.

25 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.1.2. El dia de la independència (4 de juliol del 1776)

Imatge 11: En Bart se queda adormit mentre estudia història i sommia que és al congrés de la declaració d’independència el 1776.

4.1.3. Els judicis de Salem (1962-1963) Imatge 12: Es parodien els judicis de Salem i la crema de bruixes.

4.1.4. La guerra civil americana (1861-1865)

Imatge 13: El poble d’Springfield representa la Guerra civil Americana.

26 | P à g i n a

Imatge 14: Final de la representació: rendició dels secessionistes del sur.


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.1.5. La llei seca (1920 - 1933)

4.1.6. Crack del 1929

Imatge 15: En Homer s’assabenta de la posada en marxa de la llei seca a Springfield.

Imatge 16: En Burns no mira les seves accions des de septembre de 1939. S’adona que van caure en picat i renya a l’Smithers, el qual encara no havia nascut.

4.1.7. Segona Guerra Mundial (1939(41)-1945)

Imatge 16: Milhouse imita la fotografia d’un francès que plora en el moment de la invasió nazi a França. (Referència oculta).

27 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Imatge 18: Els veterans d’Springfield participen a la Imatge 19: Museu d’aviació de la Segona Guerra Mundial a Els Simpson. Al fons hi ha l’avió “Enola Segona Guerra Mundial. Gay” que va llançar la primera bomba atómica de la història.

4.1.8. La guerra del Vietnam (1955-1975)

Imatge 20: En Seymour Skinner participa a la Guerra del Vietnam.

4.1.9. El mur de Berlin (1961-1989)

Imatge 21: Es torna a aixecar el mur de Berlin.

4.8.10. El mur de Mèxic (1994-Actualitat) Imatge 22: Springfield construeix un mur per evitar l’entrada masiva d’immigrants. (En aquest capítol també s’imita la pel·lícula “Els raïms de la ira”.

28 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.2. Referències socials i formes de govern 4.2.1.La democràcia aplicada a una ciutat caricaturitzada Springfield és un poble en vies de transformació a ciutat. El que fa que el xoc entre el pensament antic de poble i el pensament més modern i obert de ciutat provoqui discrepàncies entre la població. L'estructura d'aquesta ciutat és una barreja entre l'estructura de polis grega i les ciutats post-industrials. Per tant al centre d'Springfield hi ha una plaça on és l'estàtua del patró de la ciutat (Jebeddiah Springfield) amb un animal (en aquest cas un ós) que es relaciona amb el personatge i la seva història. Al voltant d'aquesta hi han les administracions principals i el lloc de culte principal: l'ajuntament, la policia i; a més, l'església. A l'entorn d'aquesta plaça hi ha els comerços principals com el centre comercial, el badulaque, la bolera, el krasty burger... Els carrers i les vivendes dels ciutadans d'aquest gran poble o petita ciutat van precedits d'aquesta plaça però alhora són a prop de la principal fàbrica d'Springfield: la central nuclear, màxima potència econòmica del poble. El model de prendre les decisions importants al poble-ciutat també és près del model de democràcia atenesa (segle V aC) que era més directa. A diferència d'ara no hi havia un govern d'una ideologia clara que fes les decisions sinó que les decisions, més importants es prenien a la ekklesia i tots els membres d'aquesta, que hi accedien per sorteig, podien donar la seva opinió al respecte. Quan a Springfield s'ha de prendre una decisió important, l'alcalde i els ciutadans es reuneixen a una sala d'actes on qualsevol dels ciutadans pot aportar idees i expressar-se. Fins aquí el model democràtic d'Springfield sembla perfecte i la ciutat hauria de funcionar perfectament; no obstant, què pensarien els atenesos si estiguessin governats per un corrupte? Si el seu poder executiu el controlés un incompetent i els magnats poguessin controlar indirectament tot un poble?

29 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.2.1.1. Un poder legislatiu corrupte

L'alcalde d'Springfield és en Diamond Joe Quimby. Només el seu primer nom ja ens presenta el personatge, que és el que anomenem “una joia”: un home perspicaç i amb males intencions. En Quimby negocia constantment amb la màfia controlada per en Toni “El gordo”, a canvi de comoditat com a governant, de suborns, d'aconseguir vots, etc.. Per això a Springfield les autoritats són força tolerants amb el contraban i els assassinats entre contrabandistes. La mala fama d’en Quimby és coneguda per tot Springfield ja que constantment se'l veu amb dones “de companyia” i models, tot i ser un home casat. També se l’ha enxampat diverses vegades gastant diners públics en benefici propi. La seva forma ràpida de resoldre algunes complicacions no és gens moral: En una ocasió l'ajuntament ha de recaptar fons i instaura lleis absurdes per tal de multar els habitants per no res. En Homer queda; fins i tot, arrestat per llançar una llauna més de tres cops. En una situació real, en Quimby seria empresonat i inhabilitat pel món polític; no obstant, a Springfield se'l segueix escollint a les eleccions municipals. Contràriament als atenesos sembla que als “springfieldians” no els interessa gaire el que faci l'alcalde sempre que ells tinguin una bona vida, ja que d'altra banda el compliment de les lleis és molt flexible i la possibilitat d'actuar en benefici propi és més ampla. 4.2.1.2. Un poder executiu incompetent

La policia té el poder executiu a Els Simpson. L'encarregat de mantenir l'ordre a aquesta ciutat és en Clancy Wiggum juntament amb l’Eddie i en Lou que són al seu càrrec. En Wiggum no podria entrar mai a un cos de policia real ja que és lent, tonto, incompetent, cec davant els criminals i negligent. Potser aquest personatge és un dels més esperpèntics ja que és la figura de “l'antipolicia”. De la mateixa manera que l'alcalde o encara més, en Clancy Wiggum és un corrupte. Coneix on actua la màfia i sap de les seves actuacions però no hi fa res al respecte. En més d'un cop rep suborns d'aquesta. És més, en entrar al bar d’en Moe, un bar que no es caracteritza per la seva legalitat, el primer que fa es estendre la mà. Quan en Homer i en Bart s'encarreguen d'una parada il·legal a la fira, en Wiggum els hi diu que han de retirar la parada a no ser que el senyor “parné” vulgui tenir una converça amb ell.

30 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Els seus companys són una mica més assenyats que ell però es deixen portar per la mandra del cap de policia. 4.2.1.3. El poder del magnat

Al capdavall, un home de més de cent anys, que pesa segons la sèrie únicament el pes de la roba que porta i amb menys força que un nadó, pot controlar tota la ciutat si vol amb la seva riquesa i poder. En una ocasió arriba a tapar la llum del sol amb una gran esfera per tal que Springfield consumeixi durant tot el dia l'energia que produeix la seva central nuclear.

4.2.2. Els presidents dels EUA: intrusos a la sèrie Una de les principals diferències de Els Simpson respecte la resta de dibuixos animats és l’aparició de figures polítiques. No només apareix el seu nom o surten com a personatges sinó que els dibuixos acaben tenint un enfrontament real amb algun president o en tenen molta admiració cap a altres. 4.2.2.1. No hi surten

Dels 44 presidents dels EUA a dins Els Simpson n’hi ha quatre que no hi surten: John Quincy Adams (1825-1829), James K. Polk (1845-1849), Andrew Johnson (1865-1869) i James A. Garfield (18811881).

4.2.2.2. Surten només en una imatge

Hi ha altres presidents que només surten en un llibre de l’inspector Chalmers que en Bart veu. Com: John Adams (1797-1800), Andrew Jackson (1829-1837), Benjamin Harrison (1889-1893).

Imatge 23: Bart veu el llistat de presidents dels EUA.

31 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.2.2.3. Representats el dia del president

Els nens de l’escola d’Springfield fan una representació el dia del president. En ella hi són representats: Rutherford Birchard Hayes (1877-1881), Chester Alan Arthur (1881-1885), Ulysses S. Grant (1869-1877) que hi surt com un alcohòlic. Barney es disfressa d’ell per una recreació de la guerra civil però s’embriaga. Quatre apreixen com a presidents mediocres: William Henry Harrison (1841-1841), John Tyler (1841-1845), Zachary Taylor (1849-1850) i Millard Fillmore (1850-1853).

4.2.2.4. No s’ensenyen a l’escola

Els següents presidents deixen d’ensenyar-se a l’escola d’Springfield per tal d’estalviar diners: Millard Filmore, Franklin Pierce (1853-1857), James Buchaman (1857-1861), George H.W.Bush (1989-1993) i George W. Bush (2001-2009). Atès que entre aquests presidents hi ha demòcrates i republicans, és difícil deduir la raó de la seva exclusió.

32 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.2.2.5. Hi surten amb referències clares

George Washington (1789-1797) En Bart suspèn un examen d’història pel qual havia estudiat molt i diu que se sent com Washington quan va entregar la necessitat de la fortalesa als francesos el 1754. En Ralph i la Lisa fan una obra de teatre el dia del president representant George i Martha Washington. En Jebbediah Springfield (patró de la ciutat dels Simpson que resulta ser un farsant) el va intentar matar. La Lisa somia a la nit amb George Washington i en Bart riu d’ella per ser pedant fins en somnis. El seu retrat apareix sovint. Ara esta vivint al cel amb altres personatges cèlebres i presidents. A classe la senyoreta Karabappel parla de George Washington creuant el Delaware i en Bart diu que els

Imatge 24: George Washington a Els Simpson.

alumnes i els professors són enemics com George Washington i Abraham Lincoln.

Thomas Jefferson (1801-1809) Apareix al monument del mont Rushmore. És representat el dia del president. L’avi d’en Mongomery Burns es diu Franklin Jefferson Burns. Imatge 25: Thomas Jefferson a Els Simpson.

James Madison (1809-1817) Bart l’imagina al Primer Congres Continental.

James Monroe (1817-1825) Un personatge pregunta -Qui em pot dir què era la doctrina Monroe? Martin respon: La política del president Monroe, que reconeixia el dret d’Amèrica com a nació.

33 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Martin Van Buren (1837 – 1841) Hi surt un grafiti on diu “Van Buren is a weiner”.

Abraham Lincoln (1861 – 1865) El nom de l'avi Simpson és Abraham Simpson en honor a aquest president. Es qüestiona en alguna ocasió la sexualitat d'aquest president i se’n fa broma. En Homer diu que al 1895 era massa tard per salvar-lo a ell, massa aviat per salvar Kennedy però potser encara eren a temps per salvar McKinley.

lmatge 26: Abraham Lincoln als Simpson.

En Milhouse el representa al dia del president. Springfield volia construir una estàtua en el seu honor però no van poder perquè els faltaven 15 dòlars. A classe pregunten “Qui va alliberar els esclaus?”. Segons en Homer, Lincoln i Kennedy tenien el mateix handicap de golf. El Homer del futur, pare de la presidenta Lisa, busca a la casa blanca un tresor enterrat per Lincoln. Quan la Lisa té a sobre unes abelles en forma de barba, l’Abe Simpson es pensa que Lincoln ha tornat. A un flashback, Abraham Lincoln deixa el seu barret a un predecessor dels Simpson. En Homer veu un molí de vent que funciona al revés. Pensa que estan viatjant en el temps i diu que aprofitaran el viatge per desfer-se de l’esposa de Lincoln abans que es torni boja.

Stephen Grover Cleveland (1885 - 1889; 1893 – 1897) La professora Karabbapel diu que el segon mandat de Cleveland va ser més polèmic que el primer.

William McKinley (1897 – 1901)

34 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

La família Simpson concursa en un reality show inspirat en l'any 1895. Homer fa el comentari que al 1895 era massa tard per salvar Lincoln i massa aviat per salvar McKinley. Són impressionants els moments de llum intel·lectual d‘en Homer, el personatge idiota per excel·lència.

Theodore Roosevelt (1901 – 1909) Una gravació de la seva veu surt a Els Simpson. Li dediquen el capítol Stops to smells the Roosevelts a on en Bart busca informació d'ell a llibres i per internet. Surt a un capítol de “Rasca y pica”. Sobreviu a un intent d’assassinat per part de Imatge 27: Bart Simpson busca informació de Theodore Roosevelt.

l’Abe Simpson. En Mongomery Burns diu que vol veure més Teddy Roosevelts i menys Franklin Roosevelts.

William Howard Taft (1909 – 1913) En Milhouse està pintant bigots a diversos retrats i troba que amb William Howard Taft no ho pot fer perquè ja en té un de ben gros. La mare del senyor Burns va tenir un idil·li amb ell, el qual mai ha oblidat.

Thomas Woodrow Wilson (1913 – 1921)

Imatge 28: Milhouse no pot pintar un bigot al president Taft.

En Bart li posa el seu cognom a l'amant que s'ha inventat per fer-li una broma a la seva professora Etna Karabappel.

Warren Gamaliel Harding (1921 – 1923) En Milhouse pinta un bigot al seu retrat. Hi ha una foto seva al llibre de presidents de l'inspector Chalmers. La Lisa explica a en Bart que l'esposa del president Harding es deia Florence.

John Calvin Coolidge (1923 – 1929) 35 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

En Burns el va conèixer i l’Abe Simpson té un pòster a la seva habitació on hi diu “Keep Cool With Coolidge!”

Herbert Clark Hoover (1929-1933) Una de les professores de l'escola municipal d'Springfield es diu Elisabeth Hoover. (Podria tenir alguna cosa a veure però no està confirmat per en Matt Groening). El títol del capítol Two Cars in Every Garage, Three Eyes On Every Fish s’assembla a les paraules de Herbert Hoover: «the aspirations of the American people seem to have advanced from two chickens in every pot to two cars in every garatge.»

Franklin Delano Roosevelt (1933 – 1945) El seu nom és la resposta a la pregunta que fa un home d'un trencaclosques. Un altre respon erròniament «Segismundo!».12 Al capítol de rasca y pica on es mata Hitler, Roosevelt hi col·labora. El pare d’en Montgomery Burns es diu Franklin Jefferson Burns. El seu discurs el dia de Pearl Harbur sona a la ràdio de l’Abe Simpson “Una data que viurem en la infàmia”.

Harry S Truman (1945-1953) Autoritza la impremta d’un bitllet d’un trilió de dòlars que en Burns posseeix. En més d’una ocasió es fa referència a la notícia Dewey defeats Truman que Dewey va mostrar orgullós al poble Americà.

Dwight D. Eisenhower (1953-1961) La seva campanya surt als Simpson amb xapes on posa “I still like ike” “I like ike” i també “I dislike ike”. 12

Referència literaria al protagonista de la vida es sueño de Calderon de la Barca.

36 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Acusen en més d’un cop al president Eisenhower d’adulteri (per exemple celebra el seu 40 aniversari de casat sense la seva dona) i li atribueixen la frase “Gaudeix el doble amb un bany...junts” que Ms i Mrs Amèrica porten a la seva cinta. En Homer diu “nucular” en comptes de nuclear com feien Eisenhower i Carter. Tal d’entretenir l’avi Simpson li posen un vídeo del expresident parlant de Golf.

Ich bin... John Fitzgerald Kennedy (1961 – 1963) Just abans de començar la seva carrera política, John Fitzgerald Kennedy va actuar a la segona guerra mundial com a comandant de la llanxa torpede PT-109 a l'àrea del pacífic sud. L’Abe Simpson explica a una reunió de veterans de guerra que ell va descobrir el terrible secret de John F. Kennedy... L’Abe era tripulant del PT-109 i en Kennedy va dir “Jo soc Berlinès” (Ich bin ein Berliner). L’Abe Simpson en escoltar-lo va pensar que era nazi i va manar arrestar-lo.

Imatge 29: L’Abe Simpson pensa que en Kennedy és nazi.

La frase “Ich bin ein Berliner” està treta de context ja que aquesta frase va ser pronunciada per en JFK anys després a la guerra freda, ja com a president dels Estats Units, en un discurs a Berlín. Precisament en treure de context aquesta frase i ajuntar dos moments separats de la vida de John F. Kennedy s'esperpentitza aquest personatge i es crea un moment molt irònic i graciós. No obstant aquest no és l'únic moment en que a Els Simpson plagien i caricaturitzen aquest discurs de Kennedy. L'alcalde Quimby, una figura política no massa exemplar, al contrari que Kennedy, utilitza les seves paraules per guanyar el vot dels ciutadans d'Springfield: “Jo soc Springfildià”,“l’entorxa ha passat per la nova generació dels americans” i “Ich Bin Ein Feline”. Duff, la marca preferida de cervesa d’en Homer Simpson, utilitza la frase “Ich Bin Ein Duff” com a campanya publicitària. A més, a un canal de televisió antic, en Kennedy surt anunciant aquesta beguda. 37 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Els Simpson també fan tribut a Jackie Kennedy i a Marilyn Monroe, esposa i presumpta amant de JFK respectivament. La dona de l'alcalde Quimby vesteix roba pròpia de la dona de Kennedy en alguna ocasió i el seu nom és nomenat a molts capítols. El càntic de Marilyn al seu amant “Happy birthday to you” no queda pas desapercebut i molt menys l'escena d'una pel·lícula on la seva faldilla es mou amb l'aire. Fins i tot en Homer, vestit de monja, fa aquesta escena a Els Simpson. En Homer diu que al 1895 era massa tard per salvar Lincoln i massa aviat per salvar Kennedy però potser era a temps per salvar McKinley. Una professora de l'escola imita JFK i Khrushchev durant la crisi dels míssils de Cuba. A un altre capítol, en Homer viatja darrera en el temps per salvar Lincoln. Poc després els dos viatgen un altre cop per salvar en Kennedy. En Homer i la Marge estan escrivint un llibre sobre l'assassinat de JFK. La Lisa s’enfada amb el seu pare i adopta el cognom de la seva mare: Bouvier. La Lisa diu a la seva mare que Bouvier és el cognom de soltera de Jackie Kennedy.

Lyndon B. Johnson (1963-1969) La Maggie surt mirant a través d'unes flors, imitant la campanya electoral de Johnson el 1964. La Marge diu que el veia a tot arreu després d'haver mort. Un dels albums familiars dels Simpson té el títol de “La boda de Lynda Bird Johnson”. La Lisa que és la petita Miss Springfield ha de fer de jurat vestida com Lynda Bird Johnson. La Marge l'acompanya vestint un barret de Jackie Kennedy.

38 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Richard Milhous Nixon (1969 – 1974) En Matt Groening va posar el nom de Milhouse a un dels seus personatges en honor a aquest president. Nixon apareix a un anunci de la cervesa Duff amb en John Kennedy. Segons la casa blanca, Nixon va fer 300 punts a la bolera i en Homer no s'ho creu. Ha participat en la festa d'Springfield colpejant serps. El senyor Burns Imatge 30: Nixon participa a la festa municipal d’Springfield.

diu que el va deixar guanyar a un partit de golf el 1974 perquè el va veure preocupat davant la possibilitat d'anar a la presó (es

suposa que per l’escàndol Watergate).

Gerald Ford (1974-1977) Es muda a l’antiga casa d’en George H.W Bush a Evegreen terras i es fa íntim amic d’en Homer, amb qui té des d'un principi una gran afinitat. En Homer guarda una foto d'aquest moment que ensenya capítols més tard a en Frank Grimes. El senyor Burns li dóna les gràcies irònicament pel projecte Bootsrap13 pel qual va contractar a en Homer.

Imatge 31: Gerald Ford es muda a Evegreen Terras.

Jimmy Carter (1977-1981) A Springfield es fa una estàtua en honor seu. En Homer fa un acudit sobre el seu nom. A Detrás de las camaras, surt ballant breakdance. Li prohibeixen anar a la festa d'aniversari d’en Montgomery Burns. El professor Frink treballa amb funcionaris de l'administració d’en Carter i militars que van haver de marxar forçadament per "diverses raons que no tenen res a veure amb això" pensant com defensar la ciutat d'un cometa. En Homer i la Marge pronuncien “nucular” en comptes de nuclear com va fer en Carter. Jimmy Carter també va ser, com en Homer, tripulant d'un submarí nuclear. El fantasma de Billy Carter diu a en Bart que Jimmy el va enviar a Camp David per desfer-se d'ell. En Homer diu que Carter va fer un cop d'estat sense vessament de sang. 13

Ajuda a la recerca de treball per a joves.

39 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Ronald Reagan (1981-1989) El seu cap és al museu de cera d'Springfield. També hi surt celebrant, amb la seva esposa Nancy, el centenari de l’estàtua de la llibertat. Llavors es queixa que podria estar treballant i no allà. També és un dels invitats a la festa d'aniversari d’en Montgomery Burns. A un somni d’en Homer, Reagan declara que ell anava a protagonitzar la pel·lícula Casablanca realment. En Bart i en Burns diuen “s’han fet errors” com Reagan durant el escandall Contra, al qual es van vendre armes a l’Iran. Al futur, en Milhouse paga amb Reagans, una nova moneda amb el nom d’aquest president.

George H.W. Bush (1989-1993) El 1990 Bàrbara Bush comenta que Els Simpson són la cosa més tonta que havia vist en la seva vida. Com a resposta, Els Simpson fan cinc anys després un episodi que critica a la família Bush. El ja ex-president Bush es muda al carrer Evegreen Terras en front la casa dels Simpson. Comença una constant baralla entre en Homer i en Bush, una guerra entre veïns que finalitza amb la mudança de l'ex-president. La casa queda buida i arriba un nou veí: en Gerald Ford.

William Clinton 1993-2001

Imatge 32: George H.W. Bush i en Homer es barallen.

És abduït pels extraterrestres, els quals es fan passar per ell per esclavitzar el món. Aquests porten a terme tota una campanya electoral bastant curiosa. A The eye of Springfield es deixa anar el romanç secret entre en Clinton i la Paula Jones. En Clinton li toca el cul a la Marge, també fent referència a això. L’ex-president respon una carta de la Lisa. Construeix cases per necessitats juntament amb en Bush i en Carter. Declara que votarà a en Ralph com a president. En Homer diu, irònicament (fent deshonor a George W. Bush), que mai no hi haurà un president pitjor que en Bill Clinton.

40 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Vicepresident i candidat Al Gore, George W. Bush (2001-2009), Barack Obama (2009-Actualitat) i candidat Romney El capítol La casita del horror XIX comença amb la participació d’en Homer a les eleccions presidencials dutes a terme amb vot electrònic. Les dues opcions que té per votar són Barack Obama (del partit demòcrata) i John McCain (del partit republicà). Ell es mostra partidari a en Barack Obama; per tant mostra una tendència demòcrata. No obstant, la màquina electrònica tria en McCain per si sola. A més pot tornar a provar i acaba votant sis cops. “¡Qué no! ¡Qué es la hora del cambio!” respon fent referència a la campanya electoral d’Obama. “Seis votos para el presidente

Imatge 33: En homer vota a Barack Obama.

McCain” diu la màquina. Després la màquina engoleix en Homer que crida: “¡Voy a decirselo al presidente McCain!” “ ¡Puede que esto pase en Ohio però no en Norteamerica!”. En sortir disparat per la màquina de la cabina de vot, li posen una etiqueta on diu “I voted”. Realment aquesta es dóna a les eleccions nord americanes. Tot això fa referència a les eleccions pressumptament trucades d’Ohio del 2000 i del 2004, a les quals es va introduir el vot electrònic. Les urnes podrien haver estat involucrades. Empresaris distribuïdors d’aquestes màquines van arribar a dir a la campanya que es comprometien a entregar els vots d’Ohio al senyor president Bush (quan encara ni s’havien produït aquestes eleccions ja deien que el president era en Bush com fa en Homer), tot i que hi havia un fort empat entre Bush i el candidat Al Gore. Al Gore havia estat el vicepresident del govern de Clinton i era el candidat demòcrata a les eleccions i antecedent d'Obama. Realment era un bon candidat a la presidència i potser el primer president americà que és preocupà clarament pel medi ambient. La seva campanya de fet es va basar a conscienciar la població de la preocupant situació. Al capítol Cambia mi vida, por favor Al Gore conta la seva frustració a en Homer en perdre les eleccions del 2000 al bar d’en Moe.

41 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

El 2006 Al Gore llança una pel·lícula/documental sobre el medi ambient per tal de conscienciar la població del problema. A una escena va utilitzar els Simpson per explicar aquesta problemàtica (fent un mini documental com els de Troy Mcclure ). Potser com a resposta, el 2007 surt la pel·lícula de Els Simpson, temàtica principal de la qual és el canvi climàtic a Springfield. La Lisa explica una sèrie de gràfics a un meeting al poble de la mateixa manera que ho fa Al Gore en la seva pel·lícula. Per arribar a assenyalar les dades utilitza un elevador, com ho fa l'ex-candidat. La Lisa, però, no té molta sort amb aquesta eina, ja que s'ensopega amb el sostre.

Imatge 34: Al gore i Lisa presenten gràfics sobre el canvi climàtic respectivament.

I en Homer escull votar a Mitt Romney a les eleccions de 2012. Ho fa electrònicament i havent votat, la màquina publica la declaració d'impostos d'aquest candidat. En Homer queda horroritzat en veure que l'estat li ha estat pagant els tributs durant cinc anys. En Homer vol fer públiques les dades però la màquina se'l torna a tragar. Aquest cop, la màquina el porta a una fàbrica xinesa. El pare de la família Simpson al final acaba satisfet, ja que almenys d'aquesta manera “té un treball estable”. De nou es veu la crítica al partit republicà americà a Els

Imatge 35: En Homer s’espanta en veure la declaración d’impostos de Romney.

Simpson i; a més, es fa crítica a la situació actual d'atur a nord america a causa de la crisi econòmica dels últims anys.

42 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.2.3.Els Feixismes 4.2.3.1. Hitler a Els Simpson El personatge de Hitler apareix en diversos capítols a Els Simpson. El seu personatge queda gairebé sempre ridiculitzat.

Imatge 36: Diverses aparicions de Hitler a Els Simpson.

Adolf Hitler és un dels personatges més odiats de la humanitat. Tenint en compte que a Els Simpson cap personatge queda fora de ser una distorsió de la realitat, Hitler al qual no es té cap estima, no podia ser menys. A Rasca i pica: la pel·lícula és protagonista a la pel·lícula de “Rasca & Pica” que en Bart i en Homer veuen al cinema. En Hitler és torturat amb una destral per part de Rasca i Pica: dos personatges de la sanguinària i violenta sèrie de dibuixos animats preferida d’en Bart i la Lisa. A Rosebud l'ós de peluix d’en Mongomery Burns de petit cau a les seves mans. Hitler dins el seu búnker a Berlín el culpa d'haver perdut la guerra el 1945 i el llança per la finestra. És parodia totalment el moment del suïcidi de Hitler. A Bart vs. Australia en Bart fa trucades internacionals i arriba a trucar al telèfon que hi ha al cotxe del “Fuhrer”. Aquest Hitler, ja vell, no arriba a poder agafar-lo i s'enfada. Un home passa al costat d'ell en bicicleta i el saluda “Hi Fuhrer” i aquest contesta desanimadament “-Hi, Hi...”.

43 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

A Ranging Abe Simpson and His Grumbling Grandson in The Curse of the Flying Hellfih l’Abe Simpson, comandant del pelotó “Los peces voladores” a la segona guerra mundial, és apunt de matar Hitler d'un tret, però en Mongomery Burns, soldat d'aquest pelotó, llança una pilota de tenis a la pistola d'aquest i canvia la direcció del tiroteig. En un moment d’autoritat cap als seus fills, en Homer Simpson diu “Yo decido quien le y cuando”. S’està fent, en aquesta frase, una referència a Hermann Wilhelm Göring14 que va dir “Yo decido quién es Judío y quien no”. 4.2.3.2. Benito Mussolini a Els Simpson

No són gaires les referències que es fan a aquest personatge però no menys importants que les altres. La més destacable és el nom d'un dels personatges de la sèrie de dibuixos animats. Milhouse Mussolini Van Houten, el millor amic d’en Bart, és descendent de família italiana, la qual correspon al cognom Mussolini fent referència al líder feixista. En un viatge cap a Itàlia en Homer Simpson imita a Mussolini quan és a un balcó que dóna al carrer. Ho fa realitzant gestos propis d'aquest personatge. La seva filla

Imatge 37: En Homer imita Mussolini.

Lisa el reganya perquè ho troba inapropiat. En un altre capítol en Homer canta “Hitler es idiota, Mussolini más”.

4.2.4. El Feudalisme A l’habitació de castell d’en Bart (Hamlet) hi ha d’element decoratiu un banderí com els dels equips de Beisbol, on hi ha escrit “Feudalism”. Es fa referència al model de societat en que vivia Hamlet. Imatge 38: Banderí “Feudalism”. 14

Lugartinent de Hitler i gran figura del partit Nacionalsocialista

Alemany.

44 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.2.5. Una utopia aristocràtica a Els Simpson La Lisa escriu una carta al diari on es queixa que Springfield és un poble d'incultes que premia més les vulgaritats que la cultura, on hi ha un munt de centres comercials però cap auditori, on hi ha molts bars però cap teatre alternatiu, etc. Finalment intenta estimular el poble a millorar. Al dia següent la Lisa va en busca d'algú que hagi llegit el seu article però no troba ningú. Poc després rep una carta a casa d'algú que l'ha llegit i que es vol reunir amb ella. La Lisa acudeix a la cita i d'aquesta manera coneix una organització intel·lectual anomenada Mensa. La nena és acceptada en l'organització, que es reuneix sovint per criticar la incultura d'Springfield. Un dia volen fer una reunió renaixentista al parc d'Springfield on tenen reservada una carpa però la troben ocupada. –“¡Qué barbaridad! Vivimos en una ciudad en la que los listos carecen de poder y los estúpidos lo controlan todo. Quizás debería volverme a Alabama.” Lisa proposa canviar les coses: “Si nos esforzamos, puede que nuestras hazañas no tengan límite." Converça entre els membres del grup Mensa.

Llavors el grup Mensa decideix anar a l'ajuntament a demanar una reforma. L'alcalde pensa que ha sigut descobert en les seves maniobres corruptes i fuig. El grup observa amb deteniment la constitució, que dicta que en cas d'absència de poder el grup més intel·ligent serà qui s'encarregui de la gestió de la ciutat. D'aquesta manera comencen un despotisme il·lustrat “lo mio por el pueblo pero sin el pueblo” amb el propòsit de crear “una nova Atenes”. Reformen el codi de circulació per reduir el transit, els llocs d'oci augmenten el seu contingut cultural, canvien el calendari i tot de reformes per fer d'Springfield una utopia. No obstant com que no es tenen en compte les opinions del poble, la població s’enfada i comença la revolució dels idiotes, dirigida per Homer. Entre els mateixos membres de Mensa es posen en desacord al dictar normes i discuteixen sobre el seu Coeficient Intel·lectual. Llavors apareix Stephen Hawkins. Conversen sobre les causes del fracàs del model i Lisa li pregunta què no funciona? Aquest respon que no es preocupi, que a vegades els més llestos són els més puerils.

45 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Marge invita a Hawkins a una cervesa, aquest respon que és el més intel·ligent que havia escoltat aquell dia. Hawkins i Homer continuaran conversant: “Su teoría de un universo en forma de rosquilla es interesante. Tal vez se la plagie.”

Stephen Hawkins a en Homer Simpson.

Plató deia que "En una democràcia s'escolten totes les veus i això pot portar als ciutadans a pensar que totes posseeixen el mateix valor". Pensament compartit, segurament, pel grup Mensa. Aplicar aquesta idea significa oblidar la veu del poble i exercir la Moral del Senyor (que diria Nietzsche) el que provoca el descontent i la reacció del poble (Moral de l’Esclau). L’aristocràcia, actualment, no pot produir la satisfacció del poble perquè tot i que es tracti de millorar la seva situació, la població vol decidir per si mateixa. Una població inculta prendrà decisions no gaire intel·ligents però aquestes seran les seves decisions, els seus errors i no dels altres. "Queremos una guía autoritaria pero también deseamos autonomía. No nos gusta sentirnos estúpidos, pero si somos sinceros nos damos cuenta de que tendríamos que aprender un poco más. Respetamos los logros de los demás, pero a veces nos sentimos amenazados y resentidos. Respetamos a la autoridad cuando nos conviene, pero en otros casos precidamos el relativismo..." "... Parece una descripción apropiada de la visión de conjunto de la sociedad". Los Simpsons y la filosofía pàgines 57-58

46 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

4.2.5. El capitalisme: vivint el somni americà És el model de vida de Els Simpson i per tant no hi ha només referències concretes sinó que el mateix estil de viure dels personatges ja n’és una. Homer: Por favor, niños, basta de peleas. Tal vez Lisa tenga razón al decir que Estados Unidos es el país de la oportunidad, y Abdil al decir que la maquinaria del capitalismo se engrasa con la sangre de los trabajadores.

En Homer frena la discussió entre la Lisa i l’Abdil (l’amic mulsulmà d’en Bart).

4.2.6. El comunisme no agrada als Simpson Els Simpson parlen i representen aquesta ideologia amb un to crític. No és d’extranyar ja que els EUA són el màxim representant del capitalisme, antagonistes al sistema comunista. Vicky: “no podemos poner a todos a bailar por igual, como se llama eso niños?” Alumnes: "¡Comunismo!" Vicky: “Así es. Y no entregué cartas a los aliados hasta que mis pies sangraron para extender la alfombra de esos rojitos.” Vicky, la professora de ball de la Lisa, li reganya amb aquestes paraules.

A un capítol en Homer diu: "Claro Marge estoy contigo en teoría, en teoria el comunismo es bueno, en teoria...". També apareix Fidel Castro, a punt de donar-se per vençut i abandonar el comunisme, i Vladimir Lenin revivint i tornant a instaurar la URSS.

47 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

5.Referències artístiques a Els Simpson El contingut artístic de Els Simpson és realment brillant. No només els personatges fan a vegades d’artistes sinó que trobem tot de referències:

5.1. El cinema i Els Simpson: una amistat inseparable Moltes d’aquestes imatges han sigut extretes del vídeo Tv se mas gracioso - pt. IV [The Simpsons Documental] de Youtube.com. La resta són elaboració pròpia a partir d’imatges extretes de capítols de la sèrie.

48 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

49 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

50 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

51 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

52 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

53 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

54 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

55 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

5.2.Plagis de sèries o programes També trobem molts plagis a programes i sèries de televisió. Aquí tenim l'exemple del plagi de la introducció de la sèrie Mad Men:

56 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

5.3. La Música de Els Simpson La música envolta les nostres vides sense que ens adonem. La vida dels Simpson no podia ser menys. A la sèrie hi trobem de tot: des de la representació de la vida de Bethoven, fins a videoclips dels Beatles, passant per tota mena de cançons i videoclips actuals. No ens oblidem tampoc de la desastrosa orquestra de l'escola d'Sprinfield . En l’annex nº1 d’aquest treball es pot veure tota una llista de cançons que hi surten a Els simpsons.

5.4. Obres d'Art amagades a la sèrie: les havies vist? Encara trobem més art a la sèrie. Els personatges de Els Simpson són uns genis: En Homer és un artista abstracte i frustrat. Amb la seva ràbia, al construir una barbacoa acaba fent una mena d'estatua. Arriba; fins i tot, a tenir la seva exposició. La Marge potser és la més artista de la família o la més formada en aquest aspecte, ja que ha anat a classes de pintura i sempre ha somiat de ser una artista. Fins i tot arriba a ser professora d'art a la presó d'Springfield. La Lisa és l'artista musical i demostra els seus dots amb el saxòfon. Amb només vuit anys és comparable a grans artistes. En Bart... es podria dir que es un artista del carrer, té la ciutat plena de grafits "el barto" i és tot un geni del monopatí. A tot això deixem de banda els artistes de la nostra sèrie i mirem les grans obres d'art conegudes que trobem representades a la sèrie (algunes d'elles sense que ens adonem). En aquest apartat aportem els següents exemples:

57 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: Joe Rosenthal - Raising the Flag on Iwo Jima. Capítol: ídolos

Capítol: La última tentación de Homer.

Quadre: El naixement de Venus -Sandro Boticelli.

Video: Noah Kalina –Everyday. Homer imitant a Noah Kalina. Kalina va fer aquest video el 2006 quan portaba 6 anys fent aquest projecte: Fer-se una foto cada dia de la seva vida. Actualment Noah Kalina en porta 12 anys i fa poc va publicar el video dels 12 anys d’everyday. 58 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: Claude Monet -Bridge over a Pond of Water Lillies. Capítol: Intercambio cultural.

Quadre: Henri Rousseau -The Dream.

Capítol: Intercambio cultural.

Quadre: Vincent Van Gogh - Wheat fiel with Crows.

59 | P à g i n a

Capítol: Intercambio cultural.


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

Quadre: Edouard Manet - The Luncheon on the Grass.

Quadre: Giorgio de Chirico.

P edro G arci a Troya

Capítol: Intercambio cultural.

Episodi: Simpson y Dalila.

Quadre:Emanuel Gottlieb Leutze-Washington Crossing the Delaware. Capítol: Bart reprueba.

60 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

Quadre: Miquel Angel – David.

P edro G arci a Troya

Capítol:Tomy, Daly y Marge.

Quadre: Norman Rockwell - Whitewashing the Fence. Capítol:Tomy, Daly y Marge.

Quadre: Jérôme Bosch - The Garden of Earthly Delights.

61 | P à g i n a

Capítol:Bart es atropellado.


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: Norman Rockwell - Girl at the Mirror.

Capítol: Los años que vivimos.

Quadre: M.C Escher-Ascending and Descending

Capítol: Pinceles con alma.

Quadre: Andy Warhol- Campbell's Soup Cans.

62 | P à g i n a

Capítol: Pinceles con alma.


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

Quadre: C.M Coolidge-A Friend in Need.

P edro G arci a Troya

Capítol: Pinceles con alma.

Quadre: Miquel Àngel- La creació d’Adam.

Capítol: Sangre nueva.

Quadre: Leonardo da Vinci-Vitruvian Man

Capítol: Tardes de trueno.

63 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: Andrew Wyeth -Christina's.

Capítol: Don Barredora.

Quadre: Patrick Nagel-Carol.

Capítol: El drama de Krusty.

Quadre: Giorgio de Chirico-Mystery and Melancholy of a Street Capítol: Especial de noche de brujas IV.

64 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

Quadre: Salvador Dali-The Sleep

P edro G arci a Troya

Capítol: Especial de noche de brujas IV

Quadre: Van Gogh-Self-Portrait

Capítol: Especial de noche de brujas IV

Quadre: Edward Munch-The Scream

Capítol: Especial de noche de brujas IV

65 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: Jacques Louis David-The Death of Marat. Capítol: Especial de noche de brujas IV.

Quadre: Pablo Picasso-The Three Musicians

Capítol: Especial de noche de brujas IV

Quadre: René Magritte-The Son of Man.

Capítol: Especial de noche de brujas IV.

66 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: Leonardo da Vinci - Mona Lisa. Capítol: Especial de noche de brujas IV.

Quadre: Henry Moore – Sculpture.

Capítol: Homero detective.

Quadre: Leonardo da Vinci-The Last Supper.

Capítol: Homer ama a Flanders.

67 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: Grant Wood – American Gothic.

Capítol: Bart gana un elefante

Quadre: M.C Escher – Relativity.

Capítol: Homero el grande

Quadre: Piet Mondrian - Composition with Yellow, Blue and Red. Capítol: ¿Quién mató al Sr. Burns?.

68 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: Gilbert Stuart - George Washington.

Capítol: Lisa, la iconoclasta.

Quadre: Raphael - Portrait of a Young Man.

Capítol: Mi héroe, el abuelo.

Quadre: Sandro Botticelli - Madonna and Child.

69 | P à g i n a

Capítol: Mi héroe, el abuelo.


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quadre: George Bellows - Dempsey and Firpo.

Capítol: Homer por el campeonato.

Escultura: Taj Mahal.

Capítol: El sax de Lisa.

Quadre: Joan Miro - Painting

Capítol: Lisa Simpson

70 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Imatge: The Beatles Cover Art of Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band. Capítol: Bart de noche.

Arquitectura: Frank Gehry - Museu Guggenheim. Capítol: The Seven-Beer Snitch.

71 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

6.La religió a Els Simpson: “una de cal y otra de arena” El vaticà va felicitar el vintè aniversari de la sèrie a un article anomenat “Les virtuts d’aristòtil i la dona de Homer” al qual va elogiar la filosofia d'algunes idees de la sèrie, que inclou aspectes religiosos fent riure a la gent. Segons aquest article, Els Simpson són el mirall de la indiferència i de com l'home modern necessita la fe. El vaticà però, no justifica el llenguatge utilitzat i la violència d'alguns capítols. Aproximadament a onze capítols de Els Simpson trobem referències religioses. Realment aquest és un dels temes predominants de la sèrie ja que és un tema molt present a la societat nord americana, més religiosa que la nostra. Són representades moltes de les escenes de la bíblia com ara el mite d'Adam i Eva, la decisió de Salomó, David i Goliat, l'apocalipsi,...però tractades sempre amb humor. La religió de la família Simpson és una religió cristiano-protestant; no obstant, als EUA hi ha llibertat de culte, pel que a la sèrie també hi surten la religió musulmana, la jueva, la catòlica, la hindú, espiritualitats com el budisme o el que coneixem com a sectes. Això permet al públic conèixer les diferències (sempre ressaltades) entre aquestes religions des d'un aspecte crític però moralitzant. Realitzo una entrevista a Jordi Callejón, rector de l'església de Sant Jaume de Salt. El rector veu els Simpson fa anys i observant-los va descobrir que podia utilitzar-los a les seves classes de catequesi. He inclòs aquesta entrevista al treball perquè comenta moltes de les idees parlades al treball i aporta d’altres que serveixen per treure moltes conclusions:

72 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Tinc entès que vostè utilitzava vídeos dels Simpson a classes de catequesi. Per què? Com se li va acudir la idea? Sempre m’han agradat els Simpson i fa anys que els fan per antena tres. Jo no me’ls podia perdre. Hi ha molta gent que ho veu com una cosa negativa però no és el meu cas. Vaig veure un capítol, (un de tants que hi ha) que em va fer pensar que ho podria fer servir per la meva tasca ja que tocava molts nivells. És aquell capítol al qual en Bart Simpson no estudia per un examen, resa per que nevi i se surt amb la seva. Llavors vaig decidir provar posar-ho a catequesis. Tothom espera que a catequesi o a una classe de religió es projectin les típiques pel·lícules en blanc i negre. Llavors en veure els Simpson els nens es predisposen a mirar. Hi ha un pensar general què això no s’hauria de posar a una església, però per què no? Fer-ho també té coses positives. Més o menys quins capítols solia utilitzar a les seves classes? Utilitzava aquest que he dit. Un altre al qual en Homer no volia anar a missa, es queda a casa, llavors neva i les portes de l'església queden bloquejades. Mentre a l’església ho estan passant malament ell s’està a casa molt còmode. He projectat un capítol on es representen diversos relats bíblics. També utilitzava un, però per fer veure la part negativa, en que Marge cuida els fills de Ned Flanders i aquests diuen “Ahora sí que somos felices, pero no la felicidad de la iglésia, sino de verdad-”. Jo vaig pensar: què no som feliços els que ens hi dediquem? Més o menys utilitzava aquests, però es podrien utilitzar altres. Els nois o noies, creu que en treien un aprofitament moral? Aprenien moralment? Sí. No és com quan projectes un vídeo qualsevol i ningú no col·labora. Els vídeos de Els Simpson donen molt per parlar. A més, quan els hi possés tots diuen -Ah ja ho he vist! Però, després de mirar-los atentament es veu com els han mirat abans, però sense parar-se a pensar sobre el missatge dels capítols. És produïa molt de diàleg. 73 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

És irreverent el tractament de la religió que es fa a la sèrie? (És a dir; des de quin punt de vista veu la sèrie la religió? A mi em dóna la sensació que; com diuen els castellans, és “una de cal y otra de arena”. Hi ha capítols on la religió surt molt ben parada i d'altres on la critiquen molt. Però nosaltres estem veien els dibuixos d'una altra societat i si aquí es fes una sèrie de dibuixos d'una família no anirien a l'església. Allà sí, perquè és una societat més religiosa i es veu en quin sentit afecta la religió, hi ha capítols molt negatius i hi han capítols molt positius. Molts dirien “llavors no ho veiem” però amb això aprens a dir “si en una societat religiosa tenen aquesta concepció imagina aquí” i et fa pensar. Què opina de Ned Flanders, un home que pren les seves decisions importants segons el que diu la bíblia i de lovejoy, un reverend sense gaire passió per el món que l'envolta? Jo penso que en Ned Flanders és un bon home, que té valors, que ajuda tot i que a vegades és una mica “tonto”. Crec que els guionistes han sigut molt durs amb en Ned; és a dir, és l'únic que ha quedat vidu. A Springfield no hi ha ningú més que hagi quedat vidu. És contraposat això de dir: Aquest és el bo, aquest que hauria de tenir una vida bona només té desgràcies i; tot i així, la seva reacció davant de la vida és positiva. Un altre ja hagués deixat de ser tan bo. Per tant des d’aquesta perspectiva: té una vida bastant dolenta, la botiga no li surt bé, el seu veí no el pot ni veure, és el tonto de l'església perquè està molt cegat, però la seva reacció sol ser molt positiva. Crec que és molt depenent del rector, a tots els capítols truca el rector que ja està cansat de sentir-lo, per veure que ha de fer. Ja hi ha gent així, però no tothom.

74 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Hi ha un capítol on en Bart es fa catòlic, després en Homer també i com a resposta la Marge, en Lovejoy i en Flanders volen que tornin a la religió protestant. Hi ha un enfrontament entre el catolicisme i el protestantisme i al final del capítol ha de ser en Bart qui trenca tot dient “Todo es cristianismo i por pequeñas que sean las diferencias las dos religiones tienen muchas similitudes” i després en Ned dóna la raó Bart i proposa unir-se per combatre “els principals enèmics: la homosexualitat i les cèl·lules mare”. Vostè creu que tot i la broma es busca una reconciliació entre les dues esglésies o se'n riuen de l'enfrontament? Em sembla que riuen de l’enfrontament i sobretot de “l’enèmic”. No hem d’oblidar que parlem de dues esglésies diferents, l’església d’aquí és diferent de la d’allà, aquí no tenim la pressió que tenen altres esglésies i no estem, com es pensa, en contra de la homosexualitat o les cèl·lules mare excepte alguns fonamentalistes. Penso que riuen primer de les batalles entre uns i altres i sobretot em sembla escandalós que diguin “ajuntem-nos per combatre els homosexuals i les cèl·lules mare” com si no tinguéssim prou feina en seguir el dia a dia i prou. Sí que tinc la sensació que allà la cosa bull més i hi ha més enfrontament entre catòlics i protestants. Com que existeix gent així suposo que s’adopta una figura en contra el fonamentalisme, contra els cristians que a vegades busquen dimonis on no n’hi ha. Als EUA hi ha llibertat total de cultes i per això durant la sèrie surt el paper de les sectes. Creu que el tractament que es fa del tema té una intenció crítica? Alerta del perill? Educa o simplement fa paròdia? Clar, aquí no tenim el problema de les sectes però allà és una cosa que està molt al dia. En una societat més religiosa es pot caure amb més facilitat en una secta. A Els Simpson es veu que el líder de la secta s’enriqueix a costa dels altres. Per tant s’està denunciant la situació. Crec que Els Simpson són uns dibuixos que denuncien a vegades amb molt de criteri.

75 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

A més estem parlant d'una societat que té molta capacitat d’autocrítica... És clar, ells no han passat la revolució francesa i per tant nosaltres som gent molt racional, que sap destriar les coses. Allà, en canvi, tot va barrejat. Per exemple, que el president dels EUA faci el dia de la pregària aquí no entraria en cap. Però sí que estic d’acord què és una societat amb molta capacitat d’autocrítica. Creu en la contraposició entre ciència i religió? El paper d'un enfrontament entre aquestes és constant a Els Simpson. Sí, els textos bíblic són maneres d’explicar d’una gent del passat, llavors no tenien ni un microscopi per tant s’explicaven de la millor manera que ho podien fer. Crec que a Els Simpson riuen molt del tema del creacionisme i l’evolució, però clar, si un nega l’evolució és una mica curt perquè hi ha moltes evidències d’aquesta teoria. El que un creient ha de veure és la mà de Déu a tot per tant la ciència i la fe es complementen, el que passa és que la fe no pot explicar el que explica la ciència, però la ciència també és un acte de fe. Creu que s'intenta tractar amb delicadesa aquest tema? Sí, crec que es tracta amb molta delicadesa. Hi ha gent que hi deu veure el dimoni però perquè potser no llegeixen el què hi ha darrera. Seguint la mateixa temàtica, hi ha personatges que tot i ser molt antireligiosos necessiten també de la figura d'un Déu i de la fe en moments extrems com l'arribada de l'apocalipsi (diverses vegades se’n parla als Simpson). Quina opinió en pot donar? Això és el que dèiem, hi ha vegades que la ciència no pot explicar-ho tot. Em fa gràcia que la Lisa surti com la més intel·ligent de la sèrie i la més intel·ligent és budista. El budisme no és una religió, és una espiritualitat. Un s’atura a pensar: és la més racional i la més intel·ligent, doncs és d’una altra religió. Aquí hi ha alguna cosa que falla…

76 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Després aquesta idea que tothom està obert a una transcendència. La persona és l’únic animal que transcendeix i que és capaç de Déu (digues Déu o digues “x”) i quan una persona veu en perill la seva vida o està en un moment complicat doncs surt aquesta predisposició a mirar a dalt. A Els Simpson es representen diverses religions i es fa un contrast, n'hi ha algunes que surten més malparades que d'altres? Crec que es critica molt el cristianisme pel fet que els personatges viuen en una societat cristiana, surten més malparats els cristians perquè formen part del dia a dia d’Amèrica. En Bart, per exemple, té la capacitat de tornar boja la professora de catequesi. Això et fa veure que a vegades els que són a davant d’aquestes esglésies són gent de poca formació, cosa que a vegades passa de veritat. Com interpreta que en diverses ocasions alguns personatges qüestionin quina és la religió veritable? La resposta que ells donen, sol ser una mescla de totes. Aquí es veu la mentalitat actual de creure que tot és bo. No tot és bo, les persones són bones. Per exemple jo estic aquí perquè hi ha hagut persones cristianes molt bones que m’han ajudat. Aquesta mentalitat de dir “agafem una mica de tot” és no creure ens les institucions religioses, només en Déu i tots són molt espirituals. Això és mentida, l’espiritualitat és una altra cosa. Una persona no és espiritual per anar d’una associació a altre i participar en distintes religions. Afirmar que tot és bo i despreocupar-se. Cap religió és dolenta, hi ha algunes persones que practiquen una religió i que són dolentes. S'intenta reproduir amb “fidelitat” els passatges de la Bíblia? No, els passatges de la Bíblia es reprodueixen en broma, però amb broma s’ensenya. Hi ha capítols com els que s’hi representa la bíblia que no els passaria mai a una catequesi perquè

77 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

escombren una mica cap a casa i distorsionen una mica la intenció del text. Resulta molt divertit quan tu t’ho saps i veus com ho fan. Per exemple mai representen Déu sencer sinó que només se li veuen els peus i això és una cosa molt bíblica. Això demostra que els guionistes de Els Simpson coneixen la religió i tot i que “punxen” una mica ho fan sense ser ignorants. Creu que els guionistes tenen una tendència determinada o són bastant oberts? Crec que els guionistes són molt oberts perquè parlen de molts temes i ho fan amb delicadesa. Crec en la bona intenció d’aquesta gent que m’ha fet passar moments molt divertits i m’han fet pensar. Retracten la nostra religiositat; de fet ho tracten tot. D’aquesta manera fan pensar el públic. Quan jo predico també m’agrada fer pensar la gent. Homer fa un pacte amb Déu tal de seguir-lo però “a la seva manera”, quin significat hi veu? Crec que té un significat molt actual. Actualment la gent té l’espiritualitat de “Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como” “jo no necessito pas l’església, jo ja crec i Déu i jo ja ens ho fem”. Sents això moltes vegades i fa riure perquè no pot ser. El cristianisme és una religió comunitària, un no pot anar sol per la vida encara que últimament es ven aquesta idea. Fins i tot la meva mare em diu “jo que m’he de confessar! Si jo no faig res i si faig alguna cosa ja m’ho arreglo amb Déu”. Però aquesta és la mentalitat que s’ha anat potenciant que fa uns 30 anys no existia, però ara sí. Pensa que és una sèrie infantil o és per tot el públic? No, és una sèrie per un públic adult i crec que es fan a una mala hora perquè no és una sèrie per que la puguin veure els nens (o sí, ja que no reflexionen què és diu) però sí per un públic més gran.

78 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Creu que l'aspecte que la sèrie tracti tants temes és el secret que tingui tanta audiència? Crec que la clau de la sèrie és que els Simpson són una família típica americana. Aquest és el secret de l’audiència, que cadascú es pot veure reflectit. Són la típica família: pare, mare, els tres fills, el gos i el gat. Tothom es pot veure reflectit: un home que no li agrada la feina i que és molt vago, una dona que és molt intel·ligent però està closa a la cuina, el dia a dia dels nens… i això juntament amb la diversió (perquè ara avorrir-se sembla un pecat molt gran), és la clau de l’èxit de la sèrie. Una sèrie que durarà encara però no sé si als autors els quedarà imaginació per seguir. Un dels altres grans èxits és que surt gent famosa o sobretot els presidents dels EUA, una cosa que a nosaltres no se’ns ocorreria (posar a en Rajoy o cap altre). I fa gràcia el fet que George Bush visqui davant dels Simpson i que diguin que aquest home no pot ser veí de ningú. Altres aspectes? Sí, em sembla que també és crítica molt a les dones dels reverends: xafarderes, malparides…cosa que allà deu haver donat molt a parlar. I em sorprèn que quan poso Els Simpson a catequesi, els nens que esperen una pel·lícula avorrida, fan una rialla i mostren atenció durant tot el capítol.

79 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

7.La Ciència a Els Simpson Si pensem que a una sèrie de dibuixos animats no hi havia lloc per les referències científiques estem molt equivocats. En aquesta sèrie nord americana n’hi ha, i sobre diversos temes que ens envolten a la societat:

7.1. L'energia nuclear: motor econòmic de la ciutat L'energia nuclear és potser l'energia més polèmica i qüestionada. A Els Simpson trobem moltes referències a aquesta energia: Per exemple l'equip de futbol americà d'Springfield es diu “Els Isòtops”. La central nuclear d'Springfield és el motor econòmic de la ciutat; no obstant, és governada per un capitalista malvat: en Montgomery Burns. Les conspiracions d’en Burns per aconseguir el màxim benefici consisteixen a contractar obrers de poca qualitat, reduir els costos en seguretat i subornar tot aquell que qüestioni la seguretat de la central. El personal de la central no té una formació adequada. Els treballadors dediquen la seva jornada laboral a menjar rosques. El cas més extrem és en Homer Simpson, que provoca més d'un accident nuclear. No obstant, contradictòriament, a un capítol en Homer és capaç de construir un petit reactor nuclear per el treball de ciències de la seva filla. “Sabéis hijos, un reactor nuclear es como una mujer. Solo tienes que leer el manual y apretar los botones adecuados.” Homer Simpson

Com a conseqüència, la central nuclear d'Springfield és la menys segura dels EUA i segurament de tot el món. A la introducció de la sèrie apareix un rètol on hi diu “3 días sin accidentes”. Els Simpson ens aporten coneixements de l’energia nuclear. A la odisea de Homer es posa a l'escola d'Springfield un documental on aprenem el funcionament d’una central. Aprenem també tots els efectes negatius que té aquest tipus d'energia. Al final del mateix documental es veu com no saben que fer amb les partícules radioactives que han sorgit i les

80 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

amaguen “per milions i milions d'anys” sota una catifa (nosaltres també els anomenem cementiris nuclears). A més d'un capítol es veu l'impacte que podria tenir un accident nuclear. Els efectes de la radiació que produeix aquesta energia són molt presents a Springfield: -En Homer no pot tenir més fills perquè ha quedat estèril després de tants anys en exposició. -En Montgomery Burns, a la nit, agafa un to florescent. -El llac Springfield, que és el lloc d'abocament de residus de la central, està totalment contaminat i la seva biodiversitat pateix mutacions (peixos de tres ulls i tot tipus de monstres). Els habitants ja estan molt acostumats a veure-ho però els turistes queden bocabadats. Un gran recurs de Els Simpson per conscienciar-nos dels efectes negatius de l'energia nuclear és la ironia: “I gràcies especialment a l'energia nuclear, que fins al dia d'avui encara no ha causat cap fatalitat comprovada15. Almenys en aquest país...Amén.” Homer Simpson.

Llavors, si es coneixen els efectes devastadors que l'energia nuclear té en la natura, per què a la ciutat d'Springfield no es tanca la central i s'utilitzen fonts renovables? Per interessos totalment econòmics: l'energia nuclear és més barata que la resta, produeix molta energia i dóna treball als habitants de la ciutat. Per tant davant aquests avantatges s'emmudeixen tots els desavantatges. No passa el mateix als EUA i a la resta del món?

15

Per què no ha causat cap fatalitat “comprovada”? - Perquè a efectes directes les radiacions que s'emeten són gran causa de

càncers als EUA i a tot el món pels que ha mort molta gent.

81 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

7.2. La medicina a Springfield El sistema sanitari americà, diu en Homer, no és tant dolent: «Darrere només del Japó, el Canadà, Suècia, la Gran Bretanya; bé, tota Europa. Però pots donar gràcies que no vivim al Paraguai!16 (El triple bypass de Homer) » Sovint els Simpson no tenen fons per pagar-se segons quins serveis mèdics, pel que han de decidir entre els dos metges del poble: el bo o el barat. El doctor Hibbert és un doctor de qualitat (tot i alguna irresponsabilitat) però molt car. D'altra banda, el doctor Nick és barat però els seus serveis arriben a ser fins i tot perillosos: Ha arribat a operar amb un ganivet i una forquilla agafats d'un restaurant. Opera seguint les instruccions dels vídeos d’en Kent Brockman (documentalista d’Els Simpson). Ha sigut investigat per utilitzar cadàvers. Anuncia els seus serveis per televisió oferint rebaixes i ofertes especials17. A les operacions connecta malament els gasos anestèsics 18 i confon els termes inflamable i no inflamable. A El triple bypass de Homer aquest necessita una operació de cor. Com que li resulta molt cara només pot recórrer al doctor Nick. Sort que la Lisa aprèn com fer operacions a cor obert per instruir el doctor Nick de com operar el seu pare19. Entre altres referències, trobem que a Els Simpson s'utilitzen tècniques com la tecnologia làser, es proven tractaments per la caiguda del cabell o es fan trasplantaments. A la televisió; a més, fan reality shows com “Cuando la cirugía se equivoca...”. També es fan referències a malalties reals. L’Abraham J. Simpson, l’avi dels Simpson, té Alzheimer; malaltia que el fa perdre la memòria. Sovint no recorda frases que acaba de dir: «mi hijo no es comunista, podrá ser gordo, borracho, comunista, pero jamás una estrella de porno!» i les historietes que conta no acaben de tenir coherència entre elles.

16

La sanitat de Paraguai està realment molt infravalorada i mal qualificada.

17

La sanitat privada s’ha de promocionar com si fos qualsevol altre producte del capitalisme.

18

Cosa que ha passat de

veritat per exemple a un hospital d’Itàlia, el 2007, hi van morir 8 persones en dues setmanes perquè en comptes d'oxigen connectaven òxid nitrós. 19Les instruccions de Lisa són vertaderes i les operacions de Bypass són realment com ella indica.

82 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Aprenem genètica quan descobrim que el gen Simpson provoca una disminució gradual de la intel·ligència, però només en el cromosoma XX (homes) i no a l' XY (dones). Això afecta tots els homes de la família Simpson, que són uns fracassats. No obstant totes les dones Simpson tenen una intel·ligència per sobre de la mitja i realitzen professions que requereixen un alt nivell d'estudis. 7.2.1. Medicina estètica:

La medicina estètica també surt a la sèrie. En Moe es sotmet a una operació per fer-se un “canvi radical” i és apunt d’operar-se per fer-se petit com la seva xicota (que pateix nanisme). S'ha de dir que aquest és el personatge amb menys autoestima de la sèrie. La Marge es vol sotmetre a una liposucció però el doctor Nick s'equivoca i li fa un augment de pits. La solució d’en Homer per resoldre l'augment de pes que havia fet tal de ser incapacitat per treballar fora de casa no és fer exercici, sinó que en Montgomery Burns li pagui una liposucció. 7.2.2. Drogues terapèutiques:

El doctor Hibber recepta marihuana terapèutica a en Homer quan pateix la picadura d’uns corbs a l'ull. Homer s'acaba enganxant fins al punt que ni recorda perquè en pren. Es produeix un referèndum a favor o en contra de l’ús terapèutic de la marihuana, el qual acaba amb aquest ús. En Homer també és addicte a la morfina. Els metges diagnostiquen a en Bart el TDAH. Els símptomes són la seva hiperactivitat i la manca d’atenció. Per tal que canviï, li recepten una píndola del bon comportament o Focusyn. El TDAH als EUA afecta el 6% de la població en edat escolar 20. El “metilfenidat”21 pot tenir efectes secundaris com l'addició i la inducció a tendències suïcides. En Bart creurà que hi ha extraterrestres vigilant-lo a totes hores i es tornarà molt autista. Bart: Medicina? Homer: Uns ajudants especials que et faran ser un nen bo. Bart: però jo no vull prendre medicaments. Homer: Sí que vols. Molta gent famosa n'ha pres: Ben Johnson, Mick Jagger... Converça entre en Bart i en Homer. Traducció del castellà. 20

Un nen dels enquestats té aquesta malaltia i se li han receptat unes píndoles semblants. Afirmava sentir-se identificat amb Bart per aquest capítol.21 Nom real del “Focusyn”.

83 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

7.2.3. Medicina clandestina:

Com que la medicina és privada i gairebé censatària apareixen alguns metges clandestins que s'aprofiten de la situació. En Moe és un d'ells. Serà l'encarregat de ficar un llapis al cervell d’en Homer (que el fa ser com és i no ésser un intel·lectual com és en realitat). 7.2.4. EUA: una nació amb obesitat:

En Homer augmenta considerablement de pes únicament per tal de no haver d'anar a la central nuclear a treballar. El poble d'Springfield aconsegueix el Record Guinness d'ésser el poble més gras del món. Ho celebren i se'n senten molt orgullosos. El restaurant de menjar ràpid més conegut d'Springfield és el Krustty Burger, polèmic per la mala qualitat del seu menjar. Els EUA és, de moment, el país amb l’índex d'obesitat més alt del món. La coneguda dieta americana es basa de fer menjars ràpids no gaire sans. La majoria de nens berenen chips o pastissos en comptes de fruita.

84 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

7.3. Teories científiques: uns científics grocs Analitzant Els Simpson podem trobar diverses teories científiques: 7.3.1. El sentit de l'aigua

La circulació de l'aigua varia entre els dos hemisferis. En Bart, per comprovar-ho, truca a un ciutadà d’Austràlia. Més tard, la família viatja a aquest país. Al lavabo de l'hotel els hi posen una màquina tal que l'aigua giri com a Amèrica i se sentin com a còmodes. 7.3.2. L'origen de la vida

En Homer i la Marge fan una dona viva amb fang. Aristòtil deia que l'origen de la vida era el fang. La Lisa i en Bart han de fer un treball de ciències. La Lisa vol comprovar si una beguda de Cola pot dissoldre una dent. En Bart, per molestar la seva germana, fa un treball per veure si amb els nerds22 es pot produir energia. En Bart provoca una descarrega elèctrica a l'experiment de la Lisa. Al dia següent la Lisa l’observa amb el microscopi i veu com de la barreja ha sorgit una civilització que evoluciona molt ràpid. Stanley Miller va realitzar una experiència a partir dels elements que eren presents a l'atmosfera primitiva (vapor d'aigua i altres gasos) i una petita descarrega d'elèctrodes 23. Amb això va aconseguir sintetitzar aminoàcids24. Posteriorment, mitjançant experiments semblats, s'han aconseguit sintetitzar els nucleòtids25 i per tant, els components de la vida amb aquest experiment. El fet que del gas de la Cola de la Lisa juntament amb la descarrega elèctrica de’n Bart surgeixi una civilització és; potser, fruit de la inspiració en l'experiment de Miller. A més, el fet que el món creat per la Lisa a una escala més petita evolucioni tant ràpidament, seria un exemple de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein.

22

Intel·lectuals.

23

Que representen la forta activitat elèctrica d’aquesta atmosfera.

25

Components de l’ADN.

85 | P à g i n a

24

Components de les proteïnes.


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

7.3.3. Creacionisme i Evolucionisme

El creacionisme (o fixisme) diu que els éssers vius són inalterables, essent avui dia igual que en el moment que varen ser dissenyats (per Déu). Es basa en la interpretació literal del Gènesi. L'evolucionisme diu que els organismes són un canvi constant i que cada espècie s'ha originat a partir d'una anterior amb el temps. Profunditzant una mica més, Darwin diu que aquesta evolució passa per un procés de selecció natural. La primera teoria ha estat defensada per l'església durant segles, la segona pels científics (des del segle XIX). Durant molt de temps hi ha hagut un enfrontament entre ambdues teories. Actualment l'església

catòlica

l'evolucionisme

comença llevat

a

acceptar

dels

més

fonamentalistes. L'església protestant encara no acaba d'acceptar-lo i adopta una figura més fonamental. A Els Simpson sovint es reflexa aquest confrontament; no obstant, al capítol El hombre mono és el tema principal. En Ned Flanders i els seus fills entren a una exposició

Imatge 39: Darwin es fa un petó amb el dimoni.

de l'evolucionisme. Queden totalment alarmats. En Ned parla amb el reverend Lovejoy tal de promocionar el Creacionisme. Tots dos ho fan introduir de nou a l'escola, on posen un vídeo que compara la bíblia amb l'origen de les espècies (representat amb un to infernal). Fins i tot hi surt Darwin fent-se un petó amb el dimoni. La Lisa, indignada, fa decidir al poble entre Creacionisme o Evolucionisme. El poble elegeix el Creacionisme i l'Evolucionisme es prohibeix. La Lisa decideix fer classes clandestines tal d'ensenyar aquesta teoria, però és arrestada. Comença llavors un judici Lisa vs Dios. El judici no està a favor de la Lisa perquè no sap respondre quin és el baula perdut. La Marge, per ajudar-la, llegeix l’origen de les espècies de Darwin i queda meravellada. A la següent sessió del judici la Marge dóna una cervesa a en Homer que aquest no pot obrir.

86 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

En Ned que estava sent interromput per l’enrenou d’en Homer, el crida “¿Quieres callarte cara de mono?” frase que el fa quedar en evidència. Comparen una foto del baula perdut amb en Homer i troben la clau: en Homer és el baula perdut. A Dos coches en cada garaje y tres ojos en cada pez en Burns, fent campanya per ésser governador d'Springfield, fa un vídeo amb la figura de Darwin explicant que els peixos de tres ulls del llac Springfield no són producte d'una mutació nuclear Imatge 40: en Homer és l’eslavó perdut.

sinó de l'evolució de les espècies.

7.3.4. La termodinàmica

La Lisa fa un experiment casolà: una rudimentària màquina de moviment perpetu. Homer: Esto no hace más que ir cada vez más rápido. Lisa ven aquí... ¡En esta casa respetamos las leyes de la termodinàmica! En Homer reganya la Lisa.

L'error de la seva filla enfada molt en Homer que, tot i ser un ignorant, demostra que coneix molt bé la ciència i la primera llei de la termodinàmica: la llei de conservació de l'energia.

7.4.La gestió del territori en mans ineptes A Residuos titánicos, en Homer es presenta i és escollit com a encarregat de l'eliminació de deixalles d'Springfield. Aconsegueix arribar al càrrec amb el lema “I això no ho pot fer un altre?”. Argument molt utilitzat alhora de cuidar el medi ambient o reduir els gasos contaminants. No ferse responsable del medi ambient és un comportament bastant americà. En Homer Simpson millorarà en un principi la situació, ho fa però gastant el pressupost de tot un any en tan sols un mes i explotant els recollidors d'escombraires, que convoquen una vaga. Per 87 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

aconseguir diners, en Homer decideix deixar que els pobles del voltant llencin les seves escombraries a unes mines subterrànies abandonades d'Springfield. El subsòl d'Springfield queda ple de brossa i arriba un punt en que la brossa surt per a tot arreu de la ciutat. Finalment tot el municipi s'ha de mudar uns quilòmetres més enllà. Els indígenes de la zona queden frustrats. A Marge vs the monorail la ciutat d'Springfield disposa de tres milions de dòlars per invertir. La ciutat es reuneix i en Lyle Lanley, un comercial, els proposa fer un monorail: un tren sobre una sola via que comuniqués tot el poble. Lisa: Voldria que ens explicarà per què hauríem de construir un sistema de transport de masses en una petita ciutat amb la població concentrada. Lanley (promotor del mono rail): Ah, senyoreta, és la pregunta més intel·ligent que m'han fet mai. Lisa: (afalagada) De veritat? Lanley: Oh, sí, podria donar-te una resposta. Però només l'entendríem tu i jo. (En veu baixa). I això també inclou la teua mestra... La Lisa conversa amb en Lanley.

El monorail l'utilitzaran només els rics i no resulta gaire útil ja que Springfield és una ciutat petita (o poble gran) que no necessita d'aquest transport. A casa nostra podem veure com es subvencionen línies d'alta velocitat (AVE) que molt poca gent utilitza, ja que viatjar en aquestes té un cost força elevat. Fa poc es volia posar un AVE entre Olmedo (Valladolid) i Santiago una línia no gaire necessària i que poca gent utilitzaria. No obstant esta costant molt convèncer els polítics Espanyols de construir una línia d'alta velocitat per tot el mediterrani que s'uneixi amb França i; per tant, amb la resta d'Europa. En veure aquests capítols d’Els Simpson ens podem fixar com els problemes que es presenten es poden trobar a la realitat, a causa d'una mala gestió del territori.

88 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

7.5. L'ecologia a una societat despreocupada La Lisa és gairebé l´únic personatge que es preocupa pel medi ambient a Springfield. Per això és vegetariana, anti-capitalista i sobretot molt ecologista. Aquesta última característica és heretada de la seva àvia Mona Simpson, un personatge fruit del moviment hippy i activista dels anys 60. La Lisa fa diverses queixes de caràcter ecològic: com ara reivindicar els drets de les serps que són maltractades a les tradicions del poble, lluitar contra la desforestació del bosc Springfield i la tala d’arbres, segrestar un porc que anava a cuinar el seu pare... però la faceta mediambiental de la Lisa és potser la més ignorada pels altres. Els EUA van ser un dels pocs països que no va firmar el tractat de Kyoto el 1997 tot i ser un dels més contaminants. L'única figura política que va incloure un programa electoral basat en la preocupació pel medi ambient va ser l'ex-vicepresident i candidat Al Gore. Barack Obama també ha mostrat interès pel tema i s'ha preocupat, però potser en mesura inferior a la necessària. Tot i així, els Estats Units segueixen sent un dels països més ignorants en quant els problemes mediambientals i en especial al canvi climàtic. A Els Simpson s’associa l’antiecologisme al partit republicà. El partit republicà d’Springfield vol acabar amb totes les lleis anticontaminació, cosa que produeix pluja àcida a la ciutat. Es fa referència a l’administració Bush per la no-adhesió al protocol de Kyoto. També hi surten cotxes híbrids (com el Toyota Prius), existeix una competència entre els ecologistes per veure qui fa més mèrits i; a més, es veuen les conseqüències de reclutar animals als zoos i l’alteració que produeix introduir una espècie no autòctona dins un territori. L’ecologisme és un dels temes més tractats a Els Simpson i el tema principal de la pel·lícula que van fer al 2007.

89 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

7.6.La reproducció assistida: una alternativa possible De la reproducció assistida se’n parla al capítol La elección de Selma Bouvier on la Selma vol tenir una filla, però finalment acaba adoptant una nena xinesa. Selma: “Oh, parece que nunca tendré un hijo.” Lisa: “Tia selma, no me gustaria parecer una sabionda, pero no has considerado nunca la inseminación artificial?” Homer: “Ha, ha ,ha demonios! Hay que estar realmente desesperado para hacerlo con un robot.” La Marge liparla a la orella i ell respon: “Lo sabia...” Els Simpson proposen a la Selma recórrer a la inseminació artificial.

7.7. Els aliments transgènics Els aliments transgènics apareixen a la sèrie en forma de verdures adulterades que fan emmalaltir a la família Simpson. La carn del Krusty Burger també està adulterada.

7.8. Astronomia: més enllà d’Springfield La Lisa visita el planetari del museu de la ciència, on hi ha representades les constel·lacions. En veure-ho decideix ser astronauta. Per començar a investigar compra un telescopi però la contaminació lumínica no la permet veure les estrelles. Indignada decideix dirigir-se al telescopi gran d’Springfield on hi és el professor Frink. Tots dos exposen el problema a l'ajuntament pel que es decideix reduir la contaminació lumínica de la ciutat. Llavors les nits d’Springfield s’emplenen d’actes vandàlics. El poble torna la llum artificial i encara amb més potència. Llavors tot l'ecosistema de la ciutat pateix alteracions i les persones tenen canvis d'humor a causa de no poder dormir. Finalment, es produeix una sobrecarrega d'energia i la ciutat queda fascinada en veure una pluja d’estrelles. A un altre capítol, en Bart descobreix un cometa que resulta ser un meteorit. Aquest és apunt d’acabar amb Springfield. I Com que els llançaments espacials no tenen gaire audiència, a Homer en el espacio exterior, la NASA decideix enviar un incompetent com Homer a l’espai com si d’un reality show es tractés.

90 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

ANÀLISI

91 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

8. RESULTAT D’ENQUESTES Un cop feta la observació de la sèrie i abans d’arribar a les conclusions finals del treball, és necessari veure quina opinió té el públic de la sèrie, averiguar quins aspectes de la sèrie li agraden més o menys i si realment el públic amb més estudis entén millor la sèrie que l’infantil. Amb aquests objectius decideixo passar una enquesta (veure apèndix nº4) a gent diferent en edat i grau d’estudis. No veig millor lloc per passar aquesta enquesta que el meu institut, ja que d’aquesta manera puc situar el públic en diferents cursos, considerant que quan més elevat és un curs més nivell d’estudis tenen els seus alumnes. Dades generals de la pressa d’enquestes: Número d’enquestats:

  Alumnes de primer d’ESO  Alumnes de segon d’ESO Alumnes de tercer d’ESO Alumnes de primer de Batxillerat  Alumnes de segon de Batxillerat:  modalitat de ciències i tecnologia. (2n A)  modalitat de ciències socials i humanístiques. (2n B)

 Professors amb diverses llicenciatures i doctorats.

92 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Resultats: Coneixes la sèrie? 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 1r ESO

2n ESO

3r ESO

1r BAT Sí

No

2n BAT A

2n BAT B

Professors

NS/NC

Gràfic 1: Elaboració pròpia a partir del resultat de les enquestes.

A tots els nivells gairebé tothom coneix la sèrie.

Amb quina freqüència la veus? 100% 90% 80% 70%

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 1r ESO Mai

2n ESO

3r ESO

De tant en tant

1r BAT

2n BAT A

Sempre que puc

2n BAT B

Tots els dies

Professors NS/NC

Gràfic 2: Elaboració pròpia a partir del resultat de les enquestes

El públic d'ESO veu amb més freqüència la sèrie. A nivell Batxillerat i professorat es redueix la freqüència amb que es veu segurament degut a una major manca de temps lliure. 93 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quins d'aquests aspectes t'agraden més de la sèrie? 1r ESO

2n ESO

3r ESO

Bromes sobre matemàtiques

1r BAT

2n BAT A

Caràcter dels personatges 100 80 60 40 20 0

Bromes sobre ciències

Bromes sobre religió

2n BAT B

Professors

Distorsió de la realitat

Crítica social

Bromes sobre història

Gràfic 3: Elaboració pròpia a partir del resultat de les enquestes .

En general els aspectes que més agraden són: El caràcter dels personatges, la crítica social i les bromes sobre història i ciències. Cal destacar que la crítica social és la més valorada per els nivells 2n de Batxillerat Humanístic/Social i el professorat (públic amb més nivell d’estudis dels enquestats). El caràcter dels personatges és una de les coses que més agrada sobretot al públic de 1r d’ESO, però també al nivell Batxillerat (tots dos cursos de 2n) (públic divers tot i que més valorat al nivell més infantil). Les bromes sobre història també estan molt ben valorades entre el públic de 2n de Batxillerat i de 1r i 3r d’ESO (per tant un públic més divers).

94 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quins d'aquests aspectes t'agraden menys de la sèrie? 1r ESO 1r BAT Professors

Bromes sobre matemàtiques

2n ESO 2n BAT A

3r ESO 2n BAT B

Caràcter dels personatges 60 50 40 30 20 10 0

Bromes sobre ciències

Bromes sobre religió

Distorsió de la realitat

Crítica social

Bromes sobre història

Gràfic 4: Elaboració pròpia a partir del resultat de les enquestes

Els aspectes que menys agraden de la sèrie en general són la crítica social, les bromes sobre religió i les bromes sobre matemàtiques, però les xifres no són gaire altes pel que pocs enquestats han volgut mostrat desgrat a aquests aspectes. En aquest gràfic cal destacar que les bromes sobre religió són de les que menys agraden tant en el públic de primer i tercer d’ESO, com en el dels batxillerats. El professorat en canvi no mostra desgrat a aquest aspecte de la sèrie. Sembla que les bromes sobre religió requereixen un nivell més alt d’estudis o cultura per ser enteses, possiblement hi fa el fet que la cultura religiosa només s’imparteix en una assignatura optativa, sent la majoria d’alumnes molt ignorants en aquest aspecte. Gairebé el 50% dels enquestats de primer d’ESO han votat la crítica social com un dels aspectes que menys els agrada de la sèrie. Contrastant amb la dada de l’anterior gràfic es confirma la idea que la crítica social de Els Simpson costa d’entendre al públic infantil però agrada molt el públic amb més nivell cultural.

95 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Diries que la sèrie és... (Sí) 1r ESO

2n ESO

3r ESO

1r BAT

2n BAT A

2n BAT B

Professors

feminista 100 80

Infantil

60

pacifista

40 20 0 Crítica

Problemàtica

Culta

Educativa

Gràfic 5: Elaboració pròpia a partir del resultat de les enquestes

En general els enquestats pensen que la sèrie és crítica i problemática. Encara que la primera afirmació la fan alumnes de tots els nivells, predominen els alumnes de 2n de Batxillerat B, el professorat i, tot i que semblen no tenir gaire estima a les referències critiques (o no entendre-les), el públic de primer d’ESO també fa aquesta afirmació. Alguns enquestats (sobretot del nivell 3r d’ESO) afirmen que la sèrie és problemàtica. No trobo una explicació exacta per aquesta dada amb la recerca prèvia d’aquest treball, però es podria deure a que el públic d’aquest nivell comença a entendre les referències que fa la sèrie i els resulta problemàtic que es tractin diversos temes en una sèrie de dibuixos animats.

96 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Diries que la sèrie és...(NO) 1r ESO

2n ESO

3r ESO

1r BAT

2n BAT A

2n BAT B

Professors

feminista 100 80

Infantil

60

pacifista

40 20 0 Crítica

Problemàtica

Culta

Educativa

Gràfic 6: Elaboració propia a partir del resultat d’enquestes.

En general els enquestats están bastant d’acord que la sèrie no és infantil, no és feminista, pacifista, ni educativa. La recerca d’aquest treball ha servit per veure i demostrar que és difícil captar totes les referències i que es requereix una certa cultura per entendre-les. La temática de Els Simpson no és precissament infantil i per això pot alarmar el públic encara no adult que comença a entendre la sèrie (enquestats de 3r d’ESO). El públic infantil mira la sèrie i riu amb el caràcter dels personatges però no reflexiona el missatge; per tant, els Simpson no és una sèrie dirigida especialment a aquest públic. Cal destacar que el 100% del professorat ha fet aquesta negació i el percentatge a els nivells de Batxillerat ronda el 80%. Per tant el públic més gran no ho dubta gaire. De la mateixa manera que costa entendre les referències cultes de la sèrie, costa afirmar que una sèrie de dibuixos animats sigui culta i en alguns nivells (tercer d’ESO i primer de Batxillerat principalment) es nega que ho sigui. Un gran nombre d’enquestats nega que la sèrie sigui feminista. En alguns capítols la sèrie pren un caràcter feminista, però sol ser per críticar el masclisme i riure del mateix feminisme. Per tant s’entèn que hi hagi qui negui aquesta afirmació i també qui la defensi. També es nega que la sèrie sigui educativa. De fet, com comentava el rector Castellón, és graciós quan ja coneixes el tema del qual parlen i veus com s’en riuen. Les referències que hi ha a Els Simpson tenen la finalitat de fer riure el públic que les enten, no d’adoctrinar aquell que no.

97 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Quin personatge de la sèrie prefereixes? 60

50 40 30 20 10

0 1r ESO

2n ESO Homer

3r ESO Marge

1r BAT Bart

Lisa

2n BAT A Maggie

Altres

2n BAT B

Professorat

Cap

Gràfic 7: Elaboració pròpia a partir del resultat de les enquestes.

Tant a primer com a tercer d’ESO el personatge preferit és Bart Simpson. L’opció Marge Simpson només l’han triat alguns alumnes de 2n A de Batxillerat. Homer és el personatge més repetit com a preferit. Aquests són els motius, entre altres, pels que han elegit aquests personatges:

Homer Simpson: ·1r ESO: És divertit. ·2n ESO: És tonto, boig i graciós. ·3r ESO: És divertit. ·1r BAT: És estúpid i graciós. ·2n BAT A: És graciós i té un caràcter diferent. ·2n BAT B: Representa la incultura general, és una exageració de la realitat, és graciós i té frases molt bones. ·Professorat: Deixa veure les seves febleses, és tot lo contrari a l’autoritat però estima la seva família. Des del públic de primer d’ESO fins al de primer de Batxillerat els aspectes que més agraden de Homer són la seva estupidesa i que és graciós. En canvi els enquestats de segon de Batxillerat i el professorat l’escullen com el seu preferit per altres aspectes els quals hem trobat al treball fent un analisi de la sèrie: representació de la societat, exageració de la realitat, les seves frases amb referències molt clares, el seu carácter com a pare tot i tenir un carácter viciós, etc. 98 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Tots aquests aspectes que trobem en fer un anàlisi de la sèrie són apreciats en un públic amb més estudis o més culte. A més, aquests aspectes de la sèrie fan que alguns d’ells escullin Homer com el seu personatge preferit.

Bart Simpson: ·1r ESO: Fa tonteries, és divertit, és brètol i rebel. ·2n ESO: Fa bromes i és divertit. ·3r ESO: És un brètol, graciós, fa tonteries, és problemàtic, és rebel, etc. ·1r BAT: És graciós. ·2n BAT A: Fa trapelleries. ·2n BAT B: És un ànima lliure, bromista i dóna vida a la sèrie. ·Professorat: Cap no ha escollit aquest personatge. Es pot observar com en Bart Simpson agrada al públic més infantil i perd seguidors en el públic més culte. El que més agrada d’en Bart en el públic més infantil és el seu caràcter de brètol i bromista, mentre que en un públic amb més estudis és valoren menys aquests aspectes i aquest agrada també per tenir una ànima lliure (caràcter Nietzschià). El professorat no vota aquest personatge com el seu preferit, probablement degut a que és un dels que menys referències culturals fa i menys valors té.

Lisa Simpson: ·1r ESO: És maca. ·2n ESO: Es preocupa pel medi ambient i els animals, és bona nena i estudiant. ·3r ESO: És llesta, té valors, és divertida, pacífica i maca. ·1r BAT: És normal (a diferència del seu entorn), té seny i sempre vol tenir la raó. ·2n BAT A: Té molta personalitat i té seny. ·2n BAT B: És responsable, intel·ligent i mostra una percepció distinta del món. ·Professorat: A diferència dels altres toca de peus a terra. A gairebé tots els nivells es valora el caràcter virtuós de Lisa. Es veu una diferencia clara entre el mode d’expressar els mateixos valors entre el nivell ESO i el nivell Batxillerat i professorat.

99 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

El públic d’ESO es fixa també en el físic dels personatges. Novament els enquestats tornen a nomenar la percepció del món parlant d’una sèrie de dibuixos animats.

Maggie Simpson: ·1r ESO: És molt maca. ·2n ESO: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·3r ESO: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·1r BAT: No fa res, però quan ho fa és divertit. ·2n BAT A: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·2n BAT B: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·Professorat: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. Tot i ser un personatge que no fa res alguns enquestats l’han votat com el seu personatge preferit. La resposta que es dóna a primer d’ESO és diferent de la que es dóna a primer de Batxillerat. Els alumnes d’ESO, com hem dit anteriorment, es fixen en el físic dels personatges i no els analitzen gaire. A Batxillerat es valora Maggie perquè tot i que no fa res, quan ho fa és divertit. A l’apartat caràcter dels personatges principals parlàvem de la importància del silenci en aquest personatge, captada pel públic amb més cultura.

Marge Simpson: ·1r ESO: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·2n ESO: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·3r ESO: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·1r BAT: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·2n BAT A: Té seny. ·2n BAT B: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. ·Professorat: Cap no ha escollit aquest personatge com el seu preferit. Com hem dit a l’apartat caràcter dels personatges principals Marge no sol ser gaire valorada respecte els altres personatges. L’aspecte que més agrada d’ella és el seu seny. Podríem dir que aquest és el resultat del seu caràcter moderat.

100 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Altres: A l’enquesta també es van votar com a preferits els següents personatges: ·Nelson: És “xulo”. (1r ESO). ·Ralph: En realitat és gest, és el típic nen americà. (2n BAT B). Es torna a repetir la idea que un personatge de dibuixos animats té referència a la societat real que l’envolta i això agrada al públic.

Amb quin personatge de la sèrie t'identifiques? 80 70 60

50 40 30 20 10 0 1r ESO

2n ESO Homer

3r ESO Marge

Bart

1r BAT Lisa

2n BAT A Maggie

Altres

2n BAT B

Professorat

Cap

Gràfic 8: Elaboració pròpia a partir del resultat de les enquestes.

El personatge de Homer Simpson no és gaire identificable, només apareix com a resposta a tercer d’ESO, segon B de Batxillerat i al Professorat en percentatges entre el 6% i el 13%. En canvi Bart Simpson és el personatge amb el qual s’identifiquen més enquestats: A primer i tercer d’ESO aquesta resposta arriba gairebé al 60% dels enquestats . A segon d’ESO sobrepassa el 30%. I a segon A de Batxillerat gairebé arriba al 25%. La opció “cap” també és una de les respostes més utilitzades, però destaca sobretot als nivells segon B de Batxillerat (més d’un 35%) i al professorat (més del 70%). Els estudiants de Batxillerat s’identifiquen també amb Lisa Simpson (menys del 15% a primer, gairebé un 40% a segon A i més d’un 25% a segon B). Tot i que ha sortit molt poc com a resposta, el 10% dels enquestats de segon B de Batxillerat s’identifiquen amb Maggie Simpson. Alguns enquestats han respos altres personatges tant a primer com a tercer d’ESO però la xifra no arriba al 10% de cap de les dues clases. 101 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Els enquestats donen les següents raons a la seva identificació amb els personatges:

Homer Simpson: ·1r ESO: Cap no s’identifica amb aquest personatge. ·2n ESO: Cap no s’identifica amb aquest personatge. ·3r ESO: Fa tonteries i és tonto. ·1r BAT: Cap no s’identifica amb aquest personatge. ·2n BAT A: Cap no s’identifica amb aquest personatge. ·2n BAT B: És burro. ·Professorat: Alguna similitud amb el personatge. Homer Simpson és un personatge amb el qual és difícil identificar-se. La gent que s’hi identifica sol donar com a raó la estupidesa del personatge o que la seva vida quotidiana presenta alguna similitud a la de Homer.

Marge Simpson: Tot i ser un personatge important dins la sèrie i no tenir un caràcter gaire exagerat cap dels enquestats s’identifica amb ella.

Bart Simpson: ·1r ESO: Pel seu comportament, les seves tonteries, és gandul i trapella, practica skate, etc. ·2n ESO: És trapella, fa bromes i té coses bones però també dolentes. ·3r ESO: És problemàtic, divertit, rebel, pasota, té colla i està boig. A un capítol té la mateixa malaltia (hiperactiu per falta d’atenció o TDAH) que l’enquestat, es medica i millora a classe. ·1r BAT: És problemàtic, de petit era igual. ·2n BAT A: És trapella. ·2n BAT B: Cap no s’identifica amb aquest personatge. ·Professorat: Cap no s’identifica amb aquest personatge. Els aspectes de Bart que fan el públic sentir-se identificat amb ell solen ser aspectes negatius. Sembla que hi ha una diferencia entre el públic d’ESO i el de Batxillerat i professorat. A l’ESO parlen d’una identificació en present (ja que per edad no hi ha diferència). 102 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

A Batxillerat la gent que s’identifica no agafa els aspectes més negatius del personatge o ja els situa en passat com a resultat, segurament, d’un procés de maduresa. A nivell professorat ningú no s’identifica amb aquest personatge. També cal ressaltar que un dels enquestats de tercer d’ESO se sent identificat amb Bart per una malaltia). El fet que practiqui skate també fa que un dels enquestats s’identifiqui amb ell. Que surtin als Simpson aspectes reals de la societat fa créixer la complicitat entre el públic i els personatges.

Lisa Simpson: ·1r ESO: Treu bones notes. ·2n ESO: Estudiant. ·3r ESO: Intel·ligent i divertida. ·1r BAT: Intel·ligent. ·2n BAT A: Té una personalitat distinta, és llesta, sensible, madura, innocent, sentimental i toca el saxòfon. ·2n BAT B: És madura, estudiosa i intel·ligent. ·Professorat: Ningú no s’identifica amb aquest personatge. La gent que s’identifica amb Lisa Simpson ho fa per el seu caràcter virtuós. Un dels enquestats també se sent identificat perquè toca el mateix instrument. En canvi, ningú no s’ha identificat amb el caràcter activista de Lisa. Les respostes no varien gaire entre els distints nivells d’estudis (excepte el professorat que vota majoritàriament l’opció “amb cap”).

Maggie Simpson: ·2n BAT B: Vol fer molt però no pot. Torna a surgir el significat del silenci de Maggie.

103 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Cap: ·1r ESO: No donen cap raó. ·2n ESO: No donen cap raó. ·3r ESO: No donen cap raó. ·1r BAT: El caràcter dels personatges va d’un extrem a un altre. ·2n BAT A: Els personatges són estrafalaris. ·2n BAT B: Tots són imprescindibles a la sèrie. ·Professorat: Exageren les problemàtiques socials a fi que la sèrie enganxi. Actuen en conjunt. Són massa antagònics. Tots diuen i fan coses políticament incorrectes i per això són tan graciosos. Al nivell ESO tot i votar-se aquesta opció cap enquestat aporta raons. Els nivells Batxillerat i Professorat aporten la idea que tots els personatges tenen una transcendència dins la sèrie i donen importància al personatge col·lectiu (Springfield). A més entre el professorat s’aporta la idea que la sèrie enganxa per l’exageració de les problemàtiques socials (per tant es produeix una esperpentització de la societat) i que la manera com ho fan és políticament incorrecta i per aquesta raó tenen tan d’èxit.

Altres: ·Nelson: És brètol (1r i 3r ESO). ·Milhouse: No raonat (3r ESO). ·Carl: És treballador (3r ESO).

104 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

9. Referències per capítol Fins ara hem vist com a els Simpson es tracten diversos aspectes de la societat. La forma de treballar ha sigut pensar en segons quin aspecte i veure si se’n parlava. Però, si només fent aquesta observació hem trobat tot de referències, què trobaríem si analitzéssim al detall cada capítol? En aquest apartat del treball demostrarem que aquesta requereix molta atenció per captar cada una de les referències que es fan. Evidentment en un treball de recerca no ens podem parar a analitzar els més de 500 capítols de la sèrie; no obstant, analitzant uns pocs en tenim prou per fer aquesta demostració:

9.1. Anàlisi nº1: Capítol 20x04 "La casita del horror XIX" Aquest capítol és un especial de Halloween on es relaten tres històries diferents, solen ser els més rics en referències de la sèrie. Apareixen els següents personatges: Olga Mayer, John Lenon, Kate Winslet, Red Taylor, Don Droper, Roger Steerling, Prince, John Wynne, Neil Armstrong i George Cloney entre altres. També hi surten els següents presidents dels EUA: George Washington, Kennedy, Abraham Lincoln, Barack Obama i el candidat John McCain. A més, aquest és el capítol on es fa referència a un possible frau electoral a les eleccions del 2000 a Ohio. (En parlem a l’apartat presidents dels EUA. Es fa referencia a aquestes sèries de televisió i pel·lícules: Transformers, Futurama, Seinfield, Mad Men, It’s the great pumkin Charlie Brown. Sonen l’himne americà i la cançó dels Talking head:, Psico Killer. Apareixen marques reals com ara els molls Slunky o la salsa Ragu. Com a referències religioses trobem que en Milhouse fa una oració semblant a la Nicena. A més, quan Homer pregunta als morts quina és la religió veritable, aquests li contesten que és una barreja entre el budisme i el metodisme. No falten llocs reals com ara el passeig de la fama i el Times Square de Nova York. Ni tampoc referències esportives ja que es nomena als Montreal Expos, equip de futbol americà.

105 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

9.2. Anàlisi nº2: Primer capítol de els Simpson: Sin blanca navidad Si ens paréssim a analitzar tots els capítols de la sèrie aquest podria ser el que menys referències culturals té. No obstant, hem de tenir en compte que va ser el primer capítol de la sèrie. Tot i així trobem vàries referències: El nom del capítol en angles Simpson open on a roasting fire fa referencia a la lletra d’un villancico. Els nens de l’escola representen el pare Noel d’Alemanya, Hoteisho (el pare Noel japonès) i el pare Noel dels mars del sud. Després canten Jingle Bells. Finalment es fa referencia a Charles Dickens i a els contes de Peter Pan, els Barrufets i Oliver Twist.

9.3. Anàlisi nº3: Capítol 13x14 Historias del dominio público Els Simpson representen la Odissea d’Homer. Dins la mateixa representació es fa referència al rei grec Edip i a l’illa d’Atlàntida. Després es representa la historia de Joana d’Arc. Es fan dues referències bastant amagades al nacisme i a Hitler: En Homer diu: Yo decido quien le y cuando (referencia comentada anteriorment) i que la guerra dels cent anys entre França i Anglaterra abans era coneguda com a solució ràpida, fent referencia a la solució final de Hitler d’exterminar els jueus. Dins la representació de Joana d’Arc, la Marge canta -suenan las campanas suenan las campanas. Fent referencia al moment de la mort de Juana d’Arc. A més apareix mobiliari antic real com un escambell o una màquina per fer paté. Després laa Marge Simpson parla de Sir Lancelot (cavaller de la mesa rodona). Finalment es representa Hamlet de Shakespeare. Bart diu que Spielberg (director de cinema) és millor que Shakespeare. A l’habitació de Hamlet hi ha un cartell on posa Feudalism, que era el tipus de societat que hi havia a l’època en que es va inspirar aquest personatge. Fent burla dels soliloquis de Hamlet els personatges de la representació s’expliquen uns als altres que és un soliloqui i s’enreden. Es fa escarni dels víkings, “que ho cremaven tot”. I de la mateixa història de Hamlet ja que el capítol finalitza amb la cançó dels cazafantasmes. A més, es fa referencia a Joan Van Ark (periodista nord americana), a Cocó Channel (dissenyadora de moda), al monovolum Honda Odissey, a la cançó Copacabana, als davantals Kiss the cock i a un programa on Jay Leno entrevistà Oj Simpson.

106 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

CONCLUSIONS

107 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

Springfield i els seus habitants són un reflex caricaturitzat de la societat americana El caràcter dels personatges està realment treballat i és molt personal. Els personatges són les titelles que els autors utilitzen per representar cada un dels aspectes de la societat i els distints comportaments individuals dels seus habitants. Això fa que el públic infantil els admiri perquè s'hi poden identificar en alguns aspectes, i que el públic més adult o culte apreciï la seva exageració i el seu paper dins el personatge col·lectiu (Springfield). Quan parlem de la societat Simpson en realitat parlem d'una societat real: la societat Americana. Es produeix una equació: Springfield = EUA, o almenys sembla que el públic ho percep així. Com tota societat, Springfield té: -Memòria històrica: Ja que commemora les fetes del passat. -Forma social: La ciutat està dotada, per una banda, de les característiques socials americanes: democràcia presidencial bipartidista. Però, d’altra banda, també s'agafen trets característics dels inicis de la democràcia (la democràcia atenesa), i es compara l’ideal amb la realitat. D’aquesta manera tots els aspectes negatius de les autoritats queden exagerats. Es fa crítica a la resta de sistemes socials ja que els Simpson són democràtics. -Cultura: Springfield té museus, obres d'art, artistes, músics, orquestres, etc. A més, la sèrie fa una gran quantitat d’al·lusions a la cultura del món real. -Religió: A tota societat hi ha alguna religió o espiritualitat. A Els Simpson, com a Amèrica, la religió predominant és el cristianisme protestant amb totes les seves característiques; però esperpentitzades. La sèrie té un aspecte crític i amaga, potser, una tendència política Quan ens parem a examinar frase per frase les converses dels personatges sovint trobem un segon sentit crític en allò que diuen. Un sentit crític que costa de veure si mirem els Simpson però no reflexionem el seu missatge. En general els enquestats han reconegut aquest aspecte de la sèrie,

108 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

sobretot entre els alumnes de Batxillerat i el professorat. Aquests són alhora els qui afirmen que la crítica social és un dels aspectes que més els agrada. A una entrevista per el diari las provincias en Matt Groening va dir “Los Simpson son, de por sí, un espectáculo político”. Per tant, es confirma que la política és un dels aspectes més rellevants de la sèrie... Els personatges en parlen, van a votar a les eleccions i; fins i tot, conversen amb els presidents dels EUA. I no només això, Els Simpson com a sèrie arriba a tenir un conflicte real amb l’expresident George H.W Bush i la seva dona. Tot i que gairebé cap aspecte de la societat queda exempt de crítiques en aquests dibuixos animats, sembla que en política qui surt més ridiculitzat és el partit republicà. Les referències trobades demostren que si haguéssim de situar la sèrie dins una tendència política, aquesta seria la tendència demòcrata. S’ha de tenir una certa cultura per entendre realment el missatge d’aquesta sèrie En aquest treball s’ha utilitzat com a sinònim de nivell cultural el nivell d’estudis, considerant que són dos aspectes que, en principi, van lligats. Com comentàvem anteriorment, la crítica social és un dels aspectes més valorats per part dels enquestats de Batxillerat i el professorat. Però, a més, és un dels aspectes menys valorats al nivell ESO (el que menys al primer curs). La lectura que podem fer d’aquesta dada és que el públic més juvenil i amb menys nivell d’estudis no entén la crítica que Els Simpson fan. Seguint amb aquesta idea, les bromes sobre religió són en general l’aspecte que menys agrada de la sèrie. No obstant, faig una entrevista a un rector que aprecia les bromes sobre religió de la sèrie i la manera com es fan. Aquesta duda sembla significativa, ja que confirma que un alt nivell de coneixement afegeix interès a la sèrie. I encara que es tingui una cultura general acceptable, costa trobar totes les referències que es fan a cada capítol. Quan més rebuscada és una referència, més agrada al públic culte. Per tant, els Simpson és una sèrie d’alt contingut cultural. Però, en canvi, no és una sèrie educativa (i els

109 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

enquestats hi estan d’acord) ja que si no coneixem la temàtica a la que es fa referència, a més de no entendre la broma que es fa aprenem una realitat cultural distorsionada. Els Simpson no són una sèrie de dibuixos animats únicament dirigida al públic infantil Els Simpson són una sèrie adreçada a tot el públic: ·A un públic vell: amb tot de referències al passat. ·A un públic adult: amb tot de referències de cultura general i també de cultura més especialitzada. Aquest públic valora la crítica social que conté la sèrie. ·A un públic juvenil/infantil: amb personatges d’un caràcter molt especial i graciosos, amb els quals es pot identificar. La diferència entre el públic infantil i l’adult és la capacitat de reflexionar el missatge i per tant d’entendre les referències que es fan.

Les claus de l’èxit de Els Simpson Finalment, en conclusió de tot el treball, es pot dir que aquesta és la fórmula de l’èxit de Els Simpson, la qual pot servir com a pauta a noves sèries de dibuixos animats: -Realisme caricaturitzat i crítica: representar la societat, tractar temàtiques de la realitat i qüestionar-ho tot resulta molt atractiu pel públic culte d’una sèrie de dibuixos animats; i més encara si tot s’exagera. -Personatges: uns personatges molt exagerats i amb una figura fixa dins la sèrie agraden a tots els públics, en especial a l’infantil. -Personalitats famoses (com els presidents dels EUA o els Beatles): la seva aparició dóna un caràcter renovador a la sèrie i evita que passi de moda. -Humor referencial: fer pensar el públic és garantia d’èxit; però, sense oblidar donar una petita dosi d’humor absurd pels més petits. 110 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

BIBLIOGRAFIA Llibres:  

, Juan Pablo. Detrás de los Simpson. Ediciones del laberinto S.L, 2004. Mark,

William,

Aeon. Los Simpson y la filosofía. Blackie

Books, edició febrer del 2010. 

Mark. El evangelio según Los Simpson. Editorial SELECTOR S.A, gener 2007.

Marco. La ciència dels Simpson. L'univers amb forma de rosquilla. Editorial sense Fronteres, juny 2010.

Lorenzo. Informe sobre la televisión en España 1989 -1998 la década adominable. Editorial Tecnos S.A, 1993.

Rosa,

Remei. Grec 1. Editorial Castellnou edicions, 2012.

Pàgines d’Internet: EL OTRO LADO. Hilo Frases de los Simpson. [En línia] http://www.elotrolado.net/hilo_frases-de-los simpsons_1128079_s490 [Consulta: 03/07/12]

LOS SIMPSON Y LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL. [En línia] http://cartoonsen2daguerramundial.20megsfree.com/SIMPSONWWII/SimpsonsWWII.html [consulta: 15/06/2012] PARTIDO COLORADO. Voto electronico: puerta al fraude y a la violación del secreto del sufragio. [En línia] http://www.cipartidocolorado.com/voto-electronico-puerta-al-fraude-y-a-la-violacion-del-

secreto-del-sufragio/ [Consulta: 27/06/2012] PEDRO REINA. Los Simpson y la Utopia. [En línea] http://pedroreina.net/juanjo/LosSimpsonYLaUtopia.pdf [Consulta: 08/10/2012] POLITICO. Homer Simpson’s 2012 vote revealed [En línia] http://www.politico.com/news/stories/0912/81511.html?hp=l18 [Consulta: 25/09/2012] 111 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

PUBLISPAIN. Curiosidades [En línia] http://www.publispain.com/simpsons/curiosidades.htm [Consulta: 03/07/2012] ·Creación y evolución [En línia] http://www.publispain.com/simpsons/creacion_y_evolucion.htm [Consulta 03/07/12] ·Homero. [En línia] http://www.publispain.com/simpsons/homero.htm [Consulta: 03/07/12] SIMPSONIZADOS. La casita del horror XIX. [En línia] http://www.simpsonizados.com/es-424-

20x04-La-Casita-del-Horror-XIX.html [Consulta: 27/06/12] SIMPSONSENCICLOPEDIA. Simpson Roasting on an Open Fire. [En línia]

http://simpsonsenciclopedia.wikispaces.com/Simpsons+Roasting+on+an+Open+Fire [Consulta: 27/06/12] SIMPSONS WIKIA. Trabajos de Homer Simpson [En línia] http://es.simpsons.wikia.com/wiki/Trabajos_de_Homer_Simpson [Consulta: 16/09/2012] ·Lisa the skeptic [En línia] http://es.simpsons.wikia.com/wiki/Lisa_the_Skeptic [Consulta: 24/09/2012] ·Simpsons Bible Stories [En línia] http://es.simpsons.wikia.com/wiki/Simpsons_Bible_Stories [Consulta: 24/09/2012] · The Father, the son, and the Holy Guest Star [En línia] http://es.simpsons.wikia.com/wiki/The_Father,_the_Son,_and_the_Holy_Guest_Star [Consulta: 24/09/2012]

·The monkey suit [En línia] http://es.simpsons.wikia.com/wiki/The_Monkey_Suit [Consulta: 24/09/2012] SNPP. Presidents on the Simpsons [En línia] http://www.snpp.com/guides/presidents.html#joke [Consulta: 06/09/2012]

112 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

TARINGA. Guerra psicològica de Los Simpson. [En línia] http://web7.taringa.net/posts/info/9753225/Guerra-psicologica-de-Los-Simpson-_EE_UU_parte-2.html [Consulta: 5/06/2012] · Arte en los Simpson: obras que tal vez no notaste [En línia] http://www.taringa.net/posts/imagenes/13660214/Arte-en-los-Simpsons_-obras-que-talvez-no-notaste_.html [Consulta: 01/10/2012] ·Simpsons: El origen de sus episodios [En línia] http://www.taringa.net/posts/imagenes/13044748/Simpsons-El-Origen-de-sus-EpisodiosImperdible.html [Consulta: 06/09/2012] WIKIPEDIA. Abraham Simpson [En línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Abraham_Simpson [Consulta:15/06/2012]. ·Anexo: Presidentes de los Estados Unidos [En línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Presidentes_de_los_Estados_Unidos [Consulta: 07/09/2012] ·Democracia ateniense. [En línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Democracia_ateniense [Consulta: 04/09/2012] ·Franklin D. Roosevelt [En línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Franklin_D._Roosevelt#En_la_presidencia_de_los_EE.UU [Consulta: 15/06/2012]. ·Hamlet [En línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Hamlet [Consulta: 24/04/2012]. ·Jean Paul Sartre [En línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Paul_Sartre [Consulta: 25/09/2012] ·Milhouse Van Houten [En línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Milhouse_Van_Houten [Consulta: 07/09/2012]

113 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

·The tracey Ulman Show [En línia] http://es.wikipedia.org/wiki/The_Tracey_Ullman_Show [Consulta: 25/06/2012] WIKIQUOTE. Homer J. Simpson [En línia] http://es.wikiquote.org/wiki/Homer_J._Simpson [Consulta: 03/07/2012]

114 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

ANNEXOS: 1.Llistat de cançons que sonen als Simpson (Spotify):

115 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

116 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

117 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

118 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

2.La vida laboral de Homer Simpson: Durant la seva vida, tot i ser un incompetent, en Homer ha realitzat moltíssims treballs, com ara: Alcalde, Àrbitre de futbol, Artista conceptual, Artista de performance, Assegurador de nadons, Assistent Personal, Astronauta, Ajudant a un centre comercial, Ajudant en minigolf, Bàrman, Bomber voluntari, Boxejador, Bufó o Assistent executiu de bromes, Camioner, Candidat a alcalde, cantant d'òpera, fuster, caça-recompenses, xòfer de limusines, crític de cinema, crític gastronòmic, cuiner, compositor, ministre de sanitat, conductor d'ambulància, conductor d'un camió de gelats, conductor de grua, conductor d'un quita neus, conductor de monorail, conferenciant, conseller matrimonial, contrabandista de cervesa, contrabandista de fàrmacs, contrabandista de verdures, coreògraf, crupier, cuidador de nens, Dependent de tenda de conveniència (al Kwik-E-Mart), Detectiu privat, Destrador d'animals, director executiu de la central nuclear, dissenyador de cotxes (pel seu germanastre).Fabricant d'espelmes, Esportista, extirpador de pescat, feriant, fundador i vicepresident júnior d'una empresa online, Físic, granger, guarda d'un correccional de menors, home anunci, home orquestra, germà major, hippy productor d'una beguda, informador pel FBI, inventor, cap de policia, cap de la màfia, jugador de beisbol, líder sindicalista, lluitador a pols professional, mariner, mascota d'un equip de beisbol, missioner, mort, músic, pallasso, paparazzi, perforador de petroli, pescador, pregoner, presentador de talk show, productor cinematogràfic, 119 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

P edro G arci a Troya

professor de classes nocturnes per adults, proveïdor de serveis d'Internet, quiropràctic, recol·lector de grassa, reparador de muntanya russa, representant de talents, sacerdot, santa claus, soldat, superheroi, tècnic per un grup de música, timador, venedor ambulant de sucre, venedor ambulant de ganivets, venedor ambulant de molls, venedor de cotxes de segona mà, venedor de productes de seguretat infantil, venedor de llits, venedor per telemarketing, vicepresident de la central nuclear, vigilant de seguretat escolar i vigilant d'un hivernacle.

3. Els Simpson fan Turisme: La família Simpson ha visitat una gran quantitat de territoris com ara: Tanzània, Zanzíbar (o “Pepsi Presenta: Nuevo Zanzíbar”) (Es crítica la ocupació del tercer món).CRÍTICA A LA OCUPACIÓ DEL TERCER MÓN), Alaska, Aruba, Austràlia, Brasil, Canadà, Ciutat Capital (ciutat veïna d'Sprinfield), Cuba, Espai exterior (fent d'astronauta), Florida, Frància, Hawaii (Molokai), Índia, Israel, Itàlia, Japó, Marroc, L'illa (on és secrestat per saber massa (quan és el senyor X i publica notícies inventades a una web), Detroit (Michigan), Mururoa, Nova York, Països Baixos, Perú, Regne Unit, Escòcia, Shellbyville (Altre de les ciutats veïnes d'Springfield), Washington D.C., Malibú, San Francisco, Irlanda, Mèxic i la Xina.

120 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

Curs: Edat:

4.Enquesta sobre la sèrie “Els Simpson”

P edro G arci a Troya

Data:

Lloc de naixement:

Coneixes la sèrie “Els Simpson”?

SI | NO

Amb quina freqüència la veus? Mai | De tant en tant | Sempre que puc | Tots els dies Quin d'aquests aspectes t'agraden més de la sèrie? I quins menys?(Pots seleccionar més d'un) Més Menys Caràcter dels personatges ‫۝‬ ‫۝‬ Distorsió de la realitat ‫۝‬ ‫۝‬ Crítica social ‫۝‬ ‫۝‬ Bromes sobre història ‫۝‬ ‫۝‬ Bromes sobre religió ‫۝‬ ‫۝‬ Bromes sobre ciències ‫۝‬ ‫۝‬ Bromes sobre matemàtiques ‫۝‬ ‫۝‬ Diries que la sèrie és... ...feminista?

NO

...pacifista? ...problemàtica? ...educativa? ...culta? ...crítica? ...infantil? Quin personatge de la sèrie prefereixes? Per què?

Amb quin personatge t'identifiques? Per què? Fa això que t'agradi més la sèrie?

Gràcies per les teves respostes.

121 | P à g i n a


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

122 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

123 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

124 | P à g i n a

P edro G arci a Troya


Els Simpson: Les claus de l ’èxit d’una sèri e de dibuixos ani mat s

125 | P à g i n a

P edro G arci a Troya

Els Simpson: Les claus de l'èxit d'una sèrie de dibuixos animats (Segona part)  

Treball de recerca de Batxillerat sobre la sèrie "Els Simpson". Part 2.