Page 1

La Taronja:ús i propietats

La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus de la família de les rutàcies. Els fruits, anomenats hesperidis, tenen la particularitat que la seva polpa està formada per nombroses vesícules plenes de suc. Orígen:

El cultiu del taronger dolç es va iniciar fa milers d'anys al sud de la Xina. Des d'allí, es va anar escompant pel sud-est asiàtic i, posteriorment, per tot l'Orient, primer amb Alexandre el Gran i, posteriorment, a través de la Ruta de la Seda i les croades. Les taronges dolces van ser molt apreciades pel seu gust (tot i que eren molt amargues) i per les seves propietats curatives. Els àrabs, que la van anomenar naranche (derivat del persa arangus) van introduir el taronger amarg a Europa pel sud de la Península Ibèrica al segle X. Actualment s'adapta molt bé al clima mediterrani. Avui, l'Estat espanyol nés un dels grans productors mundials: hi ha cultius de tarongers al llarg de la costa mediterrània, especialment al sud de Catalunya i al País Valencià. Al Baix Ebre són molt populars, fins i tot a la població de Xerta s'hi celebra una fira relacionada amb els cítrics, en especial rellevància de la taronja.

Valor energètic:

Com tots els cítrics és ric en Vitamina C, i és habitual menjarne senceres, així com en forma de suc. Tanmateix la taronja té un valor energètic escàs pel seu elevat contingut d'aigua i riquesa de vitamina C, àcid fòlic i minerals, com potassi, magnesi i calci. Conté quantitats apreciables de beta-carotè, responsable del seu color i conegut per les seves propietats antioxidants, a més dels àcids màlic, oxàlic, tartàric i cítric; aquest darrer potencia l'acció de la vitamina C. Hi és apreciable la quantitat de fibra, que es troba sobretot en la part blanca entre la polpa i l'escorça, per això, consumir-ne afavoreix el trànsit intestinal.

Varietats:

Hi ha nombrosos tipus de taronges, cadascun destinat per a un ús en concret: com a fruita de taula, per fer sucs, per fabricar derivats, etc. Es coneixen dues espècies de taronges, amb les seves varietats corresponents, que es diferencien entre si sobretot pel gust. les taronges dolces són les taronges de taula, mentre que les taronges amargues tenen un gust tan àcid i amarg que no es solen consumir crues i es reserven per fer melmelades i per obtenir olis esencials.

Referències:

De mida gran: Nàvel: Washington Navel, Navel Caracara, Navelina, Newhall, Navelate, Navel lane late, Navel Powell. Taronja Blanca: Salustiana, Valencia Late, Valencia Delta Seedles. De sang: Sanguinelli, Doble Fina, Entrefina..

«Citrus phylogeny and genetic origin of important species as investigated by molecular markers». TAG Theoretical and Applied Genetics 100: pp. 1155. 2000.

De mida petita: Satsuma: Arrufatina, Hashimoto, Clausellina, Okitsu, Satsuma Owari. Clementina: Clemenules, Marisol, Oronules, Orogrande, Loretina, Beatriz, Clemenpons, Mioro, Hernandina, Tour. Híbrida: Clemenvilla, Ellendale, Fortune, Ortanique, Esval..

Harper, Douglas. «orange». Online Etymology Dictionary. Etimologias.DeChile.net (etimologa de «taronja»).

Curiositats:

Simbòlicament es diu que algú és la mitja taronja d'un altre quan és la parella perfecta en el terreny de l'amor. La Selecció de futbol dels Països Baixos s'anomena sovint la taronja mecànica

Pitsenberger, Trey (29 de noviembre de 2005). «Parent Navel Orange Tree in Riverside, CA». The Blogging Nurseryman. Consultat el 16 d’abril del 2009. «How Cold Can Water Get?». Newton.dep.anl.gov (8 de setembre del 2002). Consultat el 16 d’abril del 2009.


act 2 DIM  

Activitat optativa de l'assignatura Sisseny d'Interficies Multimèdia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you