Issuu on Google+

11 DE SETEMBRE

Organitzar el poder popular és lluitar per l'alliberament Nacional Nacional

agonitzant i criminal al servei de la UE, el BCE, el FMI i la OTAN.

Milions d'obrers i empleats catalans

vidir encara més els interessos comuns del proletaliat de l´Estat. A nosaltres no ens roben ni els obrers madrilenys ni els jornalers andalussos, ens roba en primer terme el señor Rosell i el señor Fainé, Mentre arruïnen el indissolublement lligats a l’oligarquia espaís i enfonsen als tatal. treballadors en la miseria, els gestors "Els gestors polítics del capital, alhora polítics del capital, que parlen demagògicament alhora que parlen d´independència, demanen "rescats" demagògicament al "rescatat" Estat burgès espanyol, el d´independència , seu Estat, al qual ja varen entregar les demanen "rescats" podrides institucions catalanes a

sobreexplotats i amb salaris de misèria, "Aquesta ha de ser una Diada de llui­ centenars de milers d'ells llançats al ta, d'organització i conscienciació de monstruós pou de la desocupació, més la classe treballadora catalana, que del 22% del poble treballador català sota carrega sobre la seva esquena el pes el llindar de la pobresa, entre ells de l'opressió capitalista, que és por­ 300.000 menors, centenars de desnona- tadora del reconeixement del dret de­ ments diaris a famílies obreres, desenes mocràtic a l'autodeterminació de les nacions i forjadora del socialisme de suïcidis ... Aquests són només petits retalls que configuren el brutal aspecte com a únic sistema capaç de dur a que presenta el règim capitalista a Cata- terme l'exercici efectiu d'aquest dret, lunya en aquest 11 de setembre de emancipant el proletariat de l´explota­ 201 2, Diada Nacional d´una Catalunya ció capitalista i l’opressió nacional." que es troba en mans d´una burgesia apàtrida i antipopular. al "rescatat" Estat burgès espanyol, el seu Estat, al qual ja varen entregar les Assalariats públics i privats, pensionis- podrides institucions catalanes a través tes, joves, autònoms i petits empresaris de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressusón atiats sense pietat per l'oligarquia fipostària . Bé sabem els comunistes que nancera i la burgesia monopolista, disposades a enterrar les conquestes qualsevol independència en l'actual obreres arrencades durant llargues i he- marc socioeconòmic, liderat per una burroiques lluites proletàries. El delegat gesia fosa a les estructures imperialistes polític d'aquesta oligarquia parasitària a de l'Estat espanyol, només representa Catalunya, Artur Mas, colpeja sense pu- un engany més per a seguir allargant dor al conjunt de les masses laborioses l'agonia de la classe treballadora i les catalanes, empès per un capitalisme classes populars catalanes, intentant di-

través de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària."

Des del CN PCOC, volem fer una crida a convertir la Diada en una jornada de lluita i organització obrera, en una jornada on el proletariat afirmi la seva condició de subjecte revolucionari, única manera de recuperar la dignitat nacional catalana, trepitjada diàriament per aquesta classe dominant explotadora que defrauda milions d '€, que copa la propietat dels mitjans de producció, que "Assalariats públics i privats, pensionistes, joves, autònoms i petits empresaris són atiats sense pietat per l'oligarquia financera i la burgesia monopolista, disposades a enterrar les conquestes obreres arrencades durant llargues i heroiques lluites proletàries..."

arruïna la nostra pàtria al servei del capital financer, que corromp la totalitat de la seva pròpia institucionalitat i que ens


ENDAVANT

Nro. 2

—————————

pàg. 2

———————————————

sotmet des de la base mateixa del siste- podem deixar passar ni una Diada més ma. en mans d'aquesta minoria explotadora

SUMARI ­ 11 DE SETEMBRE; Organitzar el poder popular és lluitar per l'alliberament Nacional pàg.1 ­ Organitzar el poder popular pàg.3

En aquest 11 de setembre i com sempre ha fet, el PCOC reconeix sense embuts l'inalienable dret a l'autodeterminació de Catalunya, alhora que reafirma que mai es sumarà a falses independències comandades per una burgesia catalana apàtrida. Tampoc caurà en l´oportunisme d´elements desclassats, l'únic objectiu dels quals és gestionar un sistema que cau a trossos. No volem canviar d'explo-

­ Què és el proletariat? pàg.6 ­ Sempre és 26 de Juliol pàg.7

tadors, i sí unir les nostres forces a les dels proletaris dels pobles de l'Estat espanyol, per tal de colpejar amb un sol puny al capital monopolista que ens sotmet i embruteix cada dia. Aquesta ha de ser una Diada de lluita, d'organització i conscienciació de la classe treballadora catalana, que carrega sobre la seva esquena el pes de l'opressió capitalista, que és portadora del reconeixement del dret democràtic a l'autodeterminació de les nacions i forjadora del socialisme com a únic sistema capaç de dur a terme l'exercici efectiu d'aquest dret, emancipant el proletariat de l´explotació assalariada i l’opressió nacional. Els treballadors catalans no

"...la solució definitiva de la qüestió

nacional, és impossible mentre el do­ mini econòmic, polític i ideològic es trobi en mans d'una burgesia fèrria­ ment enfilada a l'Estat i a les seves superestructures internacionals..."

de paràsits, corruptes, delinqüents i criminals que ens agredeixen cada dia, no podem seguir suportant aquest mode de producció caduc, no podem caure en els paranys d´una burgesia que tan sols vol allargar la seva indefectible desaparició del gran teatre de la historia. El CN del PCOC, assentat en els principis del socialisme científic, reafirma que la solució definitiva de la qüestió nacional, és a dir, l'alliberament de les nacionalitats inserides a l'Estat espanyol, és impossible mentre el domini econòmic, polític i ideològic es trobi en mans d'una burgesia fèrriament enfilada a l'Estat i a les seves superestructures internacionals. Sense organització del poder popular, sense assolir el socialisme, no serà posible la celebració d´una Diada on el poble treballador català pugui celebrar el seu alliberament social i nacional en els fets i no només en les paraules, buides de contingut. VISCA L’ONZE DE SETEMBRE!! VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!! CN del PCOC

"La posició extranacional i antinacional de la burgesia s'ha anat desenvolupant segons el ritme de la seva transformació en capitalisme monopolista. En passar de la lliure competència al monopoli, la burgesia cavà els fonaments del cosmpolitisme, la naturalesa ineluctable del qual havia de posar en mans d'uns quants grups monopolistes rivals la riquesa i la vida de les nacions, llur independència i sobirania, la riquesa i la vida de la humanitat sencera. Els monopolistes, per si i per llurs insolubles contradiccions, han trasbalsat la vida interior de cada nació, gran o petita, moltes vegades sense que els nacionals en tinguessin esment i altres contra llur voluntat manifestada, àdhuc, en el camp de batalla: han llençat unes nacions contra les altres, han corromput les capes superiors tradicionalment governants, han transformat els òrgans democràtics en fires de xerraires i d'agents a sou contra la nació, i quan el «cretinisme parlamentari» els ha semblat insuficient o perillós han posat en moviment el nazi­feixisme­falangisme." Joan Comorera


ENDAVANT

Editorial

Nro. 2

—————————

pàg. 3

———————————————

ORGANITZAR EL PODER POPULAR

"Les crisis demostren que els obrers no es poden limitar a lluitar per obtenir dels capitalistes concessions parcials... doncs, quan es produeixi el crack, els capitalistes no només arrabassen als treballadors els drets conquerits. I així continuarà succeint inevitablement fins que els exèrcits del proletariat socialista enderroquin el domini del capital i de la opietat privada" Lenin

trucció de les forces productives és demolidora, posant de manifest que la crisi a realitat actual de la crisi econòmica estructural per la que discorre el regne capitalista, especialment a Catalunya, del capital, no és més que la manifestamostra la putrefacció d'un mode de proció evident dels seus límits històrics. ducció que es troba a l'etapa final del seu desenvolupament, la del domini del En plena intensificació de la lluita de capital monopolista d'Estat, la del capitaclasses, els treballadors ja no poden tan lisme agonitzant o imperialisme. Mentre sols somniar amb ficticis "consensos sola burgesia s'afanya a ocultar les causes cials", com s'entesten a pregonar, encaoriginàries de la fallida estructural i supera avui, les velles forces reformistes i restructural per la que discorre, derivada oportunistes introduïdes en el moviment de les pròpies contradiccions internes, obrer. Ja no hi ha res a "negociar", ni milers de treballadors catalans continuen amb patrons, ni amb el seu Estat i instisent llançats al pou de la misèria, la pretucions burgeses, que envesteixen diàcarietat i la desocupació, en nom dels riament contra els treballadors espuris interessos de l'oligarquia finanassalariats i el conjunt de classes popucera i el capital monopolista dominant. lars de forma criminal i desvergonyida. Són milions els treballadors brutalment L'Estat burgès, al servei de l'oligarquia explotats, i s'acosten al milió els desocueuropea, desmantella amb total impunipats a les terres catalanes, on els índexs tat les més elementals conquestes labode pobresa s'extenen com una plaga sorals, conquerides després de dècades bre el conjunt de les classes populars. d'àrdues lluites obreres a nivell nacional i internacional, mostrant-nos clar i net la Les contradiccions del règim capitalista, seva essència classista i repressora. manifestades en forma de crisi i guerres, ens assenyalen el cul-de-sac al qual ens No queden doncs camins intermedis ni vol arrossegar la classe dominant, l'única vies d'escapament per aquesta situa finalitat de la qual és l'expansió dels ció; o la classe treballadora s'organitza seus negocis monopolistes a costa del en un sol puny i s'alça enfront d'aquesta treball aliè , la divisió dels mercats i el minoria explotadora i criminal, o ens porcontrol de les fonts de riquesa. La des- taran directament al segle XIX. En

L

aquest context, es fa imprescindible que e ls comunistes catalans sapiguem aplicar els principis del socialisme científic, sabent relacionar la lluita per les reivindicacions econòmiques immediates amb les de caràcter sociopolític, perquè avui queda totalment clar que solament el socialisme podrà acabar amb aquesta barbàrie basada en l'explotació assalariada i la propietat privada sobre els mitjans de producció. La necessitat històrica d'agrupar, concentrar i preparar les forces obreres davant els durs enfrontaments que estan per arribar, l'elevació de la consciència de classe, el foment de la unió i la solidaritat obrera, i abans de tot la creació d'estructures de poder popular, són ja des d'avui feines prioritàries i inajornables per a l'avantguarda proletària. L'objectiu no és possible que sigui un altre que l'enderrocament del règim capitalista dominant mitjançant la conformació d'un ampli front de masses, ben arrelat en el cor mateix del moviment obrer. Què fer?

El PCOC, orgullós d’enaltir les banderes del marxisme-leninisme, no defallirà a l'hora d'expandir la seva tàctica, centrada en tornar a dotar la classe obrera del seu inalienable paper com a subjecte històric revolucionari. La nostra política de masses perfila el camí a traçar en els moments actuals que vivim, havent extret grans coneixements a partir d'una profunda anàlisi materialista de la realitat històrica en què ens trobem immergits. Sabem que els comunistes manquem de la influència suficient entre la classe treballadora, i constatem una divisió i inconsciència de classe evident entre uns treballadors que, a mesura que avancen els mesos, no troben sortida a la barbàrie desencadenada. La resposta no és


ENDAVANT

Nro. 2

—————————

possible que sigui una altra que el foment de la unitat i la solidaritat de classe, antídots infal·libles enfront de la ideologia dominant.

pàg. 4

———————————————

està guanyant la guerra tant en el terreny econòmic, com el polític i ideològic. És per això que avui més que mai, es fa imprescindible l’acció dels militants comunistes cap a l'impuls d'una sòlida organització on els treballadors puguin adquirir les riques experiències d'altres germans de classe agredits, on pugui identificar l'origen comú d'aquestes agressions, on pugui, en definitiva, relacionar els conflictes del seu entorn immediat amb els que deriven d'un règim capitalista caduc i criminal.

conjunt de la classe treballadora, sinó també contra unes classes populars estomacades per les anomena- des retallades. A una reforma laboral antiobrera, li segueix la destrucció de drets socials, convertint els nostres centres de treball en una un planter de l'esclavitud assalariada i els nostres barris en zones degradades.

Durant el franquisme, quan una vaga podia costar-li al treballador també la vida, els treballadors no van dubtar d'unir les seves forces per acabar amb les ofensives del patró, desafiant les pròpies lleis És tasca essencial dels comunistes, feixistes i apuntant al propi Estat represdoncs, després de massa dècades de sor. Acomiadaments d'un sol treballador, replegament, crear un sòlid moviment podien dur a la vaga indefinida a comarsociopolític arrelat en el moviment obrer, ques senceres, aconseguint no solament la readmissió de l'obrer acomiadat, sinó Després de 40 anys, encara no s'ha do- que assenti els seus pilars a la mateixa posant el règim en evidència. Quin era el nat un sol pas endavant per la unitat, els base del sistema (centres de treball), que sigui capaç d'interrelacionar secret? La coordinació i unió entre la lluita econòmica amb la presa els representants dels treballaEs fa imprescindible la constitució d'una de consciència política, traspasdors, entre els comitès i delegats Assemblea unitària de Comitès, Delegats sant els reduïts àmbits de l'emdels diferents centres de treball i de personal i Treballadors, sense impor­ presa. Les agressions contra el sectors, que galvanitzats entorn tar les seves concepcions polítiques i sin­ conjunt dels treballadors, no pod’un potent moviment sociopolític dicals, a fi de posar en pràctica la den trobar solucions sectorials com van ser les naixents CCOO, imprescindible unitat i solidaritat de clas­ que esgoten el seu accionar en no només defensaven solidàriael terreny merament sindical. Es se, que tant necessiten i reclamen els tre­ ment el treballador amenaçat per fa imprescindible la constitució la patronal, sinó que s'enfrontaballadors. Per elevar la consciència dels d'una Assemblea unitària de Coven a aquest mateix Estat burgès, elements més endarrerits i sumar­los a la mitès, Delegats de personal i Tresortint del reduït àmbit de la mera lluita organitzada, per nodrir les files del balladors, sense importar les acció sindical o economicista. Partit Leninista amb els millors fills de la seves concepcions polítiques i classe obrera. Una Assemblea capaç de sindicals, a fi de posar en pràctica Avui, en plena fallida capitalista, crear l'embrió d'una sòlida estructura de la imprescindible unitat i solidaritat quan acomiaden un obrer o empoder popular. de classe, que tant necessiten i pleat, tot queda en accions forreclamen els treballadors. Per mals. L'acomiadat es queda al elevar la consciència dels elecarrer i la patronal surt enfortida, mentre els treballadors queden imbuïts treballadors continuen patint per la por a ments més endarrerits i sumar-los a la d'un derrotisme que els porta a la im- que en qualsevol moment puguin ser lluita organitzada, per nodrir les files del potència i la submissió. Fet normal que acomiadats sense cap defensa, passant Partit Leninista amb els millors fills de la succeeixi, perquè el treballador no troba a engrossir el monstruós exèrcit proletari classe obrera. Una Assemblea capaç de al seu voltant una organització que no de reserva creat per la burgesia. La de - crear l'embrió d'una sòlida estructura de només faci de suport, sinó que l'apoderi sunió i individualisme escampats sobre poder popular. a través d'un òrgan unitari que represen- l'obrer i empleat, que emanen de la ideoti, de manera fidel, els seus interessos logia dominant, és utilitzada pels governs Les reformes laborals o les retallades de classe, en un àmbit d'actuació multi- burgesos de l'Estat i de les comunitats afecten els treballadors i el poble resposectorial. La burgesia, òbviament, ens per tal d'arremetre no solament contra el nen a una estratègia planificada per l'oli-


ENDAVANT

Nro. 2

—————————

garquia financera europea i el capital monopolista internacional. Els comitès d'empreses i delegats de personal, per ésser els únics organismes que realment han estat elegits pels treballadors per

defensar els seus interessos, poden i han de constituir un formidable poder popular si som capaços de dotar-los dels instruments adequats i del nivell de consciència que reclama el moment actual que vivim. Vet aquí la tasca essencial de l'Estat Major de la classe obrera; construir i organitzar un poderós Exèrcit proletari que, en el moment oportú i ja armat amb les seves pròpies organitzacions democràtiques, pugui llançar-se sobre la putrefacta maquinària estatal burgesa per destruir-la de soca-rel.

pàg. 5

———————————————

ma contra el conjunt dels treballadors assalariats, s'uneix a la mateixa ofensiva burgesa les constants retallades superestructurals en els serveis públics, el transport, la dependència, la sanitat,

l’educació, l'amnistia de les rendes del capital front l'asfíxia de les del treball, els centenars de desnonaments diaris, la congelació de pensions, ja en si mateixes, de misèria, sumat a l'infame “repagament” de la salut i els medicaments... Tot aquest fanguer antipopular troba el seu origen en el mode de producció capitalista i en la seva classe social dirigent, única responsable de la nostra misèria i degradació. Bé sabem que tot té un començament i un final.

Com va dir Marx, en plena constitució És hora que els comunistes anem als de l'AIT : treballadors. Tal com van fer els soviets de 1 905 al 1 91 7, aquesta Assemblea " L'emancipació de la classe obre­ desbordarà sens dubte l'àmbit de cada ra ha de ser obra dels obrers ma­ empresa, doncs junt a la guerra de clas- teixos; que la lluita per ses desencadenada a la base del siste- l'emancipació de la classe obrera

no és una lluita per privilegis i monopolis de classe, sinó per l'establiment de drets i deures iguals i per l'abolició de tot privile­ gi de classe; que la submissió econòmica del treballador als mo­ nopolitzadors dels mitjans de tre­ ball, és a dir de les fonts de vida, és la base de la servitud en totes les seves formes, de tota misèria social, degradació intel∙lectual i dependència política; que l'eman­ cipació econòmica de la classe obrera és, per tant, el gran fi al qual tot moviment polític ha de ser subordinat com a mitjà; que tots els els esforços dirigits a aquest gran fi han fracassat fins ara per falta de solidaritat entre els obrers de les diferents branques del tre­ ball a cada país i d'una unió frater­ nal entre les classes obreres dels diversos països"

Són temps d'organització, d 'unitat i solidaritat de classe; el Partit Comunista Obrer de Catalunya no escatimarà esforços en portar a terme l'impuls i consolidació de l'Assemblea de Comitès, Delegats i Treballadors com a estructura nuclear del moviment obrer, com a front de masses que camini cap a l'únic règim decorós per al llinatge humà; el socialisme. Per les assemblees de comitès, delegats i treballadors!

Per la construcció del Front Únic del Poble!

Socialisme o barbàrie!

C.N. del PCOC

"El doble poder es manifesta en l'existència de dos governs: un és el govern principal, el veritable, el real govern de la burgesia: el govern provisional de Lvov i cia., que té a les seves mans tots els ressorts del poder; l'altre és un govern suplementari i paral∙lel, de "control", encarnat pels Soviets de diputats obrers i soldats de Petrograu, que no té a les seves mans cap ressort del poder, però que descansa directament en el suport de la majoria indiscutible i absoluta del poble, en els obrers i soldats armats"

Lenin


ENDAVANT

Joventut

Nro. 2

—————————

pàg. 6

———————————————

QUÈ ÉS EL PROLETARIAT?

dels mitjans de de treball, havien d'acceptar una congeproducció i de la lació salarial de tres anys (201 2, 201 3, gran indústria. 201 4 ), augmentar els ritmes de producció i començar a treballar de manera És cert, no hi ha obligatòria 1 2 dissabtes anuals. I no perquè negar-ho, només això, sinó mantenir aquest ritme que el proletariat frenètic de treball, i qui sap si també la apareix al segle congelació salarial, fins l'any 2024, en XIX, però això no que es veurà el futur dels treballadors de vol dir que a dia la fàbrica catalana. d’avui el proletariat hagi deixat d'existir, Així doncs, podem veure com els acciocom pretenen nistes de Nissan, el "senyor capital" del Obrers de Sant Andreu durant la Vaga General del 29­M molts estadistes i qual parlàvem abans, utilitza els seus economistes bur- treballadors, ja siguin de la planta de gesos, que no parlen ja de treballadors, Zona Franca, ja de la de Sud-àfrica, per na de les paraules, amb raó, que sinó de "consumidors", bonic eufemisme. augmentar els seus beneficis, tant li és les condicions laborals dels seus trebamés es relaciona amb el marxisme és el terme proletariat. No obstant això, sobre Però tornem a la definició que hem donat lladors, en el moment en què això ja no aquest mot es donen, moltes vegades, més amunt: un proletari és aquell treba- és possible, és a dir, es tenen pèrdues o, definicions incorrectes, que no es corres- llador assalariat el treball del qual serveix senzillament, s’obtenen beneficis meponen en absolut amb la concepció mar- per augmentar els beneficis d'un grapat nors als esperats, la resposta per part de d'accionistes, que anomenarem "senyor l'empresari és coneguda: ERO, treballaxista del terme proletariat. capital", i que, un cop es converteix en dors al carrer i la fàbrica es trasllada a Per proletari, els marxistes entenem tot un obstacle per l'augment dels beneficis un país més "competitiu", és a dir, on els aquell treballador assalariat el treball del del "senyor capital", és posat de potetes salaris i les condicions de vida dels obrers s'assemblin més a les del prolequal serveix per augmentar el capital, és al carrer. tariat del segle XIX, allà on sigui més fàa dir, per donar beneficis als accioniscil i barat explotar el treball aliè. tes d'una empresa o de l'Estat. Aquest treballador, a més, quan representa Així doncs, què és el que ha canviat una trava per l'augment dels beneficis, perquè actualment es parli de "la deés fet fora al carrer. saparició del proletariat"? És que potser no hi ha treballadors que són S'entén, doncs, que els marxistes no utilitzats com vulgars màquines per entenem per proletariat a tot aquell l'empresa, per augmentar el seu caque els burgesos qualifiquen ambigua i pital i després són llançats al carrer? intencionadament com "pobres", si bé En efecte, no ha canviat res. El proés cert que, en relació a un empresari Obrers navals portuguessos letariat segueix existint a l'actualitat, que recull suculents dividends per hacom va existir fa 1 00 anys, i com ver invertit un capital que ell no ha I això els treballadors de Nissan a la Zoexistirà mentre existeixi el capitalisme. creat, el treballador, el proletari, viu pitjor que el seu explotador, l'empresari, el na Franca i Montcada, per exemple, ho coneixen de primera mà: malgrat el be- És el nostre deure històric, com treballaburgès. nefici net de 3.308 milions d'euros obtin- dors, com a membres del proletariat, deLa crítica més comuna que sol fer-se a la gut per Nissan el 2011 (és a dir, un 7% rrocar el capitalisme i iniciar la concepció marxista del proletariat és que més que el 201 0), sembla ser que no és construcció del socialisme. es tracta d'una idea "anacrònica", "obso- prou benefici per als accionistes de NisVisca el proletariat ! leta", ja que el proletariat apareix com a san, així que van decidir collar més als seus treballadors de Zona Franca i classe social al segle XIX, junt amb el C.N. de les FJCC desenvolupament de la propietat privada Montcada: si volien conservar el seu lloc

U


ENDAVANT

Històric

Nro. 2

—————————

pàg. 7

———————————————

SEMPRE ÉS 26 DE JULIOL permetrien iniciar la Guerra de Guerrilles i estendre-la per tot el país una vegada pres el quarter militar.

del relatava així la dantesca escena del fracàs insurreccional : “El cuartel Moncada se convirtió en un taller de tortura y de muerte, y unos hombres indignos convir­ tieron el uniforme militar en delan­ tales de carniceros. Los muros se salpicaron de sangre: en las pare­ des las balas quedaron incrusta­ das con fragmentos de piel, sesos y cabellos humanos, chamusca­ dos por el disparo a boca de jarro, y el césped se cubrió de oscura y pegajosa sangre. ...yo sé que sienten con repugnancia el olor de sangre homicida que impregna hasta la última piedra del cuartel Moncada.”

Tanmateix, les coses no van començar bé aquell 26 de juliol insurreccional (com tampoc ho farien al deseml 26 de juliol de 1 953, just a cent barcament del Granma en 1 956). El Pla anys del natalici del pròcer cubà José fonamentava el seu èxit a aprofitar el Martí (1 853), es va iniciar la definitiva gestació del moviment revolucionari cubà, encapçalat per la seva comFidel, ens va deixar un exemple impe­ bativa joventut. 1 35 revolucionaris i rible en la moral combativa dels comu­ patriotes, encapçalats pels dirigents nistes; fins i tot en les circumstàncies estudiantins Fidel, Raúl i Abel Sanmés difícils, una correcta i decidida di­ tamaría, es van llançar a l'assalt arrecció revolucionària fermament as­ mat del Quarter Moncada de Santiago, a fi d' acabar amb la dicsentada a les masses, pot prendre el tadura batistiana que assolava al cel per assalt. Segur de la victòria poble cubà i que posava de genolls mentre romania tancat en les masmo­ a la més gran de les Antilles enfront rres de Batista després de veure caure de l'imperialisme ianqui.

E

a desenes dels seus companys, segur

L'estratègia estava ben traçada per part d'aquella valenta i brillant dirigència, que tenia l'alliberació social i nacional de la seva pàtria ben fixada en la mira del fusell d'assalt. El Pla era detallat; s'ocuparien per via armada diversos punts estratègics, finalitzant l'operació armada amb la presa del principal Quarter de la tirania. Pres l'objectiu principal d'acord amb el factor sorpresa, s'utilitzarien les pròpies ràdios del Moncada per cridar a la vaga insurreccional contra el règim colonial, sabent-se anticipadament que els reforços trigarien a arribar donada la seva situació geogràfica. Així mateix, els insurrectes comptaven amb la forta i provada combativitat del poble de l'Orient i la proximitat de la Serra, circumstàncies que

de la victòria després de desembarcar en Las Coloradas i reunir­se en la Se­ rra amb tot just una desena de gueri­ llers supervivents.

factor sorpresa, a fi de poder combatre des de dins del Moncada . L'inesperat reforçament de la guàrdia, va possibilitar que els joves revolucionaris fossin detectats molt abans d'acostar-se tan sols a les seves immediateses . Va fallar el factor sorpresa, i la flor i nata del poble cubà alçada en armes contra l'esclavitud i el colonialisme va ser salvatgement assassinada i torturada, sent detinguts els supervivents que es resistien a lliurar-se. L'Estat de setge i la brutal repressió es van estendre per tota Cuba. El propi Fi-

Amb tot i això, el sanguinari règim proianqui va cometre un error fatal, l’error de subestimar els anhels d'aquells heroics supervivents comandats per Fidel, que no feien més que reflectir les esperances de tot un poble fart d'aguantar humiliacions i crims horrorosos. Després de la seva captura, va ser tancat el carismàtic líder estudiantí i cap de la insurrecció moncadista, aïllant-lo i negant-li un advocat, sent preparat un judici sumaríssim que hauria d'acabar amb una pena capital a manera d'escarment pel brau poble cubà.

Volien executar Céspedes, Martí i Mella a una única persona, ofegant en sang les esperances de milions de camperols, obrers, estudiants i intel·lectuals. El 1 6 d'octubre de 1 953, i comptant amb el seu únic esforç en ple aïllament , Fidel va entrar a la Història com un gegant, en pronunciar la seva llegendària “La Historia me absolverá” fent-li la volta al procés sumaríssim orquestrat per la barbàrie batistiana. Aquella enteresa i integritat moral, assumint a l'enemic i


ENDAVANT

Nro. 2

—————————

pàg. 8

———————————————

mentre romania tancat en les masmorres de Batista després de veure caure a desenes dels seus companys, segur de la victòria després de desembarcar en Las Coloradas i reunir-se en la Serra amb tot just una desena de guerillers supervivents. "Sense el Moncada no hauria existit el Granma, la lluita de la Sierra Maestra i la victòria extraor­ dinària del primer de gener de 1959" Fidel.

59 anys després d'aquell heroic 26 de Juliol de 1 953 que va posar els fonaments del gloriós 1 de Gener de 1 959, avui com ahir diem alt i clar que sempre és i serà 26 de Juliol.

responsabilitzant-se per les accions empreses, segellaria per a tota la vida a Fidel amb les subjugades masses cubanes. El revolucionari cubà va glaçar la sang de la tirania i els seus amos del nord, il·lustrant amb la força del Tità de Bronze i la capacitat analítica de Marx una inesborrable descripció de les terribles injustícies sofertes pel poble treba-

convertir la massacre del Moncada, el fracàs tàctic i el tremend revés militar contra l'avantguarda revolucionària cubana, en una gegantina victòria política i moral del conjunt del poble treballador cubà, en la primera pedra cap a la gloriosa Revolució Socialista Cubana que triomfaria tot just 6 anys més tard. En una victòria estratègica al cap i a la fi. “La historia me absolverá” es va propagar com un llamp revolucionari per tot el teixit social, arribant a milions de cubans en poc temps. El sofert poble antillà, va identificar tot seguit a aquell jove de Birán, a qui esdevindria per mèrits propis com el Comandante en jefe de la Revolució Cubana. Multitudinàries manifestacions on el poble cubà expressa el seu suport a la revolució

Fidel, ens va deixar un exemple imperible en la moral combativa dels comunistes; fins i tot en les circumstàncies més difícils, una correcta i decidida direcció revolucionària fermament assentada a les masses, pot prenCom un huracà desbocat, Fidel va saber dre el cel per assalt. Segur de la victòria llador cubà, denunciant en un discurs escruixidor les horribles crueltats comeses contra els pocs supervivents del gloriós assalt al Moncada.

Visca la Revolució i el digne po­ ble cubà! Visca Fidel i Raúl! Visca el Partit Comunista de Cu­ ba! Socialisme o barbàrie! C.N. del PCOC

"Revolución es sentido del momento histórico; es cambiar todo lo que debe ser cambiado; es igualdad y libertad plenas; es ser tratado y tratar a los demás como seres humanos; es emanciparnos por nosotros mismos y con nuestros propios esfuerzos; es desafiar poderosas fuerzas dominantes dentro y fuera del ámbito social y nacional; es defender valores en los que se cree al precio de cualquier sacrificio; es modestia, desinterés, altruismo, solidaridad y heroísmo; es luchar con audacia, inteligencia y realismo; es no mentir jamás ni violar principios éticos; es convicción profunda de que no existe fuerza en el mundo capaz de aplastar la fuerza de la verdad y las ideas." Fidel


Endavant Nro. 2 SETEMBRE 2012