Page 1

EMILIUS CUESTA SANT GIL 10 E-2 BCN 08001 BARCELONA 649710666 BIBLIOTECAPRIVADA@HOTMAIL.COM PARTICIPACIÓ EXPOSITIVA: ESPAI KADAKES PREMI D’ARTS VISUALS MIGUEL CASABLANCAS 2001 PREMI DE CREACIO MULTIMÈDIA GOLFERICHS 15 PREMI DE DIBUIX “JOAN VILANOVA” 1 CONCURS D’ESCULTURA “CIUTAT DE VILADECANS” 16 PREMI DE DIBUIX “JOAN VILANOVA


MANDALAS

impresió estocástica sobre paper fotográc 29,7x29,7 cm Durant mesos vaig dedicar part del meu temps a experimentar amb imatges de simetria radial, una cada dia, ns a fer més de dues-centes. Són imatges que investiguen la capacitat hipnòtica que tenen aquestes imatges. Aquí hi ha quatre de mostra.


MASKARAS

impresió estocástica sobre paper fotográc 42x29,7 cm Bussejant en vells llibres vaig trobar una espècie de bibliograa que parlava de llibres que s’havien perdut ja abans de crist. Un d’ells tractava sobre les quaranta màscares diferents que usaven al teatre antic per a representar els diferents caràcters. D’aqueixa època han arribat coses bones però també encara es camina massa inuenciat per idees preconcebudes que es transmeten sense que tinguin fonament. De totes maneres, vaig voler crear una col·lecció, que encara que no s’assembles en res a les coses originals fóra capaç de suggerir arquetips en l’observador. Va arribar un moment en què es va fer difícil no repetir i em va donar treball acabar la sèrie.


FILL YOU

escultura. fusta_pintura_vidre_metall 30x3ox3,5 cm Ompla’t! Mirar l’espill és mirar el buit. És abans de mirar-se en l’espill quan cal omplir-se?... millor pensar que és durant, perquè l’espill no ens torna la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Si fos abans, llavors estaríem buits per endavant... però no estarem parlant d’algun tòpic de tants que s’han inventat sobre suposadas crisis d’identitat? Tal vegada només sigui l’espill el que s’ha d’omplir de la nostra imatge perquè el concepte que el deneix es torni real... només quan és usat.


SORT DE CUESTIÓ

impresió estocástica sobre paper fotográc 29,7x42 cm A estes altures ja no crec per a res en la sort... el nepotisme és normal i crea estructures i lligams més duradors que la simpatia. No obstant, és repugnant...


SED DE VENTURA

impresió estocástica sobre paper fotográc 29,7x42 cm Sent noi em vaig topar amb algunes d’aquestes ampollas amb vaixels a dins. A banda que sorprenia per no saber com caven els vaixells..., també es disparava la imaginació somiant amb aventures i llibertat... Però igual arriba un moment en què la millor aventura que es pugui somiar sigui una mica de tranquil·litat...


SOMNI OMNI

impresió estocástica sobre paper fotográc 29,7x42 cm És un curiós joc en què els que comencen no coneixen als que segueixen, ni se sap quants segueixen... Es tracta de fer al·lusions i referències... Perquè? ... en realitat no hi ha res a millorar... És per com agrada de molt el referent? ... Per a mi que estracta de un joc de relacions insospitades que tenen un creixement fractal i un signicat profund... No hi ha res, totes les nostres creences són cultura, són subjectives, no tenen realitat... cap realitat. Així, es reforcen conceptes que poden no ser però no hi hi ha remei. I si no és així, doncs això...


GATENANGLES

escultura. polimer_paper_tinta_metall 16x11x1 cm “Hi ha tres modes de conservar un Estat que, abans de ser adquirit, estava acostumat a regir-se per les seves pròpies lleis i a viure en llibertat: primer, destruir-lo: després, raure’s en ell: nalment, deixar-lo regir per les seves lleis, obligar-lo a pagar un tribut i establir un govern compost per un curt nombre de persones, perquè s’encarregui de vetllar per la conquesta. Com aquest govern sap que res pot sense l’amistat i poder del príncep, no ha de reparar en mitjans per a conservar-li l’estat. Perquè res hi ha millor per a conservar -si la vol conservar- una ciutat acostumada a viure lliure que hacerla governar pels seus mateixos ciutadans (...) Qui es faci amo d’una ciutat així i no la xa, esperi a ser xafat per ella. Les seves rebel·lions sempre tindran per baluard el nom de llibertat i els seus antics estatuts, l’hàbit dels quals mai podrà fer-li perdre el temps ni els benecis. Per molt que es faci i es preveja, si els habitants no se separen ni es dispersen, ningú s’oblida d’aquell nom ni d’aquells estatuts, i a ells immediatament recorren en qualsevol contingència (...)” Maquiavel


PUSSIXATS

pintura acrílica sobre mur 400x320 cm Un conegut em va cridar per a encarregar-me una pintura mural al vestíbul d’una empresa que anava a obrir amb un soci. No vaig poder negar-me i la idea m’agradava. Vaig mesclar algunes coses, els murals mexicans, neoexpresionisme, colors cridaners i tècniques tradicionals perquè amb l’aerosol es respira massa pintura... L’empresa anava de tenda de components informàtics, a més de tenir alguns ordinadors per a connectar-se a Internet. Vaig trobar dues noias una tard en un parc. Eren jóvens, amb aquesta bellesa natural tan hipnòtica. Vaig parlar amb elles i els vaig fer una foto. Elles van ser las models per a aquestes al·legories de les deesses de sempre usant tecnologia d’ara. Després de pintat, va haver-hi problemes i la botiga no va arribar a obrir-se. De totes maneres la pintura segueix allá i es pot veure a través de la persiana, si es camina pel carrer Malgrat, a la altura del nombre 95.


SDM

escultura. guix_pintura_fusta 22x33x4,5 cm Com parlar d’atzar si hem iniciat un procés per a atrapar-lo d’una manera o un altre? És quan l’atzar ens sorprèn amb un efecte inesperat quan parlem pròpiament de sort. A partir de la troballa, tal vegada establint una nova tècnica que repetirem amb variacions ns a saciar-se o cansar-se... Seguirem treballant l’atzar com el tafur treballa les seves cartes.


NAUSICA_TAIL.TALE

pintura. pintura acrílica_metall_fusta_tela 42x50 cm 42x50 cm (42x100 cm) Segons sembla, seria Nausika la verdadera autora de L’Odissea. No és desgavellat: des de sempre, Odiseo es veu afavorit per les dones, deesses o mortals... encara que acabe matant-lo el ll de Circe... L’aparent dualitat del díptic presenta dos aspectes de la mateixa fase o situació perquè el desenvolupament simbòlic, l’habilitat de paraula, el conte... tant com el misteri, l’ocultació, la valoració del secret, les caixes, els diaris secrets... es desenvolupen a partir del descobriment de la seva identitat, llavors desenvolupa (...) la simbolització de tots els objectes substitutoris, que amaga per a tenir-los sempre presents i plens de poder.


SOLARIS

impresió estocástica sobre paper fotográc 29,7x29,7 cm Vaig trobar un munt de cadiras de plástic cremades i va ser força inspirador. Aquestas formes uents, que a vegadas estan plenes d´organicitat em recordavan el llibre de Lem i les estructures que es formaven en aquell món. .. Una cosa de què m’alegre tant és poguer sorprendre’m i meravellar-me per detalls que altres passen de llarg... Aquesta és una foto d’una sèrie de vint que vaig imprimir sobre paper de qualitat.


FATA

escultura. metall_paper_vidre_cera_terra_1cockroach 58x39x25.5 cm “Aquesta reexió no està dirigida principalment cap a l’astrologia, sinó als determinismes en general. Determinismes religiosos o supersticiosos... determinismes cientícs, socials, culturals o genètics. Determinismes de qualsevol classe. És quotidià trobar aquest tipus d’actituds en tot el món, més o menys conscientment. Vam arrossegant aquesta actitud com una cultura heretada des de fa segles però l’actitud més intel·ligent i honesta és l’indeterminisme. Fins i tot el concepte de tolerància ha de comprendre’s com una actitud indeterminista, en el sentit que una cultura aliena és respectable perquè és tan subjectiva com la nostra... i potser no volem que siguen tolerants amb la nostra manera de comportar-nos? “La distinció entre veritat i certesa és crucial, perquè la confusió d’ambdós termes està d’algun mode després de la majoria de temptacions idealistes del pensament modern. L’epistemóleg no pot renunciar a la certesa, perquè és la pedra de toc de tot empenyorament cientíc, però el refutacionisme popperià sosté que només cap tenir certesa de l’error: la veritat és sempre incerta, està sempre sotmesa a conjectures; la qual cosa no la menyscaba en gens ni mica, ja que no la afecten en si mateixa, sinó només al subjecte que tràc aristotèlicament d’adequar a ella el seu pensament. Dit d’una altra manera: la veritat no és ni certa ni incerta, simplement és. El que sempre és incert és la seua possessió i el que pot arribar a ser cert és la consciència de estar lluny d’ella.” “La defensa de la llibertat dels individus i les societats enfront de les pretensions tiràniques que tracten de (i sovint aconsegueixen) subjugar-los explica l’apassionada impugnació del determinisme.”


PORT. AND DNA

pintura. fusta_pintura acrílica_metall_dna 70x50x2,5 cm Cal considerar el retrat com una representació de signes d’identitat exposats a la galeria, sovint amb petits detalls simbòlics... Però és representació... Avui més que mai la identitat es “identica” amb el nostre codi més personal, el de les nostres cèl·lules. Realment no pot haver-hi res que ens identiqui més. Si un autoretrat és quelcom tan variable com el rostre, que pot ser reconegut com una variable amb les mateixes possibilitats de ser certa o falsa... No pot haver-hi millor intenció d’identicació que deixar en ell els mateixos plans que ediquen la nostra matèria.


NOVIA R.M.

instalació-happening. paper_tinta_temps-entropía 11x14,5 cm Recordava la història del “Ready-Made Trist“. Duchamp va penjar, o va manar penjar, a l’exterior de casa seva, al costat d’una nestra, d’un clau, un llibre de geometria, que va estar exposat al clima canviant i es va anar desballestant i fent mal bé. El llibre va estar exposat a la fúria dels elements. Volia fer notar un detall cert i poc comentat... així que vaig fer un anunci i el vaig deixar com a element exposat a les fúries. A la sala de certa Escola d’Art, on estan les màquines de refrescs, hi ha un tauler per a anuncis. El lloc és visitat sovint i l’anunci va estar allí diversos dies. Deia: “Cerco Novia Formal. Escriure i enviar foto verdadera a gavrielorsamael@hotmail.com (abstenirse gent de ...) Regularment anava a fer fotos per a observar els canvis. Passats alguns dies, algú va escriure amb un retolador negre: “Pon tu foto y...“ Passats alguns dies més, amb bolígraf blau, algú va escriure una etxeta i la frase: “y si tú buscas novia x internet, es que eres + feo que tu puta madre!“ Dies més tard, amb semblant lletra, van escriure: “nos abstenemos voluntariamente“. També havien escrit amb bolígraf blau, roig i retolador groc, tapant en part el missatge: “FEO!!!“ Passats altres pocs dies, vaig anar a veure si hi havia novetat i havien apegat un cromo adhesiu d’un fox terrier, amb la frase: THE DOG. Prou dies després, vaig passar per allí i vaig trobar dos escrits diferents, un deia: “Gordo“. L’altre deia: “FLAGIO“... (???). El paper estava en prou mal estat i mig arrancat i se mal aguantava amb una xinxeta. Vaig decidir que ja estava acabada l’acció i me lo vaig portar. Em sorprèn la quantitat d’agressivitat que va despertar l’anunci. Per descomptat, ningú va escriure al correu electrònic...


Y

impresió estocástica sobre paper fotográc 29,7x42 cm La circumstància de l’artista és la de viure perillosament. No necessàriament han de ser les seves activitats més arriscades, encara que a vegades ho siguin. Més propiament, es tracta dels riscs inherents a l’exercici de la seva voluntat que ho fan particularment odiós per als normals, els psicòpates quotidians, els autoritaris, els covards. Sovint es fa necessari l’ús indiscriminat de contradiccions, màscares de poder o camuatge. Abans de tot ha de conèixer-se el terreny i els seus perills per a caminar amb seguretat el nostre camí. Es preguntava el lósof com es possible que la falacia tingui tant d’exit. Ens llençan al damunt un quantitat de tòpics deterministes, i ridículs, per usar-los en les reunions i en les converses casuals, ¡Què es guardi el que faci notar el poc sentit de quelcom que escolti...!!!


FEMMEBLANCHE

readymade-happening. polímer_tinta_paper 17x9x1 cm Havia de fer una activitat per a una assignatura d’un curs que estava fent en aquell moment. Vaig agafar la perxa i li vaig escriure la frase (va ser un afortunat psicolapsus perquè volia escriure una altra frase). Li vaig dir a la gent que s’acostesin a l’objecte i ho estudiesin i desprès vaig repartir papers perquè escriguesin les seves impressions, que van ser les següents: -

penjador anticonceptivo.cuelgue.tijera.plástico.forma.sujeto.presencia.dedos.tacto penjador.tisores (ha estado bien) percha es una percha es un elemento de descarga de emociones, o eso parece. parecen dos cosas en una: una percha y un consolador. consumismo, palabras sobre un plástico frío percha blanca. ojos y cara objecte amb la utilitat de penjar algun tipus de prenda de roba no tocar. fragilidad petalos de cielo dentro de la mujer blanca forma fálica, con lo cual se interpreta una unión o atracción sexual hacia una FEMME, que se completa con la punta de tijeras que pueden cortar. deseo<=>dolor elemento viril. laforma de la sexualidad. colgador de calcetín con forma de mujer la moda percha. blanca. la mujer de color blanche. relación mujer-percha


HARTE

pinturescultura. fusta_cement_pintura acrílica_vidre 70x50x2 cm És el que tracto, miratges. Capes incessants només vistes com si la primera de totes fóra l’única però s’està esquerdant i es veu la de baix i la de baix de la de baix... Segueixo creient en l’artista i la seva essència no ha canviat: fer art. Com sempre mantenir-se a sure, seguir nadant, resistir. L’art segueix existint; encara sort perquè el ser humà només és real quan fa art. Unicáment. Això és important. Només existeix mentre fa art, en el moment què el fa. En qualsevol altre cas, no. Serà productor o consumidor però no serà real. O estarà aquí mirant quelcom o li farà una foto algú, tampoc serà real. Només quan es fa art, en qualsevol altre cas no. Serà quelcom maquinal, formarà part d’un procés, d’una llista, d’una estadística...


SISIFUSINGANS...

escultura. fusta_guix_pintura acrílica 68x20x20 cm En el Hades, a Sisiphus lo tenían entretenido con la obligación de cargar una gran roca hasta la cima de un montículo pero cuando llegaba arriba la piedra volvía a rodar abajo y todo era vuelta a comenzar continuamente. Además, la gura también quiere recordar al gigante que cargaba con el peso del mundo. Es que Sisiphus era famoso por su gran ingenio y había engañado hasta la misma muerte. También era el padre (según se dice) de Ulises. Estos personajes son símbolos de la gente que confía en si mismo, más que en destinos prejados y esto los convierte, losocamente, en muy actuales... Y no hablo de confundir nunca con cualquier propaganda ni tonterias comunes. La identidad es algo fantástico porque la más valorable es la personal, la de uno mismo: y se sabe que está hecha de tantos cuentos... Pero la otra! ... esa identidad que quiere aglutinar a mucha gente, por cultura o cualquier otro motivo... esa es muy peligrosa! Esa identidad no es tal, es engaño, es querer jugar a algún juego de warcraft, todo un ordenamiento, un manejo. Es coger la identidad individual y romperla, se coge otra y otra... y se rompen. Se rompen muchas y se bate una bonita muerte de Gea. Yo sigo creyendo en el arte y el artista pero es algo que tiene que ver con la identidad individual, es un gesto losóco que rearma la vida y la libertad, incluso encadenado o enjaulado. Esto siempre existe aunque no sea lo mass media. Luego, las identidades uniformadoras, nos pintan modas y rayas. Y entonces te encuentras con que todo el mundo tiene su lista de reconocimientos formales y opiniones preconcebidas. Las más de las veces, sólo hay un par de mótivos para querer conocer gente. Lo demás es incierto. Al crearse las identidades colectivas, se crean un montón de archivistas, controladores y una pasta enlodada que atrapa al libre quiera o no quiera.

Emilius  

algunos de mis trabajos

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you