Page 1

PÁGINA 1

Transició i democràcia a Espanya fins a l'actualitat.

TÍTULO DEL BOLETÍN


VOLUMEN 1, Nº 1

Índex. La Transició (1975-1978) ……………………………………………………………...

PÁGINA 2


Volumen 1, nº 1 Fecha del boletín

Microsoft

Transició i democràcia a Espanya fins a l'actualitat. Puntos de interés especial:  La Transició (1975-1978).  La democràcia (19792000).

La Transició (1975-1978). La Transició Espanyola és el període històric durant el qual es va dur a terme el procés pel qual Espanya va deixar enrere el règim dictatorial del general Francisco Franco i va passar a regir-se per una constitució que consagrava un Estat social i democràtic de Dret. Hi ha una àmplia diversitat d’opinions respecte a les dates que marcarien el començament i la finalització del període i, per tant, els límits del mateix. Centrant-se en el que sol considerar-se pels historiadors com el més precís, s’iniciaria amb la mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975, després de la qual l’anomenat Consell de Regència va assumir, de forma transitòria, les funcions de la Direcció del estat fins al 22 de novembre, data en què va ser proclamat rei davant les Corts i el Consell del Regne Aria Navarro i Joan Carles I. Finalment el President del Govern va presentar la seva dimissió al rei el dia 1 de juliol de 1976. Arias Navarro seria

succeït en el càrrec per Adolfo Suárez , qui s’encarregaria d’entaular les converses amb els principals líders dels diferents partits polítics i forces socials, més o ments legals o tolerades, de cara a instaurar un règim democràtic a Espanya. El camí utilitzat va ser l’elaboració d’una nova Llei Fonamental, la vuitena, la Llei per a la Reforma Política que, no sense tensions, va ser finalment aprovada per les Corts i sotmesa a referèndum el dia 15 de desembre de

1976. Com a conseqüència de la seva aprovació pel poble espanyol, aquesta llei es va promulgar el 4 de gener de 1977. Aquesta norma contenia la derogació tàcita del sistema polític franquista en només cinc articles i una convocatòria d’eleccions democràtiques.

Delimitació del període. No hi ha acord entre historiadors i periodistes respecte a quines serien les dates d’inici i final de la Transició, sent l’únic període sobre el qual hi ha consens en el comprès entre la mort del dictador Francisco Franco el 20 de novembre de 197 i la celebració de les primeres eleccions democràtiques el 15 de juny de 1977.

No obstant això, molts historiadors retarden el final del període fins a l’aprovació de la Constitució el desembre de 1978, moment en què consideren culminat el procés de transició institucional. Altres perllonguen una mica més el període, fins a

la celebració de les primeres eleccions celebrades d’acord amb la nova llei fonamental al març de 1979.


PÁGINA 4

TRANSICIÓ I DEMOCRÀC IA A ESPANYA FINS A

La Revolució del Clavells. El 25 d’abril de 1974 a Portugal es va produir amb èxit un aixecament militar per provocar la caiguda de la dictadura de l’Estat novo sorgida el 1933, per donar origen a una república presidencialista democràtica. La situació de Portugal i la veïna Espanya tenien moltes diferències, però també similituds en el moment d'indicar la transició democràtica:

1.

Les dictadures de Portugal i Espanya eren les més longeves d’Europa, la portuguesa sorgida en 1933 i l’espanyola amb el cop d’estat de 1936 i la posterior Guerra Civil, comptant des del primer dia amb el suport de la dictadura portuguesa. 2. Les forces democràtiques de dreta o conservadors eren pràcticament inexistents en el vigília dels canvis socials i polítics que s’acostaven, tot i ser

3.

4.

gairebé inexistents, van aconseguir un 42,9% dels vots en les primeres eleccions democràtiques. Molts mitjans de comunicació d’ambdós països van ser censurats per la seva defensa dels nous canvis socials i polítics. La caiguda del règim portuguès va provocar una tremenda inquietud a les forces que recolzaven el règim franquista, ja que es van produir manifestacions multitudinàries a favor de la revolució...

Altres esdeveniments. - Assassinat per part d’ETA de Carrero Blaco el 1973, potencial successor de Franco. -La ferma aposta de la democràcia i la ‘ruptura democràtica’ de nous dirigents socialistes de l’interior, les tesis renovadores es van imposar a les de l’exili al Congrés de la UGT de 1971 i en el del PSOE de 1972.

- Gener de 1976, any que comença amb nombroses vagues. Una d’elles va ser la vaga general del 5 de gener, en vigiles des dia de reis, en què es paralitzen serveis tan imprescindibles

El paper polític del rei Joan Carles I. Davant l’agreujament de la malaltia del dictador, el 30 d’octubre de 1975, i per segona i última vegada, el príncep Joan Carles va assumir en funcions la Direcció de l’Estat. A la mort de Franco, el consell de regència va assumir, de forma igualment interina aquesta direcció. Joan Carles es va convertir dos dies després, el 22 de novembre, en rei, en virtut de la Llei de la Successió a la Prefectura de l’Estat. No obstant això,

la transició va haver de superar les resistències generades per propi règim, en un marc de tensions causades per grups radicals d’extrema Esquerra i grups franquistes d’extrema dreta. Davant la nova etapa històrica que s’obria, hi havia tres postures clarament diferenciades:

Els partidaris del règim franquista.

L’oposició democràtica, organitzada primer en dues associacions de partits polítics.

Torcuato Fernández Miranda, expresident interí del govern en 1973, professor de Dret Polític de Joan Carles I.


VOLUMEN 1, Nº 1

PÁGINA 5

Govern d’Arias Navarro. A mitjans de novembre amb Franco hospitalitzat, Carlos Arias Navarro va presentar la seva dimissió al llavors príncep, el que el va situar en una posició difícil. A principis de desembre Joan Carles va confirmar a Arias Navarro per presidir el seu primer govern, cosa que aquest va ignorar, rebuig reflectit en la sorpresa del rei en veure que el dia 6 de desembre no surt a la premsa aquesta ratificació.

No obstant això, el rei li va demanar ajuda, a la qual va accedir, per aconseguir el nomenament de Torcuato Fernández Miranda al capdavant de la presidència del Consell del Regne i de les Corts. Per a això es va ajustar a la les pautes marcades per la Llei Orgànica de l’Estat, sota les quals el Consell del regne va proposar una terna de candidats afins al franquisme: a més de Torcuato Fernández, estaven Licinio de la Fuente i Emilio Lamo de Espinosa i Enríquez de Navarra. D’aquesta manera, el rei va aconseguir situar aquest Fidel col·laborador ser al capdavant de la presidència del Consell del Regne i de les Corts. Fernández Miranda era un ell franquista que,

no obstant això, compartia amb el monarca la necessitat que Espanya evolucionés a un sistema democràtic, i, per això, aportarà els seus sòlids coneixements jurídics a aquest projecte.

Successos de Vitòria. Durant el mes de gener, uns sis mil treballadors iniciaven una vaga a Vitòria en contra del decret de topalls salarials i en defensa de millors condicions de treball. Dos mesos després convocaven per tercera vegada una vaga general que va ser massivament seguida el dia 3 de març. Aquest mateix dia la Policia Armada va entrar a l'Esglé-

sia Sant Francesc de Vitòria, en la qual estava previst realitzar una assemblea de treballadors i, fent cas omís de la decisió del rector i del contingut del Concordat, va comminar al desallotjament. Tot just uns segons després disparaven gasos lacrimògens en un recinte tancat i abordat de gent creant indignació i sobretot pànic. Els que van sortir per

Successos de Montejurra. Aquest atac armat, ocorregut en Montejurra el 9 de maig de 1976, va ser organitzat des del SECED (Servei Central de Documentació) amb el vistiplau governamental, utilitzant una de les dues corrents polítiques carlistes amb l’anomenada ‘Operació Reconquesta’ que es va saldar amb dos morts davant la escabotat i col·laboració de la Guàrdia Civil. En Montejurra, muntanya sagrada del carlisme,

se celebra anualment un Viacrucis des dels anys quaranta. Quan anava a començar la processó des del monestir d'Iratxe, un grup de seguidors de Sixte de Bordó van atacar a pedrades i cops de porra als reunits allà, partidaris de Carles Hug davant la impassibilitat de la Guàrdia Civil i la Policia Armada. Un dels agressors va esgrimir una pistola i va disparar, ferint de mort a un carlista.

davant mig asfixiats i amb mocadors a la boca van ser apallissats brutalment pels flancs i als del front els van disparar amb metralletes i pistoles. La policia va resoldre a trets la situació que ella mateixa havia creat, matant a Pedro María Martínez Oci. Dos obrers morts directament als lloc dels fets, quatre ferits molt greus...


PÁGINA 6

TÍTULO DEL BOLETÍN

L’escalada del terrorisme: ETA, GRAPO i la ultradreta. Els tres principals grups de terrorisme en aquest moment eren:

El grup maoista del GRAPO: atemptaven contra les forces armades i de seguretat perquè, segons les seves pròpies paraules, aquestes forces representen els instrumentes repressius d’un estat capitalista i opressor que enganya al poble treballador, bé amb la dictadura de Franco o amb la falsa democràcia occidental, liberal i burgesa.

La banda ETA era una barreja política de nicolaisme basc i marxisme leninisme revolucionari. El seu objectiu és atemptar contra interessos i persones del 'Estat, amb l’objectiu final d’aconseguir la independència.

Els grups de terrorisme tardo franquista que adoptaven diferents noms, encara que compartien un mateix discurs i fi, atacaven especialment als comunistes, tant a organitzacions com qual-

sevol persona a qui relacionessin amb ells.

Govern d’Adolfo Suárez. Adolfo Suárez González, president del govern d’Espanya durant la transició. Va ser Torcuato Fernández Miranda, com a president del Consell del Regne, qui va aconseguir que en les nova terna de candidats a la presidència del govern entrés Adolfo Suárez Gonzáles i a ell li correspondria realitzar una operació política d’evident dificultat: con-

vèncer els polítics del sistema franquista instal·lats a les Corts perquè desmantellessin aquest sistema. D’aquesta manera es respectava formalment la legalitat franquista i es vorejava, en el possible , el perill d’una intervenció de l’exèrcit en el procés de transició. Del nou govern es van auto excloure Fraga i Areilza, mentre que la representa-

ció militar va romandre invariable. Diversos del noues ministres pertanyien ja a associacions polítiques emparades per la nova llei. Adolfo Suárez va presentar el 6 de juliol per televisió un programa polític molt clar basat en dos punts:

Elaboració d’una Llei a la Reforma Política que, un cop aprovada per les Corts i pels espanyols en referèndum , permetria obrir un procés constituent per implantar a Espanya un sistema democràtic.

El projecte de Suárez es va anat aplicant sense dilacions entre juliol de 1976 i juny del següent any.

Programa polític de Suárez. (La Llei per a la Reforma Política). El projecte que es va elaborar pel govern al setembre havia d'obrir la porta un sistema de democràcia parlamentària. No concretava com havia de ser el nou sistema polític, simplement eliminava els obstacles que oferia el règim franquista a la implantació d'un sistema democràtic. Venia a ser, en realitat, l'acta de liquidació del franquisme aprovada per les pròpies Corts franquistes. Al llarg del mes de novembre la llei va ser de-

conservadors : el principal va ser Aliança Popular ( AP ) de Manuel Fraga , que va agrupar a part de la dreta post - franquista . Considerats de centre o reformistes : la UCD , d'Adolfo Suárez , aglutinant un heterogeni conjunt de grups moderats de dretes i esquerres d'ideologia diversa : dema cristians , socialdemòcrates o liberals ) , i una part del propi règim que recolzaven les noves reformes . També es consideren centristes alguns partits nacionalistes perifèrics , com el Partit Nacionalista Basc ( PNB ) i el Pacte Democràtic per Catalunya ( PDC ) liderat per la Convergència Democràtica de CataConsiderats d'extrema drelunya de Jordi Pujol i Miquel Roca . ta : els partits feixistes de Falange i Fuerza Nueva o el Considerats d'esquerra o progressistes , com el Partit Socialista Obrer Espanyol ( PSOE ) , en aquell moment de discurs partit pro - nazi CEDADE . exaltat , però d'estratègia política pragmàtica . Considerats de dreta o batuda per les Corts que, sota la presidència de Fernández Miranda, la van aprovar per 425 vots a favor amb 59 vots en contra i 13 abstencions. Amb aquests canvis , es van legalitzar els partits o organitzacions més importants :


VOLUMEN 1, Nº 1

PÁGINA 7

El Govern i l'oposició. Per donar credibilitat al seu projecte , adopta una sèrie de mesures polítiques . La primera d' elles és l'amnistia parcial del 30 juliol de 1976, ampliada al març de l'any següent i total al maig ; la Llei d'Amnistia va ser promulgada finalment el 15 d'octubre de 1977. Al desembre de 1976 es dissol el TOP . Al març de l'any següent es legalitza el dret bàsic de vaga ia l'abril es decreta la llibertat sindical . També es promulga una Llei Electoral amb les condicions necessàries per homologar-se amb les dels països amb un sistema de democràcia liberal i parlamentària . Amb totes aquestes mesures , Suárez anava complint

les condicions que exigien els grups de l'oposició des de 1974 . Aquestes forces s'havien reunit al novembre de 1976 per crear una plataforma d'organitzacions democràtiques . Suárez havia iniciat els seus contactes polítics amb l'oposició entrevistant-se amb Felipe González , secretari general del PSOE , a l'agost. L'actitud possibilista del líder socialista va donar ales a Suárez per portar endavant el seu projecte polític , però tothom percebia clarament que el gran problema per a la normalització política del país seria la legalització del PCE . Aquest constituïa , en aquell moment , el grup polític més organitzat i amb major nombre de militants

de l'oposició, però en una entrevista amb els comandaments més destacats de l'exèrcit al setembre , ells li van manifestar clarament la seva oposició frontal a la legalització del PCE.

Adolfo Suárez González.

El Govern i l'exèrcit. Adolfo Suárez coneixia bé que l'anomenat búnquer , entre d'altres format per José Antonio Girón i Blas Piñar i que comptava com a mitjà afí al diari El Alcázar. Suárez tenia molt bons contactes amb oficials de l' exèrcit que exercien una evident influència sobre importants sectors militars . Aquestes forces podien constituir un obstacle insal-

vable i fins i tot un perill de cop d' estat per a la reinstauració d'un règim de govern militar . Per salvar aquesta dificultat , Suárez va intentar recolzar-se en militars liberals del cercle del general Díez - Alegria , als que va intentar col ·locar en llocs de responsabilitat , com el general Manuel Gutiérrez Mellado . Però , al juliol de 1976 , el vicepresi-

dent per a assumptes de defensa era encara el general Fernando de Santiago que pertanyia al nucli més immobilista . De Santiago , inquiet per la primera amnistia, es va oposar frontalment al setembre a la Llei de Llibertat Sindical . El 21 de setembre Suárez va destituir a De Santiago i va nomenar en el seu lloc al General Manuel Gutiérrez Mellado , el que li va ocasionar nombrosos enemics i oposició que aguditzaria amb la legalització del PCE mesos més tard , amb la dimissió immediata del Ministre de Marina .

L'increment del terrorisme. El País Basc es va mantenir , al llarg de tot aquest període , en plena ebullició política . Les reivindicacions d'amnistia política , especialment la setmana pro amnistia del 8 al 15 de maig en què van morir set persones per la repressió , 14 van obligar a Adolfo Suárez a anar- concedint en diferents etapes fins a arribar a l'amnistia total d'octubre de 1977 . Però els enfrontaments continus entre

policia i manifestants no ajudaven precisament a asserenar els ànims . ETA , després d'una certa treva en l'estiu de 1976 , va reprendre els seus atemptats a l'octubre. Però va ser sobretot entre desembre i gener quan es va desencadenar un conjunt de violentes accions que van deixar la situació social i política en una posició molt inestable .El GRAPO actuo amb diverses bombes i el segrest de dos importants

personalitats del règim : el president del Consell d'Estat , José María d'Oriol , i el General Villaescusa , president del Consell Superior de Justícia Militar . Mentre duraven aquests segrestos , es produeix l'esmentada Matança d'Atocha , un comando de la ultradreta mata cinc advocats del Partit Comunista d'Espanya a Madrid . Diversos dies abans havien mort a mans de policies antiavalots dos estudiants durant diferents manifestacions . Però , per primera vegada , bona part dels líders de l'oposició reunits amb el president del Govern van publicar un comunicat de denúncia del terrorisme i de suport a l'actuació de Suárez . No obstant això , les forces del búnquer es van aprofitar de la inquietud del moment per denunciar que el país s'estava precipitant en el caos.


VOLUMEN 1, Nº 1

PÁGINA 8

Les eleccions. Eleccions generals espanyoles de 1977 Les eleccions generals del 15 juny 1977 van donar la representació a quatre partits polítics, els tres primers d'ideologia reformista o progressista, fonamentalment: UCD 31,1%, PSOE 28,6%, PCE 9,4% i el partit conservador AP amb només 8,5%. Destaca el fort suport local obtingut per partits nacionalistes, especialment a Catalunya amb el bloc PDC i País Basc amb el PNB.

Els governs d'UCD. El partit guanyador , UCD , va formar govern durant dues legislatures , el juny de 1977 i març de 1979 , però va haver de comptar amb el suport o el beneplàcit d'altres partits al no comptar amb la majoria absoluta d'escons al Parlament . Els règims pro autonòmics : Catalunya , País Basc i Galí-

cia . [ Modifica] Després de les eleccions , amb els resultats a Catalunya i País Basc , el govern va permetre la creació d'institucions pro autonòmiques . Va concedir autonomia provisional a les regions els diputats , constituïts en assemblees parlamentàries , així ho van sol · licitar . Era la primera baula de

Corts constituents : la constitució de 1978 [ editar ] Article principal : Constitució espanyola de 1978 El nou Parlament va formar una ponència que va començar a treballar en la redacció d'una nova Constitució a l'estiu , amb el consens de les principals forces polítiques en temes com ara el paper de l'exèrcit, els drets històrics , la situació de Navarra . Al juliol de 1978 , el Congrés

dels Diputats aprovava el text constitucional per una àmplia majoria que incloïa als conservadors d'Aliança Popular i al PCE . Alguns partits d'extrems van votar en contra i altres com el PNB , que havia estat exclòs de la ponència constitucional malgrat ser majoritari al País Basc , van demanar l'abstenció . La Constitució va ser aprovada en sessió conjunta pel

l'estructura territorial que ja estava pactada en la nova Constitució . La primera preautonomia concedida va ser la de Catalunya , el 29 de setembre es va restablir la Generalitat de Catalunya i Josep Tarradellas , històric polític nacionalista a l'exili , es va convertir en el seu nou president el 23 d'octubre . Al País Basc , els ideals estaven dividits entre nacionalisme o espanyolisme . Així es demostra en un míting que va realitzar el partit socialista en aquestes terres , el qual van intentar evitar partits de nacionalisme extrem. la situació política era dominada pel PNB , que reclamava incorporar a Navarra a l'autonomia formada per Biscaia , Guipúscoa i Àlaba , amb la distorsió d'ETA . L'assemblea de parlamentaris bascos , en la qual es van negar a participar els navarresos , va negociar amb el Govern la creació d'un Consell General Basc , aprovat el 6 de gener de 1978. A Galícia , amb majoria de la UCD , es van sumar a la preautonomia amb la creació de la Junta de Galícia , al març de 1978 .

Parlament i el Senat en el mes d'octubre . El 6 de desembre es va sotmetre la Carta Magna a referèndum amb una aprovació majoritària , excepte en algunes províncies i al País Basc on es va obtenir una important abstenció .


PÁGINA 9

TÍTULO DEL BOLETÍN

Govern del PSOE. Les eleccions d'octubre de 1982 van donar la majoria absoluta per primera vegada al PSOE , que havia estat durant dues legislatures el principal partit de l'oposició en els governs de la UCD . En el XXVIII Congrés del PSOE ( maig de 1979 ) el seu secretari general , Felipe González , no va voler assumir les tendències revolucionàries que semblaven dominants en el partit , de manera que va presentar la dimissió . Però la convocatòria d'un congrés extraordinari mesos després li va permetre reconduir el partit cap a una línia més moderada i assumir de

nou el càrrec . Al llarg de 1982 el PSOE va confirmar la seva línia moderada amb l'acostament al grup socialdemòcrata de Fernández Ordóñez , recentment escindit de la UCD . L'obtenció de la majoria absoluta en tres processos electorals consecutius ( 1982 , 1986 i 1989 ) va permetre al PSOE legislar i governar sense establir pactes amb altres forces polítiques . D'aquesta manera , va poder convertir en lleis molts dels punts del seu programa . La còmoda majoria política

D'altra banda es va donar la reconversió industrial , propiciada per molts factors , entre els quals cal destacar una crisi econòmica que es va anar aguditzant durant les últimes legislatures , un enorme endeutament de l'Estat derivat de la despesa pública descontrolat o dues vagues generals dels dos principals sindicats la Unió General dels Treballadors i Comissions Obreres . També apareixerien els auto denominats Grups Antiterroristes d'Alliberament ( GAL ) , organitzacions il·legals dedicades a la lluita contra el terrorisme i hereves del terrorisme d'Estat tardo franquista . Finalment van sortir a la llum diversos casos de corrupció de càrrecs públics adscrits al PSOE , que van contribuir a accentuar el desgast de la imatge pública del partit . D'entre tots ells, cal destacar els anomenats Cas Filesa i Cas Roldán .

de la qual va gaudir va permetre al país molt de respir de tranquil · litat i estabilitat política , després dels intensos i violents anys de la transició . El triomf electoral del PSOE el 1982 ( amb més de 10 milions de vots ) va inaugurar una etapa de govern , amb quatre legislatures totals , que va transformar profundament Espanya . Felipe González , secretari general del PSOE , va ocupar la Presidència del Govern , amb Alfonso Guerra com durant molt temps Vicepresident del Govern , fins a la seva dimissió per la seva implicació en un cas de corrupció política amb el seu germà com a principal acusat . Durant el govern del PSOE es produiria la integració a la Comunitat Econòmica Europea ( CEE ) , les reformes laborals amb nous convenis normatius consensuats entre patronal i treballadors , les inversions socials (especialment en Educació i Sanitat ) , el desenvolupament de l'organització territorial autonòmica i la modernització de les infraestructures . Després d'uns últims anys de continu desgast social i polític , en les eleccions generals de 1996 el principal partit de l'oposició, el Partit Popular liderat per José María Aznar , aconsegueix la majoria simple .


PÁGINA 10

TÍTULO DEL BOLETÍN

Comunitat Econòmica Europea. Un cop assegurada la democràcia, els principals països europeus van acceptar la seva integració a la CEE, després de vint anys de la primera petició. Les negociacions van ser ràpides i van aconseguir que Espanya fos membre de ple dret a la CEE, actualment denominada Unió Europea, des del 1 de gener de 1986.

l'estil dels Estats Units d'Amèrica del Nord. El 1992, la CEE va signar el Tractat de Maastricht que transformava la Comunitat en Unió Europea i establia una futura moneda única, l'euro.

Des de llavors, aquest espai econòmic comú permet el lliure trànsit de persones, mercaderies, capitals i serveis entre els països membres. L'estructura política, amb parlament, Comissió i Tribunal Europeu persegueix a llarg termini construir una unió política, a

OTAN. En els últims moments del govern UCD, Calvo-Sotelo va aconseguir que el Parlament autoritzés l'ingrés d'Espanya a l'Organització del Tractat Atlàntic del Nord (OTAN). El 10 de desembre de 1981 es va signava a Brussel·les el protocol d'adhesió, amb un 43% d'espanyols

en contra segons algunes enquestes d'opinió. El PSOE, quan guanya les eleccions, paralitza l'ingrés i promet un referèndum per treure Espanya de l'aliança militar. No obstant això, a mesura que passen els anys, canvia la seva posició en adonar que s'exigeix com a requisit per a una plena

incorporació d'Espanya al bloc occidental i europeu. Al març de 1986, celebra el referèndum amb un resultat favorable a l'adhesió.

Educació. L'aplicació del Dret constitucional a l'educació va guiar la tasca del govern. En l'ensenyament universitari, la Llei de reforma universitària de 1983 va concedir autonomia de gestió a les universitats, va facilitar la creació d'universitats privades i va ampliar el nombre de matriculats gràcies a la quasi-gratuïtat de matrícules ia una àmplia política de beques.

En l'ensenyament secundari i primària, es va garantir l'escolarització obligatòria per a tota la població menor de 14 anys des de 1985 i de 16 anys des de l'entrada en vigor de la LOGSE el 1990. El govern crea un sistema educatiu de tres vies: educació pública, educació privada, i col · legis concertats la gestió recau en una empresa o organització privada però la despesa dels alumnes ho paga l'Estat, per així intentar

oferir la major taxa d'escolaritat possible.


VOLUMEN 1, Nº 1

PÁGINA 11

Economia. La crisi econòmica , iniciada en part per factors interns i externs com la crisi del petroli de 1973 , reactivada el 1979 , havia creat una situació de recessió industrial, amb fàbriques o maquinària obsoletes i sectors industrials deficitaris . Per al treballador suposava l'atur ( fins al 20 % el 1985 ) , la pujada contínua dels preus ( fins al 25 % anual d'inflació ) . La reconversió industrial es va aplicar a la indústria naval , la siderúrgia i la indústria tèxtil , sectors desfasats en tecnologia , mal ubicats geogràficament i escassos de competitivitat enfront dels productes europeus i asiàtics . En els

primers moments , l'ajust va incrementar el tancament de fàbriques i l'acomiadament de treballadors , creixent el descontentament social contra un govern socialista que actuava , en principi , contra els interessos de la classe obrera .

govern va restringir la circulació de capital , amb alts tipus d'interès bancari , i va moderar el creixement salarial . Això finalment va desembocar en una reeixida vaga general contra el govern del PSOE el 14 de desembre de 1988 amb els dos principals sindicats al cap, UGT i CCOO .

La reforma fiscal va perseguir l'economia submergida o els diners negre , i es va crear l'Impost de Valor Afegit ( IVA ) comú a la resta de països europeus , va augmentar la pressió fiscal sobre les rendes del treball i del capital per tal d'aconseguir més recursos i sanejar l'Estat. Per controlar la inflació , el

Infraestructures. La necessitat de modernitzar les obsoletes infraestructures va llançar el govern a una despesa pública desaforat. Des de 1985, la xarxa de carreteres va millorar en duplicar la longitud de carreteres (més de 7000 km), el ferrocarril va evolucionar cap a serveis més moderns i amb més rendibilitat i amb l'aposta de l'Alta Velocitat Espanyola (AVE) entre Sevilla i Madrid, amb projectes per a un futur estendre a Barcelona, València, Alacant o Múrcia.

Título del artículo interior Este artículo puede incluir 75-125 palabras. La selección de imágenes o gráficos es importante al agregar contenido al boletín. Piense en el artículo y pregúntese si la imagen mejora el mensaje que intenta transmitir. Evite seleccionar imágenes que parezcan estar fuera de contexto. Microsoft Publisher incluye miles de imágenes prediseñadas que puede importar

a su boletín, además de herramientas para dibujar formas y símbolos. Una vez elegida la imagen, colóquela cerca del artículo. Asegúrese de que el pie de imagen está próximo a la imagen.

Pie de imagen o gráfico.


PÁGINA 12

TÍTULO DEL BOLETÍN

L’Espanya democràtica 1975-2000.

El procés constitucional. A les poques setmanes de la seva elecció , les Corts van iniciar els treballs per elaborar la Constitució . Les Corts elegides el 1977 es van convertir immediatament en Corts Constituents . Es va triar una Comissió Constitucional i aquesta va triar a set diputats per ela-

borar un primer text com a projecte constitucional . Aquests set diputats , els " pares de la constitució " van ser Gabriel Cisneros , Miguel Herrero de Miñón i José Pedro Pérez Llorca d'UCD ; Gregorio Peces Barba del PSOE ; Jordi Solé Turá del PCE ; Miquel Roca , en representació de Minoria Catalana i del PNB ; i Manuel Fraga d'AP . L'absència

d'un representant del PNB lligada a la qüestió dels " drets històrics ", va tenir greus conseqüències ja que el principal partit nacionalista basc no va donar suport finalment el text constitucional . La paraula que més es va utilitzar durant el procés de redacció de la constitució va ser la de " consens" . Es tractava d'evitar la trista tradició espanyola de " constitucions de partit " que havien marcat especialment el nostre segle XIX . Aquelles qüestions que suscitaven més diferències van ser redactades de tal manera que poguessin ser acceptades per les diverses forces polítiques . Aquesta és la raó de la certa ambigüitat que es pot trobar en alguns articles de la Constitució . Després de la seva debat al Congrés i al Senat , el text final va ser aprovat en el Ple del Congrés dels Diputats per 316 vots a favor , 6 en contra i 3 abstencions . Finalment , el Projecte de Constitució va ser sotmès a referèndum dels ciutadans el 6 de desembre de 1978. La Constitució va quedar aprovada amb un 87,87% de vots afirmatius .

Pie de imagen o gráfico.


VOLUMEN 1, Nº 1

PÁGINA 13

LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA. LA CONSTITUCIÓ DE 1978. (Esquema) I. ELS ÚLTIMS ANYS DEL FRANQUISME .

b ) Govern d'Arias Navarro .

Davant la sorpresa general , el successor de Carrero va ser Arias Navarro, que forma govern amb predomini de franquistes purs . No obstant això pretendre doa) La tensió en el si del franquisme entre les nar una imatge de dues postures continuen . ruptura amb l'etapa de Carrero i en un discurs pronunciat davant les Corts al En el tema anterior estudiàvem la tensió en el si febrer del tardofranquisme entre de 1974 semblava adoptar una via les diferents famílies , veurem ara de forma aperturista en declarar partidari de esquemàtica com eren aquests certes reformes i enfrontaments que es resumien en el xoc entre de l'aprovació d'un estatut d'Associacidues formes oposades d'encarar el ons (esperit del 12 de febrer ) . futur davant la mort propera del dictador : Tema L'estatut es va estar estudiant durant 16 . L'Espanya democràtica . tot l'any i es va aprovar el 21 de desembre, però era poc viable (els 2 partits havien de quedar sota el sostre dels • immobilistes , partidaris de mantenir i fins i tot Principis Fonamentals del Moviment ) endurir la política interna . No va acontentar a l'oposició i exigia del règim . Aglutinats al voltant de Carrero Blancada vegada co , eren els " franquistes purs" i més la petició de reforma constituciopartidaris de mantenir els principis fonamentals nal . del règim . D'altra banda , el 28 d'abril, el falan• aperturistes , facció que creia en les possibiligista i exministre Girón de Velasco , tats d'obertura de l'antiga llançava al diari "A dalt " , una furiosa dictadura . A personalitats ja citades ( com Fraga crítica contra l'aventura del "12 de ) s'uneixen els intents reformistes de : Febrer" . - José Solís , va intentar legalitzar els sindicats , La confrontació es va fer intensa i el però el seu projecte no va veure la llum . mateix Arias Navarro es va desdir del - Torcuato Fernández Miranda , formulava un que s'ha dit i va donar projecte d'associacionisme marxa enrere , pronunciant a Barcelopolític , disposat per ser discutit en la sessió del na, un discurs que suprimia l'esperit consell de Ministres . Però a les de 9.36 hores del mateix dia , moria assassinat obertura . víctima d'un atemptat terrorista l'almirall La zigzaguejant escalada d'obertura / Carrero Blanco, amb aquesta mort no només repressió era tallada de soca-rel en el moria aquest projecte , sinó la peça mestra de la mes de havia d' haver estat la persona cridada a garan- octubre, pel mateix Franco , que havia tir la continuïtat del règim rebut en Pardo un dossier sobre els excessos de la premsa i la televisió , exigeix a Carlos Arias Navarro el cessament immediat del Ministre Pío Cabanillas , ministre reformista que era acusat de massa simpatia cap a l'oposició catalana . L'aventura del canvi havia acabat . 1 . Factors de crisi del règim franquista . Govern de 1973 .

c ) Malaltia del dictador . El 9 de juliol de l974 , es produeix la primera malaltia de Franco , ingressa en una clínica per ser tractat d'una flebitis , l'endemà passat pateix un empitjorament i Arias obté de paraula la conformitat de Franco i li planteja al Príncep Joan Carles que assumeixi la Prefectura de l'Estat amb caràcter provisional . Però el problema de la monarquia queda resolt . Les relacions entre Franco i el senyor Joan, que sempre havien estat tibants , s'encenen el 1975 . El 14 de juny , davant un grup d'espanyols que el visitaven a Estoril ( Portugal ) , Joan ha assegurat no haver-se sotmès mai a aquest poder personal . La reacció a aquestes paraules va ser precipitada , Franco va prohibir al senyor Juan trepitjar terra espanyola , sense informar abans el príncep .


PÁGINA 14

d) Circumstàncies adverses . Veurem en aquest apartat les principals dificultats que va haver de encarar un règim polític gairebé moribund . Crisi econòmica de 1973 , els efectes havien començat a notar : pujada de els preus , augment de l'atur i la inestabilitat social , descens del turisme , retorn de emigrants i disminució de divises . Procés de descolonització : després de concedir la independència al Marroc ( 1956 ) ja Guinea ( 1969 ) , es planteja el problema del Sàhara , on el Front Polisario reclama el final de la presència espanyola . Però al Marroc , país que reclama també el territori , el 1975 el rei Hassan II pren la iniciativa organitzant la Marxa Verda ( 350.000 civils més tropes a la rereguarda ) envaeixen " pacíficament " el territori espanyol. Davant l'agonia del dictador i el risc d'un conflicte es va arribar als acords de Madrid pels que l'antic territori espanyol es repartia entre el Marroc i Mauritània . Factors externs que feien inviable la pervivència del franquisme : El 25 de abril de 1974 , en l'anomenada revolució dels Clavells , queia a Portugal la dictadura de Salazar, aquest fet no era en absolut favorable per als franquistes . D'altra banda es s'intensifiquen les pressions de la Comunitat Econòmica Europea contra Franco : s'exigia a Espanya estructures democràtiques si volia el seu ingrés en aquesta associació . les pressions exteriors també van augmentar per part de dos tradicionals amics del règim : Estats Units i l'Església nascuda del Concili Vaticà II . En ambdós casos es criticava la manca de llibertats . Factors interns : En el polític el rei no volia el continuisme i desaparegut Carrero no havia personalitat que fos capaç d'imposar-se al rei , i en conseqüència , mantenir el franquisme . L'increment del terrorisme d' ETA va fer augmentar encara més la inestabilitat política i la incertesa .

TÍTULO DEL BOLETÍN

2 . Organització de l'oposició. L'oposició és conscient que la fi està pròxim i es comencen a realitzar els primers contactes per organitzar l'Espanya democràtica . a) Forces polítiques a l'exterior que s'oposen a la continuïtat del franquisme . Dins de la " il · legalitat" i actuant tant dins com fora del país , les principals formacions polítiques oposades al franquisme van ser: - Monàrquics partidaris de retornar al sistema constitucional , amb Juan de Borbó . - PSOE . És un partit dividit entre els partidaris d'un sistema republicà i la no col · laboració amb els comunistes per una banda i els partidaris de la monarquia constitucional i la col · laboració amb tots els partits polítics per assegurarla. al Congrés de Suresnes , celebrat en aquesta localitat pròxima a París el 1974, va ser elegit com a Secretari General del Partit , Felipe González , imposant-se la tendència socialista de monarquia constitucional . - PCE , s'havia renovat i rejovenit , promovia també la formació d'un front comú antifranquista , defensant la reconciliació nacional i la superació de els rancors provocats per la Guerra . El seu secretari a l'exili va ser Santiago Carrillo , partidari d'un comunisme democràtic , no sotmès als dictats de la URSS . Aquests dos últims partits , rivals i molt actius , van teixint aliances amb forces polítiques diferents de cara a aconseguir els seus objectius .


VOLUMEN 1, Nº 1

PÁGINA 15

b ) Els primers passos per formar aliances .

c ) El paper dels aperturistes a l'interior.

Al juliol de 1974 : es constitueix a París la Junta Democràtica , integrada pel PCE , el secretari era Santiago Carrillo , Comissions Obreres , Partit Socialista Popular ( dirigit per Tierno Galván ) , Carlistes , polítics vinculats a Don Joan, entre altres . Reclama una total "ruptura " amb la legalitat de la dictadura i la brusca desaparició del sistema franquista . Gairebé un any després , al juny de 1975 , el PSOE (el secretari era ja Felip González) va animar a la formació de la Plataforma de Convergència Democràtica , a imitació de la iniciativa Comunista . A la Plataforma s'adhereixen els dem cristians i liberals , alguns carlins i partits d'extrema esquerra . Van optar per la via de la " Reforma" o " ruptura pactada " , és a dir , la transformació de la dictadura a democràcia partint de la seva pròpia legalitat , i fins i tot comptant amb la voluntat de les forces aperturistes . De nou es manifesten les discrepàncies entre comunistes i socialistes , però ambdues tendències coincideixen en la necessitat d'acabar amb la dictadura , la no col · laboració en la política d'Arias i la necessitat d'una reforma constitucional .

A més d'aquestes forces " il · legals" , a l'escenari que decideix quin serà el futur polític d'una Espanya sense Franco també compte el paper polític exercit pel cada vegada més fort sector aperturista del franquisme del que parlàvem abans ( Fraga , Fernández Ordóñez , Pío Cabanillas ... ) , reclamen una reforma constitucional a partir d' les institucions i les lleis franquistes . En aquest punt coincideixen amb les idees de la Plataforma de Convergència Democràtica . d) La convergència de les aliances anteriors: la Plata junta . En aquestes circumstàncies mor el Cap d'Estat , 20 de novembre de 1975. Arias Navarro era l'encarregat de donar la notícia el país i de llegir el testament polític de Franco . La imperiosa necessitat d'acords entre tots els sectors que s'oposen a la continuació del franquisme fa que s'iniciï el camí cap a la transició . a la primavera de 1976 es formaria la Plata junta ( també coneguda com Plataforma de Coordinació Democràtica ) , on convergeixen les dues organitzacions esmentades anteriorment ( Junta Democràtica i Plataforma de Convergència ) per actuar conjuntament , per fixar objectius comuns : - Ruptura pactada amb el govern a través d'un període constituent - Liberalització dels presos polítics i retorn a Espanya dels exiliats - Restabliment de les llibertats i drets humans . - Legalització de partits polítics i sindicats - Reconeixement de les autonomies regionals .


PÁGINA 16

TÍTULO DEL BOLETÍN

Cop d'estat a Espanya de 1981. El cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 a Espanya, també conegut com 23F o 23-F, 3 va ser un intent fallit de cop d'Estat perpetrat fonamentalment per alguns comandaments militars, el episodi més conegut va ser l'assalt al Congrés dels Diputats per un nombrós grup de guàrdies civils al comandament es trobava el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, durant la sessió de votació per a la investidura del candidat a la Presidència del Govern, Leopoldo CalvoSotelo, de la UCD.

Antecedents. El Cop d'Estat de 1981 es troba estretament relacionat amb els esdeveniments viscuts durant la Transició Espanyola. Quatre elements van generar una tensió permanent, que el govern d'UCD no va aconseguir contenir: els problemes derivats de la crisi econòmica, les dificultats per articular una nova organització territorial de l'Estat, les

accions terroristes protagonitzades per ETA i la resistència de certs sectors de l'exèrcit a acceptar un sistema democràtic.

Operació Galàxia. Els primers símptomes de malestar en l'exèrcit van aparèixer a l'abril de 1977, quan amb motiu de la legalització del PCE, el dia 9 d'aquest mateix mes, Dissabte Sant, va dimitir l'almirall Pita da Veiga, ministre de Marina, i el Consell Superior de l'exèrcit va emetre una nota en què manifestava la seva disconformitat amb aquesta legalització, encara que la acatés. Al novembre de 1978 va tenir lloc la desarticulació de

l'Operació Galàxia, un intent colpista per la qual el seu principal responsable, Antonio Tejero, va ser condemnat a set mesos de presó.


VOLUMEN 1, Nº 1

PÁGINA 17

Crisi. Mentre creix la voluntat colpista en sectors de l'exèrcit i de l'extrema dreta, el govern progressa en l'inici de la dècada cap a una profunda crisi, que durant 1980 es tornarà cada vegada més insostenible. Entre els principals esdeveniments destaquen la dimis-

Pie de imagen o gráfico.

sió del ministre de Cultura, Manuel Clavero, el 15 de gener, la remodelació del govern el 3 de maig, la moció de censura presentada contra Adolfo Suárez per part del PSOE els dies 2830 de maig, la dimissió el 22 de juliol del vicepresident del Govern, Fernando Abril Martorell, que produeix una nova remodelació al setembre, i l'elecció a l'octubre de Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón com a portaveu del grup parlamentari centrista, candidat alternatiu a l'oficial (Santiago Rodríguez-Miranda )

promogut per Suárez.

Título del artículo interior Este artículo puede incluir 100-150 palabras. El tema de los boletines es casi interminable. Puede incluir artículos sobre tecnologías actuales o innovaciones en su campo. Quizá desee mencionar las tendencias comerciales o económicas, así como realizar predicciones. Si el boletín se distribuye

internamente, puede comentar las mejoras que se van a llevar a cabo. Incluya cifras de los beneficios para mostrar el crecimiento de su negocio. Algunos boletines incluyen una columna que se actualiza en cada edición; por ejemplo, los últimos libros publicados, una carta del presidente o un editorial.

También puede mostrar el perfil de nuevos empleados, clientes o distribuidores.

Título del artículo interior Este artículo puede incluir 75-125 palabras. La selección de imágenes o gráficos es importante al agregar contenido al boletín. Piense en el artículo y pregúntese si la imagen mejora el mensaje que intenta transmitir. Evite seleccionar imágenes que parezcan estar fuera de contexto. Microsoft Publisher incluye miles de imágenes prediseñadas que puede importar

a su boletín, además de herramientas para dibujar formas y símbolos. Una vez elegida la imagen, colóquela cerca del artículo. Asegúrese de que el pie de imagen está próximo a la imagen.

Pie de imagen o gráfico.

“Incluya aquí una frase o una cita del artículo para captar la atención del lector”.


Microsoft Dirección del trabajo principal Línea 2 de dirección Línea 3 de dirección Línea 4 de dirección

Éste es un lugar ideal para insertar unas líneas acerca de la organización. Puede incluir el propósito de la misma, su misión, la

Teléfono: 555-555-5555 Fax: 555-555-5555 Correo: alguien@example.com

fecha de su fundación y una breve historia. También puede incluir una lista de los tipos de productos, servicios o programas que ofrece la organización, la zona en la que trabaja (por ejemplo sur de España o mercados sudamericanos), así como un perfil de los

¡Estamos en la Web! example.com

tipos de clientes o miembros a los que atiende. Resulta también muy útil especificar un nombre de contacto para aquellos lectores que deseen obtener más información acerca de la organización.

Organización

Lema o eslogan de la empresa

Título del artículo de la página posterior Este artículo puede incluir lista de nombres de todos 175-225 palabras. los empleados. Si el boletín es para plegarSi tiene precios de produclo y enviarlo por correo, este tos o servicios estándar, artículo aparecerá en la puede incluir una lista en parte posterior. Por tanto, este espacio. También puees una buena idea que de hacer referencia a cualquier otro modo de comunipueda leerse de un vistazo. cación que haya creado Un modo de llamar la atención del público es incluir una sección de preguntas y respuestas. Recopile preguntas que haya recibido desde la última edición o resuma algunas que se realicen con frecuencia acerca de su organización. Una lista de los directores de la organización da un toque personal al boletín. Si la organización es Pie de imagen o gráfico. pequeña, quizá desee enumerar la

para su organización. Si dispone de espacio, puede insertar una imagen prediseñada o algún otro gráfico.

Si_  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you