Issuu on Google+

Animació vocacional

Animació Vocacional SUBSIDI VOCACIONAL PER A LES COMUNI TATS

ABRIL DE SALESIAN S I FILLES DE MARIA AUXIL IADORA

2010 1.- Ambientació El temps pasqual ens parla de resurrecció, de vida, de projectes, de noves metes i reptes. El temps pasqual ens convida a obrir els ulls per a comprovar com és de gran la bondat del Déu de la Vida. En aquesta celebració, a la vegada que demanem al Senyor obrers per als seus camps, volem obrir els ulls al nostre món, a la nostra realitat; per tal que, renascuts en la nit de Pasqua, renovem la nostra fidelitat vocacional.

2.- Audició: “Abre los ojos” (Nico) Cerré Cerré Cerré Cerré

los ojos, no te vi, y no te sentí. los ojos, me perdí en la soledad. los ojos y mi corazón dejó de latir, los ojos, me adentré en la confusión.

Abrí los ojos, renací, y te encontré. Abrí los ojos y te vi y me puse a andar. Dejé los miedos a luchar, mi pasividad. Y ahora no hay nada ajeno a mí, todo habla d e ti. DECID Í MIRAR LA REALIDAD Y NO DEJARME LLEVAR POR LOS FALSOS DIOSES DE LA GRA N CIUDAD DECID Í CAMBIAR LA REALI DAD, Y NO ME DEJÉ ARRASTRAR POR AQUELLOS QUE MANTIE NEN LAS COSAS COMO ESTÁN... Y TE DIGO: ¡ABRE LOS OJOS, TIENDE TU MANO! ¡ABRE LOS OJOS A LA REALI DAD (BI S)...

¡A TU REALI DAD! Fuimos saliendo del guión, de esa “gran verd ad” que nos recuerda que “triunfar” es mirar por ti, que los demás están de más, a no ser que esté n a nuestros pies, para servir, usar y tirar. Nos empeñamos en cambiar lo que no anda bien nos implicamos más y más... ya no hay march a atrás. y aunque no es fácil navegar siempre a contra mar quien nos empuja fue capaz de andar sobre e l mar. DECID Í MIRAR LA REALIDAD… Y TE DIGO: ¡ABRE LOS OJOS, TIENDE TU MANO! ¡ABRE LOS OJOS A LA REALIDAD! ABRE LOS OJOS ¡CRISTO HA VENCID O!


Animació vocacional ALZA TUS MANOS ¡ALELUYA! ABRE LOS OJOS ¡HA RESUCITADO!

¡TIENDE TUS MANOS A LA REALIDA D...! ¡A TU REALI DAD! (Si es vol, en lloc d’escoltar la cançó es pot cantar “Si creiem que és vivent”, cantoral MD n. 355).

3.- Lectura del Nou Testament (Mc 10,46-52) Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: -Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: -Fill de David, tingues pietat de mi! Jesús s'aturà i digué: -Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: -Coratge! Aixeca't, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: -Què vols que faci per tu? El cec respongué: -Rabuni, fes que hi vegi. Jesús li digué: -Vés, la teva fe t'ha salvat. A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

4.- Reflexió evangèlica - Jesús està sortint de Jericó per iniciar l'últim tram del seu recorregut cap a Jerusalem. A més dels seus deixebles hi ha una gran multitud, segurament amb l'expectativa del que va a succeir a Jerusalem. - Però tot s'interromp amb la presència de Bartimeu (que tradu ït pot venir a significar el fill de l'honrat o benvolgut ), el qual és descrit amb tres característiques: captaire, cec i situat al costat del camí (no en el camí), el que contradictòriament el fa ser un menyspreat. Qui per a Déu és el fill benvolgut, és el menyspreat per a la societat. Com que és un captaire, és un dependent dels altres, no té autonomia, no ha pogut desenvolupar-se com a persona. Com que és cec, és considerat un pecador. I per estar al costat del camí és un exclòs. - No obstant això, Jesús s’atura al costat del camí. El Déu compassiu i misericordiós mai no és sord al clam del seu poble. En aturar-se Jesús, tot s’atura. Qui estava a la vora del camí és convidat per Jesús a posar-se en el camí. Jesús no el crida directament sinó que busca una mediació, per això li diu probablement a algun dels seus deixebles que el cridi. - La pregunta de Jesús “què vols que faci per tu?” és la mateixa que havia fet als fills de Zebedeu en el text anterior (Mc 10, 36). Mentre els Fills de Zebedeu li demanaven poder (asseure's a la dreta i a l'esquerra), el cec només li va demanar que pogués veure, és a dir, poder deixar de ser depenent (captaire) i arribar a ser autònom, deixar de ser considerat un pecador (cec) i ser un home nou, deixar de ser exclòs (al costat del camí) per a estar en el cor del camí, que és Jesús. - Jesús li diu “vés-te’n, la teva fe t'ha salvat”. El miracle no es presenta com un fet espectacular, sinó com el fruit d'un procés de reconeixement entre Jesús i el cec. Jesús ha reconegut la fe del cec i el cec ha reconegut Jesús com el Fill de Déu. El cec llavors recobra la vista pel seu esforç (fe) i per la misericòrdia de Jesús. Els miracles sempre depenen de nosaltres. - Després de recobrar la vista, Bartimeu va seguir Jesús pel camí. El captaire, cec i exclòs a la vora del camí, ara està en el camí, però no en qualsevol camí, sinó en aquell que segueix les petjades de Jesús.

5.- Testimon i vocacional: “Obrir els ulls als més necessitats”. Mikel és un antic alumne de la Casa salesiana de Deusto, en Bilbao. És enginyer i en les darreres setmanes ha viatjat a Kènia com a voluntari amb la intenció de treballar en un orfenat amb nens del carrer. Les seves vivències i la seva reflexió ens poden ajudar a entendre que “obrir els ulls” és molt més que mirar amb atenció. “Obrir els ulls” és per a nosaltres, consagrats, estimar amb decisió i generositat.


Animació vocacional Hola a todos de nuevo desde tierras keniatas. El tiempo pasa deprisa aquí, y ya hace más de diez días desde que llegamos. He tenido que hacer las cuentas y es que aquí la vida va a otro ritmo. Me he acostumbrado a no llevar reloj, como debe ser en vacaciones, y a hacer las cosas sin prisas, dedicando el tiempo que es necesario en cada instante, y lo demás, ya se verá. Y es que ya lo dice la canción: “no siempre lo urgente es lo importante”. En este tiempo, hemos tenido la posibilidad de conocer muchas cosas nuevas. Parecemos niños descubriendo el mundo por primera vez: olemos las plantas y flores que nunca hemos visto, saboreamos cualquier comida con el interés de la primera vez, y descubrimos las historias que hay detrás de cada persona que se cruza en nuestro camino. Cada día trae nuevas experiencias, que tratamos de capturar para siempre. Una vez en Nanyuki, conocimos a la familia con que nos alojamos. Rose es nuestra segunda madre, nuestra madre africana. Ella, que dirige la escuela primaria de Nanyuki y el proyecto Toto Care, nos cuida con mimo y esmero, mostrándonos cuanto hay que aprender y conocer, explicándonos con paciencia y haciéndonos sentir en casa a miles de kilómetros de nuestros hogares. La escuela es un pequeño conjunto de casitas de madera con un suelo inestable lleno de agujeros y tablones sueltos, un techo ondulado de metal, que imposibilita las clases cuando llueve, sin luz ni agua, más allá del cercano río. Tiene una pequeña biblioteca, que sirve de recepción para las visitas, y donde cuelgan algunas fotos que han sufrido el paso del tiempo. En el centro, una zona verde con algunos árboles y flores, donde la hierba tiene dificultades para crecer: en parte por las lluvias intermitentes, en parte por las pisadas de los niños que juegan. Los niños varían en edad desde los 3 años a los 14. El primer día, nos presentan a los niños más pequeños. En sus uniformes rojos, ajados por el paso del tiempo, nos reciben sonriendo, juegan con nosotros, cantan y saltan. Corren a nuestro alrededor, sorprendidos por las evidentes diferencias, hasta agotarnos. Sus fuentes de energía son mucho más profundas que las nuestras, y pronto necesitamos un descanso. Sus grandes ojos, con un cristalino fondo blanco, y sus sonrisas son impagables. Está claro que nos dan más de lo que reciben de nosotros. Cada uno de estos chicos y chicas tienen una historia, un pasado y un presente fuera de la escuela, a menudo desolador. El proyecto Toto Care, que comenzó como una escuela privada, se ha convertido con el tiempo en un lugar que recoge a los niños sin familia, o en condiciones terriblemente difíciles, que no pueden pagar los estudios, único vehículo que puede sacarles un día de la miseria en que se encuentran. Son los hijos de padres aniquilados por el Sida, niños abandonados a su suerte, o niños de familias en la extrema pobreza. Pero nada de eso puede adivinarse en su mirada. Sólo una mirada realista y compasiva, una mirada de fe, puede entender en profundidad su auténtica situación existencial, su necesidad de Dios y de sentido. Mikel Clérigo

6.- Oració universal Déu ens segueix demanant que obrim els ulls a la realitat, a les necessitats del nostre món, de la gent que comparteix camí amb nosaltres, dels nostres germans de comunitat, dels nostres joves i destinataris. Només una mirada de fe ens ajudarà a “veure amb el cor”, igual que Bartimeu, igual que Mikel, que Don Bosco, que Maín... La Pasqua omple d'esperança la nostra mirada i ens anima a pregar el Senyor pel bé de la seva Església. - Per l'Església, perquè segueixi estenent el Regne de Déu entre tots els homes. PREGUEM EL SENYOR.


Animació vocacional - Per tots els Salesians i Salesianes del món, perquè visquem amb alegria la nostra vocació de lliurament al Senyor, obrint els nostres ulls als joves més necessitats. PREGUEM EL SENYOR - Per tota la Família Salesiana, perquè visqui amb alegria el seu compromís salesià i sigui exemple de vida cristiana per a altres homes i dones, joves i nens. PREGUEM EL SENYOR - Per aquells joves que senten una especial simpatia i admiració per la vocació salesiana. Que el Senyor els il ·lumini i els acompanyi, a través d'adequades mediacions, en el seu camí de discerniment vocacional. PREGUEM EL SENYOR

7.- Pare nostre 8.- Pregària final: “Una mirada de fe, una mirada compromesa”. Jesús, no tens mans. Només tens les nostres mans per construir un món on habiti la justícia. Jesús, no tens peus. Només tens els nostres peus per posar en marxa la llibertat i l’amor. Jesús, no tens llavis.

Només tens els nostres llavis per anunciar a tot el món la Bona Notícia. Jesús, no tens mitjans. Només tens la nostra acció per aconseguir que tots els homes siguem germans.

Jesús, nosaltres som el teu Evangeli, l’únic Evangeli que la gent pot llegir, si les nostres vides són obres i paraules eficaces.


Pregària d'Animació Vocacional - ABRIL 2010