Page 1

fm st 2012 PÀG. 1


Colla Vella, El D Drac, Ball B de D Diables, Colla Jove, L’Àliga, À g Ball B de D Diales de Sitges, S g Colla de l’ABPS, ABPS Ball B de Bastons, B Colla Jove, J Ball B de Bastons, Colla Noies, B B Ball de Gitanes , B BT, B Ball de B Bastons, Colla M Mitja j a, B Ball de B Bastons, Colla Vella, B Ball de Cercolets, AB ABPS, S B Ball de Pasorets, l’ABPS, ABPS Ball B de Panderetes, P ABPS, ABPS Ball B de Cintes, ABPS, ABPS Ball B l e Gitanes, ABPS, AB S La Moixiganga, M g g ABPS, AB S Colla Jove de Castellers de Sitges, S g Grallers, S Sacs de Gemecs, Gegants g de la Vila, Gegants g A Amerianos,, Gegants g M Moros,, Cabeçuts, ç ,B Ball de D Diables,, Colla Vella,, El Drac, D , Ball de Diables, B D Colla Jove, L’Àliga, À g Ball B de Diables D de Sitges, S g Colla de ABPS ABPS, B Ball de B Bastons, Colla JJove, B Ball de B Bastons, Colla Noies, B Balll e Gitanes , BT, B Ball B de Bastons, B Colla Mitjana, M j Ball B de Bastons, B Colla Vella, B Ball de Cercolets, AB ABPS, S B Ball de Pastorets, l’ABPS, AB S B Ball de Paneretes, ABPS ABPS, B Ball de Cintes, ABPS ABPS, B Ball de Gitanes, ABPS ABPS, La Moixiganga, M g g ABPS, ABPS Colla Jove J de Castellers de Sitges, S g Grallers, S Sacs e Gemecs, Gegants g de la Vila, Gegants g A Americanos, Gegants g M Moros, Cabeçuts, ç ,B Ball de D Diables,, Colla Vella,, El D Drac,, B Ball de D Diables,, Colla ove, L’Àliga, À g B Ball de Diables D de Sitges, S g Colla de l’ABPS, AB S Ball B de Bas B ons, Colla Jove, J Ball B de Bastons, B Colla Noies, Ball B de Gitanes , B BT, Ball B l eB Bastons, Colla Mitjana, M j B Ball de Bastons, B Colla Vella, Ball B de Cercoets, ABPS, ABPS Ball B de Pastorets, P l’ABPS, ABPS Ball B de Panderetes, P ABPS, ABPS Ball B l e Cintes, AB ABPS, S B Ball de Gitanes, AB ABPS, S La M Moixiganga, g g ABPS, AB S Colla ove de Castellers de S Sitges, g Grallers, S Sacs de Gemecs, Gegants g de la Vila,, Gegants g A Americanos,, Gegants g M Moros,, Cabeçuts, ç ,B Ball de D Diables, Colla Vella, El D Drac, Ball B de D Diables, Colla Jove, L’Àliga, À g Ball B de D Diales de Sitges, S g Colla de l’ABPS, ABPS Ball B de Bastons, B Colla Jove, J Ball B de Bastons, Colla Noies, B B Ball de Gitanes , B BT, B Ball de B Bastons, Colla M Mitja j a, B Ball de B Bastons, Colla Vella, B Ball de Cercolets, AB ABPS, S B Ball de Pasorets, l’ABPS, ABPS Ball B de Panderetes, P ABPS, ABPS Ball B de Cintes, ABPS, ABPS Ball B l e Gitanes, ABPS, AB S La Moixiganga, M g g ABPS, AB S Colla Jove de Castellers de Sitges, S g Grallers, S Sacs de Gemecs, Gegants g de la Vila, Gegants g A Amerianos,, Gegants g M Moros,, Cabeçuts, ç ,B Ball de D Diables,, Colla Vella,, El Drac, D , Ball de Diables, B D Colla Jove, L’Àliga, À g Ball B de Diables D de Sitges, S g Colla de ABPS ABPS, B Ball de B Bastons, Colla JJove, B Ball de B Bastons, Colla Noies, B Balll e Gitanes , BT, B Ball B de Bastons, B Colla Mitjana, M j Ball B de Bastons, B Colla Vella, B Ball de Cercolets, AB ABPS, S B Ball de Pastorets, l’ABPS, AB S B Ball de Paneretes, ABPS ABPS, B Ball de Cintes, ABPS ABPS, B Ball de Gitanes, ABPS ABPS, La fm st 2012 PÀG. 2


Sumari Salutació del BATLLE

PÀG. 2

Programa Oficial PÀG.

Miquel Forns i Fusté Batlle de Sitges

Salutació del REGIDOR

Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges

PÀG. 4

Magí Almirall i Hill Regidor de Tradicions i Festes

Salutació del PRESIDENT

PÀG. 6

Programa Oficial PÀG.

Rafel Font i Buixens President de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla

Salutació del RECTOR Mn. Josep Pausas i Mas

PÀG. 8

Rector de la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges

El PENDONISTA de la Festa Major

PÀG. 10

Trino Carbonell i Àlvarez, per Francesc Parra

La PENDONISTA de Santa Tecla

PÀG. 12

El PREGONER de la Festa Major

PÀG. 14

Sandra Rubí Gonzàlez, per Marc Hill

Miquel Marzal i Ortiz, per Jordi Cubillos

Els autors del CARTELL

PÀG. 16

Viki Gallardo i Montornés / Edu Sentís i Perelló per Cèlia Sànchez-Mústich

“Diyous aprés fo festa”: FESTES I CELEBRACIONS A SITGES ELS DARRERS SEGLES MEDIEVALS Carme Muntaner i Alsina Historiadora

LES TRES INAUGURACIONS DE L’HOSPITAL DE SANT JOAN

PÀG. 18

PÀG. 24

Roland Sierra i Farreras Escriptor i Administrador de l’Hospital entre 2006 i 2011

DAVANT D’UN CARTELL DAVANT DELS CARTELLS DE LA FESTA MAJOR

PÀG. 30

Frederic Montornés Crític d’art i curador d’exposicions independent

LA POESIA DE LA FESTA Xavier Gimeno

Escriptor

ELS BALLS PARLATS, TRADICIÓ I ACTUALITAT

PÀG. 34 PÀG. 40

Josep Bargalló Investigador de la cultura popular Montserrat Palau Professora de la Universitat Rovira i Virgili

Bandera de Sant Bartomeu Lídia Gázquez

TAPATAST

PÀG. 45

46 58

PÀG. 44

Santa Tecla, Festa Major Petita de Sitges CONVERSA DE FESTA

PÀG. 70

CONVERSA DE FESTA

PÀG. 72

CONVERSA DE FESTA

PÀG. 74

CONVERSA DE FESTA

PÀG. 76

CONVERSA DE FESTA

PÀG. 78

Lydia Mestres Vicente UNA SITGETANA DE TRADICIONS Joan Yll Martínez (JYM) Escriptor

Xavier Salmerón, candaler LA FESTA MAJOR FA PAÍS Vinyet Panyella Escriptora

Blai Fontanals UN MODEL PER RETROBAR LA TRADICIÓ Dani Picas Ribalta Membre de la Junta de l’ABPS

Lorena Merlos LA BOJA LES TORNA BOGES Albert Sàez Periodista

Lambert Gràcia, “Gari” EL FOC ENCÉN LA FESTA Rita Marzoa Periodista

LA PROCESSÓ

PÀG. 80

Xavier Pagès i Corella Compositor i director musical

POEMES PER A “LA PROCESSÓ” PÀG. Joan Duran i Ferrer Poeta. President de l’ABPS

82

Amb dibuixos d’Artur Duch

A mode d’epíleg... EL TÍTOL DE SITGETÀ

PÀG. 86

Antoni Sella i Montserrat President de la Societat Recreativa El Retiro

Fes-te AMIC de la FESTA MAJOR! Crèdits i agraïments

PÀG. 88

PÀG. 89

Plànols de les Processons

PÀG. 90


Benvolguts sitgetans i sitgetanes,

Diuen que conèixer és estimar. La Festa Major i Santa Tecla són les festes del calendari sitgetà que de ben segur aglutinen més persones, més opinions, més sentiments i emocions. Són, sense cap mena de dubte, les nostres festes. Aquelles que tots estimem d'una o altra forma, i que a més són un referent festiu i patrimonial de la nostra Catalunya, un senyal d’identitat.

fm st 2012 PÀG. 4


l e d ó i c a Salut E L L T A B

ttgées s u F i s n r o F l e u Miq Batlle de Si

Amb innocència i alegria en la infantesa, amb passió i eufòria en la joventut, amb calma durant la maduresa, amb nostàlgia en la vellesa però sempre amb un profund sentiment d'estima, perquè al cap i la fi la celebració dels nostres patrons representen el que som, el que ens defineix, el que volem ser. Unes festes vives, que canvien però que alhora s'arrelen segles enllà i que, una vegada més, malgrat les dificultats que patim celebrarem. I enguany ho celebrarem amb austeritat volguda, un valor que sovint s’ha perdut de vista, perquè al cap i a la fi el que és important no és el quant sinó el com, el per què, el amb qui. La història i el temps tenen l’enorme capacitat de ressituar-nos. Només en comptades ocasions no s'ha celebrat la Festa Major a la nostra vila - les epidèmies de còlera, les guerres carlines, la pèrdua de les colònies, la Setmana Tràgica i la Guerra Civil -. Així doncs, les festes en honor als nostres patrons volen ser malgrat tot i una vegada més, amb esforç i amb il·lusió, cada casa, cada família que celebrarà la festa més important del calendari sitgetà, aquella que per molts marca l'inici d'un nou any, d'una nova i renovada etapa. Sitgetanes i sitgetans, gaudim de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Que aquests dies ens serveixin per fer foc nou i continuar el camí. Recuperem la il·lusió dels infants, sentim-nos joves de nou vivint intensament amb tota la força i vitalitat, aturem-nos un moment enmig del brogit per estimar als nostres amb calma i recordem aquells que ja no hi són amb un somriure còmplice. És això la Festa Major, això i moltes coses més, perquè la Festa Major i Santa Tecla són allò que ens defineix com a poble: el soroll, el brogit, la rialla però també allò particular i íntim que sentim ben endins. Visca Sitges i Visca la Festa Major!

fm st 2012 PÀG. 5


La Festa i la feina Mires el rellotge del Cap de la Vila, les dotze. Quina gentada, cada any tens més ganes que arribi aquest dia, a aquesta hora. Lluny, Sant Francesc avall sonen les gralles, com si una processó multitudinària envaís la vila. La pell se’t posa de gallina i comença un riu d'emocions que et transporta per llocs coneguts: morterets, cívica, castell de focs, revetlla, matinal, ofici ... llocs sempre il·lusionadors, on tens

mil records, on connectes amb els teus, amb els que van ser-hi i amb els que hi són. Sant Bartomeu i Santa Tecla són sempre iguals i sempre diferents, ell com un riu ràpid i torrencial, ella plena de nens i d’amics, de veïns propers. Les hores passen com segons i els dies com hores, gaudeixes de cada moment, concentrat. Per què això només et passa per Festa Major? Per què no aplicar això a la resta de la teva vida? Per què no viure la feina com la Festa? Durant la Festa Major t’impliques com mai en els actes. Dediques hores a assajar, a preparar un gran àpat per Sant Bartomeu, a organitzar un pica-pica

fm st 2012 PÀG. 6


l e d ó i c a Salut R O D I G E R

ilstesl irTraadllicioinsH lm Fe Magí A i Regidor de

per al castell de focs. Fas molta feina i la fas amb il·lusió, amb cura, amb estimació, ja que per a tots les activitats de Festa Major són com un regal. Durant la Festa fem feina amb il·lusió. De la Festa n’ets curós, la vigiles i la mimes fins al darrer detall. Mirant que sigui perfecte. Saps que l’emoció no està en les grans decisions, saps que el que emociona, el que et fa vibrar de la Festa són els petits detalls i per això els cuides. L’espardenya blava a la dreta, la cara seriosa dels bastaixos, l’espai de temps entre els morterets. La Festa és una suma de petits detalls emocionants per mimar, petits detalls que fan una Festa perfecta. La Festa la vius amb un somriure. Una bona Festa Major arregla un mal any. A les dificultats hi poses bona cara. Et cremen les carretilles, eixorden els trons o t’empenyen els bastoners ballant la boja pel carrer Major, i somrius. Somrius des de dins ja que les dificultats són també part de la teva forma de gaudir de la Festa, de viure la Festa en positiu. No busques la Festa, mai ningú busca la Festa, la Festa la crees tu, es fa entre tots. A la nit si no hi ets tu, no hi ha revetlla, balles i ets tu qui fa el ball, si no balles no hi ha ball. I de matinada vas a la matinal, per a uns tard per a altres aviat, la matinal està allà perquè hi ets tu, perquè hi som cada un de nosaltres. Mirant, tirant de faixes, badallant. La matinal es crea activament. Aquests són dies difícils, sigues valent, canvia les coses. Porta els valors de la Festa a la feina. I així ja no buscaràs feina, la crearàs, i serà una feina viscuda en positiu, una feina que voldràs que sigui perfecte, una feina que faràs amb il·lusió. El canvi ets tu, el canvi sóc jo, el canvi som cadascú de nosaltres, el canvi és veure la vida diferent i viure-la diferent gaudint-la al màxim. Gaudim com mai de Sant Bartomeu i de Santa Tecla, ens ho mereixem!

fm st 2012 PÀG. 7


Aquestes són les notes més esperades, les que ens fan posar la pell de gallina, ens entelen els ulls, ens fan sentir un calfred que ens recorre tot el cos... Llavors, un aiguabarreig de sentiments ens envaeix el nostre cor: som sitgetans i sitgetanes. Cap a mitjans d’agost, quan els dies comencen a escurçar-se i podem gaudir d’unes magnífiques postes de sol que, si som capaços de a mirar-les i no tan sols de veure-les, ens ompliran d’una pau i tranquil·litat que ens ajudaran a valorar la importància de les petites coses, Sitges es troba en plena ebullició turística. El nostre poble és ple de visitants, però els sitgetans i sitgetanes sentim un neguit, tenim un sentiment d’il·lusió difícil d’expressar: s’acosta la nostra Festa Major. Per aquestes dates, al capvespre, al pati de casa, podem sentir la remor de les diferents colles de grallers, que fa dies que fan llavi i assagen les peces que estrenaran a l’entrada de grallers i que tantes emocions ens generaran; de més lluny, el repic dels Bastons i Pastorets, les castanyoles de les Gitanes... i, al fons, el toc dels timbals dels Diables. Tothom l’espera, des dels més grans fins als més petits, i tots la senten de diferents maneres, cadascú des de les seves emocions i sentiments! Els nadons, encara amb el xumet, espantats i sense

fm st 2012 PÀG. 8


l e d ó i c a Salut T N E D I S PRE

sa ean uor ix nFetstia B cl Te nt Rt deaflaeColmFisso Sa Maj i ió de

Presiden saber ben bé què passa, van amb els seus pares a veure la imatgeria exposada a l’Ajuntament. Molts aprofiten per desprendre’s del seu valuós tresor, que tant de temps els ha acompanyat i que després podem observar decorant, de diferents formes i colors, Gegants, Drac i Àliga. Els infants compten els dies que falten per a la Festa, i aprofitant les seves joguines representen el nostre folklore: construeixen dracs, gegants, àligues, desgranen els diferents balls amb qualsevol ninot que troben i exposen la seva processó amb gran il·lusió. I els adolescents, que comencen a fer els dissenys de les samarretes, que es troben, que es reuneixen, que parlen, que discuteixen i esperen la Festa Major com el millor de tot el seu estiu. Els joves la viuen amb força intensitat, però de forma més reflexiva i, tot sovint, participant-hi de manera activa. I per als avis... quants records, quant de temps passat que els ve a la memòria! I com s’il·lusionen, en veure la mainada que en gaudeix. Tothom té la seva Festa Major, i la viu diferent dels altres, però és la nostra Festa, la de tots, la que ens uneix, la que ens identifica, la que reflecteix la nostra personalitat, la que ens estimem. Aquest any jo la viuré des d’una altra perspectiva, tenint en compte altres aspectes molt més amplis dels que havia viscut fins ara. La viuré des de l’organització. Una organització –que, per altra banda, si no existís, sempre he pensat que la Festa acabaria sortint sola...- complexa, difícil i amb moltes tecles i notes per afinar, sobretot en una època tan delicada com la nostra. Vull agrair des de aquí la feina feta per la resta de companys de la Comissió, ja que, com he dit, no ha estat una tasca fàcil i sense ells no hauria estat, ni de bon tros, possible. Malgrat les dificultats, crec que viurem una molt bona Festa Major. I desitjo que aquelles paraules que ens diem tots els sitgetans i les sitgetanes quan ens trobem el dia vint-i-tres, s’acompleixin. Sí, aquelles que ens regalem de tot cor i amb sentiment, aparcant diferències i oblidant-nos dels problemes quotidians. Per a mi és un honor ara, des d’aquestes ratlles, podervos-les fer arribar a tots i cadascú de vosaltres: que tingueu una molt bona Festa Major i que la gaudiu amb la màxima intensitat!

fm st 2012 PÀG. 9


Sant Bartomeu i Santa Tecla, testimonis de Jesús Ressuscitat

En els relats evangèlics de les aparicions de Jesús ressuscitat, l’experiència del retrobament dels deixebles amb el seu Mestre i Senyor -ara també amic i germà-, els fa passar del desànim, la desesperació i la incredulitat a l’alegria, a la fe, a l’audàcia del testimoniatge i a la disponibilitat per a la missió. L’Evangeli és per a tots els temps. Acollir la narració de les aparicions de Jesús ressuscitat als deixebles amb un cor net, sense prejudicis i abocat a la gene-


l e d ó i c a Salut RECTOR

atgses iaM s a s u a P p e s o Si J de . Mn quia de Sant Bartomeu i Santa Tecl

Rector de la Parrò

rositat, fa passar, també, del desànim a l’esperança, de la por a la fe, del desig a l’amor. La resurrecció és un esclat de llum i força que ultrapassa les previsions i les capacitats humanes, però de cap manera contradiu els nostres anhels i les nostres aspiracions. Ben al contrari, és acompliment i plenitud del que totes les cultures han cercat fent tentines en la penombra. Tanmateix, l’anunci de Jesucrist ressuscitat va topar amb una forta resistència tant en el món del jueus com en el món dels pagans. Els grups dels primers testimonis del ressuscitat era insignificant, dèbil i indefens davant el judaisme, davant el paganisme. La fe cristiana es va anar obrint camí pas a pas, a manera de ferment, i de forma molt senzilla en petits grups i comunitats que convivien immergits en l’ambient social i cultural primer de Palestina i, tot seguit, en el del món greco-llatí i fins als límits del món aleshores conegut. Aquesta fou l’obra apostòlica dels primers testimonis de la resurrecció de Jesús. I aquest és, també, el repte dels cristians d’avui. Un any més ens disposem a celebrar la Festa Major en honor a l’apòstol Sant Bartomeu, i al cap d’un mes honorarem Santa Tecla. D’una banda, la fe, i de l’altra, tot l’extens i ric patrimoni cultural, artístic, folklòric, musical, i un llarg etcètera, que acompanya la nostra Festa Major de Sant Bartomeu i, també, la Festa de Santa Tecla: fe i cultura en una mateixa celebració festiva, ben arrelada i popular. Un clar exponent del repte d’un autèntic testimoniatge cristià.

fm st 2012 PÀG. 11


A T S I N O El PEND r o j a M a t s e F a l de Carta oberta d’una camisa

dita tan popular del “suar la samarreta”, gairebé es podria dir que me l’he inventada jo!

Preparada com cada any per rebre les guspires de Festa Major, jo, la camisa ratllada i amb forats que tots coneixeu, estic ben contenta i alegre perquè, per uns instants, podré gaudir de la festa des de la finestra de casa, i rebré, així com cal, al Gloriós Patró Sant Bartomeu. Sí, ja ho sé, que potser no em trobeu prou digna i mereixedora d’aquest honor, però és que des del meu lloc habitual ja n’he viscut un bon grapat, de Festes Majors! Si és que aquella

Definitivament, sí que en sóc, de mereixedora d’un cert respecte: com totes les persones que, anònimes i des de la primera fila, contemplen, any rere any, la màxima expressió festiva de Sitges, he estat i continuaré sent una peça clau d’aquest antic engranatge que és la tradició. Com tots, jo espero la festa amb candeletes. Ai, l’olor de pólvora! Ai, els gegants! Ai, el so de gralles i de picarols! I ai...! I així podríem continuar i mai no

fm st 2012 PÀG. 12


z e r a v l À i l l e n o b r a ino C

Tr

acabaríem, doncs la llista dels moments festamajorencs imprescindibles és sempre interminable. I mira que n’he passat jo de moments amb en Trino... Pim! Pam! Cremades, guspires, Drac, Àliga, Diables...! Carretilles... i més foc! Ja en faig, de patxoca, ja...! Quina il·lusió: enguany sí que, i de forma literal, podré veure la festa realment des de fora. Insòlit! I és que el Pendonista d’enguany és aquell que fa anys que no estrena camisa per Festa Major! Sí, el mateix que, després d’un grapat d’estius, deixarà d’enfundar-se en la camisa de ratlles que us escriu aquestes línies, per gaudir la Festa des d’una perspectiva diferent, única i ben emotiva. Jo sé del cert –tot i que per aquelles èpoques em tenien ben desada a l’armari- que ell, en Trino, sempre amatent a les coses de la vila, va ser un esplèndid carnestoltes xinès, quan encara l’organitzaven els Paperets. I fins i tot sé que, de tant en tant, dóna vida a diferents personatges damunt de l’escenari i al costat de la Gent de Teatre de Sitges: des de L’Auca del Senyor Esteve, passant per El Poema de Nadal, La Venganza de Don Mendo, El Retaule de Sant Bartomeu, Don Juan Tenorio... per esmentar, només, les més recents actuacions. Parlo, però, d’oïdes, per què, com acabo de dir, a mi no m’hi duien pas, a veure-ho... I abans de tornar al calaix, aquesta petita indumentària festamajorenca que ja forma part del costumari sitgetà, us desitja a totes les sitgetanes, els sitgetans, i a totes les seves il·lustres samarretes festeres, una molt bona Festa Major. I a tu, Trino, ni que només sigui mentre els grallers enfilen el carrer de Sant Francesc, et demano que la gaudeixis amb mi -la teva inseparable i enyoradissa camisa- amb il·lusió i intensitat! La camisa d’en Trino (*) (*) des de la ploma d’en Francesc Parra

fm st 2012 PÀG. 13


A T S I N O La PEND Tecla a t n a S e d

fm st 2012 PÀG. 14


z e l à z n o G í b u R a r d San Dur el pes de la tradició Un anhel esdevingut realitat. Així de senzill. Com qui des de petit vol ser alcalde, dur els gegants o pregonar la Festa Major, la Sandra sospirava per carregar el pes de la tradició durant una Processó de Santa Tecla. Monitora i directora del seu enyorat Esplai, incondicional devota i ferma transmissora de la seva fe, la Parròquia ha decidit honorar-la amb aquesta responsabilitat i, de passada, demostrar que l’ostentació d’aquest amor no té edat. La pendonista més jove, exhibidora d’una absoluta empatia vers les seves predecessores, fa setmanes que s’emociona quan, de sobte, la seva ànima la transporta cap a uns carrers on rengleres de respectuosos sitgetans disposen un passadís celestial que condueix fins a la commovedora entrada triomfal. De sempre, ha vetllat racons ben especials per a viure, acompanyada d’amics i familiars, de forma discreta, els moments més especials de les nostres Festes Grans. Cofoia de mantenir el sa costum d’estrenar vano el dia del Pregó -element indispensable a l’hora d’Ofici-, enguany torna al balcó consistorial però, aquest cop, ocupant una posició central. Coneixedora del folklore d’aquí i d’arreu, farà bullir uns carrers sovint oblidats en aquestes dates. De ben segur que el veïnat ho viurà amb la intensitat i la solemnitat que mereix l’ocasió. Persona dolça i riallera de mena, amb caràcter quan ho exigeix el guió, treballadora, altruista i compromesa, farà partícips de la seva felicitat a totes i tots els qui estimem Sitges i les seves tradicions. Mare, filla, germana, esposa, amiga, convilatana i, ara, pendonista. El nostre penó està en bones mans. Marc Hill

fm st 2012 PÀG. 15


R E N O G El PRE r o j a M a t s e F a l e d El seny. L’erudició. La discreció. La temprança. Són algunes de les virtuts que tothom li confereix, a l’hora de fer-ne una glossa, al nostre benvolgut Pregoner d’enguany, l’amic Miqui Marzal. Compta amb premis i reconeixements ben merescuts, havent sabut ben divulgar els seus coneixements en obres com Sitges, l’encant de la tradició, o bé Cinc mirades al Carnaval de Sitges, o la guardonada L’altar i la catifa de flors del Cap de la Vila. 1952-1957. És un conversador convincent, jovial i didàctic. Un tret de família, sens dubte, doncs som molts els qui enyorem les amables i profitoses xerrades amb el seu pare a la barberia del carrer Jesús. I de fet, jo mateix coincideixo en tots aquests seus mèrits, tot i que... A voltes, els seus ulls de duc saberut es converteixen en ulls de fura; les seves mans de colom bibliòfil, esdevenen esmolades urpes de falcó; el seu seny es transforma en rauxa; el Dr. Jeckyll deixa pas a Mr. Hyde... I quan passa això tan terrible? Quan hi ha lluna plena, potser? Doncs bé, no cal que hi hagi cap lluna. I no és tan terrible, la veritat, ans al contrari: és força divertit.

fm st 2012 PÀG. 16


z i t r O i l a z r a M l e u q i M

Estic parlant del seu vessant jocós, bromista i fins i tot burlesc. No és casual, per exemple, el seu treball, conjuntament amb en Josep Milan, L’humor i la sàtira a la literatura popular sitgetana, publicat a La Xermada ja fa quasi una dècada. Jo mateix he tingut l’oportunitat, el goig i el privilegi de viure en primera persona aquesta faceta seva, quan el 1999 vam confegir (“a quatre mans”) el “Pregó Satíric” que cada any tinc la barra de llegir a la seu de l’Agrupació de Balls Populars. I he de reconèixer que les seves mans són les que van redactar els passatges més “picants” de la facècia. Hi ha, però, un detall peculiar més en la seva erudició literària, en el seu domini del lèxic i el vocabulari: no hi domina la paraula “no”. I per això el trobareu sempre col·laborant allí on se li requereix; i per això el veureu col·laborant en tants llocs i àmbits diferents; i per això l’escoltarem i el gaudirem enguany la nit del Pregó, doncs no té mai un “no” per a ningú. Per gran sort nostra. Jordi Cubillos Críptic

fm st 2012 PÀG. 17


s r o t u a s El S L L E T R A C s l e d Edu Sentís, Viki Gallardo, i un pont entre dos cervells amb un tràfic constant de singulars idees. Integrants de l’empresa sitgetana Pasgràfic des de fa tres anys, i amb més de quinze anys d’experiència com a professionals del disseny gràfic, han treballat per a nombroses empreses de la nostra vila i col·laborat en diversos projectes artístics o culturals. El cartell de la Festa Major, enguany aposta per la seva contundent mirada de vocació tipogràfica, iconista. Els ulls se’ns en van amunt, amunt... Què hi ha més alt que un gegant? La corona encastada en el cap del gegant! La corona és la protagonista del cartell, el seu centre gravitatori; irromp amb una imatge preciosista que contrasta amb el sobri disseny de

fm st 2012 PÀG. 18


s é n r o t n o M i o d r a l l Viki Ga ó l l e r e P i s í t n e S u d E les inicials de la Festa. La corona del Gegant esdevé un símbol de tradició, bellesa, lleialtat d’un poble, i es torna subtilment còmplice de tots els “altres barrets” que apareixen al programa. D’altra banda, el pedestal on reposa està format per dues inicials que semblen encreuar-se fins a figurar una parella de ball, i on podem descobrir-hi el nom de tot de balls ben significatius. En definitiva, una imatge pensada per a integrar-se en una globalitat d’elements gràfics –cartell de Festa Major i Santa Tecla, i programa de Festa Major i Santa Tecla- i on l’Edu i la Viki, amb profunda il·lusió de sitgetans, deixen entreveure el seu suggerent, conceptual, arriscat segell creatiu. Cèlia Sànchez-Mústich

fm st 2012 PÀG. 19


s é r p a s u “Diyo : ” a t s e f fo I S E T S E F S N O I C A R B E L E C S L E S E A SITG S R E R R DA SEGLES S L A V E I MED Carme Muntaner i Alsina Historiadora

fm st 2012 PÀG. 20


Representació del castell abans de la seva remodelació per allotjar la casa consistorial, a finals del segle XIX. Dibuix a ploma del castell, realitzada per J. Vidal i Vidal. Publicat a El Eco de Sitges, 2 de març de 1924, núm. 1970, any XXXIX, p. 1

En època medieval, com passa avui en dia, homes i dones, grans i petits, esperaven amb delit els dies festius que marcava el calendari. Eren dies durant els quals es trencava amb la rutina quotidiana: els pagesos no anaven a treballar als camps i vinyes, els artesans no obrien els seus obradors i els mariners i pescadors s’estaven de fer-se a la mar amb les seves naus. Tot i això, no tothom complia amb l’establert, i els veïns s’encarregaven de denunciar-ho a les autoritats eclesiàstiques que venien periòdicament a la vila amb motiu de les visites pastorals. Els dies de festa suposaven la millor de les ocasions per capgirar la rutina quotidiana. Les noies es posaven els seus millors vestits i, fins i tot, els seus pares els deixaven alguna joia que només sortia del cofret en ocasions especials. Les cases es vestien amb les seves millors gales, es treia la pols de la vaixella bona i els carrers s’escombraven i s’engalanaven per a la festa. Eren ocasions per portar a taula viandes que no s’assaborien durant la resta de l’any, per reunir-se amb els amics i familiars, per ballar a plaça i per fer, per un dia, alguna

excepció... sempre, però, dins d’un ordre establert o, almenys, tolerat. Hi havia dos tipus de celebracions: aquelles que festejaven el cicle de la vida i aquelles lligades al calendari litúrgic. Aquestes darreres, acostumaven a tenir orígens remots: eren celebracions populars ancestrals que l’Església havia normativitzat i adaptat. Formaven part del cicle vital les celebracions nupcials, que es concentraven especialment en dos moments de l’any: les noces d’hivern, a partir de l’octava d’Epifania (el 13 de gener, dia de Sant Hilari) i les noces de roses, a la primavera, a partir de l’octava de la Pasqua florida. A Sitges, el plat per excel·lència de les noces era cabrit o porcell. Els enterraments i els batejos –l’anar «a batiar», com deia una noia sitgetana a principis del XV- completaven aquest grup de festes. La gent es reunia en l’àmbit privat, es celebraven aquestes festes sobretot en la intimitat de les cases però amb tota la pompa possible. Tot i això, després de les crisis de mitjans del XIV, es prohibí de fer-ne massa ostentació i es limità el nombre de persones que podien assistir a les

fm st 2012 PÀG. 21


noces i, fins i tot, el color de les robes que podien portar els acompanyants d’un seguici fúnebre.

Una referència de 1357 a la festa: Diyous, dia de Sent Bartumeu, costà carn V diners. ACB [Arxiu de la Catedral de Barcelona], Pia Almoina, Sitges, Comptes, 1357, f.18r

Relleu a un dels angles de la “Casa de la Elmoyna”, a la baixada de la Canonja de Barcelona, l’edifici que va allotjar la Pia Almoina des de 1460.

Les celebracions establertes per l’Església, lligades a la litúrgia però que també tenien una vessant lúdica, tenien un caire ben diferent: eren punt de trobada de la comunitat i motiu de celebració. El diumenge era el dia festiu per antonomàsia, en el qual l’assistència a missa era obligada. L’Església, a més, establia un calendari de festes: unes lligades al cicle de la Nativitat i al cicle Pasqual, i d’altres que commemoraven el martiri o altres fets de la vida de diferents sants. Les principals eren les festes anyals, els dies de Nadal (del 25 al 27 de desembre), Pasqua i Cinquagesma (avui Pentacosta). Aquestes són les festes cabdals que es recullen contínuament als llibres de comptes del procurador de l’Almoina, és a dir, el prevere que vivia tot l’any al castell de Sitges i actuava com a representant de la institució benèfica barcelonina, senyora de Sitges de facto des de la mort de Bernat de Fonollar, el 1326, i de iure des de 1342. Acompanyaven aquestes festes en el calendari els dies de la Mare de Déu, Tots Sants o Corpus, aquesta darrera introduïda a Barcelona el 1320 i de la qual tenim constància a Sitges –encara que sigui de passada, en un llibre de comptes– almenys des de 1360. Aquestes festes servien de referència temporal per a les persones: quotidianament, la gent s’orientava amb fets puntuals i dates senyalades del calendari: «de la Pasqua ençà», «de les veremes fins Nadal», etc. D’altres tradicions “modernes” s’anaren fent lloc de seguida en els costums de la gent. La festivitat de la Santíssima Trinitat va ser introduïda per Joan XXII el 1334, i a Sitges es va concretar el 1373 en la fundació d’una ermita al terme de Campdàsens. Els sitgetans no deurien tardar gaire en aplegar-s’hi per celebrar-hi la festa: a principis del segle XV, la tradició ja estava ben establerta i el diumenge assenyalat, els sitgetans no perdien l’ocasió d’anar «a la setla (la cel·la) de les hermites de la Santa Trinitat» a celebrar-ho.

La Casa de l’Almoina, davant de la Catedral, edifici construït cap a 1460.

Festes anyals a banda, les més importants eren les patronals. Des de, com a mínim, el segle XII, la nostra parròquia estava dedicada a Santa Tecla. A banda dels sitgetans, també els habitants de les masies de Campdàsens eren parroquians de Santa Tecla de Sitges, i s’hi havien d’atansar per anar al notari, que era el rector de la parròquia. En els testaments d’uns i altres sovint deixaven establert que volien ser enterrats al fossar que hi havia davant de la porta de l’església, i sempre solien fer lleixes per a misses en record de la pròpia ànima i la dels fami-

fm st 2012 PÀG. 22


Relleu a un dels angles de la “Casa de la Elmoyna”, a la baixada de la Canonja de Barcelona, l’edifici que va allotjar la Pia Almoina des de 1460.

fm st 2012 PÀG. 23


Vista del Carrer d’en Bosch des de la Davallada. Les edificacions que s’hi observen, com el Palau del Rei Moro, seu de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, foren construïdes en època medieval. Dibuix de Josep Pascó publicat a l’”Assaig Històric sobre la Vila de Sitges”, de Joan Llopis i Bofill, editat, en facsímil, pel Grup d’Estudis Sitgetans l’any 1980.

fm st 2012 PÀG. 24


liars, o per contribuir a les obres de manteniment de l’edifici. Fins a principis del segle XIV l’església era romànica, però havia quedat petita per a tota la població que hi havia i per això, entre 1317 i 1321, es va ampliar. A més, Bernat de Fonollar va encarregar al prestigiós pintor Ferrer Bassa, al qual deuria haver conegut a la cort de Jaume II, la decoració de dues de les seves capelles. Com avui, la festivitat de Santa Tecla s’esqueia a finals de setembre, una època de força treball, al terme. Festa i verema coincidien de ple: depenent del clima, la feina a les vinyes començava unes setmanes més aviat o més tard, però el dia de la patrona era festa solemne i l’activitat s’aturava. La cerimònia cabdal de la festa era l’ofici, que celebrava amb solemnitat el rector –o el vicari, si aquell era tan absentista que ni tan sols es presentava el dia de festa patronal. Alguns anys, la presència d’altres clergues, o fins i tot de canonges o de frares dominicans o franciscans convidats, feia més solemne la litúrgia, i després menjaven tots junts al castell. Potser la celebració culminava amb una petita processó en honor de la santa al voltant de l’església, acompanyada del seguici de preveres i fidels. D’això, però, no ens en parla la documentació, i es fa difícil d’afirmar.

etc., acompanyat altre cop de salses diverses o de formatge o d’espècies com gingebre, pebre, canyella, etc. Per completar la celebració, tant el dia de Santa Tecla com el de Sant Bartomeu, s’acostumaven a llogar joglars i trompadors, que o bé deurien acompanyar amb un toc solemne la processó dels sants o bé amenitzaven els balls que es feien a la plaça del castell durant tot el dia. Potser, llegint aquestes línies, molts haureu pensat que semblava talment que estigués parlant d’avui en dia, enlloc de les festes de fa quasi set-cents anys. El fet, però, és que la documentació d’aquells anys ens parla dels fets que he descrit. Potser el que passa, en realitat, és que ens assemblem molt als nostres avantpassats del segle XIV, i que les tradicions seculars estan molt més arrelades als costums i a les nostres maneres de fer del que ens imaginem.

La commemoració començava el dia abans, la vigília, un dia de dejuni, en el qual, a més, es menjava peix acompanyat, a vegades, de figues. En canvi, l’endemà, dia de festa grossa, es menjava carn. Les viandes més apreciades eren el porc fresc (durant la resta de l’any s’acostumava a menjar salat), que es feia a l’ast, o moltó en olla, que s’acompanyava amb pa i es condimentava amb julivert o bé amb salsa de mostassa, que es podia anar a comprar a ca l’especier, en Guillem Balló. Al llarg del segle XIV, però, alguna cosa canvia. Ens ho diuen els llibres de comptes del castell. Des del primer any de l’extensa sèrie que es conserva, el 1353, el procurador de torn ens parla del dia 24 d’agost com a «festa de Sent Bertomeu» o fins i tot «Sent Bertomeu, festa solepna a Ciges». La importància de la celebració s’entén, a més, perquè tenia també la vigília, com només tenien les festes importants, per exemple Nadal, Cinquagesma, Santa Tecla, Sant Joan o Sant Pere. El dia de Sant Bartomeu es celebrava l’ofici i, altre cop, banquets suculents. Els plats que menjaven els comensals reunits al voltant de la taula del castell ens donen una idea de com, amb major o menor mesura, depenent de la butxaca de cadascú, es deurien omplir les taules dels sitgetans: espatlla o anca de moltó, vedella,

Llinda de la porta principal de la sala del Castell de Sitges. Dibuix de Josep Pascó. Assaig Històric sobre la Vila de Sitges, de Joan Llopis i Bofill. Grup d’Estudis Sitgetans, 1980.

fm st 2012 PÀG. 25


S E R T S E L S N O I C A R U G U A N I DE L A T I P S L’HO N A O J T DE SAN Roland Sierra i Farreras

Escriptor i Administrador de l’Hospital entre 2006 i 2011

fm st 2012 PÀG. 26


Durant força dècades, els consistoris de la vila aprofitaren els actes de la Festa Major per inaugurar millores urbanístiques, edificis emblemàtics, avenços tecnològics, monuments i plaques commemoratives amb motiu del nomenament de fills predilectes i adoptius. Per la festa gran sitgetana de l’any 1912 tingueren lloc dues inauguracions molt diferents però igualment emblemàtiques: la del nou Hospital Sant Joan Baptista i la del bot salvavides i el cobert que l’havia d’aixoplugar. La caseta va desaparèixer a causa dels temporals de finals dels anys 1940 i el bot va romandre a la platja abandonat. Sortosament, l’Hospital de Sant Joan Baptista encara està dempeus un segle després de la seva inauguració i, al marge de la seva diària funció com a residència geriàtrica, és un dels exemples més representatius del Modernisme arquitectònic local. L’Hospital s’inaugurà oficialment el 23 d’agost del 1912, just dos anys més tard d’haver-se col·locat la primera pedra a l’indret conegut com a pedrera d’en Sans, situada al nord de la població, més enllà de la via del ferrocarril i de la carretera, en un solar pedregós i envoltat de vinyes i garrofers. Tanmateix, amb anterioritat a aquesta inauguració, n’hi hagué dues d’oficioses: una a finals de maig de 1912 i l’altra, per Sant Joan d’aquell mateix any.

El bisbe Laguarda i la benedicció de l’edifici La primera coincidí amb la visita pastoral que el bisbe de Barcelona, Joan Laguarda, va fer a Sitges, Vallcarca i Campdàsens entre els dies 25 i 28 de maig. Les autoritats sitgetanes aprofitaren la presència episcopal per encabir un acte més en la ja atapeïda agenda del doctor Laguarda, i programaren, per al darrer dia de la seva estada, la benedicció del nou edifici que havia d’acollir l’Hospital de Sant Joan Baptista. Si hem de fer cas a les cròniques locals, l’acte començà amb mitja hora de retard, a dos quarts de sis de la tarda, però des de en feia més d’una que,

fm st 2012 PÀG. 27


Aspecte que oferia l’Hospital de Sant Joan Baptista la primavera de 1912, poc abans de la seva inauguració.

pels voltants de l’edifici, hi formiguejava una gran quantitat de gent. El bisbe Laguarda arribà en carruatge i entrà per la porta de ferro –avui tancada– que hi ha davant de la façana principal; façana que estava guarnida amb domassos i banderes catalanes i espanyoles. L’autoritat eclesiàstica travessà el jardí enmig de la multitud que s’hi aplegava i es dirigí cap a l’entrada de l’edifici. Al peu de l’escalinata del pòrtic fou rebut, entre d’altres, per l’alcalde Pere Carbonell i Mestre, l’administrador de l’Hospital Josep Planas i Robert, el tresorer de la Junta Rafael Llopart i Ferret, i els doctors Rafael Llopis i Joan Ramon Benaprès. Tot seguit, entraren plegats al vestíbul i enfilaren cap a la sala de juntes, que havia estat convertida en capella provisional per a l’ocasió. D’allà estant, i assistit pel rector Josep Bricullé, el bisbe de Barce-

lona procedí a la benedicció de l’edifici. Després, en companyia de les autoritats i de la comunitat de religioses concepcionistes, el doctor Laguarda va recórrer les principals dependències de l’Hospital, fent-ne calorosos elogis i afirmant que aquella monumental construcció seria motiu d’orgull per als sitgetans i d’admiració per als forasters. Sense prendre ni un petit refrigeri, el bisbe i les autoritats municipals abandonaren l’Hospital i marxaren cap al santuari del Vinyet, punt i final del seu periple episcopal per Sitges (l’endemà, de bon matí, havia de visitar la tinença de Campdàsens i la fàbrica Fradera de Vallcarca, per després tornar novament a Sitges i, des d’aquí, dirigir-se cap a Ribes).

fm st 2012 PÀG. 28


El primer Sant Joan a l’Hospital nou Encara no havia passat un mes de tot això, quan el 23 de juny de 1912, vigília de sant Joan, els malalts i asilats de l’Hospital foren traslladats des de la casa del carrer Major on havien viscut provisionalment els darrers dos anys fins al nou edifici aixecat a la pedrera d’en Sans. L’endemà, diada del sant patró de l’Hospital, a les set del matí, se celebrà la primera missa a la capella provisional. La va oficiar mossèn Josep Fíguls i Vila, vicari de Sitges durant tres dècades i des del 1903 beneficiat de la capella de Sant Joan. A les deu tingué lloc un solemne Ofici amb acompanyament musical, de la direcció del qual en tingué cura el mestre Josep Torrents.

La gran inauguració del 23 d’agost En la sessió municipal del 8 d’agost de 1912 hi hagué una nova picabaralla entre l’equip de govern i l’oposició. Quan l’alcalde expressà que la Junta de l’Hospital havia decidit inaugurar oficialment l’Hospital un dels dies de la propera Festa Major, el regidor Julià digué que trobava ridícul aquell acte perquè l’edifici ja s’havia inaugurat diverses vegades. Les protestes del cap de la minoria no van servir per res i l’alcalde fou designat per concretar els detalls amb els membres de la Junta.

Tant després de l’Ofici com al llarg de tota la tarda, els sitgetans i les sitgetanes es pogueren passejar tranquil·lament per les dependències del nou Hospital i encantar-se en la polidesa de les habitacions i la distribució dels serveis. Cap a les nou del vespre, com a cloenda de la festa, s’encengueren unes quantes fogueres i es féu esclatar un ramell de focs artificials. Tres dies més tard, en el ple de l’Ajuntament del 27 de juny, l’alcalde Carbonell informava als regidors que els residents de l’Hospital ja vivien a l’edifici nou. Això provocà una queixa per part de la minoria consistorial –integrada per Bonaventura Julià, Joan Duran, Simó Llauradó i Joan Mitjans–, que des del primer moment s’havia mostrat contrària a emplaçar l’Hospital a la pedrera d’en Sans i hauria preferit ubicar-lo a la sínia Miró, un camp de conreu que limitava pel seu extrem nord-oest amb la carretera de Barcelona i el torrent de can Milà. Afortunadament, l’arquitecte Josep Font i Gumà havia fet prevaldre el seu criteri i l’Hospital s’havia edificat finalment a la pedrera. Curiosament, aquell mateix dia 27, La Vanguardia publicava un llarg article del doctor Wifred Coroleu en el qual el conegut metge i publicista comentava l’obertura del nou Hospital de Sitges i dedicava encesos elogis envers l’establiment benèfic, destacant sobretot el pavelló de malalties infeccioses, degudament aïllat i summament espaiós.

El bisbe Joan Laguarda a la sortida de l’Hospital, després de beneir l’edifici, el 27 de maig de 1912.


Uns dies abans, a la cantonada del carrer d’Espanya amb el passeig de Bernardo Fernández, s’havia obert al públic l’esplèndida tómbola que, el maig anterior, s’havia decidit organitzat a benefici de l’Hospital i que havia rebut infinitat de donatius en forma d’objectes (des de coixinets de llenceria fins a jocs de cafè, passant per safates i gerros de cristall, bomboneres de porcellana i un llarg etcètera). L’11 d’agost una brigada de paletes col·locà al vestíbul de l’Hospital, just sota la cúpula, un bonic brollador de majòlica projectat per l’arquitecte Josep Font i dibuixat per l’artista Telesfor Monfort. La peça l’havia construïda i regalada Josep Peris i Aparici, encarregat general de les obres de fàbrica de la casa “M.C. Butsems i Fradera”, de Vallcarca. A més de lloar el seu encertat color, el setmanari Baluard de Sitges assenyalava que el brollador el composaven més de 12.000 tessel·les. Una setmana més tard, els dos rotatius locals publicaven a primera pàgina el programa d’actes de la Festa Major sitgetana del 1912. La inauguració del nou Hospital de Sant Joan Baptista estava pre-

vista per a la vigília de Sant Bartomeu a les cinc de la tarda. El Eco de Sitges publicava, a més, una prosa poètica de Trinitat Catasús, dedicada “al respectable amic” Rafael Llopart, on es comparava l’Hospital a un arbre gegantí que s’aixeca entre les roques. Baluard de Sitges, per la seva banda, reproduïa un escrit de Claudi Mas i Jornet, en què es destacava que l’Hospital no tenia res a veure amb un asil aparedat –com tants n’hi havia en aquell temps–, perquè era un lloc on “l’esperit hi troba esplai i joia”. Altrament, Mas criticava de passada als que creien que no s’havia d’haver fet un dispendi tan gran en la construcció de l’edifici (en la sessió consistorial del 30 de desembre del 1915, l’alcalde Pere Carbonell comunicà que ja s’havien acabat del tot les obres i que el seu cost, sense comptar la capella, havia estat de 121.098 pessetes amb 5 cèntims). El 23 d’agost, poc abans de les quatre de la tarda, una nodrida comitiva encapçalada per l’Il·lustríssim Ajuntament i el diputat provincial Eduard Micó i Busquets, i precedida pels gegants (els de la Vila i els d’en Querol), els balls populars i les bandes

El moment dels discursos, amb Rafael Llopart dempeus al porxo, el 23 d’agost del 1912.


Vista general de l’Hospital. A la dreta de l’edifici principal es veu el pavelló de malalties infeccioses.

musicals, sortí del capdamunt del carrer Major en direcció cap a l’Hospital, on ja es congregaven des de feia estona nombrosos sitgetans i sitgetanes. El primer a parlar des de la tribuna d’autoritats, col·locada al porxo central, fou l’administrador de la institució, Josep Planas i Robert. També feren sengles parlaments Rafael Llopart, el diputat Micó i l’inspector provincial de Sanitat Miguel Trallero, es-

fm st 2012 PÀG. 31

sent l’alcalde Pere Carbonell qui pronuncià l’últim discurs. En acabat, es van descórrer les cortinetes que cobrien les dues làpides de pedra col·locades a banda i banda de la porta principal i que encara avui, un segle després, es poden contemplar. La de l’esquerra fa referència a Bernat de Fonollar i a la fundació de l’antic Hospital; la de la dreta esmenta la construcció del nou.

Membres de la colla de bastons al jardí de l’Hospital, per la Festa Major de 1958.


N U ’ D T N DAVA CARTELL S L E D T N DAVA A L E D S L CARTEL R O J A M A FEST

Frederic Montornés

Crític d’art i curador d’exposicions independent

fm st 2012 PÀG. 32


Potser sí. Però diguem que mai no ens havíem preguntat sobre aquest gran full de paper amb textos i figures, sovint de colors que es coneix com a cartell, que s’acostuma a veure -perquè és on es posaen llocs públics, i que es feia a mà des de la seva aparició a l’època de les antigues civilitzacions fins al segle XIX i gràcies als avenços en les tècniques de reproducció mecànica. Diguem, també, que mai no ens havíem qüestionat que, per tal de poder endinsar-nos en un món tant ric com el del cartell, potser hauríem de tenir en compte la finalitat de la publicitat, ja que la principal funció d’aquest “crit a la paret” -com alguns estudiosos l’han definit- no és altra que la d’atraure l’atenció dels vianants. Diguem, també, que potser mai no ens havíem qüestionat que, per tal de ser eficaç en la seva missió de comunicar i transmetre una informació, un dels grans reptes d’un bon cartell és saber seleccionar els elements que el componen, arribar a combinar-los adequadament i aconseguir que, gràcies al seu moviment intern, els nostres ulls s’hi fixin gairebé sense pensar. És a dir, de manera clara i contundent. Arribats en aquest punt potser podríem dir que, del cartell, no en sabem gran cosa. I que és per això que ens hi acostarem per tal de descobrir-ne... ... Que si bé és cert que el naixement del cartell tal com el coneixem avui dia és degut a factors econòmics, urbanístics i estètics determinants per a la cultura i la societat del s. XIX, així com per l’enorme avenç en tècniques de reproducció com la litografia o el fotogravat, ningú dubta que és el pintor i litògraf francès Jules Chéret (1836-1932) el primer gran cartellista modern. Com també que les seves obres murals -inspirades en l’obra de pintors barrocs i reproduïdes mitjançant el procés litogràfic de tres colors que va inventar- són deutores de la pintura com dels temes sobre els quals gira la producció dels diferents representants dels moviments artístics. També aprendrem que, arran de l’impacte d’aquest nou mitjà expressiu i de la seva capacitat per atraure tot tipus de mirades -hi ha qui diu que, gràcies als cartells, els carrers es convertiren en una mena de galeries d’art- no foren pocs els artistes que, tot utilitzant el cartell com a mitjà publicitari i el camp més adequat per a l’expressió personal de la seva experiència, s’hi dedicaren en cos i ànima cap a finals del segle XIX. Entre ells, Toulouse-Lautrec (1864-1901), el gran mestre del cartell francès i el nom del qual salta a la fama a partir del cartell que, l’any 1891, realitza a París per al cabaret “Le Moulin Rouge”. El veritable tret de sortida d’allò que fins avui mai no ha parat d’evolucionar.

fm st 2012 PÀG. 33


Equiparat a la categoria d’obra d’art i esdevingut durant l’època del modernisme objecte apreciat per col·leccionistes de tota mena, entre les característiques principals del cartell il·lustrat potser en podríem destacar quatre: la predilecció per les línies sinuoses i aerodinàmiques, els temes femenins, les formes vegetals i la inspiració en els gravats japonesos. Quatre dels recursos més utilitzats per Alphonse Mucha (1860-1939), sens dubte, el millor representant d’un estil de cartell que, tot dominant l’escena parisina durant prop d’una dècada, s’estén com la pólvora després de l’impacte del seu cartell dedicat a l’actriu Sarah Bernhardt (1844-1923). Un cartell d’influències bizantines i prerafaelites l’influència del qual es deixa sentir fins l’arribada de la primera Guerra Mundial. A partir de l’exemple d’aquest estil que, tot avesat a la sinuositat de la línia, les formes vegetals i el paradigma d’una feminitat representat per aquella actriu que Mucha mostra amb els cabells deixats anar, vestida amb joies exòtiques i robes llegendàries estampades amb una fantàstica i misteriosa fauna, el cartell anirà evolucionant paral·lelament

als moviments artístics d’avantguarda. De manera que, des del predomini de la línia recta en ziga-zaga i formes geomètriques i elegants de l’art-déco d’entreguerres fins als cartells que, des de l’àmbit de l’abstracció, defugen progressivament la inspiració figurativa, direm que l’evolució que experimenta el cartell és deguda a les aportacions que rep des de l’art a través del futurisme -amb l’exaltació del moviment i les innovacions tècniques-, el cubisme -amb la seva proposta de descomposició de la realitat-, el constructivisme -amb el seu desig de crear una nova societat tecnològica a partir d’un estil “agitat” des del punt de vista compositiu, les diagonals, els fotomuntatges, la tipografia i els colors primaris-, el surrealisme -amb les seves imatges figuratives i deformades procedents del subconscient i/o del somni-, l’expressionisme -amb l’exageració de la realitat i la importància de l’expressió a què es volen referir-, etc. És a dir, dels moviments artístics d’una avantguarda que, fins l’aparició d’altres mitjans de comunicació com el cinema, la ràdio o la televisió, varen veure en el cartell el millor canal de transmissió de tot tipus de missatges.

fm st 2012 PÀG. 34


Concebut per comunicar i informar sobre qualsevol mena d’esdeveniment, el cartell informatiu és el que, tot construint-se sobre la base de formes naturals, geomètriques o abstractes i la combinació o no d’imatges fotogràfiques, tipogràfiques o dibuixades, requereix del text i del color per fer que el seu missatge arribi de forma clara i immediata. De manera que és en aquest apartat on hauríem d’incloure aquell tipus de cartells que, amb millor o pitjor fortuna, ens han de fer partícips de la festa que tots esperem. Amb la intenció d’aproximar-nos a l’ànima d’uns cartells que, com els de la Festa Major de Sitges, es conceben per comunicar l’arribada d’una festa tan esperada, desitjada i celebrada, hem anat a l’arxiu municipal de Sitges per tal de veure en directe els que en ell s’hi conserven i entreveure el seu missatge amb el suficient coneixement de causa. Deixant de banda qualsevol indici de sentimentalitat i intentant prendre com a única directriu alguns dels punts als que ens hem referit en la nostra breu introducció, el primer que hem constatat és que, en relació a la deriva dels nostres cartells, la major part dels que hem pogut veure, i que són els que van entre l’any 1954 i 2011, més que no pas adherir-se al que es podrien considerar les línies bàsiques de la contemporaneïtat, se centren en nodrir l’imaginari del poble a través de la reproducció d’alguns dels seus símbols. Unes imatges que com la Punta, els gegants, els balls populars, Sant Bartomeu o els nostres focs d’artifici han aconseguit fer de la nostra festa d’estiu un dels esdeveniments més esperats per tots aquells que la viuen, és a dir, la major part dels sitgetans. Així, més que no pas pretendre arribar a un públic ampli i divers, allò que es dedueix entre les línies dels nostres cartells és la voluntat de mantenir viva una flama sense voler encendre’n una de nova. Una opció del tot coherent amb la importància d’unes tradicions prou arrelades en la història d’un poble i amb l’efecte que una espurna –en aquest cas, un cartell- pot causar en els cors dels seus habitants.

tòria entre la tipografia i el dibuix, entre la imatge dibuixada o fotogràfica i la paraula i la tendència a escriure el nom de Sitges amb un cos de lletra més grans a fi de deixar clar que allò que, principalment, s’ha de promoure és el nostre poble com a destinació turística i cultural de primer ordre. I la que, des dels anys 80 fins a l’actualitat, es podria caracteritzar per una mena d’eclecticisme fruit de l’absència d’un concurs públic i obert, la disparitat dels gustos dels encarregats de la comanda i la dificultat a entendre les directrius que s’han seguit a banda de referir-se a la imminent arribada d’un esdeveniment prou conegut. Al marge que en termes de contemporaneïtat el contacte dels nostres cartells amb les seves respectives èpoques es pot fer palès gràcies a la varietat de la seva tipografia, caldria dir que mai no és tard perquè allò que, des d’una paret, ens hagi d’anunciar la nostra Festa Major, sigui un crit la força del qual inviti els sitgetans i els qui també s’hi senten a una participació festiva i popular. I, per què no, també contemporània.

Per bé que mantenir-se al marge de les tendències de la contemporaneïtat és el que ha dut als nostres cartells a seguir alimentant un sentiment purament oriünd, un altre dels factors que en la nostra visita a l’arxiu municipal ens ha cridat especialment l’atenció ha estat la constatació que en la seva elaboració hi ha, com a mínim, dues tendències molt marcades. D’una banda, la que arrencaria en les propostes de principis del s.XX fins les dels anys 80 i que, tal com hem vist, es podria caracteritzar per l’ús de colors vius i plans, la imaginativa combina-

fm st 2012 PÀG. 35


LA POESIA DE LA FESTA Xavier Gimeno

Escriptor

fm st 2012 PÀG. 36


ls estudiosos de la literatura se’ls ha girat feina. Fins fa uns anys, l’historiador de la literatura classificava la producció poètica d’una època distingint entre obra culta i popular. A continuació identificava temes, en glossava l’estil, perfilava trets biogràfics i, si era el cas, n’assajava una interpretació. Sense tenir en compte les metodologies crítiques, aquest ha estat el treball quotidià de la filologia moderna. Com acabo d’escriure, però, als estudiosos se’ls ha girat feina. I això perquè, encara que acceptem que no hi ha marge per a la sorpresa i que tot ja ha estat escrit, des de fa uns anys ha aparegut l’expressió flamant d’un sentiment col·lectiu difícil de resseguir en els manuals d’història de la literatura. Em refereixo, és clar, al pes que va assolint cada any que passa la poesia centrada en la Festa Major. Ens trobem davant d’un fenomen popular que ha anat adquirint dimensions inabastables. La quantitat ingent de textos poètics que la Festa Major va generant exigirà en algun moment un treball molt més rigorós que aquestes modestes línies aproximatives, i un tant festives, escrites per ser incloses en el programa de la Festa d’enguany. Hi ha una qüestió prèvia que no puc resoldre i que m’ha obsedit durant els dies que he tingut aquest article al cap. Per preparar-lo, gràcies a la tasca compiladora d’en Joan Duran, memòria viva de la Festa, he conviscut emocionalment amb una bona colla de poemes. I m’he preguntat si altres festes d’altres llocs han experimentat la necessitat d’una expressió poètica que es pugui comparar quantitativament amb el que s’ha escrit sobre la Festa de Sitges. No puc contestar de forma documental com exigeix el cas que m’ocupa. Intueixo, amb tot, que no, que la Festa Major de Sitges gaudeix d’una vida pròpia i difícil de canalitzar que s’expressa a través de formes inaudites i, fet encara més sorprenent, que no presenta signes de defallença. La Festa és viva i la necessitat col·lectiva d’expressar-se encara més. Per aquest camí, la intuïció ens porta cap a un terreny excepcional i filològicament desconegut. La necessitat de documentació m’ha portat a explorar superficialment, un petit tast gairebé, la possible filiació d’aquesta poesia de la Festa. No he trobat antecedents directes, vull dir que més enllà de la producció del segle XIX no he sabut identificar poemes dedicats, posem per cas, als gegants o a un ball en concret. Extreure conclusions d’aquest aparent erm poètic resulta un tant agosarat i les conseqüències massa espectaculars. Cal ser cauts

i no cedir a l’entusiasme de pensar que ens trobem davant d’una literatura exclusivament sitgetana. I més, quan l’únic esquer que hem utilitzat ha estat el temàtic. Vull dir que abans d’emetre judicis temeraris caldria perfilar les arestes d’aquesta poesia de la Festa i capbussar-se després en la tradició per tal d’identificar precedents i analogies més enllà de l’excusa temàtica. Així que, seguim-les, aquestes arestes de la Festa, l’epifania sitgetana i el seu ritual compassat de litúrgia i emoció. He planificat el recorregut per la poesia dedicada a la Festa Major d’acord amb un ordre potser massa personal, un ordre marcat pel ritme de la Festa que en gradua les emocions i les transforma. La selecció dels versos també és personal, potser arbitrària, raó per la qual m’excuso. I un darrer advertiment: acompanyo al final del text els noms dels autors dels versos per tal de permetre una lectura fluïda sense notes acadèmiques. El resultat final tal vegada esdevindrà més homogeni, com la polifonia col·lectiva de la qual sorgeix tot aquest material literari. La Festa Major té un moment augural, l’anunci de l’esdeveniment, un temps més o menys dilatat que remou les formes del pressentiment i que es concentra en la figura simbòlica del nostre patró, Sant Bartomeu. El record dels primitius Goigs hi és latent com un fil invisible que vincula una sensibilitat amb la seva història:

Oh gloriós sant Bartomeu que de Sitges sou Patró! ... La llavor de la paraula que Jesús us plantà al cor, té més valor que la plata i de la terra els tresors. ... Vos preguem, oh sant Apòstol que ens protegiu constantment per defensar com Vós féreu l’ideal de la nostra fe.1

El record d’aquells Goigs que van encendre la nit del temps mític de Sitges, de sobte comença a cremar amb una força pròpia que il·lumina i acompanya el laberint de la nostra tradició. La seva llum

fm st 2012 PÀG. 37


l’oxigena la fe, però l’acuita un destí popular, la necessitat d’escalf de la gent:

Gran joia és avui la nostra: Sant Bartomeu ens fa honor presidint el nostre poble amb perfums de processó...2

que no tingui aturador. Genera símbols any rere any i mentre en produeixi podem assegurar que té guanyat l’accés al futur. La Bandera és un d’aquests, el símbol del Sant que darrerament ha trobat un torrent per vessar els límits que la tradició li ha llegat i que es canalitza gràcies al lirisme de la poesia:

La Bandera, que s’alça als quatre vents i proclama el sentit de la diada, que és la senya, que bull d’identitat...5

El record del nostre patró és immanent. En popularitzar-se, sense desprendre’s del significat religiós, la seva simbologia comença a enriquir-se amb imatges de la festa que el fan incognoscible per a aquells devots del Sant que no siguin de Sitges:

Bartomeu hi enfila una daga i en desgrana la porpra que es bada per l’aire del món... 3

En alguns moments la imatge s’expressa amb una pulsió instantània i intensa, igualment invisible lluny del nostre paisatge:

i ens hi forges i som pregària que encén guspira i Festa Major...4

La figura del Sant no s’ha pogut sostreure a la potència simbòlica que la Festa ha arribat a articular. Entenc per símbol aquella imatge o aquell signe carregat de sentiments compartits col·lectivament -confio que els experts em sabran perdonar l’atreviment terminològic i la pirotècnia lèxica amb què m’he expressat. La Festa, en aquest sentit, és especialment productiva i, fet encara més engrescador, sembla

La silueta li hem teixit sobre domàs d’or i grana, però la bandera, per dins, és també bandera blanca per rendir-vos a l’envit d’una Festa que ja ens guanya...6

Bandera de combat que passa per la Vila, adés luxuriant, adés massa tranquil·la com un desvetllament de l’esperit cristià i ens fa seguir plegats en collivada pia ... -a ritme de timbal, de gralla, de xeremiael venturós camí d’un radiant demà. 7

Pacte ancestral renovat, saba jove en terra vella. Toqueu, gralles; veniu, gent acompanyem la Bandera quan surt de la Parroquial, cercavila primicera enfilant carrers avall fins dalt del balcó blanc on onejarà solemne. L’oreig la fa respirar, l’aire de la mar propera, mentre albira els morterets i la joia de l’espera.8

fm st 2012 PÀG. 38


El següent estadi de la lírica de la Festa es viu durant la vigília. Si el primer estadi és simbòlic, com hem vist, aquest, el de la vigília -i ara, sofert expert, torno a apel·lar a la teva gentilesa-, és metonímic. M’explicaré. Diuen els entesos que quan ens referim, posem per cas, a un objecte i l’identifiquem només amb un dels elements que el conformen estem utilitzant una expressió metonímica. No hi ha més secret. Durant la vigília la Festa es viu principalment a través dels sentits, com una llicència profana. Morterets, entrada de gralles, estrena dels balls, la festa que inunda de cop els carrers de la vila, la processó... Un sentiment pren cos, gràcies a una sensualitat primigènia que els anys han ritualitzat i transcendit, una sensació que la memòria col·lectiva sublima i modela amb els materials que fecunden els sentits i que segueix un ordre gairebé atàvic: ritme elemental que es transforma en música; el contacte de les mans i de la pell; l’olor de l’esforç i el perill; l’esclat dels colors; el gust de la Festa...:

El pes que els sentits prenen en aquest estadi explica la naturalesa del mateix. Els sentits i llur record que any rere any configuren una memòria sensual. Deu ser per això que ens tornem analítics i cerquem els detalls que han alimentat els records, la forma d’una sanefa de la faldilla d’una gitana, la trena de la bassetja, les cintes de les espardenyes, el ferro de la maça i tants d’altres que la imaginació exclusiva ens obliga a recrear per fixar la memòria. En aquest sentit la metonímia de la Festa té un paral·lelisme igualment excels en l’abundància de fotografies que inspiren l’emoció global a partir d’un detall gairebé abstracte.

Som densos dins la pólvora, pesem, arrelem. I el cel, per mimesi, gravita i ens forja, d’argent, dins l’àmbit del temps on viure és reviure amb la història...14

Toc solemne de campanes de quan jo n’era un infant, ses remors són tan llunyanes que jamai no tornaran... 9

Els sons evocadors acoblen la gentada amb tal delit que fan basílica civil del cercle assolellat de l’àgora nostrada...10

Així el migdia em troba en ple Cap de la Vila, veient ballar sardanes -esclaten els coets, bandera a les baranesquan l’aire es torna música i és [ ja Festa Major... 11

Grallers de Sitges! del poble nova saba, infleu el pit toqueu una sardana...,12

Com un paper de vidre, la música de gralles m’arrenca tot el gruix dels vernissos de l’oblit i em deixa l’esperit porós i receptiu i flairós com fusta nova...13

Al vespre de la vigília, els sentits es recullen i s’ordenen en processó. Com un pelegrinatge excels, enarboren les formes de la memòria de la vila, les alcen i les ballen per encalçar el significat que els espera a l’església. Fins aleshores força cega i muda, energia pura de la vida; a partir d’aleshores, sentit investit d’emoció que va trenant la vida i l’equilibri que la sosté. El poble es representa i es contempla a través de la processó.

Avui no m’acullen les estances. Sóc finestra i em bado al serpenteig del carrer. Sinuoses, les ombres de tots, com la fumera, [violen escaires i vèrtexs, trenquen l’ordre de parets. El gest de confondre’m, d’esmunyir-me, [l’intent d’amagar la por o fer-me accessible a l’atzar de [guspires...15

fm st 2012 PÀG. 39


Sant Bartomeu, al tercer estadi, serà el senyor de la parròquia que porta el seu nom. El poble l’ha retornat a l’església, sembla que hi dormi, però les parets guarden el secret del miracle que es produirà a l’endemà. I la nit, com ell, no dorm, es distreu, s’il·lumina, batega amb els ritmes de la Festa que es resisteixen a defallir per sorprendre l’alba amb una matinal que encetarà la comunió definitiva. És el moment sagrat, l’instant mistèric, nocturn, que transforma l’èxtasi dels sentits en sentiments i, com veurem al final, en un sol sentiment. El foc esgarrapa la nit i l’esculpeix per conjurar-la:

Fornal d’il·lusions de Festa Major, fetes de llum, que la nit engola dins de l’ombra. ... Les estrelles del zenit, parpellejant, s’estranyen de veure’n de més belles.19

Amb l’alba s’acompleix l’epifania. Els guardes del miracle que han vetllat tota la nit s’armen amb els colors de la Festa per allargar el dia al màxim, per escurar-lo fins a l’últim regalim i per proclamar als quatre vents l’alegria de la vila.

És una màgica nit, tot Sitges baixa a la platja, el cel negre, infinit... la mar d’alegria canta. .... Nit d’alegria i de foc, nit d’amor i d’esperança.16

-Mare, on vas tan de matí, si el cel és curull d’estrelles i d’argent vesteix la lluna? ... -Vaig, fill meu, al Baluard, ... I veuré el Cel i la terra festejant el Sant Patró, amb la màgica bellesa de nostra Festa Major. 20

No dormis, espera, Sitges, mira el teu Castell de Focs, no em deixis tan sols a mitges, mira els coets blaus, vermells, grocs, mira amunt aquesta nit al color de cada estel, i deixa en resplendor escrit el teu nom a prop del cel...17

I ara se’ns torna font de meravelles com si l’Empiri hagués baixat al mar i ens fes gaudir, per un fenomen rar, el joc diví del curs de les estrelles.18

Matí de flors, donzelles sitgetanes, prop del balcó sortiu amb gran delit. Passa mudat el jove que us estima, nard i clavell us dóna prop del pit.21 L’estadi anterior, d’acord amb la llicència que m’he pres, es pot correspondre amb l’acompliment de la

fm st 2012 PÀG. 40


metàfora. El darrer, que comprèn la Sortida d’Ofici i la Processó de Sant Bartomeu, és el moment de l’al·legoria. El gresol de la Festa, aquella destil·lació de sensacions, sentits i emocions finalment ha precipitat en un sentiment que s’ha mantingut al llarg dels anys, una devoció que abasta tot l’àmbit sitgetà, l’amara i el transcendeix, una fe única que agermana creients i descreguts perquè és l’expressió de l’orgull d’un poble. Aquest és el sentiment a què m’he referit més amunt, un sentiment vivíssim en el cor dels sitgetans, un sentiment que només sap vehicular la Festa i al qual posen setge els poetes per condensar-ne unes poques gotetes mirífiques.

Teniu l’alçada que tenen els somnis i, com els somnis, passeu sense mirar...” “Necessitem el foc. I el foc es torna gesta: pólvora, coets, espurnes i castells...” “El dansar s’ha fet baralla: salta l’home, el bastó calla i espetega en repicar...” “...piqueu amb els bastons, com els saurins, contra el terra dels carrers i dels camins -oh sequedat de Sitges!” “gestos, cercles, filigranes d’aire, danses al voltant d’un pal guarnit -ser xerraire pel gust de dir el que encara no s’ha dit”. “La Passió i la Glòria, per segles, als carrers de Sitges, pas a pas, a espatlles d’homes [riallers que munten i desmunten, tot caminant, escenes de mort i de victòria, estàtiques, serenes, en el riu en marxa de la nostra processó! 22

Cal que anem enllestint i reprenguem la incertesa inicial relativa a la característica de la poesia de la

Festa. La lectura que he proposat, potser amb un punt de malícia, em porta a considerar la Festa en ella mateixa com una forma d’expressió. El poble, Sitges, s’expressa a través de la seva Festa. I no ho fa de la mateixa manera segons els diferents moments. Reconec que puc haver errat en els intersticis, en la gradació, però hi ha un moment en què predomina el símbol, com hi ha un altre de fonamentalment al·legòric. No hi insistiré. Retinguem aquesta idea que més d’una vegada ja ha estat formulada: la Festa és l’expressió d’un sentiment compartit col·lectivament. La lírica que la glossa, i ara no ve al cas discernir entre aquella poesia que recrea una vivència preexistent i aquella altra que en vol generar una de nova, té un efecte multiplicador. Imaginem els balls, el Castell de Foc, la matinal, la processó de Sant Bartomeu com un mirall que reflecteix, ajudat per les imatges que guarda la memòria, una ànima compartida per tot el poble. I a aquest mirall hi apliquem un altre creat per un poeta amb la seva vivència íntima de la Festa. L’efecte, com dic, és multiplicador. Em sembla, i no voldria semblar agosarat, que aquesta és la naturalesa de la poesia que genera la nostra Festa Major, una expressió projectada sobre una altra expressió, poesia de la poesia. Tampoc no voldria pecar d’exclusiu, però dubto que hi hagi altres exemples d’una experiència literària semblant per més que algú pugui localitzar en algun arxiu recòndit uns versos del segle XVIII que descriuen un ball de bastons.

1. M. Vinyet Ferrer Oliver 2. Toni Pañella 3. Joan Duran 4. Joan Duran 5. Josep M. Soler 6. Cèlia Sánchez-Mústich 7. Salvador Soler i Forment 8. Vinyet Pañella 9. M. Vinyet Ferrer 10. Salvador Soler i Forment 11. David Jou

fm st 2012 PÀG. 41

12. Eulàlia Vergès 13. David Jou 14. Joan Duran 15. Joan Duran 16. Eulàlia Vergès 17. Dolors Reyes 18. Salvador Soler i Forment 19. Joan Puig 20. Eulàlia Vergès 21. Toni Pañella 22. David Jou


Josep Bargalló

Investigador de la cultura popular

Montserrat Palau

S L L A B S L E , S T A L R A P I Ó I C I D TRA T A T I L A U T AC fm st 2012 PÀG. 42

Fotografies: Lambert Gràcia

Professora de la Universitat Rovira i Virgili


Històricament, el model festiu de la Catalunya Nova -fonamentalment, el Camp de Tarragona i el Penedès, el Garraf, l’Anoia, la Conca de Barberà i el Priorat- era clarament diferent al de la resta del país: se centrava en la participació activa de la gent en el seguici popular. Colles de la mateixa població -o algunes que venien de fora- formaven els elements que el composaven, com els castells, diables, bestiari, danses, balls o imatgeria. Aquest model, que té un origen medieval, s’havia configurat a finals del segle XVII i s’havia anat expandint en el XVIII, arribant a la seva màxima expressió i popularitat en el XIX. A finals d’aquest segle i durant bona part del XX, però, per motius socials, econòmics i culturals, es va anar esllanguint i, en alguns llocs, substituint -i encara més amb la repressió de la dictadura franquista-, tot i que en d’altres indrets, com és el cas de Sitges, la perseverança popular el va mantenir. Amb la recuperació democràtica i identitària de les darreres dècades del segle XX, va tornar a ressorgir amb força aquest model, del qual, amb els castells i una manera concreta d’utilitzar la pirotècnia, un dels elements més definitoris són els Balls i, en concret, els que contenen parlaments, els Balls Parlats. En el segle XIV, trobem ja diverses danses gremials integrades en processons com les de Corpus o les dedicades a honorar sants patrons o patrones i en seguicis de les comitives de rebuda o homenatge d’autoritats civils i eclesiàstiques. Aquestes danses o entremesos van prendre el nom de Ball a la Catalunya Nova i van augmentar notablement la seva presència al seguici popular entre els segles XV i XVII, arribant a bastir formes i gèneres ben diversos. Així, malgrat que, a finals del segle XVIII i començaments del XIX, van desaparèixer alguns Balls provinents d’influències més antigues, la vitalitat del model va permetre encara que en sorgissin de nous -com alguns dels de bandolers. Si, en un bon principi, la paraula –el text- hi tenia poca importància, amb els anys, els Balls del seguici popular festiu van obrint-se cada vegada més a la inclusió dels diàlegs, a l’explicació d’històries, a la narració de fets –tant aviat reals com llegendaris o de ficció. Aquesta evolució -que els parlaments siguin cada cop més importants en un món de músiques, coreografies i imatgeria- es fa patent al segle XVII amb l’aparició del Barroc i el nou impuls que significa per a l’espectacularitat. És en aquesta època quan es comencen a diferenciar, en la seva evolució dins el seguici, els diversos Balls. Quan es comença a distingir entre els Balls sense parlaments -dansa, música i coreografia- i els Balls amb

fm st 2012 PÀG. 43


parlaments -dansa, música, coreografia i text-, tot i que es mantindrà una única denominació per a tots ells. Aquest multiús de la paraula Ball comportarà, durant molt de temps, una notable confusió: allò que la cultura popular unificava amb un únic nom els estudiosos s’embolicaran a qualificar-lo amb força denominacions i prou distintes. Així, els Balls que contenen parlaments se’ls qualifica des d’actes sacramentals -una fórmula provinent de la castellanització cultural- fins a formes prou recargolades com danses dramàtiques. No serà fins a les acaballes del segle XX, amb els nous estudis universitaris i la recerca científica específica, que s’arriba al consens d’una denominació: “balls parlats”, terme que manté el nom tradicional i hi afegeix, subratllant-lo, el seu component específic.

Els Balls Parlats, pel contingut de la història, la simbologia dels personatges, els accessoris i l’escenografia, eren o bé de caire profà o religiós. Entre els Balls profans, n’hi havia que provenien de ritus agraris precristians –com el Ball de cercolets o el Ball de pastorets-; altres sorgien a partir d’episodis històrics i bèl·lics –com el Ball de Serrallonga, el Ball de turcs i cavallets o el Ball de los voluntarios de África-, i, també d’altres es creaven com a crítica satírica dels costums socials –com el Ball de dames i vells, el Ball de criades o el Ball de malcasats. Els més moderns, ja del segle XIX, provenien del pas al teatre de carrer de temes que havien esdevingut molt populars a través de romanços editats i distribuïts profusament, el que es coneix com la literatura de canya i cordill –com el Ball de Sebastiana del Castillo.

fm st 2012 PÀG. 44


D’entre els religiosos, cal esmentar-ne una munió de caire bíblic i, sobretot, hagiogràfic. Aquests darrers -que eren els majoritaris- escenificaven un episodi històrico-llegendari -sovint local- i servien per explicar al poble la vida i miracles del seu sant patró o patrona. D’altres, encara, plantejaven la lluita entre el Bé i el Mal, com el Ball de sant Miquel i els àngels, mitjançant l’enfrontament entre àngels i dimonis, els quals, amb el temps i el canvi de costums, van agafar el protagonisme i el Ball esdevenir Ball de diables -que va perdre, així, el seu caire religiós, excepte, clar, quan escenifiquen el ball parlat. La gran majoria dels Balls parlats, doncs, narraven fets religiosos, fets històrics o tan sols eren representacions satíriques i burlesques –i, de vegades, barrejaven una cosa amb l’altra. Tots, però, mantenien els mateixos elements comuns: tenien música pròpia; es ballaven seguint un esquema molt simple –els balladors-actors en dues files, amb els protagonistes al capdavant-; el text parlat era en vers –habitualment en versos heptasíl·labs i alternant la rima consonant amb versos sense rima, blancs-; els diàlegs s’estructuraven molt esquematitzats; es representaven de manera itinerant per carrers i places –cada nova escena o nou diàleg venia seguit per un moviment coreogràfic que servia per dur el ball a una altra plaça o a una cantonada-, tot i que l’escenificació completa s’executava en un indret concret, el mateix cada any; el vestuari era simple i representatiu –i en alguns casos s’anava adaptant a la moda del moment, mentre que en d’altres mantenia l’anacronisme; tenien una escenografia molt elemental –que es plantava en l’indret específic de l’escenificació completa; i tots, tal com marcaven les prohibicions eclesiàstiques, eren representats només per homes. Hi havia un altre element comú de tots aquests balls: la presència d’un o més diables que, a més d’efectuar els parlaments inicials o, més sovint, finals, a mena de colofó i resum irònic, obrien espai entre el públic en la itinerància i, especialment, el marcaven en el moment de representació dels parlaments -i passaven, quan convenia o es podia, el plateret. I tots aquests Balls Parlats, tots, tenien el seu lloc en el seguici popular: actuaven a les processons religioses, a les cercaviles de festa major, a les rebudes de les autoritats, un rere l’altre, respectant l’espai propi de cadascun, i configuraven un model de festa distintiu de les comarques meridionals i del sud del Principat, i que encara és el model que hi perdura i hi domina. El nostre model de seguici popular de Festa Major: gegants i nans, castells i danses, balls amb estris rituals, que parlen i escenifiquen... Amunt i avall per carrers i places, en processons i cercaviles.


Bandera de Sant Bartomeu Lídia Gázquez

Amb els raigs de sol brodat, de la nostra vila blanca, grana del màrtir, la sang, vast com els segles que guarda el penó espera l’esguard.

Toc de gralles i timbals, reclam de joia i de gresca, sempre i amb solemnitat tots els vilatans els senten, cor obert de bat a bat.

Bandera de Sant Bartomeu, poderosa, antiga i sàvia, ens recorda el ritual que la festa és ben sagrada i comença puntual.

Gegants, feres, pirotècnia, nans i cintes, tots els balls! Alcem castells que ens atansen més encara al nostre Sant.

El tresor de la memòria i l’honor al Sant Patró, precedeix ben orgullosa les hores més esperades, la més fidel processó.

Lliurem ara la bandera, ja res no ens pot aturar, mai no és sempre tant com ara: Sitges, eterna al seu pas.

fm st 2012 PÀG. 46


AMOR DE PINXO

L’anxaneta Pa artesà farcit de xistorra de navarra

BAR DI7

LA KASSOLETA

Les escates del drac Carpaccio de carbassó amb melmelada de tomàquet

Carretilla explosiva Canutet d’arròs farcit de fruits vermells i metxa “peta zeta”

Sardana de sant bartomeu Montadito de tonyina sobre pa de coca amb anxova

Toc de gralla amb gust de xató Croqueta de bacallà sobre llit de salsa de xató

ATENEU POPULAR DE SITGES

El cubanito Plàtan mascle aixafat amb vedella esmicolada en la seva salsa

L’INCIDÈNCIA DEL FACTOR VI

El foc de l’àliga Cua de bou factor vi amb patata confitada i melmelada picant

LA GUINEU

Pandereta del drac Pandereta de poma confitada amb salmó marinat i salsa de formatge d’herbes

SPORTS BAR

Foc a la bèstia Calamarsets amb pebrots del padró

Cassoleta de festa major Curry de llom ibèric

La cresta del drac Pebrot del piquillo farcit de salpicó de marisc

ROY

LA BARATA

LA PRESÓ

Bastoners de festa major Albergínia arrebossada amb salseta a banda

LOS VIKINGOS

ALENTI

PIC NIC

EL CABLE

Caneló de festa major El caneló sorpresa

Timbal de diables Mini hamburguesa amb bacó, formatge, xampinyons i ceba

Panderetes Hamburguesa amb cabrales

CANYATECA - PRADO Pinxo de pólvora Yuca amb carn magra de porc i moresc negre

Organitzat pel Gremi d’Hosteleria de Sitges Venda de tiquets i informació als establiments agremiats participants

fm st 2012 PÀG. 47

LA FORMATGERIA DE SITGES

BAR BARON

El ceptrot de la jove Croqueta amb pebrot del padró i albergínia


Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya

Del 20 al 26 d’agost de 2012

Programa Oficial fm st 2012 PÀG. 48


El pregó Dilluns, 20 d’agost A dos quarts de set de la tarda al Cafè de l’Art del Retiro, inauguració de l’exposició “LA FESTA DELS INFANTS”, un recull dels treballs artístics que els alumnes de P5 de totes les escoles sitgetanes han realitzat per a il·lustrar el Programa d’Actes de la Festa d’enguany. Organitzada per la Comissió de Festa Major i Santa Tecla i la Societat Recreativa El Retiro.

Tot seguit, a la platja de Sant Sebastià, CONCERT amb el grup sitgetà Soma Club –per gentilesa de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges- i amb l’exitosa formació Txarango, que culminaran amb alegria la primera nit de la Festa.

Cazorla

© Josep Maria Alegre

A partir dos quarts de vuit del vespre al Palau del Rei Moro, Lectura del PREGÓ SATÍRIC de Festa Major a càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot seguit es presentarà la Pubilla de l’entitat i es durà a terme el reconeixement al soci. La festa clourà amb un petit refrigeri i una copa de cava. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A dos quarts d’onze de la nit, a la plaça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR a càrrec de Miquel Marzal i Ortiz. El pregó estarà interpretat en Llengua Catalana de Signes. En cas de pluja o mal temps, el pregó es farà a l’església parroquial. Acte patrocinat per Aguas de Barbastro Energía. En acabar, i per celebrar l’inici de la Festa Major, es servirà una copa de cava per gentilesa de Cava Talino.

© Andreu Noguero

ret © Pere Vilanova Cla

© Joan Valera

fm st 2012 PÀG. 49


Dimarts, 21 d’agost De dotze a dues del migdia i de vuit a deu del vespre, TAPATAST, degustació de tapes en diversos locals de Sitges. Acte organitzat pel Gremi d’Hosteleria de Sitges. Venda de tiquets i informació als establiments agremiats participants. A les sis de la tarda, inauguració, a càrrec de Mn Josep Pausas, rector de la Parròquia, de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, que romandrà exposada al domicili del Pendonista, el senyor Trino Carbonell i Àlvarez, al carrer de Sant Josep, als locals del Museu Romàntic, fins el dia de la Vigília a l’hora de la Processó Cívica. A les set del vespre a la Platja de Sant Sebastià, ESPECTACLE DE TEATRE INFANTIL “COLOSSAL”, a càrrec de la companyia Teatre Mòbil. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A dos quarts d’onze de la nit al Passeig de la Ribera, FESTA SONORA amb els grups musicals Bulma i Chinese Christmas Card, i l’actuació de Dj’s de Sitges. Funk, rock, electro, new wave, tech house, espectacle de llums i projeccions que ens faran ballar fins la matinada. A les onze de la nit a l’Església Parroquial, representació del RETAULE DE SANT BARTOMEU, escenificació del martiri de l’apòstol. Acte organitzat per la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, amb realització de la Gent de Teatre de Sitges.

© Carmen Llorens dà

© Judit Virgili i Gabal

A dos quarts de deu del vespre als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, CONCERT d’Antònia Font. Acte organitzat per Sala Vors. Preu de l’entrada: 22 euros.

© Josep Maria Alegre

© Josep Maria Alegre © Joan Valera

fm st 2012 PÀG. 50


Dimecres, 22 d’agost EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU al carrer de Sant Josep, als locals del Museu Romàntic, des de les onze del matí fins a les dues del migdia i de sis de la tarda i fins que acabi l’acte de lliurament de la Bandera. A partir de la una del migdia VERMUT DE FESTA MAJOR al local de l'Ateneu Popular de Sitges, al carrer de Sant Bartomeu, número 40, amenitzat pel grup de músics folk Filibusters. L’Ateneu anima a tots els sitgetans a compartir aquest moment i a celebrar l’arribada de la Festa. Acte organitzat per l’Ateneu Popular de Sitges. A partir de dos quarts de set de la tarda davant el Palau del Rei Moro, VESTIM ELS GEGANTS MOROS, la La-ia i en Fa-luch. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A la mateixa hora i davant de l’Escorxador, VESTIM ELS GEGANTS DE LA VILA I ELS GEGANTS AMERICANOS.

A les vuit del vespre al Palau del Rei Moro, gran ASSAIG DE FESTA MAJOR DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES, obert a tots els sitgetans i les sitgetanes. A les vuit del vespre al Cap de la Vila, a la parada de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, SORTEIG DELS PREMIS PER ALS AMICS DE LA FESTA. Tots els qui hagueu adquirit els tiquets d’AMICS sabreu si heu estat agraciats amb l’oportunitat de disparar un dels morterets de la Vigília, amb una entrada per al recinte del Castell de Foc en calma, o amb alguna de les places per pujar al campanar de la Parròquia o al balcó de l’Ajuntament. A les nou del vespre a la platja de Sant Sebastià, CONCERT a càrrec de la banda Beatrix' Drum and Bugle Corps, procedent de la ciutat holandesa de Hilversum. A dos quarts d’onze de la nit a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, acte de LLIURAMENT DE

LA BANDERA amb recital de poemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu. Aquest any s’estrenarà una poesia de Lídia Gázquez. A continuació, i acompanyats de la sitgetana Agrupació Musical Suburband del Retiro, cercavila fins al domicili del president de la Comissió: Baluard, plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Illa de Cuba i avinguda d’Artur Carbonell. En arribar la Bandera, SÍNDRIA per a tothom. La Comissió de Festa Major i Santa Tecla us convidarà a una sindriada, celebrant la tradició que acostuma a aplegar la família i els amics després del castell de foc tot refrescant-se amb aquesta fruita. Amb la col·laboració de Fruites i Verdures La Sínia. A dos quarts de dotze al Passeig de la Ribera, HAVANERES amb el grup Els cremats. En acabar, cremat per a tothom. Amb el patrocini de Cantamar S. L.

à © David Planagum

© Marga Domingo

© Miquel Soler

fm st 2012 PÀG. 51


La vigília Dijous, 23 d’agost EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU al carrer de Sant Josep, als locals del Museu Romàntic, des de les onze del matí fins a l’hora de la processó Cívica de “la Bandera”. A les dotze del migdia, ENTRADA DE GRALLERS pels carrers Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament. Les diverses formacions oferiran llurs tocades inaugurals en homenatge als fundadors de la Festa Major. A les dues en punt del migdia des de la platja de La Fragata, ENCESA DELS 21 MORTERETS, a càrrec d’Amics de la Festa Major, i REPICADA DE CAMPANES. A la mateixa hora al Cap de la Vila, la Cobla Maricel interpretarà les sardanes La Processó de Sant Bartomeu, d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Major, d’Enric Morera i Viura. A la mateixa hora i des de la plaça de l’Ajuntament, SORTIDA DELS ENTREMESOS I ELS BALLS POPULARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga, Diables, Bastons, Cercolets, Panderetes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixiganga, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà la seva representació completa. A mesura que arribin a l’Hort de can Falç -en honor al Batlle, les autoritats i tot el poble que hi assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan

Baptista, les colles faran una actuació de lluïment i es representaran tots els balls amb parlaments (Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de Gitanes). Algunes colles actuaran, també, davant la residència geriàtrica Les Magnòlies. A tres quarts de sis de la tarda, al Cap de la Vila, ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. A les set de la tarda, des de l’avinguda d’Artur Carbonell número 22, domicili del President de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, Rafel Font i Buixens, PROCESSÓ CÍVICA DE “LA BANDERA”. Els balls populars, entremesos i músics, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro, passaran a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu al domicili del Pendonista de la Festa Major 2012, el senyor Trino Carbonell i Álvarez, al carrer de Sant Josep, als locals del Museu Romàntic. Recorregut: Artur Carbonell, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Sant Bonaventura, Sant Josep, Parellades, Cap de la Vila, Major, Ajuntament i Baluard. A les portes del temple parroquial els balls rebran la imatge de sant Bartomeu que, acompanyada per les autoritats, el Pendonista i els Cordonistes, serà col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de la diada.

A les onze de la nit, des de la Punta, la Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I MONUMENTAL CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb disseny artístic a càrrec del pirotècnic sitgetà Isidre Pañella i Virella. Amb la col.laboració de Bacardí. Per viure un CASTELL DE FOC EN CALMA, la Comissió habilitarà amb cadires la zona del Passeig de la Ribera entre els restaurants Pic-Nic i Kansas (tocant a mar). Durant el majúscul espectacle pirotècnic els assistents gaudiran d’una degustació de cava. Preu del tiquet: 5 euros. Amb la col·laboració del Grup Matas Arnalot. Baixada DELS BALLS POPULARS PER LES ESCALES DE LA PUNTA, desfilada fins al Monument a El Greco i tornada fins al carrer Nou. A continuació, al Passeig de la Ribera, REVETLLA SARDANISTA amb la Cobla Sitgetana. REVETLLA DE FESTA MAJOR amb l’actuació de l’orquestra Taxman, que ens convidarà a ballar fins que gairebé es faci de dia.

© A. Corella

fm st 2012 PÀG. 52


Diada de Sant Bartomeu Apòstol Patró de Sitges

Divendres, 24 d’agost A les sis de la matinada des del Baluard Miquel Utrillo i Morlius, ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En despuntar el dia de Sant Bartomeu, que de Sitges n’és Patró, els entremesos, els balls populars i els músics tornaran a desfilar pels carrers de la vila. Seguint la tradició, la Comissió obsequiarà a les senyores amb olo-

roses flors. Tothom que ho desitgi es pot afegir a l’alegre passada de faixes. Només cal anar vestit de blanc, amb espardenyes de betes i dur una faixa. Recorregut: Baluard, Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep,

© Joan Valera

Espalter, plaça d’Espanya, carrer d’Espanya, Joan Tarrida, plaça de la Indústria, Marquès de Montroig, Parellades, Cap de la Vila, Major i Ajuntament. A dos quarts d’onze a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT EN HONOR DE SANT BARTOMEU APÒSTOL, PATRÓ DE LA VILA DE SITGES. Presidirà la celebració el Sr. Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo Artigas. Enguany, a l’ofertori, el Drac de Sitges farà l’ofrena, en nom de tot el poble, al nostre Sant Patró. En acabar la celebració, cant dels Goigs del Sant i veneració de la relíquia. Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical amb l’Agrupació Musical Suburband del Retiro, que acompanyarà les autoritats fins a l’Ajuntament. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respectius músics, que junt amb la cobla Maricel i la banda, dibuixaran un dels moments més màgics de la nostra Festa Major. Després de l'actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els segadors, l'himne nacional de Catalunya.

© Marga Domingo

© Ana Rocha de Pol

fm st 2012 PÀG. 53


A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Acte seguit, SELECTES CONCERTSVERMUT DE FESTA MAJOR: Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, audició de la Cobla Maricel. Als jardins del Casino Prado Suburense, actuació de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. (En cas de pluja es farà en els teatres de l’entitat corresponent)

© Andreu Noguero

Cazorla

A dos quarts de sis de la tarda, un cop acabats els tradicionals àpats de Festa Major, SELECTES CAFÈCONCERTS de tarda: Als jardins del Casino Prado Suburense, audició de la Cobla Maricel Acte organitzat pel Casino Prado conjuntament amb Canyateca Prado i la Cobla Maricel. Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, actuació de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro i l’Agrupació Musical Suburband. (En cas de pluja es farà en els teatres de l’entitat corresponent)

A dos quarts de vuit del vespre, des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANT BARTOMEU. Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, acompanyat de tots els sitgetans que ho desitgin. Presidirà aquest acte processional el Senyor Rector de la Parròquia, Mn. Josep Pausas Mas i hi assistirà l’Il·lustríssim Ajuntament. Com és costum, el tabernacle anirà precedit de tots els balls populars, els grallers i l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. El ganfaró parroquial i el tabernacle de Sant Bartomeu serà portat pel cos de portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a Pendonista de la Processó de Sant Bartomeu el senyor Trino Carbonell i Àlvarez, qui ha nomenat com a Cordonistes els senyors Albert Carbonell Ibáñez i Manel Cortés Ibáñez. La Processó de Sant Bartomeu farà el següent recorregut: Baluard, plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

© Josep Maria Alegre

© Josep Maria Alegre

fm st 2012 PÀG. 54

Al pas de la processó pel Passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb salves de morterets i tocs de campanes. La Cobla Sitgetana interpretarà les sardanes Els Gegants de Sitges i La Processó de Sant Bartomeu, dels mestres Tomàs Gil i Membrado i Antoni Català i Vidal, respectivament. En arribar la processó al Baluard, els balls i músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer homenatge al nostre patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen les campanes durant la més que emotiva ENTRADA DE SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. A dins del temple, pregària de cloenda. Tot seguit, davant de l’Ajuntament, BALLADA FINAL DE LES BÈSTIES DE FOC I DELS GEGANTS, per acomiadar els actes tradicionals de la nostra Festa Major. En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A la mateixa hora, al passeig de la Ribera, GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb les actuacions de les orquestres La banda del drac i Buhos.


Vot de Vila a Sant Lli

A dos quarts de set de la tarda, a la plaça de l’Ajuntament EXHIBICIÓ CASTELLERA DE FESTA MAJOR, amb les colles Minyons de Terrassa, Castellers de les Roquetes i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Dissabte, 25 d’agost

A dos quarts de set de la tarda a l’Hort de can Falç, BALL PER A LA GENT GRAN, amb el duet musical Josep & Kim.

A partir de les onze del matí a l’Hospital de Sant Joan Baptista, COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE L’EDIFICI DE L’HOSPITAL. La marronada del centenari donarà el tret de sortida a l’acte de rememoració de la inauguració de l’edifici, l’any 1912, i anirà seguit d’un parlament a càrrec del senyor Joan Yll. Tothom hi és convidat.

A un quart d’onze de la nit a la Platja de Sant Sebastià, REVETLLA SARDANISTA DE CLOENDA amb la Cobla Sitgetana. Amb un vistós joc de pirotècnia i degustació de coca i vi bo, acomiadarem la Festa Major.

A dos quarts d’una del migdia, VERMUT DE SANT LLI a l’Hospital de Sant Joan Baptista. A les vuit de la tarda, a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, MISSA en sufragi dels difunts de la nostra vila. Som convidats a recordar els qui, amb nosaltres, visqueren amb goig la nostra festa. Preguem perquè visquin l’alegria que mai s’acaba.

Diumenge, 26 d’agost

© Marga Domingo

© Jordi Barrachina

A les deu de la nit a la plaça de La Fragata, CONCERT amb l’orquestra Blanes. Seguidament, al mateix lloc, BALL DE SANT LLI amb l’orquestra Blanes. A dos quarts d’onze de la nit al Passeig de la Ribera, CONCERT JOVE per anar acomiadant la Festa Major, amb l’actuació del grup Papagayo i la intervenció de diversos DJ’s.

© Andreu Noguero

Cazorla

fm st 2012 PÀG. 55


Actes a les entitats i altres activitats de Festa Major Dissabte 18 d’agost al vespre i diumenge 19 d’agost En horari de les celebracions de la Parròquia, exposició de la Bandera de Sant Bartomeu restaurada. Dissabte 18 d’agost a les deu de la nit als jardins del Casino Prado, Nit de Festa Major, amb la proclamació de la pubilla del Prado. Lunch amb cava brut i amb l’actuació del Ball de Pastorets de l’ABPS, dels Grallers Marcets, Grallers Colla Maricel i música disco. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense. Amb la col·laboració de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Reserves a la secretaria de l’entitat. Diumenge 19 d’agost A les set del vespre a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, conferència al voltant de la Festa Major de la Vila, “El 4 de 8 a Sitges: la culminació d’un somni”, a càrrec de Santi Terraza. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans.

Del 20 d’agost fins el 30 de setembre Al Cafè de l’Art del Retiro, Exposició “LA FESTA DELS INFANTS”, un recull dels treballs artístics que els alumnes de P5 de totes les escoles sitgetanes han realitzat per a il·lustrar el Programa d’Actes de la Festa d’enguany. Organitzada per la Comissió de Festa Major i Santa Tecla i la Societat Recreativa El Retiro. Dijous 23 d’agost després de la Processó Cívica i abans del Castell de Foc, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges convida tots els seus balladors a un sopar de pa amb tomàquet al carrer d’en Bosch, davant del Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Reserves a la secretaria de l'entitat. Dissabte 25 d’agost A les deu de la nit, als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, Sopar-

© Josep Maria Alegre

fm st 2012 PÀG. 56

Ball de Casats amb l’orquestra Montse i Joe Transfer i Disco Marín. Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro. Reserves a la secretaria de l'entitat. Divendres 31 d’agost A les set del vespre a l’auditori de l’edifici Miramar, presentació de la Peça del Mes “El Drac de Sitges”, a càrrec de Pep Pasqual, conservador del Consorci del Patrimoni de Sitges, que detallarà el procés de restauració de la peça i el retorn al seu aspecte original, creat per Agustí Ferrer Pino. Acte organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges. Entre Festa Major i Santa Tecla Als Salons socials de la Societat Recreativa El Retiro, Campionats socials de Festa Major de Billar, Petanca i Botifarra. Actes organitzats per la Societat Recreativa El Retiro.

La Xurreria Teruel s’instal·larà al Passeig de la Ribera durant els dies de Festa Major.

La Fira d’atraccions estarà oberta del 12 al 26 d’agost al Parc de Can Robert.

Durant els dies 25 i 26 d’agost s’instal·larà una fira de productes artesanals al passeig de la Ribera.


Actes esportius Del 16 al 19 d’agost Cada dia a les set i a les nou del vespre a l’Estadi Nou Pins Vens, XXXII Torneig de Futbol Formatiu Juvenils 2012 “Memorial Jaume Serra”. Grup A: CE L’Hospitalet, CE Europa i CF Blanca Subur. Grup B: UD Cornellà, UE Sant Andreu i CF Damm. Acte organitzat pel Club de Futbol Blanca Subur.

Diumenge dia 26 d´agost A les cinc de la tarda al Camp Municipal d’Aiguadolç, Trofeig Festa Major de futbol femení entre el Suburense i el Fontsanta Fatjo.

Cazorla

© Josep Maria Alegre

© Andreu Noguero

Dimarts, 21 d’agost A les set de la tarda al Camp Municipal d’Aiguadolç, partit de Festa Major “Vila de Sitges” entre la Unió Esportiva Sitges i el Sant Pere Molanta C. F. Acte organitzat per la Unió Esportiva Sitges.

© A. Corella

A les set de la tarda al Camp Municipal d’Aiguadolç, Trofeig Festa Major entre el Suburense Masculí i el Bellvitge. Actes organitzats pel Club de Futbol Suburense.

© Josep Maria Alegre

© Andreu Noguero

fm st 2012 PÀG. 57

Cazorla


fm st 2012 PÀG. 58


fm st 2012 PÀG. 59


Santa Tecla, Festa Major Petita de Sitges Del 15 al 23 de setembre de 2012

Programa OďŹ cial fm st 2012 PĂ€G. 60


Dissabte, 15 de setembre Al vespre, a la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, en horari de les celebracions, Exposició del Penó de Santa Tecla restaurat. A partir de les nou del vespre, NIT DE FOC. A les nou des de la plaça de l’Ajuntament, ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels carrers del casc antic de la vila a càrrec del Grup Espetegafoc. Seguidament, a la plaça de l’Ajuntament, DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les colles locals de diables i bèsties (Colla Vella de Diables de Sitges, Drac de Sitges,

fm st 2012 PÀG. 61

Colla Jove de Diables de Sitges, L'Àliga de Sitges i Colla de Diables de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges) i de les dues colles convidades. A mesura que acabin, les colles baixaran amb repicada de timbals fins al Passeig de la Ribera (Major, Cap de la Vila, Parellades, Sant Pau i Passeig de la Ribera). A les onze de la nit al Passeig de la Ribera, entre el monument a El Greco i els gronxadors, CORREFOC amb les colles locals i convidades i encesa final. En acabar, al mateix lloc, fi de festa amb un CONCERT organitzat pel Xató Actiu.


Diumenge, Dijous, 16 de setembre 20 de setembre A les deu del matí, concentració de Gegants i Cabeçuts infantils al carrer Jesús, des de la cruïlla amb el carrer de Santiago Rusiñol. Seguidament, CERCAVILA fins al Parc de Can Bóta. Recorregut: Jesús, Cap de la Vila, Parellades, Plaça d’Espanya, Parc de Can Bóta. En arribar faran una BALLADA conjunta.

A les sis de la tarda, inauguració de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, Patrona de la Vila, al domicili de la pendonista, al carrer Pins Vens número 21. La inauguració anirà a càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de la Parròquia. L’exposició romandrà oberta, aquest dia, fins a les nou de vespre.

Seguidament al Parc de Can Bóta, EXHIBICIÓ DELS BALLS INFANTILS: Ball de Bastons, Panderetes, Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i Moixiganga.

Divendres, 21 de setembre

A dos quarts de sis de la tarda a la cruïlla del Passeig de Vilafranca amb el carrer Espalter, concentració de dracs infantils. Seguidament, CERCAVILA pel carrer Espalter, Camí de Santa Bàrbara, Joan d'Àustria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de Can Bóta, on faran l’ENCESA final. Seguidament, representació del BALL DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de la colla de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, la colla de Sant Bartomeu i Santa Tecla del Barri de Les Cases Noves, la Colla Vella i la Colla Jove.

Des de les onze del matí i fins les nou del vespre, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de la Pendonista, al carrer Pins Vens número 21. A partir de les cinc de la tarda al Palau del Rei Moro, FESTA INFANTIL, amb la representació de la Llegenda dels Gegants Moros amb titelles, i XOCOLATADA per a tots els nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS GEGANTS MOROS davant el Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A dos quarts de deu del vespre al Palau del Rei Moro, GRAN ASSAIG de Santa Tecla de la Colla Jove de Castellers de Sitges, amb la presència i la participació del públic.

fm st 2012 PÀG. 62


La vigília De les onze del matí i fins l’hora de la processó, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de la Pendonista, al carrer Pins Vens número 21. A les dues del migdia, REPICADA general de CAMPANES i encesa de la salva de 21 MORTERETS. A dos quarts de sis de la tarda al carrer del domicili de la senyora pendonista de Santa Tecla, la colla infantil de diables de Santa Tecla i Sant Bartomeu farà una ofrena floral a la nostra patrona. A les set de la tarda des del carrer Pins Vens número 21, domicili de la Pendonista d’enguany, PROCESSÓ CÍVICA. El seguici del tabernacle de Santa Tecla, format pels balls, la imatgeria, els músics tradicionals i l’Associació Musical Suburband del Retiro, es concentrarà al domicili de la Pendonista, la senyora Sandra

Dissabte, 22 de setembre

Rubí i Gonzàlez, des d’on recolliran el Tabernacle de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església Parroquial. El seguici farà el següent recorregut: Pins Vens, Cardenal Vidal i Barraquer, Rita Benaprés, Àngel Guimerà, Carretera de les Costes, Aragó, Sant Honorat, Emili Picó, Jesús, Santiago Rusiñol, Aigua, Major, Plaça de l’Ajuntament i Baluard. En arribar al temple parroquial, els balls rebran la imatge de Santa Tecla que, acompanyada per les autoritats, la pendonista i les cordonistes, serà col·locada al presbiteri per a presidir els actes litúrgics de la diada. A les onze de la nit des del Baluard i La Fragata, CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA. El

fm st 2012 PÀG. 63

disseny de l'espectacle i la supervisió artística del muntatge aniran a càrrec del nostre pirotècnic Isidre Pañella i Virella. En acabar, al Cap de la Vila, BALL DE GRALLES. A la mitja part, l’Agrupació representarà el Ball de Gitanes com es feia antes. Seguidament, CONCERT a càrrec del grup sitgetà Justo y los Pecadores. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i la Comissió de Festa Major i Santa Tecla. També en acabar el Castell de Foc, al Passeig de la Ribera, AUDICIÓBALLADA DE SARDANES amb la Cobla Sitgetana.


Diada de Santa Tecla, protomàrtir Patrona de Sitges

Diumenge, 23 de setembre A partir de les set del matí, esplendorosa, alegre i sorollosa MATINAL INFANTIL, amb la participació dels infants de Sitges, que representaran els balls i els entremesos de la nostra vila. Les pubilles sitgetanes, des dels brecs, repartiran caramels. Hi haurà dos recorreguts paral·lels: A les set del matí, des de la cruïlla del carrer de la Davallada amb el carrer Barcelona, sortida de la Matinal Infantil Gran. Els participants més grans faran el següent recorregut: Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Bonaire, Passeig de la Ribera (tocant a mar) fins a la Fragata.

A les dos quarts de vuit del matí, des de la plaça de l’Ajuntament, sortida de la Matinal Infantil Petita, els nens més petits faran el següent recorregut: Plaça de l’Ajuntament, d’En Bosch, Davallada, Barcelona, Àngel Vidal, Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere, Passeig de la Ribera (banda de muntanya) fins a la Fragata. En arribar hi haurà esmorzar per a tots els nens i nenes que hagin participat a les cercaviles. A les onze del matí a l’església parroquial, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT en honor de Santa Tecla. Enguany, a l’ofertori, la Moixiganga Infantil de l’ABPS farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a la nostra compatrona. En acabar, esplendorosa SORTIDA D’OFICI amb tots els balls i entremesos, músics tradicionals, la cobla i la banda. Després de l'actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els segadors, l'himne nacional de Catalunya. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

fm st 2012 PÀG. 64

Tot seguit, selectes CONCERTS-VERMUT A la Societat Recreativa El Retiro amb l’Associació Musical Suburband del Retiro. Al Casino Prado Suburense amb l’actuació de la Cobla Maricel. A dos quarts de set del vespre des del Baluard, BAIXADA DEL PILAR CAMINAT per les escales de la Punta, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges A les set del vespre des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA TECLA El tabernacle de Santa Tecla desfilarà pels carrers de la vila, portat per les pubilles dels barris i entitats sitgetanes, acompanyats dels balls,


entremesos i músics. Obrirà els seguici religiós el ganfaró parroquial portat pel Cos de Portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a pendonista del Penó de Santa Tecla la senyora Sandra Rubí i Gonzàlez, qui ha nomenat com a cordonistes les senyores Sílvia Gonzàlez i Archilla i Alba Gràcia i Pañella. La processó serà presidida pel Senyor Rector de la Parròquia Mn. Josep Pausas Mas i l’Il·lustríssim Ajuntament, i la clourà l’Associació Musical Suburband del Retiro. El recorregut serà el següent: Baluard, plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou, Major, Plaça de l’Ajuntament i Baluard. Al pas del seguici religiós pel Passeig de la Ribera, la patrona de la Vila serà saludada amb salves de morterets i toc de campanes. Al pas de la processó pel passeig de la Ribera, audició de SARDANES amb la Cobla Sitgetana. La cobla interpretarà la sardana Els gegants de Sitges del mestre Tomàs Gil i Membrado i La Processó de Santa Tecla, de Jordi Pañella i Virella, saludant el tabernacle de Santa Tecla. A l’arribada del tabernacle al Baluard, ENTRADA DE SANTA TECLA a l’església parroquial. Els balls i els músics rebran la imatge de la compatrona i li retran homenatge quan entri a l’església, enmig de focs artificials i campanades. A dins el temple, lectura de la pregària “Us he mirat Santa Tecla”. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament tindrà lloc la darrera ENCESA del Drac i l’Àliga i l’última BALLADA de Gegants. En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

Dissabte, 29 de setembre A dos quarts de set de la tarda al Cap de la Vila, EXHIBICIÓ CASTELLERA de Santa Tecla, amb la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla Jove de Barcelona i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

fm st 2012 PÀG. 65


Actes d'entitat Dilluns, 10 de setembre A les nou del vespre, segon SOPAR DEL SOCI DE L’AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE SITGES, a les Terrasses del Palau Maricel. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Reserva de tiquets a la Copisteria El Pati.

Diumenge, 30 de setembre A migdia als Jardins del Casino Prado, TRADICIONAL PAELLA DE CLOENDA DE TEMPORADA D’ESTIU. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense. Reserva de tiquets a la secretaria de l’entitat.

Diumenge, 30 de setembre

Actes esportius

A les sis de la tarda a la plaça de La Fragata, XXIVè CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES “TROFEU VILA DE SITGES” Espectacle sardanista de competició amb la participació de les millors colles de l’actualitat en les modalitats d’ aleví, infantil i juvenil, que lluitaran per assolir la classificació pel campionat de Catalunya. Les colles grans ballaran per assolir el Trofeu “VILA DE SITGES”, enguany representat per la peculiar figura de l’Àliga, potser l’única que expira foc en tot el país. Amenitzarà musicalment la competició sardanista l’excel·lent Cobla Maricel.

Dissabte 15 i diumenge 16 de setembre A l’estadi Nou Pins Vens, XXXII Torneig de Futbol Formatiu Alevins-Infantils-Cadets 2012. Amb els equips del CF Blanca Subur (A, B, C, D, E) i el CF Santa Eulàlia, el CP Sarrià, el CF Cubelles i l’EF Gavà. fm st 2012 PÀG. 66


Festa Major Em llevo a les cinc del matí i em vesteixo a correcuita. Surto al carrer quan encara és fosc i veig alguns nois que no han dormit en tota la nit anant cap a casa seva a descansar. Camino cap a la platja de Sant Sebastià i, mirant el terra, veig carretilles del dia anterior, i me’l fan recordar: les gralles pujant pel carrer de Sant Francesc, tot el poble al Cap de la Vila com si volguessin respirar les notes musicals; després, els vint-i-un morterets, un dinar a deshora i improvisat amb la família... i ajuntar-me amb les meves amigues per lluir, totes juntes, la nostra samarreta i dirigir-nos cap a casa de la meva besàvia per a gaudir dels balls populars, divertir-nos i fer gresca, que és el que toca! L’olor de fum que queda impregnada a la roba, el barret de palla... I el sopar amb la família i el tornar a veure les amigues per

contemplar el Castell de Focs, magnífic com cada any... I cap a casa, de nou, per agafar forces! Torno al present i somric davant del meu record. I pensant com en sóc, d’afortunada, de poder dir que sóc de Sitges. Alço la vista i saludo els qui ja m’estaven esperant per veure la davallada. Penso gaudir d’aquests dies tant com ho he fet sempre, i com sempre faré. Laia Vellet 2n d’ESO

fm st 2012 PÀG. 67


Festa Major Jo la Festa Major la visc com un bon sitgetà: molt intensament. Fins i tot, m’atreviria a dir que la porto a la sang i és part del meu cor. Com a timbaler de l’Escola de Grallers de Sitges, m’emociono quan les gralles comencen a sonar a les dotze del migdia durant l’Entrada de Grallers, i quan treuen els Gegants de l’Ajuntament al cap d’una estona de sonar els vint-i-un morterets de les dues. És molt divertit tocar el timbal. És gràcies al timbaler i al graller que els balls es poden ballar i que els gegants poden giravoltar. A vegades, però, crec que la tasca del timbaler dins de la festa està poc considerada. A vegades em deprimeix pensar-ho, ja que ens passem gairebé tot l’estiu assajant. Però el que compta és que surts perquè t’agrada viure la festa d’aquesta manera, i t’és igual tot en el moment en què comences a tocar qualsevol cançó. A vegades m’escapo de la colla i me’n vaig amb els amics a gaudir de les espurnes dels Diables, del Drac i de l’Àliga. Això és un plaer perquè, resumint-ho, fas el que vols, el que et ve de gust, i és la millor de les maneres de viure la festa. Ho puc fer perquè tinc el meu pare cobrint-me les espatlles, si jo hi falto! Esperem que puguem gaudir d’una bona Festa Major i d’una bona Santa Tecla. I que ho puguem viure com els altres anys o millor. Marc Duran Ciberio 2n d’ESO

fm st 2012 PÀG. 68


La il·lusió de Santa Tecla Cada any espero Santa Tecla amb més il·lusió que ningú. Encara que tothom ho digui, estic segur que a ben poques persones els agrada tant com a mi. Em torno boig d’alegria quan miro el calendari i veig que només queden unes setmanes, uns dies o unes hores...

A Sitges, és gairebé la festa més important de tot l’any, i per a mi també. Sempre visc totes les processons i no me’n perdo ni una. Tot i que visc en un pis amb balcó i des d’allà ho podria veure tot, prefereixo baixar al carrer amb els meus amics i viure-ho més intensament. De tots els grans i petits actes que se succeeixen per la Festa de Santa Tecla, quan gaudeixo més i realment sóc més feliç és a la Matinal. Em desperto molt aviat per veure tots els balls i no torno a casa fins que no s’han acabat tots i cadascun d’ells. A la tarda, primer de tot surten els grans Gegants, que ens animen a començar la festa. Amb els seus

balls t’introdueixen a la gresca i et conviden a divertir-te. Seguidament, vénen els cabeçuts, simpàtics, eixerits i lleugers. I atenció! Tots cap a amagar-se, perquè a continuació arriben el Drac, l’Àliga i els Diables. Són els reis del foc i fan córrer a tothom amunt i avall. Passat l’ensurt de les guspires, tot i que jo surto de casa preparat amb ulleres, barret de palla, màniga llarga i mocador a la cara, vénen els balls populars, que tant agraden a la meva àvia. Entre ells hi destaquen el Ball de Bastons, la Moixiganga, els Cercolets, els Castells... Tot i que no m’agraden tant com els reis del foc, veure els balls populars també és divertit, emocionant i únic. Jo espero que mai es deixi de fer, aquesta festa, per l’espectacle que provoca i, sobretot, per la il·lusió que ens porta. Nil Bernad 2n d’ESO

fm st 2012 PÀG. 69


La Festa Major Balls, vestits, picarols i petards: alguns dels elements que ens envolten durant la nostra Festa Major. Diables, Bastons, Gitanes, Cintes, Cercolets i Pastorets: són balls divertits que enlluernen el poble amb aquells vestits tan acolorits i les seves danses tan animades, que alegren el dia a qualsevol que les senti. I els Gegants, que deixen tothom bocabadat, tan enormes i detallats, i que sembla mentida que hi hagi algú a sota que els faci ballar i girar d’aquella manera tan espectacular.

La Moixiganga és el ball que tanca la festa, tot formal i respectuós. Representa la Passió de Jesús, però, alhora, és acolorit, amb els barrets i les armilles plenes de flors de diversos tons que fan més viu el moment en què els veiem passar. Les gralles i els timbals ajuden a accelerar els ànims de la festa... Aquelles melodies que es recorden cada any i que emocionen qui les escolta. En definitiva, la Festa Major és una festa que enamora a qui la veu. No tothom la viu de la mateixa manera. Alguns ho fan seguint la tradició punt per punt, i d’altres l’han modernitzat a la seva manera. Això sí: tothom la viu amb tota la seva ànima. Marta Gutiérrez Montornés 2n d’ESO

fm st 2012 PÀG. 70


Quan és Festa Major Quan el Drac passa, tothom s’espanta. Quan l’Àliga passa, el temps es para. Quan un Diable encén foc, se m’atura el cor. Mentre la Moixiganga avança, la gent balla. I quan tot s’acaba, tothom torna a casa. Òscar Castillo 2n d’ESO

Santa Tecla Una freda nit d’estiu, començava Santa Tecla, i un esperit actiu començava a fer mescla d’un sentiment festiu. Ma persona hi anava, al Racó de la Calma, directe a la flama. Tot de color groc i vermell, i els petards ressonaven com un toc de martell. I enmig s’alçava, una estàtua de foc, que m’espantava, i no podia anar enlloc... Mario Pedrol 2n d’ESO

fm st 2012 PÀG. 71


B M A A T S E F E D A S R CONVE

e t n e c i V s e r t s e M a i d Ly

S N O I C I D A R T E D A N A T E G T I S A UN YM) Yll Martínez (J Joan

Quan la senzillesa, el poc afany de protagonisme i el voler passar desapercebut coincideixen en aquesta societat de rivalitats, es fa palesa una manera d’ésser, que sobresurt per damunt de les vulgaritats quotidianes. I quan aquestes qualitats van de bracet amb l’estima al poble i a les tradicions, podríem resumir l’encontre amb una sola paraula: sensibilitat. La Lydia Mestres Vicente té el privilegi de poder atresorar aquestes excel·lències, que li permeten parlar amb un devessall d’entusiasme. Sobretot, quan la nostra conversa gira a l’entorn de la Festa Major, que ella ha viscut intensament des de ben joveneta gràcies a les influències del seu entorn familiar. El seu avi, l’Isidre Mestres Martí, havia encarnat el Crist de la Moixiganga. També els seus pares s’encarregaren de transmetre, a tota la seva descendència, un exemple enriquidor, fonamentat en l’assistència a tots els actes programats. Aquesta inculcació és bàsica per fer arrelar la tradició entre els més joves.

Escriptor

Portada per aquest neguit festiu, es va convertir en aprenent dins de la Festa Major, que de tots els aprenentatges és, de ben segur, dels més gratificants quant a emotivitat. Debutà amb 13 anys en el Ball de Cintes de l’Agrupació, en el transcurs de la festivitat de Santa Tecla, i a l’any següent, com no podia ser d’altra manera, ho fa en aquesta on l’adjectiu magnifica el nom, la Festa Major. En la festivitat de Corpus de l’any 1997 s’incorporà als Cubanitos, quan n’era cap de colla la Mia Muntané. I assumí, durant dos anys, la categoria de gegantera d’aquesta parella tan simpàtica i representativa dintre el seguici de la festa. Una colla on, des de fa un temps, hi predominen les geganteres! No obstant això, al que verament aspirava la Lydia era a integrar-se a la Colla Vella de Diables, perquè necessita estar en contacte amb les guspires de foc que s’escapen, escampant una pluja lluminosa que ofereix una vistositat excepcional, i que s’acaba quan un potent tro deixa un reguerot de fum que

fm st 2012 PÀG. 72


feia flaire de pólvora. Som a l’any 1999 quan la Lydia es vesteix amb les gruixudes saques de la vestimenta. Darrera la indumentària hi amaga la seva identitat de persona angelical per a transmetre una imatge diabòlica que no concedeix respir a un foc que desperta passions però també temors. Es va convertir en la segona dona a integrar-se a la colla i avui en són quatre. Les concessions o privilegis van fomentar certs recels entre alguns dels diables que tenien massa assumit que en aquest infern tan peculiar només hi manaven ells. Transcorregut el procés d’integració, aconseguí els suficients mèrits per convertir-se, després de dos anys, en cap de colla. N’hi ha per treure’s el barret! O, en aquest cas, la caputxa amb les banyes, socarrimades pel constant contacte amb un foc que manté encesa la trajectòria d’una manera d’ésser i de fer. I, però, entre aquestes ràfegues de foc festiu, la nostra protagonista es retira de la primera fila per a convertir-se, de nou, en espectadora. L’acompanyen el seu marit, en Jordi Cubillos, gran entusiasta, també, d’aquestes tradicions, i el fill dels dos. Vol rememorar l’exemple del seus pares, quan la portaven a guaitar entre el brogit dels balls. Renuncia a la participació per tal d’inculcar a la seva criatura els valors més elementals de la festa. Per fer pedagogia que la moguda no es fa exclusivament per al lluïment de balls i entremesos, sinó per honorar als patrons de la Vila, Sant Bartomeu i Santa Tecla. Quan nota que la llavor ha germinat retorna a un infern on el foc encara no s’ha apagat, allà on ella mana amb decisions fermes i encertades. No tothom té la potestat de moure’s entre el foc sense cremar-se.

En aquells compassos d’espera que va incorporar en la seva obra, mentre alliçonava el seu vailet, s’uní a un grup de sitgetanes, de les quals pocs saben l’existència i abnegada tasca: em refereixo a les cosidores de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, guiades per l’eficient i entusiasta Carme Comas. Elles, la Mercè Mercader, la Loli Tercero, la Glòria Pascual, l’Alícia Francisco, la Marta Castellà, l’Araceli Sánchez, la Glòria Mirabent, la Pepi Martínez i la pròpia Lydia, fan de la costura un art al servei del ric i variat vestuari del nostre folklore. Renten, cusen, planxen i, quan s’escau, broden, amb precisió i bon afer, tots i cada uns dels vestits que llueixen els integrants dels balls. Però també tenen cura, per exemple, de les vestimentes dels Reis Mags. Tot seguit s’han d’afanyar per fer un repàs a les vestes dels acompanyants del Sant Sepulcre. Per a elles, la preparació de la festivitat de Corpus esdevé com una mena d’assaig general. A partir d’aquí s’estableix un compromís diari, per tal de refer o cosir tota mena de detalls del vestuari de la festa gran. Començant pels vestits dels Gegants Moros i acabant amb els picarols del vestuari del Ball de Cercolets, entre altres detalls. La Lydia viu la festa des de dintre i a redós de les pedres del Palau del Rei Moro. Té el privilegi d’estimar les tradicions i aportar l’experiència, tan necessària en tots els àmbits, però més rellevant quan aquesta s’ha forjat entre una senzillesa que fuig de qualsevol protagonisme. Virtuts innates de la dona sitgetana.

fm st 2012 PÀG. 73


B M A A T S E F E D A S CONVER

r le e d n a c , n ó r e m l a S r Xavie FA PAÍS

R O J A M A T S E LA F

El pati de l’Agrupa és l’oasi que m’acull en la conversa amb en Xavi Salmerón, mentre l’Edu Sentís dispara implacablement des de tots els angles. L’oreig lleu de les tardes de juliol s’hi fa notar, i s’agraeix. Dues cadires ens esperen al voltant de la taula coberta amb la faldilla vermella, on reposen el ciri i el barret de moixiganguer. En Xavi Salmerón sempre somriu. És una de les ànimes de l’Agrupa, on hi aporta el seu entusiasme, la seva energia i tota la convicció d’una persona que sent i practica l’orgull de ser ciutadà d’una vila on la cultura popular és marca i vivència que ell transporta arreu i en qualsevol medi. El seu és un compromís en ferm incorporat a l’adeena des de la naixença.

a Vinyet Panyellra Escripto

Quan aixecava poc més que un pam de terra, la imatge de la meravella de l’univers l’encarnaven els Gegants de la Vila i, en concret, el Gegant. Aquell rostre ferreny, aquella majestat, la capa que voleiava al toc de la gralla o queia a plom caminant al compàs del Toc de Processó... i, un cop a casa, amb el barnús del pare a les espatlles, com si fos la capa, anava donant tombs. Quan tenia cinc o sis anys el pare d’en Xavier, en Jordi Salmerón, va ser un dels fundadors de la colla de l’Àliga i el minyó, com tota criatura sitgetana, va passar del toc de gralla a l’olor de la pólvora, que és una cosa que molts sitgetans portem a la sang. La seva entrada participativa a la Festa Major té les arrels a la Festa Major Infantil de Santa Tecla. Amb tres anyets va acompanyar els Gegants d’en Frederic Montornés i després va anar passant pels altres

fm st 2012 PÀG. 74


Balls, una veterania que considera ben important; ell els va fer tots llevat de les Cintes i les Gitanes. Als divuit dubtava entre dues possibilitats: la de l’Àliga, amb el pare, i la de la Moixiganga, on el seu avi matern, Jordi Carbonell Freixes, havia sortit amb l’antiga i gloriosa colla d’en Suàrez. Sense dir res al seu avi, va pensar que aquest era el seu lloc. Encara en recorda les llàgrimes d’emoció quan el va veure baixar per primera vegada, carrer Major avall a les dues de la tarda de la Vigília... Ara és candeler, també com el seu avi. En Xavier se sent hereu espiritual del llegat de cultura popular que es transmet de generació en generació i cada vegada més àmpliament i obertament, perquè la Festa Major és màgia pura que fascina i que fa que per trenta-sis hores sentim la il·lusió ingènua de quan érem criatures, i ens aporta la dosi necessària de desconnexió de la vida quotidiana per fer viure la col·lectivitat en comunió i estima vers la cultura popular. La Festa Major fa país, conclou, perquè exerceix una capacitat d’integració absoluta i imparable, que comença amb la Festa Major Infantil de Santa Tecla, iniciàtica per a molta canalla que arriba de fora i veu com la viuen les criatures de Sitges amb una força d’atracció que enganxa per sempre més. Com a ciutadà del segle XXI, en Xavier Salmerón sap que els temps fan evolucionar persones i tradicions. Veient el que més ha canviat, com l’Entrada de Grallers al Cap de la Vila, és conscient que hi ha

dues maneres de viure-la, i que cal aconseguir la conciliació; de la tradició recent de l’entrada de Sant Bartomeu i de Santa Tecla després de les respectives processons destaca que, des de la seva privilegiada posició del candeler, totes les mirades conflueixen per uns moments en la figura del Sant... Dels rituals de la festa no en canviaria absolutament res. Sobre els temes endèmics de qui ha de pagar la Festa Major ho té clar, perquè és la més gran i important festa de la Vila i és la Vila qui se n’ha de fer càrrec, amb la col·laboració de la societat civil, perquè el sector públic no ens ho pot resoldre tot. Per això és important, cívicament i culturalment, el paper que té a Sitges l’Agrupació de Balls Populars, una casa oberta a tothom que té com a missió mantenir i difondre els Balls de la Festa Major i el calendari de les festes de la cultura popular a la Vila. És una tasca que de vegades no tothom entén, però en Xavier se sent obertament orgullós del seu compromís amb l’Agrupa i de la feina que l’entitat porta a terme, sobretot pel que fa a la formació sobre tots els detalls de la Festa... - “Saps d’on vénen, els cascavells? Són per allunyar els mals esperits!”. La conversa és un flaix dels molts temes que van desfilant, però hi ha una pregunta imprescindible: la que gira entorn els colors de la Festa: el blanc i el vermell, afirma. El blanc del paisatge urbà i ideal sitgetà, i el vermell del foc i de la passió amb què la vivim, com ell mateix, orgullosos i convictes.

fm st 2012 PÀG. 75


B M A A T S E F E D A S CONVER

s l a n a t n o Ó Blai F I C I D A R T A L R A B O R T E R R E P L E UN MOD A en Blai Fontanals no li agraden les entrevistes. Li agrada parlar, això sí, i es nota que de converses de Festa Major n’ha tingut moltes. El primer que em diu, només arribar, és que aquesta entrevista no té cap interès. Primer penso que ho diu per caprici, amb un punt de supèrbia, però després vaig entenent-ne els motius. De seguida m’adono que està cansat de repassar una vegada i una altra la seva trajectòria com a estudiós del folklore. I, sobretot, està cansat d’exposar els seus punts de vista sobre el que creu que hauria de ser la Festa Major i veure com cada vegada s’allunya més del que predica. Ell està convençut que no té remei i que anirà perdent la part tradicional que encara li queda. Des que va participar en el redactat del primer protocol (el conegut com el dels 12 jutges), l’any 1996, ha defensat amb fermesa una Festa Major on no es dupliquin els balls, on tothom remi cap a la mateixa direcció i on es recuperi el significat d’origen: “avui en dia la gent va a gaudir, no té un sentit

alta Dani Picas Rib BPS ta de l’A Membre de la Jun

de cara a l’espectador, cadascú es munta el seu grup i s’ho passa bé, però no hi sol haver massa respecte cap al paper especial, que és interpretar un ball”. En culpa, en bona part, a la política. Afirma que el fet de que el regidor de torn tingui el control de la caixa i pugui fer i desfer a plaer ha desgraciat una bona part de la festa tradicional. D’aquesta manera, s’ha propiciat que cada colla miri per si mateixa i es senti propietària del ball. Aquests interessos expliquen per què al formar-se l’Agrupació de Balls Populars no totes les colles es van posar d’acord per anar juntes, fet que el temps ha demostrat que era una bona decisió. També creu que part de la culpa és de les Comissions de Festa Major. El President de la Comissió hauria de ser un expert en folklore, i no un simple gestor dels actes de la festa. D’aquesta manera s’evitarien situacions absurdes, com que un colla de grallers estigui formada per més de cinc músics, o que un colla de bastons balli la boja aprofitant qualsevol melodia, o que les deslluïdes processons s’allarguin durant hores. Segons ell, s’hauria de ser conscient que modificant qualsevol costum, pot perdre’s una tradició de centenars d’anys.

fm st 2012 PÀG. 76


Aquests raonaments no són nous, i és precisament això el que li cansa. La Festa Major és ara més participativa que mai però, en canvi, s’ha perdut l’afició d’anar a veure la matinal. És qüestió d’aplicar el model de festa que el poble vol i no només el que volen els qui fan els balls. Admira com a Vilafranca o a Vilanova, que no tenien res a mitjans del segle passat, sí que han sabut recuperar amb rigor i amb gràcia la seva festa folklòrica. I opina que aquest any, amb la retallada econòmica, era un moment ideal per plantejar-se suprimir balls repetits i, alhora, buscar fórmules que permetessin l’actuació de tothom, com per exemple repartint-se les sortides: “jo crec que la Festa Major està mal interpretada, té molts actes i es fa pesada, s’hauria de dosificar el personal per aconseguir que la gent hi anés amb més ganes”. El que en Blai exporta al global de la Festa Major, es pot plasmar també en l’ofici que ha practicat durant més de quaranta anys: la Gralla. Des de que es va introduir en aquest món, i fins que va penjar-la parcialment l’any passat, ha vist com ha evolucionat radicalment la música dels balls. A finals dels anys seixanta, la seva curiositat i un llegat familiar musical, el van fer decidir a aprendre’n. Poc temps després, juntament amb d’altres, iniciaren la configuració actual de l’Escola de Grallers de Sitges, amb l’objectiu de formar una nova generació de grallers i timbalers i amb el neguit de trobar i utilitzar millors tècniques d’assaig. Ja des del principi, van instruirse de dolçainers valencians i navarresos, a més dels grallers del Penedès, de qui van aprendre els tocs bàsics dels Castells, el de Matinades i el de Processó. Des de llavors, han passat per l’Escola més de doscents grallers, de bons i de no tant. Alguns se n’han

cansat i altres han continuat (llei de vida, diu), però l’èxit d’aquesta iniciativa és indubtable, tant per la quantitat com per la qualitat. Tot i això, d’una manera o altra, els grallers també s’han anat contaminant del vicis de la festa. Tothom vol poder sortir per Festa Major i tenir el seu moment estel·lar, però assajant el just. I això ha provocat que la gralla encara sigui per a molta gent un instrument de segona, que només assoleix el protagonisme merescut durant aquests dies especials. En Blai torna a demostrar que això de la Festa Major ho té ben apamat al preguntar-li per un dels temes calents d’aquestes últimes setmanes: la possible supressió de la baixada dels balls després del Castell de Foc. La seva resposta és contundent: “això ja fa anys que s’hauria d’haver suprimit. Quan la van posar podia tenir algun sentit, però ara que els costums han canviat, no en té gens. Hi ha poca llum i els balls no llueixen, la gent va cansada i el recorregut s’estira i s’arronsa a voluntat de no sé qui. Si es vol tenir un acte, jo crec que un correfoc és el que més s’hi escauria”. L’entrevista acaba amb un “tot això m’emprenya perquè no serveix per a res”, referint-se a la publicació de la pròpia conversa. Segurament és veritat, la Festa tindrà l’evolució que els seus responsables li vulguin donar, però sempre és bo escoltar diversos punts de vista, perquè potser algun dia hi haurà algú que traurà la pols a aquell primer protocol i voldrà recuperar una festa més respectuosa amb la tradició.

fm st 2012 PÀG. 77


B

M A A T S E F E D A S R E CONV

s o l r e M a n Lore OGES B A N R O T S E L A J LA BO

La Lorena és una noia que es fa escoltar i que es fa mirar. Parla pausadament, pensant-se el que diu i sempre pendent de si es fa entendre. És mestra, de vocació i ara també de professió. Però, sobretot, és mestra perquè li agrada ensenyar el que sap: “Als tres anys ja picava bastons. Fins als 17 ballava per Santa Tecla. Als 18 vaig entrar a la Colla de Noies, no m’ho vaig ni pensar perquè costa molt, tenim una llista d’espera de pàgines”. Així de fàcil i així de directe explica com va entrar a la Colla de Noies del Ball de Bastons: “Els meus pares m’ho van inculcar, a l’Escola Pia també em van transmetre la cultura de la festa; a l’assignatura Sitges treballàvem els balls i les indumentàries. Quasi totes les amigues també ballaven. Si el pare hagués estat timbaler potser jo també ho seria. És important que t’expliquin el sentit de la festa a l’escola, tant pels que som d’aquí com per integrar els que vénen de fora”.

Albert Sàez Periodista

Parlem a principis de juliol quan acaben de començar els assajos i ja té l’adrenalina a vessar: “Mentre ballo escolto molt a la gent, els bastons agraden perquè tenen ritme i força. A la primera sortida sentim la gent molt a prop: vinga, pica més fort... Tu balles, a la gent els agrada i piques més fort i encara els agrada més... És una pallissa, però no em veig ballant un altre ball. Picar-te els dits és el risc de ballar bastons però si et piquen i ho vius, l’eufòria fa que la picada no sigui dolorosa...” Li posem un problema que soluciona amb la saviesa dels bons mestres capaços d’explicar als profans l’essència del ball de bastons: “Aquest és un ball que o bé deriva d’un antic ritual guerrer o bé vol representar les feines que es feien al camp. El ball es composa de tres o quatre quadres (grups de quatre balladores), dues fixes i dues que es mouen. T’has de refiar de les companyes, el més perillós és quan ens distraiem

fm st 2012 PÀG. 78


per l’emoció. El que més ens preocupa és que la gent aprengui a picar bé, per sobre del cap, per evitar cops a la cara. Ens agrada que la música vagi cada vegada més de pressa i nosaltres també hi anem, sobretot amb La boja. A la gent és el que més els agrada, les altres melodies no tenen tant de ritme. Voldríem fer un ball nou, potser l’any que ve”.

costa molt, aquesta renovació. El jovent d’ara té moltes ganes de viure la Festa Major: barrets de palla, samarretes personalitzades, com més trencades millor, i fer la ruta de bars. Això ha revitalitzat la festa però ha portat males interpretacions... S’hauria de fer alguna cosa perquè no vagi a més. És una manera que la gent s’hi acosti, però s’hi han de posar límits...”

Però darrera el ball hi ha molta gent i molta feina, la colla. “La Colla de Noies existeix des de 1980. A mi m’estaria bé que fossin mixtes. De fet, a la matinal ens barregem, a vegades, amb les altres colles de Bastons. Ens portem bé entre les quatre colles”. I la Lorena desvetlla alguns secrets: “Ara la colla s’ha anivellat d’edat, les grans es retiren i les que agafem surten de Santa Tecla, intentem que siguin joves. Nosaltres triem per sorteig. Tenim una llista, truquem per si encara hi estan interessades i fem un sorteig el primer dia d’assaig. Els demanem que agafin un compromís per dos o tres anys. Ara ha entrat una noia que portava 10 anys esperant-ho! Som 22 i amb la gent de la llista d’espera podríem fer dues colles. Participem per Festa Major, Santa Tecla i concentracions. Per Festa Major fem un total de set sortides i, al final, no ens podem ni moure del mal que es fan els panxells, de tant fer el passet... el passet que fem ens rebenta.”

Per la Lorena, tot plegat és una manera d’afermar la convivència: “La gent que surt per Festa Major és gent que s’implica en més aspectes del poble. A la nostra colla totes fem de tot: carnaval, pastorets, Santa Tecla, Corpus, carrusel, etc. Ningú ho fa pels diners, ni pel tiberi o per la sortida que fem... Aquest any potser no ens pagaran ni les espardenyes... Assagem dos dies per setmana des de principis de juliol, una hora cada vegada... És una manera de fer-se del poble. Hi ha colles que no et deixen entrar si no ets d’aquí. Hi ha gent que posa una barrera, però els que entren s’involucren més en el poble.”

La Lorena no s’imagina veient la Festa Major sense ballar, i té clar quins són els reptes per mantenir la seva vitalitat: “És important donar l’oportunitat a la gent d’entrar a les colles, perquè hi ha gent que no es retira. Hi ha molta gent jove, tot i que en alguns balls

Li brillen els ulls quan assegura: “Als meus fills no els podré dir que no, si es volen fer del Ball de Bastons! M’agradaria però no els obligaré, perquè hi ha més balls...” I de moment, s’entrena formant a les més petites per a la sortida de Santa Tecla: “Els nens aprenen ràpid, fem tantes colles com nenes hi ha. Haurien de sortir tot el dia, perquè amb tots els assajos que fan... primer a dalt i a baix, amb les dues mans, després fer plans i fer quadres, hi ha una evolució...”

fm st 2012 PÀG. 79


B M A A T S E F E D A S CONVER

” i r a G “ , a i c à r G t r e mb

La

A T S E F A L N É C N EL FOC E

Aquest serà un relat plàcid, pel que ha suposat de descoberta i coincidències: un Llucifer a la reserva i una periodista en actiu que hem posat damunt la taula moltes reflexions sobre la festa. I la coincidència ha estat gairebé total. En Gari fa 8 anys que va penjar el ceptrot, i tot per culpa de l’òrgan més romàntic. El seu cor va donar-li un ensurt. La medicació l’obliga a no posar en risc el físic, però si li passeu una massa no us dirà que no. Resulta que un dia, poc després d’aquell ensurt, va venir una santa Tecla en què en Genís Muntaner li va deixar el ceptrot, i en petar, la carretilla li va fer un tall al nas. La sang no parava de rajar, i no hi havia manera d’aturar l’hemorràgia... l’olor de pólvora seguia i

Rita Marzoa Periodista

seguia, i la desfilada de sacs pintats, també. Fins que, com una aparició, el cardiòleg diablet Pere Carbonell el va agafat al vol, se’l va endur a la consulta, el va curar i va tornar a afegir-se a la processó. I tot i aquest esperit rebel, ens hem trobat un Llucifer molt assenyat i crític. Que diu que no li agrada gens en què s’ha convertit l’Entrada de Grallers, i lamenta la manca de respecte per uns músics que durant tot l’any assagen per oferir el millor del seu art durant el que hauria de ser el moment més àlgid de l’inici de la festa. I jo que comparteixo aquest neguit, perquè a deu metres de les gralles ja no les sento –i no pas perquè sigui sorda-. Ili demano: què podríem fer? “El meu germà –graller-, diu en Gari, és de l’opinió que ho hauríem de frenar, perquè fins i tot es posa en perill la seva seguretat”. I jo que penso en les famílies d’aquests joves –i no tan joves- amb un pedal del

fm st 2012 PÀG. 80


quinze, saltant i cridant, i que tindran la barra de dir que estimen la festa... Quina festa estimen, si no respecten l’esforç dels músics als qui, aquest any, a més, posarem contra les cordes amb el tema dels calers? No és l’únic lament de la conversa: Matinal amb massa ressaca i el d’abans de la ressaca, una sortida de després dels focs que no agrada a ningú però que ningú mai no ha volgut suspendre, la massificació de la festa que en desvirtua molts dels seus sentits, les processons que –diu- no tallen pas els diables sinó els geganters (amb els seus balls a plaça i les aturades per refrescar-se amb alcohol i sense...). Ai, aquest excés d’alcohol i el que comporta, per tants pocs dies de festa! Però el trobo especialment sensible, preocupat, per una d’aquelles coses que jo sé de fa molts anys: el perill que pot tenir un micròfon en mans d’un inconscient. Versos endiablats amb sal i pebre, que quan es carreguen d’inconsciència poden fer saltar pels aires la il·lusió d’una família en la festa, com reconeix que ha passat. Uns versos que, segons en Gari no haurien de parlar ni de la vida privada de les persones ni del seu aspecte físic. Posa noms i cognoms als ofesos, i també als ofensius. I lamenta que hi hagi gent a les colles, i fora d’elles, sense escrúpols, capaços de dir barbaritats de les persones. Però com que això no és el Cuore, ni a mi m’agrada fer safareig, aquests noms quedaran entre ell i jo. I vosaltres, que ens llegiu, imagineu, que és ben fàcil.

He tingut el plaer de fer un beure amb un gran home, amb consciència, que sap viure amb passió la festa sense necessitat de desvirtuar-la. Algú que hauria de ser aprofitat per les autoritats per ensenyar als més joves el significat del gaudi de les tradicions. Sense pèls a la llengua, i sense una paraula més alta que una altra. Perquè per dir les veritats sense manies no cal fer cops de puny damunt d’una taula, ni alçar la veu damunt d’una altra. Algú capaç de parlar de carretilles xiuladores i de l’Arboç, del preu de cadascuna d’elles, de la importància del respecte a les gralles, de la incomoditat que provoquen les bufes incontrolades i del perill de molta canalla que no tem (en el sentit més assenyat de la paraula) el foc, havent estat tants anys en diverses Comissions de Festa Major, i haver exercit de cap d’una Colla de Diables, segurament hauria de ser algú a qui la festa s’escoltés. Jo vaig poder fer-ho durant una estoneta agradable molt a prop del Baluard. Més enllà dels debats acalorats, oportunistes i puntuals que generalment generem en aquest país nostre, estaria bé poder seure, a partir del 25 de setembre, persones compromeses i amb valor afegit, i poder fer reflexions no subjectes a les presses, que permetin canvis per millorar una festa que, per molt que sembli cada cop de més gent, està deixant de ser la de tots.

fm st 2012 PÀG. 81


LA Ó S S E PROC

Xavier Pagès i Corella

Compositor i director musical

Des de sempre, he tingut el convenciment que algun dia escriuria una obra inspirada en una de les experiències vitals que més m’ha emocionat i per la qual sento una gran devoció: la Festa Major. El que tenia molt clar és que l’obra havia de ser de gran format per poder transmetre la força i la intensitat que requeria, i que trobar l’ocasió de posar-la a la pràctica, ben segur que no seria fàcil.

Aquesta ocasió va aparèixer quan vaig tenir la immensa sort de rebre l’encàrrec de la Federació Sardanista de Catalunya de compondre una obra per a cobla i orquestra per a ser estrenada a la cerimònia de la Sardana de l’Any 2011. La combinació del so d’aquestes dues formacions tan diferents, m’oferia una oportunitat única de combinar les melodies originals de la Festa Major amb un llenguatge es-

fm st 2012 PÀG. 82


trictament contemporani, amb l’objectiu d’unir les possibilitats expressives de dos universos musicals totalment contraposats. La utilització de motius i temes tradicionals en la música simfònica mitjançant l’amalgama estilística, ha estat una constant al llarg de tota la història de la música. En general, la seva utilització ha anat relacionada amb la intenció de donar un color molt particular a la música, sovint molt lligat amb els orígens del propi compositor. Igor Stravinski va impregnar sobretot els seus tres primers ballets (L’ocell de foc, Petrushka i La consagració de la primavera) amb nombroses melodies tradicionals russes, que van unir indefectiblement aquesta música a les seves arrels nacionals. El mateix va fer Béla Bartók amb les melodies hongareses, el qual no només les va utilitzar en les seves composicions, sinó que, a més, va dedicar molts esforços a fer-ne un minuciós treball de recopilació i catalogació. Altres compositors van adoptar melodies dels països que els van acollir, tal i com va fer Antonín Dvořák a la Simfonia del Nou Món, en la qual va utilitzar alguns temes tradicionals nord-americans. En el cas de La Processó, han estat les melodies de la Festa Major, en particular les de la Processó de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges, les que s’han encarregat de donar caràcter i força emotiva a la composició. Jo només he hagut de deixar-me portar per aquest doll inesgotable d’inspiració que ofereix la nostra música tradicional, intentant no interferir en el seu increïble poder de suggestió i comunicació. La melodia que vaig seleccionar per iniciar la primera secció de l’obra va ser el Toc de matinades. Aquesta melodia està pensada per ser interpretada de bon matí, amb el despertar del dia, per avisar els vilatans que la Festa Major ja ha començat. Així doncs, l’obra s’inicia amb una nota aguda dels violins que representa el primer raig de sol, que a poc a poc es va engruixint a mesura que el toc de matinades sona pels carrers de la vila, interpretat, en l’obra, pels tibles. De lluny, es poden sentir les fanfares que celebren l’arribada de la festa i que anuncien l’inici d’un gran esdeveniment. La primera secció finalitza amb un gran creixent que representa la sortida del sol en tota la seva esplendor. La segona secció està dedicada als Diables i a les Feres, on cadascun dels personatges està representat per algun motiu musical. La secció s’inicia amb uns breus arabescs melòdics que es mantindran presents durant tota la secció, i que representen el caràcter juganer i sarcàstic dels Diables. En aques-

ta introducció, la trompeta amb sordina recita els versos amb ironia, i els timbalers responen amb el motiu rítmic que es mantindrà com a obstinat fins al final de la secció. En Llucifer està representat per la melodia greu de la tuba; el riure de la Diablessa, pels trombons amb sordina; i els brams del Drac, per les trompes. A més, es poden sentir un seguit d’efectes que imiten els sons dels coets xiuladors i de les carretilles. La secció finalitza amb un accelerant conduït pels timbalers, que culmina amb un èxtasi de foc, ritme i disbauxa. La bogeria col·lectiva de la secció anterior enllaça amb l’entrada del Toc de castells, interpretat per les tenores. En aquesta secció es descriu com puja el castell, pis a pis, sempre acompanyat per aquesta melodia. Cadascun dels instruments de l’orquestra es van afegint gradualment al castell i, a poc a poc, es va construint un gran acord que cada cop tremolarà més. Al final de la secció, la tremolor del castell a l’orquestra es fon amb el trinat característic que avisa que l’anxaneta està a punt de culminar el castell, interpretat per la cobla. L’aixecada del braç de l’anxaneta dóna pas a la següent secció, que s’inicia amb les campanades que criden a ofici, envoltades de les primeres onades de mar interpretades pels clarinets i els fagots. Després de les campanades, la tenora exposa per primer cop el cant religiós dels Goigs a Sant Bartomeu, submergit en la ressonància de l’església que imiten les trompes i els violins. Aquest cant es repetirà cada cop amb una instrumentació més nombrosa i més rítmica, evocant el pas de la processó, i sempre acompanyat per un incessant moviment d’onades a la corda, que anirà augmentant progressivament. La darrera secció vol transmetre l’emoció que es pot sentir estant al Baluard, davant de l’església, en el moment en què Sant Bartomeu fa la seva entrada al temple parroquial. Les diverses melodies dels balls es van afegint successivament al final de festa (els Balls de Bastons de La segona i La boja, el Ball de Panderetes, i el Ball de Pastorets i Cercolets), fins al moment en què, per damunt de totes, apareix la de la Moixiganga, amb tota la seva solemnitat, primer als metalls de la cobla i després als de l’orquestra. L’obra finalitza amb l’entrada del Sant a l’església acompanyat de totes les melodies sonant alhora en un èxtasi de so i onades de mar que desenllaça amb un espectacular castell de foc.

fm st 2012 PÀG. 83


S E M E O P PER A ” Ó S S E C “LA PRO

Joan Duran i Ferrer

Poeta. President de l’ABPS Amb dibuixos

d’Artur Duch

fm st 2012 PÀG. 84


fm st 2012 PÀG. 85


Quan la música és llum i esquinça la nit

Fins que la mà abasti els blaus del misteri

Aquesta cridòria latent, d’acer i d’urpa, contra la llum desmesurada: a destemps, fiblant la nit, s’arrapa en el rompent d’agost l’embat del sol contra la gralla. Esgrima d’ones, de cossos entre el buit i l’alba: creix, arrogant, el sentit; crema, il·lumina, eixorda el món, devora l’espera i passa sense mirar-me.

Com una embriaguesa, com un mot desafiant, aquest gitar amb la mà l’harmonia callada, velada, dels blaus i els maragda. I el tintar-los d’esglai, de crit, del desig del cos de voler existir, només, sobre el pit de l’altre, oblidant el costum de tanta distància entre vosaltres i el jo, i entre nosaltres i el cel. I créixer com una heura sobre un mur de paraula i coronar el sentit. Entrar al solar deshabitat, dallar l’herbassar del silenci i enfaixar de festa la plenitud latent, callada.

Foc, fum perquè l’horitzó bategui Hi ha una existència avara de llum, subterrània. I timbaleja. I incendia en ivoris la gravetat grisa del temps. Quin vertigen, cremar-hi, confondre-s’hi, consumir-s’hi fins tornar núvol l’amor, la mort, les paraules. I entrar, llavors, per un instant, en aquesta turbulència atzarosa del fum. I diluir horitzons, metrallar fronteres, bategar en els ritmes antics, en el coàgul feixuc de la matèria sense amor, sense mort, sense nosaltres.

fm st 2012 PÀG. 86


Pel goig de pregar, la mar entra al temple Torna la mar als espigons feréstecs de la terra assedegada. Secreta sal, riell voraç, malesa blanca, esquitx de Déu omplint de platja i d’alga la lluïssor extingida de la calç de la paraula. Esbaldeix naufragis el vaivé de la pregària. Pel goig d’erosionar, torna, escup, clivella, venç i ens abandona aquesta blava densitat d’un temps de misteri sense rems ni àncora.

Com una gènesi del món, el breu tro damunt l’etern fluir de la música Tornem al triomf d’aquest cos que estén tot de llavis, de veus, de color damunt les dimensions plegades de la tarda. El timbaleig, el tro, l’espart, la cera a l’asfalt, la trena i l’àngel amb vers i espasa propaguen, ona rere ona, la remor sorrenca de cada gest extrem d’amor sobre la pell tibant i oferta de l’espera blanca. Trenquem l’escuma amb els coralls del ball: que pólvora i crit, ambre i aram incendiïn el mar i arborin la nit amb el breu miratge del nostre plaer de persistir.

fm st 2012 PÀG. 87


. . . g e l í p ’e d e A mod

E D L O T EL TÍ À T E G T SI Antoni Sella i Montserrat

President de la Societat Recreativa El Retiro

Fotografies: Arxiu de l'entitat

fm st 2012 PÀG. 88


Durant un grapat d’anys, la Festa Major dels socis de la Societat Recreativa el Retiro va tenir una cita ineludible: el Ball de Casats amenitzat per l’orquestra de Jànio Marti. Qui a partir de 2006 seria el vocal d’espectacles de l’entitat i responsable de la contractació de grups musicals era, aleshores, l’ànima d’una de les formacions més prestigioses del país que recalava al Retiro en dues de les nits més assenyalades del calendari festiu de l’entitat: l’esmentat Ball de Casats i la cita de Dilluns de Carnaval.

Al marge de la feina i la música, Jànio Marti portava dues festes majors al cor: la de Vilafranca del Penedès, la seva població de naixença, la ciutat de la plaça més castellera que li dedicà un cabeçut com a mostra de la popularitat festiva que s’havia guanyat. I en igual estima tenia la festa major de Sitges, vila que, a través de matrimoni i la residència, convertí en seva, guanyant-se aquell títol que ningú atorga, i que per això resulta més difícil de ser reconegut: el títol de sitgetà.

Corrien els anys vuitanta, la música disco feia furor i el món de les orquestres de música lleugera es trobava en època d’efervescència. I al capdavant d’aquesta efervescència, en aquest país hi havia la formació de Jànio Marti, capaç de travessar fronteres, moure’s per Europa i passejar per tota la geografia de la península Ibèrica.

Col·lectivament i pública, la vila li va reconèixer aquest títol en encarregar-li el pregó de Festa Major. Jànio Marti es va prendre l’encàrrec amb il·lusió i l’executà amb professionalitat i humanitat, essent el primer pregoner que, més enllà de la paraula, va introduir el sentiment musical en aquesta acte que dóna inici a la festa de les festes sitgetanes.

El pianista director Jànio, sempre vestit a la darrera moda dels escenaris, sempre disposat a complaure, va esdevenir un gran coneixedor del públic de les festes majors i de les més variades revetlles. Sabia captar amb la primera flaira el que el personal demanava i volia de l’ampli repertori que traslladava d’un poble a l’altre i, amb el seu fi olfacte professional, era capaç de trobar aquella peça que semblava singularment pensada per a una nit determinada.

En el replet món de les tradicions locals, el mestre Jànio no va tenir mai un no i la seva col·laboració va resultar, sempre discretament, una gran contribució a la revifalla o al manteniment d’un ampli ventall del que anomenem les tradicions populars, i que van teatre amateur o de les caramelles a les cantades col·lectives de nadales.

Jànio Marti fou un dels protagonistes sonors més populars de les festes majors catalanes. No cal dir que treballava de valent i s’ho passava bé, sempre sensible i sempre interessat per les il·lusions i les maneres d’expressar-les de cada poble que trepitjava.

Jànio Marti va saber casar la música amb la seva humanitat i d’aquesta unió en sortí un personatge bondadós i bonhomiós, trufat d’una vivesa plena d’humor que en feren una persona inconfusible per damunt de tendències i partidismes.

fm st 2012 PÀG. 89


Fes-te

AMIC de la

FESTA MAJOR! Col·laboreu amb la vostra Festa Major! Comprant un tiquet de 10 euros podreu lluir el mocador de la Festa, dissenyat per l’artista Anna Monzó, i entrareu, amb quatre números, en un sorteig de 43 regals: 18 persones podreu disparar un dels morterets de la Vigília.
 Repartirem 10 accessos per al Campanar de la Parròquia: 5 per al dia 23 a 14.00 h. i 5 per a l'Entrada de Sant Bartomeu.
 Sortejarem 5 accessos al balcó de l'Ajuntament per veure la Sortida d'Ofici i 5 accessos per veure-hi la ballada final.
 5 entrades dobles per gaudir del Castell de Foc en calma. Els tiquets d’Amic de la Festa els trobareu als següents establiments de la vila: Al Mercat Municipal, a les parades: Xarcuteria Sansegundo, Xarcuteria Moreno, Fruiteria La Sínia, Herboristeria Dharani, Peixos Costa Daurada, Carns Bon Menjar, Xarcuteria Piqué Cristalleria Sitges, Sitges Instal·lacions, Calçats Rosell, Bar La Fita, Bar El Cable, Jànio’s Bar, Benetton, Ferran Esports En els mateixos establiments i al preu de 5 euros podreu adquirir, també, les entrades per a gaudir del Castell de Foc en calma.

fm st 2012 PÀG. 90


SANT BARTOMEU I SANTA TECLA Festa Major de Sitges Balls i imatgeria

Gegants de la Vila Gegants Americanos Gegants Moros, ABPS Cabeçuts, ABPS Ball de Diables, Colla Vella El Drac Ball de Diables, Colla Jove L’Àliga Ball de Diables de Sitges, ABPS Ball de Bastons, Colla Jove Ball de Bastons, Colla Noies Ball de Gitanes, BT Ball de Bastons, Colla Mitjana Ball de Bastons, Colla Vella Ball de Cercolets, ABPS Ball de Pastorets, ABPS Ball de Panderetes, ABPS Ball de Cintes, ABPS Ball de Gitanes, ABPS La Moixiganga, ABPS

Grallers

Escola de Grallers de Sitges Grallers Marcets Grallers Maricel Grallers La Sitja

Sacs de Gemecs Colla Xavier Bayer Colla Simó Busquets Colla A Prendre Vent Colla Xavier Güell

Banda i Cobles

Agrupació Musical Suburband del Retiro Cobla Maricel Cobla Sitgetana

Castells

Colla Jove de Castellers de Sitges Minyons de Terrassa Castellers de les Roquetes Colla Joves Xiquets de Valls Colla Jove de Barcelona

Comissió de Festa Major i Santa Tecla Rafel Font i Buixens, President Joan Duran i Ferrer, Vicepresident Bàrbara Muntané i Urbano, Secretària Sebastià Mirabent i Julià, Tresorer Manel Aleacar i Zapata Marta Carbonell i Carbonell David Gutirèrrez i Vidal Aroa Llorens i Pellicer Xavier Nin i Muñoz Oriol Julià i Carbonell, representant de la Regidoria Judit Miró Sabaté, representant de la Regidoria

Col·laboradors

Agrupació de Balls Populars de Sitges Societat Recreativa El Retiro Casino Prado Suburense Colla Jove de Castellers de Sitges Ateneu Popular de Sitges Grup d’Estudis Sitgetans Gremi d’Hosteleria de Sitges Consorci del Patrimoni de Sitges Cobla Maricel Arxiu Històric de Sitges CEIP Esteve Barrachina, Miquel Utrillo, Agnès de Sitges i Maria Ossó IES Vinyet i Escola Pia de Sitges CF Blanca Subur UE Sitges CF Suburense Grup Retrio Campaners de la Parròquia Gent de Teatre de Sitges Copisteria El Pati DinA4VNG Grup Matas Arnalot Hípica Fundació La Granja Figura’t Miniatures Festives, S. L. Tradiclub Vivers S. Llopis Esteve Ferré Consol Selva Eduard Cosialls Anna Monzó Xavi Masana Josep M. Fort i tots aquells que d’una o altra manera han contribuït a fer la festa més gran i millor.

Gestió de xarxes socials

EL PROGRAMA Edita

Impressió del programa

Disseny del programa i autors dels cartells

Copyright dels textos, les fotografies i les il·lustracions del programa:

Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla i Ajuntament de Sitges

Edu Sentis i Viki Gallardo (Pasgràfic)

Editorial MIC

Els seus autors

PVP: 3 €

fm st 2012 PÀG. 91

Les fotografies del Programa –excepte les imatges d’arxiu- s’han recollit mitjançant una crida pública adreçada a tots els sitgetans i sitgetanes, i han estat seleccionats pels dissenyadors de la publicació. Els dibuixos, els textos i els poemes dels infants de la vila s’han seleccionat a partir dels treballs realitzats als centres educatius de Sitges. La Comissió ha realitzat la tria dels escrits i els dissenyadors la dels dibuixos.


PLÀNOLS DE LES PROCESSONS DE SANT BARTOMEU

PROCESSÓ CÍVICA DE "LA BANDERA", dijous 23 d'agost, 19h. ALEGRE I FESTIVA MATINAL, divendres 24 d'agost, 6h. PROCESSÓ EN HONOR A SANT BARTOMEU, divendres 24 d'agost, 19.30h. fm st 2012 PÀG. 92


PLÀNOLS DE LES PROCESSONS DE SANTA TECLA

PROCESSÓ CÍVICA, dissabte 22 de setembre, 19h. MATINAL INFANTIL GRAN, diumenge 23 de setembre. 7h. MATINAL INFANTIL PETITA, diumenge 23 de setembre, 7.30h. PROCESSÓ EN HONOR A SANTA TECLA, diumenge 23 de setembre, 19h. fm st 2012 PÀG. 93


La Processó de Xavier Pagès i Corella

Obra per a orquestra simfònica i cobla

Un encàrrec de la Federació Sardanista de Catalunya Interpretat per la Bellpuig Cobla (dirigida per Concepció Ramió) i l’Orquestra Simfònica Julià i Carbonell de les Terres de Lleida Alfons Reverté, director Concert enregistrat per Catalunya Música el dia 12 de maig del 2012 a La Llotja, Palau de Congressos de Lleida. Productor musical: Hugo Romano Tècnics de so: Oriol Pinart i Josep Forns

fm st 2012 PÀG. 95


PDF amb el Programa d'actes de la Festa Major

PDF amb el Programa d'actes de SANTA TECLA

Més informació: W W W. S I T G E S . C AT

fm st 2012 PÀG. 96

Festa Major i Santa Tecla Sitges 2012  
Festa Major i Santa Tecla Sitges 2012  

Programa oficial de Festa Major i Santa Tecla, Sitges 2012

Advertisement