Page 14

GITANOS DE LA PART ALTA U

na de les notes més característiques del nostre barri és la presència de la comunitat gitana, un col·lectiu molt arrelat i que dóna color i autenticitat al nostre barri. Els gitanos de Tarragona es concentren tradicionalment a la Part Alta. Exiteixen altres gitanos a Camp Clar, Bonavista o Torreforta, però els que gaudeixen de més tradició de Tarragona resideixen al nucli antic. Per saber una mica més sobre les seves tradicions i cultura, parlem amb Francesc Farreres “Paquito”, president de l’Associació Gitana de Tarragona, que va ser creada al 1991 amb seu a la Baixada de la Peixateria, mitjançant la qual realitzen diverses activitats, com de formació en informàtica, música, cuina, reciclatge professional i altres activitats artístiques i festives. L’Associació Gitana també inclou l’Associació de Dones Gitanes i de Joves. Ens intenta transmetre què representa ser gitano: primer de tot, un orgull, la consciència de les arrels i la identificació amb una sèrie de valors: la família, el respecte als ancians, la col·laboració en les activitats comunes. Explica que el 99% del gitanos de la Part Alta són família, ja que es casen entre ells, així és evident que el pilar fonamental de la societat i la cultura gitana sigui la família, i que, com en totes les famílies, es comparteixi tot, lo bo i lo dolent. La família és la columna vertebral de la societat gitana. Totes les relacions es fan i es pensen en família. El concepte de família, que a la societat paia s’ha liquat, resta més ferm que mai entre els gitanos. Són habituals els sobrenoms entre les famílies gitanes. El mateix Paquito Farreres ens anomena els seus sobrenoms: per part de mare, ells s’anomenen els “Bigorres”. Sa mare es diu Antònia, però rarament atendrà pel seu nom de baptisme, però si li demanes per la “Cuantos”1, llavors sí. O un oncle seu de nom Jaume només és conegut com “Jumitus”. El “Pichon”2, l’”Onclo Petit”, el “Mangarro”, l’”Oncle Faves” i tants d’altres renoms que perduren, i que porten amb gràcia i orgull. És diferent un gitano català que d’An-

dalusia, o de França? Els gitanos són un poble que prové de l’Índia, que al segle XI van migrar cap Europa, passant per l’Orient Mitjà. Amb el colonialisme europeu van expandir-se per tot el món. El seu nomadisme i les seves fermes tradicions (així com terribles fets històrics de segregació racial que, per si sols, ja donarien per un extens tractat) van fer que la barreja d’aquest poble no fos total, ni fàcil. El cert és que el poble romaní adopta la llengua i les tradicions d’allà on ha pogut assentar-se, i, per altra banda, resguarda alguns trets identitaris, com moltes paraules del romaní (la llengua original comuna de tots els gitanos) i grans trets del seu folklore i tradicions. Responent a la pregunta: diferències? Les que adopta cada comunitat d’allà on és acollit. Així, si parlem de música, branca per la qual el poble gitano ha estat molt reconegut, l’aportació dels gitanos al flamenc és indiscutible, com també el gitano francès Django Reinhard va revolucionar la música imperant a la França dels anys 30 amb el seu jazz manouche. Doncs aquí els gitanos són l’ànima de la rumba. Dic aquí, fent esment a Catalunya, però a Tarragona, el niu de la rumba és la Part Alta. Altres barris viuen amb un altre ritme, per sevillanes o per flamenc, degut a la influència de la “recent” immigració del sud d’Espanya. El mestissatge ha volgut que el ritme gitano propi de la Part Alta hagi estat la rumba catalana. L’arrelament dels gitanos en la ciutat es manifesta en la quantitat d’activitats culturals i cíviques en què aquest col·lectiu està implicat. Un altre exemple el tenim en què els portants dels gegants de Tarragona són gitanos des de fa més de 100 anys. Fins i tot la fesomia d’un d’ells correspon a l’oncle Ovalatxo, gitano de la Part Alta, avantpassat del mateix Farreres. És una tradició que passa de pares a fills. Resulta de lo més curiós i divertit veure com els gitanets juguen pel carrer a portar un gegant en miniatura, construït a base d’un embalatge de nevera, tal i com els altres paiets juguen amb les seves joguines (i ara que ho escric, on són els altres nens? no hi

Francesc Farreres “Paquito”, president de l’Associació Gitana de Tarragona

veig gaires jugant pel carrer? això dóna per a un altre article...). També podem veure amb quin desig viuen les festes de Sant Magí i Santa Tecla, contagiant la seva alegria. Altres tradicions que celebren especialment són els Nadals, festa familiar per excel·lència, alegra i trista alhora, ja que és on més recorden als que ja no hi són. També celebren des de sempre Sant Joan, quan tota la família va a passar el dia a la platja, i allà mengen, canten i comparteixen. Farreres recorda quan baixaven tots caminant fins aquells grans xiringuitos de la platja del Miracle. Ara ho fan en cotxe, però amb la mateixa litúrgia. El passat mes d’agost van dur a terme la primera Festa Gitana de Tarragona, inclosa al programa de festes de Sant Magí, en la que van mostrar moltes de les coses que hem esmentat: la participació multitudinària, activitats per a tota la família, homenatge als grans i com a colofó un gran concert de rumba amb els reconeguts Estrellas de Gracia, dels que diversos integrants són o tenen família a la Part Alta, Sonora Kali i els tarragonins Vergüenza Ajena, grup que comença a sonar fort, i que per a l’ocasió va ser ampliat amb diversos gitanos del barri a les percussions. Pel maig tenen previst fer una altra celebració gitana. La festa esdevé una gran ocasió per barrejar-nos paios i gitanos, amb alegria, com ha de ser. Des de l’Associació de veïnes i veïns de la Part Alta encoratgem a què segueixin amb la seva tasca, tant de formació com festiva, i de ben segur que hi podrem col·laborar en futures ocasions. >> Notes 1. En Paquito ens explica d’on prové el nom de “Cuantos”. Ens diu que de petita era tan entremeliada i explicava tantes mentides que tant familiars com amics li començaren a dir la “cuentos”, i de cuentos a cuantos va un pas, per aquesta manera tan particular de parlar el català dels gitanos. 2. També ens explica alguna curiositat del sobrenom “Pichón”. Un pichón és un colom petit, i l’anomene així perquè es tracta d’un gitano que quasi fa 2 metres. Les curiositats dels sobrenoms gitanos donarien, per si sols, per a escriure un llibre!

14

[octubre 2010]

PART ALTA

Part Alta  

Revista de l'Associació de Veïns de la Part Alta de Tarragona.

Part Alta  

Revista de l'Associació de Veïns de la Part Alta de Tarragona.