Issuu on Google+

N煤m 1 路 Octubre 2010

partAlta

Entrevista al Sr. Prats Mobilitat i neteja El PIPA Gitanos de la Part Alta PART ALTA

[octubre 2010]

1


Editorial

Sumari 3

Entrevista Sr. Prats, propietari del supermercat Prats

5

Aquest és el Pla de Mobilitat que volen?

6

La neteja del barri

7

Una oportunitat per a la convivència (o no)

8

El PIPA, a pams

11

OPINIÓ El pilum tarraconense

12

Entrevista Magí Sunyer Molné, escriptor de Tarragona

13

L’AVV col·labora amb les Festes del Roser

14

Gitanos de la Part Alta

Manel Rovira Olivé President de l’Associació de Veïns de la Part Alta

A

vui arriba a les vostres mans la revista PART ALTA. Aquesta revista, feta per L’Associació de veïns de la Part Alta, té la intenció de donar cobertura i informació a tots els veïns i veïnes de la nostra estimada Part Alta. En ella trobareu informació d’activitats que fem a l’associació; entrevistes a gent del barri, que ens transmeten diferents opinions i inquietuds vers el barri; entrevistes a personatges que han estat al barri tota la seva vida; articles de temes diversos i d’actualitat. A més a més volem que aquesta revista serveixi perquè vosaltres ens envieu les vostres opinions, ja que tot serveix per enfortir la convivència i la millora del nostre barri. La nostra Associació està cada dia lluitant amb responsables de l’administració per tal d’aconseguir avenços i canvis. No podem oblidar les ajudes que els veïns podem obtenir amb el Pla de Barris. Estem lluitant perquè tinguem un pla de mobilitat com ens mereixem, com tenen totes les ciutats i pobles que estimen el seus barris històrics, més cuidat, embellit, nét i transitable en el sentit més ecològic. Entre tots i amb diàleg ho aconseguirem i tots ens sentirem orgullosos de viure en una zona privilegiada per la seva situació, història i atractiu tant cultural com comercial. No podem oblidar que la Part Alta és l’aparador de Tarragona, tot el turisme que arriba a la nostra ciutat passeja pel nostre barri, tot disfrutant dels monuments i ofertes d’oci. CUIDEM-LO ENTRE TOTS! Espero que aquesta revista sigui del vostre grat. L’associació està a disposició del tots el veïns.

Ens interessa que hi participis: Escriu les teves opinions (màxim 25 línies) partalta@googlegroups.com

Ja us podeu anunciar a PART ALTA Per a més informació i inserció d’anuncis: 639 31 52 72 · partalta@googlegroups.com

Membres

de la Junta:

President: Manel Rovira Olivé Vicepresident: Xavier Fortuny Guinart Secretària: Raquel Pérez Bueno Tresorer: Juan Manuel Patón Casas

MOLTES GRÀCIES, SALUTACIONS I VISCA LA PART ALTA!

Vocal: Josep Maria Blasco Moya Vocal: Pilar Bueno Collado

Revista de l’Associació de Veïns de la Part Alta de Tarragona Edita: Fotografia: Disseny i impressió: Dipòsit Legal: Tirada:

Associació

de

Veïns

de la

Part Alta

Arc de Sant Antoni s/n · 43003 Tarragona Marisol Romero i Nani Blasco Nou Silva Equips T-606-2010 1.400 exemplars

Fotografia portada: El mercadet dels diumenges –com fa 500 anys–, als arcs del carrer Merceria

Amb la col·laboració de: 2

[octubre 2010]

PART ALTA


Entrevista

SR. PRATS

PROPIETARI DEL SUPERMERCAT PRATS

Entrevistem al Sr. Prats, propietari del petit i emblemàtic supermercat “Prats”, situat a la cantonada entre el carrer Major i Merceria. El Sr. Prat es jubila el proper mes de març, després de més de 50 anys al servei dels veïns de la Part Alta. Si no hi ha cap daltabaix, el barri perdrà l’última tenda generalista, i el negoci que ininterrompudament ha estat més anys en actiu, des de 1897 com a mínim, ja que el sr. Prats té un document d’assegurança d’aquella data, però potser el negoci obrís uns anys abans. Existeixen tendes més antigues, però han canviat de mans o de ram. Prats s’ha mantingut tot aquest temps. Com un perfecte Sr. Esteve, ens rep sense deixar en cap moment el taulell i la caixa registradora, en la seguretat de qui es troba en el seu lloc al món, reflectint bonhomia i humilitat, en un escenari aturat en els temps de les pessetes. Com se sent després de tants anys? Jo ja vaig vindre al món amb aquesta tenda. Des de petitet he estat aquí, ajudant primer i encabat encarregat de tota la feina. Primer ho agafes amb moltes ganes, però al cap dels anys et sents cansat i només tens ganes de què vingui un altre i em rellevi. Em sento bé, però aquest tipus de tenda ha fet un canvi molt gran. Ara ha quedat com un establiment de barri on la gent compra productes de poc pes, i les ventes grosses les fan a les grans àrees. Quan era petit, tot era “a granel” i es venia a pes: la pasta de sopa, els cigrons, els fesols, els líquids. Ara tot s’envasa, i la manera de vendre és molt diferent. Abans el servei era directe, de veí a veí. Ara el tracte és més fred: el públic tomba, escull el gènere, paga i marxa. Un canvi esgarrifós. D’abans que es venia a miquetes per

PART ALTA

treure les despeses, a ara que els volums mínims són més grossos: l’aigua en garrafes, llaunes de 12 en 12... La meva senyora ja es va jubilar al juny, i jo em jubilo al març. Encara falten uns quants mesos i estem esperant a veure com es resol tot això, si es traspassa el negoci, si es ven... Les empreses interessades al local, també són d’alimentació? Fa uns 3 anys, una empresa es va interessar en l’adquisició de tot l’edifici. Però per desavinences familiars no es va fer la transacció. No fa al cas quines empreses s’han interessat, però no eren del nostre ram. Al barri, de comerç d’alimentació només queda la Montse Rius. El comerç és bàsic per a què sigui viu. En altres països, com a França, dins molts pobles han quedat sense comerç, ni d’alimentació ni

de cap cosa, fora del poble hi posen una gran àrea comercial. I al Casc Antic és fàcil que passi el mateix. Ni de carn, ni de peix. Trigarà més o menys anys, però arribarà un moment que no en quedaran, i la gent anirà a les grans àrees. Només quedin botigues de mobles, de records, farmàcies, i el petit comerç corre el risc de morir-se. Què li agradaria que es posés en aquest local? El que em faria més gracia és que es posés un negoci com el meu, amb el mateix esperit. Ara el temps ho dirà. I com és client d’ara i el d’abans? El client “de barri” és el mateix, però ara el barri ha quedat molt buit de gent. Abans això era un veïnat molt ple. Vivien 7 o 8 persones per pis, i ara n’hi ha

[octubre 2010]

3


a casa, tots el fills. No només una targeta per veí. També una per cada fill. I als clients, i als parents. Ha d’haver una màniga ampla. I un bon pàrquing ben a prop. Avui diuen que el pàrquing Jaume I serà un de clàssic i no intel·ligent. Si ho ha de ser, que es donin manya. Crec que haurien d’haver 4 pàrquings, si no dins, al menys a la vora. Els que hi han no són suficients. Es deia que a la Ciutat Jardí es faria un, però que no és possible per la qüestió de la pedra. Fins i tot un pàrquing elevat. He vist pàrquings que de portes enfora no semblen, i que estèticament no ho semblen, amb balconades i harmoniosos amb l’entorn. La cantonada on tenen la tenda, on també viuen, està situada en un lloc privilegiat. Quins moments especials recorda? Quines persones ho han visitat per festes, per exemple? Aquí de festes, masses! Estem a un cantó molt bonic, però també és molt dur, perquè has d’aguantar festes quan vols i quan no vols. És molt bonic assistir a una festa i quan et canses, marxes. Però quan vius aquí i has d’aguantar la festa, els preparatius, els concerts. Tot plegat, cansa. Nosaltres, la família, habitem 3 de les 4 plantes de l’edifici. A la 2a planta viu ma mare. El primer pis, al balcó que dóna tomb, on vivim, quan es feien castells venia l’alcalde. Va ser durant 2 o 3 anys. Però ja fa 15 o 20 anys d’això. També ha vingut de vegades la tele. A dalt, una imatge del supermercats Prats a l’any 1975. A baix, imatge actual i moderna de la mateixa cantonada

que en viuen 1 només, i moltes cases estan en ruïna. D’un veïnat que habitaven molts mils, ara de cada 10 en quedem 1. Com creu que és ara el client de la Part Alta? L’aparença del client és semblant al d’abans: hi ha gent jove i gent gran. Abans érem en general més pobres. Ara es menja d’una altra manera. La majoria de les vendes són extres, no hi han gaires coses bàsiques com arròs, fideus o carn. La majoria són xocolatetes i patatetes. Molt extra i poc bàsic, que per altra banda ara és molt barat Els diners marxen en xorrades. En aquests temps de crisi no volem ni donar un pas enrere evitant aquetes compres, com un estatus adquirit, quan abans estàvem 30 passes enrere. Ens les gastem amb un moble o un cotxe nou, i no ens adonem que per viure fan falta poques coses.

4

[octubre 2010]

Pensa que la Part Alta ha tombat massa cap al turisme? L’única sortida que té la Part Alta és que es tombi cap al turisme, ja que és allò que busquen els turistes. Ara, també et dic que si no hi viu gent al Casc Antic és un barri mort. Jo crec que els polítics haurien d’ajudar una miqueta a què el comerç no mori. Però els polítics no fan res perquè el comerç aguanti. Només els hi interessen els carrers ben nets, i la gent més aviat els hi fem nosa. Què en pensa del Pla de mobilitat del barri i la seva peatonalització? Jo penso que fa falta que el barri es peatonalitzi. El Casc Antic no pot ser un riu de cotxes, però ha de tenir una mida. Els que hi vivim hem de poder entrar sempre que es vulgui, amb les compres grans, sense tenir que portar-la al coll des de fora. Els fills han de poder vindre

Diuen que la família va tenir tant de renom que fins i tot hi ha un gegant amb la cara d’un familiar de vostè. Va haver un germà meu, que el pobre ja és mort, que quan ja era malalt es va brindar a construir un gegant. Se li va donar el seu nom quan va morir, però no té res a veure amb la tenda i la fama de la casa. (Intervé la Sra. de Prats) Va ser un homenatge al Manel, que era professor de belles arts, i el van demanar per fer el gegant, i em sembla molt bé que li posessin el seu nom. Però estic segura de què si el Manel no hagués sabut que s’estava morint no hagués deixat que posessin el seu nom. Se sent estimat per la gent del barri? Jo penso que sí. Hem fet un treball que a vegades ha estat agraït i de vegades no. Crec que el veïnat ens considera gent honrada, seriosa, que no ens hem volgut posar amb ningú, intentant ser neutres. Però sí em sento estimat per la gent del barri. >>

PART ALTA


AQUEST ÉS EL PLA DE MOBILITAT QUE VOLEN? A

questa foto vol denunciar com alguns volen que sigui la Part Alta. Creiem que la gran majoria de veïns del barri no volem que això passi, així la nostra Associació està lluitant perquè es posi en marxa el nou Pla de Mobilitat, el qual només permetrà accedir en cotxe a la Part Alta, per l’Arc de S. Antoni, als veïns i comerciants que estiguin acreditats, aparcant aquests en les zones per aparcaments. I els vehicles que no estiguin acreditats no tindran accés al barri. Volem tenir els carres nets de vehicles, que es pugui passejar amb tranquil·litat pel Barri, perquè el nostre centre històric estigui ben cuidat. Des de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Part Alta només demanem el que les altres ciutats i pobles de tot el món han posat en marxa per tenir cura del seu patrimoni, i mantenir el carrer net de vehicles i de brutícia. La nostra Associació vigilarà perquè aquest pla que l’Ajuntament ha promès s’acompleixi en la seva totalitat i, si no, es denunciarà puntualment.

?

Carrer de les Coques, un diumenge qualsevol, al migdia

Posicionament de l’AVV Part Alta respecte a la peatonalització de la Part Alta Des de fa molts anys que l’AVV reclama la peatonalització del barri, i considera que, en general, tindrà efectes positius per les persones, comerços i entitats que conformen el seu teixit social. Aquest posicionament va ser confirmat pel resultat del procés participatiu obert en el seu moment per a la consulta popular: la màxima peatonalització possible. Avantatges d’aquest canvi: • Les experiències positives de peatonalització de zones antigues de ciutats de tot el món. • Evitar que els cotxes malmetin carrers i voreres. • Reduir la contaminació de CO2, i per extensió, millorar la neteja i la conservació de façanes. • Que les persones amb mobilitat reduïda puguin aprofitar tot el carrer per moure’s, ja que actualment moltes voreres del barri no estan habilitades. A més a més, tothom guanyarà en qualitat de vida, passejar i traslladar-se pels nostres carrers serà quelcom més segur i el vianant gaudirà de més espai.

PART ALTA

• Minimitzar riscos i perills que comporta el trànsit en el tipus de carrers del barri. • Una zona peatonal incrementa el seu valor comercial i es revitalitza. • Poder contemplar places i carrers emblemàtics nets de cotxes. • Que els turistes i visitants gaudeixin d’un recorregut lliure de molèsties i entrebancs produïts pels cotxes i el soroll. Aquest posicionament comporta un marge per a l’acord, tenint en compte tots els elements que conformen el barri. Per a què aquest projecte es faci realitat, cridem a tothom a què posi de la seva part i col·labori pel benestar de la majoria. Els canvis sempre a priori comporten dubtes i sacrifici, que a la llarga s’acaben esvaïnt quan es disfruten de tots els avantatges.

Aquest barri s’ho mereix!

[octubre 2010]

5


La neteja del barri L

a neteja del barri és un dels punts calents i de més reivindicació cap a les administracions que duu a terme l’Associació de Veïns. En els últims 10 anys la higiene al nostre entorn ha donat un gir important, sobretot des de la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la nostra ciutat, donat que la majoria dels monuments declarats hi són situats muralles endins. Però creiem que hi ha molta tasca a fer perquè la higiene sigui normal. Són molts els factors a millorar, i alguns de difícil encaix donades les peculiars característiques del barri: carrers de difícil accés i que pel seu valor històric s’ha d’actuar amb cura. Són moltes les passes a fer, sobretot per l’Ajuntament (a continuació elaborem una llista de reivindicacions), però sobretot som les veïnes i veïns que hem de mantenir els carrers nets, complint unes bàsiques normes cíviques.

NORMES BÀSIQUES • Llençar les escombraries en els contenidors. • Respectar els horaris: de 20 a 22 h. • Reciclar en la mesura del possible. • Mobles i deixalles voluminoses concertar gratis amb el telèfon verd: 977296222 (són molt amables!!) • Residus perillosos o especials a la deixalleria mòbil. Les dates de la deixalleria mòbil són:

Potser que hagis rebut, o puguis rebre la visita d’uns informadors que recordaran aquests consells, o hagis vist uns cartells verds. Es tracta de la campanya de l’Ajuntament ENS TOCA, finançada amb el PIPA, i que tracta de conscienciar al veí que, fent una mica cadascú, es pot millorar molt. Els escombriaires recullen cada dia més de 2.000 quilos de deixalles a llocs incontrolats (dos mil, sí), tan incontrolats com en el mateix lloc del contenidor però a hores que no toquen. Això no pot ser. Diuen que enguany començaran a multar, amb sancions fins a 250 €. Per desgràcia, creiem que és l’única via. Som així de rucs? La part, que toca a l’Administració i que des de l’Associació reivindiquem, és:

• Els mitjans són totalment insuficients, sobretot pel que fa a contenidors mòbils als carrers cèntrics. • Ampliar els horaris, per exemple, de 18 a 23 h. • Fer èmfasi en què els locals comercials i restauradors compleixin horaris i normatives, i adequar les recollides a les seves necessitats. Des de la Conselleria ens diuen que fins que no es renegociï el conveni amb FCC no es podran afrontar aquests canvis. Així que per ara ens toca, només a nosaltres... >>

- Plaça de la Font: 2n i 4t dissabtes de cada mes - Carrer de les Coques: 1r i 3r dimecres de cada mes - Plaça Verdaguer: 1r i 3r dimarts de cada mes • Si tens gos recollir les deposicions immediatament.

6

[octubre 2010]

PART ALTA


Una oportunitat per a la convivència (o no) L

a Plaça de la Font esdevé un punt de trobada per a moltes persones de la ciutat que volen gaudir del sol i la conversa, de la nit i de la festa. Als veïns i les veïnes de la Part Alta ens agraden les nostres places. I ens satisfà compartir aquests espais, durant una gran part de l’any, amb altres tarragonins i tarragonines que també els estimen i els gaudeixen. Ens satisfà acollir visitants —d’aquí o de fora— que aporten al barri una part de la vida i el dinamisme que necessita. Si els nostres carrers són per passejar —i no només per transitar— les nostres places esdevenen, en essència, punts de trobada. Tenir espais per compartir és, segurament, un privilegi. I els privilegis, si és que són inevitables, s’han de saber administrar tenint sempre present el deute implícit de la solidaritat. Les places de la Part Alta han de ser reconegudes, doncs, com espais de la ciutat, amb un valor d’ús per al conjunt dels tarragonins/tarragonines i per a les persones que ens honoren amb la seva visita. Hi ha una qüestió sobre la qual no podem albergar cap dubte: tot espai públic és, per definició, un recurs compartit. I és en relació amb els espais comuns (compartits) on ha d’entrar necessàriament en joc la idea de convivència. La convivència —que no és una altra cosa que viure junts en harmonia— comporta la cerca d’una articulació òptima entre els costos i els beneficis, sempre a la llum dels drets i els interessos de cadascuna de les parts implicades. No ens correspon a nosaltres decidir què és un dret i què un interès. D’ençà que es va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, la diferència conceptual entre els drets i els interessos ha esdevingut a la pràctica irrellevant. Des del punt de vista de les obligacions jurídiques i administratives, un dret és (senzillament) allò que està codificat com a tal. I a les societats democràtiques, els drets i els interessos no són mereixedors d’igual protecció de part dels poders públics. La responsabilitat en la cerca de la convivència al nostre barri no es pot fer recaure principalment sobre els/les ve-

PART ALTA

A dalt, carrer Merceria. A baix, plaça de la Font

ïns/veïnes de la Part Alta. És part essencial de les funcions pròpies dels nostres representants. Van ser escollits per establir i fer respectar les normes que protegeixen els nostres drets, determinant de manera clara quins són els límits dins dels quals s’ha de circumscriure el legítim exercici dels interessos. La cerca del consens no només és convenient, sinó també necessària. Però el resultat dels processos de consens mai

no hauria de donar lloc a una reducció de l’espai reservat a l’esfera dels drets. I és que –sense el suport dels poders públics- les persones predisposades a renunciar als nostres drets acostumem a ser més dèbils que aquelles altres determinades a defensar els seus interessos. És que tenim menys poder? Aïllats/des, segurament. Però, si volem, aquest any serem Un. Aquest any, sí (o no). >>

[octubre 2010]

7


EL PIPA, a pams Aquesta secció pretén informar i analitzar la marxa del Pla Integral de la Part Alta, el PIPA, que tots els veïns/veïnes hauríem de conèixer i seguir, i fins i tot anar més enllà. El PIPA obre la possibilitat de què tothom participi i opini. Per mitjà de l’Associació de Veïns i Veïnes resulta més fàcil que la veu arribi a l’Administració. Tot plegat per a què rutlli i tinguem un barri millor.

Com funciona el PIPA Amb un pressupost de 12 milions d’euros, i a executar fins el 2012, el pla es divideix en 3 àrees, Territori (obres), Econòmica (comerç) i Persona (assistencials i cultura). Coneguem què s’ha fet, què manca, i com podem participar.

Territori És la part principal del Pla. Inclou intervencions urbanístiques, principalment en espais públics, però també a privats mitjançant un pla de subvencions. Pel que fa a obres, s’han executat totalment les dels carrers Comte i Mediona, Carrer la Nau, el Portal del Roser i tot just s’ha finalitzat l’arranjament de la Casa del Transeünt, aquesta darrera pendent que es posi en funcionament. També s’han finalitzat les zones per a infants de les places Natzaret i Ripoll, la col·locació d’arbres a diferents punts, així com la substitució de l’enllumenat públic per un de baix consum a la Plaça de la Font. Obres iniciades i no acabades: Edifici Trinquet Vell per a usos públics. Enderrocat l’interior respectant la façana. Aquest espai estarà dissenyat com un espai públic polivalent, com una plaça dintre de l’edifici on poder fer activitats diverses i dotada de serveis (WC). Resten pendents: • Arranjament carrer Sant Domènech – Salines. A fer durant el 2011. • Arranjament carrer Carrer Trinquet Vell. A fer durant el 2011. • Arranjament plaça Pallol. Durant el 2012. • Arranjament Portal de Sant Antoni. A fer durant el 2011. • Remodelació plaça Sant Joan. A fer durant el 2011. • Zona per a infants plaça Mossèn Nogués. Per abans de final 2010. • Espai sociocultural conjunt Sant Domènech, conegut també com Ca l’Agapito. • 2 noves parades d’autobús a la zona nord del barri

8

[octubre 2010]

La bonica plaça de Sant Joan, tallada per les obres de la Muralla, amb cotxes mal aparcats

• Supressió de barreres arquitectòniques a: - Carrer Ferrers - Plaça del Rei - Places del Fòrum, Arc de Sant Bernat i del Rovellat - Plaça Sant Antoni - Plaça de la Pagesia - Pla de la Seu i Plaça de les Cols (Santiago Rusiñol) - Pla de Palau De les obres pendents, els 3 primers arranjaments citats quedaran anàlegs al carrer Compte o la Nau. El Portal de Sant Antoni similar al Portal del Roser, i la zona d’infants, com les altres. Una remodelació més profunda i beneficiosa gaudirà la plaça de Sant Joan, però potser és la que queda més lluny ja que el seu inici depèn de l’arranjament de la Muralla per part de Patrimoni. Centre socio-cultural Sant-Domènech L’obra més important del PIPA és l’espai sociocultural, indret popularment co-

negut com Ca l’Agapito. Se’n du quasi la meitat del pressupost total del PIPA, cosa que va ser senyalada per l’AVV de d’un inici, ja que creiem desproporcionat que un sol equipament obtingui tanta dotació. Però vista la necessitat de tal infraestructura, no ens vam oposar. El projecte esta adjudicat al despatx d’arquitectes Basterrechea des del 29 de juliol. L’equipament consta de planta baixa i quatre plantes, amb una superfície útil total de 1.131 m2. A la planta baixa es preveu un gran vestíbul amb la recepció, l’accés a l’església i els accessos a les plantes superiors. També és el punt d’inici del itinerari que va cap al pati exterior on les restes patrimonials conviuran amb la vegetació i zones d’estada i contemplació. La primera planta disposarà d’una zona de despatxos i l’accés a l’altell de la capella. A la segona planta hi haurà un espai d’exposicions a través del qual s’arriba a la ludoteca situada ja sobre la Volta del Pallol i amb façana per la Plaça del Pallol. A l’altre extrem trobem les dependències per a usos socials

PART ALTA


Arranjament del Portal del Roser, amb accés selectiu de trànsit per a residents

amb tres despatxos i una sala polivalent. A la tercera planta, a la part amb la coberta inclinada s’ubicarà la cafeteria amb visió del pati exterior i la Plaça del Pallol. A l’altra banda de les escales trobem el telecentre i les dependències del Casal de la Dona, que comptarà amb dos sales polivalents, dos despatxos i recepció. La quarta planta estarà destinada a usos culturals. La coberta es destinarà a la ubicació de les maquines de climatització i s’hi instal·laran plaques solars. Altres actuacions de l’àrea Territori L’àrea de Territori també inclou la redacció el controvertit Pla de Mobilitat que suposarà la peatonalització del barri. Aquest punt el tractem en un article a banda ja que, en el procés participatiu obert per a la seva redacció i execució, s’han generat postures polaritzades, i creiem necessari aclarir la que manté l’associació en pro de la major peatonalització possible. S’ha de dir que el PIPA només inclou el document, no la gestió del Pla de Mobilitat, que recau sobre la regidoria de l’Ajuntament. L’àrea de Territori ha implantat una nova senyalització turística. En general,

PART ALTA

pensem que és correcta i aclaridora. En aquesta línia el PIPA també ha finançat la realització d’una sèrie d’audioguies turístiques amb la ruta romana, medieval i modernista (en sistema wifi mp4) que es poden llogar a les oficines de turisme. El PIPA preveu una considerable partida per a subvencions als veïns per als seus edificis: per a instal·lació d’ascensors, per a la supressió de barreres arquitectòniques, per a enllumenat bàsic i d’emergència de vestíbuls, renovació de baixants pluvials i residuals, restauració de façanes, substitució d’antenes individuals per col·lectives, sistemes de subministrament d’aigua de boca i instal·lacions d’energia solar. Per a què la millora estètica del barri sigui evident, haurien d’anar de la mà la renovació d’allò públic amb lo privat. Amb la crisi, potser ara no és el millor moment per als veïns, i han estat pocs els que s’han acollit a les subvencions proposades. Des de SMHAUSA, l’òrgan gestor del PIPA, redefiniran la convocatòria d’aquestes subvencions per fer-les més accessibles. De moment se n’han demanat 88 subvencions. Per últim en aquesta àrea, de caràc-

ter innovador, es crearà un sistema WIFI gratuït per a la Part Alta, per tal d’evitar la factura digital per a tothom. Els dispositius emissors del senyal se situaran als edificis públics. S’estan començant a realitzar les infraestructures per a la instal·lació. Però sembla que encara queda un llarg camí.

Àrea econòmica Pretén enfortir l’economia i el comerç del barri, oferint una sèrie d’activitats que afavoreixen tan als veïns com al teixit econòmic. Les activitats s’articulen en 4 àmbits: creació d’espais dinamitzadors (telecentre i espai per a les dones), formació, campanyes informatives i accions dinamitzadores per al comerç. El telecentre, situat al centre sociocultural de la Part Alta, al c. Puig d’en Pallars, al costat del dolorós Pàrquing Jaume I, ofereix Internet gratuït i eines ofimàtiques. Ha realitzat 49 cursos i 33 píndoles a 564 usuaris. L’altre espai habilitat, i molt unit al telecentre, és el punt de referència per a les dones, també ubicat al centre socio-cultural del c. Puig d’en Pallars. Ofereix atenció i assesso-

[octubre 2010]

9


Telecentre de la Part Alta, al carrer Puig d’en Pallars. [Foto cedida pel telecentre]

rament personalitzat a la dona i cursos formatius específics. Des de l’AVV creiem que, si bé l’espai de la dona es visualitza com a necessari per la originalitat de la proposta i la necessitat del servei, el telecentre en si mateix està lluny de convertir-se en un referent per al barri. Manquen difusió, varietat de cursos, i dotar-los de millor valor afegit curricular, vinculant-los al SOC, a l’URV, o similar. Des d’aquí una crida perquè s’aprofiti aquest espai, que obre una finestra tecnològica al barri, i una oportunitat per l’alfabetització digital dels que s’inicien. Una altre àmbit que ocupa aquesta àrea és la realització de campanyes informatives, que se centren sobretot en la neteja i la recollida d’escombreries. Recentment s’ha iniciat una per conscienciar al barri de què es llenci la brossa dins l’horari, és a dir, de 20 a 22 hores. Si tothom la llencés en hora, no caldria fer aquestes despeses. Anteriors campanyes similars i la nostra experiència ens porta a afirmar que, mentre no es sancioni l’incompliment sistemàtic de l’horari no s’arreglarà el problema. Sembla que per al 2011 es vol començar a sancionar. Veurem. El que sí és irrenunciable, que si per una banda ENS TOCA, ja que és una campanya on sembla que la culpa de la brutícia del barri és perquè els veïns som bruts (cada dia es retiren 2.000 kg de brossa de punts “incontrolats”, segons fonts de la direcció del PIPA), altra part i molt més important la té l’administració, en quant el sistema de recollida té moltes mancances i resulta insuficient. A les reiterades sol·licituds de l’AVV per arreglar el problema, se’ns comunica que fins que no es renegociï el conveni amb FCC no es podran realitzar canvis significatius en quant a la modificació

10

[octubre 2010]

d’horaris de recollida, increment de mitjans, recollida manual, implantació de recollida selectiva, i un llarg etcètera. Esperem que quan els hi toqui, la toquin bé, per la part que els hi toca, sigui el PIPA o la regidoria. Per la banda d’accions que dinamitzin el comerç, creiem que, en general, són massa efímeres i no estan pensades en conjunt. Acaben sent flor d’un dia i no repercuteixen realment en què al barri es creï una dinàmica de més demanda i consum. En aquest sentit, i sent iniciatives lloables, els sopars sota els focs, la campanya artística Art-bres, les jornades gastronòmiques, la Primavera de titelles, Sopa de galets (mercadet nadalenc d’art) i l’Underground blues festival no aconsegueixen la seva fi, per descoordinació entre elles. Caldria repensar l’acció conjunta. Creiem més encertada la redacció de la Guia de restauradors de la Part Alta. Un document que, en espera de veure els resultats, pot servir per difondre amb qualitat aquest sector, cada cop més important al barri. En general pesem que existeix un empobriment en la varietat de comerços existents, que existeix un canvi de paradigma cap el sector serveis, hostaler i turístic, i que s’hauria d’afavorir aquesta transformació per mitjà d’estudis, formació i assessorament personalitzat, i una agenda de promocions conjuntes, consensuades i contínues.

Àrea de la Persona Recull actuacions que enriqueixin la convivència del barri. Engloba les següents actuacions. Un Centre de mediació de conflictes, ubicat al C. Descalços, 11 (on es troben les oficines d’SMHAUSA) i pen-

sat per resoldre els petits inconvenients de convivència entre veïns o propietaris. Malgrat un gran esforç de difusió, no es percep la seva utilitat real. Esperem realitzar un estudi més acurat d ela mateixa i, encara que s’hagi notificat a empreses administradors de finques, proposem una difusió entre els presidents de cadascuna de les finques de la Part Alta. Una actuació que sí està tenint una trajectòria sòlida és el Programa global d’atenció a la gent gran. S’ha efectuat un cens de majors de 65 anys, avaluant les seves necessitats, grau de dependència, realitzant visites personalitzades, derivant els casos greus als serveis socials, i elaborant un pla d’atenció específic per a aquest sector. De la diagnosi, s’extreu que hi han 581 persones grans al barri, el 14 % de la població. La majoria són autònomes, però de la informació aconseguida de primera mà s’actua i s’extreuen conclusions immediates. S’espera realitzar un espai per a la gent gran en el futur centre socio-cultural Sant Domènech. Creiem que és l’exemple a seguir per a la resta de programes. En quant a activitats culturals per a dinamitzar el barri, s’han realitzat la Tardor Intercultural per conèixer altres cultures de nouvinguts al barri, el Baixa a la plaça on s’habilitaven jocs per a nens i es pretén la recuperació del carrer com a espai de joc per a la canalla, així com la Primavera de titelles. Com en el cas de les dinamitzacions de l’àrea econòmica, els hi manca continuïtat i un eix d’actuació. Caldria redefinir i elaborar un projecte que actués constantment en el territori, i no en ocasions aïllades, i que servís per a aportar identitat a les persones que hi viuen i a les nouvingudes.

Conclusions El PIPA és un projecte gran, que ens afecta a tots. Participatiu i que hom ha d’aportar la seva part. Falta implicació constructiva per la part del veïns. Per part de l’Administració, el volum de feina iniciada és gran, i en la majoria dels passos iniciats són correctes i amb bona voluntat. Però per l’optimització dels recursos públics, cal posar atenció en cadascuna de les actuacions, i és tasca dels veïns i veïnes controlar i dir la seva. Des d’aquesta revista de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Part Alta fem una crida a la participació i el gaudi de totes les importants accions que s’emprenen en aquest Pla, una oportunitat única que canviarà per a bé la fesomia del barri, on existeixen mitjans econòmics i humans a la nostra disposició, i que no ens podem permetre deixar escapar. >>

PART ALTA


Opinió

El Pilum Tarraconense C

ualquiera que pasee por el barrio corre el riesgo de encontrarse con esas manadas de turistas, y más en estas épocas de calores y fiestas. Sea en grupos más grandes o más pequeños, la estructura de estas manadas es siempre la misma. Y es también muy parecida a la de cualquier manada de cualquier tipo de animales que explora cualquier espacio que no sea su “territorio natural.” Preside la manifestación un líder, guía en este caso, presuntamente dotado de unos conocimientos de los que el resto carece así como de un pequeño pero ruidoso sistema de sonido para hacerse oír entre su audiencia. A éste le sigue una horda de seres blanquecinos o rosados, ataviados con pantalones cortos, camisetas chillonas, calcetines hasta las rodillas sombreros, sandalias y máquinas de fotos. Su hora preferida es siempre la de la siesta. No será ni la primera ni la última vez que observo como un vecino, violentado su sueño por cantinelas magistrales en idiomas desconocidos, sale a su balcón y profiere algún que otro improperio a una manada que lo observa como quien mira pasmado la actividad de algún animal exótico en una reserva natural. El discurso de los guías, sea por ahorrar en i+D, o sea por las razones que sea, siempre remite a lo mismo: el glorioso y monumental pasado romano de este, nuestro barrio. Cuán cansados estamos ya de ver y escuchar cómo la historia de un barrio como el nuestro se ve reducida a aquello que tan sabiamente cantaba Joaquín Sabina: una de romanos al calor de un cine de verano. Cierto es que gracias a este pueblo de allende los mares cálidos del Mediterráneo el terreno que hoy día ocupa nuestro barrio vivió días de esplendor y gloria. Tras la llegada de las tropas imperiales en el 218 ANE1 su ilustre comandante Publio Cornelio Escipión se sintió tan congratulado por la climatología y orografía del turó en el que vivimos actualmente, que decidió plantar la bandera del Imperio en el punto más alto y fundar de este modo la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.2 Desde entonces algo más de dos mil años han pasado.3 La ciudad y el barrio han vivido tiempos mejores que los actuales. Después de que el Imperio dejara atrás las segundas Guerras Púnicas, verdadero origen y motor en la creación y desarrollo de la ciudad, Tarragona se convierte en algo parecido a una Nueva York del mundo romano imperial. Dispersados o integrados los pobladores anteriores, Tarragona es vía de entrada de colonos y nouvinguts

PART ALTA

Arcs entre carrers Civaderia i Misser Nogués

de los puntos más diversos de la geografía imperial. Como tal, debió pensar el equipo municipal de la época, habríamos de tener una ciudad bonita y en condiciones. Una ciudad que impresione nada más verla, una ciudad digna de acoger eventos como la Lucha de Gladiadores transmediterránea o las Naumaquias estacionales de turno, una ciudad llena de monumentos que den cuenta de la nobleza de su ciudadanía y de la cantidad de eventos culturales que aquí se hacen. Y entonces, arquitectos, ingenieros y esclavos mediante, se lavó la cara de la ciudad. Quizá, como ocurre ahora, se echó de malas maneras a los primeros habitantes y colonos para “rehabilitar” población y urbanismo. Quizá el bulling sea más antiguo de lo que dicen los libros de texto. Poco queda de esa época más allá del lenguaje de las piedras y los esqueletos. Poco sentido tiene rebuscar en este pasado remoto algún atisbo de identidad. Los romanos duraron lo que su imperio, hasta que llegaron los visigodos que, a golpe de espada eliminaron los restos paganos repoblando y reconstruyendo la ciudad. Muchos siglos más tarde, cuando la ciudad enfermaba y la gente se escapaba a la otra orilla, llegaron los pueblos del Sur. Pueblos, estos, con ejércitos que no tuvieron problema en echar violentamente a quien en la ciudad se atrevió a resistir, por medio de alfanjes y lanzas. Grupos bereberes se instalaron en la ciudad llamándola Tarrakuna, aunque poco duraron, lo que un suspiro en una noche de niebla, expulsados por los ejércitos francos del Norte. La historia de nuestro barrio estuvo y está, como vemos, en el epicentro de guerras, batallas campales, extorsiones, complicidades, conspiraciones, bullings y

procesos de “rehabilitación” urbana, nombre en clave que en realidad quiere decir “lárgate, que tenemos planes para esto.”4 Además, para “rehabilitar” algo ¿no tendría que estar antes deshabilitado? No hay nada nuevo bajo el sol. Bueno, si que lo hay, y es con lo que empezábamos a hablar: el sentido de las cosas. ¿Por qué los romanos? ¿Por qué solamente los romanos? ¿Por qué repetir tópicos infundados a diestro y siniestro, inundando de este modo al turista incauto con alpargatas romanas, comidas romanas, fiestas romanas, ropas romanas, libretas romanas, paseos romanos, formas de ocio romano, pócimas romanas, bebidas romanas y un largo etcétera de clichés históricos y arqueológicos? ¿Nos toman por tontos o es que han encontrado la gallina de los huevos de oro? Indudablemente es deseo de las instituciones atraer turismo temático a cualquier precio, aunque haya que domesticar la vida de barrio. ¿Cómo se explicaría si no el semidesnudo estival de algunas sillas a la fresca al lado de taaaantos siglos de historia? ¿No les resultarían más interesantes las conversaciones robadas en la terraza de Las Vegas? Yo aun diría más: ya de paso ¿no estaría bien prestar un poco más de atención a los restos arqueológicos que descansan a la intemperie en la Part Alta? Restos como la capçalera del Circo, los arcos de las escaleras de Misser Nogués o lo poco que queda del Call y la Plaça dels Angels, que más que pena, flaco favor le hacen a la imagen que nuestro barrio y la ciudad ofrecen al avezado turista escapado de los tumultos barceloneses. Mi opinión es que, más que tejer discursos para vender la ciudad, también en la onda barcelonesa, habría que prestar más atención a otros menesteres que no supongan pan para hoy y hambre para mañana. Porque el conocimiento también merece alimento. >>

Miguel Alonso

Antropólogo. Está redactando una tesis doctoral titulada Memorias de la Part Alta Notas 1 Acrónimo de antes de Nuestra Era, que es lo mismo que decir antes de Cristo (aC) pero sin hacerle la pelota a la Iglesia. 2 Nombre largo y rebuscado donde los haya, cuyo acrónimo es CIUTT, detalle que no se le habrá escapado a algún que otro alcalde. Con lo sencillo que podría haber sido llamarla, por ejemplo, Maribel o Roma la chica. 3 2.228, para ser exactos, no 2010, como aseguran banderolas y publicidades varias pagadas por el erario público y dispuestas por el Ayuntamiento en un alarde de conocimiento sin precedentes. 4 Dígase en voz alta y malévola, frotándose las manos y con la mirada torva estilo Monty Burns.

[octubre 2010]

11


Entrevista

MAGÍ SUNYER MOLNÉ ESCRIPTOR DE TARRAGONA

M

agí Sunyer (1958) viu des de fa molts anys al carrer Merceria. Nascut a Picamoixons, va estudiar els primers anys a Reus i es va llicenciar a la Universitat Rovira i Virgili. És doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Escriptor multidisciplinari, ha treballat la majoria de gèneres literaris, ha escrit poesia, narració, crítica literaria, assaig i teatre. El 1978 publica el seu primer llibre de poesia, Càntir de llum i de febre, que el van seguir, entre altres, Ginette (1982), L’error bellíssim (1993), I després, El silenci (2000) i Conté un secret (2003). En narrativa es pot destacar el llibre La serp (1990), amb el qual va guanyar el premi Víctor Català l’any 1989. Quin és el procés creatiu que fa servir per escriure novel·la i poesia? Jo escric d’una era bastant intuïtiva, no preparo mai ni en poesia ni en el cas de la novel·la un esquema previ, vaig escrivint... Penso que l’ordinador té el gran avantatge de poder esborrar, tirar endavant, tirar endarrere,... Això sí, corregeixo moltíssim els textos fins que penso que funcionen. No faig, en general, una gran preparació dels textos. No vol dir que sense improvisar surti una bona poesia, a vegades el poema més senzill pot tenir-te ocupat mesos, un any... Quin gènere literari li agrada més per escriure? Les fronteres entre els gèneres no tenen una gran importància. Hi ha coses que adopten una forma o una altra, sempre ets conscient què escrius quan estàs escrivint una poesia o una novel·la. La forma s’ha de dominar i es va agafant, en el meu cas, quan escrius. M’agrada tot, una novel·la necessita molt més temps i esforços, i una poesia quan la comences saps que en un temps breu s’acabarà, o potser no. Et defineixes més com a escriptor o investigador? La investigació la porta la feina que és del que vius. Em defineixo més com a escriptor. M’interessa però també molt treballar sobre altres escriptors, sobre temes didàctics, de literatura. Quins són els seus temes predilectes o preferits? He tocat moltíssims temes sobretot en poesia. El tema més central és l’anàlisi de les persones, de les emocions, de les relacions humanes. Mots temes m’agraden des de la mort, la natura fins a la ceràmica, la collita de les olives... 12

[octubre 2010]

Quines creu o sent que són les seves influències literàries? És molt difícil de respondre, perquè seria una llista llarguíssima. No m’agrada citar uns autors en perjudici d’altres. He de dir però que jo vaig tenir un mestre que em va influir moltíssim, que per cert va viure al barri, el Jaume Vidal Alcover. Creu que actualment formen el grup d’amics escriptors una generació o grup literari? Crec que no. Sí que hem intentat agrupar els amics escriptors perquè es relacionin i siguin més coneguts. Cadascú escriu d’una manera totalment diferent. Es considera un tarragoní 100%? Sóc una mica de tot. Vaig viure la infantesa i adolescència a Picamoixons, al costat de Valls. Em vaig formar molt com a estudiós a Reus al voltant del centre de lectura. Bàsicament Valls, Reus i Tarragona formen el meu àmbit vital. He viscut molts anys a Tarragona i espero continuar-hi vivint, espero... Com i quan va arribar a la Part Alta de Tarragona? Vaig arribar per estudiar l’any 1975 a la Universitat. Després vaig viure una any a Barcelona, el 1980-81, fins que em vaig instal·lar finalment a la Part Alta. Quan estudiava hi pujava molt a la Part Alta, perquè hi vivien en Jaume Vidal Alcover, la Maria Aurèlia Capmany. El barri sempre m’ha agradat especialment i quan vaig acabar d’estudiar, m’hi vaig instal·lar. Li agrada viure-hi? Sí sí, és molt agradable. Té l’avantatge de la vida de poble i no té l’inconvenient de la vida de poble que és el fet que pots estar absolutament controlat. És un lloc especial i bonic. Com ha viscut els canvis que s’han produït al barri des de llavors fins ara? Crec que he vist i viscut tots els canvis que s’han donat en aquest indret. Vaig arribar quan la gent volia marxar fins ara que la gent hi vol viure, tot i que s’ha posat tant de moda que els preus estan en quantitats ridícules. Va haver-hi fa bastants anys uns canvis urbanístics importants i no s’ha continuat amb canvis que es notin. S’han arreglat voreres, algun carrer, canviat clavegueres,... N’hi ha encara moltes parts que necessiten d’alguna intervenció o ferhi alguna cosa. Troba adequat els propers canvis de peatonalització del barri? Sí, ho trobo adequat. Si de debò es vol que la Part Alta sigui una zona de via-

El seu últim llibre, Jim, és una novel·la editada per Proa que ha guanyat el premi Roc Boronat convocat per l’ONCE, que es distribuirà a tot el país i també serà traduïda al braille, el llenguatge de signes dels cecs.

nants, el primer que s’hauria de fer és evitar que passin els cotxes dels alumnes de l’Ensenyança. També està el famós problema, ja endèmic, del pàrquing Jaume I. Sembla impossible que s’hagi fet i que s’acabi. Què creu que simbolitza aquest barri per Tarragona? A tot Europa els barris vells van quedar pràcticament abandonats. A partir dels anys seixanta, 70 d’aquests es van convertir en símbols de la ciutats. Per això és important que un barri antic sigui el referent, estigui molt cuidat, que vingui el turisme, s’hi pugui circular tranquil·lament. Les zones velles són un centre de negocis per les ciutats, són un atractiu turístic i cultural, en el cas de Tarragona encara més. Ha escrit alguna cosa sobre la cultura i les festes de Tarragona. Què li agrada més de les Festes de Santa Tecla? M’agrada tot l’ambient de festa que es viu a la ciutat. Especialment la varietat de coses que s’ofereixen. Tothom, seguint els seus gustos, troba un lloc per anar-hi i disfrutar les festes. M’agrada sobretot que la part del centre s’ompli de gent. La part més tradicional, que en part s’havia perdut feia molts anys, s’ha recuperat prou bé i a la gent li agrada i interessa. Troba a faltar cap ingredient innovador? Potser sí, hi ha algun element que podria no ser-hi, per exemple el teatre, que el pots tenir tot l’any. Seria interessant que cada cert temps es fes una taula rodona amb gent diversa de la ciutat per proposar i parlar-ne d’aquesta qüestió, que es proposessin noves idees i ingredients. Quin és el proper llibre que farà o faria sobre la ciutat? No n’he fet cap sobre la ciutat. Tinc algunes novel·les que hi estan centrades i llibres de poesia. Hi ha una novel·la que estaria centrada en Tarragona però que des de fa molt temps que es resisteix i no l’acabo de fer. Seria una novel·la molt llarga. >> PART ALTA


L’AVV col·labora amb les festes del Roser E

nguany l’AVV posa de la seva part per a què es puguin celebrar les tradicionals Festes en Honor de la Verge del Roser, els dies 7 al 10 d’octubre, festes de tradició immemorial de la ciutat. Molts dels socis ja assistien a les festes, però ara la implicació és més propera. L’AVV patrocina l’espectacle de l’orquestra Melodia, que actuarà en la revetlla del dia 9. Esperem que tots els socis, veïnes i veïns hi participin de tots els actes. Ens agradaria molt compartir taula en el sopar popular de divendres 8, ballar en les revetlles, i gaudir de totes les celebracions al carrer en aquests dies que tanquen l’estiu. Ens satisfà poder compartir aquests dies d’alegria amb les veïnes i veïns del carrer Merceria, places de les Cols, Fòrum i Cabrits, i de la Baixada del Patriarca. Esperem que la col·laboració es faci més propera i duri molts anys.

La plaça del Fòrum

FESTES EN HONOR A LA VERGE DEL ROSER

Carrer Merceria, places de les Cols, Fòrum i Cabrits, i Baixada del Patriarca n Dijous, 7 d’octubre A les 8 del vespre. Pregó d’inici de festes a càrrec del Sr. Pitu Rovira Olivé, a la sala d’actes del Departament de Cultura de la Generalitat (Carrer Major,14) n Divendres, 8 d’octubre A les 8 del Vespre. A la pl. de les Cols, Proclamació d’Aida Galvan del Pino, Joana Reyes Álvarez i Laia Musté Beltri. Cercavila amb els nostres Gegants Nous i Vells, els Nanos, i els grallers de l’associació.

A 2/4 de 12 de la nit. Revetlla popular amb l’orquestra internacional Melodia, durant la qual es farà el Ball del ram i a la mitja part es farà el sorteig a la plaça del Fòrum. n Diumenge, 10 d’octubre A les 9 del matí. Passejada a càrrec de la banda de cornetes i tambors Verge de la Misericòrdia. A 2/4 de 12 del matí. Cercavila amb els Gegants i Nanos del Barri.

A 2/4 de 5 de la tarda. Gimcana i jocs al carrer per la quitxalla del barri a la plaça del Fòrum.

A ¾ de 12 del matí. Solemne processó de la Mare de Déu del Roser. La bandera serà portada pel Sr. Eduard Seriol i Cabiscol, acompanyat pels Srs. Joan Potau i Martorell i Lluís Palau Romagosa. El penó serà portat per Xavier López Iniesta, Alba Musté i Beltri i per Marta Villanueva i Cusidó. Acompayaran a la nostra Verge la Pubilla i les Dames d’honor, les veïnes del barri, la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia, els gralles de l’associació, els Gegants Nous i Vells i els Nanos del Barri, i les colles geganteres convidades; seguidament ofrena de flors a la Verge.

A 2/4 de 6 de la tarda. IV Concurs de dominó i de parxís.

A 2/4 d’1 del migdia. Solemne missa a l’Altar Major de la Catedral.

A les 10 de la Nit. Sopar de germanor a la plaça del Fòrum. A 2/4 de 12 la Nit. Revetlla amb l’orquestra Boogis, durant la qual es farà el Ball del fanals a la plaça del Fòrum. n Dissabte, 9 d’octubre A la 1 del migdia. Vermut popular a la Plaça de les Cols.

PART ALTA

A ¾ de 5 de la tarda. II Concurs infantil de dibuix. A les 6 de la tarda. Gran xocolatada. A les 7 del vespre. Cantada d´havaneres a la plaça de les Cols amb el grup Roca Tallada. (Es donarà gratuïtament rom cremat). n Dilluns, 11 d’octubre A 2/4 de 8 de la tarda. Missa de difunts a la capella de la Verge del Roser, oficiada per el Sr. Rector de la Catedral, Don Jaume Roig i Roig.

[octubre 2010]

13


GITANOS DE LA PART ALTA U

na de les notes més característiques del nostre barri és la presència de la comunitat gitana, un col·lectiu molt arrelat i que dóna color i autenticitat al nostre barri. Els gitanos de Tarragona es concentren tradicionalment a la Part Alta. Exiteixen altres gitanos a Camp Clar, Bonavista o Torreforta, però els que gaudeixen de més tradició de Tarragona resideixen al nucli antic. Per saber una mica més sobre les seves tradicions i cultura, parlem amb Francesc Farreres “Paquito”, president de l’Associació Gitana de Tarragona, que va ser creada al 1991 amb seu a la Baixada de la Peixateria, mitjançant la qual realitzen diverses activitats, com de formació en informàtica, música, cuina, reciclatge professional i altres activitats artístiques i festives. L’Associació Gitana també inclou l’Associació de Dones Gitanes i de Joves. Ens intenta transmetre què representa ser gitano: primer de tot, un orgull, la consciència de les arrels i la identificació amb una sèrie de valors: la família, el respecte als ancians, la col·laboració en les activitats comunes. Explica que el 99% del gitanos de la Part Alta són família, ja que es casen entre ells, així és evident que el pilar fonamental de la societat i la cultura gitana sigui la família, i que, com en totes les famílies, es comparteixi tot, lo bo i lo dolent. La família és la columna vertebral de la societat gitana. Totes les relacions es fan i es pensen en família. El concepte de família, que a la societat paia s’ha liquat, resta més ferm que mai entre els gitanos. Són habituals els sobrenoms entre les famílies gitanes. El mateix Paquito Farreres ens anomena els seus sobrenoms: per part de mare, ells s’anomenen els “Bigorres”. Sa mare es diu Antònia, però rarament atendrà pel seu nom de baptisme, però si li demanes per la “Cuantos”1, llavors sí. O un oncle seu de nom Jaume només és conegut com “Jumitus”. El “Pichon”2, l’”Onclo Petit”, el “Mangarro”, l’”Oncle Faves” i tants d’altres renoms que perduren, i que porten amb gràcia i orgull. És diferent un gitano català que d’An-

dalusia, o de França? Els gitanos són un poble que prové de l’Índia, que al segle XI van migrar cap Europa, passant per l’Orient Mitjà. Amb el colonialisme europeu van expandir-se per tot el món. El seu nomadisme i les seves fermes tradicions (així com terribles fets històrics de segregació racial que, per si sols, ja donarien per un extens tractat) van fer que la barreja d’aquest poble no fos total, ni fàcil. El cert és que el poble romaní adopta la llengua i les tradicions d’allà on ha pogut assentar-se, i, per altra banda, resguarda alguns trets identitaris, com moltes paraules del romaní (la llengua original comuna de tots els gitanos) i grans trets del seu folklore i tradicions. Responent a la pregunta: diferències? Les que adopta cada comunitat d’allà on és acollit. Així, si parlem de música, branca per la qual el poble gitano ha estat molt reconegut, l’aportació dels gitanos al flamenc és indiscutible, com també el gitano francès Django Reinhard va revolucionar la música imperant a la França dels anys 30 amb el seu jazz manouche. Doncs aquí els gitanos són l’ànima de la rumba. Dic aquí, fent esment a Catalunya, però a Tarragona, el niu de la rumba és la Part Alta. Altres barris viuen amb un altre ritme, per sevillanes o per flamenc, degut a la influència de la “recent” immigració del sud d’Espanya. El mestissatge ha volgut que el ritme gitano propi de la Part Alta hagi estat la rumba catalana. L’arrelament dels gitanos en la ciutat es manifesta en la quantitat d’activitats culturals i cíviques en què aquest col·lectiu està implicat. Un altre exemple el tenim en què els portants dels gegants de Tarragona són gitanos des de fa més de 100 anys. Fins i tot la fesomia d’un d’ells correspon a l’oncle Ovalatxo, gitano de la Part Alta, avantpassat del mateix Farreres. És una tradició que passa de pares a fills. Resulta de lo més curiós i divertit veure com els gitanets juguen pel carrer a portar un gegant en miniatura, construït a base d’un embalatge de nevera, tal i com els altres paiets juguen amb les seves joguines (i ara que ho escric, on són els altres nens? no hi

Francesc Farreres “Paquito”, president de l’Associació Gitana de Tarragona

veig gaires jugant pel carrer? això dóna per a un altre article...). També podem veure amb quin desig viuen les festes de Sant Magí i Santa Tecla, contagiant la seva alegria. Altres tradicions que celebren especialment són els Nadals, festa familiar per excel·lència, alegra i trista alhora, ja que és on més recorden als que ja no hi són. També celebren des de sempre Sant Joan, quan tota la família va a passar el dia a la platja, i allà mengen, canten i comparteixen. Farreres recorda quan baixaven tots caminant fins aquells grans xiringuitos de la platja del Miracle. Ara ho fan en cotxe, però amb la mateixa litúrgia. El passat mes d’agost van dur a terme la primera Festa Gitana de Tarragona, inclosa al programa de festes de Sant Magí, en la que van mostrar moltes de les coses que hem esmentat: la participació multitudinària, activitats per a tota la família, homenatge als grans i com a colofó un gran concert de rumba amb els reconeguts Estrellas de Gracia, dels que diversos integrants són o tenen família a la Part Alta, Sonora Kali i els tarragonins Vergüenza Ajena, grup que comença a sonar fort, i que per a l’ocasió va ser ampliat amb diversos gitanos del barri a les percussions. Pel maig tenen previst fer una altra celebració gitana. La festa esdevé una gran ocasió per barrejar-nos paios i gitanos, amb alegria, com ha de ser. Des de l’Associació de veïnes i veïns de la Part Alta encoratgem a què segueixin amb la seva tasca, tant de formació com festiva, i de ben segur que hi podrem col·laborar en futures ocasions. >> Notes 1. En Paquito ens explica d’on prové el nom de “Cuantos”. Ens diu que de petita era tan entremeliada i explicava tantes mentides que tant familiars com amics li començaren a dir la “cuentos”, i de cuentos a cuantos va un pas, per aquesta manera tan particular de parlar el català dels gitanos. 2. També ens explica alguna curiositat del sobrenom “Pichón”. Un pichón és un colom petit, i l’anomene així perquè es tracta d’un gitano que quasi fa 2 metres. Les curiositats dels sobrenoms gitanos donarien, per si sols, per a escriure un llibre!

14

[octubre 2010]

PART ALTA


FULL D’INSCRIPCIÓ I D’ALTA DE NOUS/VES SOCIS/ES HOJA DE INSCRIPCIÓN Y ALTA DE NUEVOS/VAS SOCIOS/AS ENTRADA

APROVAT

NÚM. SOCI

DADES PERSONALS / DATOS PERSONALES COGNOMS / APELLIDOS _____________________________________________________________ NOM / NOMBRE ______________________________ DNI ___________________________________________ DATA DE NAIXEMENT / FECHA DE NACIMIENTO ______________________________________ ADREÇA /

DIRECCIÓN ___________________________________________________________________________________________________________

LOCALITAT /

LOCALIDAD ________________________________________________________________________________

C. POSTAL

______________

TELÈFON / TELÉFONO __________________________________________ E-MAIL ___________________________________________________________

ALTRES MEMBRES QUE CONVIUEN A LA LLAR / OTROS MIEMBROS QUE RESIDEN EN LA VIVIENDA COGNOMS / APELLIDOS

D. NAIXEMENT /

NOM / NOMBRE

F. NACIMIENTO

PARENTIU / PARENTESCO

DADES BANCÀRIES / DATOS BANCARIOS ENTITAT / ENTIDAD

NOM ENTITAT /

OFICINA

DC

NÚM. COMPTE / NÚM. CUENTA

NOMBRE ENTIDAD _____________________________________________________________________________

El/la sota signant autoritza a l’Associació de Veïns de la Part Alta, a carregar en el compte bancari anteriorment ressenyat, la quantitat de 15€ anuals, en concepte de pagament de la quota d’associat/da. Així com autoritza a l’Associació de Veïns de la Part Alta, a fer ús de les seves dades personals únicament i exclusiva per a les activitats que dugui a terme l’Associació, conforme a la normativa de la llei de protecció de dades vigent. Es per això que signo la present. El/la que firma a continuación autoriza a la Associació de Veïns de la Part Alta, a cargar en la cuenta bancaria anteriormente reseñada, la cantidad de 15€ anuales en concepto de la cuota de asociado/a. Así como autoriza a la Associació de Veïns de la Part Alta, ha hacer uso de sus datos personales única y exclusivamente para aquellas actividades que pueda organizar la Asociación conforme con la normativa vigente de la ley de protección de datos. Es por eso que firmo la presente.

SIGNAT / FIRMADO

Tarragona, ______ de/d’ __________________ de 20___ Nota: El/la signant manifesta actuar en nom propi i com a mandatari verbal dels familiars relacionats. / El/la que firma manifiesta actuar en nombre propio y como mandatario verbal de los familiares relacionados.

Fes-nos arribar aquesta butlleta / HAZNOS LLEGAR ESTA HOJA DE INSCRIPCIÓN: Associació de Veïns de la Part Alta · Portal de Sant Antoni s/n · 43003 Tarragona Tel.: 639 31 52 72 · e-mail: partalta@googlegroups.com

PART ALTA

[octubre 2010]

15


amb vosaltres! 16

[octubre 2010]

PART ALTA


Part Alta