01 11 COMECUENTOS.qxp
1/6/10
09:21
Página 10
El
collaret de pèsols
El plat era ple de boletes verdes. Una forquilla afamada en va atrapar unes quantes i les va dur a la boca del nen. —No vull pèsols! —protestava el nen. Empipats, els pèsols van saltar del plat i es van amagar darrere una gerra.
—No volem ser verdura! Els nens no ens estimen! I van sortir rodolant l’un rere l’altre. Van arribar prop d’una cullera adormida, perquè aquell dia no hi havia sopa, i li van demanar que els catapultés. Així ho va fer, de manera que tots els pèsols van sortir disparats fins als cabells de la mare. Li van lliscar pel coll i, molt contents, hi van formar un preciós collaret.
Página 11
El primer collaret de la història fet
,
a’n s!
de pèsols!
ul t
pid
09:21
ap
1/6/10
Rà
01 11 COMECUENTOS.qxp
t a c
01 11 COMECUENTOS.qxp
1/6/10
09:21
Página 8
El va covar sota les seves plomes, però abans el va cobrir bé amb una closca d’ou per tal que no la cremés.
01 11 COMECUENTOS.qxp
1/6/10
09:21
Página 9
Quan per fi va acabar de ploure, el Sol, ben eixut, va tornar a pujar al cel i va oferir la seva llum i la seva escalfor novament al món. Però abans li va fer un regal a la Fina: —A partir d’ara els rovells dels teus ous seran rodons i grocs, com petits sols, i donaran molta energia. I des d’aquell dia que la Fina va evitar que la pluja apagués el Sol, sempre que trenquem un ou apareix un solet…
Això sí, un solet que també ens podem menjar passat per aigua!
Fi
32 41 COMECUENTOS.qxp
1/6/10
El
09:24
Página 40
vent
pispabarrets El vent vivia als congostos i xiulava nit i dia. I també a les remotes regions del mar, on formava ciclons i huracans. Sovint visitava les persones i les espantava amb ràfegues sobtades. Com que era entremaliat, també aixecava faldilles i
robava barrets. Un dia, les persones, fartes, van cridar un gegant i li van demanar que empresonés el vent. El gegant va pujar dalt d’una muntanya, que en realitat era un volcà, i va cridar el vent. Quan va venir bufant, el va atrapar amb les seves manasses i el va llançar al fons del cràter. Seguidament el va tapar amb una roca enorme perquè no s’escapés. I el vent va deixar de bufar.
32 41 COMECUENTOS.qxp
1/6/10
09:24
Pรกgina 41
ISBN: 978-84-342-3699-8