Page 1

EM DIC...

Cr stòfor Colom Buscant el camí de les Índies vaig descobrir un Nou Món

Fernando Garcés Òscar Julve


01-09 EM DIC CRISTOFOR COLOM.qxd

28/5/09

15:24

Página 2

(TEXT BLACK plancha)

Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Edició Cristina Vilella Text Fernando Garcés Blázquez Il·lustracions Òscar Julve Gil Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Preimpressió Pacmer, S.A. Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Primera edició: setembre de 2009 Cristòfor Colom ISBN: 978-84-342-3461-1 Dipòsit legal: B-18.683-2009 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. – 2009 Rosselló i Porcel, 21, 9.ª planta 08016 Barcelona (Espanya) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina www.parramon.com És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, el microfilm, el tractament informàtic, o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial.


Me llamo_CRISTOBAL_COLON_1_9.qxd

11/5/09

10:58

Página 3

Hola... Abans que jo nasqués, l’oceà Atlàntic era una immensa regió infestada de monstres terribles. En deien “el mar Tenebrós”, i ningú s’hi endinsava si no era accidentalment. Quan vaig néixer, ja s’havien començat a explorar algunes illes com les Açores i les Canàries, si bé els vaixells encara preferien navegar vorejant la costa per no perdre la terra de vista. Per contra, jo em vaig internar al mar més lluny de terra ferma del que cap ésser humà havia navegat abans. Al principi, es burlaven de mi. Després del meu viatge per l’Atlàntic, tots van seguir el meu exemple. Pels meus pares, tan sols havia existit el Mediterrani i uns quants països al voltant d’aquest mar. Pels meus fills, en canvi, més enllà de l’Atlàntic, s’hi estenia Amèrica, i regions que ni jo mateix vaig ser capaç de somiar. Arran del meu descobriment va començar l’època dels grans imperis oceànics. Gràcies al comerç amb el Nou Món, alguns països europeus, com Espanya i Anglaterra, van experimentar un gran creixement econòmic i es van convertir en potències internacionals. D’aleshores ençà, el que passa en una part del món afecta la resta. Sense els meus viatges, el món on vius no seria com el coneixes.


Me llamo_CRISTOBAL_COLON_18_25.qxd

11/5/09

11:02

Página 18

18 / Em dic... De mica en mica, però, aquesta visió del món esdevenia més real gràcies a les expedicions portugueses, i aleshores van sorgir noves hipòtesis, algunes de certes, d’altres d’equivocades. Hi havia qui afirmava que la distància entre Àsia i Europa era tan gran que cap embarcació podia recórrer-la. D’altres, com Pierre d’Ailly i Paolo Toscanelli, creien que aquesta separació podia ser menor: unes 3.000 milles nàutiques. Per tal que la gent que pogués finançar el meu viatge no s’espantés, jo els parlava de 2.400 milles. En realitat, la distància exacta és de 10.600 milles i hi ha un continent al mig anomenat Amèrica. És clar que, aleshores, ningú havia pogut demostrar aquestes dades, i va ser gràcies al meu “error” que es va poder conèixer la veritat. Si no hagués cregut que el món era tan petit, qui m’hauria seguit tan lluny a través del “mar Tenebrós”?


Me llamo_CRISTOBAL_COLON_18_25.qxd

11/5/09

11:02

Página 19

Cristòfor Colom / 19 Però no tot va ser a causa d’un “error”. Jo també em basava en la meva perícia marinera, pacientment adquirida durant els meus viatges en vaixells portuguesos per l’Atlàntic, i en la sensació d’haver estat escollit per Déu per dur a terme aquest viatge. Si la fe mou muntanyes, bé prou que podia impulsar un mariner creient fins a la seva destinació.


Me llamo_CRISTOBAL_COLON_34_41.qxd

11/5/09

14:42

Página 34

34 / Em dic...

Presagis i senyals Empesos per un vent del nord-est, navegàvem cada vegada més lluny de les Canàries, de la llar, del món conegut... Ningú s’havia allunyat tant de terra ferma com nosaltres. Hora rere hora. Dia rere dia. I mar, mar, només mar al nostre voltant. Bé, el mar i senyals estranys... El 13 de setembre va tenir lloc un fet sorprenent: les agulles de la brúixola van reflectir una desviació magnètica cap al nord-oest, un fenomen desconegut fins aleshores. Va ser després de la meva època que es va saber que aquesta desviació és deguda a la posició de l’Estrella Polar i la proximitat del meridià magnètic zero. Per no preocupar la tripulació, vaig intentar treure importància a aquest esdeveniment. Al cap de dos dies, però, vam veure caure un “ram de foc”, en realitat un meteorit, cosa que tampoc coneixíem, i el succés va alarmar els mariners, que ho van interpretar com un senyal de mal averany. I l’endemà va aparèixer sobre el mar una capa de plantes verdes, que també va inquietar la tripulació per por de quedar-hi encallat. Cap d’ells sabia que es tractava d’un bosc d’algues flotants, a l’avui anomenat mar dels Sargassos. En resum, tots aquests fenòmens –nous per a nosaltres– van intranquil·litzar la tripulació, i aquesta va començar a perdre la paciència. Una setmana després, el vent del nord-est va deixar de bufar i es va aixecar una brisa oposada. Novetat que, per sort, va ser ben acollida per la tripulació, ja que augurava l’existència de bons vents per a la tornada. Tot seguit es va produir una calma tan gran que alguns mariners fins i tot es van llançar a l’aigua


Me llamo_CRISTOBAL_COLON_34_41.qxd

11/5/09

14:42

Página 35

a nedar. El 25, sortosament, va tornar a bufar vent del nord-est, i La Pinta, que s’havia avançat perquè era molt marinera, va disparar una canonada: el senyal de terra a la vista. Tots ens vam agenollar emocionats i vam cantar Gloria in excelsis Deo. Aquella nit ningú va poder dormir, però a trenc d’alba es va esvair l’esperança: la pretesa terra era simplement un cúmul de núvols baixos que aleshores es dissipava. De l’alegria més gran, la tripulació va passar a la desesperació més terrible… Pels volts del dia 30 de setembre, la tripulació remugava descontenta i vaig tenir por, fins i tot, que em tiressin a l’aigua. Cada dia que passava, la tensió era més gran.


Me llamo_CRISTOBAL_COLON_50_57.qxd

11/5/09

14:47

Página 50

50 / Em dic... Després de la meva arribada, van venir més vaixells. En un d’aquests, hi vaig veure el meu germà Bartomeu i el vaig nomenar Governador d’Índies, que és la segona persona amb més autoritat després de mi. Junts vam intentar posar ordre a la colònia espanyola, però vam fracassar. En poc temps van morir molts nadius. Si no era per la guerra o l’esclavitud, va ser per malalties noves per a ells que nosaltres vam portar d’Europa, com la verola. Uns quants dels nostres homes, i jo mateix, també vam emmalaltir quan va sorgir del mar una cosa que els indis anomenaven huracà. Era com si hagués arribat la Fi del Món; va ser al juny del 1495. I en el moment de més aflicció, va arribar un missatger dels Reis Catòlics que em demanava que tornés a Espanya…


Me llamo_CRISTOBAL_COLON_50_57.qxd

11/5/09

14:47

Página 51

Cristòfor Colom / 51

Tercer viatge: més penúries que alegries Un acord entre Portugal i Espanya prohibia als espanyols fer descobriments al sud de les Canàries. Com que aquest pacte era anterior al meu primer viatge, i aleshores no es coneixia el Nou Món, va caldre tornar a negociar un altre tractat. Els Reis Catòlics volien que tornés per ajudar-los a establir el nou límit. A més, havien arribat queixes a ses Alteses del tracte donat als indígenes, i em demanaven explicacions de per què havien estat esclavitzats. Profundament apesarat, vaig tornar a Espanya el 10 de març de 1496. Aquesta vegada els Reis em van rebre a Burgos, i per expiar les meves culpes em vaig vestir amb l’humil hàbit d’un monjo franciscà. Malgrat els informes desfavorables, Ferran i Isabel van mantenir la seva confiança en mi, i em van finançar un tercer viatge a la darreria del 1497. Un any abans, la flota del portuguès Vasco da Gama va connectar per fi les Índies amb Europa per la ruta d’Àfrica. La cursa per dominar les rutes oceàniques havia començat. Anglaterra, França i Holanda no trigarien a disputar aquestes rutes a Espanya i Portugal. Amb l’esperança de trobar més riqueses, aquesta vegada vaig navegar més cap al sud que en els meus viatges anteriors. Però no vam trobar res interessant i l’aigua potable va començar a escassejar.


Em dic... Cristòfor Colom «A partir del meu descobriment va començar l’època dels grans imperis oceànics. Gràcies al comerç amb el Nou Món, alguns països europeus, com Espanya i Anglaterra, van experimentar un gran creixement econòmic i es van convertir en potències internacionals. D’aleshores ençà, el que passa en una part del món afecta la resta. Sense els meus viatges, el món on vius no seria com el coneixes.»

A partir de 9 anys Altres títols Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Jules Verne Mozart Cleòpatra Picasso Miguel de Cervantes

Shakespeare Marie Curie Charles Chaplin Teresa de Calcuta John Lennon Charles Darwin Gaudí Anna Frank Agatha Christie Galileu Cromanyó Johannes Gutenberg

www.parramon.com

,!7II4D4-cdegbb!

Premi Crítica Serra d'Or Juvenil de Coneixements 2005

ISBN: 978-84-342-3461-1

Col·lecció guardonada amb el

Em dic… Cristofor Colom - Català  

"A partir del meu descobriment va començar l'època dels grans imperis oceànics. Gràcies al comerç amb el Nou Món, alguns països europeus, co...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you