Page 6

Em dic... Ana Frank-34_41.qxd

12/6/08

10:38

Página 34

34 / Em dic... La veritat és que la casa estava bastant desordenada. Hi havia caixes tancades per tots els racons. Al pare i a la mare els havia agafat per sorpresa la citació, i la nostra clausura s’havia hagut d’avançar una setmana. Per això no els havia donat temps de tenir-la preparada. Per tant, tan bon punt vam arribar, vam haver de desfer els paquets, de col·locar les coses, de fer els llits, de netejar… Quin enrenou! Vam acabar ben esgotats. El pare, la mare, la Margot i jo dormíem en dues habitacions de planta de sota. Les plantes de dalt, segons ens va explicar el pare, estaven reservades per a uns amics, els Van Pels, que vindrien a viure amb nosaltres. També eren jueus. I tenien un fill de la meva edat! Es deia Peter. Com seria? Seria un noi guapo i ben plantat o un adolescent camallarg, desmanegat i ple de grans? Li agradarien els llibres? Tindria un conversa interessant? Seria divertit? De moment em quedaria amb els dubtes, perquè encara trigarien uns quants dies en arribar. Quan vaig veure les parets tan blanques, tan nues i tan fredes de la nostra habitació vaig saber que havia arribat l’hora de treure la meva col·lecció de targetes postals i de fotos d’estrelles de cinema. El pare me les havia dutes al refugi feia uns dies.

(TEXT BLACK plancha)

Em dic… Anna Frank - Català  

«A la casa del Darrere vaig escriure un diari que s'ha fet famós al món sencer... i que s'ha convertit en el símbol de l'holocaust. La meva...

Em dic… Anna Frank - Català  

«A la casa del Darrere vaig escriure un diari que s'ha fet famós al món sencer... i que s'ha convertit en el símbol de l'holocaust. La meva...

Advertisement