Page 1

GUIES DE

CAMP

La pol·linització

Colors i olors

Classificació

Les flors

Com reconèixer-les

Hàbitats i varietat Les parts

Productes de les flors

Curiositats


SUMARI

Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs

4

OBSERVACIÓ I IDENTIFICACIÓ

18

De flor en flor

Som així

Ajudant d’edició Cristina Vilella

LA POL·LINITZACIÓ

Textos Maria Àngels Julivert Zamarreño Traducció Àtona. Centre d’edició, SL. Susanna Esquerdo

6

8

Agraïments Volem agraïr la col·laboració d’Oryx en la cessió dels instruments de camp que apareixen a les guardes Il·lustracions Estudi Marcel Socías Gabi Martín (guardes)

10

12

Les flors ISBN: 978-84-342-2960-0

14

Imprès a Espanya

www.parramon.com

És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial.

TIPUS DE FLORS

INFLORESCÈNCIES

COLORS I OLORS

24

ELS ÒRGANS SEXUALS DE LA FLOR

FLORS SINGULARS

Meravelles de la natura 26

FLORS ORNAMENTALS

Les més buscades 28

EL PRODUCTE DE LES FLORS

Salut i paladar

Desvetllar els sentits 16

HÀBITATS I VARIETATS

Pertot arreu

Un grup ben avingut

Segona edició: abril 2009

© Parramón Ediciones, S.A. – 2007 Rosselló i Porcel, 21, 9a planta 08016 Barcelona (Espanya) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina

22

Un disseny sofisticat

Producció Manel Sánchez

Dipòsit legal: B-13.875-2009

PARTS DE LA FLOR

LLAVORS I FRUITS

Un rebost deliciós

Un veritable trencaclosques

Direcció de producció Rafael Marfil

Preimpressió Pacmer, S.A.

20

Però, què és la flor?

Disseny gràfic i maquetació Estudi Toni Inglès Fotografies Age-Fotostock, Barresfotonatura, Boreal, Getty Images

GENERALITATS

30

El tresor més valuós

LES FLORS I L’HOME

Una bona companyia 32

CLASSIFICACIÓ DE LES FLORS


PRESENTACIÓ

Un esclat de color L

es flors són la part més vistosa de les plantes i la que ens capta l’atenció. Amb colors bonics i aromes agradables no tan sols desvetllen els sentits, sinó que també fan aflorar els sentiments. Però hi ha moltes més coses del que veiem a primera vista. Les flors són els òrgans sexuals de la planta. La gran varietat de colors i dissenys que presenten han aparegut per tal de facilitar la reproducció. Les plantes amb flor pròpiament dites són les angiospermes. Inclouen herbes, matolls i molts arbres i arbustos. Són els vegetals més nombrosos i els més evolucionats, i són presents a gairebé tots els racons de la Terra. 3

L’objectiu d’aquesta guia és iniciar-nos en el coneixement de les flors, per mitjà de la presentació dels caràcters més distintius. Podrem veure les parts més ocultes de la flor i descobrirem que no són totes iguals. Comprovarem que estan dissenyades especialment per dur a terme la seva tasca: la reproducció sexual, i veurem com utilitzen el color i l’olor per cridar l’atenció i atreure els animals pol·linitzadors. Coneixerem, també, algunes dades curioses, com ara l’estreta relació que hi ha entre flors i insectes, o com és la flor més gran del món.


TIPUS DE FLORS

Un disseny sofisticat La forma com estan col·locats els sèpals, els pètals, els estams i els carpels varia segons les flors. També en varien el nombre i el color, i fins i tot hi pot faltar

algun dels components, com els pètals o els sèpals. El resultat són dissenys diferents que serveixen per reconèixer les diverses espècies de plantes.

Lliures o soldats En algunes flors, les peces que formen el periant no estan lliures, sinó que se solden i sovint tenen forma de tub, més o menys llarg. Pot ser que tingui units només els pètals o només els sèpals, o bé tots dos. Sèpals lliures: dialisèpala.

10

Sèpals soldats: gamosèpala.

Pètals lliures: dialipètala.

Pètals soldats: gamopètala.

Diagrama floral

La simetria de les flors

Les parts de la flor, la seva col·locació i el nombre de peces de cada tipus es poden presentar en un diagrama, que ens en mostrarà les característiques principals.

Algunes flors són simètriques. Si tracem una línia que passi pel centre de la flor, tindrem dues parts iguals. D’altres són asimètriques, com és el cas de la canya d’Índia.

sèpals pètals estams

carpels El diagrama floral va acompanyat d’una fórmula que descriu com és la flor.

Esquerra: flor amb diversos plans de simetria (actinomorfa). Dreta: flor amb un sol pla de simetria (zigomorfa).


Llavis aromàtics

La ginesta i l’argelaga són papilionàcies. Tenen unes flors molt característiques. El calze té cinc sèpals soldats. Els pètals recorden una papallona i han rebut diversos noms. Pertanyen a aquest grup plantes molt importants per a nosaltres, com la mongeta, el cigró, el pèsol o la llentia. Les flors solen ser pol·linitzades per abelles i abellots.

La flor del romaní gairebé mesura cinc mil·límetres. Té uns estams molt llargs, que sobresurten dels pètals, soldats i en forma de tub que sembla acabar en dos llavis. Moltes de les plantes d’aquesta família s’utilitzen com a condiment a la cuina: la menta, l’orenga, la farigola o el romaní i l’alfàbrega.

estendard

TIPUS DE FLORS

Flors com papallones

ala El romaní és una labiada.

carina

11

Moltes combinacions El nombre de sèpals i pètals que tenen les flors és diferent segons les espècies. L’aspecte del calze i la corol·la ajuden a reconèixer les flors.

tals segons el nombre de pè

dímera

tetràmera

trímera

pentàmera

corol·la segons la forma de la

infundibuliforme

tubulosa

bilabiada

acampanada

lze segons la forma del ca

cilíndric

campanulat

cupuliforme

labiat


ELS ÒRGANS SEXUALS DE LA FLOR 16

El tresor més valuós En la flor es formen les cèl·lules reproductores masculines i femenines. Perquè es formin les llavors cal que els grans de pol·len arribin fins a l’estigma; és la pol·linització. Després de la fecundació, es desenvoluparan els fruits i les llavors a partir de la flor.

El gineceu

L’hibisc de la Xina té els estams i l’estil llargs i es poden observar amb claredat.

La part femenina de la flor, el gineceu, està formada per un o més carpels. A la base, més eixamplada, hi ha l’ovari, que produeix un o més òvuls. L’estil és un tub normalment llarg i prim, al final del qual hi ha l’estigma, per on entrarà el pol·len. Les tres parts formen el pistil de la flor. feix vascular

L’androceu Els estams tenen un filament llarg i prim que acaba en una part més eixamplada, l’antera. Aquí és on es troben els sacs pol·línics que contenen els grans de pol·len, que són les cèl·lules sexuals masculines. El conjunt d’estams forma l’androceu.

estigma

primordi seminal

estil primordis seminals

estam placenta

filament

estigma gineceu (pistil)

antera

sac pol·línic gra de pol·len

teca

estil filament ovari

sutura

placenta

secció transversal del carpel

secció longitudinal del carpel

El pistil sovint té forma d’ampolla.

L’antera gairebé sempre té quatre sacs pol·línics, que s’agrupen de dos en dos. Cada parell forma una teca.


flors unisexuals

dioica Algunes flors només tenen estams, d’altres només tenen carpels; són flors flors masculines femenines unisexuals. Els dos tipus de flor, flors masculina i femenina, poden estar masculines en la mateixa planta; s’anomenen monoiques. flors Altres plantes, en canvi, femenines només presenten un tipus de flor. Les flors masculines estan en una planta i les femenines en una de separada; són dioiques. D’altres són hermafrodites, tenen estams i carpels en la mateixa flor. flor flor masculina femenina Normalment, el garrofer té flors unisexuals en arbres diferents. Les masculines amb cinc estams i les femenines amb un pistil, no tenen corol·la. Però alguns garrofers tenen també flors hermafrodites.

polígama monoica

flor hermafrodita

hermafrodita flor femenina flor masculina

flor unisexual masculina flor unisexual femenina

flor hermafrodita

cèl·lula parietal flor

pol·linització gra de pol·len estigma

tub pol·línic

estil

La fecundació Quan el gra de pol·len madur arriba a l’estigma d’una flor, forma un tub (tub pol·línic) que a través de l’estil arribarà a l’ovari. Un cop fertilitzats els òvuls, al seu interior es formaran els fruits i les llavors. Quan les condicions siguin adequades, la llavor germinarà. En la majoria de flors, la corol·la es panseix després de la fecundació.

micròpil fruit

ELS ÒRGANS SEXUALS DE LA FLOR

Femenina i masculina

sac embrional llavor

fecundació Les cèl·lules reproductores femenines seran fecundades per les masculines i es formarà la llavor.

17


FLORS SINGULARS

Meravelles de la natura Per reproduir-se i sobreviure, les plantes han desenvolupat diversos mètodes i estratègies. N’hi ha moltes que depenen d’altres éssers vius, per pol·linitzar-se o bé per créixer. Les flores de vegades prenen aspectes sorprenents per aconseguir que els insectes s’hi acostin. Hi ha moltes classes de relacions, i de vegades només en surt beneficiada la planta.

Les flors de les plantes epífites

24

Algunes plantes han de créixer sobre un altre vegetal: són epífites. A diferència de les plantes paràsites no fan mal a l’hostatger, només els fa de suport. Algunes de les més conegudes i amb les flors més belles són algunes espècies de bromèlies i d’orquídies.

L’orquídia, la reina de les flors Les flors de les orquídies són espectaculars i han adquirit formes ben curioses per afavorir la pol·linització. Tenen sis tèpals, un dels quals és més vistós que la resta, el label, sobre el qual s’aturen els insectes que visiten la flor. El pol·len forma una pilota compacta que s’enganxa al visitant. L’orquídia papallona, que és epífita, rep aquest nom perquè les seves flors recorden aquests insectes.

La flor d’aquesta vistosa bromèlia creix al centre de la corona de bràctees vermelles.

La clavellina de l’aire sol créixer sobre les branques i els troncs dels arbres.

Un insecte o una planta? Per atraure les vespes i les abelles, algunes orquídies no dubten a imitar-les. Copien la forma, el color i també l’olor de les femelles d’aquests insectes. Fins i tot poden tenir pèls. El label de l’orquídia abella s’assembla a l’abdomen de l’abella femella.


FLORS SINGULARS

Un gegant entre les flors La flor més gran del món és la Rafflesia arnoldii. Fa més d’un metre de diàmetre i pesa fins a onze quilos. La planta, en canvi, és diminuta i gairebé no es veu. Viu paràsita dels arbres a les selves tropicals de l’Àsia.

Una flor amb trampa La sarriassa té una bràctea molt grossa que embolcalla les flors, que estan amagades a la part més profunda, les femenines a sota de les masculines. Entre les unes i les altres hi ha unes flors estèrils i amb pèls. Quan l’insecte s’atura, rellisca i cau a dins, però no en pot sortir perquè els fins pèls no li ho permeten. A la nit, les anteres desprenen el pol·len i els pèls es panseixen. L’insecte queda lliure, carregat de pol·len i a punt per caure en la trampa d’una altra flor.

espata

La rafflesia desprèn calor i una olor forta i desagradable que se sent a molta distància i atreu les mosques que la pol·linitzen.

massa

flors estèrils pansides flors fèrtils flors fèrtils

la mosca cau a dins de la bràctea

la mosca queda impregnada de pol·len

la mosca surt carregada de pol·len

L’olor desagradable d’aquesta flor atrau les mosques i els escarabats.

Quina alçada! A les humides selves de Sumatra, a Indonèsia, creix un parent de la sarriassa que fa més de dos metres i mig d’alçada i pot pesar gairebé vuitanta quilos.

25


GUIES DE CAMP

Les flors Les flors són la part més vistosa de les plantes i la que ens capta l’atenció. Amb colors bonics i aromes agradables no tan sols desvetllen els sentits, sinó que també fan aflorar els sentiments. Però hi ha moltes més coses del que veiem a primera vista. Altres títols Els ocells El temps El cel Els arbres Els mamífers Orientació i mapes Els peixos

ISBN: 978-84-342-2960-0

,!7II4D4-ccjgaa!

www.parramon.com

Guies de camp - Les flors - Català  

Les flors són la part més vistosa de les plantes i la que ens capta l'atenció. Amb colors bonics i aromes agradables no tan sols desvetllen...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you