Issuu on Google+

L’objectiu d’aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l’escolar com per a qui realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama de la fisiologia humana, la ciència que estudia el funcionament dels òrgans, aparells i sistemes que configuren el nostre organisme. Resulta un instrument de màxima utilitat per descobrir la meravella que representa el nostre cos, tantes vegades comparat amb una màquina, encara que molt més complex que qualsevol aparell que l’ésser humà hagi dissenyat mai. Una introducció que conté els aspectes generals de la fisiologia i un detallat índex de les matèries incrementen el valor pràctic d’aquest volum excepcional.

ISBN: 84-342-2570-0

,!7II4D4-ccfhab!

www.parramon.com

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Gramàtica ■ Ortografia ■ Història Universal ■ Religions ■ Història de l’Art ■ Exploracions i descubriments ■ Filosofia ■ Literatura ■ Aigua ■ Música

atles bàsic de fisiologia

atles bàsic de fisiologia

a

atles bàsic de fisiologia


SUMARI Introducció .................................................................. 6

SUMARI

Una màquina perfecta ................................................ 10

4

La pell, el nostre primer vestit ................................... Funcions de la pell ................................................. Regeneració de l’epidermis .................................... Cicatrització............................................................ Coloració cutània.................................................... Regulació de la temperatura corporal ..................... Suor ....................................................................... Glàndules sebàcies................................................. Creixement del pèl ................................................. Creixement de l’ungla.............................................

12 12 12 13 13 14 14 15 15 15

L’aparell digestiu, processador d’aliments................ El tub digestiu ........................................................ Fam i sacietat......................................................... La masticació ......................................................... Les glàndules salivals............................................. Funcions de la saliva .............................................. Les dents i les seves funcions ................................ Dentició.................................................................. La deglució............................................................. Funció de l’estómac ............................................... Secreció gàstrica.................................................... Regulació de la secreció gàstrica ........................... Característiques de l’intestí prim ............................ Característiques de la mucosa intestinal................. Absorció intestinal .................................................. Moviments intestinals............................................. Funció de l’intestí gros ........................................... El fetge................................................................... La bilis ................................................................... Funció de la vesícula i les vies biliars ..................... Funció del pàncrees ...............................................

16 16 17 17 17 17 18 18 20 20 21 21 22 22 23 23 23 24 24 25 25

Nutrició i metabolisme................................................ Els nutrients ........................................................... Funcions dels nutrients........................................... L’aigua, element vital.............................................. Necessitats d’aigua ................................................ Els hidrats de carboni, font d’energia ..................... Tipus d’hidrats de carboni ...................................... Digestió i absorció dels hidrats de carboni ............. Les proteïnes, material de construcció ................... Estructura química de les proteïnes........................ Tipus d’aminoàcids................................................. Digestió i absorció de les proteïnes ........................ Els greixos, energia concentrada ............................ Estructura química dels greixos.............................. Digestió i absorció dels greixos .............................. Els minerals............................................................ Les vitamines .........................................................

26 26 26 27 27 28 28 29 30 30 31 31 32 32 33 34 35

L’aparell respiratori, font d’oxigen ............................. Les vies respiratòries ............................................. Els pulmons............................................................ Moviments respiratoris ........................................... Control dels moviments respiratoris ....................... El nas, un filtre natural ........................................... L’esternut, un mecanisme protector........................ La faringe, encreuament d’aire i aliments............... Producció de la veu ................................................ La laringe: òrgan de la fonació ............................... La funció de la mucosa respiratòria........................ La tos ..................................................................... La unitat funcional del pulmó ................................. L’intercanvi de gasos..............................................

36 36 36 37 37 38 38 39 39 39 40 41 41 41

L’aparell circulatori, conductor de la sang ............... Funcionament de l’aparell circulatori...................... El cicle cardíac ....................................................... Doble circuit ........................................................... Les vàlvules del cor................................................ Automatisme cardíac.............................................. Control nerviós del cor ........................................... La pressió arterial................................................... Variacions de la pressió arterial.............................. Circulació arterial ................................................... El pols arterial ........................................................ Circulació venosa ................................................... Circulació capil·lar .................................................. El sistema limfàtic .................................................. Circulació en els vasos limfàtics.............................

42 42 43 43 43 44 44 45 45 46 46 46 47 47 47

La sang, líquid vital..................................................... Composició i funcions de la sang ........................... Formació de la sang ............................................... Funció dels glòbuls vermells................................... L’hemoglobina ........................................................ Funcions de la melsa.............................................. Els glòbuls blancs................................................... Els grups sanguinis ................................................ El sistema ABO ....................................................... Compatibilitat sanguínia ABO.................................. El factor Rh ............................................................ Funció de les plaquetes: la coagulació....................

48 48 49 50 50 51 51 52 52 52 53 53

El sistema nerviós, el nostre mecanisme de control.... Un sistema complex ............................................... Teixit nerviós .......................................................... L’impuls nerviós ..................................................... Transmissió de l’impuls nerviós.............................. Substància grisa, substància blanca ....................... Funcions del cervell................................................ Les vies motores .................................................... Les vies sensitives.................................................. Funció dels nervis ..................................................

54 54 55 55 56 56 57 58 58 58


59 59 60 60 61

L’aparell locomotor, el nostre mecanisme de desplaçament......................................................... Sistema de palanques ............................................ Activitat del teixit ossi............................................. Estructura de l’os ................................................... Creixement ossi...................................................... Els músculs ............................................................ Contracció i relaxació dels músculs........................ Metabolisme muscular ........................................... Coordinació dels moviments................................... Les articulacions ....................................................

62 62 63 63 63 64 65 65 65 66

L’aparell urinari, el nostre sistema depurador .......... La nefrona, unitat funcional del ronyó..................... El filtratge de la sang.............................................. L’elaboració de l’orina............................................. Control de la funció renal ....................................... Hemodiàlisi: el ronyó artificial................................. La micció i el seu control........................................

68 68 69 69 70 70 71

El sistema endocrí, la regulació hormonal ................ Un autèntic sistema orgànic ................................... Mecanisme de retroalimentació.............................. L’hipotàlem, “cap” del sistema endocrí................... La hipòfisi, “directora d’orquestra” del sistema endocrí ................................................ L’hormona antidiürètica .......................................... Funció de la tiroide................................................. Regulació de l’activitat tiroïdal................................ Activitat de la tiroide............................................... Funció de les glàndules paratiroïdals...................... Les glàndules suprarenals ...................................... Funció de l’escorça suprarenal ............................... L’aldosterona i la pressió arterial ............................ Regulació de la glucèmia........................................ Funció de la medul·la suprarenal............................ El pàncrees endocrí................................................

72 72 72 73 73 74 74 75 75 75 76 76 77 77 77 77

El sistema immunològic, el nostre mecanisme de protecció ............................................................... Els òrgans limfoides ............................................... Els ganglis limfàtics: filtres naturals........................ Immunitat inespecífica: la defensa innata............... Immunitat específica: la defensa adquirida.............

78 78 78 79 79

Els sentits, finestres al món ....................................... Funció de l’ull......................................................... L’enfocament dels objectes .................................... Percepció de la imatge ........................................... Recorregut dels estímuls visuals ............................ Funcions i estructura de l’oïda................................ Fisiologia de l’audició ............................................. El gust.................................................................... L’olfacte.................................................................. El tacte...................................................................

80 80 80 81 81 82 83 84 85 85

Genètica....................................................................... L’ADN: la substància elemental............................... Els cromosomes ..................................................... La dotació cromosòmica humana ........................... Els gens .................................................................

86 86 86 87 87

El sistema reproductor, sexualitat i procreació......... Funció de l’escrot i dels testicles............................ L’erecció................................................................. L’ejaculació............................................................. El cicle menstrual ................................................... Funcions dels ovaris............................................... Funció de l’úter i de la mama.................................

88 88 89 89 90 91 91

Evolució del cos humà................................................ 92 Evolució de la pubertat masculina i femenina......... 92 L’estirada puberal ................................................... 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94

SUMARI

Els nervis espinals.................................................. Els nervis cranials .................................................. Els actes reflexos ................................................... El sistema nerviós autònom.................................... Descàrrega d’adrenalina: reacció d’alerta...............

5


NUTRICIÓ I METABOLISME L’organisme necessita una aportació periòdica d’una sèrie de substàncies bàsiques que són imprescindibles per a la formació dels teixits, per a l’obtenció de l’energia que necessita el desenvolupament de les seves

activitats fisiològiques i per a la regulació del metabolisme. Aquestes substàncies, presents en diferent proporció en els diversos aliments que consumim quotidianament, són els nutrients o principis nutritius.

ELS NUTRIENTS La vida depèn d’un continu intercanvi de matèria i energia amb l’entorn, matèria i energia que l’organisme només pot obtenir a partir dels productes aportats amb l’alimentació. Però els aliments que ingerim han de ser sotmesos a diversos processos físics i químics durant el seu pas pel tub digestiu per ser realment aprofitats: és necessari que es

COMPOSICIÓ QUÍMICA DEL COS HUMÀ minerals: 5 % hidrats de carboni: 1,5 %

• • •

vitamines i altres: 0,5 %

greixos: 15 %

Cada tipus de nutrient té unes funcions específiques, però tots els principis nutritius són indispensables: qualsevol dèficit de qualsevol d’ells pot traduir-se en un problema de salut.

fraccionin en petites partícules, de dimensions tan diminutes que puguin travessar les parets intestinals i passar a la sang per ser distribuïdes per tot l’organisme. Aquestes petites partícules que s’obtenen com a productes finals de la digestió, els nutrients o principis nutritius, de diferent composició química i que en diferents proporcions constitueixen l’organisme humà mateix, es classifiquen en sis grups: proteïnes, hidrats de carboni, greixos, minerals, vitamines i aigua.

proteïnes: 15 %

aigua: 60-65 %

FUNCIONS DELS NUTRIENTS Cada tipus de nutrient és aprofitat per l’organisme d’una manera particular, però genèricament es considera que, en conjunt, els principis nutritius tenen tres tipus de funcions.

funció plàstica o estructural són utilitzats per a la construcció i regeneració dels teixits i òrgans. Amb aquest objectiu s’utilitzen sobretot les proteïnes i alguns minerals

TIPUS DE NUTRIENTS

NUTRICIÓ I METABOLISME

funció energètica

26

hidrats de carboni

proteïnes

greixos

minerals

vitamines

aigua

són utilitzats per a l’obtenció de l’energia necessària per a les reaccions químiques metabòliques que constitueixen la base de la vida, per al manteniment de la calor corporal, per al desenvolupament d’accions mecàniques com ara les contraccions musculars i moltes altres finalitats. Amb aquest objectiu s’utilitzen en especial els hidrats de carboni i els greixos, secundàriament les proteïnes

funció reguladora són utilitzats com a elements que modulen les reaccions químiques metabòliques i l’activitat dels diferents òrgans. Amb aquest objectiu s’utilitzen diversos minerals i les vitamines


Introducció

L’AIGUA, ELEMENT VITAL L’aigua és el principal component de l’ésser humà i de tots els éssers vius, un element fonamental per a la vida, tant quantitativament com qualitativa: no solament és el component majoritari del nostre cos, sinó que és indispensable perquè totes les reaccions químiques necessàries per a la vida es desenvolupen en un medi aquós. L’aigua es troba a l’interior de totes les cèl·lules (líquid intracel·lular), entre les cèl·lules dels diversos teixits (líquid intercel·lular) i en alguns compartiments corporals (líquid extracel·lular), ja que forma part de la sang, la limfa i les secrecions orgàniques.

PROPORCIÓ D’AIGUA ORGÀNICA

fetus: 90 %

nadó: 80 %

nen: 70 %

adult: 60-65 %

ancià: 55 %

aportació

pèrdues

Nutrició

Aparell respiratori

Aparell circulatori i sang

Aparell urinari hidrogen

hidrogen

Sistema endocrí

• femtes: 150 ml

orina: 1.500 ml

• total: 2.500 ml

Aparell digestiu

Aparell locomotor

oxigen

suor: 450 ml

• metabolisme: 300 ml

Pell

Sistema nerviós

respiració: 400 ml

• begudes: 1.100 ml

Més de la meitat de la massa corporal de l’ésser humà correspon a l’aigua, tot i que la proporció disminueix al llarg de l’existència.

MOLÈCULA DE L’AIGUA

BALANÇ HÍDRIC DE L’ORGANISME ADULT

aliments: 1.100 ml

Una màquina perfecta

total: 2.500 ml

Si no es reposen les pèrdues d’aigua, pot produir-se un estat de deshidratació que, en casos extrems, és incompatible amb la vida.

NECESSITATS D’AIGUA L’organisme perd constantment aigua per diferents vies: a través dels productes de rebuig, com ara l’orina i les femtes; per la pell, com ara la sudoració, i pels pulmons, amb la respiració. Les reaccions químiques que es desenvolupen en l’organisme a partir del metabolisme dels hidrats de carboni, les proteïnes i els greixos originen certa quantitat d’aigua, anomenada aigua endògena, uns 300 ml al dia en l’adult, però aquesta quantitat no és suficient per reposar les pèrdues. És necessari, per tant, aportar la diferència, i això només pot aconseguir-se amb l’alimentació: l’anomenada aigua exògena és proporcionada per les begudes, constituïdes fonamentalment per aigua, i també pels aliments, que contenen aigua en menor o major proporció.

Sense consumir aigua, sense beure ni menjar res, només es pot sobreviure al voltant d’una setmana, com a molt deu dies.

Sistema immunològic

Els sentits

Genètica

Sistema reproductor

Evolució del cos humà

Índex alfabètic de matèries

27


LA SANG, LÍQUID VITAL La sang és un fluid vermellós de consistència viscosa que, impulsat pel cor, recorre constantment tot l’organisme per l’interior de l’aparell circulatori i, entre altres funcions, transporta fins a les cèl·lules

de tots els teixits multitud d’elements que necessiten per mantenir la seva activitat, així com els productes de rebuig fins als òrgans responsables de l’eliminació.

COMPOSICIÓ DE LA SANG COMPONENTS DE LA SANG

plasma

glòbul blanc

• plasma: 55 %

elements cel·lulars: 45 %

glòbul vermell (vista lateral)

glòbul vermell (vista frontal)

• plaqueta

CÈL·LULES SANGUÍNIES Glòbuls vermells

4,5-5 milions/mm3

Glòbuls blancs

4.000-10.000/mm

• neutròfils

45-75 %

• eosinòfils

1-3 %

• basòfils

0,5-1 %

• monòcits

3-7 %

• limfòcits

25-30 %

Plaquetes

150.000-300.000/mm3

3

Els glòbuls vermells també es coneixen com a hematies o eritròcits; els glòbuls blancs també s’anomenen leucòcits, i les plaquetes també es denominen trombòcits. plaquetes

glòbuls blancs glòbuls vermells

LA SANG, LÍQUID VITAL

FUNCIONS DE LA SANG

48

La sang té diverses funcions, però sobretot actua com a vehicle de nombroses substàncies per l’interior de l’organisme: d’una banda, porta fins a tots els teixits l’oxigen absorbit als pulmons, els nutrients incorporats a l’aparell digestiu, les hormones fabricades per les glàndules endocrines i múltiples elements necessaris per al correcte funcionament de les cèl·lules; d’altra banda, porta els residus del metabolisme cel·lular, l’acumulació del qual resultaria

A l’organisme d’una persona adulta hi ha aproximadament uns cinc litres de sang formada per diferents components. Al voltant del 55 % correspon al plasma, un líquid que porta dissoltes múltiples substàncies i en què suren milers de milions de diversos elements cel·lulars, que constitueixen el restant 45 %. Les cèl·lules sanguínies són de tres tipus, cadascun d’ells amb una funció particular: els glòbuls vermells, responsables del transport d’oxigen i diòxid de carboni; els glòbuls blancs, dels quals hi ha diferents varietats, que participen en la defensa de l’organisme davant les infeccions, i les plaquetes, que intervenen en el procés de coagulació destinat a detenir les hemorràgies.

EL PLASMA SANGUINI

tòxica, des dels diferents teixits fins als òrgans encarregats de la seva eliminació o neutralització, com ara els pulmons, els ronyons o el fetge. D’una altra banda, la sang participa en la termoregulació de l’organisme, ja que actua com un sistema de calefacció que distribueix calor i permet mantenir una temperatura idònia per al funcionament dels teixits. I, finalment, també col·labora amb el sistema de defensa contra les infeccions.

Els tres tipus de cèl·lules sanguínies i les seves funcions.

El plasma és un líquid groguenc compost fonamentalment per aigua (90 %) que transporta per l’interior de l’aparell circulatori, a més de les cèl·lules sanguínies, elements com ara nutrients (sucres, greixos, aminoàcids), substàncies minerals, residus del metabolisme (com ara l’urea), vitamines i hormones, així com múltiples productes d’accions biològiques molt variades. Algunes substàncies viatgen lliures en el plasma, però moltes són insolubles i formen complexos amb proteïnes que les fixen i transporten en la sang per alliberar-les on correspongui; de fet, entre els principals components del plasma destaquen diverses proteïnes, com ara l’albúmina.


Introducció

FORMACIÓ DE LA SANG La formació de les cèl·lules sanguínies és un procés ininterromput denominat hematopoiesi, que es desenvolupa fonamentalment en la medul·la òssia present a l’interior d’alguns ossos i, en menor manera, en òrgans que pertanyen al sistema immunitari, com ara la melsa i els ganglis limfàtics. A la medul·la òssia hi ha unes cèl·lules precursores de tots els tipus de cèl·lules sanguínies, denominades cèl·lules mare pluripotencials, que són capaces de reproduir-se a si mateixes i de diferenciar-se per donar origen a les cèl·lules mare monopotencials, preparades per a un tipus específic de cèl·lula sanguínia. Des del seu origen, els elements sanguinis passen per un procés de maduració, en diverses etapes successives durant les quals reben diferents noms, fins a convertir-se en glòbuls vermells, glòbuls blancs o plaquetes que, finalment, passen a la circulació. Com que les cèl·lules sanguínies tenen una vida limitada, cada dia es produeix una quantitat equivalent a les pèrdues, cosa que representa unes xifres astronòmiques: d’uns 100.000 a 200.000 milions de glòbuls vermells, prop de 30.000 milions de glòbuls blancs i entre 70.000 i 150.000 milions de plaquetes.

Una màquina perfecta cèl·lula mare pluripotencial

HEMATOPOIESI

Pell

Aparell digestiu

cèl·lula mare monopotencial megacarioblast

cèl·lula mare monopotencial

Nutrició cèl·lula mare monopotencial

cèl·lula mare monopotencial

Aparell respiratori mieloblast

promonoblast

limfoblast

Aparell circulatori i sang

proeritroblast promielòcit

Sistema nerviós

Aparell locomotor

mielòcit eritroblast

Si es posessin en fila tots els glòbuls vermells d’una persona adulta un darrere d’un altre, es podria formar una cadena que donés més de cinc voltes a la Terra.

promonòcit

prolimfòcit

megacariòcit

Aparell urinari metamielòcit

Sistema endocrí

reticulòcit

caiat o banda monòcit

plaquetes

limfòcit

glòbul vermell

Sistema immunològic

Els sentits granulòcit

DONAR SANG, DONAR VIDA LA VIDA DELS GLÒBULS VERMELLS Els glòbuls vermells són cèl·lules incompletes, ja que no tenen nucli, i això determina que després de cert temps de circular per tot l’organisme perden vitalitat i resultin destruïdes. Es formen a la medul·la òssia a partir de les cèl·lules pluripotencials, en un procés denominat eritropoiesi, que dura de cinc a vuit dies. De la medul·la òssia passen a la sang per desenvolupar la seva funció i, com a terme mitjà, es mantenen en perfectes condicions per complir la seva funció uns tres mesos. Després d’aquest període, ja envellits, es destrueixen quan passen a la melsa.

Per atendre múltiples situacions (accidents, operacions, trasplantaments, etc.) els bancs de sang en necessiten grans quantitats. Per ser donant i contribuir a salvar vides es requereix: tenir entre 18 i 65 anys, un pes superior als 50 kg i tenir bona salut.

Genètica

Sistema reproductor

Evolució del cos humà

Índex alfabètic de matèries

49


CONTROL DE LA FUNCIÓ RENAL

REGULACIÓ DEL VOLUM D’ORINA glàndules suprarenals

hipotàlem hipòfisi

• ALDOSTERONA túbul contort distal aigua

sodi

HORMONA ANTIDIÜRÈTICA

El volum d’orina que produeixen els ronyons no és uniforme, ja que varia segons les necessitats de l’organisme i amb relació a la quantitat d’aigua ingerida amb les begudes i els aliments. La major part de l’aigua filtrada en els glomèruls es reabsorbeix en la part inicial dels túbuls renals i torna a la sang, però una altra part important es reabsorbeix a la part distal i sobretot en el túbul col·lector sota l’influx de dues hormones: l’aldosterona i l’hormona antidiürètica. L’aldosterona, secretada per les glàndules suprarenals, actua en el túbul contort distal i provoca un augment de la reabsorció de sodi i aigua, mentre que l’hormona antidiürètica, elaborada a l’hipotàlem i secretada per la hipòfisi, actua sobretot en el túbul col·lector i augmenta la permeabilitat a l’aigua perquè n’incrementa la reabsorció. Així, doncs, si bevem poc, es produirà una quantitat escassa d’orina, però si bevem molt, orinarem força més.

aigua

EL PROCEDIMENT DE DIÀLISI PERITONEAL

túbul col·lector solució de diàlisi

ESQUEMA DE L’HEMODIÀLISI solució de diàlisi

tub d’infusió

• • • vena

L’APARELL URINARI, EL NOSTRE SISTEMA DEPURADOR

artèria

70

tub de drenatge

• •

bomba giratòria

sortida de drenatge

• •

sang

• glòbuls vermells

solució de diàlisi

membrana semipermeable

substàncies de rebuig

ampolla de drenatge

ALTRES FUNCIONS DEL RONYÓ

proteïnes

les substàncies que poden travessar els porus de la membrana passen cap a la solució de diàlisi

s’aconsegueix la situació d’equilibri quan s’igualen les concentracions a ambdós costats de la membrana

HEMODIÀLISI: EL RONYÓ ARTIFICIAL Si l’activitat dels ronyons falla, sorgeixen múltiples trastorns orgànics i la vida corre perill. L’enginy humà ha ideat un mètode per substituir, encara que sigui de manera parcial, l’activitat renal: la diàlisi, tècnica que permet eliminar els productes de rebuig de la sang i l’excés de líquids del cos quan els ronyons no són capaços de fer-ho. La tècnica es basa en l’ús de membranes semipermeables, que deixen passar lliurement els líquids però només poden ser travessades per molècules de mida diminuta i no per les de dimensions més grans, igual que passa en els glomèruls renals.

Com que les substàncies presents a les solucions separades per una membrana semipermeable tendeixen a equilibrar-ne les concentracions, a una banda i una altra, és possible depurar la sang fent-la circular al costat d’una membrana d’aquestes característiques si a l’altra banda es col·loca una solució de composició especial denominada solució de diàlisi: les substàncies de rebuig, la concentració de les quals és molt més elevada a la sang, travessaran la membrana i passaran a la solució de diàlisi en la quantitat necessària per aconseguir-ne l’equilibri.

A més d’elaborar l’orina, el ronyó fa altres funcions importants. D’una banda, participa en la regulació de la pressió arterial: quan disminueix el volum de sang circulant i el flux sanguini renal es redueix, el ronyó allibera substàncies que provoquen una contracció dels vasos sanguinis i estimula les glàndules suprarenals perquè produeixin més aldosterona, hormona que propicia la reabsorció de sodi i aigua en els tubs renals, cosa que comporta indirectament un increment de la pressió arterial. D’una altra banda, influeix en la producció dels glòbuls vermells de la sang: quan la sang que circula pels ronyons té una escassa concentració d’oxigen, el ronyó allibera una substància que, després del seu pas pel fetge, es transforma en eritropoietina, una hormona que estimula la fabricació d’hematies a la medul·la òssia.


Introducció

MECANISME DE LA MICCIÓ

LA MICCIÓ múscul detrusor contret

múscul detrusor dilatat

• • esfínter urinari tancat

esfínter urinari obert BUFETA PLENA

BUFETA CONTRETA

CONTROL DE LA MICCIÓ El buidament de la bufeta es produeix gràcies a un reflex automàtic que es desencadena quan les parets de la bufeta es destendeixen més enllà de cert límit. Quan això passa, uns receptors nerviosos localitzats a les parets de la bufeta emeten un senyal que arriba fins al centre de la micció situat a la medul·la espinal, que respon amb uns impulsos motors que assoleixen la capa muscular de les parets vesiculars. És llavors quan el múscul detrusor que forma part de la paret de la bufeta es contrau i, a la vegada,

s’obre l’esfínter uretral intern, cosa que permet deixar sortir l’orina cap a la uretra. Tanmateix, perquè l’orina sigui evacuada a l’exterior és necessari que també es relaxi l’esfínter uretral extern, que està sota control de la voluntat. En condicions normals, això passa només quan el cervell, en rebre estímuls que indiquen que la vesícula està plena i generar-se llavors desigs d’orinar, decideix que es donen les condicions favorables per emetre la micció.

Una màquina perfecta

L’orina elaborada ininterrompudament als ronyons passa als urèters i arriba fins a la bufeta urinària, on s’emmagatzema. Per suposat, aquest emmagatzematge només és temporal, ja que la capacitat de la bufeta té un límit: quan aquest se sobrepassa, l’orina és expulsada a l’exterior a través de la uretra gràcies al mecanisme de la micció. Aquest mecanisme depèn d’una mena de vàlvula muscular que està situada a la sortida de la bufeta i permet mantenir la uretra tancada. En realitat, aquesta vàlvula, coneguda com a esfínter urinari, està formada per dues estructures que constitueixen ambdues barreres per al pas de l’orina: l’esfínter uretral intern, situat a la desembocadura de la bufeta a la uretra, i l’esfínter uretral extern, que es localitza al segment mitjà de la uretra. El primer funciona de manera automàtica, però el segon, fins a cert punt, pot ser controlat voluntàriament: per això és possible “aguantar” les ganes d’orinar fins a trobar l’oportunitat de miccionar en condicions adequades.

Pell

Aparell digestiu

Nutrició

Aparell respiratori

Aparell circulatori i sang

Sistema nerviós

REFLEX DE LA MICCIÓ Aparell locomotor àrea motora

• Aparell urinari

• •

MULLAR EL LLIT

àrea sensitiva

Molts nens ja grandets es fan pipí a la nit, alguns només de tant en tant, altres de manera reiterada. Això es coneix com a enuresi nocturna i correspon a l’emissió involuntària d’orina durant el repòs nocturn a una edat en què ja s’hauria de controlar l’esfínter urinari, més enllà dels quatre o cinc anys. En realitat, es tracta d’un problema molt comú que, si bé en una petita proporció dels casos és per un problema físic que afecta l’aparell urinari, generalment només és a conseqüència d’un retard en el procés d’aprenentatge del control d’esfínters.

cervell

Sistema endocrí

medul·la espinal

Sistema immunològic

Els sentits

bufeta urinària distensió vesical

Genètica nervi pèlvic

• •

relaxació de l’esfínter uretral intern

esfínter uretral intern

• •

esfínter uretral extern

contracció de la paret vesical

nervi pelvicocentre nerviós de la micció

Sistema reproductor

Evolució del cos humà

nervi pudend

relaxació de l’esfínter uretral extern

Índex alfabètic de matèries

71


L’objectiu d’aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l’escolar com per a qui realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama de la fisiologia humana, la ciència que estudia el funcionament dels òrgans, aparells i sistemes que configuren el nostre organisme. Resulta un instrument de màxima utilitat per descobrir la meravella que representa el nostre cos, tantes vegades comparat amb una màquina, encara que molt més complex que qualsevol aparell que l’ésser humà hagi dissenyat mai. Una introducció que conté els aspectes generals de la fisiologia i un detallat índex de les matèries incrementen el valor pràctic d’aquest volum excepcional.

ISBN: 84-342-2570-0

,!7II4D4-ccfhab!

www.parramon.com

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Gramàtica ■ Ortografia ■ Història Universal ■ Religions ■ Història de l’Art ■ Exploracions i descubriments ■ Filosofia ■ Literatura ■ Aigua ■ Música

atles bàsic de fisiologia

atles bàsic de fisiologia

a

atles bàsic de fisiologia


Atles bàsic de Fisiologia - Català