Page 1

i química

4,5 V

d N

S

L’objectiu d’aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama dels camps fonamentals de la física i de la química, amb il·lustracions acompanyades d’unes breus notes que expliquen d’una forma lògica i senzilla les seves teories, així com moltes de les aplicacions que avui trobem en nombroses activitats i que han contribuït al fantàstic progrés de la humanitat. Una introducció sobre els aspectes generals de la física i de la química, i un detallat índex alfabètic de les matèries, incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest volum.

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Ecologia ■ Fisiologia

atles bàsic de física i química

atles bàsic de física

a

atles

bàsic

de

física

i química


SUMARI Introducció .................................................................... 6

SUMARI

Les forces i els seus efectes ...................................... 10 Què pot provocar una força? .......................................... 10 Definició de força .................................................... 10 Llei de Hooke .......................................................... 10 Caràcter vectorial de les forces .............................. 11 Representació d’una força ...................................... 11 Mesura i moment de les forces .............................. 11 Com col·laboren diverses forces? .................................. 12 Composició de forces .............................................. 12 Forces aplicades i concurrents en un punt .............. 12 Forces paral·leles .................................................... 13 Descomposició d’una força .................................... 13 Forces a distància .......................................................... 14 Llei de gravitació universal ...................................... 14 La gravetat.............................................................. 14 El pes ...................................................................... 14 Forces magnètiques, elèctriques, electromagnètiques i nuclears ................................ 15 Màquines simples .......................................................... 16 La palanca i les politges .......................................... 16 El torn .................................................................... 17 El pla inclinat i el cargol .......................................... 17

4

El moviment.................................................................. 18 Sistemes de referència .................................................. 18 Quan es coneix un moviment? ................................ 18 Relativitat del moviment .......................................... 18 Punt de referència .................................................. 18 Sistema de referència ............................................ 19 Principi de relativitat................................................ 19 Elements que caracteritzen un moviment ...................... 20 Cinemàtica, posició i trajectòria .............................. 20 Desplaçament, velocitat mitjana i acceleració ........ 21 Tipus de moviment ........................................................ 22 Per la seva trajectòria i per la seva velocitat .......... 22 Moviment rectilini.................................................... 23 Moviment de caiguda dels cossos .......................... 23 Moviment vibratori .................................................. 24 Moviment circular uniforme .................................... 24 Acceleració.............................................................. 25 Moviment pendular.................................................. 25 Moviments periòdics .............................................. 25 Composició de moviments ............................................ 26 Tir horitzontal i tir oblic............................................ 26 Moviments vibratoris perpendiculars ...................... 26 Mateixa frequència i màxim estirament .................. 27 Mateixa freqüència i diferent estirament ................ 27 Diferent freqüència.................................................. 27 Força i moviment .......................................................... 28 Principis de Newton ................................................ 28 Acceleració de la gravetat ...................................... 28 La força de fregament ............................................ 29 Tensió de cordes .................................................... 29

L’energia ...................................................................... 30 Treball i potència............................................................ 30 L’energia i tipus (fòssils, renovables) ...................... 31 L’energia mecànica ........................................................ 32 Energia potencial gravitatòria .................................. 32 Energia cinètica ...................................................... 32 Quantitat de moviment ............................................ 33 Xocs elàstics i inelàstics.......................................... 33 Conservació de l’energia ................................................ 34 Conservació de l’energia mecànica ........................ 34 Càlcul de velocitats i d’altures ................................ 34 El treball extern modifica l’energia ........................ 34 És realment l’energia invariable? ............................ 35 La calor, una forma d’energia ........................................ 36 Transformació del treball en calor i de la calor en treball.............................................. 36 Màquines tèrmiques .............................................. 36 Màquines de vapor.................................................. 37 Motors de combustió interna .................................. 37 Efectes de la temperatura .............................................. 38 Dilatació .................................................................. 38 Escalfament dels cossos ........................................ 39 Calor absorbida per un cos...................................... 39 El fluids ........................................................................ 40 Característiques dels líquids .......................................... 40 Forces de cohesió .................................................. 40 Líquids i recipients .................................................. 40 Tensió superficial .................................................... 41 Capil·laritat i viscositat ............................................ 41 Teoremes de Pascal i d’Arquimedes .............................. 42 Densitat i pressió .................................................... 42 Vasos comunicants.................................................. 42 Flotació .................................................................. 43 Els gasos ...................................................................... 44 Relació pressió-volum ............................................ 44 Temperatures absolutes .......................................... 44 Llei dels gasos ........................................................ 45 Pressió atmosfèrica i els seus efectes .................... 45 El moviment ondulatori................................................ 46 Característiques de les ones .......................................... 46 Tipus d’ones............................................................ 46 Longitud d’ona ........................................................ 47 El so .............................................................................. 48 Propietats del so...................................................... 48 Intensitat del so ...................................................... 49 To i timbre .............................................................. 49 Els camins òptics .......................................................... 50 Naturalesa de la llum .............................................. 50 Com es desplaça la llum ........................................ 50 Ombra i penombra .................................................. 51 Els miralls ...................................................................... 52 Tipus i lleis de reflexió ............................................ 52 Tipus de miralls ...................................................... 53 Imatges virtuals ...................................................... 53


L’electricitat.................................................................. 56 Els fenòmens electrostàtics............................................ 56 Tipus de càrregues.................................................. 56 Llei de Coulomb ...................................................... 56 Intensitat de camp .................................................. 57 Potencial elèctric .................................................... 57 El corrent elèctric .......................................................... 58 Qui crea la diferència de potencial? ........................ 58 Tipus de corrent ...................................................... 58 Magnituds elèctriques ............................................ 59 Efectes d’un corrent ................................................ 59 Magnetisme i electromagnetisme .................................. 60 Imants .................................................................... 60 Inducció magnètica ................................................ 60 Corrent i magnetisme.............................................. 60 Llei de la mà dreta .................................................. 61 La matèria .................................................................... 62 Classificació de la matèria ............................................ 62 Mescles heterogènies.............................................. 62 Materials homogenis .............................................. 63 Substàncies pures .................................................. 63 Símbols i fórmules .................................................. 63 Teoria cinètica................................................................ 64 Els sòlids ................................................................ 64 Els líquids i els gasos .............................................. 65 Lleis i moviment ...................................................... 65 Què és un canvi d’estat? ........................................ 66 Pressió de vapor...................................................... 66 Fusió ...................................................................... 66 L’ebullició ................................................................ 67 Evaporació i ebullició .............................................. 67 La matèria per dins...................................................... 68 Els àtoms ...................................................................... 68 Els gasos ................................................................ 68 Com són els àtoms?................................................ 69 El mol...................................................................... 69 Classificació periòdica.................................................... 70 La Taula Periòdica .................................................. 70 Radi atòmic ............................................................ 70 Energia d’ionització ................................................ 70 Electroafinitat .......................................................... 70 Índex d’oxidació ...................................................... 71 Enllaços ........................................................................ 72 Enllaç químic i enllaç iònic ...................................... 72 Tipus d’enllaç covalent ............................................ 73 Enllaç metàl·lic ........................................................ 73 Estructures gegants ...................................................... 74 Sòlids iònics i sòlids covalents ................................ 74

El diamant .............................................................. 74 El grafit .................................................................. 75 Polímers .................................................................. 75 Mescles.......................................................................... 76 Tipus de solució ...................................................... 76 Variació de la solubilitat .......................................... 77 Formes d’expressar la concentració ........................ 78 Suspensions i gels .................................................. 78 Les emulsions ........................................................ 79 Les escumes i els aerosols...................................... 79 Les substàncies pures ................................................ 80 Substàncies inorgàniques .............................................. 80 Òxids ...................................................................... 80 Hidròxids ................................................................ 81 Àcids ...................................................................... 81 Sals ........................................................................ 81 Compostos del carboni .................................................. 82 Cadenes de carbonis .............................................. 82 Hidrocarburs............................................................ 82 Compostos amb oxigen .......................................... 83 Compostos nitrogenats............................................ 83 Química de la vida ........................................................ 84 Hidrats de carboni .................................................. 84 Polisacàrids ............................................................ 84 Els lípids i les proteïnes .......................................... 85 Canvis químics ............................................................ 86 Reaccions químiques més importants ............................ 86 Mescles i reaccions químiques................................ 86 Reaccions àcid-base .............................................. 87 Reaccions d’oxidació-reducció ................................ 87 Reacció de combustió ............................................ 87 Reaccions d’equilibri .............................................. 87 L’energia en les reaccions químiques ............................ 88 Per què hi ha la calor de reacció? .......................... 88 Treball d’expansió .................................................. 89 Energia elèctrica...................................................... 89 Electròlisi ................................................................ 89 Indústries químiques ...................................................... 90 La indústria ............................................................ 90 El ciment ................................................................ 90 L’hidròxid de sodi .................................................... 91 L’amoníac i els polímers .......................................... 91 Secrets per descobrir .................................................... 92 Fusió nuclear .......................................................... 92 Biogàs .................................................................... 92 Escalfament magnètic ............................................ 92 Intel·ligència artificial .............................................. 93 Superconductors .................................................... 93 Superfluids .............................................................. 93 Ordinador quàntic.................................................... 93 Registres hologràfics .............................................. 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94

SUMARI

Les lents ........................................................................ 54 Refracció ................................................................ 54 Tipus de lents.......................................................... 54 Lents convergents i divergents ................................ 55

5


COMPOSICIÓ DE MOVIMENTS Si jugues a bàsquet mai no se t’acudirà llançar la pilota directament a la cistella en un tir tens. Segur que no hi entrava. Sabem de sobres que en el llançament d’un objecte, aquest no segueix una trajectòria recta, sinó que recorre una paràbola.

Per què? Si no existís cap força el cos seguiria una trajectòria recta amb una velocitat constant. El seu pes el fa caure amb una acceleració igual a la gravetat. De la suma dels dos moviments neix el moviment parabòlic.

TIR HORITZONTAL Imagina un nedador corrent per la palanca de 5 metres d’altura. Quan arriba al final surt horitzontalment a una determinada velocitat. Si no existissin les forces de fregament aquesta velocitat seria constant. Suposem que no existeixen. Des del mateix moment que els seus peus no toquen el trampolí comença a caure amb un moviment uniformement accelerat. Matemàticament el plantejaríem així: la seva x en un instant qualsevol serà x = v · t i la seva y: y = h – 1/2 · 9,816 · t 2 . Cal tenir en compte que no té velocitat inicial vertical i que quan surt de la palanca la seva posició és zero horitzontalment i h (altura del trampolí). Si substituïm el temps per valors concrets podrem conèixer la posició del nedador a cada instant. Quan la posició sigui zero, serà quan toqui l’aigua.

TIR OBLIC L’estudi del tir oblic és molt semblant al del tir horitzontal. Primer descomponem la velocitat inicial en la suma d’una velocitat horitzontal i una altra de vertical cap a dalt i seguidament considerem el moviment com a la suma de dos moviments perpendiculars entre si: un llançament vertical (moviment uniformement accelerat) i un altre d’horitzontal (moviment uniforme). Les seves equacions serien: x = vx · t; y = vy · t – 1/2 · 9,816 · t 2. Cal suposar zero l’altura a què es realitza el llançament.

ABAST I ALTURA MÀXIMA S’anomena abast a la distància màxima que abasta el projectil, mesurada horitzontalment. El màxim valor de la y s’anomena altura màxima.

COMPOSICIÓ DE MOVIMENTS

x

26

t Des d’un mateix punt es pot assolir el mateix objectiu utilitzant dos angles diferents.

teòric

x

COMPOSICIÓ DE DOS MOVIMENTS VIBRATORIS PERPENDICULARS És curiós veure que de la suma de dos moviments vibratoris perpendiculars es poden obtenir moviments de trajectòria molt diversa. Les variables que fixaran la trajectòria són la freqüència, l’amplitud i la posició inicial dels dos moviments.

t real

A baix, els moviments vibratoris reals n’esmorteeixen l’amplitud amb el temps. Aquest fet s’aprofita en fabricar els amortidors dels cotxes.


Introducció

MATEIXA FREQÜÈNCIA I MÀXIM ESTIRAMENT

MATEIXA FREQÜÈNCIA I DIFERENT ESTIRAMENT

Si es componen dos moviments vibratoris perpendiculars entre si que tenen la mateixa freqüència i els dos inicien el moviment amb la mateixa amplitud, s’obtindrà un moviment vibratori oblic l’angle del qual depèn de l’amplitud dels moviments inicials.

Quan un cos està sotmès simultàniament a dos moviments vibratoris perpendiculars entre si i aquests tenen la mateixa freqüència, pot passar que estudiant per separat els dos moviments veiem que la posició inicial del mòbil és diferent en cadascun d’ells: en un dels moviments és el punt més allunyat de la posició d’equilibri i en l’altre és un punt proper a ell. El resultat és un moviment el·líptic, l’excentricitat de l’el·lipsi descrita pel mòbil és més gran com més lluny estigui la posició inicial del segon moviment de la seva posició d’equilibri.

Si els dos moviments tenen la mateixa amplitud, l’angle serà de 45º.

Les forces i els seus efectes

El moviment

L’energia

La calor

El retolador deixa l’empremta de la vibració de les molles.

Els fluids

Si l’amplitud dels dos moviments és la mateixa i la posició inicial d’un és la posició d’equilibri i la de l’altre, la posició més allunyada, el moviment resultant és el circular.

DIFERENT FREQÜÈNCIA Quan un cos està sotmès simultàniament a dos moviments vibratoris perpendiculars entre si i aquests tenen diferent freqüència el resultat és un moviment periòdic que té una estranya trajectòria coneguda com a corba de Lissajous.

El moviment ondulatori

El so

Òptica

L’electricitat

La matèria La corba de Lissajous es pot obtenir per composició de dos moviments pendulars perpendiculars entre si.

La matèria per dins

Mescles

Les substàncies pures

Canvis químics

Les borrasques i els anticiclons es formen per la composició de moviments: l’aire calent de l’Equador viatja cap als pols, però, la Terra gira. Entre els dos moviments l’aire gira com les agulles del rellotge (anticicló) o al revés (borrasca).

Índex alfabètic de matèries

27


EL SO T’has aturat mai a pensar com arriba el soroll a les nostres oïdes? Per què en un local tancat els sons arriben més intensos, però deformats en moltes ocasions? Veurem que el so no és més que un fenomen ondulatori que té el seu origen, com molts casos, en

un moviment vibratori produït per un cop o una fricció. El so és, per tant, una forma que adopta l’energia per desplaçar-se per un medi material: l’aire, la fusta, el ferro, l’aigua, etc.

NATURALESA DEL SO No poden haver-hi dubtes sobre la naturalesa ondulatòria del so, però, de quin tipus d’ones es tracta? Aquestes ones no poden ser transversals, ja que per tal que es propagui una ona transversal han d’existir forces d’unió entre les partícules que vibren i el so es propaga en els gasos on aquestes forces no existeixen. Així doncs, es tracta d’un moviment ondulatori longitudinal: les partícules es comuniquen mitjançant la vibració per xoc i, per tant, vibració i propagació tenen la mateixa direcció. La vibració d’una goma elàstica produeix sons.

COM L’OÏDA HUMANA CAPTA ELS SONS 4. aquestes vibracions estimulen l’òrgan de l’audició (òrgan de Corti) i generen els impulsos nerviosos cap al cervell, el qual interpreta els sons

• •

2. els ossets de l’oïda mitjana vibren

• 1. les ones sonores penetren en el conducte auditiu extern fins a la membrana del timpà

Esquerra, el so es desplaça com aquesta sèrie de pèndols col·locada regularment. El moviment del primer es transmet mitjançant xocs als altres pèndols.

3. les vibracions es transmeten a través de la finestra oval al laberint interior (còclea o cargol).

PER ON ES PROPAGA EL SO?

VELOCITAT DEL SO (a temperatura ambient) estat

medi

velocitat (m/s)

gasos

oxigen aire nitrogen hidrogen alcohol aigua lacustre aigua marina coure acer formigó

316 331 338 1.260 1.275 1.450 1.500 3.600 5.000 5.000

EL SO

líquids

48

sòlids

El so es propaga en tots els medis naturals, millor o pitjor segons el seu estat físic. Com que el so es propaga pel xoc de partícules, no es propagarà en el buit i es propagarà molt malament en medis sòlids porosos. Per aquesta raó, quan interessa tenir una habitació insonoritzada se’n recobreix la part interior o s’omple un doble envà amb

materials porosos com les serradures, el suro o el plàstic porós. Has vist mai alguna vegada alguna vella pel·lícula de l’oest, quan un indi posa l’orella a la via del tren? Per què fa aquesta acció? El so es transmet més de pressa en els medis sòlids, una mica més lent en els líquids i força més lent en els gasos.

Els metalls són bons conductors del so.


Introducció

PROPIETATS DEL SO Les forces i els seus efectes

Alguns fenòmens acústics, per tots coneguts, són conseqüència de les propietats de les ones, coneguem alguns d’ells: • Reflexió. El so rebota en arribar a la superfície i pateix un canvi súbit de direcció. Una conseqüència és l’eco.

El moviment

• Refracció. Si existeix el pas entre dos medis amb diferent velocitat de propagació, el so es desvia. A la nit, les capes de l’aire properes al sòl estan més fredes que les superiors; per aquesta raó el so que puja cap al cel es desvia gradualment cap al terra i els sorolls s’escolten millor de nit que de dia.

L’energia

• Difracció. Un obstacle amb una obertura es transforma en emissor de so. Els sorolls s’escolten encara que tinguem un obstacle entre l’emissor i el receptor. Per exemple, sentim el que està passant en el carrer encara que haguem passat la cantonada.

La calor

L’eco es produeix en rebotar un so contra una gran superfície.

Quan en un recinte s’escolten simultàniament diverses reflexions del mateix so (sona buit), diem que hi ha reverberació.

Els fluids

El moviment ondulatori

INTENSITAT DE SO Si donem un toc suau a un gong, desplacem una mica el metall de la posició d’equilibri i se sent un so dèbil. Si li donem al gong un cop vigorós, el desplaçament és gran i el so és fort. La magnitud que ha variat és la intensitat que correspon a l’amplitud del moviment vibratori.

Òptica

L’electricitat

Una bomba produeix un soroll molt intens (ona expansiva) que pot portar la seva energia (poder destructiu) a gran distància.

TO Des de lluny i sense veure’l sabem si un cantant és un baríton, un baix o un tenor. Diem que el tenor té la veu més aguda que el baríton i que del baix és més greu. Quina característica de les ones ens produeix aquesta diferència entre agut i greu? La freqüència, és a dir, el nombre d’oscil·lacions per segon, ens dóna el to d’un so.

La matèria

Gràcies al fet que el so es desplaça en totes direccions, podem sentir un so encara que no veiem directament la font.

El so El so es desplaça entre dos punts d’un medi homogeni amb moviment rectilini uniforme.

L’oïda humana pot sentir, per terme mitjà, els sons amb unes freqüències que van dels 20 Hz als 20.000 Hz.

En general, el to de veu és més agut en els nens que en els adults i, entre els adults, el to de les dones és més agut que el dels homes.

TIMBRE

Mescles

Una flauta travessera i un acordió toquen la mateixa nota, tanmateix, nosaltres reconeixem la diferència. Quan un instrument toca una nota (una vibració de determinada freqüència) la vibració que produeix no és d’una freqüència única sinó que conté una sèrie d’harmònics. La intensitat relativa d’aquests harmònics ens dóna el timbre del so que ens ajudarà a reconèixer-lo.

La freqüència d’un harmònic és, en general, un múltiple sencer de la freqüència fonamental.

La matèria per dins

Les substàncies pures

Canvis químics

Índex alfabètic de matèries

49


ESTRUCTURES GEGANTS Quan es parla d’enllaç químic sempre ens fa la sensació que els àtoms s’estan enllaçant de dos en dos, i res és més lluny de la realitat. Uns electrons poden ser compartits per dos, tres i fins a milions d’àtoms. Se’ns ha dit que el pol sud d’un imant atrau el pol

SÒLIDS IÒNICS

nord d’un altre imant. Si ens imaginem un sac ple d’imants que prèviament hem agitat, com trobarem aquests imants? Enganxats dos a dos o formant tots ells un bloc d’un sola peça?

ESTRUCTURA DEL CLORUR DE SODI

Quan un àtom transfereix algun dels seus electrons de la perifèria a un altre àtom, aquest últim adquireix tantes càrregues negatives com electrons ha adquirit, mentre que el que ha perdut els electrons ha adquirit càrrega positiva. Tots aquests ions suporten forces d’atracció i de repulsió segons siguin del mateix signe o de signe contrari al dels seus veïns. Cada ió s’envoltarà de tants ions de signe contrari com els sigui possible per la seva mida i proporció en què es trobin.

Els metalls poden ser considerats estructures gegants, ja que els electrons de valència són compartits per tots els àtoms del cristall.

ió sodi ió clorur

SÒLID COVALENTS Alguns autors denominen sòlids atòmics als que hem anomenat sòlids covalents. Aquest tipus de sòlids està format per xarxes de dos o tres dimensions en què tots els seus àtoms estan units entre si per enllaços covalents. Aquestes xarxes són extremadament fortes i confereixen a aquests sòlids unes propietats característiques comunes.

ESTRUCTURES GEGANTS

74

Alguns químics consideren cada cristall covalent com una única molècula gegant.

EL DIAMANT El diamant és un sòlid atòmic format per carboni. El carboni, en aquest cas, forma enllaços covalents que van dirigits cap als vèrtexs d’un tetràedre regular imaginari en el centre del qual està situat el carboni. Els brillants són cristalls de diamant tallats per un especialista.

Esquerra: la figura representa un àtom de carboni del diamant i les seves direccions d’enllaç. A baix: xarxa del diamant.

Aquests quatre enllaços s’uneixen al carboni amb uns altres quatre àtoms, els quals s’uniran a altres tres àtoms i així successivament fins que el cristall s’ha completat.


Introducció

EL GRAFIT

XARXA DEL GRAFIT

El grafit, igual que el diamant, està format per carboni. En aquest cas, cadascun dels seus àtoms forma part d’una xarxa plana, les cel·les dels quals tenen forma hexagonal.

El grafit és conductor del corrent elèctric i s’ha utilitzat per a la fabricació d’elèctrodes i de mines de llapis.

Aquestes làmines estan unides a d’altres per enllaços molt més dèbils, per això el grafit s’exfolia amb facilitat.

Les forces i els seus efectes

El moviment

L’energia

La calor

La sílice, SiO2, és el sodi covalent més abundant en la natura. Entre els sòlids sintètics més comuns, hi ha el carborúdum, que és igual que el diamant, però amb àtoms de carboni i silici alternats.

Els fluids

Llapis de grafit per dibuixar.

El moviment ondulatori

El so

Un metall és dúctil perquè es pot doblegar i és mal·leable perquè es pot formar làmines amb ell. Hi ha metalls tan tous que es poden tallar amb una navalla, per exemple, el sodi.

PROPIETATS Les propietats de les estructures gegants inorgàniques no es poden generalitzar però

Òptica

conductivitat

SÒLIDS

temperatura duresa de fusió

dúctils i en estat mal·leables sòlid

fosos

en dissolució

iònics

mitja-baixa

baixa

no

no

covalents

molt alta

molt alta

no

no

no

no

metàl·lics

mitja-alta

mitjaalta

L’electricitat

La matèria

La matèria per dins

Mescles El sodi és un metall alcalí molt abundant en la natura, en estat de clorur. Entre les nombrosíssimes aplicacions, s’utilitza com a blanquejant de teixits i paper (a la fotografia).

Les substàncies pures

POLÍMERS S’anomenen polímers les substàncies orgàniques (formades principalment per carboni i hidrogen) que s’han format per unió de dos o més substàncies iguals i senzilles anomenades monòmers. Hi ha polímers naturals com ara la cel·lulosa, el midó, el glucogen i el cautxú natural. Altres són sintètics com ara els plàstics, els cautxús sintètics, el teflon, els cautxús de silicona, el polièster i el niló, entre d’altres.

Canvis químics

Els objectes que han de ser molt flexibles es fabriquen amb cautxú natural, el monòmer del qual és l’isoprè.

El teflon es va inventar com a lubrificant de les naus espacials, les quals no admeten oli per disminuir els fregaments.

Índex alfabètic de matèries

75


i química

4,5 V

d N

S

L’objectiu d’aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama dels camps fonamentals de la física i de la química, amb il·lustracions acompanyades d’unes breus notes que expliquen d’una forma lògica i senzilla les seves teories, així com moltes de les aplicacions que avui trobem en nombroses activitats i que han contribuït al fantàstic progrés de la humanitat. Una introducció sobre els aspectes generals de la física i de la química, i un detallat índex alfabètic de les matèries, incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest volum.

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Ecologia ■ Fisiologia

atles bàsic de física i química

atles bàsic de física

a

atles

bàsic

de

física

i química

Atles bàsic de Física i química - Català  

L'objectiu d'aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l'escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atra...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you