CULTURA [els mosaics de la vil·la del pla de l’horta
Pintura decorada amb quadrats sobre fons blau. A la part alta s’aprecia el canvi de decoració amb una franja vermella.
els mosaics de la vil·la de Bell Lloc (o can Pau Birol) de Girona, dos dels quals, un amb la decoració d’una cursa de quadrigues al circ i l’altre amb una escena del mite de Teseu, Ariadna i el Minotaure, es conserven respectivament als Museus d’Història de Girona i al MAC, Museu Arqueològic de Girona (un tercer emblema amb Bel·lerofontes matant la Quimera es conserva al MAC-Barcelona). Tot i això no hem de desesperar, ja hem comentat en altres escrits que creiem que en època baiximperial la part excavada fins ara de la vil·la correspon a la seva part de darrera, i no es poden descartar altres troballes en d’altres sectors encara per descobrir. LA PINTURA Hem passat molt per damunt de la decoració pictòrica de la vil·la per una senzilla raó. Els treballs de neteja de les pintures que encara es conserven in situ en alguns dels murs s’està realitzant encara en el moment de redactar aquest escrit. Tot i això s’han netejat les pintures de dues estances construïdes a finals del s. II dC. Cal tenir present que tot i que la part conservada dels murs supera el metre d’alçada, aquesta correspon decorativament al sòcol. Per aquesta raó en les dues estances hi veiem uns elements decoratius geomètrics i repetitius. De disposar de decoracions figura-
des, aquestes se situaven a la meitat superior dels murs (on no eren tapades pel mobiliari), no conservat. De les dues estances una presenta una decoració en fons blanc sobre el qual es dibuixa una mena de tanca a base de rombes vermells, molt lluminós, imitant probablement una tanca de jardí. En l’altra cambra la decoració es presenta sobre un fons blau i consisteix en tot un seguit de quadrats i rectangles marcats amb pintura blanca. A la part alta es conserva en alguns trams una franja vermella, indicativa del canvi en la decoració. Uns propietaris sempre atents a les novetats de la capital La decoració de les diferents estances ens mostra -com també ho fan altres elements com la construcció d’una cambra amb absis a mitjans del s. I dC o l’existència d’uns banys ja des de principis del s. I dC- que el propietari de la vil·la del Pla de l’Horta era sempre una persona que estava molt al corrent de les modes i usos més en boga a les principals urbs de l’imperi romà, i, per tant, que havia de formar part del cercle més influent de ciutadans que regien políticament i econòmicament la ciutat de Gerunda i el seu territori. Un darrer detall. Els marbres d’importació d’època augustal se solien reservar (pel seu alt cost) per as edificis i monuments públics. Tot i això a vegades els magistrats que dirigien la ciutat i que estaven enca-
Opus tessellatum policrom de decoració geomètrica
Imatge de l’any 1970 quan es va trobar l’opus tessellatum amb decoració de craters.
rregats d’aquestes obres, “desviaven” una petita part d’aquestes peces (sobretot aprofitant els retalls que quedaven al construir les columnes, frisos o altres elements dels monuments) cap a les seves residències. Tallades en petites plaques es podien construir excel·lents paviments de sectile o altres elements decoratius. Era el propietari del Pla de l’Horta un magistrat local encarregat de les obres d’embelliment de la ciutat? Molt probablement. n
pds_43